Cap�tol 1182. Encara que al llarg de la hist�ria la majoria dels enfrontaments b�l�lics havien tingut els seus cronistes, les corresponsalies de guerra tal com les ent�n el periodisme modern no van sorgir fins al segle XIX, en conteses com les guerres carlines i especialment la guerra de Crimea. D'entrada, es va considerar una activitat reservada als homes; tot i aix�, a inicis del segle XX unes quantes dones valentes i decidides van comen�ar a informar des del front o la rereguarda dels princip...
Mar 23, 2025•53 min
Cap�tol 1181. El segle XVIII va ser el del desplegament del poder absolutista borb�nic a Catalunya. La destrucci� de les institucions, acompanyada d'una repressi� violenta i tamb� de car�cter econ�mic, va castigar la poblaci� catalana. Tot i la intensa derrota militar que s'havia viscut, bona part dels catalans no s'hi va resignar i va plantar cara com va poder als ocupants. Hi va haver m�ltiples protestes i reivindicacions que van ser sistem�ticament ignorades per la Corona. Per� tamb� hi va ha...
Mar 22, 2025•54 min
Cap�tol 1180. L'estiu del 1603, per passar el temps i la calor, Joan Trigall, aleshores rector de la parr�quia urgellenca de Vilagrassa, va decidir elaborar un manuscrit en qu� combinava els coneixements geogr�fics i hist�rics de l'�poca i observacions pr�pies sobre la seva terra natal, la Cerdanya, i de manera destacada sobre la vila de Puigcerd�. D'aquests mesos de feina en va sortir el "Tractat del comtat de Cerdanya", una obra cabdal pel seu contingut i per l'inter�s literari, el millor test...
Mar 16, 2025•55 min
Cap�tol 1179. L'estiu del 1973, un futbolista holand�s aterrava a Barcelona per desafiar la grisor del tardofranquisme i revolucionar la hist�ria d'un equip de futbol que s'havia resignat a entomar derrotes. El fitxatge de Johan Cruyff pel Bar�a havia estat un proc�s llarg i cost�s, en el qual el paper decisiu el van jugar el gerent del club, Armand Carab�n, i la seva dona, Marjolijn van der Meer. Cruyff, des de la primera fila, i Carab�n, des dels bastidors, van contribuir a fer del Bar�a un eq...
Mar 15, 2025•55 min
Cap�tol 1178. Un dels personatges m�s curiosos de la hist�ria contempor�nia del Pallars �s Mat�as Granja, que de ben jove va abandonar la vila de Sort per emprendre l'aventura americana i desembarcar al port de Valpara�so, a Xile. Es va instal�lar al nord d'aquest pa�s sud-americ�, on va acumular una gran fortuna en aprofitar la riquesa del subsol de la zona extraient, manipulant i exportant salnitre. Granja va canviar els paisatges muntanyencs i atape�ts de vegetaci� de les valls pallareses per...
Mar 09, 2025•54 min
Cap�tol 1177. La matinada de l'11 de gener del 1977, nom�s tres mesos abans de les primeres eleccions democr�tiques, Josep Pallach va morir prematurament a causa d'un infart. Tenia cinquanta-sis anys i havia estat un l�der indiscutible de la socialdemocr�cia a Catalunya en temps de clandestinitat. El seu paper destacat durant la Transici� es va veure interromput de la manera m�s sobtada. A banda de la milit�ncia pol�tica intensa, Pallach tamb� havia destacat per una dedicaci� a la pedagogia que ...
Mar 08, 2025•54 min
Cap�tol 1176. Durant el llarg regnat de Jaume I, entre el 1213 i el 1276, es van consolidar les relacions ja existents entre la Corona catalanoaragonesa i els pa�sos isl�mics del nord d'�frica. Les dues activitats principals que vehiculaven aquests contactes eren el comer� i les mil�cies. L'activitat dels comerciants catalans als ports de Tunis, Bejaia, Ceuta i Alexandria est� ben documentada, aix� com la pres�ncia de mercenaris que viatjaven al Magrib per oferir els seus serveis. La gran aporta...
Mar 02, 2025•53 min
Cap�tol 1175. Entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, en un m�n occidental cada vegada m�s mercantilitzat, hi va haver un gran auge de les exposicions comercials i les fires de mostres. Una de les pr�ctiques habituals d'aquests cert�mens era premiar les empreses assistents, distingint-les per la qualitat del producte que oferien. Aquesta distinci� se solia representar amb la concessi� de medalles que les diferents marques guardonades van incorporar a la seva imatge, especialment en...
