Cap�tol 946. En un pa�s sotm�s al bloqueig econ�mic i a l'autarquia com era l'Espanya dels primers anys del franquisme, el r�gim va voler demostrar la capacitat de producci� industrial amb un vehicle de primer nivell, capa� de rivalitzar amb els millors models del m�n. Aquest projecte model va ser el Pegaso Z-102, i l'home que el va fer possible va ser l'enginyer catal� Vilfred Ricart, l'home que va ser capa� de tractar de tu a tu gegants de l'automoci� mundial com el mateix Enzo Ferrari. En par...
Sep 03, 2022•56 min
Cap�tol 945. Que una publicaci� concreta doni nom a tot un format narratiu �s prova suficient de la seva rellev�ncia. Tot i que des dels anys seixanta s'ha anat introduint el mot angl�s "c�mic", encara avui la paraula "tebeo" serveix per referir-se a les narracions dibuixades, sobretot pensades per al p�blic infantil. �s el millor recordatori de la revista d'historietes m�s longeva de l'Estat, que en diferents etapes va cobrir gaireb� tot el segle XX, des del 1917 fins al 1998. A les p�gines del...
Jun 26, 2022•54 min
Cap�tol 944. Entre la fi de la Segona Guerra Mundial i els anys seixanta, dos dels intel�lectuals europeus m�s importants, que havien estat amics tot i els seus or�gens socials oposats, es van anar distanciant fins a mantenir una pol�mica apassionada. L'un havia nascut a Alg�ria, en una fam�lia pobra d'ascend�ncia menorquina, i es deia Albert Camus. L'altre era un fill �nic de la burgesia parisenca, i es deia Jean-Paul Sartre. Les opinions de l'un i de l'altre sobre el comunisme, la guerra d'Alg...
Jun 25, 2022•1 hr
Cap�tol 943. En les primeres d�cades del segle XX, la falta de respostes de la ci�ncia m�dica davant de moltes malalties havia degenerat en tota mena de supersticions populars. Una d'elles consistia a pensar que la sang dels nens tenia propietats curatives i servia per combatre la tuberculosi, un dels mals end�mics de la Catalunya de l'�poca. Aquesta creen�a, i el mercat negre i macabre que va generar, va ser l'origen de diversos infanticidis, com el que va sacsejar la poblaci� de Capellades l'a...
Jun 19, 2022•53 min
Cap�tol 942. Amb el final oficial de la dictadura, moltes estructures del r�gim franquista no es van desmantellar, sin� que van seguir plenament actives. La continu�tat dels cossos de seguretat feixistes al servei de la democr�cia naixent va desembocar en tot de casos de viol�ncia policial arbitr�ria i excessiva que van esquitxar els anys dif�cils de la Transici�. Sumant-hi les v�ctimes abatudes quan se les intentava detenir o identificar, en la repressi� de manifestacions i arran de tortures, e...
Jun 18, 2022•56 min
Cap�tol 941. Durant la Baixa Edat Mitjana, Barcelona es va anar configurant com un municipi aut�nom, amb capacitat de regular aspectes tan diversos com els que tenien a veure amb l'assist�ncia i la salut de les persones m�s desafavorides, i que lliguen amb l'evoluci� del concepte de la caritat al llarg del temps. Entre els segles XIV i XV, la fundaci� de diversos hospitals a la ciutat, especialment el de la Santa Creu, va comptar amb el suport econ�mic i legislatiu i amb la protecci� directa del...
Jun 12, 2022•55 min
Cap�tol 940. Despr�s de la disgregaci� de l'imperi d'Alexandre el Gran, a Egipte es va establir la dinastia ptolemaica. Durant aquest per�ode, l'expansi� romana per la Mediterr�nia havia generat diversos contactes amb la cultura eg�pcia, com havia passat abans amb els grecs, i les �nsies de dominaci� d'aquelles terres semblaven un pas l�gic. Finalment, l'any 30 abans de Crist, Egipte es convertia en una prov�ncia romana amb certes particularitats, una situaci� que passaria per diverses revoltes ...
Jun 11, 2022•54 min
Cap�tol 939. Una de les grans fites de la pedagogia moderna a la Catalunya dels anys vint i trenta va ser la creaci� d'escoles a l'aire lliure, centres p�blics de car�cter laic que fomentaven un model d'aprenentatge allunyat de la memoritzaci� de continguts per aprovar un examen, i que s'estimaven m�s ensenyar a l'alumne a pensar i a raonar. Un d'aquests centres que encara avui s�n model i refer�ncia va ser l'Escola del Mar de la Barceloneta. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i ...
