Cap�tol 916. L'obra de Josep Maria de Sagarra �s una de les m�s reeixides de la literatura catalana del segle XX i abasta tots els g�neres possibles: m�s de quaranta obres de teatre, en vers i en prosa; poemes �pics, amorosos i sat�rics; articles de premsa i cr�niques de viatges; narrativa, traduccions de Shakespeare i de Dante... No obstant, en els anys de la postguerra, i sobretot despr�s de la mort, la recepci� de l'obra del darrer poeta popular de Catalunya va patir una exclusi� per motius m...
Mar 19, 2022•54 min
Cap�tol 915. Arist�til i despr�s Ptolomeu van afirmar que la Terra era el centre de l'Univers i la resta de cossos celestes, comen�ant pel Sol, giraven al seu voltant. Cop�rnic ho va desmentir a mitjans del segle XVI. I no va ser l'�nic. Una de les ments m�s brillants de la hist�ria de la ci�ncia, el matem�tic, astr�nom i f�sic Galileu Galilei, es va haver d'enfrontar a dos processos davant de l'Esgl�sia cat�lica per la defensa vehement de l'heliocentrisme, o sigui que la Terra gira al voltant d...
Mar 13, 2022•56 min
Cap�tol 914. Durant l'anomenada primera edat del ferro, entre l'any 800 abans de Crist i l'any 550 abans de Crist, al nord-est de la pen�nsula Ib�rica es van succeir un seguit de processos molt importants en un lapse relativament curt de temps, com a m�nim curt en termes prehist�rics. Els pobles assentats en aquestes terres van ser els primers de treballar el ferro, i tamb� els primers de tractar amb uns comerciants arribats de l'altra banda de la Mediterr�nia, els fenicis. Els canvis experiment...
Mar 12, 2022•54 min
Cap�tol 913. Al llarg del segle XIX, una de les malalties que van estar molt presents a Catalunya en diverses onades d'epid�mies va ser el paludisme. Les zones m�s afectades van ser les comarques gironines al nord, i les terres humides dels deltes de l'Ebre i del Llobregat. Tot i la prevalen�a del c�lera i la febre groga, el paludisme no era ni de bon tros una malaltia residual, sin� un tipus de febres tercianes que va posar a prova la professi� m�dica de l'�poca. En parlem amb Josep M. Sol� i S...
Mar 06, 2022•57 min
Cap�tol 912. La introducci� de la patata com un aliment nou �mpliament est�s entre la poblaci� entre finals del segle XVIII i inicis del segle XIX va ser un proc�s gradual que s'explica per diversos factors. Encara que tradicionalment s'havia apuntat a la intervenci� de les elits, a Catalunya la pagesia m�s humil va tenir un paper decisiu a l'hora de difondre aquest tubercle arribat del continent americ� com una part fonamental de la dieta. La patata va arribar abans a la taula de les classes po...
Mar 05, 2022•55 min
Cap�tol 911. Un dels sistemes de comunicaci� a dist�ncia m�s importants i tamb� m�s fuga�os de la hist�ria va ser la telegrafia �ptica. Era una tecnologia per la qual l'estat liberal espanyol del segle XIX, burg�s i centralista, va apostar un p�l tard, despr�s d'anys de dubtes i projectes frustrats, quan en altres pa�sos europeus ja es comen�ava a instal�lar la telegrafia el�ctrica. Fos com fos, la participaci� de cient�fics i enginyers catalans en aquest proc�s va ser molt rellevant. Actualment...
Feb 27, 2022•54 min
Cap�tol 910. El camp de concentraci� nazi de Mauthausen, a �ustria, a 170 quil�metres de Viena, va ser on van anar a parar bona part dels exiliats de la Guerra Civil. En el moment de l'alliberament, hi malvivien uns 65.000 supervivents, i havien estat exterminades prop de 300.000 persones, entre ells molts presos republicans. Entre altres testimonis escrits de l'horror viscut als camps nazis, com els de Joaquim Amat-Piniella, Jorge Sempr�n i Primo Levi, hi ha les mem�ries de Joan Tarrag�, un del...
