Cap�tol 1092. Durant la Guerra Freda, el context de l'Espanya franquista era m�s complex que el d'altres pa�sos de l'entorn europeu i va fer m�s dif�cil el posicionament dels intel�lectuals, tamb� a Catalunya. Els Estats Units, l�der d'un dels dos grans blocs en qu� havia quedat dividit el m�n, havien pactat amb la dictadura per motius geoestrat�gics i n'havien acabat beneint l'exist�ncia. A m�s, denunciar i criticar la situaci� dels ciutadans dels r�gims comunistes, tal com feia el franquisme, ...
Mar 31, 2024•51 min
Cap�tol 1091. En una guerra, les destrosses, el saqueig i la desaparici� del patrimoni art�stic sempre s�n molt importants. Durant la Guerra Civil, els dos b�ndols van intentar posar remei a aquesta situaci� amb m�s o menys fortuna. La iniciativa franquista m�s important en aquest sentit va ser l'anomenat Servicio de Defensa del Patrimonio Art�stico Nacional, dedicat a la localitzaci�, protecci� o gesti� d'obres d'art, edificis i documents. Un dels fronts d'actuaci� m�s rellevants va ser la zona...
Mar 30, 2024•54 min
Cap�tol 1090. Entre el 1890 i el 1914, Catalunya va experimentar grans canvis. Va ser el temps de l'eclosi� del catalanisme conservador i de moviments tan importants com el Modernisme i el Noucentisme. Els intel�lectuals i la classe pol�tica catalana, cada vegada m�s interrelacionats, es van emmirallar en altres pa�sos europeus per trobar solucions als problemes propis. A banda de models m�s propers, com el franc�s, un dels referents va ser l'Imperi Alemany fundat el 1871, l'anomenat Segon Reich...
Mar 24, 2024•54 min
Cap�tol 1089. Des del punt de vista occidental, el Jap� sol ser considerat un pa�s de tend�ncia conservadora i poc revolucion�ria. En canvi, la derrota a la Segona Guerra Mundial tamb� hi va fer sorgir diversos moviments de dissid�ncia pol�tica al llarg de la Guerra Freda, que van incloure ocupacions de f�briques, revoltes universit�ries, accions de protesta contra la guerra del Vietnam i, fins i tot, guerrilles a les muntanyes. La Nova Esquerra japonesa no nom�s va sacsejar el pa�s, sin� que va...
Mar 23, 2024•54 min
Cap�tol 1088. Un dels personatges m�s controvertits durant la crisi de la Rep�blica Romana del primer segle abans de Crist va ser Luci Corneli Sul�la. De marxar com a general victori�s en les guerres contra sobirans estrangers com Jugurta o Mitridates, va passar a liderar una de les faccions en conflicte en la primera guerra civil de Roma, la dels partidaris dels arist�crates, els "optimates". La vict�ria de Sul�la i la seva proclamaci� com a dictador el va portar a emprendre reformes profundes ...
Mar 17, 2024•53 min
Cap�tol 1087. El novembre del 1931, tot just acabada de n�ixer la II Rep�blica, el diari La Publicitat va destapar un suposat cas de corrupci� que havia implicat pol�tics republicans i socialistes de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Barcelona i Tolosa, i que els havia relacionat amb l'estafador franc�s Lazare Bloch. El que es va con�ixer com l'afer Bloch va suposar un esc�ndol pol�tic i financer que podia posar en q�esti� els fonaments del nou r�gim republic�, quan justament el ...
Mar 16, 2024•54 min
Cap�tol 1086. Una combinaci� maliciosa d'ignor�ncia, mala fe, intoler�ncia i por va portar moltes dones que pensaven i actuaven de manera diferent de la norma a ser jutjades i executades, acusades de bruixeria. A Catalunya, l'etapa m�s intensa d'aquesta cacera de bruixes va tenir lloc a principis del segle XVII, sobretot entre els anys 1614 i 1622, i es va estendre per tot el pa�s. Se les considerava culpables de provocar aiguats, calamarsades o boires que feien malb� les collites, i, en els cas...
Mar 10, 2024•52 min
Cap�tol 1085. A Catalunya, el proc�s d'implantaci� del servei militar obligatori va anar vinculat al llarg dels segles amb un exercici contundent de la viol�ncia institucional. De manera peri�dica, aquesta situaci� encenia l'espurna d'una revolta popular. Una d'elles, l'Avalot de les Quintes de 1773, va ser la m�s rellevant de totes les que havien tingut lloc a Barcelona despr�s de l'ocupaci� borb�nica del 1714, feia ja unes sis d�cades. Va ser una mostra que la fi de la Guerra de Successi� no h...