Jun 05, 2022•55 min
Cap�tol 938. No deixa de ser paradoxal que l'escriptor m�s prol�fic de les lletres catalanes, autor de setanta-sis novel�les, setze obres de teatre, cinc reculls po�tics i set volums d'articles de premsa, sigui recordat sobretot per una �nica novel�la, la m�s venuda de la nostra literatura. M�s enll� del "Mecanoscrit del segon origen", Manuel de Pedrolo va ser un activista insubornable, un defensor de la llibertat individual i nacional, un independentista que es va negar a escriure en castell� i...
Jun 04, 2022•56 min
Cap�tol 937. En els primers anys d'implantaci� del franquisme, el nou Estat mirava amb desconfian�a cap al Pa�s Valenci�, encara que no generava tants recels com Catalunya, on el regionalisme havia esdevingut separatista. El r�gim es va fondre gradualment a les institucions locals i provincials amb les antigues estructures de poder republicanes, perqu� va pesar m�s el classisme que la ideologia. La continu�tat d'estructures i persones en els principals c�rrecs va ser la norma, m�s enll� de l'apa...
May 29, 2022•56 min
Cap�tol 936. Joan Fuster �s un aut�ntic cl�ssic de la tradici� liter�ria en llengua catalana del segle XX, autor de seixanta llibres i tres mil articles de premsa. Malgrat tot, �s una figura for�a oblidada per les noves generacions, en part per les barreres que separen el mercat cultural del Pa�s Valenci�, les illes Balears i Catalunya. I quan es ressalten els aspectes m�s importants de l'obra, se sol subratllar el comprom�s c�vic insubornable i la defensa dels Pa�sos Catalans per� tamb� cal des...
May 28, 2022•55 min
Cap�tol 935. La Corona d'Arag� va esdevenir una de les pot�ncies m�s importants de la baixa edat mitjana, en bona part gr�cies a la seva capacitat mar�tima. La navegaci� per la Mediterr�nia va ser una font d'ocupaci� i una oportunitat per emprendre noves rutes comercials, per� tamb� va servir per fer pol�tica. Sovint s'organitzaven ambaixades de galeres amb finalitats militars, diplom�tiques o propagand�stiques, i m�s d'una vegada aquestes embarcacions es posaven al servei d'autoritats estranger...
May 22, 2022•53 min
Cap�tol 934. Durant el primer ter� del segle XX, en un moment en qu� Catalunya buscava les arrels nacionals en el passat, i la fascinaci� per l'�poca medieval era generalitzada, van proliferar les falsificacions de retaules pintats, talles de fusta i altres obres d'art suposadament pertanyents a aquell per�ode. No �s un tema del qual s'hagi parlat gaire, perqu� a cap dels implicats li interessava airejar aquest tipus d'estafes, per� la falsificaci� d'art medieval va ser una activitat molt habitu...
May 21, 2022•52 min
Cap�tol 933. De tots els rodatges ca�tics que ha hagut en la hist�ria del cinema, n'hi ha un que destaca per les proporcions gegantines: �s el de "Cle�patra", a principis dels anys 60. Va ser un rodatge marcat per les despeses elevades, que il�lustra perfectament les contradiccions i els riscos de la ind�stria del Hollywood cl�ssic i el sistema dels grans estudis. L'epopeia hist�rica estrenada el 1963, dirigida per Joseph Leo Mankiewicz i protagonitzada per la parella m�s morbosa del moment, Eli...
May 15, 2022•54 min
Cap�tol 932. Entre finals del segle XVI i inicis del XVII, el Regne de Val�ncia estava perdent poder i influ�ncia respecte a la monarquia castellana, s'estava convertint en perif�ria de la corona, mentre que la llengua pr�pia del pa�s cedia terreny de manera clara. En aquest context, el dietari �ntim d'un cavaller ennoblit pel rei, escrit majorit�riament en valenci�, constitueix un document especialment valu�s per entendre com va viure l'edat moderna la classe alta valenciana. El nom del cavalle...
