Cap�tol 1007. Entre la fi del segle IV i al llarg de tot el segle V, la prov�ncia romana de la Tarraconense va experimentar un seguit de canvis fonamentals, els m�s importants des de feia m�s de set-cents anys. El model de societat que s'havia anat construint fins a l'extinci� del Baix Imperi es va desmuntar amb gran rapidesa, per la influ�ncia creixent del cristianisme i per l'arribada dels visigots. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Santacana, professor de Did�ctica ...
Apr 01, 2023•54 min
Cap�tol 1006. En ple segle XIX, una dona, Ida Pfeiffer, es va convertir probablement en la m�s gran viatgera de l'�poca. Va rec�rrer mig m�n pel seu compte, amb recursos econ�mics limitats i fent-se entendre pels pobles m�s remots a base de dibuixos i signes. En quinze anys, entre el 1842 i el 1857, va viatjar a Terra Santa, Isl�ndia i Madagascar i va fer dues voltes al m�n. En total, va rec�rrer 240 mil quil�metres per aigua i 32 mil per terra, en tota mena de mitjans de transport i en les cond...
Mar 26, 2023•54 min
Cap�tol 1005. L'any 1947, cinc noruecs i un suec van emprendre una aut�ntica proesa, una aventura temer�ria que consistia a travessar l'oce� Pac�fic des del Per� fins a la Polin�sia en una balsa de troncs. Per molt arriscada que pogu�s semblar, la travessia tenia un prop�sit acad�mic: es tractava de demostrar una teoria arqueol�gica de l'explorador i estudi�s Thor Heyerdahl segons la qual aquelles illes havien estat colonitzades des de l'Am�rica del Sud. La balsa que va fer possible completar el...
Mar 25, 2023•58 min
Cap�tol 1004. A partir de la segona meitat del segle XIX, des d'uns anys abans del Sexenni Democr�tic, i ben b� fins a l'esclat de la Guerra Civil, un dels corrents socials i religiosos m�s importants arreu d'Europa va tenir a veure amb l'espiritisme i l'ocultisme. En el cas catal�, el seu desenvolupament va anar associat als processos de canvi representats pels nous moviments obrers i els partits pol�tics d'esquerra. L'espiritisme va ser un s�mptoma de modernitat, de revoluci� pol�tica i cultur...
Mar 19, 2023•56 min
Cap�tol 1003. A inicis del segle XX, en coincid�ncia amb els prop�sits del Noucentisme, Barcelona va comen�ar a fomentar el turisme des de les institucions per atraure els forasters i convidar-los que visitessin la ciutat. Va ser una opci� pol�tica i tamb� ideol�gica, lligada al desenvolupament urban�stic i econ�mic d'una capital m�s cosmopolita, oberta a Europa. Al llarg de les primeres d�cades del segle, van proliferar les iniciatives destinades a convertir Barcelona en un dest� tur�stic de pr...
Mar 18, 2023•57 min
Cap�tol 1002. En l'antiguitat tardana, les termes p�bliques romanes van anar caient en des�s. Algunes van ser reconvertides en habitatges o tallers, d'altres van servir com a pedrera dins de l'espai urb�, i encara n'hi va haver que van ser reaprofitades per a altres usos. Un dels casos m�s singulars de reaprofitament es troba a la bas�lica de Sant Miquel, a Barcelona. En algun moment del llarg tr�nsit de l'�poca romana a la medieval, part de les termes p�bliques es van reconvertir en una esgl�si...
Mar 12, 2023•56 min
Cap�tol 1001. Una de les figures m�s rellevants del segle XIX a Catalunya va ser Narc�s Monturiol. Enginyer vocacional, sense una formaci� reglada, i impressor de professi�, �s recordat sobretot per haver format un equip pioner en el camp de la navegaci� submarina, per la qual va tenir en compte no nom�s les aplicacions militars, sin� tamb� les socials, sempre atent al progr�s cient�fic i tecnol�gic. Monturiol va ser una persona molt inquieta, que es va significar per les posicions pol�tiques a ...
Mar 11, 2023•55 min
Cap�tol 999. El cop d'estat feixista del juliol del 1936 va obligar les institucions republicanes a posicionar-se en defensa de la legalitat vigent. La Generalitat de Catalunya va anar adaptant el relat als esdeveniments pol�tics i militars que sacsejaven el pa�s. Per fer arribar els missatges que volia deixar clars dins i fora del pa�s va crear un organisme de gran import�ncia durant tots els anys de la Guerra Civil: era el Comissariat de Propaganda. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, his...
