Cap�tol 1152. Al llarg del segle XX, la concentraci� de poblaci� migrant al voltant de les grans capitals i l'increment de les desigualtats socials va afavorir la proliferaci� de barris marginals, on s'amuntegaven els habitatges constru�ts pels mateixos inquilins, sense unes condicions prou dignes ni els serveis p�blics m�nims. A Barcelona, el barraquisme va ser un fenomen molt present al llarg de tota l'etapa franquista. Per� a banda d'aquest barraquisme urb� m�s conegut, a zones de l'interior ...
Dec 08, 2024•53 min
Cap�tol 1151. A difer�ncia del que afirmaven alguns visitants il�lustres, a inicis del segle XIX la societat de les illes Balears en general (i de Mallorca en particular) no estava a�llada del m�n per la insularitat, sin� que estava plenament connectada per via mar�tima. Tampoc no estava m�s endarrerida des del punt de vista econ�mic i social. Atesa la import�ncia pionera que se li va donar al turisme en ple noucentisme, aix� com les dades referides a la sanitat i l'exportaci� de productes, entr...
Dec 07, 2024•54 min
Cap�tol 1150. A la fi de la guerra del Franc�s, l'ex�rcit espanyol havia esdevingut un actor pol�tic capa� d'instaurar reis o de derrocar-los, un subjecte actiu que podia imposar canvis de r�gim i influir en la pol�tica dels diferents governs. Al llarg del segle XIX, els militars van protagonitzar una vintena d'assonades i aixecaments. Consumia fins a una quarta part dels pressupostos globals per una pura q�esti� d'orgull patri, per mantenir la lluita contra els pretendents carlins i la pres�nci...
Dec 01, 2024•53 min
Cap�tol 1149. M�s que per les difer�ncies ideol�giques i religioses, la gran divisi� de l'islam en els dos corrents majoritaris t� a veure amb la disputa pol�tica pel poder, desfermada despr�s de la mort de Mahoma, l'any 632. Davant d'aquells que consideraven que l'�ltim profeta no havia aclarit qui l'havia de rellevar i defensaven que havien de ser les fam�lies de comerciants m�s poderoses de la ciutat de la Meca, un segon grup, encap�alat per familiars directes de Mahoma, assegurava que el suc...
Nov 30, 2024•54 min
Cap�tol 1148. El febrer de l'any 1925, els Gunadule, un dels pobles ind�genes de l'Am�rica Central, van rebel�lar-se contra els intents del govern del Panam� de reprimir la seva cultura i forma de vida. Van ser uns pocs dies de lluita armada, entre finals de febrer i principis de mar�, despr�s de molts anys de maltractaments i resist�ncia pac�fica, en qu� van aconseguir preservar l'autonomia. Aquestes jornades de confrontaci� amb el poder s�n conegudes com la Revoluci� Dule. En parlem amb Josep ...
Nov 24, 2024•52 min
Cap�tol 1147. La idea que en �poca medieval la major part de la poblaci� considerava que la Terra era plana, per ignor�ncia o per superstici� religiosa, no t� una base hist�rica real. De fet, �s una creen�a difosa des del segle XVIII que subratlla el suposat endarreriment cultural de l'edat mitjana. M�s endavant fins i tot es va arribar a afirmar que Colom s'havia hagut d'enfrontar als defensors del terraplanisme per poder emprendre el viatge a trav�s de l'Atl�ntic. Es tracta d'un mite relativam...
Nov 23, 2024•53 min
Cap�tol 1146. Entre el gener i el febrer del 1939, mig mili� de persones identificades amb la causa republicana van travessar la frontera francesa pels Pirineus i van emprendre un exili llarg i frustrant. D'aquestes, 270.000 van acabar sent internades en camps de concentraci� habilitats pel govern franc�s al sud del pa�s. Per sobre de les humiliacions i els maltractaments rebuts, molts dels interns es van esfor�ar per mantenir una vida cultural activa, que era una manera de preservar la dignitat...
Nov 17, 2024•55 min
Cap�tol 1145. Els dos �ltims executats pel franquisme, pel m�tode brutal del garrot vil, van morir el dissabte 2 de mar� de 1974, acusats tots d'haver matat un agent de l'autoritat. D'un d'ells, Salvador Puig Antich, se'n coneixen molt b� la hist�ria i les circumst�ncies; la vida i la mort del segon, en canvi, est� marcada per l'oblit i envoltada de misteri. Era de l'Alemanya Oriental i es deia Georg Michael Welzel; per� en el moment de ser detingut a l'Espanya franquista va afirmar que era polo...
