Conversem amb Jorge Vi�es, pioner en el camp de la recerca espiritual, la consci�ncia i l'autoconeixement, que ha escrit el llibre "La aventura de la conciencia", publicat per Ediciones La Llave. Precisament ens introdueix l'autor i el llibre l'editor del segell, David Barba. Acabem amb l'espai de Sergi Torres.
No respondre a un missatge que una altra persona espera pot arribar a ser manipulaci�. I amena�ar-la a deixar-la o a retirar-li la paraula, tamb�. De manipuladors n'hi ha pertot arreu, i tamb� de v�ctimes d'aquests manipuladors. Posem aquest tema sobre la taula tamb� amb els psic�legs Nat�lia Pomar i Joan Quintana. Amb un comentari del tamb� psic�leg Xavier Guix, i amb l'espai de Sergi Torres.
L'estr�s �s una resposta de la nostra ment davant del que percebem com una amena�a. Per� l'estr�s tamb� pot ser una oportunitat d'obrir nous camins o de trobar-nos a nosaltres mateixos. Ens ho explica el doctor en Psicologia Andr�s Mart�n Asuero, que ha escrit el llibre "Bendito estr�s", a m�s de la fil�sofa i instructora de ioga per alleujar malalties com el c�ncer, Mireia Coma-Cros. I sentim tamb� l'apunt del psiquiatre Narc�s Cardoner.
�s evident que hem de posar l�mits en les relacions amb els altres. Diu la psic�loga Noem� Calv� que sovint cedim per la por del conflicte o del rebuig. �s la culpabilitat que ens fa mal. Ho comentem tamb� amb les psic�logues Helen Flix i Aina Llabr�s. Amb un apunt de la tamb� psic�loga Elena Puig Guitart. I amb l'espai de Sergi Torres.
Diu la doctora Emma Ribas que la insatisfacci� en l'amor �s tan comuna que malauradament s'ha convertit gaireb� en una plaga de salut mental. Hi ha una profunda desconnexi� entre nosaltres i la forma amb la qual constru�m les nostres relacions. En altres paraules: hi ha una desconnexi� entre el que en el fons desitgem i el que el nostre entorn ens diu que �s correcte fer i desitjar. Amb l'afegit de la periodista i coach Irene Orce.
La psic�loga L�dia Oliu diu que al comen�ament de la seva carrera estava conven�uda que tothom havia d'anar al psic�leg per fer ter�pia, i a poc a poc va anar canviant d'opini�. En parlem amb ella i tamb� amb la psic�loga Jenny Moix i el deg� del Col�legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Guillermo Mattioli. Amb un comentari del psic�leg i educador Jaume Funes. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.
Diu la psic�loga i antrop�loga Julieta Paris que hi ha una frontera invisible que separa els dos espais: el terreny en qu� vivim adormits, anestesiats, i el terreny en qu� vivim desperts. De fet, es refereix sobretot a les dones, i per aix� ha escrit el llibre "El poder de la mujer despierta", que ens ensenya a tornar a la vida real. Ens comenta la figura de Julieta Paris el psic�leg Antonio de Dios Gonz�lez.
M�s enll� de les primeres flames de desig amb la nostra parella, podem trobar amb ella el que s'anomena "desig en resposta", �s a dir, la descoberta d'una nova manera de fer sexe, la de despertar-lo a poc a poc amb l'altre i en l'altre. La sex�loga Emma Ribas, autora del llibre "Mindfulsex" (i ara tamb� de "Mindful love"), ens acosta a aquesta idea. Tamb� les psic�logues Montse Maz�n i Luana Salvad�. Amb un comentari de la sex�loga Mireia Darder.
A partir de la investigaci� sobre les experi�ncies properes a la mort (EPM) que tenen algunes persones quan es troben en mort cl�nica i despr�s tornen a la vida en una taula d'operacions, per exemple, o a urg�ncies, el fil�sof Vicente Merlo es demana si som immortals en un llibre que du aquest t�tol: "Eres inmortal" . L'acompanya al programa la metgessa Luj�n Comas, experta en EPM, i ens en fa un comentari el tamb� metge Manel Sans. Acabem amb l'espai de Sergi Torres.
El fet de parlar ens alleuja? Fins a quin punt? I com pot ajudar la parla a sostenir determinades situacions? Ho tractem amb les psic�logues Myriam Oliver i N�ria Gibert, a m�s del psiquiatre Antoni Bulbena. Ens en fa un comentari l'antrop�leg Josep Maria Fericgla.
