Cap�tol 886. Durant l'alta edat mitjana, la p�rdua de bens i de la pr�pia llibertat, o b� l'exili, es van considerar mesures m�s efectives per respondre pels crims que no pas la pena de mort. �s a partir del segle XII, amb l'aval del dret rom� i de la doctrina de l'Esgl�sia, que aquest tipus de c�stig definitiu s'incorpora als codis legals arreu d'Europa i se n'est�n l'acceptaci� social. A Catalunya, l'aplicaci� de la pena de mort als diversos territoris proporciona una bona fotografia de l'estr...
Dec 04, 2021•54 min
Cap�tol 885. No �s gaire habitual que un poeta sigui conegut i llegit per un p�blic ampli, i m�s en vida. Es pot considerar un fet excepcional. Per la qualitat de l'obra i de l'�s que feia de la llengua, per una profunda humanitat, i per la capacitat de mostrar-se sempre pr�xim al poble, Miquel Mart� i Pol, un dels poetes catalans m�s importants del segle XX, entraria en aquesta categoria d'artista admirat i estimat per la gent. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Aulet, p...
Nov 28, 2021•57 min
Cap�tol 884. El divendres 22 de novembre del 1963, durant una desfilada a Dallas, era abatut a trets John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units. L'autor material de l'atemptat va ser Lee Harvey Oswald, per� encara avui ning� no ha pogut aclarir del cert si hi havia una conspiraci� m�s gran al darrere, i quins eren els motius d'aquest magnicidi. El magnicidi del president va ser el prolegomen de l'assassinat del seu germ�, Robert, anys despr�s, que semblava destinat a ocupar el mateix c...
Nov 27, 2021•56 min
Cap�tol 883. En comptades ocasions, hi ha cient�fics que aconsegueixen l'estatus de celebritat per aportacions cabdals a l'hora d'entendre el m�n que ens envolta. Al llarg del segle XX, probablement no hi ha cap altra figura que pugui comparar-se amb la de l'home que va millorar el coneixement del m�n amb la seva manera d'observar l'espai, el temps i l'univers sencer. Cent anys despr�s, la teoria de la relativitat exposada per Albert Einstein continua sent una de les aportacions m�s importants d...
Nov 21, 2021•56 min
Cap�tol 882. Josep Irla i Bosch va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l'exili en els anys m�s durs de la primera postguerra, entre 1940 i 1954. Tot i ser el tercer president de la Generalitat republicana, despr�s de Maci� i Companys, la rellev�ncia de la seva figura hist�rica �s poc coneguda. Nom�s dos anys despr�s de finalitzar una presid�ncia dram�tica, desprove�da de poder i exercida sempre des de fora de Catalunya, des del seu refugi definitiu a Fran�a, va escriure unes mem�ri...
Nov 20, 2021•56 min
Cap�tol 881. Abans de l'arribada de les pot�ncies europees a trav�s de la ruta oberta per Crist�for Colom, a Am�rica hi havia imperis tan importants com l'inca i l'asteca. Aquestes societats precolombines estaven molt avan�ades en aspectes com ara l'agricultura, l'urbanisme, l'arquitectura, els coneixements cient�fics i l'enginyeria. I la mostra m�s impressionant de tot aix� es pot trobar a la capital fastuosa dels asteca-mexica, un poble de guerrers: Tenochtitlan, l'actual Ciutat de M�xic. En p...
Nov 14, 2021•55 min
Cap�tol 880. A inicis del segle XVI, dos segles despr�s del retorn de Marco Polo a Europa, arriben a les costes xineses els primers vaixells mercants portuguesos, i amb ells, els missioners cristians. En la missi� d'evangelitzar i convertir a la fe cat�lica, els missioners estaven disposats a fer el que fos necessari per aconseguir-ho. Els membres de la Companyia de Jes�s, fundada el 1534 per Ignasi de Loiola, van arribar per primera vegada a la Xina cinquanta anys despr�s, el 1582. Aquests pion...
Nov 13, 2021•56 min
Cap�tol 879. Durant bona part del franquisme, un dels destins m�s temuts pels opositors de la dictadura va ser Via Laietana, el nom popular de la comissaria principal de la policia franquista a Barcelona. Anar a parar a la comissaria que es troba encara avui en aquella art�ria clau de la ciutat era sin�nim de dolor i patiment. Des dels anys 40 i fins ben entrats els 70, la comissaria de Via Laietana es va mantenir com una maquin�ria molt ben greixada de repressi� i tortura sistem�tica, inspirada...
Nov 07, 2021•57 min
Cap�tol 878. A finals dels anys 70, despr�s de 2.500 anys d'hist�ria de l'imperi persa, milions de persones van sortir als carrers de l'Iran exigint un canvi. Tot un poble en ple s'al�ava contra la repressi� de la dictadura encap�alada pel xa Mohammad Reza Pahlevi. Les manifestacions multitudin�ries, impulsades pel lideratge religi�s de l'aiatol�l� Khomeini, van acabar conduint a l'establiment d'un nou ordre isl�mic. M�s enll� dels efectes que va tenir al pa�s, la revoluci� iraniana i la proclam...
Nov 06, 2021•56 min
Cap�tol 877. L'exist�ncia de l'�pera barroca francesa li deu molt a un personatge ambici�s, intrigant i tir�nic, for�a odiat pels seus contemporanis. Es deia Jean-Baptiste Lully. Va assolir l'�xit de manera mete�rica, per mitjans poc nets, gr�cies a la relaci� privilegiada amb la cort de Llu�s XIV, per� com passa amb tants grans artistes, el que ha arribat a avui �s l'obra, la m�sica que va compondre per a ballets, �peres i peces religioses. El paisatge sonor aixecat per Lully seria comparable a...
