Diu el fil�sof Norbert Bilbeny que la primera q�esti� �s la ra� d'existir de l'univers. I despr�s ve tota la resta. Parlem amb ell sobre el sentit de l'univers --si �s que en t� o si cal escarrassar-se a trobar-lo-- i del que n'han dit els fil�sofs al llarg dels segles, a partir del llibre que acaba de publicar amb Anagrama, "Universo y sentido", que t� com a subt�tol "En busca del sentido de la inmensidad".
Tenir una parella possessiva segurament ens complicar� la vida, perqu� controlar� tots els nostres actes. La gelosia ser� la reina de la casa i s'examinar� amb lupa tot el que fem i diem. Ens conv�? Segurament no. En parlem amb les psic�logues i sex�logues Maria Margalejo, Ivet Mer�n i Mati Segura. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.
Fem servir cada vegada m�s la intel�lig�ncia artificial. Per� fins a quin punt pot desenvolupar-se aquest invent tecnol�gic? Sobre si pot tenir o no consci�ncia la IA, el fil�sof Jos� Luis San Miguel de Pablos ha escrit el llibre "Desvelando la inteligencia artificial" i hi afegeix "La consciencia no es algoritmo". Ens ho explica ell, i la mestra zen Berta Meneses ens hi fa un apunt.
Diu la pedagoga Eva Bach al seu llibre "Disbarats emocionals" que, d'en�� de la pand�mia, assistim a un aut�ntic bombardeig de missatges sobre les emocions, la salut mental i el benestar emocional. Com hem de saber destriar el que �s correcte del que no, ara que hem passat de reprimir les emocions a mostrar-les molt sovint? Massa sovint, per cert? En parlem amb ella i tamb� amb la psic�loga Lara Terradas. I ens hi fa un comentari la psic�loga Mireia Cabero. Amb l'espai final de Sergi Torres.
Diu el doctor en Biologia i neuroeducador David Bueno que el que ens separa dels animals no �s la intel�lig�ncia, sin� la creativitat. El seu llibre "L'art de ser humans" ha guanyat el Premi Josep Pla aquest 2025. El comentem amb ell, i ens ho arrodoneix la neurocient�fica Nazareth Castellanos.
Jordi Dueso fa 38 anys que �s tetrapl�gic. Malgrat tot, ha estat director de teatre, conferenciant, aventurer... I continua elaborant projectes creatius que, diu la pedagoga i especialista en resili�ncia Anna For�s, estimulen les xarxes neuronals del cervell i ajuden a superar l'adversitat. La doctora en neuroci�ncies Ana Ib��ez ens fa un apunt de com funciona el cervell. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.
Som capa�os de sentir compassi� pels altres, per� no per nosaltres mateixos. Ens hem d'acostumar a no culpabilitzar-nos per tenir el que els autors del llibre "Mindfulness con coraz�n" en diuen un "cervell complicat", i a cultivar l'amabilitat i l'empatia amb alegria. Ens ho explica Sylvia Comas, que ha escrit el llibre amb Erik van den Brink i Frits Koster. Tamb� sentim un comentari del fil�sof Francesc Torralba.
Com ha de ser la pol�tica perqu� sigui m�s humana? El coach i humanista Daniel Gabarr� juntament amb el doctor en Ci�ncia Pol�tica Jaume L�pez ens parlen de cosmovisions socials i de com podem millorar la concepci� pol�tica, de la compassi� en aquest �mbit, dels valors... Amb un apunt del pol�tic i escriptor Ra�l Romeva, i l'espai de Sergi Torrres.
Diu l'arquitecta Ana Mombiedro que una casa no �s nom�s un espai per viure-hi, que s'ha d'adequar a les persones que la necessiten, i que ha de tenir un seguit de caracter�stiques que ens ajudin a millorar la qualitat de vida i l'estat d'�nim. Aix� �s la neuroarquitectura. Ens complementa la idea la doctora en Biologia Elisabet Silvestre.
L'enveja �s un sentiment natural i molt hum�. Per� tenir enveja no ha de suposar menystenir tot el que fa la persona envejada, sobretot si �s una persona pr�xima, i encara m�s si parlem de la parella. Aix� ho exposen els psic�legs Laia Sabat� i Antoni Bolinches. Amb un afegit del tamb� psic�leg Tom�s Navarro, i l'espai final de Sergi Torres.
El pr�ncep Siddharta Gautama del Tibet ho va deixar tot per buscar la veritat, i aix� va ser que es va convertir en Buda. Ens introdu�m en la seva filosofia, que ha arribat fins als nostres dies, de la m� del lama Thubten Wangchen, que ha publicat el llibre "Un camino espiritual. Iniciaci�n al budismo tibetano". Amb el comentari de l'expert en budisme Ricard Rotllan.