Nov 16, 2024•53 min
Cap�tol 1144. La conquesta catalana del Mediterrani va comen�ar amb les invasions de Jaume I de Val�ncia i Mallorca, per� no es va aturar aqu�. Els seus descendents reials continuarien l'empresa del conqueridor afegint territoris al casal de Barcelona, com ara Sic�lia, Sardenya i N�pols, als quals tamb� es van sumar els ducats d'Atenes i Neop�tria. L'hegemonia de la Corona d'Arag� al Mediterrani va provocar conflictes amb altres reialmes, per� tamb� grans beneficis econ�mics i altres efectes men...
Nov 10, 2024•53 min
Cap�tol 1143. Durant la postguerra, un grup destacat d'intel�lectuals i literats catalans, normalment originaris de les Terres de Ponent, es va anar exiliant al lloc m�s proper possible: Andorra. Per a aquests exiliats culturals, el petit pa�s dels Pirineus va ser un marc ideal per prosseguir les activitats, a banda d'un territori de pau. La seva obra �s un testimoni de desarrelament. Un dels exiliats culturals que van passar de Catalunya a Andorra va ser el poeta, narrador, articulista i editor...
Nov 09, 2024•52 min
Cap�tol 1142. Encara amb el record de la solidaritat amb els republicans espanyols durant els anys de la Guerra Civil, el Tour de Fran�a es va veure directament afectat per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La cursa, que s'estava consolidant com la m�s important del calendari ciclista internacional, va deixar de disputar-se entre el 1940 i el 1946. En la represa, el Tour va continuar sent un reflex fidel dels esdeveniments geopol�tics que marcarien la segona meitat del segle XX, especialment...
Nov 03, 2024•50 min
El segle XIX va ser especialment convuls al partit judicial de Gandesa, a la Terra Alta, marcat pels combats de la guerra dels Set Anys, per les accions dels bandolers i per la viol�ncia generalitzada. Un dels casos m�s sonats va ser l'assassinat d'un ric propietari de Batea, Pablo Figueras, un dels principals defensors de Gandesa durant els setges carlins del 1836 i el 1838. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Pere Rams Folch, que, juntament amb Josep S�nchez Cervell�, �...
Nov 02, 2024•51 min
Cap�tol 1140. L'imperi persa aquem�nida, un dels m�s grans de l'antiguitat, va estendre la influ�ncia per bona part de l'Orient, fins al punt que va arribar a regnar a Egipte. La primera dominaci� persa d'Egipte es va estendre des de l'any 525 abans de Crist, amb la invasi� del pa�s per part del rei Cambises II, fins al 404, amb Artaxerxes II. Aquests sobirans perses es feien dir faraons, i en l�nies generals van respectar l'estructura administrativa eg�pcia. El gran canvi va ser que al capdamun...
Oct 27, 2024•54 min
Cap�tol 1139. En la Catalunya de la Restauraci� borb�nica, en el marc d'una societat cada vegada m�s industrialitzada, hi havia cacics territorials com els que existien en altres comunitats m�s agr�ries. El caciquisme no anava directament relacionat amb el retard econ�mic. Tot i aix�, Catalunya va ser un dels llocs en qu� el sistema de torn din�stic de la Restauraci� va caure m�s aviat en el desprestigi. En el cas catal�, com en moltes altres parts d'Europa, les campanyes de den�ncia del caciqui...
Oct 26, 2024•54 min
Cap�tol 1138. En �poca moderna, els gremis barcelonins no es limitaven nom�s a ser fonamentals en l'estructura econ�mica i de poder de la ciutat. Una part important del seu comprom�s portava els membres de les diferents confraries d'oficis a participar en una mil�cia defensiva. En aquest cas no es considerava tant una q�esti� militar com una obligaci� c�vica. Aquest bra� armat a les ordres del Consell de Cent era conegut com la Coronela. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i V�...