Oct 31, 2021•55 min
Cap�tol 876. De tots els antics dominis colonials francesos, un dels territoris que m�s va resistir-se a l'ocupaci�, ja des del segle XIX, va ser Alg�ria. Per Fran�a tamb� era una q�esti� d'orgull mantenir el domini sobre una col�nia que, des del punt de vista administratiu, formava part del seu territori com una prov�ncia m�s. El 1954 es va fundar el Front d'Alliberament Nacional, que defensava la guerra com un mitj� leg�tim per assolir la independ�ncia d'Alg�ria. Era l'inici d'una guerra cruen...
Oct 30, 2021•56 min
Cap�tol 875. Des de l'edat mitjana, per evitar que s'escampessin les epid�mies que delmaven la poblaci� regularment, sobretot la pesta, fora de les muralles de les ciutats s'havien anat aixecant uns recintes destinats a mantenir a�llades i recloses les persones malaltes, i a la vegada mirar de tractar-les. Aquests centres sanitaris tan particulars, que eren en part una pres� i en part un hospital, eren coneguts com a llatzerets, i van tenir una vida llarga i especialment intensa en els segles XV...
Oct 24, 2021•54 min
Cap�tol 874. El conjunt de vuit esgl�sies i diverses ermites aixecades a la vall de Bo� entre els segles XI i XII constitueixen una mostra �nica del rom�nic catal�. S�n construccions que es caracteritzen per una arquitectura senzilla i for�a similar i per ser el reflex d'una societat fortament jerarquitzada, sota l'autoritat dels senyors, entre els quals els Guerreta i els Erill i el bisbat de Roda. Entre tot aquest patrimoni monumental, destaquen l'esgl�sia i les pintures murals de Sant Climent...
Oct 23, 2021•53 min
Cap�tol 873. A les ciutats no tot �s asfalt, maons i pedres; tamb� hi ha vegetaci�. Fins a mitjans del segle XVIII, a la ciutat de Barcelona els arbres quedaven amagats darrere les fa�anes dels palaus, monestirs o esgl�sies, i formaven part dels horts, els vergers o els jardins. Per tant, al llarg de molts segles la relaci� dels ciutadans amb els arbres era privada, tot i que alguns horts eren accessibles. El creixement econ�mic i demogr�fic que experimenta la ciutat entre la segona meitat del X...
Oct 17, 2021•52 min
Cap�tol 872. El desenvolupament de la bomba at�mica per part dels Estats Units en el Projecte Manhattan va ser conegut per Stalin des dels mateixos inicis. Pels sovi�tics era imperatiu no cedir ni un mil�l�metre en el pols per disposar del millor armament. Per tal d'obtenir informaci� de l'enemic i fer avan�ar el programa d'investigaci� propi, els russos van rec�rrer a l'espionatge. Un matrimoni de Nova York es va veure en el punt de mira d'aquest foc creuat: eren Julius i Ethel Rosenberg, dos p...
Oct 16, 2021•55 min
Cap�tol 871. Entre el 1208 i 1714, m�s de cinc-cents anys, un organisme es va encarregar de fabricar la moneda reial de curs general al principat de Catalunya. La Casa de la Moneda de Barcelona, m�s coneguda com la Seca, va tenir un paper fonamental en l'economia, el comer� i la fiscalitat del pa�s, fins a l'extinci� declarada al Decret de Nova Planta. La Seca va tornar a funcionar de manera intermitent el segle XIX, al mateix edifici del barri de la Riera on s'havia estat encunyant moneda, com ...
Oct 10, 2021•54 min
Cap�tol 870. En ple segle XIII, la literatura en llengua occitana depenia sobretot de les peces l�riques dels trobadors i d'unes peces narratives m�s aviat curtes conegudes com a noves. A finals d'aquell segle un autor an�nim va concebre un relat de cavalleries for�a m�s extens que va donar inici a una nova tradici�. Es tracta del "Roman� de Jaufr�", la primera novel�la coneguda de la Corona d'Arag� i una de les primeres de tot Europa. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Anton M...
Oct 09, 2021•57 min
Cap�tol 869. En els �ltims anys del franquisme, marcats per una esperan�a difusa de canvi, persones d'ideologies i objectius ben diversos, fins i tot oposats, es van unir al voltant d'una iniciativa de resist�ncia sense comparaci� possible a l'Estat ni en altres pa�sos que han patit una dictadura. Era l'Assemblea de Catalunya, un organisme clandest� unitari que entre el 1971 i el 1977 va centralitzar els esfor�os per acabar amb el franquisme i recuperar la llibertat col�lectiva. Curiosament, el ...
Oct 03, 2021•55 min
Cap�tol 868. Aquells que van ser coetanis o van participar d'alguna manera en el setge de les forces borb�niques a la ciutat de Barcelona entre el 25 de juliol del 1713 i l'11 de setembre del 1714, un total de 414 dies, sabien que estaven vivint moments excepcionals. De com s'acab�s resolent aquell front clau de la Guerra de Successi� en depenia el futur de Catalunya com a entitat pol�tica, per� tamb� dels catalans com a subjectes de dret. Els testimonis escrits que es conserven d'aquells mesos ...
Oct 02, 2021•56 min
Cap�tol 867. Un dels nobles m�s importants al servei de Felip II va ser un catal�, que va ascendir posicions a la Cort gr�cies a l'activitat diplom�tica, per� especialment gr�cies a les habilitats militars. El seu nom era Llu�s de Requesens, i pertanyia a una nissaga distingida que estava assolint el cim a la segona meitat del segle XVI. Per a aquesta fam�lia noble, els fets d'armes van ser una via de promoci�. Requesens va participar en la guerra contra els moriscos a Las Alpujarras i a la vict...
Sep 26, 2021•53 min
