Cap�tol 976. A partir de la segona meitat del segle XVII, l'economia catalana va experimentar una recuperaci� que va coincidir amb un canvi en les relacions comercials entre la monarquia hisp�nica i els Pa�sos Baixos arran del Tractat de M�nster, signat el 1648. En aquest context, els comerciants neerlandesos Joan Kies i Arnold de J�ger van arribar a Catalunya per fer-hi negocis. La nissaga dels Kies es va establir inicialment a Barcelona, per� posteriorment es van traslladar al Camp de Tarragon...
Dec 17, 2022•54 min
Cap�tol 975. La marat� probablement �s la prova que desperta m�s expectaci� i admiraci� de l'atletisme, en bona part per l'esfor� desmesurat que se suposa que fan els corredors. Encara que l'origen entre hist�ric i llegendari d'aquesta cursa remet a l'antiga Gr�cia, la marat� tal com la coneixem neix a finals del segle XIX, en els primers Jocs Ol�mpics d'Atenes del 1896, en una �poca dominada per un afici� a les lleng�es i les cultures cl�ssiques. A partir d'una llegenda, l'olimpisme modern es v...
Dec 11, 2022•54 min
Cap�tol 974. Per relativament curtes que siguin, hi ha estades que marquen tota una vida i fan hist�ria. Entre la tardor de 1838 i l'estiu de 1839, la novel�lista rom�ntica George Sand va emprendre un viatge per Europa que la va portar a Espanya, It�lia i el Migdia franc�s. Dels tres mesos que va ser a les Balears amb els dos fills, l'amant --el m�sic polon�s Frederic Chopin--, i una criada, en va n�ixer una recreaci� parcialment ficcionada de les experi�ncies viscudes. �s una de les obres m�s c...
Dec 10, 2022•57 min
Cap�tol 973. Al llarg de m�s de 43 anys, fins a les acaballes del franquisme, les dones properes al r�gim van formar part de la Secci� Femenina de la Falange, consagrades a tasques de reconstrucci�, assist�ncia social i afirmaci� patri�tica. Al cap i a la fi, dins d'un estat que discriminava la dona, es tractava de modelar-la perqu� assum�s un paper subm�s de mare i mestressa de casa, per retrobar el que el r�gim considerava que era l'ordre social i familiar. A Lleida, la Secci� Femenina, sempre...
Dec 04, 2022•56 min
Cap�tol 972. L'any 1686, Barcelona va viure unes grans festes dedicades a Santa Eul�lia, la patrona de la ciutat. Segons la descripci� de la process� que va rec�rrer la ciutat, les obres d'art que representaven la santa i el seu martiri, moltes d'ef�meres, s'inscrivien de ple en l'est�tica barroca de les acaballes del segle XVII i les idees de la Contrareforma sobre la iconografia religiosa. El culte a Santa Eul�lia era la manera que tenien les oligarquies de refor�ar la identitat col�lectiva de...
Dec 03, 2022•56 min
Cap�tol 971. El setembre del 1919, Josep Puig i Cadafalch prenia possessi� com a president de la Mancomunitat per segon cop. Un dels objectius clars per a aquest nou mandat era situar Catalunya en el mapa internacional, una tasca que va ser resumida en el lema "Con�ixer i �sser coneguts". Com altres pol�tics i intel�lectuals de l'�poca, va entendre que el front exterior era clau per al futur del pa�s. Aquests van ser els or�gens de la primera diplom�cia d'un govern aut�nom catal� en �poca contem...
Nov 27, 2022•56 min
Cap�tol 970. Moltes dones van participar de manera activa en la defensa militar de la Segona Rep�blica: n'hi va haver a la rereguarda i fent tasques administratives al front, per� tamb� n'hi va haver que van ser instructores militars i que van combatre a primera l�nia de foc. El Govern de la Rep�blica va ser el que va permetre l'acc�s de les dones a l'ex�rcit, contradient alguns t�pics llargament mantinguts. De tota manera, a partir del mes d'octubre del 1936, les dones desapareixen de la docume...