Mar 05, 2023•56 min
Cap�tol 998. El tr�fic d'esclaus des de les costes africanes fins a les col�nies establertes al continent americ� va ser constant al llarg de quatre segles. Era una activitat econ�mica molt rendible, fundada sobre un tracte degradant i immoral, en la qual participava molta gent. En el moment que aquest tr�fic transatl�ntic ja era il�legal, en ple segle XIX, encara van seguir salpant vaixells negrers durant unes quantes d�cades, molts amb tripulaci� catalana. �s el cas del falutx Pepito. En parle...
Mar 04, 2023•56 min
Cap�tol 997. A inicis del segle XX, la petita comunitat protestant de Figueres va crear la primera editorial de les comarques de Girona. La Sociedad Espa�ola de Tratados Religiosos y Libros, una iniciativa de la fam�lia L�pez Murray, va n�ixer amb un vocaci� evangelitzadora i pedag�gica, en l�nia amb altres activitats que havien estat duent a terme des que s'havien instal�lat a l'Empord� el 1882. Tot i que n'ha quedat un rastre limitat, durant una quinzena d'anys van editar milions d'exemplars d...
Feb 26, 2023•55 min
Cap�tol 996. A l'edat mitjana els matrimonis en els cercles de poder anaven associats a un seguit de consideracions pol�tiques i econ�miques. Un casament podia forjar aliances necess�ries per assolir la pau i assegurar equilibris geoestrat�gics. Molt sovint la cerim�nia havia estat precedida per complexes gestions diplom�tiques entre dues cases reials o nobili�ries. Un bon exemple d'aquest procediment es troba en el matrimoni que va unir l'infant Pere d'Arag� i Anjou amb Joana de Foix i Bearn, e...
Feb 25, 2023•55 min
Cap�tol 995. Al llarg dels anys 60 del segle passat, diverses marques catalanes dedicades a la fabricaci� de motocicletes van aconseguir competir en el mercat internacional, sovint amb m�s ganes i capacitat de sacrifici que no pas mitjans materials a l'abast. Una d'aquestes empreses, Montesa, havia estat fundada el 1945, i oferia una promesa de llibertat i excursions a una joventut obligada a cr�ixer en una societat especialment grisa, en qu� molt pocs podien tenir autom�bil. El 1962, aquesta ma...
Feb 19, 2023•55 min
Cap�tol 994. La vida de Vict�ria Pujolar Amat �s una hist�ria de valentia i resist�ncia, i tamb� de r�dio. Des de ben jove es va comprometre amb la causa antifeixista, i va patir la pres� i l'exili, primer a Fran�a i despr�s a Romania. All� es va convertir en la primera locutora femenina que parlava en catal� a l'emissora de r�dio clandestina que emetia des de l'exterior de l'Espanya franquista: R�dio Espanya Independent, popularment anomenada La Pirenaica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat...
Feb 18, 2023•54 min
Cap�tol 993. Durant bona part del segle XIX, i encara en el segle XX, a la pol�tica espanyola s'al�aven veus que clamaven per l'annexi� d'Andorra. Una de les persones que van defensar aquesta opci� va ser un militar liberal, aventurer i de vida intensa. Era el capit� Anton Valls, un home apassionat i conflictiu que en el seu temps es va guanyar enemics irreconciliables, i va deixar rastre per all� on va passar. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Villar�, escriptor, gu...
Feb 12, 2023•54 min
Cap�tol 992. En esclatar la Guerra Civil, tamb� anomenada fitna, al califat omeia d'al-�ndalus l'any 1009, el poder central de C�rdova es va veure desballestat i substitu�t per una autoritat alternativa, la dels diversos nous estats que van sorgir a les prov�ncies. Eren els "mulukat-tawaif", els reis de taifes. El seu poder es va mantenir al llarg de tot el segle XI, fins a la reunificaci� del territori d'al-�ndalus a mans dels almor�vits nord-africans. Les taifes orientals, pertanyents a l'actu...
