Cap�tol 1.032. L'eclosi� del turisme de masses de sol i platja durant les d�cades dels seixanta i dels setanta del segle passat va comportar un seguit de canvis d'ordre urban�stic, econ�mic i social. A la comarca costanera del Maresme, la majoria de poblacions van modificar la fesomia, tal com reflecteixen les postals tur�stiques editades durant aquells anys. Esclar que aquestes postals no sempre reflectien la realitat, sin� que sovint s'encarregaven de subratllar els t�pics folkl�rics m�s trona...
Jul 09, 2023•53 min
Cap�tol 1031. Al llarg de set segles, els samurais van conformar l'elit social i pol�tica del Jap� i van forjar una reputaci� de noblesa i honorabilitat. El cert �s que la hist�ria del Jap� va estar molt condicionada per les accions dels samurais i els conflictes entre els diferents clans d'aquesta casta de guerrers, ben b� des del segle XII fins a la desaparici� oficial d'aquesta figura a la fi del segle XIX. L'habilitat en l'�s de la for�a va portar els samurais a assumir tasques de govern, m�...
Jul 08, 2023•54 min
Cap�tol 1030. Sens dubte, l'obra hidr�ulica m�s important de la hist�ria de Catalunya ha estat el canal d'Urgell, constru�t entre el 1853 i el 1862. L'obstacle principal en els 144 quil�metres de tra�at que havien d'unir el Tossal i Montoliu de Lleida per portar l'aigua a l'eixuta plana urgellenca era la serra de Montclar. Per fer passar un t�nel per aquesta barrera muntanyosa de set quil�metres es va haver de rec�rrer a molta m� d'obra, que s'obria pas a pic i pala i amb p�lvora. Al t�nel de Mo...
Jul 02, 2023•57 min
Cap�tol 1029. Sobre la Guerra de Successi� hi ha moltes fonts hist�riques interessants, per� cap testimoni �s comparable, per valor documental i rellev�ncia hist�rica, al de les "Narracions hist�riques", de Francesc de Castellv�. Aquesta cr�nica havia restat in�dita durant m�s de dos segles als arxius d'estat de Viena, on havia anat a parar l'autor, condemnat a l'exili. Castellv�, defensor de la Barcelona assetjada per les tropes borb�niques el 1714, malauradament una mica oblidat amb el pas del...
Jul 01, 2023•55 min
Cap�tol 1028. L'aixecament militar del juliol del 1936 a l'estat espanyol va tenir un ress� important al Principat d'Andorra. El 29 de juliol, el Consell General de les Valls va expressar la preocupaci� per l'efecte que la Guerra Civil Espanyola podria tenir sobre la seguretat p�blica, els subministraments de productes de primera necessitat i la falta de moneda, problemes agreujats per l'arribada de refugiats. De mica en mica, els acords comercials amb els milicians de l'altra banda de la fronte...
Jun 25, 2023•55 min
Cap�tol 1027. Durant m�s de vuitanta anys, des del 1858 fins a la fi de la Guerra Civil, un dels grans diaris populars de Barcelona, guiat per una ideologia republicana i federalista, va ser El Diluvio. De sempre s'havia caracteritzat pel car�cter combatiu, especialment en l'�mbit de la pol�tica municipal, i per la voluntat d'incidir en l'opini� p�blica amb articles d'opini� i campanyes adre�ades als lectors. En temps de la Segona Rep�blica, l'activisme d'El Diluvio va arribaria al punt culminan...
Jun 24, 2023•56 min
Cap�tol 1000-Cinquena part. Despr�s dels quatre programes especials que hem enregistrat a Capellades, Tarragona, el Montseny i Mollerussa, culminem avui la celebraci� de les mil primeres emissions de l'"En gu�rdia!" des de Barcelona, des de la Casa Padell�s, a la pla�a del Rei. �s la seu central del Museu d'Hist�ria de Barcelona, que celebra una efem�ride m�s impressionant: fa 80 anys de la seva inauguraci�. Un programa de r�dio com l'"En gu�rdia" i un equipament cultural com el MUHBA comparteix...
