Cap�tol 1122. Entre la fi del 1939 i la Pasqua del 1944, un miler de mares exiliades v�ctimes de la Guerra Civil, obligades a parir o a criar un fill amb poques esperances de superviv�ncia, van trobar aixopluc a l'anomenada Maternitat Su�ssa d'Elna. En aquest refugi assistencial de la Catalunya Nord, oficialment hi van n�ixer 597 nadons de vint-i-dues nacionalitats diferents. A m�s, tamb� van ser acollits infants que havien nascut als camps i eren v�ctimes de la falta d'higiene i la malnutrici�,...
Aug 28, 2024•54 min
Cap�tol 1121. Durant l'Edat Moderna, entre els segles XVI i XVII, la gran majoria de municipis catalans van invertir en l'educaci� dels minyons, perqu� era vist com un benefici per a tota la societat. En contra de certes idees preconcebudes, l'analfabetisme no estava tan est�s entre les classes populars, ni tampoc a les zones rurals. L'exist�ncia d'escoles p�bliques era una realitat, no nom�s a les ciutats principals, sin� tamb� als pobles m�s petits, i en molts casos eren gratu�tes per a les fa...
Aug 27, 2024•52 min
Cap�tol 1120. En uns anys del segle XIX en qu� la societat maldava per superar les estructures anquilosades de l'Antic R�gim, a Catalunya va sorgir un activista cultural i pol�tic de primer ordre, un m�sic i poeta amb una obra que va arribar a les capes m�s diverses de la poblaci�. La tasca de Josep Anselm Clav� com a organitzador de societats corals i festivals de m�sica va ser fonamental, per� en paral�lel es va implicar en diverses insurreccions que pretenien assolir una societat m�s igualit�...
Jul 07, 2024•55 min
Cap�tol 1119. Un dels cap�tols importants de la Revoluci� Industrial a Catalunya, gaireb� a les acaballes d'aquest llarg proc�s de transformaci�, va ser l'inici de la mineria de sal pot�ssica a Cardona. Fa cent anys, pels volts del 1924, Catalunya va esdevenir un dels principals productors mundials d'un mineral utilitzat per fer explosius i fertilitzants, i les mines de Cardona no van trigar a ser unes de les m�s avan�ades del m�n. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Andreu G...
Jul 06, 2024•53 min
Cap�tol 1118. Josep Denc�s i Puigdollers va ser un dels pol�tics m�s importants de la Catalunya aut�noma republicana, i tamb� un dels m�s calumniats pels rivals... i per alguns companys de files. Va ser conseller de Sanitat i Assist�ncia Social de la Generalitat restablerta, i posteriorment conseller de Governaci�, un c�rrec des del qual va impulsar l'aixecament del 6 d'octubre del 1934, amb uns objectius for�a diferents dels que tenia el president Companys. Tot i que no era l'�nic responsable d...
Jun 30, 2024•52 min
Cap�tol 1117. Entre les moltes fam�lies catalanes que van emprendre l'aventura d'ultramar al llarg del segle XIX, buscant fer fortuna en terres americanes, en destaca una que, des de Sitges, va fer arrels a Santiago de Cuba i va aconseguir crear el que acabaria sent una multinacional d'�xit. Van ser necessaris els esfor�os i les maniobres de diverses generacions, ja que l'entesa no va ser sempre f�cil amb les autoritats espanyoles i amb les cubanes, per fer triomfar la marca de rom fundada per F...
Jun 29, 2024•52 min
Cap�tol 1116. El 8 de juliol del 1994 va marcar una fita hist�rica en l'estudi de l'evoluci� humana. Els treballs d'excavaci� al jaciment arqueol�gic i paleontol�gic de la serra d'Atapuerca van permetre descobrir dues dents a la part alta de la Gran Dolina. Aquests f�ssils humans tenien uns 800.000 anys d'antiguitat i posaven en q�esti� les teories sobre una colonitzaci� tardana del continent europeu. Era la primera prova d'una nova esp�cie del g�nere hum� que ha trigat m�s de 25 anys a ser acce...