Feb 11, 2023•55 min
Cap�tol 991. Al llarg del segle XVIII, el segle de la Il�lustraci�, ning� m�s va fer tantes aportacions al naixement de la qu�mica moderna com el matrimoni format pels francesos Antoine Lavoisier i Marie-Anne Paulze. Despr�s de segles de teories infundades basades en l'alqu�mia, aquesta parella d'investigadors met�dics van fer de la recerca una ci�ncia racional i exacta, allunyada de la m�gia i les supersticions. Lavoisier i Paulze van desterrar la idea dels quatre elements aristot�lics amb la i...
Feb 05, 2023•55 min
Cap�tol 990. El pol�tic i periodista Antoni Feliu i Codina, fidel a l'ideari republic� i federal, va dictar les seves mem�ries en els dos �ltims anys de vida, des del llit on jeia malalt. Els records de les personalitats amb qui va tractar, com Abd� Terrades, Narc�s Monturiol, i sobretot Valent� Almirall, i dels fets pol�tics, socials i culturals que va viure, constitueixen un retrat molt complet de la Barcelona republicana, revolucion�ria i popular de mitjans del segle XIX, del Sexenni Revoluci...
Feb 04, 2023•54 min
Cap�tol 989. El 10 de juliol de 1941, en un estiu especialment xafog�s, un petit poble polon�s, Jedwabne, es va despertar amb una tensi� estranya a l'ambient. Alguns dels habitants cat�lics, armats amb bastons i destrals, van anar casa per casa a ca�ar jueus, amb la intenci� d'humiliar-los, assassinar-los i quedar-se'ls les propietats. Havien estat ve�ns, companys de feina i d'escola, per� ara els feien responsables de les purgues sovi�tiques dels �ltims anys i del desenvolupament de la guerra. ...
Jan 29, 2023•56 min
Cap�tol 988. La dictadura franquista va modificar l'espai p�blic i es va dedicar a suprimir de manera sistem�tica monuments existents anteriorment. Ja fos per raons est�tiques o per motius pol�tics, �s a dir, perqu� haguessin estat erigits en temps de la Rep�blica, van ser substitu�ts per conjunts escult�rics enaltidors del r�gim, en record dels que havien perdut la vida durant la guerra en el b�ndol colpista. Eren els monuments "a los ca�dos por Dios y por Espa�a", i a Catalunya se'n van aixeca...
Jan 28, 2023•57 min
Cap�tol 987. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, l'espionatge va resultar clau per descobrir i avan�ar-se als plans militars de les pot�ncies enemigues. En el cas de la intel�lig�ncia militar sovi�tica, l'agent m�s efica� de qu� van disposar va ser el que van acabar abandonant a la seva sort. Era Richard Sorge, que actuant sota la identitat encoberta d'un periodista alemany va aconseguir espiar de primera m� les intencions de l'Alemanya nazi i de l'Imperi japon�s respecte a la Uni� Sovi...
Jan 22, 2023•56 min
Cap�tol 986. En les primeres d�cades del segle XIX, els gabinets de curiositats cient�fiques relacionats amb la hist�ria natural es van comen�ar a obrir a p�blics m�s amplis, dins del context de la industrialitzaci� i el liberalisme burg�s, i van anar passant a ser concebuts i anomenats com a museus. Un dels que va experimentar aquesta transformaci� progressiva va ser el gabinet de curiositats de la fam�lia Salvador, a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Ull...
Jan 21, 2023•57 min
Cap�tol 985. L'episodi conegut com les Vespres Sicilianes, l'enfrontament contra el rei Carles d'Anjou iniciat l'any 1282, que va culminar amb la conquesta de Sic�lia per part del rei Pere el Gran d'Arag�, va ser analitzat en el seu temps des de discursos pol�tics i ideol�gics oposats. Els cronistes que s'hi van referir al llarg del segle XIII i XIV es poden englobar en diferents b�ndols, que tamb� ens serveixen per entendre les ideologies que hi va haver en joc en la guerra de la corona aragone...
Jan 15, 2023•57 min
Cap�tol 984. Durant els anys vuitanta del segle passat, ETA colpejava la molt imperfecta democr�cia espanyola. L'Estat va donar cobertura a diverses iniciatives de guerra bruta, algunes heretades dels serveis d'informaci� franquistes, per combatre el terrorisme de manera il�legal. L'�ltima expressi� d'aquesta manera d'enfrontar-se a ETA van ser els Grups Antiterroristes d'Alliberament, els GAL, uns grups armats parapolicials que van entrar en acci� el 1983. Els GAL, que van tenir una connexi� ca...