Les persones salvadores ho perdonen tot, s'ofereixen a tot, i ajuden tothom. Tanmateix, sovint s'obliden d'elles mateixes, i el primer que haurien de fer seria valorar-se i estimar-se. Aix� afecta qualsevol �mbit de la vida i tamb� l'anomenat "amor rom�ntic", en qu� sempre s'ha parlat de mitja taronja i amor perfecte. On, sobretot les dones, ho han perdonat tot. Ho comentem amb les psic�logues Herm�nia Gom� i Mati Segura. Ens hi fa un comentari la tamb� psic�loga S�lvia Llop, i acabem amb l'espa...
Som exigents amb tot, i molt especialment amb la feina. Volem la perfecci� i, de vegades, per aconseguir-la, la nostra autoexig�ncia arriba a uns extrems insostenibles per a la nostra autoestima. De com ho hem de fer per aconseguir equilibrar una cosa i l'altra, en parlem amb les psic�logues Carme Brit, Nat�lia Iglesias, Gl�ria Nadal i Tha�s Casals. Amb l'apunt afegit de la psic�loga i coach Joana Frigol�.
Per qu� tractem la gent gran com si no tinguessin capacitat per fer coses o pensar, si tenen molta m�s experi�ncia que els que som m�s joves? L'arquitecte, pianista i escriptor Jordi Querol, que ja fa anys que es va jubilar oficialment, ens introdueix en el seu llibre "Reflexiones para envejecer con plenitud". Tamb� comptem amb la professora i orientadora familiar Vict�ria Cardona, i amb un apunt de l'antrop�loga Isabel Calpe Rufat i l'espai final de Sergi Torres.
Anem de pressa, massa de pressa, i no ens aturem. Les dades i les imatges ens ofereixen una visi� de la realitat que no �s la que hauria de ser. Diu el fil�sof Jordi Pigem que la ment algor�tmica ens mena cap a un m�n de control, deshumanitzaci� i manca de sentit. La pregunta que resta en l'aire �s si podem despertar-nos d'aix�. Sentim l'opini� del tamb� fil�sof Nacho Ba�eras.
Les ferides d'inf�ncia ens condicionen la vida. Les de la mare, que sovint infligeix sense adonar-se'n o amb bona voluntat, s�n de les que m�s ens costen superar. La psic�loga Marta Segrelles ha escrit el llibre "Estimada mama, em fas mal", que ho tracta a fons. L'acompanyen la tamb� psic�loga Laia Sabat� i la psicopedagoga Anna Serra Dolcet. Amb un comentari d'Emma Ribas. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.
Moltes persones pateixen una inflamaci�. Les causes poden ser m�ltiples, i els s�mptomes tamb�. Amb la nutricionista Gl�ria Bartolom� aprenem a menjar per desinflamar-nos. Ens hi ajuda el metge Miquel Masgrau. I Cl�udia Llopis, del Club d'Alimentaci� Antiinflamat�ria, ens explica el seu cas personal. Amb un apunt del dietista-nutricionista Marc Verg�s.
Per qu� donem excuses per no fer el que realment no volem fer? Haur�em de ser m�s honestos amb els altres i amb nosaltres mateixos. Ens ensenyen com fer-ho la coach M�riam Subirana, l'especialista en relacions interpersonals Ferran Ramon-Cort�s i l'experta en comunicaci� no violenta Irene Glatz. Tamb� ens hi fa un apunt la psic�loga, coach i formadora Carme Brit. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.
L'exjugador de b�squet del Reial Madrid Ismael Santos va deixar l'esport d'elit per concebre l'esport d'una altra manera, integral, hol�stica, que altera, desenvolupa i activa les diferents dimensions de l'�sser hum�. Sent guia d'alta muntanya, va escriure el llibre "Desde la cima" i, m�s endavant, "Inteligencia espiritual y deporte" juntament amb el fil�sof Francesc Torralba. Ens hi fa un comentari el soci�leg i psic�leg Vicen� Alujas.
Tots en general permetem que la parella sobretot, i les persones que estimem en general, es comportin amb nosaltres en confian�a perqu� saben que els comprendrem. Per� n'hi ha que s'aprofiten d'aix� i van m�s enll�, fins al punt que, de l'empatia, passem a la "tonteria" perqu� ho perdonem tot, perdonem massa. Sobre aquesta l�nia fina que va d'una cosa a l'altra, en parlen les psic�logues S�lvia Llop i Montse Cazcarra, a m�s de la coach Noem� Seva. Amb el punt final al programa de Sergi Torres.
Sovint ens preocupem molt per una cosa que al capdavall no �s m�s que una banalitat. Fem muntanyes de grans de sorra, tal com diu el psic�leg Rafael Santandreu al t�tol del llibre "No facis muntanyes de grans de sorra", publicat per Rosa dels Vents. Com ho podem fer perqu� no ens afecti tant? Hem de reeducar la ment? Rafael Santandreu sost� que som massa exigents i que tot el que ens afecta ens ho fem nosaltres. Amb el comentari afegit del psiquiatre Javier Garc�a Campayo.
