Cap�tol 1062. Poques actrius han estat tan estimades a Catalunya com Mary Santpere, una de les c�miques m�s destacades del segle XX, una �poca en qu� les dones que es dedicaven a l'humor eren molt poques. L'�xit al cinema, el teatre de revista i els nous mitjans audiovisuals era en part degut a l'her�ncia de pes del seu pare, un dels grans reis del vodevil al Paral�lel dels anys vint i trenta: Josep Santpere. Com a m�nim en el cas de la fam�lia Santpere, el talent tenia un component gen�tic. En ...
Dec 17, 2023•50 min
Cap�tol 1.061. Els avantatges de la invenci� de la tipografia, sobretot per l'estalvi de temps i diners que suposava, es van fer evidents a Catalunya pocs anys despr�s de l'arribada de la impremta, cap a final del segle XV. La principal aportaci� de la impremta a la societat catalana moderna no van ser els llibres, sin� unes obres menors, conegudes com a menuderies. Es tractava de butlletes, cartells, fulls solts i altres documents de vida ef�mera, destinats a agilitzar el funcionament de l'admi...
Dec 16, 2023•53 min
Cap�tol 1.060. Aurora D�az-Plaja va ser una persona d'una import�ncia indiscutible per a la literatura catalana del segle XX, sobretot per la diversitat de tasques que va assumir: periodista, traductora, cr�tica liter�ria i, de manera molt destacada, promotora de la literatura infantil i juvenil. La relaci� professional amb els llibres, per�, va arrencar unes d�cades abans d'assolir projecci� p�blica, en concret al servei de biblioteques. En temps de la Guerra Civil, aquesta activitat la va port...
Dec 10, 2023•53 min
Cap�tol 1.059. Un dels grans centres espirituals de la Catalunya medieval va ser el monestir benedict� de Sant Pere de Rodes, els or�gens del qual es perden en la llegenda. El que se sap del cert �s que va esdevenir lloc de pelegrinatge obligat ja des del segle X, per l'empla�ament immillorable entre les muntanyes que s'alcen sobre el cap de Creus, al l�mit oriental de la pen�nsula Ib�rica i all� on els Pirineus es troben amb el mar. A banda del paisatge imponent que l'envolta, i que feia sentir...
Dec 09, 2023•54 min
Cap�tol 1058. Des de les miniatures que feien servir grecs i romans per estudiar t�ctiques i estrat�gies al camp de batalla, fins als jocs populars de rerefons clarament b�l�lic com el go o els escacs, la simulaci� hist�rica o militar ha atret societats molt diverses al llarg de la hist�ria. La revoluci� militar del segle XIX, amb l'aparici� de noves armes i estrat�gies, va donar una import�ncia encara m�s gran a la utilitzaci� de jocs de guerra per part dels ex�rcits. En parlem amb Josep Maria ...
Dec 03, 2023•51 min
Cap�tol 1057. La ciutat de Girona est� situada en un indret estrat�gic clau per controlar la ruta del nord que es dirigeix cap a la capital del pa�s. Aquesta ubicaci� pren especial import�ncia durant l'�poca moderna, despr�s del Tractat dels Pirineus, en qu� va ser una pla�a forta escenari de diversos setges francesos. Qui tenia Girona sota control controlava el pas entre els dos estats, les grans pot�ncies de l'�poca armades amb els ex�rcits m�s potents del moment. Fortificar la ciutat per fer-...
Dec 02, 2023•52 min
Cap�tol 1.056. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, la necessitat comuna de derrotar Hitler va anar convertint en companys de viatge el primer ministre brit�nic, Winston Churchill; el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, i el primer secretari sovi�tic, I�ssif Stalin. El 1945, quan s'esdevenia la caiguda militar del Tercer Reich, els tres principals l�ders aliats van mantenir dues confer�ncies decisives: la primera a Ialta, a la pen�nsula de Crimea, entre el 4 i l'11 de febrer...
Nov 26, 2023•56 min
Cap�tol 1055. El 28 d'octubre de 1848 s'inaugurava oficialment la primera l�nia de ferrocarril de la pen�nsula Ib�rica, que unia Barcelona amb Matar�. Mesos abans d'aquella gran estrena havia mort el principal impulsor del projecte, l'empresari mataron� Miquel Biada i Bunyol, que havia estat testimoni dels avantatges d'aquest nou sistema de transport de passatgers i mercaderies quan havia viscut a Cuba. En un context de crisi econ�mica, i malgrat la falta de suports institucionals, Biada havia t...