Jun 23, 2024•53 min
Cap�tol 1115. El desembre del 1885, un seguit de crims executats per enc�rrec de l'home m�s poder�s de l'actual comarca de la Terra Alta van posar de manifest la difer�ncia abismal del tracte judicial entre rics i pobres. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'activista social, sindical i cultural Josep Giron�s, autor del llibre "Just�cia de garrot: Els crims de Gandesa de 1885" i que ha publicat amb Varia Editio.
Jun 22, 2024•53 min
Cap�tol 1114. La creaci� del catal� com una llengua est�ndard, v�lida per a la creaci� liter�ria i per a tots els altres �mbits que li donen car�cter d'oficialitat, va ser l'obra col�lectiva d'un grapat d'intel�lectuals i artistes. Sense ser conscients de la rellev�ncia de la tasca, aquesta colla de lletraferits, sovint embrancats en batalles apassionades al voltant de l'�s d'una lletra o una altra, van salvar el catal� d'acabar convertit en una llengua mancada de prestigi, o fins i tot de desap...
Jun 16, 2024•54 min
Cap�tol 1113. Tot i que la seva aparen�a d'home prim i fr�gil no ho suggeria, el missioner i bisbe catal� Pere Casald�liga va ser un l�der revolucionari de l'Am�rica Llatina, defensor de l'anomenada Teologia de l'Alliberament. Al llarg de m�s de cinquanta anys va viure al cor del Brasil, molt implicat en la lluita dels camperols i els peons de l'Amaz�nia en defensa dels drets que els volien arrabassar els terratinents, tamb� coneguts com a tubaroes, o taurons. Casald�liga va entendre que en aque...
Jun 15, 2024•55 min
Cap�tol 1112. Des que els primers models de bicicleta es van comen�ar a comercialitzar, entre els anys seixanta i setanta del segle XIX, aquest nou vehicle va ser vist com un mitj� de transport assequible, per� tamb� va quedar associat a la pr�ctica de l'esport. A Fran�a, el pa�s on va arrelar amb m�s for�a, els primers clubs ciclistes i alguns diaris esportius van comen�ar a organitzar competicions. El 1903 es disputava per primera vegada la gran prova ciclista per etapes, que va servir de mode...
Jun 09, 2024•52 min
Cap�tol. Entre el 1850 i el 1864, els governants de la dinastia Qing es van enfrontar al desafiament m�s gran de la Xina del segle XIX, un dels conflictes m�s sagnants de la hist�ria: la Revoluci� Taiping. Aquesta guerra civil interna va ser m�s greu que les agressions de l'imperialisme europeu al llarg d'aquells mateixos anys. Es tractava d'una croada religiosa liderada per Hong Xiuquan, autoproclamat fill de D�u i germ� petit de Jesucrist, que identificava els governants manx�s de l'�poca amb ...
Jun 08, 2024•53 min
La policia �s una instituci� central en qualsevol estat, tant en democr�cia com en dictadura. En el cas espanyol, el final del franquisme no va anar acompanyat d'una depuraci� dels cossos policials existents. Els equilibris pol�tics de la Transici� van portar a mantenir en el c�rrec els responsables policials de la dictadura, que van continuar apostant per vies repressores per contenir l'oposici� democr�tica als carrers i a les comissaries. Tot i que el desembre del 1978 es va aprovar una nova l...
Jun 02, 2024•54 min
Cap�tol 1109. En una �poca en qu� la tensi� pol�tica i social convivia amb l'esperan�a de canvi i de superaci� de la foscor del franquisme, la m�sica va ser un instrument de lluita i de catarsi col�lectiva. Entre l'octubre del 1975, un mes abans de la mort ag�nica del dictador, i el febrer del 1976, en ple inici vacil�lant de la Transici�, tres dels artistes m�s destacats de la Nova Can�� van omplir el Palau dels Esports de Barcelona amb melodies combatives i crits de llibertat. Amb molt pocs me...
Jun 01, 2024•54 min
Cap�tol 1108. Els pagesos anomenats de remen�a eren persones que pertanyien a una senyoria feudal durant l'edat mitjana, i per tant no eren lliures jur�dicament. Nom�s podien marxar del mas on estaven treballant si pagaven la llibertat al senyor, que s'hi podia negar o b� exigir un preu exagerat. I, si aconseguien la llibertat, perdien el mas i les terres que hi anaven associades. Aquesta situaci� generava un focus de tensi� social evident, que va esclatar en diversos moments al llarg del segle ...
