Cap�tol 1212. El mat� del 29 de setembre de 1978, el Vatic� va quedar commocionat per la mort de Joan Pau I, conegut com el papa del somriure, despr�s de nom�s 33 dies liderant l'Esgl�sia cat�lica. Enmig de les sospites de conspiracions dins de la c�ria, aquell any va ser necessari organitzar un segon conclave en un temps r�cord, a l'octubre, per escollir un nou pont�fex, que acabaria sent el polon�s Karol Wojtyla, que va escollir el nom de Joan Pau II. Era el primer papa d'origen no itali� des ...
Jul 06, 2025•54 min
Cap�tol 1211. Els anarquistes, especialment els sectors m�s durs, van assumir el poder i van substituir els ajuntaments legalment constitu�ts a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya despr�s del cop d'estat militar del juliol del 1936. Tant a la Seu d'Urgell com a Puigcerd� es van viure episodis de viol�ncia i crueltat comesos per grups de persones que se suposava que defensaven la Rep�blica. Entre d'altres, un dels anarquistes m�s destacats va ser l'anomenat Cojo de M�laga. En parlem amb l...
Jul 05, 2025•52 min
El darrer dia de l'any 1229, les forces militars catalanes, sota el comandament del rei Jaume I, van entrar a Madina Mayurqa. Tres mesos molt durs de setge havien acabat. Despr�s del saqueig inicial, molt violent, calia emprendre el repartiment del bot�, tant dels b�ns mobles com dels immobles, que a Mallorca es va decidir mitjan�ant subhasta quan encara no havia estat sotmesa tota l'illa i quedaven diversos nuclis de resist�ncia a les muntanyes. Finalment, al llarg dels anys, es va anar consoli...
Jun 29, 2025•55 min
Cap�tol 1209. En plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves procedents del catalanisme radical van fundar el primer partit comunista independent: el Partit Comunista Catal�. Fundat a finals de 1928, despr�s d'un parell d'anys de debats marxistes, no seguia les consignes ni del Partit Comunista d'Espanya ni de la Internacional Comunista. A m�s, per l'orientaci� ideol�gica dels seus impulsors, aquest partit de vida ef�mera per� intensa va vincular la q�esti� social a la nacional, incloen...
Jun 28, 2025•55 min
Cap�tol 1208. Les quatre grans cr�niques catalanes, una de les principals fonts de coneixement dels fets transcorreguts entre els segles XIII i XIV, mostren una visi� de la hist�ria des del poder reial, escrita o dictada per homes: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoni�s. Inevitablement, aporten una visi� molt parcial i esbiaixada de les dones de l'�poca. Les que hi apareixien quasi sempre estan vinculades a la Corona catalanoaragonesa. S�n reines, princeses o nobles, molt s...
Jun 22, 2025•55 min
Cap�tol 1207. La traject�ria de Joaquim Ventall� com a pol�tic, escriptor i periodista es va veure afectada per les diverses guerres i les successives dictadures. Ventall�, que ha passat a la hist�ria com un pioner de la r�dio esportiva i el primer traductor de Tint�n al catal�, va viure en primera persona la guerra del Rif i va deixar testimoni escrit tant de la instrucci� militar rebuda entre febrer i juny del 1921 com dels vint-i-set mesos que va estar de campanya al Marroc a partir de l'octu...
Jun 21, 2025•54 min
Cap�tol 1206. Entre els segles XIII i XV, a la ciutat de Girona es constru�en claustres prefabricats que s'exportaven a tot Catalunya, aix� com a Val�ncia, Arag� i Mallorca. Per a aquesta fabricaci� seriada de materials es feia servir la pedra calc�ria nummul�tica local, especialment apreciada, coneguda en el seu temps com a pedra de Girona o marbre blau. Hi havia altres productes extrets de les pedreres gironines, per� cap de tan complex i que supos�s tants beneficis per als artesans com ho van...
Jun 15, 2025•54 min
Cap�tol 1205. Des del per�ode conegut com la Gran Fam i al llarg de la segona meitat del segle XIX, la poblaci� d'Irlanda es va reduir gaireb� a la meitat, de vuit milions i mig a prop de quatre milions i mig d'habitants. Molts havien mort, per� d'altres havien emigrat. Una de les rutes m�s habituals suposava travessar l'Atl�ntic. Entre el 1846 i el 1855, prop d'un mili� i mig d'irlandesos se'n van anar cap als Estats Units, i 340.000 m�s al Canad�. Va ser un �xode sense precedents, que a la lla...