Feb 26, 2022•57 min
Cap�tol 909. Durant els anys setanta, Barcelona bullia d'iniciatives marcades per l'experimentaci�, la recerca de les arrels i la fusi� de g�neres, per� els mancava un espai que les aglutin�s. Un local inaugurat al carrer d'Argenteria l'any 1973 per V�ctor Jou, la sala Zeleste, es va convertir en la casa comuna d'infinitat de m�sics i bandes englobades en el que es va con�ixer com l'Ona Laietana. M�s enll� de ser una sala de concerts, Zeleste va obrir una oficina de management, una escola de m�s...
Feb 20, 2022•52 min
Cap�tol 908. L'�ltim rei de la dinastia catalanoaragonesa, Mart� l'Hum�, va morir el 31 de maig del 1410, als 54 anys, sense deixar descend�ncia. Aquest dec�s, tan rellevant des del punt de vista pol�tic i malgrat tot tan natural des del punt de vista biol�gic, atenent a l'esperan�a de vida de l'�poca medieval, s'ha vist envoltat de tota mena de rumors i llegendes. En realitat, la mort i les posteriors ex�quies de Mart� I demostren que va ser un proc�s natural i gradual, molt m�s prosaic del que...
Feb 19, 2022•53 min
Gui� 907. L'expansi� del comer� mar�tim mediterrani va propiciar, iniciat ja el segle XIII, l'aparici� dels primers mapes a escala amb voluntat de donar una descripci� precisa i realista de la Mediterr�nia i de l'Atl�ntic nord-oriental. Aleshores se'n deien cartes de navegar, i avui les coneixem com a cartes portolanes. Van apar�ixer a l'arc litoral que va de Pisa a G�nova, i poc despr�s es van estendre cap a Mallorca i a Catalunya. Reflectien la quantitat ingent de dades geogr�fiques sobre la c...
Feb 13, 2022•53 min
Cap�tol 906. El 1778, Carles III va obrir el port dels Alfacs al comer� amb Am�rica, una m�s de les mesures pensades per acabar amb el monopoli comercial de qu� gaudia el port de Cadis des dels inicis de la colonitzaci�. Aquest fet va comportar la fundaci� d'una nova poblaci� a la zona de la R�pita, fruit d'un pla urban�stic ambici�s. Tot i que les obres van quedar aturades per ordre de Carles IV el 1794, el nucli de poblaci� que s'havia instal�lat en aquella vila acabada de n�ixer i a mig fer v...
Feb 12, 2022•55 min
Cap�tol 905. Des de la partici� de l'illa d'Irlanda el 1921, la divisi� entre els nacionalistes i els unionistes partidaris de continuar formant part de la Gran Bretanya va anar degenerant fins a esdevenir un dels conflictes pol�tics i militars m�s prolongats del segle XX. Des d'aleshores, amb alguns retocs jur�dics, els sis comtats de l'Ulster van quedar sota domini brit�nic, mentre que la resta de l'illa esdevenia independent. La discriminaci� exercida sobre la poblaci� cat�lica va provocar la...
Feb 06, 2022•55 min
Cap�tol 904. Els dirigents de la Revolta del 1868 contra Isabel II, la Gloriosa Revoluci� d'octubre, havien prom�s al poble que eliminarien els impostos de consum i les lleves obligat�ries. Dos anys m�s tard, aquella promesa de deixar d'obligar els homes a anar a la guerra havia quedat en paper mullat. Al general Prim li calien m�s efectius per afrontar la guerra de Cuba, i el 30 de mar� del 1870 el govern liberal va aprovar un nou sorteig de quintes. Com que la crida a files es podia evitar amb...
Feb 05, 2022•56 min
Cap�tol 903. La hist�ria tamb� la construeixen les personalitats discretes, humils i prudents, acostumades a quedar en segon pla per� igualment imprescindibles per als personatges p�blics a qui donen suport. Aquest �s el cas de Dalmau Costa, vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya des de la fundaci�, que el 1932 va esdevenir el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i en esclatar la Guerra Civil tamb� ho va ser de la Generalitat. Obligat a emprendre el cam� de l'exili, Costa v...
Jan 30, 2022•53 min
Cap�tol 902. Durant els segles XVIII i XIX, mentre la burgesia es podia permetre anar al teatre o a l'�pera, una de les formes d'oci m�s habitual de les classes populars van ser les barraques de fira, primer ambulants i despr�s m�s estables. Se situaven a mig cam� entre el n�mero de circ i l'exhibici� d'�ssers aparentment monstruosos que fugien del que es considerava normal, persones arraconades als marges de la societat que es venien com a fen�mens curiosos. Com en tantes altres capitals europe...