Mar 01, 2025•52 min
Cap�tol 1174. Vet aqu� que una vegada hi havia quatre anglesos, un gal�l�s i un nord-americ�... Podria ser el comen�ament d'un acudit, per� en realitat, la reuni� d'aquests sis talents c�mics va generar molt m�s que un acudit; junts van crear alguns dels gags m�s populars del segle XX. La seva fama, motivada per un programa d'esquetxos de la BBC i potenciada despr�s per discos, llibres, gires teatrals i pel�l�cules, els va atorgar un estatus comparable al d'una banda de rock. Com que havien nasc...
Feb 23, 2025•52 min
Cap�tol 1173. Amb les cendres de la Guerra Civil encara calentes, l'any 1940, un grup d'exalumnes de la M�tua Escolar Blanquerna, vinculats al m�n de l'escoltisme, van aconseguir treballar infiltrats a l'Auditoria de Guerra de la IV Regi� Militar, a Barcelona. Per les seves mans van passar els processos sumar�ssims de molts republicans que s'estaven depurant. Conscients del risc que hauria suposat que els enxampessin i els jutgessin per alta tra�ci�, aquests infiltrats manipulaven la documentaci...
Feb 22, 2025•51 min
Cap�tol 1172. Durant el segle XVII, l'auge comercial i portuari d'Esmirna havia convertit aquesta ciutat turca a la riba del mar Egeu en una metr�poli cosmopolita. Entre les moltes minories otomanes que es van establir a Esmirna destacava la comunitat sefardita, els descendents dels �ltims jueus expulsats de la pen�nsula Ib�rica el 1492. Amb l'establiment de la Rep�blica Turca, aquestes minories van perdre drets adquirits en l'etapa imperial i van ser v�ctimes d'una campanya d'assetjament p�blic...
Feb 16, 2025•54 min
Cap�tol 1171. A finals del segle XIX, Catalunya va viure una de les crisis m�s devastadores de la seva hist�ria agr�cola. La fil�loxera, un petit insecte originari d'Am�rica, va arrasar amb les vinyes, que havien esdevingut un dels pilars de l'economia i l'organitzaci� social del territori. Aquesta plaga, que va iniciar l'avan� des de Fran�a, no nom�s va consumir les arrels de les vinyes europees, sin� que va posar en q�esti� tot un model de vida basat en el vi i l'aiguardent. L'impacte va ser t...
Feb 15, 2025•54 min
Cap�tol 1170. Dels diversos estats senyorials que van existir a Catalunya durant l'edat mitjana i l'�poca moderna, el comtat d'Emp�ries destaca per haver tingut m�s recorregut hist�ric. Va sorgir en el moment de la reconquesta carol�ngia i l'aparici� de la Marca Hisp�nica, esmentat per primer cop l'any 812, i es va mantenir governat per diverses fam�lies fins a la fi de l'Antic R�gim i la desaparici� de les jurisdiccions senyorials. La incorporaci� del comtat als dominis de la Corona catalanoara...
Feb 09, 2025•54 min
Cap�tol 1169. Una de les personalitats pol�tiques m�s influents del segle XX va ser el principal ide�leg, impulsor i dirigent de la Revoluci� Russa, un home de reflexi� per� sobretot d'acci� que va subordinar tots els vessants de la vida a la milit�ncia revolucion�ria i a un �nic objectiu, el d'implantar el socialisme com a via per resoldre les desigualtats. El seu nom era Vlad�mir Ilitx Uli�nov, per� la hist�ria el coneix pel pseud�nim de Lenin. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historia...
Feb 08, 2025•53 min
Cap�tol 1168. Entre el juny i el novembre del 1899, el govern espanyol ratificava la venda de les seves �ltimes possessions al Pac�fic a Alemanya per vint-i-cinc milions de pessetes. Eren tres arxip�lags situats a la Micron�sia: les illes Carolines, les Mariannes i les Palau. Tot just un any abans, l'estat espanyol havia vist consumada la p�rdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Aquells petits arxip�lags eren les �ltimes engrunes d'un past�s colonial que s'havia anat reduint en un per�ode re...