Jun 14, 2025•53 min
Cap�tol 1204. A finals de febrer del 1938, en plena Guerra Civil, els colpistes havien recuperat Terol. Des d'aquesta nova posici�, es va iniciar una gran ofensiva des del front d'Arag� a principis del mes de mar� amb l'objectiu d'entrar a Catalunya. El 28 de mar� les tropes del Cos d'Ex�rcit Marroqu� del general Yag�e van ocupar la poblaci� de Massalcoreig i, des d'aqu�, van pujar pel marge dret del Segre i van entrar a les poblacions que s'anaven trobant. Durant nou mesos, la l�nia de front va...
Jun 08, 2025•55 min
Cap�tol 1203. Pocs literats catalans que van publicar la seva obra entre finals del segle XIX i principis del XX van gaudir del prestigi i la popularitat d'�ngel Guimer�. Poeta, dramaturg, periodista a les p�gines de La Renaixensa i activista pol�tic, els drames teatrals que va escriure van donar-li un ress� internacional. Encara que havia nascut a les Can�ries, no va trigar a descobrir i aprendre la llengua catalana, i s'hi va mantenir fidel tota la vida amb moltes obres teatrals convertides en...
Jun 07, 2025•56 min
Cap�tol 1202. Quan �tila i els huns van irrompre a les fronteres de l'imperi rom�, no nom�s van portar la destrucci� amb ells, sin� que van posar en evid�ncia la fragilitat d'un imperi que ja feia temps que trontollava. Procedents de les estepes de l'�sia central, els huns havien sotm�s pobles com els alans i els gots, cosa que va provocar moviments migratoris que es van desfermar com una onada violenta cap a territori rom�. Aquests n�mades eren uns formidables arquers a cavall i uns excel�lents...
Jun 01, 2025•56 min
Cap�tol 1201. El desmembrament pol�tic del califat omeia d'al-�ndalus, abolit definitivament l'any 1031 i dividit en diversos regnes de taifes arran de la fitna o guerra civil d'inicis del segle XI, va suposar tamb� un auge cultural i de revitalitzaci� urbana. Encara que els nost�lgics del califat van voler restar-li import�ncia als reis de les taifes i els van menysprear, el cert �s que al llarg de tot aquell segle van arribar a governar territoris que duplicaven en extensi� i triplicaven en in...
May 31, 2025•52 min
Cap�tol 1200. Per als antics egipcis, el cos era el suport f�sic necessari perqu� l'�nima pogu�s continuar el viatge cap al m�s enll� despr�s de la mort. Per aix�, mantenir el cad�ver en bon estat era un dels imperatius m�s importants en la vida, i en la mort, d'un egipci. La momificaci�, a banda de ser una t�cnica de conservaci� corporal, era un acte profundament religi�s que consistia a donar-li a aquell cos car�cter de divinitat. Momificar un difunt era preparar-lo simb�licament per ser un no...
May 25, 2025•53 min
Cap�tol 1199. El paper de l'Abadia de Montserrat durant la dictadura franquista, representat per la figura de l'abat Aureli Maria Escarr�, va evolucionar gradualment de l'amistat amb el r�gim a la seva desqualificaci�. Escarr�, de tarann� conservador i autoritari, va acabar sent l'�nica autoritat eclesi�stica que va censurar p�blicament el franquisme en unes declaracions al diari Le Monde el novembre del 1963. Abans d'arribar a aquest punt, l'abadia s'havia significat per nombroses iniciatives e...
May 24, 2025•53 min
Cap�tol 1198. La trag�dia grega va sorgir a Atenes cap al segle V abans de Crist i va posar de manifest la tensi� entre el m�n antic dels mites heroics i el m�n nou de la polis. Possiblement, l'origen de les trag�dies es remunta a les festes de culte a Dion�s, d�u del vi i de la fertilitat, que celebraven la mort i la resurrecci� de la natura. Dels primers escriptors del g�nere, tampoc no en sabem gaireb� res i es perden en el mite, gaireb� tant com els personatges de les seves trames. En canvi,...