Nov 25, 2023•55 min
Cap�tol 1033. Despr�s que l'ex�rcit macedoni liderat per Alexandre el Gran derrot�s el persa a la batalla d'Issos, l'any 333 abans de Crist, Alexandre va poder entrar a Egipte. Per ell, era una conquesta m�s en l'extensi� cap a l'Orient. En canvi, per a un dels seus homes seria l'oportunitat d'establir-se en un regne i governar-lo, especialment un cop mort Alexandre i disgregat l'imperi maced�nic. Aquest home es deia Ptolemeu. La dinastia que va fundar, la ptolemaica, es va mantenir en el poder ...
Nov 19, 2023•54 min
Cap�tol 1054. Mesopot�mia, situada entre els rius Tigris i Eufrates, �s el bressol d'algunes de les primeres civilitzacions urbanes conegudes. Hi ha refer�ncies a Mesopot�mia des de l'any 10.000 abans de Crist, tot i que el moment �lgid �s des del 3.000 fins al segle IV abans de Crist. Durant aquest temps, es van desenvolupar pobles com el sumeri, l'accadi, el babiloni i l'assiri. Van fomentar innovacions com la roda, la cer�mica, les arades i la metal�l�rgia del bronze i el ferro, per� segurame...
Nov 18, 2023•52 min
Cap�tol 1053. Els Jocs Ol�mpics celebrats a M�xic el 1968 van consolidar una realitat cada vegada m�s present en l'atletisme modern: els atletes de l'�frica oriental, sobretot de Kenya i Eti�pia, van dominar de manera clara les proves de mitjana i llarga dist�ncia. Aquesta superioritat, que s'ha volgut justificar per motius gen�tics, metab�lics o fins i tot hematol�gics, o en la influ�ncia de l'h�bitat afric�, s'ha mantingut en una progressi� imparable des dels anys seixanta, el moment de l'eclo...
Nov 12, 2023•52 min
Cap�tol 1052. Com si tot el que hagu�s viscut fins aleshores fos un assaig de la seva vida liter�ria, Teresa P�mies va publicar el primer llibre, "Testament a Praga", l'abril del 1971, quan tenia cinquanta-un anys i vivia a Par�s. Venia d'un exili llarg que l'havia feta passar per Santo Domingo, Cuba, M�xic, Belgrad i Praga. A partir d'aleshores, l'obra liter�ria i period�stica de P�mies es va caracteritzar pel component autobiogr�fic. Era la veu i la mem�ria d'una generaci� que havia vist obsta...
Nov 11, 2023•54 min
Cap�tol 1051. Molt abans del decret de lliure comer� amb Am�rica del 1778, la gent del Pened�s ja havien estat aprofitant diverses escletxes legals per emprendre negocis amb els territoris d'ultramar. De fet, a finals del segle XVIII el port de Sant Salvador, al Vendrell, especialment dedicat a l'exportaci� de vins i aiguardents, va ser clau per a l'economia del Baix Pened�s i per a la reconversi� de moltes fam�lies pageses en comerciants. Aquest paper de motor del comer� de cabotatge es va alla...
Nov 05, 2023•52 min
Cap�tol 1050. Durant el regnat d'Isabel II, en ple segle XIX, un funcionari catal� va treballar de manera tena� per posar ordre al caos monetari existent a Espanya, a la coexist�ncia de fins a noranta-set tipus de monedes, amb valors i equival�ncies molt diferents. El seu objectiu era reformar el sistema per tal que fos modern i efica�. De la mateixa manera va ser el responsable d'aplicar t�cniques pr�pies de la Revoluci� Industrial a la fabricaci� de monedes. Es deia Francesc Paradaltas i Pint�...
Nov 04, 2023•52 min
Cap�tol 1049. Al llarg del segle XVIII, un cop consumada la derrota a la Guerra de Successi�, Catalunya va mantenir la dissid�ncia i la protesta com a eines fonamentals per intentar impulsar els canvis pol�tics que es creien necessaris. Encara que els grups dirigents s'acomodessin al r�gim borb�nic, les den�ncies per part dels gremis de les pr�ctiques abusives de l'absolutisme, aix� com els memorials reivindicatius i els projectes de reforma, van ser constants durant tots aquells anys, en una �p...
