Estiueig de proximitat

Cap�tol 918. A mitjans del segle XIX, aquelles classes que s'ho podien permetre, fonamentalment arist�crates, burgesos i classes mitjanes emergents, van comen�ar a ocupar part del temps en noves formes d'oci, que van modificar el paisatge dels entorns de les grans capitals. L'anomenat estiueig de proximitat, preludi del que un segle m�s tard esdevindria turisme de masses, va tenir un impacte econ�mic, social i urban�stic, i va deixar rastre en tota mena de construccions, com torres, jardins, balnearis i casinos. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Joaquim Maria Puigvert, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona, professor titular d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Girona, i comissari de l'exposici� "Estiueig de proximitat. 1850-1950".