Jan 29, 2022•57 min
Cap�tol 901. Ignasi de Loiola va viure a Manresa el 1522 un moment clau de la seva vida, lligat a la conversi� cap a un cristianisme m�s profund. Qui havia estat un cavaller de la noblesa basca molt ben relacionat amb la cort castellana dels Reis Cat�lics, acabaria sent pelegr� i fundador de la Companyia de Jes�s. De cam� cap a Terra Santa va passar per Montserrat i per Manresa. S'hi havia d'estar nom�s uns dies, per� finalment van ser onze mesos, entre mar� del 1522 i febrer del 1523. La gent q...
Jan 23, 2022•56 min
Cap�tol 900. Al llarg del segle XI, en diversos llocs d'Europa, els poders pol�tics establerts van ser desafiats pels assalts d'algunes personalitats nobles. Al sud del comtat de Barcelona va tenir lloc una d'aquestes revoltes feudals entre l'any 1041 i el 1058. Mir Geribert, senyor de castells del Pened�s, va q�estionar l'autoritat del comte Ramon Berenguer I. �s un episodi m�s, i un de ben destacat, en un proc�s caracteritzat per una viol�ncia extrema que va conduir a la imposici� del feudalis...
Jan 22, 2022•54 min
Cap�tol 899. La batalla m�s llarga i sagnant de tota la Guerra Civil va ser la de l'Ebre, una lluita prolongada entre el 25 de juliol i el 15 de novembre del 1938 que va desgastar els dos b�ndols i va ocasionar milers de morts. La gesti� sanit�ria de la batalla, la manera d'atendre i evacuar els ferits a la rereguarda, va esdevenir tan important com les t�ctiques militars al front. De tot plegat ens n'ha quedat algun testimoni dels metges que van exercir una tasca humanit�ria en les pitjors cond...
Jan 16, 2022•55 min
Cap�tol 898. No costa d'imaginar el profund antimilitarisme que va calar a Catalunya en els primers mesos de la Guerra Civil, en resposta al cop amb qu� una gran part de l'ex�rcit espanyol havia desafiat la legalitat republicana. Malgrat tot, era evident que la manera de plantar cara al feixisme, en un moment d'excepcionalitat b�l�lica, tamb� havia de ser militar. Amb aquest objectiu, la Generalitat va tirar endavant un centre de formaci� conegut com a Escola Popular de Guerra, de cara a instrui...
Jan 15, 2022•58 min
Cap�tol 897. La manera en qu� ens casem, el que mengem o bevem, com li diem als mesos o als dies de la setmana... La nostra vida quotidiana est� farcida d'influ�ncies del que ens sembla remot passat rom�. Roma �s literalment el bressol de la nostra cultura, comen�ant per la llengua que parlem, i per molts altres costums i fets m�s anecd�tics. La petja cultural del m�n cl�ssic �s molt intensa i forma part del que ara, en el segle XXI, nosaltres coneixem com la modernitat. Josep M. Sol� i Sabat�, ...
Jan 09, 2022•54 min
Cap�tol 896. Durant l'inici de la industrialitzaci� al continent europeu, entre 1750 i 1850 aproximadament, un per�ode que va canviar la hist�ria de la humanitat de manera decisiva, Catalunya va ser l'�nica economia de la zona mediterr�nia en qu� la manufactura moderna es va implantar amb for�a. Les causes d'aquesta r�pida adaptaci� al capitalisme industrial tenen a veure amb les estructures de distribuci� de la propietat i la riquesa i una cultura pol�tica basada en la negociaci�, entre altres ...
Jan 08, 2022•55 min
Cap�tol 895. Des del segle XVI, un dels edificis m�s admirats de Barcelona era la Casa Gralla. Es tracta del primer gran exemple de l'aplicaci� de tend�ncies ornamentals renaixentistes sobre un edifici d'organitzaci� g�tica, en una ciutat en qu� el Renaixement va trigar a estendre's. En el moment d'obrir a la ciutat el carrer Duc de la Vict�ria, el 1856, es va arribar a proposar que la fa�ana de la Casa Gralla es reconvert�s en l'entrada d'unes galeries comercials, per� el projecte no va prosper...