May 26, 2024•54 min
Cap�tol 1.107. El mapa d'un territori no �s nom�s una representaci� en dues dimensions d'un espai tridimensional. Al llarg de la hist�ria, els mapes d'un territori han explicat tant el mateix territori com la visi� pol�tica d'aquells que han patrocinat els mapes. La representaci� del territori de Catalunya a trav�s dels mapes �s una bona prova que darrere de la cartografia no nom�s hi ha ci�ncia, tamb� hi ha molta pol�tica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carme Montaner, ...
May 25, 2024•54 min
Cap�tol 1106. Entre 1963 i 1975, el Sultanat d'Oman va ser l'escenari d'un dels conflictes m�s oblidats de la Guerra Freda, tot i que per raons geoestrat�giques va ser tant o m�s important que la guerra del Vietnam. Les forces armades del sult�, assessorades de ben a prop pels brit�nics, van enfrontar-se a una guerrilla separatista que va anar evolucionant cap a posicions marxistes. Es coneix com la guerra d'Oman, o tamb� la guerra de Dhofar, el nom de la prov�ncia muntanyosa del sud del territo...
May 19, 2024•54 min
Cap�tol 1105. Joan Salvat-Papasseit ha estat un dels poetes m�s importants del segle XX. El poeta va tenir una vida breu i intensa, i va abanderar l'activisme revolucionari propi d'un intel�lectual proletari, comprom�s amb la classe treballadora, situat entre el socialisme i l'anarquisme. Gradualment va passar a conrear una poesia radical i avantguardista. La seva vida �s un reflex dels inicis d'un segle especialment turbulent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran Aisa,...
May 18, 2024•55 min
Cap�tol 1.104. Els romans van dur la idea de ciutat fins a un extrem com no havia fet mai cap altra civilitzaci� fins al moment. Algunes van ser constru�des sense una planificaci� pr�via, com pot ser la mateixa Roma, tot i que despr�s agruparien cada zona en funci� de l'�s que li donarien i de les classes socials a les quals pertanyien els seus habitants. Amb tot, descobrir com els romans planificaven les ciutats �s una tasca complexa donat que nom�s existeix una �nica font documental que explic...
May 12, 2024•52 min
Cap�tol 1103. Juan Fern�ndez Manrique de Lara, tercer marqu�s d'Aguilar del Campo, Gran d'Espanya i cinqu� comte d'Avellaneda era, el 1546, el virrei de Catalunya en representaci� de l'emperador Carles. Era un home que semblava gaudir de la confian�a de l'emperador, que, pocs anys abans, havia participat en l'atac imperial a Tun�sia. L'inquisidor general de Catalunya va rebre aquell agost una carta an�nima que denunciava una conspiraci� per assassinar el virrei, un projecte de magnicidi que no s...
May 11, 2024•53 min
Cap�tol 1102. Durant la Segona Guerra Mundial, la possibilitat d'utilitzar l'energia at�mica en aplicacions militars per assolir la vict�ria va ser considerada i estudiada pels dos b�ndols. Malgrat que la fissi� nuclear havia estat descoberta a Alemanya, el programa nuclear esperonat pel r�gim nazi, l'anomenat Projecte Urani, tamb� conegut com Uranverein o "Club de l'Urani", mai no va arribar a obtenir els resultats del Projecte Manhattan. Els aliats creien que els alemanys estaven invertint mol...
May 05, 2024•53 min
Programa 1101. L'any 1353, el bisbe de Girona, Berenguer de Cru�lles, futur primer cap de la Generalitat, va presidir un judici per intent d'assassinat a la seva di�cesi. El prior del monestir de Sant Miquel de Cru�lles havia estat enverinat i apunyalat, encara que havia sobreviscut. El possible autor era un altre monjo que aviat es va veure que nom�s era un dels conspiradors dins del monestir contra la vida del prior. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Sergi Rexach Camps, h...