Feb 02, 2025•55 min
Cap�tol 1167. Coincidint amb la fi de la Guerra Civil i l'exili de molts intel�lectuals a Fran�a, entre la incertesa sobre com evolucionaria el r�gim de Franco i la por davant de l'aven� nazi pel continent, va sorgir un dels amors m�s pol�mics de la hist�ria de la literatura catalana. Ens referim a la relaci� tempestuosa entre la jove novel�lista Merc� Rodoreda, que aleshores tenia uns trenta anys, i el poeta i articulista Joan Prat, conegut per tothom amb el pseud�nim d'Armand Obiols. Nom�s alg...
Feb 01, 2025•53 min
Cap�tol 1166. Durant for�a segles, el saber sobre la salut es va compilar en textos que servien com a guia i com a mitj� de transmissi� del coneixement en la mat�ria. Els receptaris m�dics medievals, escrits en lleng�es vernacles, van emergir en una �poca en qu� tot just naixia el sistema m�dic organitzat que tenim ara, marcada per la falta d'acc�s a metges formats i la necessitat urgent de guarir-se en un context que no posava les coses f�cils. En les seves p�gines es barrejaven receptes per tr...
Jan 26, 2025•52 min
Cap�tol 1165. Durant la Guerra Civil, les Brigades Internacionals van establir diversos hospitals en territori catal�, concebuts com a unitats militars i a la vegada sotmesos a un control pol�tic ferri. Vic va ser una de les ciutats escollides per acollir un d'aquests centres sanitaris. L'Hospital Internacional de Vic va estar en funcionament els �ltims mesos de la guerra. En aquest espai en qu� tots els pacients eren homes, un grup d'infermeres volunt�ries va portar fins a l'�ltim extrem la mil...
Jan 25, 2025•53 min
Cap�tol 1164. A partir del segle XVII, a la vora de diversos rius del Bergued� es van anar posant en funcionament un seguit de fargues. L'objectiu era obtenir ferro a partir de la combusti� del mineral conegut com a mena. Per al tractament de la massa resultant d'aquesta combusti� amb carb� vegetal, eren necessaris uns martells molt grossos, els malls, que necessitaven energia hidr�ulica. Aquesta mitja dotzena de fargues berguedanes, que en alguns casos van mantenir-se en funcionament fins ben e...
Jan 19, 2025•55 min
Cap�tol 1163. L'esclavitud va existir de manera continuada a Barcelona, probablement des del temps dels romans fins a l'�poca moderna. En la baixa edat mitjana, els arxius notarials de la ciutat mostren que era una instituci� en ple desenvolupament a tota la zona mediterr�nia. Un dels aspectes m�s destacats de la vida de les persones esclavitzades tenia a veure amb les vies, legals o il�legals, per aconseguir la llibertat. Encara que la legislaci� es va anar modificant en diferents �poques, hi v...
Jan 18, 2025•54 min
Cap�tol 1162. Durant la Guerra Civil, Barcelona no nom�s era una ciutat en guerra, era tamb� l'escenari d'evacuacions desesperades, negocis foscos i operacions militars. Religiosos, arist�crates, empresaris i artistes compartien espai amb milicians, refugiats i perseguits pol�tics, cadascun lliurant la seva batalla. Alguns per guanyar la guerra, d'altres per trobar una sortida d'aquell entorn tan perill�s. L'�ltima esperan�a es concentrava en els consolats estrangers, veritables portes cap a la ...
Jan 12, 2025•55 min
Cap�tol 1161. Pier Paolo Pasolini. En un context social especialment complex, el de la postguerra italiana, va emergir la figura d'un poeta, cineasta i intel�lectual d'esquerres, que no va tenir por de combatre el feixisme i el capitalisme, ni d'escandalitzar el p�blic. Per a les esquerres ortodoxes va esdevenir un dissident, mentre que per a les dretes era una veu pertorbadora. En una It�lia destrossada per dues guerres, Pier Paolo Pasolini va mantenir una milit�ncia inc�moda a banda i banda de...