Hi ha persones que tenen por d'estar soles. Moltes vegades es tracta en el fons de por a no tenir parella o ning� al costat. I l'envelliment ens aboca sovint a una soledat no desitjada que potser tamb� ens fa por. De com podem evitar aquesta por, en parlem avui amb les psic�loques Carolina Blanco, Noem� Seva i Anna Romeu. Amb un comentari de la psic�loga del grup d'envelliment del Col�legi Oficial de Psic�legs de Catalunya, Maria Llu�sa Lozano. I amb l'espai de Sergi Torres.
Jacobo Grinberg va desapar�ixer sense deixar rastre el 1994. Es tracta d'un psic�leg i fisi�leg mexic� que va explorar els l�mits entre la consci�ncia i la realitat, parant especial esment a la telepatia, que, segons tots els indicis, va demostrar de manera cient�fica. Quan encara no se sap qu� va passar amb ell, analitzem el seu llegat amb el director del documental "El secreto del doctor Grinberg", Ida Cu�llar, i la psic�loga Assumpci� Salat. Ens ho arrodoneix la filla del doctor, Estusha Grin...
El fil�sof sud-core� Byung-Chul Han diu que, si no tenim esperan�a, ens quedem atrapats en el que ha estat o en el que no hauria d'existir. Qu� vol dir, aix�? En traiem l'entrellat amb les psic�logues Merc� Conangla, Eva Juan i Maria Rufino, que treballen amb gent que en necessita, d'esperan�a. Amb un afegit de la psic�loga del SEM Bego�a Odriozola i l'espai de Sergi Torres.
Rosa Montero diu que la intel�lig�ncia artificial, a banda de la destrucci� de molts llocs de treball, amena�a tamb� l'�sser hum�, tal com el coneixem. En parlem, en profunditat, amb l'escriptora. Amb el comentari del professor de Lideratge Sist�mic i Sostenibilitat d'EADA Josep Maria Coll.
La menopausa, per a una dona, �s un moment de canvis f�sics i hormonals. Durant tota aquesta etapa s'hi ha d'anar adaptant. I en aix� tamb� hi entra el sexe. El desig sexual disminueix, per� hi ha formes de tenir relacions er�tiques d'una altra manera. Ho comentem amb les sex�logues Montse Mazon, Maria Margalejo i Emma Ribas. Amb un apunt de la nutricionista Marta Marc� i l'espai de Sergi Torres.
Per qu� ens escalfem tant el cap, de vegades? Els pensaments negatius ens assolen i llavors no sabem qu� fer, com solucionar-ho, i com m�s intentem trobar-hi una soluci�, m�s ens emboliquem. La psic�loga J�lia Pascual ha escrit el llibre "No te comas el coco", amb propostes a trav�s de la ter�pia breu estrat�gica, que ens poden ajudar a sortir-nos-en i a tranquil�litzar-nos. Hi fa un comentari la tamb� psic�loga Jenny Moix.
Diu el cardi�leg Manel Ballester que no hi ha mat�ria, que tots som camps d'informaci�, i que ens comuniquem a trav�s dels biocamps de les nostres c�l�lules. Aix� �s la medicina energ�tica, que va m�s enll� de la que els metges estudien a la universitat. En resum, segons aquesta idea, som energia. Ens hi fa un apunt el f�sic te�ric �lex G�mez-Mar�n i acabem amb l'espai de Sergi Torres.
La resili�ncia es pot cultivar. Tamb� en temps dif�cils. Us proposem t�cniques per enfortir la resili�ncia emocional i f�sica, des de la cura biol�gica fins a eines psicol�giques. Una resili�ncia que no nom�s ajuda a superar adversitats, sin� que -segons la metgessa Cristina Pellicer- tamb� aporta joventut i vitalitat. Ens hi fa un comentari el gestor de l'estr�s i les emocions Manel Saltor.
Ens cal informaci� per prevenir, millorar i revertir la inflamaci� (del cos i la ment). I tamb� idees de receptes, de la m� dels nutricionistes Gemma Hortet i Marc Verg�s (que acaba de publicar "Come y desinfl�mate" amb l'editorial Grijalbo). Ens hi fa un comentari la tamb� nutricionista Gl�ria Bartolom�. I, al final, comptem amb l'espai de Sergi Torres.
El professor de Lideratge Sist�mic i Sostenibilitat Josep Maria Coll, especialista en filosofia oriental, exposa la idea de canviar la societat des de la meditaci� i el silenci del monjo, o b� des de l'activisme. Tamb� proposa unir totes dues idees. Amb l'ecobondat com a objectiu final i el comentari de la psic�loga Merc� Conangla.
