Vam fer un programa on els compositors de l'�mbit de la cobla es passaven la pilota els uns als altres, destacant alguna de les seves obres. Doncs b�, com que en van quedar molts per dir, avui, per tancar la temporada, agafem ben fort aquesta cadena i hi afegim unes quantes baules m�s.
Si la setmana passada entr�vem en el m�n Joan Albert Amarg�s a partir dels seus referents, avui passem per algunes de les seves obres per a cobla. De sardanes, alguna. Sorprenent, fresca i atrevida (de joventut, tamb�) i obres... descomunals les que ha presentat per a la formaci� de cobla.
Per acabar, gaireb�, la temporada, us oferim dos programes amb una interessant conversa amb el m�sic, compositor i director Joan Albert Amarg�s. Amb ell, repassem algunes obres per a cobla que considera de refer�ncia. Autors cl�ssics o disruptius contemporanis que ens proposa repassar.
Un concert de morro fi, obres de Juli Garreta, coetanis i alumnes. Un directe que es va poder viure aquest abril a Manresa, al teatre conservatori, amb una immillorable Cobla de Cambra de Catalunya i amb la batuta sempre s�via i afinada d'Antoni Ros Marb�. No sempre es pot escoltar un concert aix�.
Dos blocs, en aquest "So de cobla" d'avui. Primer, les obligades. Sobretot les obligades de tenora. Qu� s�n i quin �s el seu origen? Virtuosisme o focs d'artifici? Repassem algun dels grans t�tols amb int�rprets ben diferents, cl�ssics i actuals. I us parlem de Vicen� Bou, el mestre de la sardana pop que va conquerir Paral�lels i places d'arreu del pa�s.
Aquest mes de maig s'ha tancat una nova edici� al concurs de la popularitat per a la m�sica per a cobla. Un certamen d'eliminat�ries, finals i semifinals, que arriba, cada maig, a la seva fi per trobar quina �s la sardana estrenada l'any anterior que m�s agrada al p�blic. Aquesta 35a edici�, a m�s, celebrada a Figures, t� regust de canvi de cicle. Parlarem amb els guanyadors i amb els responsables de Som Sardana per con�ixer quins s�n aquests canvis que s'apunten.
Ens afegim a la setmana que Catalunya M�sica dedica als compositors Ricard i Joan Lamote de Grignon. Des de dilluns que ho fem i avui ho tanquem amb aquest concert. Un directe enregistrat al Palau de la M�sica Catalana dins el cicle "Tardes al Palau". La Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona interpreta un programa �nic: la integral de sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon, dos dels noms fonamentals de la hist�ria de la m�sica contempor�nia de Catalunya.
Avui anem de concert. En l'�ltim any Josep Antoni S�nchez, �nima de la Cobla Sant Jordi, va haver de deixar els escenaris, enmig de les celebracions del 40� aniversari de la formaci�. Per agrair-li la feina feta durant tots aquests anys, els seus companys de la Sant Jordi van pensar a donar-li "carta blanca" per escollir el contingut d'aquest concert. Avui podreu escoltar deu sardanes seleccionades per ell mateix, d'autors que, per diferents motius, ha volgut que formessin part d'aquesta tria ta...
�s a dir, quin paper tenen instruments de la cobla quan s'ajunten amb la banda? o amb l'orquestra? Avui parlem d'organologia. Joan Lamote de Grignon, director de la Banda Municipal de Barcelona, va impulsar la inclusi� d'aquests instruments dins la plantilla de forma estable a partir de 1921, defensant que oferien una "sonoritat catalana caracter�stica i una riquesa t�mbrica �nica al m�n". Doncs b�, amb aquesta premissa, s'ha elaborat tot un repertori (Lamote mateix, i contemporanis) que ha demo...
Ens visita el m�sic bagenc, cardon�, Xavier Ventosa. Instrumentista de clarinet, viol� i tible, director i compositor. Parlarem de les seves obres, de les combinacions amb Banda i Cobla, de la seva carrera per diverses cobles del pa�s i dels seus referents musicals. I no parlarem del "CotixCoti", tot i que en va ser el primer a fer-ne la versi� per a cobla i ballable.
Com que tots els sants tenen vuitada, avui ens vestirem de Jordi i de Montserrat. Dues fites que se celebren aquesta setmana i que, m�s enll� del car�cter votiu, han donat molta obra per a cobla que avui repassarem. Com s�n les sardanes de l'ofrena estrenades a l'Aplec de Montserrat, per exemple, aix� com obres inspirades en dracs, roses i donzelles.