Oct 20, 2024•51 min
Cap�tol 1137. En contra de la creen�a generalitzada, les havaneres no van arribar a Catalunya per via marinera un cop consumada la independ�ncia de Cuba. Abans de la forma cantada, l'havanera va ser un ballable lent conegut amb el nom d'americana, que va comen�ar a fer-se popular en estrats molt diferents de la societat a mitjan segle XIX. Era un ball de moda que va passar primer per Madrid i que Catalunya va acabar adoptant tamb� com a s�mbol nacional espanyol. Els pescadors van ajudar a difond...
Oct 19, 2024•52 min
Cap�tol 1136. Entre els molts conflictes b�l�lics que va patir Catalunya al llarg del segle XIX, n'hi va haver tres de causats pel carlisme. L'�ltim intent per fer arribar al tron d'Espanya per la via armada el pretendent reial tradicionalista i defensor de l'antic r�gim, en aquell moment Carles VII, va donar origen a la Tercera Guerra Carlina, entre el 1872 i el 1876. La Vall del Ges, a l'entorn de Torell�, que ja havia viscut amb intensitat les anteriors confrontacions entre liberals i tradici...
Oct 13, 2024•52 min
Cap�tol 1135. Tot just iniciat el segle XX, hi va haver una generaci� de joves republicans amb ganes de canviar el m�n, que no per aix� van renunciar a fer fortuna a les Am�riques. No responien a l'arquetip de l'indi� cl�ssic. En comparaci� amb aquells que havien creuat l'Atl�ntic unes d�cades abans, eren indians m�s modestos i m�s compromesos amb la pol�tica i la societat del seu temps. �s el cas de Ramon Curc�, membre d'una fam�lia pagesa de les terres de Ponent, que va marxar al continent ame...
Oct 12, 2024•54 min
Cap�tol 1134. Entre la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX, els joves arist�crates i burgesos del nord d'Europa solien embarcar-se en un viatge buscant la llum del Mediterrani i les arrels de la cultura cl�ssica, que els duia cap a Flor�ncia, Roma i N�pols. Aquesta experi�ncia formativa, anomenada Grand Tour, era poc practicada en les nostres contrades. Un dels primers catalans que va emprendre el Grand Tour va ser Josep Anton de Cabanyes i Ballester, comerciant vuitcentista vilanov...
Oct 06, 2024•53 min
Cap�tol 1133. Pere el Cerimoni�s va donar un gran impuls a l'estudi del cel i dels estels acollint fins a una quarantena dels millors astr�noms i astr�legs de l'�poca, i posant-los al seu servei. Durant el seu llarg regnat, entre 1336 i 1387, va afavorir la compra i la fabricaci� d'instruments d'observaci� astron�mica, i tamb� la publicaci� de diverses obres sobre el tema, a c�rrec dels autors m�s reputats. Va ser el per�ode de m�s esplendor per a aquestes ci�ncies en tota la hist�ria de la Coro...
Oct 05, 2024•53 min
Eusebi G�ell volia construir una urbanitzaci� d'estil brit�nic amb l'arquitecte Antoni Gaud�. El proc�s va ser llarg i va passar per diversos canvis fins a convertir-se en el Park G�ell. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador; Mireia Freixa, catedr�tica em�rita d'Hist�ria de l'Art, i amb l'arquitecta Mar Leniz, del llibre "El Park G�ell i els seus or�gens, 1894-1926".
Sep 29, 2024•54 min
Cap�tol 1131. Un dels atacs m�s sanguinaris comesos sobre la poblaci� durant la Guerra Civil va ser el bombardeig sistem�tic de Barcelona per part de l'aviaci� italiana el 16, 17 i 18 de mar� de 1938. Al llarg de 41 hores, des de les deu de la nit del 16 fins a les tres de la tarda del 18, les esquadrilles procedents de Mallorca van descarregar 44 tones d'explosius en tretze bombardejos. Van deixar un miler de morts, mil cinc-cents ferits, quaranta-vuit edificis totalment destru�ts i setanta-cin...
Sep 28, 2024•52 min
Cap�tol 1130. Un cop completada la conquesta de Mallorca, l'estiu del 1232, Jaume I va emprendre una ambiciosa campanya per ocupar les terres valencianes que havien estat en mans dels musulmans els cinc segles anteriors. Aquesta gesta b�l�lica, que interessava molt aragonesos i lleidatans, va mantenir el rei ocupat durant dotze anys. Despr�s d'una joventut marcada per les revoltes dels nobles aragonesos i l'endeutament del regne, Jaume estava a punt de fer 25 anys i tenia prou experi�ncia per pl...
