Descarrega la transcripció
Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/dik3zb99hnezcsgmkqv1i)
Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/scl/fi/dik3zb99hnezcsgmkqv1i/easycatalanpodcast137_transcript.html?rlkey=lo39yyodnmbtyh7s8kb4p4rmu&dl=1)
Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/scl/fi/q923qkohbc3bapbaivpkc/easycatalanpodcast137_transcript.pdf?rlkey=8vrwl484935oc0ysyinmelxyc&dl=1)
Descarrega la llista de vocabulari com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/39596ucl5gm86qcqpawx1/easycatalanpodcast137_vocab.txt?rlkey=imlrfk91qucwis2qvabf9lpso&dl=1)
Descarrega la llista de vocabulari amb punt i coma (per a apps de flashcards) com a fitxer TXT (https://www.dropbox.com/scl/fi/7gzkehki4bpsll6cjppp8/easycatalanpodcast137_vocab-semicolon.txt?rlkey=wi1jt0m3mvs4atftq6y2ajhqv&dl=1)
Tema del dia
Avui comentem els xocs culturals que hem experimentat nosaltres vivint a l'estranger, concretament a Alemanya. El menjar, els costums, la neteja, el civisme… entre d'altres. Som-hi!
Fes-te membre de la comunitat per gaudir dels avantatges amb cada episodi! (https://easycatalan.org/membership)
Bonus
Ampliem la llista de xocs culturals amb altres anècdotes divertides.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia! Bon dia a tothom!
Sílvia:
[0:17] Bon dia, Andreu! [Com estàs?] Com anem?
Andreu:
[0:19] Molt bé! Carregats d'energia!
Sílvia:
[0:22] Molt bé, així m'agrada!
Andreu:
[0:23] I tu?
Sílvia:
[0:23] Jo també, jo també! I a més a més, aquests dies estem trobant molts bolets, molts rovellons pel bosc i això em fa moltíssima il·lusió, perquè m'encanta anar a buscar bolets, i quan sortim a caminar o qualsevol cosa, de seguida trobo algun rovelló i… m'alegra el dia!
Andreu:
[0:38] Que guai! Haurem d'organitzar o hauríem d'organitzar una altra excursió per anar a buscar bolets amb Easy Catalan. [Oi tant! Quan vulgueu, sí, sí!] i gravar un vídeo, perquè això s'ha d'ensenyar, s'ha de compartir.
Sílvia:
[0:50] El guió ja està fet, només falta que quedem, doncs.
Andreu:
[0:54] Perfecte. Molt bé! Doncs… ai, ara m'has deixat amb ganes d'anar a collir bolets! Bé, a veure, abans de començar aquest episodi hem de dir una cosa, fer un petit anunci, no?, i és que ben aviat, cap a finals de mes o principis de novembre, farem un canvi i és que passarem de Patreon a una plataforma pròpia. Patreon és la pàgina web des de la qual les persones es poden fer membres de la comunitat, no? Membres d'Easy Catalan. Fins ara. Però hem estat treballant en una pàgina web nova, que l'estrenarem, doncs això, molt aviat, i… què podem dir d'aquesta pàgina nova?
Sílvia:
[1:34] Que és una passada! O sigui, és… és que és genial, és molt visual, hi teniu tots els vídeos posats, amb les miniatures de cada vídeo, els exercicis són interactius, no és com a… a l'altra plataforma, no com a Patreon, que eren com uns PDFs que us podíeu descarregar. Quan cliqueu al vídeo, teniu tots els enllaços relacionats amb aquell vídeo, si voleu la transcripció, si voleu el vídeo sense subtítols, podeu deixar-hi comentaris, comentaris dels exercicis, comentaris del vídeo… Qualsevol cosa, és que és genial! Mireu-vos-ho, perquè és fantàstic!