Nov 26, 2022•57 min
Cap�tol 969. Les presons com a espais de reclusi� i privaci� de llibertats, pensats per castigar i intentar redimir les persones condemnades, no van n�ixer amb la Il�lustraci�, com s'havia dit sovint, sin� que a l'Edat Mitjana ja en podem trobar els primers exemples, dominats per una f�rria moral cristiana. En el cas de les dones, pecat i delicte es posaven al mateix nivell, i el delicte d'adulteri nom�s les castigava a elles. A Barcelona, des de finals de l'�poca medieval es van habilitar espai...
Nov 20, 2022•54 min
Cap�tol 968. El dia 1 de novembre del 1874 els carlins van instaurar una Diputaci� General de Catalunya a Sant Joan de les Abadesses, en plena Tercera Guerra que els enfrontava amb els liberals. La derrota militar dels que defensaven les postures tradicionalistes ha fet que aquesta instituci� de vida ef�mera hagi estat oblidada en el temps. De tota manera, �s una prova clara de la for�a que va arribar a tenir el carlisme catal�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�s Ferran T...
Nov 19, 2022•58 min
Cap�tol 967. En la hist�ria de la m�sica cl�ssica el talent no se'l reparteixen nom�s els grans compositors, per molt que siguin aquests els que hi solen tenir m�s pes. A cavall entre el segle XIX i el XX, hi va haver un director d'orquestra que va triomfar a Europa i als Estats Units, que va excel�lir per igual en obres oper�stiques i simf�niques, i que �s considerat el primer director a assolir l'estatus d'estrella. Es tracta d'Arturo Toscanini, un m�sic excepcional, que a m�s va destacar pel ...
Nov 13, 2022•56 min
Cap�tol 966. A finals del segle XIII, la situaci� excepcional i estrat�gica de la Vall d'Aran, un territori entre muntanyes a cavall de dos regnes, la va convertir en objecte de desig per part de la Corona francesa. Van ser molts anys d'estira-i-arronses, el que es coneix com el plet per la Vall d'Aran, fins que la monarquia aragonesa va restablir-hi l'autoritat. El rei Jaume II el Just va voler refermar el vincle amb els aranesos confirmant els furs, privilegis i llibertats en un document, apro...
Nov 12, 2022•56 min
Cap�tol 965. Un dels periodistes catalans m�s populars i m�s longeus del segle XX va ser Carles Sent�s. Periodista, espia i pol�tic, Sent�s va destacar per un gran capacitat de reinventar-se. La seva traject�ria durant la m�s immediata postguerra permet il�lustrar la de molts altres catalans que van acabar vinculats plenament al franquisme, potser per pragmatisme, per� amb ple convenciment i, sobretot, amb un agut sentit de l'oportunitat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Fran...
Nov 06, 2022•55 min
Cap�tol 964. Tot i que el seu nom no sol ser gaire recordat, el diplom�tic suec Dag Hammarskj�ld va ser el segon secretari general en la hist�ria de les Nacions Unides i es va mantenir al capdavant de la instituci� durant vuit anys, entre 1953 i 1961. La seva tasca, estroncada per un sospit�s accident d'avi�, va marcar un punt d'inflexi� en les relacions internacionals en plena Guerra Freda. Hammarskj�ld va refor�ar les funcions de les Nacions Unides a la recerca de la pau mundial. En parlem amb...
Nov 05, 2022•54 min
Cap�tol 963. A mitjan segle XIX, els ideals d'igualtat, llibertat i fraternitat que bufaven des de Fran�a estaven arrelant a Catalunya. El primer grup declaradament republic�, liderat per Abd� Terrades i Narc�s Monturiol, va iniciar les activitats l'any 1842. Durant aquells anys, fins a la fi de la fuga� Primera Rep�blica, la literatura catalana va contribuir a difondre l'ideari republic� a trav�s d'obres de teatre, novel�les i poesies. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Mag� S...
Oct 30, 2022•54 min
Cap�tol 962. Entre l'any 431 i el 404 abans de Crist, un cop Atenes havia derrotat l'amena�a exterior persa, l'antiga Gr�cia va viure un enfrontament intern entre dos blocs: la Lliga de Delos, organitzada al voltant d'Atenes, i la Lliga del Pelopon�s, liderada per Esparta. D'aquesta guerra del Pelopon�s tenim un testimoni hist�ric excepcional, l'obra d'un historiador avan�at al seu temps que coneixem pel nom de Tuc�dides. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Borja Antela, doctor ...