Sep 22, 2024•51 min
Cap�tol 1129. En molts pobles prehist�rics, el canibalisme va ser una pr�ctica molt comuna que va jugar un paper fonamental, espiritualment i com a font d'alimentaci�. �s la conclusi� que s'extreu de l'an�lisi de les restes arqueol�giques. En algunes cultures, l'antropof�gia era un acte d'amor i compassi�, gaireb� un ritual m�stic i simb�lic que connectava el m�n material amb el m�s enll�. En altres circumst�ncies d'extrema necessitat, el canibalisme tamb� era acceptat per una simple q�esti� de ...
Sep 21, 2024•51 min
Cap�tol 1128. Abans de la derrota a la Segona Guerra Mundial, el feixisme al Jap� es va anar introduint de manera molt m�s gradual en la societat japonesa que no pas a Europa, per� igualment implacable. A partir de la d�cada del 1920, en un context de crisi econ�mica, els militars van anar reclamant un protagonisme que va acabar eclipsant els partits pol�tics tradicionals. El cop d'estat liderat per un grup de joves capitans el 1936, conegut com l'Incident de Febrer, va ser el cap�tol m�s import...
Sep 15, 2024•54 min
Cap�tol 1127. Tot i que va ser una possibilitat desconeguda per l'opini� p�blica i menystinguda per l'oposici� democr�tica, al llarg dels anys el general Franco va destinar milers de milions de pessetes a poder entrar en el club nuclear. De fet, va estar a punt de disposar d'una bomba at�mica i de provar-la al desert del S�hara. Aquest pla va comptar amb el vistiplau dels Estats Units, que va facilitar a Espanya la tecnologia necess�ria, fins que els interessos geoestrat�gics van portar el Pent�...
Sep 14, 2024•54 min
Cap�tol 1.126. Despr�s de 22 anys de relacions hostils i conflictives, el president nord-americ� Richard Nixon va visitar la Rep�blica Popular de la Xina entre el 21 i el 28 de febrer del 1972, en un dels cops de tim� m�s inesperats de la Guerra Freda. Per primera vegada, un president dels Estats Units hi viatjava en l'exercici del seu c�rrec. Era un gest diplom�tic que permetia plantejar un acostament entre el pa�s m�s poder�s de l'esfera capitalista i el m�s poblat del bloc comunista, i del m�...
Sep 08, 2024•53 min
Cap�tol 1.125. A partir de finals del segle XII i durant tota la baixa edat mitjana, Girona va ser el principal centre productor i exportador de pedra de la Corona d'Arag�, per a usos escult�rics i arquitect�nics. Per la tonalitat i per la facilitat amb qu� es podia esculpir, es va con�ixer amb el nom de marbre blau. No nom�s va ser la mat�ria primera de les esgl�sies i masos de les comarques gironines, tamb� es va fer servir als palaus de la Generalitat catalana i valenciana, als monestirs de S...
Sep 07, 2024•52 min
Cap�tol 1124. En l'aven� per Europa, l'ex�rcit napole�nic no nom�s va conquerir territoris, sin� que tamb� es va dedicar a saquejar els museus i monuments que s'anava trobant. Aquest aut�ntic espoli es va executar de manera sistem�tica al llarg de vint anys, entre el 1795 i la celebraci� del Congr�s de Viena, el 1815, que va posar fi al somni imperialista de Napole� Bonaparte. Durant tot aquell temps, el robatori d'obres d'art es va estendre per B�lgica, els Pa�sos Baixos, Espanya i Portugal, en...
Aug 30, 2024•52 min
Cap�tol 1123. Un dels pa�sos que va patir l'ocupaci� nazi de manera m�s primerenca i perllongada durant la Segona Guerra Mundial, un total de cinc anys, va ser Pol�nia. La invasi� del pa�s, l'1 de setembre del 1939, va donar inici al conflicte. A banda del menyspreu i la crueltat amb qu� van tractar la poblaci�, no nom�s la jueva, sin� tamb� la cat�lica, per als alemanys el territori polon�s tenia una import�ncia estrat�gica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Marta Sim�, lli...
Aug 29, 2024•53 min