Andreu:
[2:10] És això, que està tot integrat, no? Hi tenim els episodis de vídeo, els Super Easys, els directes, o sigui, estan tots els vídeos allà, però també tots els episodis del pòdcast i tots els avantatges relacionats. Això, exercicis, transcripcions, Transcript Player per al pòdcast, no? I podeu filtrar per tipus de contingut. Per exemple, si escolteu el pòdcast i dieu: "Mira, vull mirar-me tots els episodi… o vull escoltar tots els episodis que tenen alguna cosa de gramàtica", doncs podeu filtrar per gramàtica, per exemple. Bé, doncs això vindrà molt aviat. Llavors, si encara no coneixeu aquests avantatges, o específicament els avantatges del pòdcast, per l'episodi d'avui els hem obert a tothom. Són gratuïts, per tant… [Són gratis!] Gratis! Si mireu a l'aplicació des d'on escolteu el pòdcast, o des de la pàgina web del pòdcast, easycatalan.fm, trobareu els enllaços de la transcripció en PDF o en HTML, és a dir, que la podeu obrir al navegador, també del Transcript Player, que és la transcripció en la qual el text es va marcant en groc a mesura que sona l'àudio, i a més a més, teniu al costat l'ajuda de vocabulari, que són les paraules més importants de cada minut, traduïdes a l'anglès, i fins i tot una funció de traducció incorporada per al text, per a la transcripció. Això és una eina molt útil per aprendre. Doncs tot això és gratuït per a aquest episodi, així com el bonus del final.
Sílvia:
[3:41] Ah! El bonus també…?
Andreu:
[3:43] El bonus també. Al final de l'episodi, quan sentiu la música, espereu-vos perquè continuarem parlant una mica, i així veureu en què consisteix això del bonus. Sí?
Sílvia:
[3:53] Sí.
Andreu:
[3:54] Molt bé! Doncs què, Sílvia, de què parlarem avui?
Tema del dia
Sílvia:
[4:01] Doncs avui porto el tema xocs culturals.
Andreu:
[4:04] Ah, molt bé! No hem parlat encara en cent trenta-set episodis de xocs culturals?
Sílvia:
[4:09] Doncs no ho sé, la veritat. Potser sí, eh? Potser els hem anat dient així, de tant en tant.
Andreu:
[4:13] Potser de passada, no?
Sílvia:
[4:15] Sí, algun… algun segur que l'haurem dit, però avui porto el tema xocs culturals i concretament xocs culturals entre Alemanya i nosaltres, Catalunya, perquè, com ja havíem comentat aquí, amb l'Andreu ens vam conèixer a Alemanya, tots dos hi hem estat, hi hem viscut alguna temporada, i per tant, potser és el que tenim més en comú per parlar de xocs culturals amb un altre… amb un altre país.
Andreu:
[4:41] D'acord, molt bé. "Super!"
Sílvia:
[4:45] D'acord, doncs, comencem amb el primer xoc cultural.
Andreu:
[4:49] A veure, quin és?
Sílvia:
[4:50] El temps, el temps meteorològic a Alemanya no és igual com aquí. Hi plou molt més, fa molt més mal temps que no pas aquí, i jo me'n recordo que quan me n'hi vaig anar a viure, al principi feia l'actitud catalana, no? "Oh, avui plou, em quedaré a casa". Perquè això és molt nostre, no? O sigui, fa mal temps, no? "Sembla que potser plourà, avui no faré el que tenia planejat fer". I quan portes una setmana tancada dintre casa, dius…
Andreu:
[5:26] Sí, o com quan neva, i de cop tanquen les escoles i es paralitza el país, no? Quan ha nevat una mica.
Sílvia:
[5:32] Clar, doncs no pot ser. I llavòrens fas l'actitud alemanya, no?, que és: "És igual que plogui, és igual que caigui el diluvi universal, agafarem un paraigua i ens en anirem a fer el que ja havíem pensat que faríem".
Andreu:
[5:45] I la vida continua, sí.