May 14, 2022•53 min
Cap�tol 931. A finals de 1938, la contraofensiva republicana que havia intentat allargar la Guerra Civil s'havia convertit, sens dubte, en un gran frac�s. La vict�ria definitiva de les tropes franquistes, que van passar a adoptar oficialment el nom d'ex�rcit d'ocupaci� de Catalunya, era q�esti� de dies. En poques setmanes, amb l'ajut dels bombardejos italians i alemanys, les principals ciutats catalanes van anar caient. Per la import�ncia pol�tica, estrat�gica i simb�lica, una data clau en la de...
May 08, 2022•54 min
Cap�tol 930. L'edat del bronze mitj� i final a les illes Balears, desenvolupada entre el 1600 i el 900 abans de Crist, rep tamb� el nom de per�ode navetiforme. Aquest nom deriva de les navetes, un tipus de construcci� el�l�ptica i allargada, que per la forma recordava un vaixell capgirat, i que en alguns casos va arribar a servir com a habitatge durant uns set segles. La seva import�ncia es va mantenir fins ben entrada l'edat del ferro, que a les Balears tamb� �s coneguda com la fase talai�tica....
May 07, 2022•50 min
Cap�tol 929. Una de les figures m�s poc recordades de l'anarquisme catal�, Joan Garcia Oliver, va ser tamb� una de les m�s actives i pol�miques, i de vida m�s agitada. Per la manera com va anar passant per diversos estadis de milit�ncia pol�tica i social, li va tocar fer diversos papers de l'auca. El pistoler de la Barcelona revolucion�ria dels anys vint va acabar esdevenint ministre del govern de la Rep�blica en representaci� de l'anarcosindicalisme. Les mem�ries de Garcia Oliver s�n un testimo...
May 01, 2022•53 min
Cap�tol 928. El mitj� de comunicaci� m�s popular despr�s de la Guerra Civil va ser, sens dubte, la r�dio. A Matar� l'emissora m�s important va ser Radio Maresma, un mitj� que va funcionar durant nom�s tretze anys, amb l'empara del sindicat vertical franquista, sense arribar a tenir mai els permisos corresponents. Tot i aix�, el record d'una programaci� variada molt connectada a l'actualitat local es va mantenir ben viu, tot i que no se'n conserven gravacions. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�...
Apr 30, 2022•52 min
Cap�tol 927. A finals del segle XVII i inicis del XVIII, en una �poca en qu� els viatges de llarga dist�ncia eren una pr�ctica reservada per a uns pocs, un advocat de Cal�bria va emprendre algunes de les travessies m�s agosarades de la seva �poca. Giovanni Francesco Gemelli Careri va invertir uns quants anys a veure qu� li podia oferir el m�n: va passar per Terra Santa, el Pr�xim Orient, la Xina, M�xic i les Filipines, i tamb� per bona part del continent europeu. Aquests viatges el van situar al...
Apr 24, 2022•52 min
Cap�tol 926. Una de les figures de la hist�ria de la literatura m�s envoltada de misteri �s la del dramaturg angl�s William Shakespeare. Mentre que encara avui sorgeixen dubtes sobre la seva aut�ntica identitat, a les obres que va escriure se'ls ha acabat atorgant un sentit immutable, intemporal i universal que conv� matisar. En realitat, per intentar entendre millor l'univers ric i contradictori d'aquest autor, cal analitzar en quin context hist�ric va viure i va concebre el seu teatre, i com r...
Apr 23, 2022•52 min
Cap�tol 925. La batalla de l'Ebre es va saldar amb uns 30.000 morts i uns 75.000 ferits. Darrere de cadascun de tots aquells que van haver de patir els combats s'amaguen moltes vides extraordin�ries. Un dels ferits va ser un pianista nord-americ� que formava part de les Brigades Internacionals i que va perdre el bra� dret per l'impacte d'una bala explosiva. Era Eddie Balchowsky, un supervivent nat, que va fascinar tothom pel seu carisma i les mil i una an�cdotes que salpebrava amb un gran enginy...
Apr 17, 2022•52 min
Cap�tol 924. Els descobriments fets als jaciments de la serra d'Atapuerca, a Burgos, han contribu�t de manera decisiva a canviar la visi� que es tenia sobre el poblament prehist�ric del continent euroasi�tic. Des de l'any 1978, les excavacions sistem�tiques i les diverses troballes arqueol�giques i paleontol�giques han perm�s recollir-hi infinitat de dades clau per con�ixer m�s a fons el proc�s evolutiu i adaptatiu de l'esp�cie humana durant l'�ltim mili� d'anys. Per� la hist�ria del descobrimen...