La producci� discogr�fica al voltant de la m�sica de cobla �s �mplia i diversa. Avui repassem alguns dels nous enregistraments que han sortit aquest primer ter� de l'any. �s el cas del disc "Col�legues: sardanes de Jes�s Ventura", que s'ha presentat a tall d'homenatge a l'autor. Tamb� us explicarem el treball de les dues bar�tones, produ�t per La Principal del Llobregat, un projecte que posa en la mateixa gravaci� un instrument que ha estat 90 anys fora dels escenaris i la bar�tona de l'IEC, que...
Que Juli Garreta, del qual estem de celebraci� enguany, va fer una ingent obra de gran qualitat per a cobla, no �s una descoberta. Avui ens centrarem, per�, en aquelles composicions, potser no gaire conegudes, per� que agafen de referent t�tols literaris: de Verdaguer a Rusi�ol. Personatges d'aquests t�tems de la literatura catalana que surten esmentats en el cat�leg Garreti�. De Ruera, dona la seva particular visi� de Barcelona, en el tr�ptic laiet� que va escriure el 1970 i que van ser premiad...
Si una persona coneix b� les funcions i possibilitats de la cobla �s Bernat Castillejo. A ell li devem un arranjament per a cobla del "Rhapsody in blue" (Gershwin) brillant. O la banda sonora de la cobla acompanyant Pascal Comelade. O infinitat de ballables. Per� tamb� �s un flabiolaire i flautista excel�lent. I director d'un munt de formacions. Aix� que avui tenim un dels personatges m�s poli�drics del camp de la cobla. Ah! I l'�nica matr�cula d'honor que va posar Manuel Oltra.
De concert, aquest dissabte, amb el que es va celebrar l'octubre passat a Banyoles. Titulat "La gran festa de la m�sica per a cobla" i que cada any se celebra durant les festes de Sant Martiri�. Avui repassem el contingut de l'edici� del 2024 amb les cobles Ciutat de Girona, la Principal de la Bisbal i els Montgrins, sota la direcci� d'Esteve Molero, Francesc Cass� i Jordi Molina.
Iniciem avui una s�rie de peces al voltant de Juli Garreta en el marc de la commemoraci� del 150� aniversari del seu naixement. Garreta, nascut a Sant Feliu de Gu�xols el 1875, va contribuir significativament a la renovaci� de la m�sica catalana, i va deixar una empremta profunda que va marcar diverses generacions de m�sics, arribant encara a avui en dia. Garreta per un costat i organologia d'instruments per un altre.
El Memorial Joaquim Serra �s la gran fita de tardor de la m�sica per a cobla a Barcelona. Avui fem un recorregut pel repertori i estrenes de la darrera edici� d'aquest concert, que organitza l'Agrupaci� Cultural Folkl�rica Barcelona. Un concert celebrat el 25 de novembre passat, amb les cobles Sant Jordi i Mediterr�nia, sota la direcci� de Marcel Sabat� i amb David Dom�nguez a la percussi�. I estrenes de Vicen� Mart�n, a qui sentirem.
D'Algeciras a Viena passant per Barcelona. Aquest �s un recorregut esquematitzat de la carrera de la (jove) directora Irene Delgado-Jim�nez. Una de les batutes m�s buscades que aquest mes de gener l'hem pogut veure davant la cobla de l'Esmuc. I atenci�, perqu� el seu coneixement i estima per aquesta formaci� (d'una manera tan natural com desacomplexada) us deixar� garratibats. Foto: Eul�lia Prat
En el repertori de m�sica per a cobla ,hi ha for�a (tampoc gaire) obra relacionada amb l'�mbit del Carnaval i el cicle festiu que representa. Des de sardanes desenfadades a grans composicions per a recreacions en dansa. Farem un recorregut per algunes de les obres que, en un cap de setmana com aquest, s'escau repescar.
Entrevistem un dels compositors amb m�s projecci� internacional, ara mateix, al nostre pa�s. Amb un peu a Los �ngeles i un altre a Castell� d'Emp�ries, Marc Timon �s l'exponent d'una de les ments m�s inquietes i brillants dels nostres temps. Compositor, per� tamb� escriptor, int�rpret, director i creador de bandes sonores, que far� les del�cies de tota l'audi�ncia. Per la seva obra, per la que ha triat i pels seus comentaris.