May 18, 2025•53 min
Cap�tol 1197. La primavera del 1941, en una maniobra pensada per assistir el seu aliat itali�, Hitler va conquerir Gr�cia. Va ser una operaci� que va retardar uns mesos la invasi� alemanya de la Uni� Sovi�tica, ja que la resist�ncia hel�l�nica va fer gruar els soldats nazis. Un cop finalitzada amb �xit l'ocupaci� del pa�s, l'ordre del F�hrer va ser clara: calia envair tamb� l'illa de Creta. Aquesta decisi� donaria lloc a una de les batalles m�s �piques de la Segona Guerra Mundial pel control de ...
May 17, 2025•54 min
Cap�tol 1196. Cuba va ser un dels �ltims territoris que es va mantenir sota el jou colonial espanyol. Durant el segle XIX, els catalans hi van tenir una pres�ncia destacada. Amb m�s o menys sort, moltes fam�lies van basar la seva fortuna en els negocis que emprenien en aquesta illa, coneguda com la perla del Carib, ja fossin botiguers, comerciants, industrials o esclavistes. L'aportaci� catalana va ser decisiva en la producci� dels tres productes agr�coles m�s exportats per Cuba: el caf�, el tab...
May 11, 2025•54 min
Cap�tol 1195. Entre la fi del 1718 i inicis del 1719, en el context posterior a la guerra de Successi�, les principals pot�ncies europees li van declarar de manera coordinada la guerra al rei espanyol Felip V. La Qu�druple Alian�a que se li va enfrontar estava formada per Fran�a, la Gran Bretanya, les Prov�ncies Unides dels Pa�sos Baixos i el Sacre Imperi Romanogerm�nic. Les pretensions d'Espanya sobre It�lia, per tal de tornar a ser influents a la Mediterr�nia i revertir el sistema pactat a Utr...
May 10, 2025•55 min
Cap�tol 1194. Entre el 1967 i el 1976, Barcelona va esdevenir un dels focus principals del boom experimentat per la literatura llatinoamericana. En el context d'una dictadura franquista cada vegada m�s fr�gil, un grup de novel�listes units per vincles d'amistat i complicitat professional van decidir establir-se en una ciutat que els oferia una xarxa editorial molt potent i uns aires de llibertat molt dif�cils de rastrejar en altres punts de la Pen�nsula. En aquesta hist�ria col�lectiva hi ha tre...
May 04, 2025•53 min
Cap�tol 1193. De totes les ciutats catalanes que van formar part d'al-�ndalus, l'�nica que es va fundar en l'etapa isl�mica va ser Balaguer. Aquesta fundaci� va tenir lloc durant la segona meitat del segle VIII. Les primeres mencions �rabs sobre aquesta poblaci� s'hi refereixen com a "Hisn Balagh�", escrita amb una i final per� pronunciada amb e. La primera paraula significa "lloc fortificat". Balaguer no trigaria a desenvolupar-se com una medina andalusina, mostra avan�ada d'urbanisme, que amb ...
May 03, 2025•52 min
Cap�tol 1192. A inicis del segle XX, una nissaga de metges catalans va revolucionar l'homeopatia i, m�s endavant, l'estudi cient�fic de la sang per a usos diagn�stics i terap�utics. Els Grifols, que als anys quaranta consolidarien uns laboratoris especialitzats en hemoter�pia, es van anar adaptant a les diferents concepcions que la ci�ncia m�dica tenia sobre la sang, primer considerada com a teixit i, m�s endavant, com a medicament, relacionades amb el naixement de l'hemoter�pia moderna. En parl...
Apr 27, 2025•54 min
Cap�tol 1191. Entre finals del segle XIII i principis del XII abans de Crist, en l'�ltima etapa de l'edat del bronze, quatre dels imperis m�s importants del seu temps a la Mediterr�nia oriental van entrar en crisi i van viure un col�lapse generalitzat, aix� com els estats vassalls que en depenien. Alguns se'n van recuperar amb el temps, com els assiris i els egipcis, mentre que d'altres van desapar�ixer per sempre, com �s el cas dels hitites i dels regnes mic�nics. Els factors que expliquen aque...