Oct 29, 2022•57 min
Cap�tol 961. Al llarg del segle XIX, el ritme d'execucions p�bliques a Catalunya s'havia anat reduint, tot i que la pena de mort encara era vigent en l'ordenament jur�dic. Malgrat tot, el 16 de gener del 1892 s'havia previst una execuci� en concret que va servir per esperonar el moviment contrari a la pena capital p�blica. El reu es deia Isidre Mompart, i el botx�, Nicomedes M�ndez. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i amb Merc� Balada, autora del llibre "Barcelona en negre: Crim...
Oct 23, 2022•54 min
Cap�tol 960. Des de la seva creaci� l'any 1955, el Partit Liberal Democr�tic ha estat la for�a pol�tica hegem�nica al Jap� i ha exercit el poder de manera gaireb� ininterrompuda. De caire conservador, el PLD ha basculat sempre entre l'alian�a que supeditava el pa�s als Estats Units i el desig de recuperar un ex�rcit sobir�. En un partit marcat per les connexions familiars, la dinastia que ha tingut l'�ltim representant en el primer ministre Shinzo Abe ha encarnat bona part de les contradiccions ...
Oct 22, 2022•56 min
Cap�tol 959. Entre 1642 i 1649, Anglaterra va viure dividida entre dos b�ndols irreconciliables, els partidaris del poder autocr�tic exercit pel rei Carles I, i els defensors dels membres del Parlament, que li estaven plantant cara al sobir�. Un dels personatges clau de la guerra civil anglesa va ser Oliver Cromwell . En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i �ngel Casals, catedr�tic del Departament d'Hist�ria Moderna de la Universitat de Barcelona.
Oct 16, 2022•54 min
Cap�tol 958. Entre setembre del 1409 i maig del 1410, pel matrimoni amb Mart� l'Hum�, Margarida de Prades va ser reina consort d'Arag�, Val�ncia, Mallorca i Sic�lia, i comtessa de Barcelona. Tot i que va regnar fuga�ment, nom�s durant vuit mesos i mig, ho va fer en un moment clau per a la continu�tat din�stica, sense poder donar-li al rei l'hereu que s'estava esperant. De Margarida els contemporanis en destacaven la bellesa, que associaven a la capacitat reproductora. Tamb� va ser musa de poetes...
Oct 15, 2022•54 min
Cap�tol 957. D'entre tots els episodis turbulents que va viure la pol�tica italiana a la segona meitat del segle XX, un dels m�s dram�tics va ser el que va acabar amb la vida d'Aldo Moro. El l�der de la Democr�cia Cristiana va ser segrestat per les Brigades Roges el 16 de mar� de 1978 i va apar�ixer assassinat el dia 9 de maig. Entre un i altre dia, en les esferes pol�tiques i socials del pa�s es va obrir un debat sobre la possibilitat de negociar amb els terroristes. S'havia obert un pols entre...
Oct 09, 2022•57 min
Cap�tol 956. Fa cent cinquanta anys, el dia 1 d'octubre del 1872, tenia lloc la inauguraci� solemne de la nova seu de la Universitat de Barcelona, que continua sent un dels s�mbols de la ciutat. Despr�s de diverses vicissituds hist�riques, incl�s el trasllat a Cervera imposat pel Decret de Nova Planta, i el retorn a Barcelona el 1835, en diverses ubicacions provisionals, la comunitat acad�mica estrenava casa. Tot i aix�, va ser una estrena complicada, envoltada d'inestabilitat pol�tica. En parle...
Oct 08, 2022•55 min
Cap�tol 955. Encarregar un moble fet a mida pot ser una q�esti� molt seriosa; en el segle XIX, fins i tot podia arribar a ser un tema d'honor. �s el cas del secreter armari que el noble Josep Francesc de Caramany va encomanar al fuster Antoine Seux, d'origen franc�s i resident a Girona. L'any 1803, Caramany va fer empresonar Seux perqu� no acabava el moble, i un cop a presidi li va anar enviant les fustes i la resta de material necessari per enllestir la feina. En parlem amb Josep M. Sol� i Saba...