Oct 29, 2023•55 min
Cap�tol 1048. La primera fita de la literatura universal i el gran llegat de les civilitzacions sum�ria i babil�nica que narra les aventures d'un personatge, el rei d'Uruk, una antiga ciutat de Mesopot�mia. Sembla que Gilgamesh va existir hist�ricament, tot i que nom�s se'n conserva una narraci� �pica que exal�a les seves virtuts i aborda alguns dels grans temes que han preocupat des de sempre l'�sser hum�, com l'amistat, el poder i l'anhel d'immortalitat. Es tracta d'uns textos d'escriptura cun...
Oct 28, 2023•55 min
Cap�tol 1047. El dilluns 3 de novembre del 1975, a les nou del mat�, una explosi� de gris� a la mina anomenada La Consolaci�, dins de l'explotaci� minera de F�gols, al Bergued�, va provocar la mort de trenta treballadors. Vint-i-vuit van morir all� mateix i dos m�s mentre eren atesos a l'Hospital Vall d'Hebron i al Centre Hospitalari de Manresa. Encara hi va haver quatre ferits m�s que van sobreviure. Aquest accident, relacionat amb algunes decisions preses per augmentar la producci� de carb�, e...
Oct 22, 2023•51 min
Cap�tol 1.046. Des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX, una gran quantitat d'homes i dones de les professions m�s diverses van fugir d'Espanya, un pa�s instal�lat en el caciquisme de l'Antic R�gim, per buscar una vida millor. A aquells que van marxar al continent americ� i van acabar tornant de l'aventura ultramarina, havent fet fortuna o sense haver-ho aconseguit, se'ls va con�ixer com a "indians". La influ�ncia que van tenir sobre la seva societat d'origen es pot rastrejar enc...
Oct 21, 2023•51 min
Cap�tol 1045. El pes dels combats mar�tims en la Primera Guerra Mundial no va ser tan rellevant com en la Segona. La flota imperial alemanya va optar per una estrat�gia conservadora, mentre que Churchill estava interessat a mantenir les vies de comunicaci� i comer� amb les col�nies. Tot i aix� hi va haver alguns enfrontaments importants, en especial pel que fa a la guerra submarina, una de les grans novetats, i la batalla de Jutl�ndia, la primavera del 1916, en qu� Alemanya i la Gran Bretanya va...
Oct 15, 2023•51 min
Cap�tol 1044. En el primer ter� del segle XX, entre 1900 i 1936, la consolidaci� de l'Eixample de Barcelona va generar una de les plantacions d'arbres urbans m�s importants d'Europa, amb un predomini destacat del pl�tan d'ombra. La idone�tat d'aquesta esp�cie per als carrers de la ciutat, per� tamb� de les alzines que es van plantar a la pla�a Catalunya, va ser motiu de debats encesos en la premsa de l'�poca, amb articles en profunditat i caricatures dels mitjans sat�rics. En aquell moment, la p...
Oct 14, 2023•54 min
Cap�tol 1043. L'any 1915, mentre Europa estava quedant arrasada per la guerra, un grup de pagesos del Pirineu van unir-se per defensar els seus interessos. El naixement de la Societat Cooperativa de Lleteria de la Seu d'Urgell va passar for�a desapercebut, per� a la llarga va suposar un motor de creixement econ�mic i va contribuir decisivament a la transformaci� d'una comarca vitivin�cola en una comarca productora de llet de vaca. A partir del 1935, la que havia estat la primera societat coopera...
Oct 08, 2023•52 min
Cap�tol 1042. Durant la Guerra Civil, els atacs aeris a la rereguarda republicana es van convertir en una realitat constant i terrible per a la poblaci� civil. Mai no se sabia quin seria el proper objectiu dels feixistes, a quina poblaci� o barriada deixarien caure les bombes. Tot i que hi havia zones m�s sensibles, el cel podia descarregar aquesta amena�a en qualsevol indret del territori. El dimarts 31 de maig del 1938, a les nou i cinc minuts del mat�, cinc avions italians van descarregar sei...