Jun 18, 2023•1 hr 8 min
Cap�tol 1000-Quarta part. Haver arribat a les mil emissions de l'"En gu�rdia!" ha estat una excusa magn�fica per sortir dels estudis de Catalunya R�dio i viatjar arreu de Catalunya. Hem estat a la prehist�ria representada per l'Abric Roman� de Capellades, hem recordat el passat rom� de T�rraco i hem evocat l'edat mitjana al castell de Montsoriu, al bell mig del Montseny. Avui viatgem a l'edat moderna. Ens trobem a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, a Mollerussa. Aquesta zona de l'Urgell, ent...
Jun 17, 2023•58 min
Cap�tol 1.000 - Tercera part. Continuem amb aquesta ruta de celebraci� dels mil programes de l'"En Gu�rdia!", que ens est� portant a rec�rrer el pa�s en l'espai, per� tamb� en el temps. Avui viatgem a la baixa edat mitjana des d'un dels castells que simbolitzen les altes quotes de poder assolides pels senyors feudals a la Corona d'Arag�. La fortalesa original va ser ampliada i reformada a mitjans del segle XIV per ordre de Bernat II, vescomte de Cabrera, fins a convertir-se en el castell g�tic m...
Jun 11, 2023•57 min
Cap�tol 1.000 - Segona part. Seguim agraint la fidelitat dels oients i la confian�a de Catalunya R�dio, que ha fet possible que l'"En gu�rdia!" hagi superat les mil emissions. En el segon dels cinc programes especials amb qu� volem celebrar aquesta fita, viatgem a l'antiguitat cl�ssica. I per fer-ho, estem a la ciutat de Catalunya que va esdevenir m�s important al llarg de tota l'antiguitat, i de manera molt destacada durant els temps de l'Imperi Rom�. Avui parlem des de l'Antiga Audi�ncia de Ta...
Jun 10, 2023•1 hr
Cap�tol 1.000 - Primera part. En aquest programa fa molts anys que repassem moments hist�rics de totes les �poques i totes les latituds. A la nostra manera, l'"En gu�rdia!" tamb� ha superat una fita que potser no �s hist�rica per� s� radiof�nica. No passa cada dia que un programa de r�dio superi les mil emissions, un fet que hem d'agrair especialment a la confian�a dels oients i als centenars de convidats que han passat per l'estudi per compartir la seva saviesa. Volem celebrar que l'"En gu�rdia...
Jun 04, 2023•57 min
Cap�tol 1026. Despr�s de 200 anys sense institucions pr�pies, Catalunya va recuperar la Generalitat en temps de la II Rep�blica, i amb ella un dels �rgans b�sics: el Parlament. El 6 de desembre del 1932 tenia lloc la sessi� solemne d'obertura del Parlament de Catalunya a l'edifici de la Ciutadella, que havia acollit originalment un arsenal. Era la represa d'una instituci� clau per a l'autogovern de Catalunya, situada precisament al lloc que durant els �ltims dos segles havia simbolitzat la repre...
Jun 03, 2023•57 min
Cap�tol 1025. Als inicis de la Transici�, diversos moviments van resistir-se des de la clandestinitat a acceptar el nou r�gim constitucional del 1978, que havia optat per la reforma en comptes de la ruptura amb la dictadura. En una etapa especialment convulsa pel que fa a les reivindicacions del moviment obrer al Baix Llobregat, un grup de treballadors relacionats amb l'empresa automobil�stica Seat va crear l'ERAT, Ex�rcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors. La intenci� era atracar bancs, pe...
Jun 03, 2023•56 min
Cap�tol 1024. El compositor catal� m�s important del segle XX continua sent encara for�a desconegut per al gran p�blic. Es tracta de Robert Gerhard, que al llarg d'una prol�fica carrera musical va estar en contacte amb els moviments m�s avantguardistes de la seva �poca, en un proc�s constant de transformaci� estil�stica que el va portar a Munic, Viena, Berl�n, Barcelona i per �ltim a un llarg exili a Cambridge. L'obra de Robert Gerhard �s la d'un compositor catal� universal, de rellev�ncia inter...
May 28, 2023•55 min
Cap�tol 1023. El 8 de juny del 1924, dos escaladors brit�nics, George Mallory i Andrew Irvine, abandonaven el campament des del qual pretenien culminar l'ascensi� al cim m�s alt del m�n, l'Everest, per la cara nord. Mai no van tornar. Les misterioses circumst�ncies de la desaparici� han deixat sense resoldre una de les grans inc�gnites de la hist�ria de l'alpinisme. �s impossible saber del cert si la mort va enxampar els dos alpinistes pujant o baixant, i per tant si Mallory i Irvine van ser els...