Jan 02, 2022•53 min
Cap�tol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentraci� i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si �s que aix� era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre m�s en aquells records. Es calcula que nom�s un ter� dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistem�tic. Dels 9.1...
Jan 01, 2022•58 min
Cap�tol 893. Napole� Bonaparte �s un dels grans noms de la hist�ria pol�tica i militar europea, un home que es va fer a si mateix i que va arribar a dalt de tot des de ben avall. El brillant estrateg i general que s'havia guanyat l'admiraci� de molts contemporanis com a �ltim garant dels valors republicans de la Revoluci� Francesa acabaria sent un emperador autoproclamat, temut pels plans de conquerir Europa de punta a punta i per la brutalitat dels m�todes que va fer servir per intentar aconseg...
Dec 26, 2021•54 min
Cap�tol 892. A mitjans del segle XIX, entre 1853 i 1862, un projecte aixecat amb molts esfor�os en terres de ponent va esdevenir una de les obres d'enginyeria hidr�ulica m�s imponents de la hist�ria. El Canal d'Urgell, que va del Tossal a Montoliu de Lleida, s'est�n al llarg de 144 quil�metres de canal principal i 76 m�s de canal auxiliar. En el tra�at destaca el t�nel de Montclar, de gaireb� cinc quil�metres de longitud; durant un segle, el m�s llarg d'Europa. Centenars de pagesos, paletes i pe...
Dec 25, 2021•56 min
Cap�tol 891. Una de les dictadures comunistes m�s longeves del segle XX va ser tamb� una de les m�s severes. Entre el 1944 i la seva mort, el 1985, Enver Hoxha va governar Alb�nia amb m� de ferro i una pol�tica de repressi� constant de qualsevol mena de dissid�ncia, interna o externa. Hoxha va ser un l�der inflexible amb els adversaris ideol�gics i fidel al marxisme-leninisme ortodox, clarament alineat amb el bloc sovi�tic encap�alat per Stalin, per� tamb� capa� d'anar per lliure i combatre qual...
Dec 19, 2021•57 min
Cap�tol 890. Entre el segle XVI i el XVIII, gaireb� cada capella i altar de cada esgl�sia de Catalunya va acabar presentant als fidels un nou retaule, fet normalment de fusta d'�lber blanc que era daurada i policromada posteriorment. En molts casos substitu�en els antics retaules baixmedievals, la majoria en mal estat de conservaci�. L'estudi dels retaules concebuts en l'�poca moderna reflecteix les creences, les expectatives, les pors i les �nsies dels catalans d'aquell moment. S�n centenars de...
Dec 18, 2021•55 min
Cap�tol 889. Com a tantes altres grans ciutats europees, a partir del segle XIV, en el context de canvi clim�tic que va donar inici al per�ode de refredament conegut com a petita edat del gel, les autoritats municipals de Barcelona van haver de comen�ar a esfor�ar-se perqu� no faltessin els aliments b�sics als seus habitants, en relaci� estreta amb les rutes comercials del territori. Aquesta va ser una de les tasques principals del Consell de Cent, la instituci� de govern municipal que havia est...
Dec 12, 2021•55 min
Cap�tol 888. El maig del 1843 s'havien anat estenent per la Pen�nsula Ib�rica diversos moviments contraris al general Baldomero Espartero, regent de la reina Isabel II, la majoria de car�cter moderat. A Barcelona, entre el setembre i el novembre d'aquell any, la revolta va tenir un car�cter m�s social, va ser un aixecament progressista radical i molt heterogeni. Els sectors progressistes, aliats amb les classes populars, protestaven contra una societat classista i desigual, i reclamaven que es c...
Dec 11, 2021•53 min
Cap�tol 887. El 4 de novembre del 1926, la gendarmeria francesa va avortar un intent d'invasi� de Catalunya des de Prats de Moll�, a la comarca del Vallespir, en qu� havien participat centenars d'independentistes catalans i un grup considerable d'antifeixistes italians. Aquell intent de revolta armada en resposta a la dictadura del general Primo de Rivera, abans que res un gest de dignitat, va posar les bases del mite d'un home que als seixanta-set anys havia passat de ser tinent coronel de l'ex...
Dec 05, 2021•55 min