Sílvia:
[5:47] Exacte, i la vida continua, i penseu que funciona, perquè jo m'hi vaig ja acostumar, vull dir, és que tant era, ja portava un paraigua sempre dintre de la bossa i quan plovia, doncs, treies el paraigua, i quan no plovia, perquè això també era aquest temps canviant que mai saps, doncs això, sí, i els alemanys tenen una frase que és… per mi és or, que diu: "Du bist auch nicht aus Zucker". Eh, que no ets de sucre? Doncs vinga, cap a fora.
Andreu:
[6:16] Sí, i a més a més, que amb aquests canvis de temps, perquè a més, no és que plogui sovint, sinó que durant el dia pots tenir com moltes estacions en el mateix dia, no? Que ara plou, que ara surt el sol i és estiu… És allò que no saps què posar-te.
Sílvia:
[6:33] És que és de bojos, és de bojos, sí, sí. El temps és un xoc cultural molt… molt fort, perquè jo me'n recordo la primera vegada que vaig passar tota una setmana sense veure el sol. Va ser un trauma grandiós per mi. Però molt, eh?
Andreu:
[6:49] Ara, t'he de dir que, com vam explicar, com vaig explicar a l'episodi aquell en què vam dir com ens vam conèixer, aquell mateix estiu, jo després vaig anar a Dublín. I a Dublín plovia el doble o el triple. Llavors, vull dir… només com a indicatiu, se'm van trencar tres paraigües en una setmana. Saps?
Sílvia:
[7:11] Hòstia, Andreu. D'acord. Sí, crec que el temps meteorològic és un tema molt important, un xoc molt cultural per nosaltres. I és això, o sigui, crec que hi ha gent que no valora gens el temps que tenim aquí a Catalunya, però és que el sol brilli cada dia és una cosa impressionant. [Ja, és veritat.] I que s'ha de valorar moltíssim.
Andreu:
[7:33] Té la part positiva i la negativa, no? Tenim molt de sol, però alhora tenim poca aigua, llavors…
Sílvia:
[7:39] Sí, sí, clar, sempre hi ha coses positives i negatives però… bé, vull dir… de veritat, o sigui, impressionant. I clar, jo aquesta actitud que ja vaig agafar, que ja vaig agafar com a rutina allà, me l'he quedada, vull dir, quan arribo aquí i veig que plou, jo si tinc ganes de fer el que volia fer, ho faig i ja està. Vull dir, agafo el paraigua i me'n vaig a caminar igualment. Per què no? O sigui, per què hem de canviar els plans per culpa del temps? De vegades es poden fer igual.
Andreu:
[8:06] Sí, moltes vegades sí. Però també és veritat que amb la pluja, clar, és… és una cosa molt nostra, no?, que quan plou diem: "Ah, doncs mira!" I és com una excusa per tenir un dia de reclusió a casa, no?, de dir: "Em faig una infusió, em poso una pel·li…" No? Jocs de taula…
Sílvia:
[8:23] Però això ja és ganduleria, eh? Això ja és ganduleria. Vull dir, ja no en tenies ganes al principi.
Andreu:
[8:29] A vegades falta una petita excusa, no?, per donar-nos un petit plaer.
Sílvia:
[8:33] Ah! D'acord, d'acord. Quedem així, doncs.
Andreu:
[8:35] Molt bé. Què més?
Sílvia:
[8:37] Següent. El fet de que quan arribes a casa d'algú has de treure't les sabates.
Andreu:
[8:43] Ah, sí. Sí, sí. I anar amb mitjons o anar amb sabatilles, no?