May 27, 2023•54 min
Cap�tol 1022. El proc�s de construcci� de la catedral de Santa Maria d'Urgell, prolongat en el temps al llarg de gaireb� tot el segle XII, es va veure bruscament interromput l'any 1196, pel saqueig que va cometre el comte Ramon Roger de Foix i els seus homes. Aquesta acci� especialment violenta obria una nova etapa en la hist�ria medieval de la Seu d'Urgell: va obligar a reconstruir i emmurallar la vila, va arru�nar les finances de l'Esgl�sia i va comportar que la catedral qued�s inacabada en l'...
May 21, 2023•55 min
Cap�tol 1021. En poc m�s de cent anys, entre el 1835 i el 1937, Catalunya va patir quatre guerres civils i un seguit d'episodis d'ira popular que de manera peri�dica van sacsejar de manera especial la seva capital. En els per�odes d'entreguerres, les revoltes i els aldarulls peri�dics van arribar a provocar tantes v�ctimes mortals, la majoria civils, com quan al pa�s hi havia una guerra declarada. Des de les bullangues del 1835 fins als Fets de Maig del 1937, pel car�cter rebel i indomable dels ...
May 20, 2023•55 min
Cap�tol 1.020. Lluny de la imatge t�pica, hist�ricament el carrer Montcada de Barcelona no havia estat un espai residencial de classe alta. No s'hi concentraven nom�s cases de fam�lies nobles i riques, mal anomenades palaus, sense barreja social ni activitat econ�mica. Un estudi dels inventaris d'aquestes cases permet advertir la diversitat d'or�gens i situacions personals i familiars de la gent que hi vivia, reflex al seu torn de com era la societat catalana entre la Baixa Edat Mitjana i els pr...
May 14, 2023•54 min
Cap�tol 1.019. La primera dona que va dirigir cinema a l'estat espanyol no va ser conscient que era una pionera en aquest camp. �s el cas d'una actriu de vodevils molt famosa al Paral�lel durant els anys deu i vint del segle XX, Elena Jordi, que el 1918 es va convertir en la primera dona que dirigia cinema a l'Estat espanyol, un curtmetratge de ficci� anomenat "Thais" que tamb� produ�a i protagonitzava. Va ser una experi�ncia in�dita, un episodi fonamental en una vida dedicada a l'espectacle des...
May 13, 2023•53 min
Cap�tol 1017. El 6 de maig de 1527 va tenir lloc un dels fets m�s traum�tics del seu temps. Les tropes alemanyes i espanyoles de Carles V van saquejar la ciutat de Roma, en el que va suposar una culminaci� de les males relacions seculars entre els papes de l'Esgl�sia cat�lica i els emperadors germ�nics, justament en els mateixos anys que apareixia el protestantisme. A aquest saqueig a una de les capitals m�s importants de l'Europa occidental se'l coneix sobretot pel seu nom itali�: "il sacco di ...
May 07, 2023•55 min
Cap�tol 1.018. Des de mitjan segle XII fins al col�lapse definitiu del segle XIII, molts dels esdeveniments pol�tics i militars m�s importants de les terres orientals d'al-�ndalus van estar protagonitzats per una fam�lia, la dels Banu Mardanix. El membre m�s important d'aquesta estirp va ser un home temut pels cristians, Mohammed ben Saad, tamb� conegut com el Rei Llop. El besnebot, Za�n, arribaria a ser l'�ltim emir de Val�ncia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep-Davi...
May 06, 2023•52 min
Cap�tol 1016. Francesc Camb� va ser un dels principals protagonistes de la vida pol�tica espanyola del primer ter� del segle XX: fundador de la Lliga Regionalista, el partit m�s important del catalanisme pol�tic en el tombant de segle, regidor a l'Ajuntament de Barcelona, ministre espanyol de Foment el 1918 i d'Hisenda el 1921, i diputat a les Corts. Per b� que aquest advocat de formaci� es considerava abans que res un pol�tic, hi ha moltes altres vessants de la seva vida que sovint han quedat m...
Apr 30, 2023•56 min
Cap�tol 1015. En l'art medieval �s molt habitual la pres�ncia d'animals de tota mena, ja sigui amb la voluntat d'oferir-ne un retrat naturalista, fidel a la realitat, com convertint-los en monstres deformats i fant�stics. A banda de la intenci� did�ctica que pogu�s tenir, el bestiari medieval present en capitells, retaules, llibres i altres objectes oferia un aspecte simb�lic molt destacat que s'ha d'entendre en el context social i religi�s de mil anys enrere. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sa...