Jan 14, 2023•55 min
Cap�tol 983. L'administraci� de Just�cia �s un instrument de dominaci� en mans de molt poques persones, sempre lligades als m�s poderosos. Aquesta afirmaci� �s plenament v�lida durant l'alta edat mitjana, quan l'ordenament jur�dic visig�tic coexisteix amb la legislaci� heretada de l'�poca romana, mentre que es van incorporant noves normes o costums adoptats per resoldre els conflictes de l'�poca feudal. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Salrach, catedr�tic d'His...
Jan 08, 2023•57 min
Cap�tol 982. A finals dels anys quaranta, i sobretot durant els anys cinquanta, en un context de pen�ria i de postguerra europea en qu� nom�s les classes altes podien disposar d'un autom�bil, la sortida al mercat dels anomenats microcotxes va suposar una alternativa per a moltes fam�lies. Aquests models de cotxes m�s petits de l'habitual, i a m�s baix cost, van tenir molt d'�xit a Alemanya i al Regne Unit, per� tamb� a l'Espanya franquista, i de manera molt especial a Catalunya. En parlem amb Jo...
Jan 07, 2023•54 min
Cap�tol 981. Un dels pol�tics que van deixar m�s empremta en l'ideari catalanista del segle XX va ser Manuel Carrasco i Formiguera. Va tenir una aportaci� decisiva en la reuni� de totes les forces republicanes i antimon�rquiques espanyoles que van acordar el Pacte de Sant Sebasti�, el 17 d'agost de 1930, i tamb� va ser un dels principals suports del projecte de l'Estatut de N�ria, del 1932. De fet, es va quedar sol al Congr�s defensant la integritat del text. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�...
Jan 01, 2023•56 min
Cap�tol 980. La xarxa diplom�tica i les relacions militars establertes per Cartago arreu de la Mediterr�nia occidental entre els segles V i III abans de Crist, permeten parlar de l'exist�ncia d'un imperi cartagin�s, o si m�s no d'una clara hegemonia. Abans del Mare Nostrum, hi va haver un Mare Punicum. Cartago era un estat que es definia per ser una pot�ncia comercial, per� a l'hora d'implantar-se en molts territoris va rec�rrer als especialistes militars. L'ex�rcit, format mitjan�ant la contrac...
Dec 31, 2022•57 min
Cap�tol 979. El setembre de l'any 9 despr�s de Crist, en els �ltims temps d'August, l'ex�rcit rom� liderat pel governador Quintili Var es va enfrontar als germ�nics al bosc de Teutoburg. Els legionaris romans havien estat condu�ts fins a aquell cul de sac, enganyats per un pr�ncep germ�nic rebel que tenia la ciutadania romana, Armini. Van ser tres dies d'enfrontaments que van culminar en una derrota romana total i absoluta, una de les pitjors de la hist�ria militar. En parlem amb Josep M. Sol� i...
Dec 25, 2022•55 min
Cap�tol 978. Des de l'inici de les intervencions arqueol�giques a Emp�ries, l'any 1908, aquest jaciment va esdevenir fonamental pel valor pol�tic i ideol�gic, m�s enll� del cient�fic. Es tractava de donar a con�ixer el bressol d'una identitat catalana d'arrels hel�l�niques, diferenciada d'altres pobles peninsulars. En el moment d'esclatar la Guerra Civil, els responsables de les excavacions tenien molt clar que calia protegir Emp�ries de possibles atacs i bombardejos franquistes, per� tamb� de l...
Dec 24, 2022•56 min
Cap�tol 977. Hi ha cient�fics que, en el seu context hist�ric, i pel car�cter pioner i a�llat dels treballs que van fer, han estat vistos no nom�s com a genis, sin� gaireb� com a mags visionaris, com a il�lusionistes que confien especialment en el poder de la imaginaci�. �s el cas del serbi Nikola Tesla, l'home que amb patents basades en el fenomen de l'electromagnetisme va contribuir a la configuraci� de la societat i de la tecnologia contempor�nies. Fill d'un m�n ja desaparegut, a cavall entre...
Dec 18, 2022•55 min