Apr 26, 2025•52 min
Cap�tol 1190. El 20 de setembre del 1870, amb la presa de Roma iniciada a trav�s d'una bretxa a Porta Pia, culminava el llarg proc�s d'unificaci� italiana. Durant molts anys, un dels objectius prioritaris de Garibaldi i els seus homes havia estat la futura capital d'un nou Estat que apostaria decididament pel la�cisme. De fet, la fi del Risorgimento comportaria tamb� la fi dels Estats Pontificis, ja que, des dels temps de la Revoluci� Francesa, el papat s'havia vist for�at a renunciar gradualmen...
Apr 20, 2025•56 min
Cap�tol 1189. Un dels mecanismes de repressi�, c�stig i control social institu�ts pel govern del b�ndol sollevat contra la Segona Rep�blica, plantejat nom�s dos o tres mesos despr�s d'iniciar-se la Guerra Civil, va ser l'espoli a persones f�siques i jur�diques considerades desafectes, en especial a l'ampli moviment associatiu i obrer que havia estat fidel a la legalitat republicana. Aquesta requisa sistem�tica va afectar b�ns mobles i immobles, comptes corrents i documentaci� de tota mena, que v...
Apr 19, 2025•55 min
Cap�tol 1188. Un dels sobirans m�s importants de l'Europa del segle XVI, governant implacable fins i tot amb els membres de la pr�pia fam�lia, va ser tamb� qui va portar l'imperi otom� a una de les etapes de m�s esplendor, per les conquestes territorials, els projectes arquitect�nics i les reformes legislatives que va emprendre. De fet, mentre que en turc se'l va anomenar el Legislador, a Occident va ser conegut amb un ep�tet relacionat amb l'opul�ncia que sempre va voler mostrar en p�blic: pels...
Apr 13, 2025•55 min
Cap�tol 1187. Frederica Montseny, filla d'intel�lectuals anarquistes, es va convertir en una figura clau del moviment llibertari i en la primera dona ministra de l'estat espanyol. El seu pensament, orat�ria i capacitat de lideratge la van situar al centre dels esdeveniments pol�tics m�s convulsos de bona part del segle XX. La seva vida va ser un combat constant entre ideals i realitats, entre la lluita per la revoluci� i les contradiccions de l'exercici del poder. Una dona que no es va rendir ma...
Apr 12, 2025•56 min
Cap�tol 1186. Algunes de les troballes cient�fiques m�s importants s'han produ�t en part gr�cies a l'atzar. �s el que va passar el setembre del 1928, quan un professor de bacteriologia de l'Hospital Saint Mary's de Londres, Alexander Fleming, va observar el curi�s comportament d'un tipus de fong que eliminava els bacteris al seu voltant. Acabava de descobrir la penicil�lina. Farien falta m�s de deu anys, a m�s de la feina que va emprendre Howard Florey a la Universitat d'Oxford a partir del 1939...
Apr 06, 2025•54 min
Cap�tol 1185. El dijous 31 de gener del 1929, veia la llum una revista d'aparici� setmanal, amb un format especialment innovador, que tenia la intenci� d'oferir articles d'opini� i informacions sobre literatura, art i pol�tica. Al llarg de vuit anys de vida, per les seves p�gines van passar periodistes experts, escriptors consagrats i joves talents que van convertir aquesta publicaci� en una de les m�s prestigioses de la hist�ria de la premsa catalana, amb un to que fugia per igual de l'elitisme...
Apr 05, 2025•55 min
Cap�tol 1184. L'actuaci� de l'administraci� francesa amb les persones que fugien de la Catalunya ocupada per l'ex�rcit franquista a inicis del 1939 va ser molt severa. La seva pr�pia documentaci� es referia als llocs on es van amuntegar milers d'homes, dones i nens, civils i militars, com a "camps de concentraci�". Fugien d'una derrota militar i un r�gim opressor i, de sobte, es veien tancades en unes instal�lacions prec�ries a camp obert, en condicions poc higi�niques i patint fam i mis�ria. L'...
Mar 30, 2025•54 min
Cap�tol 1183. El segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums o de la Il�lustraci�, va ser un temps de progr�s i de transformacions profundes en la manera d'entendre la societat i l'individu, vist com un �sser lliure i igual a tots els altres i que podia forjar el seu propi dest�. A la Fran�a del moment, gr�cies a la tasca de pensadors com Voltaire, Rousseau, Montesquieu i Diderot, entre molts altres escriptors i intel�lectuals il�lustrats, i tamb� de dones prominents com Madame Dupin o Madame...
Mar 29, 2025•54 min