Sílvia:
[8:48] Sí. A mi em va sobtar moltíssim, perquè és una cosa que jo no havia fet mai a la vida. Vull dir, jo si anava a casa d'algú, jo no em treia les sabates. Vull dir, entrava a la casa en qüestió amb les sabates i ja està. I allà, no. O sigui, al rebedor, a l'entrada de casa, has de deixar les sabates totes allà i entres o descalç o amb mitjons, sí. I és… és molt curiós… bé, a mi em va sobtar molt, entenc la lògica, perquè clar, com que el temps no és com aquí, doncs, les sabates o estan molles o havies trepitjat neu i estan mig enfangades, no? I té lògica, vull dir, està bé, està bé. Però sobta. A mi em va sobtar.
Andreu:
[9:26] Sí, a mi també, perquè no és l'habitual, aquí. Jo crec que cada vegada més, ara hi ha moltes cases i pisos en què veig el costum aquest, no?, de treure's les sabates, i que està molt bé, perquè, coi, les mateixes sabates amb què vas pel carrer, doncs…
Sílvia:
[9:41] Sí, sí, sí, sí.
Andreu:
[9:43] No… bé, embruten la casa, no?
Sílvia:
[9:44] Que sí, que sí, ho entenc, ho entenc.
Andreu:
[9:46] A part que és molt més còmode anar descalç i és bo pels peus, o amb sabatilles, no?, que no amb les sabates tot el dia. Però sí, quan… és veritat, els primers viatges a Alemanya és una cosa que et sobta perquè a més és la cosa habitual allà, no? Aquí potser no és el més habitual, o no ho era tant, i allà sí. És veritat.
Sílvia:
[10:05] És curiós. També… També cal dir que potser el… els sistemes de calefacció i el sis… el terra també és diferent, no?, vull dir que de vegades, també, això es nota, perquè clar, si tinguessis rajoles sempre a tots els pisos i a totes les cases, potser el tema d'anar descalç, perquè la rajola és molt més freda que no pas el parquet o d'altres tipus de terres, doncs, potser també seria diferent.
Andreu:
[10:33] Clar, sí, perquè aquí els pisos en general, o les cases, no estan tan ben aïllades com al nord d'Europa, no? O més cap al nord. Llavors, clar, és això. Aquí tenim molts terres de rajola, no tant parquet.
Sílvia:
[10:48] Tot i que ara ja la tendència està canviant, no? Que la gent es posa molt parquet a casa i tot això. Però sí, sí. O sigui, clar, la rajola, si toques la rajola freda a l'hivern amb els peus, acabes congelat al… al cap de dos segons, llavons, sí.
Andreu:
[11:03] Sí, sí. Bé, el… el Katalanski, el Halldór Már, va dir, no?, que… que ell va conèixer el fred, ell és d'Islàndia, però va conèixer el fred a Barcelona. Per això, perquè els pisos no estan ben aïllats, tèrmicament.
Sílvia:
[11:15] I aquí, (bé), aquí a Barcelona i a d'altres llocs, hi han molts… molts pisos que no tenen ni calefacció. Que aquesta és una altra, no? Vull dir… Ja sé que tampoc fa tan fred, però una mica de calefacció potser sí que caldria.
Andreu:
[11:30] Sí. Molt bé.
Sílvia:
[11:32] És curiós.
Andreu:
[11:32] Què més?
Sílvia:
[11:34] Següent. Un dia, que em va quedar gravat al cap, vaig anar a una ciutat a fer de turista, a visitar-la, i en un carreró em vaig trobar una gent que a casa seu hi tenien abelles i venien pots de mel i també pots de melmelada. I havien posat com un estand a davant de casa seu amb pots de mel i pots de melmelada i una caixeta al costat per deixar-hi els diners.
Andreu:
[12:00] D'acord.
Sílvia:
[12:01] I això era així sempre. Vull dir, no és que hi hagués algú que en aquell moment no hi era i perquè havia marxat i tornava al cap d'un moment, sinó que sempre ho tenen allà. I llavons, si tu passes per aquell carreró i vols un pot de mel o de melmelada, agafes el pot de mel o de melmelada i deixes els diners.