Apr 29, 2023•58 min
Cap�tol 1.014. Un dels per�odes de m�xima expansi� de la pirateria a la Corona d'Arag� va ser en ple segle XV, el que va del final del regnat de l'�ltim rei de la casa de Barcelona, Mart� l'Hum�, el 1410, a la mort del segon rei de la dinastia Trast�mara, Alfons el Magn�nim, el 1458. Les tres principals ciutats costaneres, Barcelona, Val�ncia i Mallorca, van patir el pillatge per part dels vaixells pirates. Aquests atacs van obligar a replantejar les estrat�gies defensives dels nuclis mar�tims m...
Apr 23, 2023•54 min
Cap�tol 1013. Els anys seixanta del segle passat, aprofitant les petites escletxes que oferia la dictadura, a Catalunya van sorgir diverses iniciatives culturals pensades m�s en clau de resist�ncia i construcci� nacional que no pas de viabilitat financera. Sens dubte, tot i els molts entrebancs que va haver de superar, la redacci� i publicaci� de la Gran Enciclop�dia Catalana, entre el 1969 i el 1980, va suposar un gran pas en aquesta direcci�. Els caracter�stics volums de color verd fosc van ac...
Apr 22, 2023•56 min
Cap�tol 1012. La religi� majorit�ria a la Catalunya dels darrers segles ha estat la cat�lica. Al llarg del segle XX, el catolicisme va passar de ser una religi� massiva i omnipresent, que es donava per descomptada, a una opci� personal. Durant la segona meitat d'aquest segle, els laics van deixar de mica en mica de ser considerats antireligiosos a, m�s aviat, garants de la diversitat religiosa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Balcells, catedr�tic em�rit de la Unive...
Apr 16, 2023•52 min
Cap�tol 1011. Les �peres s'han escrit en una gran quantitat d'idiomes, per� especialment en llengua italiana i alemanya. Per� hi ha hagut afici� a l'�pera i se n'ha creat a tot arreu, tamb� a Catalunya. El pa�s disposa d'un cat�leg ampli d'autors i composicions de teatre l�ric, massa sovint poc conegut i valorat, que compr�n tres segles d'hist�ria. Per b� que la pres�ncia del catal� no ha estat habitual, per �pera catalana s'ha d'entendre tota aquella feta i produ�da per ser estrenada a Cataluny...
Apr 15, 2023•55 min
Cap�tol 1010. Com tot proc�s cultural col�lectiu i gradual, la data de l'aparici� de la llengua catalana en documents escrits, com a llengua rom�nica diferenciada del llat�, est� en permanent revisi�. Ara se sap que el llibre m�s antic escrit �ntegrament en catal� del qual es t� not�cia �s una traducci� del Liber iudicorum visig�tic, conservat parcialment a la Seu d'Urgell, i que va ser copiat entre el 1060 i el 1080, en la segona meitat del segle XI. Aix� �s un segle i mig abans que es copiessi...
Apr 09, 2023•50 min
Cap�tol 1009. A banda de la funci� de provocar un somriure, les vinyetes c�miques publicades a la premsa di�ria s�n un testimoni hist�ric de primer ordre. En les primeres d�cades del segle XX, en un moment en qu� els mitjans de comunicaci� de masses suposaven l'element m�s important per influir en la naixent opini� p�blica, els editors sabien que l'humor era una arma d'orientaci� ideol�gica i pol�tica. Per als mitjans sat�rics que hi havia al mercat durant els anys de la Segona Rep�blica i la Gu...
Apr 08, 2023•54 min
Cap�tol 1008. Al llarg de diversos per�odes, entre els segles VIII i IX, les m�ximes autoritats pol�tiques i eclesi�stiques de l'Imperi Bizant� van decretar la prohibici� de venerar imatges de D�u, Jesucrist, la mare de D�u i tots els sants. Els iconoclastes bizantins van topar frontalment amb la tend�ncia majorit�ria del cristianisme i amb les representacions de tradici� iconogr�fica pr�pies de la ideologia imperial romana, i aix� va causar un gran conflicte que es va arrossegar durant moltes d...
Apr 02, 2023•57 min