Els autors contemporanis de l'�mbit de la cobla es coneixen els uns als altres. Molts hi interactuen com a instrumentistes o directors, i altres, senzillament, admiren les peces de companys i amics. Avui sentirem compositors que suggereixen obres d'altres. Un repertori format, per tant, per les predileccions d'aquells qui fan m�s ample, cada vegada, el repertori per a cobla.
Aquest "So de cobla" us parlarem de sardanes per a dues cobles. Un format pot habitual, molt de concert, i que ens ha deixat grans obres. I tamb� us parlarem de Joaquim Serra, per� ho farem amb les seves pr�pies paraules. Un relat que explora l'entramat i les emocions que van inspirar cadascuna de les seves sardanes i que ell mateix descrivia.
Josep Antoni S�nchez i Mart�nez ha estat fundador i instrumentista de tenora a la Cobla Sant Jordi fins a aquest 2024. Abans havia tocat tamb� a la Ciutat de Terrassa, La Principal de Collblanc i La Principal de Barcelona. Ha sigut un dels art�fex del projecte Sant Jordi, que ha posat de relleu el llegat de la m�sica per a cobla al nostre pa�s i que ha obert cam� en la cerca de noves propostes musicals.
Concert exigent i de nivell. En aquest programa us oferim un concert celebrat al Palau de la M�sica Catalana el 12 de novembre del 2024, un monogr�fic dedicat a l'obra per a cobla de Pau Casals i que va comptar amb la direcci� d'Antoni Ros Marb�, davant d'una cobla de cambra extraordin�ria, que en molt poques ocasions s'ha deixat veure en p�blic. I amb Pau Casals, tamb� sonar� el seu germ� Enric i el seu amic Juli Garreta.
Cada vegada que canviem d'any, cal posar ordre i saber quines s�n les efem�rides m�s destacades. N�meros rodons, xifres exactes, vinculats a autors. En aquest cas, aquest 2025 ens proposa noms per revisitar autors coneguts i d'altres que conv� aprofitar per desempolsar. De Juli Garreta a Pep Ventura, passant per Manel Saderra i Puigferrer, que segur que far� revalorar la tasca de tots ells.
Que la m�sica per a cobla viu un dels moments musicalment m�s interessants �s un fet. I ho demostra la gran quantitat d'estrenes que hi ha. Sobretot, i ho destaquem, en l'�mbit concert�stic. Un testimoni d'aquest moment, i de la seva evoluci� des dels anys 70, �s el fons que conserven i fan cr�ixer, setmana rere setmana, la Merc� Herrero i en Josep Maria Sunyer, uns infatigables ca�adors de bona m�sica en els concerts que es fan arreu del pa�s. Sentirem peces que nom�s tenen ells, ens explicaran...
Aquest 2025 comen�a amb bones not�cies, i sobretot la proposta del nou cicle de cobla a L'Alian�a del Poblenou de Barcelona. S�n 15 concerts amb formacions com la Marinada, la Mediterr�nia, la Sant Jordi o la Vila d'Olesa (entre moltes d'altres) que aniran acompanyades de noms com Albert Guinovart o Salvador Brotons. Un cicle que repassem avui amb algun dels seus protagonistes.
Aquest dissabte 28 de desembre, enmig de festes, ens posem al dia amb novetats que s'han sabut les darreres setmanes. Sorprenents, moltes d'elles, i amb un alt grau de q�estionada transcend�ncia. Tot per obrir aquest Sants Innocents.
No hi ha gaires excuses per poder posar m�sica de Nadal amb la cobla de fons. I per aix� nom�s aquests dies podem repassar i escollir algunes obres de la discoteca de Catalunya M�sica que fan refer�ncia a aquest per�ode. Sardanes cl�ssiques i obres m�s recents, que combinen sovint veu, cor i cobla. Entre les quals, una pe�a de les grans de Manuel Oltra, un rep�s de nadales d'arreu del m�n, i, m�s modern, una estrena del Memorial Joaquim Serra, "Cum novo cantico", de Jordi Dom�nech.
Ens acompanya moss�n Valent� Miserachs, que ha estat responsable de l'Escola Superior de M�sica del Vatic� durant un munt d'anys. Amb m�s d'un miler de composicions (religioses, en bona part), fa gala al programa de l'estima cap a la m�sica i el pa�s que l'ha vist n�ixer. Amb ell parlem d'influ�ncies, parlem de referents i, fins i tot, de Nino Rota. Un catal� d'aquells universals.