Andreu:
[12:17] Aquí, una altra persona, és a dir, aquí algú agafaria el pot dels diners, no?
Sílvia:
[12:22] I tots els pots de mel i melmelada.
Andreu:
[12:25] I apa, adeu!
Sílvia:
[12:28] I em va sobtar moltíssim perquè vaig pensar: "Fixa't tu quina cultura tan bona que puguis fer això". Perquè aquí no quedaria ni la caixa en què hi han els pots.
Andreu:
[12:39] Això de confiar en la bona fe de l'altre, no? Dels altres.
Sílvia:
[12:43] És molt fort, a mi em va sobtar moltíssim, perquè aquí lligues les bicis i se t'enduen el candau i tot.
Andreu:
[12:51] Total. Això em va xocar molt… és veritat, al viatge aquell mateix de Freiburg i a la resta, no?, però que hi ha… crec que ara ja no és tant així, perquè també hi ha robatoris, però hi havia moltes bicicletes que no estaven ni lligades, o sigui, aparcades, recolzades sobre una barana, sobre una paret, i no estaven lligades, o potser lligades però sobre si mateixes, no?, la roda amb… amb el ferro del quadre, i ja està, no estaven lligades amb… amb una barana o un… un fanal, no. I això em va sobtar, em va sorprendre.
Sílvia:
[13:21] Sí, això és veritat, o sigui, hi ha robatoris com a tot arreu, però aquest xoc, o sigui, em va sobtar moltíssim, perquè una cosa així no… no seria possible, vull dir… no.
Andreu:
[13:32] Això també em va… és a dir, també em vaig trobar amb una cosa semblant l'any passat, que vaig anar pel nord d'Alemanya, a les vacances. Vaig anar a Lübeck i allà… no sé si has estat a Lübeck, però hi ha un riu que envolta, diguéssim, la ciutat, no? I llavors, en aquell riu hi fan rem, o sigui, hi ha com un parell de clubs de rem, i tu pots anar allà i apuntar-t'hi o llogar un rem, però hi havia una associació que deixava els rems gratuïtament o a canvi de la voluntat.
Sílvia:
[14:05] D'acord.
Andreu:
[14:06] D'acord? I jo penso: "És que aquí això és impossible, perquè, vull dir, els rems són cars, reparar-los és car", saps? Aquí no, això no… no passarà.
Sílvia:
[14:19] És molt trist, no?, perquè m'agradaria que això passés també aquí. Vull dir, que hi hagués aquesta bona voluntat. I estic segura que hi ha molta gent que es comporta correctament, no?
Andreu:
[14:28] Total.
Sílvia:
[14:29] No estic dient el contrari, però és curiós. Em va xocar moltíssim.
Andreu:
[14:34] En fi, cultures diferents!
Sílvia:
[14:37] Sí. La següent és la cosa que m'ha fet més fàstic de la meva vida.
Andreu:
[14:42] Ai.
Sílvia:
[14:44] O sigui, jo sé que la fregona es va inventar per aquí, a Espanya o no sé on, per aquí en algun lloc. Però, per favor, adopteu-la. Compreu fregones. O sigui, la cosa que m'ha fet més fàstic d'aquest món és que com que no fan servir fregones, vaig veure un senyor, que era l'encarregat de netejar una estació de tren, i en comptes de fregar el terra de l'estació de tren, que per norma general les estacions de tren diguem que no són gaire netes, ho fregava amb una mopa i, o sigui, treia això de tela que hi ha al cap de la mopa amb les mans, ho cargolava amb les seves pròpies mans i ho tornava a ficar dintre l'aigua, bruta, per tornar-ho a posar en la mopa, m'entens? M'entens el que t'estic explicant? [Sí, sí.] És la cosa més fastigosa que he vist a la meva vida i a… al pis on vivia, al pis de… d'estudiants on vivia, tampoc hi havia fregona i també ho havíem de netejar amb la mopa. O sigui, fer el mateix procés que aquest senyor, però jo ho feia amb guants perquè em moria del fàstic, també. Llavors, em… per favor, adopteu una fregona.