Oct 07, 2023•53 min
Cap�tol 1.041. Entre els anys finals del segle XIX i tota la primera meitat del segle XX, un per�ode de transformacions pol�tiques i socials profundes, el Vatic� va haver de reformular sovint les seves posicions. Des del papa Lle� XIII, emp�s pel context de la Revoluci� Industrial i l'auge del moviment obrer, fins a Pius XII, que va viure com a pont�fex la Segona Guerra Mundial, l'Esgl�sia va viure moments convulsos i decisius. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Diego Sola, d...
Oct 01, 2023•52 min
Cap�tol 1040. En els anys seixanta del segle passat, quan les novetats musicals que triomfaven al m�n arribaven amb comptagotes i fer rock and roll en castell� semblava impensable, una banda fundada a Barcelona va aconseguir destacar. Amb diversos canvis de formaci� respecte al quartet original, van aconseguir mantenir-se plenament actius al llarg dels seixanta i els setanta, fusionant estils, combinant les lletres en castell� i en angl�s, i reinventant-se amb cada nou disc. Es caracteritzaven p...
Sep 30, 2023•54 min
Cap�tol 1039. El 15 de mar� de 1972, en una ciutat de Nova York coberta per una nevada intensa, s'estrenava una pel�l�cula que faria hist�ria, la m�s taquillera del seu temps, en plena consolidaci� del Nou Hollywood. Era un relat criminal, fosc i violent, que prenia elements de la trag�dia grega i els drames shakespearians per posar de manifest la corrupci� de la instituci� familiar. Aquesta adaptaci� d'una novel�la de Mario Puzo, dirigida per Francis Ford Coppola, es titulava "El padr�", i aban...
Sep 24, 2023•54 min
Cap�tol 1038. La concentraci� d'espectacles populars a l'avinguda del Paral�lel va constituir un fenomen excepcional que responia a una demanda social de la ciutat de Barcelona entre el final del segle XIX i les primeres d�cades del XX, fins a l'esclat de la Guerra Civil. La magnitud d'aquest fenomen i la petjada que va deixar en la societat catalana de l'�poca han estat sovint menystingudes, per� es tracta d'una concentraci� d'arts esc�niques d'una personalitat �nica en el conjunt d'Europa, gr�...
Sep 23, 2023•54 min
Cap�tol 1.037. Entre el 28 de juliol i el 3 de setembre de l'any 1285, en temps de Pere II el Gran, una flota redu�da de galeres catalanes, refor�ada en un segon i definitiu assalt per l'armada siciliana encap�alada per l'almirall Roger de Ll�ria, es va enfrontar a una flota francesa que la superava clarament en nombre. Aquestes escaramusses van tenir lloc a prop de les Formigues, uns petits illots situats a menys d'una milla de la costa entre Palam�s i Palafrugell. Els vaixells catalans van aco...
Sep 17, 2023•55 min
Cap�tol 1.036. La primera meitat del segle XX va ser un per�ode molt important en la hist�ria de la ci�ncia, del tot revolucionari, per la manera com es van comen�ar a relacionar diverses �rees del coneixement. Un dels investigadors que va ser capdavanter i va fer avan�ar la seva especialitat de manera espectacular va ser un bioqu�mic catal�, de Lleida: Joan Or�. Entre les moltes preguntes que es va fer, es va consagrar especialment a respondre'n una, respecte a l'origen de la vida humana, a sab...
Sep 16, 2023•56 min
Cap�tol 1.035. A difer�ncia d'altres indrets en qu� la revoluci� industrial va agafar embranzida en el darrer ter� del segle XVIII, com a Anglaterra, Flandes o el Piemont, a Catalunya tot semblava estar en contra d'aquesta transformaci� econ�mica i social. Els nuclis burgesos catalans eren escassos i no tenien for�a per influir en el rumb pol�tic, el pa�s estava orientat a l'agricultura i ni tan sols es disposava de mat�ries primeres adequades, com el carb�. Malgrat totes aquestes dificultats, u...
Sep 10, 2023•54 min
Cap�tol 1034. Al llarg de la hist�ria, ha estat habitual que els sentiments i pensaments de les dones hagin quedat filtrats pel relat mascul�. A l'Europa cristiana medieval, per b� que fossin una minoria pertanyent a la noblesa o el clergat, van ser diverses les dones que van mantenir una vida sexual i amorosa ben activa, i van escriure sobre les experi�ncies i desitjos m�s �ntims. Aquests testimonis, no molt abundants, permeten fer-se una idea de l'imaginari femen� de l'Edat Mitjana occidental....
Sep 09, 2023•55 min