Mar 09, 2024•51 min
Cap�tol 1084. Nena prodigi, arpista d'�xit, pedagoga, feminista, activista social, ma�ona... Totes aquestes vessants pesen molt m�s en la biografia de Clotilde Cerd� que no pas la de ser la filla il�leg�tima del fam�s enginyer Ildefons Cerd�. Tot i que en la seva �poca, a finals del segle XIX i principis del XX, va arribar a ser una celebritat mundial tant o m�s popular que el seu pare, i fins i tot va compartir amb ell m�s d'un article de premsa, amb el temps ha passat a ser una gran desconegud...
Mar 03, 2024•52 min
Cap�tol 1083. Louis Pasteur �s un dels cient�fics m�s importants de la hist�ria. Al llarg dels anys va passar de l'inter�s per la qu�mica a la microbiologia, fins a ser considerat el pare de la immunologia moderna, en ple segle XIX. Les seves investigacions van permetre conservar certs aliments en millors condicions i salvar milions de vides de pacients afectats per malalties infeccioses. Comptava amb il�lustres predecessors com Edward Jenner, l'introductor de la primera vacuna, i contemporanis ...
Mar 02, 2024•54 min
Cap�tol 1082. Despr�s de la dictadura de Sul�la, en el segle I abans de Crist, havia quedat for�a clar que les f�rmules pol�tiques de la Rep�blica Romana estaven en proc�s de descomposici�, i que els �nics que podrien controlar el poder serien els personatges forts, amb el suport de l'ex�rcit i el favor de la plebs. Gneu Pompeu Magne i Juli C�sar van ser aliats circumstancials en el Primer Triumvirat, juntament amb Marc Licini Cras, per� es tractava d'una alian�a fr�gil que acabaria desembocant ...
Feb 25, 2024•54 min
Cap�tol 1081. "Carros de foc", de Hugh Hudson, �s una de les pel�l�cules amb rerefons esportiu m�s memorables del segle XX. Tot i que es va promocionar com una hist�ria real, els fets en els quals es basa el film brit�nic del 1981 no s'assemblen gaire a com s'expliquen a la pel�l�cula. El film va ser un �xit internacional i explicava, a la seva manera, la participaci� dels atletes brit�nics en els Jocs Ol�mpics del 1924, que es van fer a Par�s. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiado...
Feb 24, 2024•52 min
Cap�tol 1080. En paral�lel a la carrera comercial per trobar noves rutes mar�times a l'�sia Oriental, a mitjan segle XVI es va iniciar una nova cursa per l'evangelitzaci�. Si el 1543 desembarcaven a les costes japoneses els primers mercaders portuguesos, nom�s sis anys despr�s, l'estiu del 1549, ho feien tres missioners de la Companyia de Jes�s, constitu�da feia poc, en una missi� patrocinada per la Corona de Portugal. La pres�ncia dels jesu�tes al Jap� va anar en augment fins a l'expulsi� dels ...
Feb 18, 2024•53 min
Cap�tol 1079. Un dels reis m�s importants de la hist�ria de la Corona catalanoaragonesa va ser tamb� uns dels personatges m�s rellevants de l'Europa del segle XV. Al llarg del seu regnat, que va del 1416 al 1458 i marca el pas de l'edat mitjana a l'humanisme renaixentista, aquest sobir� tan culte com ambici�s va aconseguir incorporar als seus dominis el regne de N�pols, juntament amb Sardenya i Sic�lia. Despr�s d'haver invertit prop de vint anys en aquest objectiu militar, va establir la cort a ...
Feb 17, 2024•53 min
Cap�tol 1.078. Luci Emili Patern va ser un centuri� rom� d'Aeso, actual Isona, i no un de qualsevol. Veter� de les guerres de la D�cia i la P�rtia, va servir a les ordres directes de l'emperador Traj� com a membre de la Gu�rdia pretoriana. La lluita a les files de la unitat d'elit amb m�s nom de l'Antiga Roma seria el punt �lgid d'una carrera militar a trav�s de la qual un soldat de prov�ncies va arribar a la mateixa capital de l'Imperi en el moment m�s glori�s. Per�, al mateix temps, �s tot jus...