Andreu:
[16:00] Adopteu una fregona. Un motxo, que dic jo.
Sílvia:
[16:04] Tu vas fregar amb fregona o amb… amb mopa?
Andreu:
[16:08] No, amb… amb el motxo.
Sílvia:
[16:10] Ah, sí? En teníeu?
Andreu:
[16:11] Ah, no, a Alemanya?
Sílvia:
[16:12] Sí.
Andreu:
[16:13] No, això… bf, la veritat, no me'n recordo. No me'n recordo. Al pis… Als pisos on vaig estar, jo crec que hi havia motxo.
Sílvia:
[16:21] Jo no. I fins i tot vaig organitzar una reunió amb els companys de pis i els hi vaig dir: "No podríem comprar una fregona?" Perquè n'hi han! Vull dir que no les... o sigui, jo n'he vist, jo n'he vist. Es podria comprar. I els hi vaig dir: "Si voleu la pago jo". I em van dir: "No, no, no, és que les fregones són molt brutes". I jo: "Què?" O sigui, quina raó és aquesta, o sigui…
Andreu:
[16:45] Bé, a veure, no sé si és una cosa general a Alemanya, però jo he de dir que a totes les cases on he estat, que en són unes quantes, perquè vaig fer tres intercanvis amb l'institut, amb tres famílies diferents, i després viatges d'aquests en què estàs en una casa d'acollida, també, totes les cases estaven netes i polides.
Sílvia:
[17:04] Jo no dic que no! Jo no dic que no, jo no dic que no! Però… però… però una fregona, sisplau.
Andreu:
[17:10] D'acord. Hosti, parlant de neteja, hi ha una altra cosa que per a mi, eh… o sigui, ha sigut com un petit xoc cultural, i és que a Alemanya és molt molt habitual trobar-se a la dutxa aquest estri, que no sé com es diu, per netejar el vidre de la dutxa perquè no s'hi acumu… eh… perquè no quedin taques de calç, no?
Sílvia:
[17:33] Clar, sí, sí! Sí, molt típic, sí. Però aquí també, eh?
Andreu:
[17:36] No, però aquí no és tan típic!
Sílvia:
[17:38] Ala! Sí!
Andreu:
[17:39] No, no, allí… allà estan obsessionats amb això!
Sílvia:
17:43 (Bé), va, d'acord, d'acord, el grau potser és diferent. Però sí, sí. Sí, sí.
Andreu:
[17:48] Jo aquí no ho havia vist mai, en canvi allà ho veia a tot arreu.
Sílvia:
[17:52] Sí, però és… és molt típic.
Andreu:
[17:54] O sigui, que existeixi aquest estri, sí. Però que l'hagi d'utilitzar tothom quan acaba de dutxar-se, això jo no ho havia vist, aquí. En canvi allà és com obligatori, quan t'acabes de dutxar… eh… netejar el vidre.
Sílvia:
[18:06] És que facilita molt la feina. Sí.
Andreu:
[18:10] Sí, no, si em sembla fantàstic.
Sílvia:
[18:12] Sí, sí, sí.
Andreu:
[18:13] Però va ser com un xoc cultural, no?