Malauradament, hi ha molts accidents de tr�nsit amb ferits greus i morts. Comentem aquesta realitat, les seves conseq��ncies i la seva recuperaci� psicol�gica amb Marilina Ferrer, directora de Stop Accidents Catalunya i ella mateixa v�ctima d'accident de tr�nsit, com Mireia Sanz, que va amb cadira de rodes. I tamb� ens acompanya el cap de Psicologia del Sistema d'Emerg�ncies M�diques (SEM), Andr�s Cuartero, que ens explica com superen les v�ctimes el xoc inicial. Ens hi fa un comentari Ivan Corr...
L'escriptor i guionista itali� Matteo Bianchi va viure el su�cidi d'una persona molt pr�xima fa vint-i-cinc anys. Tot just ara n'ha escrit un llibre, "La vida dels que es queden", parlant de l'experi�ncia traum�tica, de tot el que va venir despr�s i de com va assumir a poc a poc el dolor que sentia. Ell ens ho explica detalladament, i ens hi fa comentari la Cec�lia Borr�s, presidenta de DSAS (Despr�s del Su�cidi, Associaci� de Supervivents).
Diu la psic�loga i psicoanalista Sara Sarmiento que la dona salvatge es desperta quan a la seva nena interior se li guareixen totes les ferides. Aix� requereix un esfor�, un proc�s, un canvi, i aix� s'aconsegueix la llibertat. Ho explica al llibre "De ni�a herida a mujer salvaje", que comentem amb ella i amb la psic�loga J�lia Pascual. Amb un apunt del tamb� psic�leg Tom�s Navarro. I l'espai de Sergi Torres.
Diu el fil�sof Josep Maria Esquirol que les realitats que anomenen paraules com "lloc", "ensenyament", "companyia", "atenci�", "m�n", "cura"..., van il�luminant el cam� amb llum p�pia i ens descobreixen nous sentits. Ara ha escrit el llibre "L'escola de l'�nima", i en parlem amb ell i amb el psic�leg Joan Quintana. Amb l'apunt afegit del catedr�tic d'Educaci� Jordi Riera.
Sovint ens barallem, sobretot amb la parella o persones pr�ximes, sobre temes que acaben creant un aut�ntic nus entre nosaltres. Un nus que no acostuma a desenredar-se, sin� a esclatar. Com podem evitar que una conversa acabi malament? Ens donen idees la psic�loga Mati Segura i Arantxa Marenya, a m�s de l'especialista en relaci� interpersonal Ferran Ramon-Cort�s. Ens hi fa un comentari la fil�sofa Bego�a Roman, i acabem amb l'espai de Sergi Torres.
Un bon clima laboral �s important�ssim perqu� una organitzaci� tiri endavant, perqu� tingui �xit. La implicaci� de tothom i el fet que no hi hagi conflictes entre els treballadors �s essencial. Com es gestiona, aix�? Portem a la feina els nostres problemes de casa? I quina mena de directius ens calen perqu� tot funcioni com ha de funcionar? Ens ho expliquen la coach experta en organitzacions empresarials Joana Frigol� i el psic�leg director de l'Institut Relacional, Joan Quintana. Amb un comenta...
... i, sobretot, quan s'�s una dona, �s tasca dif�cil. I encara m�s, si s'�s mare. S'ha de tenir tot organitzat i ben fet, ben planificat i intentant complaure tothom. L'estr�s s'apodera de moltes dones en aquesta �poca, com b� expliquen les coaches Seshet Nicol�s, Marita Os�s i M�riam Subirana. Amb un comentari de la psic�loga Assumpci� Salat, i l'espai de Sergi Torres.
Diu el psiquiatre franc�s Christophe Andr� al seu llibre "La timidez" que la timidesa s'ubica al l�mit entre un tret de car�cter i una disfunci� psicol�gica. Hi ha diferents tipus de timidesa i, per a les persones que la pateixen, superar-la �s un alleujament molt gran. Avui abordem aquest tret de la personalitat amb les psic�logues Nat�lia Pomar, Mar Muro i N�ria Gibert. Amb un apunt afegit de la psic�loga Jenny Moix.
Segons la psic�loga Emma Barthe, hi ha una relaci� directa entre la personalitat i la salut. La personalitat genera, diu, qu�mica que afecta directament el nostre estat de salut f�sic. En parlem amb ella i amb els metges Miquel Samarra i Leonardo Romero, que acaba de publicar "Creo en lo innecesario", referit a aix�. Ens hi fa un apunt el psic�leg Antoni Bulbena. I acabem amb l'espai de Sergi Torres.