Apr 16, 2022•52 min
Cap�tol 923. A difer�ncia d'altres conflictes anteriors, la Guerra Civil espanyola va ser la primera en qu� la fotografia s'havia consolidat com una forma de comunicaci� visual de masses. Va ser el mitj� d'expressi� ideal per a tota una generaci� de reporters, la majoria compromesos amb la defensa de la democr�cia i els valors republicans, que van disparar la c�mera en resposta a una altra mena de disparaments. Els camps de batalla de la Guerra Civil van ser el camp d'experimentaci� que va perme...
Apr 10, 2022•52 min
Cap�tol 922. El 10 de gener del 1929 va ser un dels dies m�s importants en la hist�ria del c�mic europeu. El dibuixant belga Georges Remi, m�s conegut com Herg�, publicava a les p�gines de la revista Le Petit Vingti�me, el suplement infantil del diari Le Vingti�me Siecle, les primeres vinyetes en qu� el protagonista era un jove periodista anomenat Tint�n. Amb els anys, ha esdevingut un personatge referencial, tradu�t a m�s de vuitanta lleng�es i varietats dialectals. Dels 24 �lbums protagonitzat...
Apr 09, 2022•53 min
Cap�tol 921. Una de les fortaleses m�s importants de les que controlaven els austriacistes en territori catal�, durant la guerra de Successi�, era el castell de Cardona. Conscients que aquest castell assegurava les posicions enemigues a la Catalunya interior, i permetia disposar d'un acc�s for�a directe a la capital, els borb�nics el van assetjar en diverses ocasions. Conquerir aquella pla�a no seria tasca f�cil; de fet, la rendici� de Cardona va ser una condici� imposada pel duc de Berwick en l...
Apr 03, 2022•54 min
Cap�tol 920. En la It�lia de despr�s de la Segona Guerra Mundial, un pa�s empobrit i en runes, va sorgir una de les expressions art�stiques m�s importants de la hist�ria del cinema. Era una nova manera d'entendre quin tipus d'hist�ries s'havien d'explicar mitjan�ant una c�mera, un nou tipus de cinema m�s moral que est�tic, comprom�s amb la realitat, rodat en escenaris naturals, amb equips de llum i de so molt precaris, i sovint amb actors no professionals. Aquest moviment, que va n�ixer de maner...
Apr 02, 2022•56 min
Cap�tol 919. Un dels l�ders m�s destacats del b�ndol austriacista en la Guerra de Successi� va ser Francesc Maci�, m�s conegut com Bac de Roda. La seva execuci�, motivada per un desig de revenja dels borb�nics, i tamb� d'advert�ncia, va encendre els �nims dels austriacistes. De l'execuci� del coronel Bac de Roda, convertit en un heroi de proporcions m�tiques, se'n va derivar un per�ode de matances cruentes i l'inici de la desgr�cia de la fam�lia d'aquest cabdill militar, que va haver d'emprendre...
Mar 27, 2022•53 min
Cap�tol 918. A mitjans del segle XIX, aquelles classes que s'ho podien permetre, fonamentalment arist�crates, burgesos i classes mitjanes emergents, van comen�ar a ocupar part del temps en noves formes d'oci, que van modificar el paisatge dels entorns de les grans capitals. L'anomenat estiueig de proximitat, preludi del que un segle m�s tard esdevindria turisme de masses, va tenir un impacte econ�mic, social i urban�stic, i va deixar rastre en tota mena de construccions, com torres, jardins, bal...
Mar 26, 2022•55 min
Cap�tol 917. Durant la segona meitat del segle XV, un contenci�s entre models pol�tics llargament sostingut, un xoc de sobiranies entre el rei i els estaments, va derivar en un conflicte b�l�lic que va trasbalsar completament la hist�ria de Catalunya. A aquest conflicte se l'anomena la guerra civil catalana, i va transc�rrer entre 1462 i 1472. Aquests deu anys de guerra s'expliquen per diversos factors, a banda dels conflictes d'interessos protagonitzats pel rei, la ciutat de Barcelona i les ins...
Mar 20, 2022•56 min