Sílvia:
[18:14] D'acord. Següent xoc cultural. Tema menjar. Jo estic molt acostumada a cuinar. Ja n'hem parlat d'altres vegades, cuinar pel dinar, cuinar pel sopar. Potser hi ha algun sopar que no cuines perquè ja ho tenies cuinat, però menjar calent. I a Alemanya, en moltes cases, és… és molt comú no cuinar. Vull dir, menjar un… un pa amb alguna cosa, o fins i tot no dinar, no? Fas un esmorzar molt gros i no dines, i llavòrens, quan ha… són una mica passada l'hora de dinar per nosaltres, llavons fan el "Kaffee und Kuchen", no? O sigui, llavors ens fotem un tall de pastís enorme i un cafè. I això, el tema dels… del canvi d'hàbits alimentaris, per mi és un xoc cultural grandiós. No menjar calent per sopar, de vegades al cap de setmana no cuinar per dinar… Buà! Per mi va ser com: "Però com pot ser que la família el diumenge no mengi tota junta el dinar?" Per mi va ser molt fort, aquest xoc.
Andreu:
[19:22] Sí, jo crec que nosaltres ho tenim com molt més fixat, no?, que tant dinar com el sopar és com menjar calent, seient a taula, amb família, no?, dedicant-hi l'estona necessària… [Sí.] Potser, fins i tot, si és cap de setmana, doncs, amb sobretaula o amb petita migdiada després, qui vulgui. I clar, això és un xoc cultural que ens trobem amb altres cultures, doncs… més del nord, no?, que pot ser al migdia fan un mos, potser aquesta seria l'expressió adequada, no? "Fer un mos", que és com 'menjar alguna cosa ràpida', en lloc de seure a taula, dinar bé… no?
Sílvia:
[19:58] És molt curiós, molt. I per mi, que és una cosa que és com… és el que has dit, no?, que està molt inculcada a… a les nostres vides, vull dir, dinar, sopar… o sigui, són coses com que sí, que les has de fer i que, a més a més, doncs no és només una llesca de pa amb alguna cosa. Vull dir, no, has de menjar alguna cosa calenta. O… M'entens? O sigui, que és el procés de cuinar i, a més a més, menjar tots junts. I de cop arribar allà i que la cuina gairebé no la faiguin servir, com si diguéssim, comparat amb nosaltres, és com: "Aaaah!" I per mi ja saps que el menjar és molt important. La meva rutina alimentària és… per mi és una de les bases principals de la vida, vull dir… I va ser un xoc molt gros, molt.
Andreu:
[20:48] Jo en aquest sentit soc molt diferent, perquè allà on vaig m'adapto, dic: "Ah, funciona així? Vinga, perfecte, doncs… ja em va bé!" I provar coses noves i… no sé, ho trobo com… com una curiositat més i… i sí, no em fa res adaptar-me a nous costums o altres tipus de menjar, no? O sigui, per mi això, cap problema. Molt bé! Més xocs culturals?
Sílvia:
[21:13] El següent és el… el tema dels mercats de puces.
Andreu:
[21:16] Ah, sí.
Sílvia:
[21:17] Que de mercats de puces també n'hi ha moltíssims a França, vull dir, només cal travessar la frontera i ja de seguida en trobes, no? Però aquí potser no és tan típic que n'hi hagi tants tants tants tants. I a mi les fires i mercats m'han agradat sempre, perquè amb la família sempre hi hem anat i tinc molt el costum d'anar-hi. I per mi va ser un xoc cultural positiu, perquè cada cap de setmana hi havia un "Flohmarkt", no?, un mercat d'aquests de puces, en què la gent treia tots els trastos i "catxarros" que tenen per casa que no volen més i els posen allà tots junts en paradetes i pots anar a mirar a veure si hi ha alguna cosa que t'agrada. I m'encantava. M'encantava. I pensava: "Tant de bo hi hagués també això allà!" I ara està començant a haver-hi tot de mercats d'aquests cap a la zona de Girona.
Andreu:
[22:08] Sí. Recordo que l'última vegada que hi vam anar, vam estar allí una estona mirant pel mercat de… d'antiguitats. Bé, aquí tenim mercats d'antiguitats, eh?, potser és això que dius tu, que no n'hi ha tants…
Sílvia:
[22:18] Sí, però no és el mateix, eh? No és el mateix.