Oct 02, 2022•57 min
Cap�tol 954. La intervenci� dels Estats Pontificis en la configuraci� pol�tica i ideol�gica dels estats ha estat una pol�tica constant al llarg dels segles. Una etapa especialment turbulenta va ser la de les reformes religioses, al llarg del segle XVI i inicis del XVII, que coincideixen amb el Renaixement i l'inici del barroc. El papat va participar intensament en els conflictes pol�tics amb diversos monarques europeus, al mateix temps que els papes de Roma procuraven fer ostentaci� de la riques...
Oct 01, 2022•57 min
Cap�tol 953. L'estiu del 1938, amb l'esclat de la batalla de l'Ebre, la Guerra Civil vivia moments decisius i especialment durs, tant per als que eren al front, soldats cada vegada m�s joves, com per a les dones, avis i nens que s'havien quedat a la rereguarda. En un llogaret de la prov�ncia de Tarragona, a Valldeperes, l'Angeleta Sol� havia de fer el cor fort i afrontar la collita tota sola, fent-se c�rrec del sogre, de 77 anys, i de quatre nens. Al front hi tenia el marit, en Pepet Llorach Cap...
Sep 25, 2022•57 min
Cap�tol 952. La pres�ncia d'arbres a la trama urbana de les ciutats �s una necessitat, tant per millorar la qualitat de l'aire com per incidir en la salut de les persones. Aquesta obvietat no sempre ha estat clara. Durant molt de temps, a les principals capitals europees d'arbres nom�s n'hi havien als parcs, als jardins, a les grans avingudes i als camins d'entrada i sortida. Va ser Ildefons Cerd�, amb el projecte revolucionari d'eixample per a Barcelona, qui va incorporar l'arbre de carrer al p...
Sep 24, 2022•55 min
Cap�tol 951. El monestir femen� hospitaler m�s important de la Catalunya medieval i moderna va ser Santa Maria d'Alguaire, constru�t a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Des d'una ubicaci� privilegiada, va exercir un control econ�mic, social i jurisdiccional sobre diversos enclavaments de la plana del Segri�. Tot i que el r�gim de la comunitat era d'a�llament, s'han conservat documents que demostren que les normes de clausura van ser vulnerades repetidament, fins que va ...
Sep 18, 2022•52 min
Cap�tol 950. Un dels escriptors i intel�lectuals m�s importants que va tenir Catalunya durant les dues primeres d�cades del segle XX va ser Eugeni d'Ors. Va posar les bases �tiques i est�tiques del moviment que ell mateix va batejar com a Noucentisme, una reivindicaci� del classicisme confrontada al Romanticisme de finals del segle anterior, que va resultar fonamental per entendre la literatura, les arts pl�stiques i la societat catalana de l'�poca. Un gir ideol�gic radical el va allunyar de la ...
Sep 17, 2022•56 min
Cap�tol 949. En un moment en qu� moltes esperances revifaven, el Congr�s de Cultura Catalana impulsat entre 1975 i 1977 va suposar una de les experi�ncies c�viques m�s importants, de cara a la mobilitzaci� social del catalanisme. Va ser un proc�s llarg, la suma de moltes voluntats que volien dir-hi la seva respecte a l'estudi cient�fic, la recuperaci� i la promoci� de la cultura catalana, que va iniciar-se quan Franco encara era viu i va arribar fins a les eleccions del 15 de juny de 1977, en pl...
Sep 11, 2022•59 min
Cap�tol 948. En plena guerra freda, un moment de tensi� pol�tica extrema, al Berl�n dividit pel mur hi va haver quatre equips de futbol que reflectien a la perfecci� la partici� de la capital alemanya entre dos sistemes irreconciliables: a l'est hi havia el Dinamo i l'Union, mentre que a l'oest hi havia el Hertha i el Tasm�nia. El tarann� i els seguidors d'aquests quatre clubs reflectien perfectament la tensi� pol�tica que es vivia en aquell moment. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historia...
Sep 10, 2022•57 min
Cap�tol 947. En les primeres d�cades del segle XX, Catalunya estava experimentant un desenvolupament t�cnic i industrial extraordinari. Entre els pioners i visionaris que van tenir clars els avantatges que aquest progr�s podia comportar per a tot el territori destaca l'enginyer i empresari Carles Monta��s, que amb el temps tamb� va ser diputat a les Corts de Madrid. El tarann� negociador, les bones relacions amb el poder i una ambici� sense gaires escr�pols li van permetre fer aportacions decisi...
Sep 04, 2022•55 min