Feb 11, 2024•53 min
Cap�tol 1077. El cop d'Estat civicomilitar que va viure el Brasil l'1 d'abril del 1964 i que es va materialitzar en una dictadura vigent fins al 15 de mar� del 1985, un per�ode de m�s de vint anys, va incrementar l'ocupaci� econ�mica d'aquelles zones del pa�s habitades per pobles ind�genes. Durant anys s'havia anat forjant la idea en l'imaginari col�lectiu que l'Amazones era una font inesgotable de recursos i que podria resoldre qualsevol crisi de l'Estat i de la seva economia capitalista. Per� ...
Feb 10, 2024•53 min
Cap�tol 1076. Pel seu car�cter discret, per� tamb� per la persecuci� com la que va rebre a Espanya durant el franquisme, la francma�oneria ha estat un moviment for�a desconegut per la societat en general. La ma�oneria no �s un partit pol�tic ni una secta religiosa. �s una instituci� universal de fraternitat i toler�ncia m�tua que proclama l'exist�ncia d'un principi creador no identificat per l'�sser hum� anomenat Gran Arquitecte de l'Univers. Els or�gens es remunten molts segles enrere, vinculat...
Feb 04, 2024•54 min
Cap�tol 1075. Cap altre empresari del sector de l'oci va saber evolucionar amb els gustos del p�blic barcelon� al llarg del segle XX com ho va fer Pere Bala��, un home ambici�s que va fundar un aut�ntic imperi amb diversos tentacles. De tenir una vaqueria al barri de Sants va passar a gestionar les places de toros de la ciutat, convertint la Monumental en una de les m�s importants del m�n, i va acabar construint algunes de les sales de cinema m�s modernes i luxoses d'Europa. Va ser, de lluny, el...
Feb 03, 2024•52 min
Cap�tol 1074. Bona part de les decisions dels Estats Units en mat�ria de pol�tica exterior durant els anys 70 del segle XX van estar directament relacionades amb una figura tan pol�mica com influent. La fi de la guerra del Vietnam, la relaci� amb els governs de l'Am�rica del Sud i la distensi� amb la Xina i la Uni� Sovi�tica, entre moltes altres q�estions, van ser definides en les l�nies mestres per les maniobres d'un pol�tic i estrateg astut, que va actuar sovint a l'ombra. Era Henry Kissinger,...
Jan 28, 2024•55 min
Cap�tol 1073. Un aspecte poc conegut del feixisme espanyol, tan poder�s al llarg de bona part del segle XX, �s que t� les arrels a Cuba i que a la Pen�nsula es va configurar a Barcelona, abans que en cap altre lloc, entre el 1919 i el 1923, en una �poca de molta conflictivitat social. A difer�ncia del que se sol afirmar, ni el feixisme espanyol va sorgir a inicis dels anys 30, ni Madrid i Valladolid en van ser els �nics focus. Les primeres experi�ncies del feixisme espanyol, tenint en compte que...
Jan 27, 2024•53 min
Cap�tol 1072. La idea del bandoler com a assaltant de camins que ataca els rics per donar-ho als pobres, com a lluitador llegendari de finals del segle XIX que viu a la muntanya fugint de la llei i d'una vida tradicional �s molt diferent de la realitat. Sovint, els bandolers eren personatges sanguinaris i insensibles, molt allunyats de la idea de justiciers del poble; van actuar des del segle XI fins al segle XX i estaven presents a gaireb� tot el pa�s. En parlem amb l'historiador Josep Maria So...
Jan 21, 2024•52 min
Cap�tol 1071. Durant els anys en qu� Francesc Maci� va exercir com a president, la segona resid�ncia de la fam�lia va adquirir un protagonisme pol�tic destacat. La Casa Vallmanya era una casa pairal del segle XVII, dins del terme municipal d'Alcarr�s, que pertanyia a Eug�nia Lamarca, la dona de Maci�. A banda de ser un espai de retir espiritual i un refugi, va ser un quarter general on encarar les activitats p�bliques. Es tracta de l'�nica resid�ncia conservada del primer president de la General...