Andreu:
[22:19] Ja, i no són… no són el mateix concepte, perquè el concepte així pot ser més modern, són com mercats en què fins i tot hi ha, ara bé, pots trobar-hi com "food trucks" i paradetes de menjar, música, no-sé-què, és com tot un esdeveniment, no? Aquí, en canvi, el més típic eren com aquests mercadets petits de… d'antiguitats, no? Com el més semblant al mercat de puces, eren mercats d'antiguitats, que sobretot eren com objectes antics que podien jo-què… que podien ser, per exemple, vaixelles, rellotges, segells i monedes, mobles, també…
Sílvia:
[22:57] Però clar, aquests mercats d'antiguitats potser els paradistes, les persones que fan les parades, és la seva feina, vull dir, ells van de fira en fira venent aquests productes, però en canvi, en aquests mercats de puces d'Alemanya són persones que tenen la seva feina, que no es dediquen a això, però que aquell dia han netejat a casa o han fet endreça del garatge, han trobat una sèrie d'objectes que la família ja no fa servir perquè els nens han crescut o pel que sigui, i els han tret allà per vendre. I llavons trobes jocs que ja no juguen els nens, o roba, o no sé, estris de cuina que ja no fan servir. Alguna màquina que van comprar al seu dia perquè els hi va fer gràcia, l'han fet servir dues vegades i no la volen més. I és curiós que es faigui això, perquè aquí no hi ha tant el costum de vendre aquests objectes. Ara potser amb aquestes aplicacions en què pots vendre en línia i tot això, potser sí, però el fet de treure tots els veïns les coses que no volen al carrer i tot això, no gaire.
Andreu:
[24:03] Sí, i si vas a Berlín, per exemple, al… al mercat aquest del Mauer Park, clar, allò sí que és un xoc cultural, perquè és una cosa enorme… [Sí.] Amb molta… sí, és com molta cultura de carrer… [Sí.] És… És molt guai.
Sílvia:
[24:20] Però allà fins i tot, vull dir, hi ha com… pots menjar-hi, vull dir, hi ha com "food trucks" o restaurants, no sé com dir-ho, o sigui, hi ha… hi ha llocs on dinar… allò sí que és gros, vull dir, és molt diferent.
Andreu:
[24:32] Sí, sí.
L'abraçada de la Sílvia
Sílvia:
[24:38] Doncs avui vull fer una abraçada molt molt molt forta a totes les persones que hagin anat a viure a un altre lloc, a un altre país, i segur que hi haurà dies que tindreu enyorança, que us queixareu de la gent i (dels seus) costums, de les coses que no podeu creure que siguin així, però espero i desitjo que trobeu un lloc on viure envoltats de persones que us estimin, que us ajudin quan ho necessiteu i que facin que us sentiu com a casa. Cuideu-vos moltíssim, molt molt molt, i molts ànims amb tots els dies!
Andreu:
[25:11] Fantàstic! Doncs, una abraçada a totes aquestes persones que hagin anat a viure a un altre lloc i, dit això, ja acabem l'episodi. Recordeu, aquest episodi té tots els avantatges gratuïts, per tant, ara, després de la música, hi haurà uns minuts més de conversa i, si us agraden aquests avantatges i creieu que us poden ser útils per al vostre aprenentatge, recordeu que us podeu fer membres de la comunitat des de easycatalan.org/membership, i amb això també tindreu l'accés a Discord, que és on xerrem cada setmana, per escrit i parlant de viva veu. Per tant, això, moltes gràcies a tothom per escoltar-nos, als membres de la comunitat, al Joan i la Irene i a tu, Sílvia, per preparar aquest tema d'avui.
Sílvia:
[25:57] I a tu, Andreu. Moltíssimes gràcies a tothom! Adeu!
Andreu:
[26:00] Adeu!
Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)
137: Xocs culturals | Easy Catalan: Learn Catalan with everyday conversations podcast - Listen or read transcript on Metacast