Jan 11, 2025•53 min
Cap�tol 1160. La conquesta romana de Brit�nia va ser un proc�s gradual, farcit de batalles sagnants, d'aliances i de tra�cions, d'estrat�gies per impartir el terror entre la poblaci� local i de pol�tiques per romanitzar els seus habitants. Tot i que Juli C�sar va ser el primer a travessar el canal de la M�nega acompanyat de legions, la subjugaci� britana no va arribar fins a gaireb� un segle despr�s, ja en temps de l'emperador Claudi. Amb la necessitat d'una vict�ria militar que el legitim�s en ...
Jan 05, 2025•53 min
Cap�tol 1159. Hi ha personatges hist�rics que han vist enterbolida la seva figura a causa de rumors i d'una aura de llegenda negra. Un dels casos m�s evidents �s el de l'arist�crata hongaresa Erzs�bet B�thory, retratada posteriorment com una mena de vampira sanguin�ria. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la metgessa i escriptora Maria Llu�sa Latorre Casellas, autora del llibre "La comtessa sanguin�ria: Erzs�bet B�thory, realitat o llegenda?".
Jan 04, 2025•53 min
Cap�tol 1158. A les acaballes del segle XIX, gaireb� 200 anys despr�s de la fi de la dominaci� catalanoaragonesa a l'illa de Sardenya, a la vila de l'Alguer es podien apreciar els vincles ling��stics i culturals amb els Pa�sos Catalans. A partir de la contribuci� de V�ctor Balaguer i Eduard Toda, que van divulgar el mite d'aquell reducte a�llat de la p�tria catalana, vestigi d'un imperi perdut, les relacions de l'Alguer amb els Pa�sos Catalans es van intensificar. Despr�s d'un par�ntesi marcat p...
Dec 29, 2024•53 min
Cap�tol 1157. Joaquim Pica�ol i Xalabarder va ser un jove republic� catal� que va donar la vida pels ideals republicans fins i tot despr�s d'haver perdut la guerra. La seva �s una hist�ria desconeguda, la que van patir milers d'exiliats en mans del feixisme internacional al nord d'�frica. La implicaci� pol�tica el va portar a ser internat en diversos camps de refugiats francesos al terme de la Guerra Civil, i tamb� en un camp de concentraci� encara m�s estricte, el de Djelfa, al desert del S�har...
Dec 28, 2024•52 min
Cap�tol 1156. L'afirmaci� d'Espanya com a estat-naci� unitari va ser un principi central del pensament pol�tic espanyol del segle XIX i els dos primers ter�os del segle XX, i no nom�s per part de la dreta. En el segle passat es van reproduir els arguments ja establerts en l'Espanya vuitcentista, que apostaven per un model jacob� i unitari i, en casos extrems, per la defensa d'un estat totalitari que pos�s fi a la decad�ncia del model d'estat liberal. Per molts autors espanyols, un estat que no f...
Dec 22, 2024•55 min
Cap�tol 1155. Encara que va mantenir els lligams amb la vila natal de Vilanova i la Geltr�, al llarg del temps Francesc Maci� va establir un vincle ferm i continuat amb les Terres de Ponent. A banda de viure molts anys a Lleida, la finca familiar de la dona, a Vallmanya, va esdevenir el lloc de descans preferit del futur president de la Generalitat, i tamb� un refugi en moments d'agitaci�. A m�s, quan el van elegir diputat a les Corts ho va ser en representaci� de les Borges Blanques. Aquest lle...
Dec 21, 2024•53 min
Cap�tol 1154. La personalitat poli�drica i genial de Salvador Dal� no es pot entendre sense tenir en compte la seva infantesa; els estius a Cadaqu�s; la relaci� amb la germana, Anna Maria, i, sobretot, la figura del seu pare. El notari Salvador Dal� Cus� va ser un home d'una activitat pol�tica i cultural intensa, un dels personatges m�s influents a la Figueres de principis del segle XX, i va influir molt en el fill (per a b� i per a mal). En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i a...
Dec 15, 2024•55 min
El nomencl�tor dels carrers de les ciutats s�n espais de mem�ria que reflecteixen els diferents contextos de cada �poca, a m�s dels ideals pol�tics, econ�mics i socials preponderants. A Barcelona hi ha un carrer, la ronda del General Mitre, que pretenia mostrar la uni� entre dos territoris que s'havien influ�t m�tuament, en aquest cas Catalunya i l'Argentina. Aquestes bones intencions es van anar diluint, el referent inicial es va perdre i, amb el temps, aquesta via tan important de la capital c...
Dec 14, 2024•55 min
