La muntanya de Montserrat i la Moreneta han sigut un referent, des de fa temps, a l'hora d'inspirar i donar nom a composicions per a cobla. Avui repassem algunes de les m�s celebrades. Grans cl�ssics com Viladesau, Carceller, P�rez Moya i un compositor contemporani. Tot plegat repassant, ara que fa 1.000 anys de la fundaci� del monestir, aquesta relaci� estreta amb el sardanisme.
El violinista Joan Man�n i l'actriu i compositora Pepita Llunell centraran el "So de cobla" d'aquest dissabte. Dos noms que formen part dels grans cl�ssics. I, a l'altre costat, us parlarem de la nova convocat�ria del concurs de composici� que organitza la colla Mirant al Cel, i tamb� sentirem el jove compositor que va guanyar l'any passat, Mart� Delgado.
Al "So de cobla", de tant en tant, fem una immersi� en els enregistraments de Catalunya M�sica al voltant de la cobla. Aquesta setmana, a poques hores del Memorial Joaquim Serra 2024, hem revisitat la setena edici� del Memorial organitzat per l'Agrupaci� Cultural Folkl�rica de Barcelona, celebrat al Petit Palau de la M�sica Catalana el novembre del 2005, amb les obres de Joan Elies i Albert Garcia Demestres, que van ser els compositor convidats del Memorial Joaquim Serra 2005.
El compositor Joan Magran� �s una de les figures que m�s guardons han rebut en premis de composici� nacionals i internacionals. Ell, fill de la Selva del Camp (Baix Camp, 1988), ens acompanya avui i parla, sense cap mena de mania, de com l'autoodi al nostre pa�s fa que oblidem els compositors de casa. I defensa, tamb�, la seva visi� de la composici� per a cobla.
Enric Morera, compositor, director i pedagog catal�. Sens dubte, un dels m�sics m�s significatius de la primera meitat del segle XX a Catalunya. I un dels qui va idear la sardana i la m�sica de cobla com a element de construcci� nacional. Avui us parlem d'ell i de la seva obra. Ho fem a trav�s del concert que la cobla Sant Jordi va oferir l'octubre del 2015 amb motiu dels 150 anys del seu naixement.
Pau Casals t� una obra per a cobla interessant�ssima. Avui us portem uns enregistraments que aviat sortiran al mercat i que ha endegat M�sics per la Cobla amb la Cobla de Cambra de Catalunya, sota la direcci� d'Antoni Ros Marb�. I �s que toca reivindicar la seva obra per a aquesta formaci�, ja que a Catalunya no �s prou coneguda, per� algunes de les seves sardanes, i nom�s com a exemple de la repercussi� internacional del seu llegat, han estat programades als principals auditoris del m�n, interp...
Que els m�sics de cobla s'estimen l'�mbit ja se suposa. Per� hi ha casos que sobresurten. Avui ens acompanya el compositor i tenora Llu�s Alcal�, que acaba de presentar "Aventures 2", amb la seva formaci�, la Cobla Mediterr�nia, de qui �s repertorista i representant. Alcal�, enamorat del so de la tenora des de ben petit, �s entusiasta i no s'amaga de la seva passi�. En aquest "So de cobla" en far� gala.
Josep Maria Bernat �s un dels compositors m�s enyorats de l'�mbit sardanista. La seva tasca com a compositor ha deixat perles musicals que es recordaran molt de temps, i han passat a formar part del repertori per la porta gran. Per� una de les seves visions va ser la necessitat d'incidir en la renovaci� generacional de les cobles. Aix� va impulsar cobles com la Tres Turons, la Juvenil de Bellpuig o la Mediterr�nia, molt marcades per les noves generacions de m�sics. Avui, el seu llegat, al progra...
Que els compositors de la m�sica per a cobla s'han inspirat en mil-i-una casu�stiques no �s novetat. Tenim des de sardanes i obres dedicades a persones, municipis, moments �ntims o, fins i tot a la nacional 2. I a campanars, tamb�. Com sona un campanar a trav�s de la cobla? Avui us ho descobrim. Tamb� repassarem l'obra per aquesta formaci� d'Enric Casals, un dels compositors m�s interessants, aix� com repassarem novetats que han anat emergint aquests mesos.
12 anys despr�s de primer treball en conjunt, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi es retroben en un enregistrament. Aquesta vegada continuen indagant en aquest di�leg emotiu i inusual. I menys transcendental. Amb Roger Mas, per�, m�s enll� del nou disc, parlem de la seva vinculaci� amb l'imaginari de la doble canya, els seus gustos i les seves aproximacions a la m�sica per a cobla.
Avui tanquem la temporada amb peces al voltant del mar, de l'estiu i de les cales. Un repertori de compositors cl�ssics i, alhora, de contemporanis que ens expliquen ells mateixos les sardanes. B�rbara Ardanuy, Llu�s Alcal�, Anna Serra, Marc Tim�n i Xavier Pend�n s�n els que ens ajudaran a tancar la temporada.