L'�sser hum� necessita estar acompanyat. Sense adonar-nos-en busquem la nostra tribu; de vegades �s simplement la fam�lia, per�, en general, acabem fent un grup d'amics o, si m�s no, de companys. Qu� �s la nostra tribu exactament i per qu� ens cal? Si no en tenim, com podem trobar-la? Ho comentem amb l'antrop�leg Josep Maria Fericgla i la coach Joana Frigol�, amb un apunt de la fundadora del grup Sortimacaminar.Girona, Susanna Margalef. Acabem el programa amb l'espai de Sergi Torres.
Es diu que els diners no fan la felicitat, per� que hi ajuden for�a. Fins a quin punt s�n importants i com ens hi hem de relacionar? De fet, ens demanem si hi ha una manera sana de relacionar-se amb els diners. I ho fem amb el terapeuta Antonio Jorge Larruy i el coach Raimon Sams�.
Vivim d'il�lusions i potser simplement haur�em de viure amb il�lusi�. Projectem tot el que fem en el futur, i aix� ens angoixem i ens estressem perqu� no sabem entendre que la il�lusi� �s en el dia d'avui, ara i aqu�. La pr�ctica del zen ens pot ajudar a entendre-ho, tal com ens ho indiquen els mestres zen Laia Montserrrat i Antonio Lozano. Amb el comentari afegit de la doctora en Humanitats i professora de religions asi�tiques Raquel Bouso. I acabem el programa amb Sergi Torres.
Ens coneixem prou nosaltres mateixos? La fil�sofa M�nica Cavall� sost� que no, i que, per entendre els altres, primer hem de mirar el nostre interior, desfer-nos de falsos conceptes i analitzar-nos amb honestedat, amb inter�s i, sobretot, sense culpabilitzar-nos. Recuperem tamb� un comentari afegit del ja difunt psiquiatre i fil�sof Claudio Naranjo, que en el seu dia ens va regalar tot un programa sobre aquest tema.
La natura t� un valor sagrat, segons el ge�graf Josep Gordi, expert en arbres, i la doctora en Arts Esc�niques i Estudis Teatrals Anna Caixach. El contacte amb la natura ens fa m�s bones persones i tamb� ens ajuda a sentir-nos m�s b�. Tanmateix, sembla que ens n'allunyem cada vegada m�s. Ens hi fa un apunt el m�sic i organitzador d'aproximacions a la natura Natxo Tarr�s, i acabem amb l'espai de Sergi Torres.
Ens demanem si �s necessari que els amics ho siguin per sempre, com n'hem de tenir cura i quins s�n els millors. Tamb� com ho podem fer per tenir-ne de nous. I en parlem amb les psic�logues Elizabeth Clap�s i Alicia Gonz�lez, que n'ha escrit un llibre, "Mejores amigos". Ens hi fa un comentari l'expert en relacions interpersonals Ferran Ramon-Cort�s.
Per m�s que visquem i adquirim experi�ncia, no hem d'oblidar la ment de principiant, que ens mant� oberts a nous aprenentatges o sensacions i ens permet ser creatius i no descartar res del nostre entorn. De la ment de principiant ens en parlen la mestra zen Berta Meneses i els psic�legs L�dia Oliu i Manel Saltor. Ens en fa un apunt el psic�leg i exmonjo budista Simon Bianco, i acabem amb l'espai de Sergi Torres.
Es pot invalidar una altra persona dient-li, amb la millor de les voluntats: "No estiguis trist" o "Ja ho faig jo, que s� com va." Aix�, el nostre interlocutor pensa que no sap fer les coses o que no mereix estar trist. Hem d'aprendre, doncs, a tractar les persones validant-les emocionalment, i hem de comen�ar primer per nosaltres, permetent-nos sentir el que sigui a cada moment amb l'amor que nosaltres mateixos ens mereixem. Ens hi ajuden les psic�logues Celia Betri�n i Ana G�mez, que ha escrit...
Hi ha un �xit femen� i un de mascul�? El que �s clar �s que les dones el gestionen d'una manera diferent de la dels homes, i hi impliquen tamb� la seva part personal, tal com raona la psic�loga Paula Folch. Tamb� tenim molt en compte la idea de lideratge de la consultora empresarial Merc� Brey. Acabem amb el comentari de la secret�ria general de l'Esport de la Generalitat, Anna Caula, i amb l'espai de Sergi Torres.
Qu� passaria si ens relacion�ssim amb els pensaments d'una altra manera i si vei�ssim com funcionen les nostres neurones? Podem triar qu� pensem? La resposta a tot aix� la t� el neurocient�fic David del Rosario, que ha escrit el llibre "T� has escrito este libro". Hi contribueix amb un apunt el nostre col�laborador Sergi Torres, que tamb� ha coescrit un altre llibre amb del Rosario.