May 04, 2024•54 min
Cap�tol 1100. Al llarg de la hist�ria, des de l'Egipte fara�nic fins a les justes i banquets medievals, diverses societats van connectar el teatre i la m�sica, en drames de tipus cerimonial o religi�s. Per� va ser durant el Renaixement, al llarg del segle XVI, que una nova forma art�stica i musical comen�ava a prendre forma, amb espectacles que combinaven argument, cant, paraula, dansa i m�sica. A les corts de Flor�ncia i de M�ntua estaven germinant les condicions que farien possible el naixemen...
Apr 28, 2024•52 min
Cap�tol 1099. El febrer del 1919, Barcelona va viure la vaga m�s llarga i m�s dura de les que s'havien registrat fins a aquell moment a l'Estat espanyol. Els treballadors de Riegos y Fuerza del Ebro, la m�s important de les tres companyies que subministraven llum i electricitat a la ciutat, van iniciar una protesta per l'acomiadament de vuit treballadors. Aquesta empresa era una filial de la Barcelona, Traction Light and Power Company Limited, coneguda popularment com La Canadenca. La vaga de la...
Apr 27, 2024•54 min
El mat� del 2 de mar� del 1974, el franquisme va executar al garrot vil el jove anarquista Salvador Puig Antich, condemnat per la mort del policia Francisco Anguas. Es tractava de fer passar la mort del policia per un assassinat terrorista, executat amb premeditaci� i a boca de can�, i d'ocultar les circumst�ncies reals del que va ser un tiroteig conf�s durant la detenci� de Puig Antich i l'intent de fugida. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i el periodista Jordi Panyella, au...
Apr 21, 2024•55 min
Cap�tol 1097. La invenci� del telescopi, a principis del segle XVII, va suposar un aven� gegant per a les persones interessades a observar el firmament. Tot i aix�, uns anys abans de la seva exist�ncia, alguns estudiosos ja havien aconseguit afinar molt les observacions i van fer avan�ar l'astronomia de manera considerable. Un d'aquests personatges cabdals va ser el dan�s Tycho Brahe, que va desenvolupar instruments especialment precisos i va mantenir una col�laboraci� tensa per� f�rtil amb un a...
Apr 20, 2024•54 min
Cap�tol 1096. El 1943, un cop finalitzada la campanya del nord d'�frica, els aliats es van proposar envair It�lia. Tot i aix�, als Estats Units molts pensaven que el Mediterrani era un escenari perif�ric de la Segona Guerra Mundial i que actuar-hi era malversar el temps i els efectius, una distracci� del gran objectiu, la invasi� del centre d'Europa. En canvi, la Gran Bretanya tenia especial inter�s a aclarir la situaci� al sud del continent. La campanya italiana per alliberar el pa�s del feixis...
Apr 14, 2024•54 min
Cap�tol 1095. Durant el franquisme, quan la cultura i la llengua catalanes estaven prohibides i perseguides en el seu territori natural, les aportacions produ�des des de l'exili van permetre mantenir la resist�ncia i el catalanisme militant. En el cas de les revistes, les que es publicaven a l'exterior eren les �niques que podien manifestar-se lliurement. Van ser m�s de tres-centes cap�aleres, entre revistes i butlletins, publicades en una vintena de pa�sos diferents. Eren els �nics mitjans aut�...
Apr 13, 2024•54 min
Cap�tol 1094. El 28 de febrer del 1939, les autoritats franceses van decidir obrir un nou camp de concentraci� a Agde amb la intenci� de descongestionar els camps de refugiats al sud de Fran�a, en concret a les platges del Rossell�. Estava previst que en aquest nou camp s'hi traslladessin fins a 25.000 refugiats republicans que havien arribat fugint de la desfeta de la Guerra Civil Espanyola. A difer�ncia d'altres camps francesos, el d'Agde va viure un proc�s d'identificaci� molt estret amb el c...
Apr 07, 2024•54 min
Cap�tol 1093. En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat va confiscar el monestir de Montserrat per tal de protegir-lo dels saquejos i incendis a qu� es veien exposats altres edificis religiosos. L'abril de 1938, el recinte va esdevenir un hospital militar de l'Ex�rcit de l'Est, pensat per a la r�pida recuperaci� dels soldats ferits i la seva tornada al front. Durant la guerra, a Montserrat s'hi van arribar a imprimir llibres, i aix� va convertir un dels episodis hist�rics m�s dif�cils del mone...
Apr 06, 2024•53 min