Jan 20, 2024•54 min
Cap�tol 1070. El palau de Versalles, constru�t per ordre del rei Llu�s XIV entre el 1661 i el 1715, any en qu� va morir, va ser una obra col�lectiva que va implicar els millors artistes i intel�lectuals del seu temps: arquitectes, pintors, escultors, enginyers, escriptors, m�sics, directors teatrals, actors... Tots ells van contribuir a fer de Versalles l'epicentre de Fran�a, immers en una festa constant. Si Llu�s XIV era el Rei Sol, la seva resid�ncia oficial havia de ser igualment enlluernador...
Jan 14, 2024•55 min
Cap�tol 1069. El 1808 va esclatar l'aixecament a la pen�nsula Ib�rica contra els invasors napole�nics, durant el qual els brit�nics van veure una oportunitat �nica per debilitar l'expansionisme franc�s. L'armada brit�nica va ser una eina clau en aquest conflicte, inutilitzant les forces navals franceses i impedint-los sortir dels seus ports. Van tenir un paper fonamental per aconseguir foragitar les tropes napole�niques d'Espanya, sovint eclipsat per la campanya a terra del duc de Wellington des...
Jan 13, 2024•54 min
Cap�tol 1068. El segle XIX, abans de la generalitzaci� del turisme i les vacances pagades, l'estiueig era una activitat pr�pia de l'aristocr�cia i la burgesia urbana. Aquells que s'ho podien permetre, tamb� menestrals i professionals liberals, es feien construir una vil�la o una torreta al medi rural, o b� retornaven al mas familiar. Els artistes i intel�lectuals m�s destacats dels Pa�sos Catalans no van ser aliens al fenomen. Per motius familiars, laborals o de salut, van trobar la inspiraci� p...
Jan 07, 2024•54 min
Cap�tol 1067. Les transformacions pol�tiques, econ�miques i socials que buscaven posar fi a l'antic r�gim en territori espanyol des del 1820, despr�s del pronunciament del general Riego, resultaven inc�modes en el context europeu. En els anys posteriors a la caiguda de Napole�, els governants de la Restauraci� temien que qualsevol espurna pogu�s revifar la foguera de la revoluci�. Si es va poder tancar l'etapa constitucional coneguda com a Trienni Liberal, i restaurar la monarquia absoluta en la...
Jan 06, 2024•57 min
Cap�tol 1066. L'any 1995 una estudiant alemanya va fer una troballa a Dmanisi, a Ge�rgia. La sorpresa va ser maj�scula, perqu� es tractava d'una mand�bula que semblava humana. Per� el que no sabia aquesta cient�fica �s que aquest os canviaria per sempre el que es donava per fet dels avantpassats hom�nids. El que en un primer moment podia ser una altra resta d'un ancestre amb centenars de milers d'anys, va resultar ser molt m�s: la clau per comprendre en quin moment els humans van marxar d'�frica...
Dec 31, 2023•53 min
Cap�tol 1065. De Valent� Almirall en coneix l'activitat p�blica, com a gran defensor del pensament republic� i federal, durant la segona meitat del segle XIX. El primer gran te�ric del catalanisme va trobar en la premsa, en el periodisme cr�tic i de combat, un element imprescindible per difondre i divulgar el seu projecte pol�tic, des dels anys del Sexenni Democr�tic i els primers temps de la Restauraci�, fins que va caure malalt el 1887 i es va haver de retirar. La dimensi� period�stica d'Almir...
Dec 30, 2023•57 min
Cap�tol 1064. En ser afusellat l'any 1896 per un escamot de l'ex�rcit espanyol, el metge i pol�tic filip� Jos� Rizal va passar de ser l'intel�lectual m�s destacat dels tres segles de pres�ncia espanyola a les Filipines a esdevenir l'heroi nacional d'un pa�s en plena lluita per la independ�ncia de la metr�poli colonial. Rizal, conreador de les ci�ncies, les humanitats i les arts, i una figura cabdal de la cultura en llengua castellana de la seva �poca, va mantenir relacions importants amb Catalun...
Dec 24, 2023•54 min
Cap�tol 1063. En una �poca en qu� els �nims de revolta dominaven bona part de la poblaci� m�s desafavorida, entre la dictadura de Primo de Rivera i l'esclat de la Guerra Civil, la figura de Joaquim Maur�n es va consolidar com un dels pensadors fonamentals del marxisme a Catalunya, segurament el m�s important de l'estat espanyol durant els anys 20 i 30. Maur�n s'havia iniciat en el sindicalisme revolucionari, i va fer paleses les seves teories pol�tiques i socials a la premsa i en diversos llibre...
Dec 23, 2023•53 min