Un dels noms m�s destacats de la literatura per a cobla, Josep Serra. Ara que fa 150 anys del seu naixement, passem de puntetes per la seva obra i sentim dos dels seus besnets. Amb ells comentem passatges de la seva vida, el seu entorn familiar i redescobrim un valset que va enviar per fascicles, via postal, a la seva dona. Avui el reestrenem al "So de cobla" per oferir-lo a tothom.
Que els joves coneguin qualsevol �mbit fa que es pugui pensar en futur. En el cas de la cobla i la sardana, tot i la mala premsa i els anunciats apocal�ptics, sempre s'ha fet un inc�s especial en l'aprenentatge i, sobretot, en fer arribar el so i la dansa als m�s joves. Amb propostes originals i d'�xit. Avui repassem quines, actualment, persegueixen el fet de normalitzar aquest �mbit de l'arrel entre els m�s menuts.
El director i compositor Antoni Ros Marb� �s un pou d'experi�ncies i de viv�ncies. M�s enll� de la seva faceta com a creador, va tenir la sort de con�ixer grans noms de la nostra m�sica com el compositor vilanov� Eduard Toldr�. Avui, amb Ros Marb�, repassem l'obra de Toldr� i sentim an�cdotes de primera m�.
Que la m�sica per a cobla obre camins en altres �mbits m�s enll� de la sardana, no �s cap novetat. Amb aquest programa, repassarem algunes propostes d'aquest any que impliquen els instruments amb altres formats. Des de la proposta de cobla i gralles amb la Inxa Brass Band fins a la nova entrega de Roger Mas amb la Sant Jordi, o b� l'estrena del musical "Sardana S�perStar" d'Arnau Tordera, proposta que ara mateix germina a l'obrador d'arrel de la Fira Mediterr�nia.
En aquest "So de cobla" us repassem quines han estat les premiades en l'�ltima edici� de la gala final del concurs de la Sardana de l'Any. Aquest concurs del moviment sardanista premia les sardanes m�s populars estrenades l'any anterior, i tamb� reconeix amb un premi la cr�tica i els joves talents. Tamb� sentirem tota la segona part del concert, on, en aquest cas, es va estrenar l'obra per a cobla, guitarra el�ctrica i percussions "Trif�sic", de Xavier Pag�s i Arnau Tordera.
Avui que es viu a Sabadell la final de La Sardana de l'Any 2023, recuperem algunes de les peces premiades a les primeres edicions del certamen. Sal�, Mas Ros, Mart�nez i Com�n, Ros Marb�... noms que ja formen part del repertori habitual i que, en aquelles primeres edicions, destacaven per la combinaci� de sardanes populars i aclamades per la cr�tica.
Us oferim, avui, el concert que va desplegar en directe la Principal del Llobregat, sota la direcci� de Marcel Sabat�, el 13 d'abril a Ponts, amb motiu del mil�lenari de la col�legiata de Sant Pere. Un concert que va posar de relleu la pot�ncia dels cl�ssics i l'energia del contemporanis, com s�n Ventura, Moraleda o l'estrena de Jordi Molina. Reviure un concert �nic amb l'acompanyament d'algun dels seus protagonistes.
Us presentem el nou treball de sardanes de Jordi Molina, un projecte musical de la cobla La Principal del Llobregat on el tenora blanenc repassa del dret i del rev�s (com un pal�ndrom) algunes de les seves obres m�s recents i tamb� en revisa d'altres que ja formen part del repertori cl�ssic. I parlant de cl�ssics, farem una repassada a l'obra dels germans Emili i Conrad Sal�, noms significatius en la composici� per a cobla.
Com es planteja una audici� de sardanes? Quins compositors es trien? I, sobretot, qui ho fa quan la cobla hi pot dir la seva? Doncs el repertorista. Aquell m�sic a qui, quan arriba a la pla�a, li toca repartir papers. Avui sentirem alguns dels responsables de repertori de les cobles i la seva selecci� musical per obrir i tancar audicions.
Les composicions d'Anna Abad destil�len sinceritat i atreviment a parts iguals. Avui us parlem d'una de les veus m�s joves en l'�mbit de la composici� per a cobla, amb un munt d'enc�rrecs i amb un bagatge envejable. Promet molt, amb propostes cada cop m�s agosarades.
Les possibilitats de la cobla s�n molt grans. Les experimentacions ho han demostrat del dret i del rev�s. Avui al "So de cobla" resseguirem propostes d'arranjaments i noves composicions per a aquesta formaci� que s'han acostat i flirtejat amb aquests ritmes nascuts a Nova Orleans tot just a principis del segle passat. Berling, Gershwin o Shearing, per� tamb� Timon, Chamorro o b� Marig� s�n els que farem sonar.
"Tarda de sardanes", amb la cobla Marinada, el Cor Jove de l'Orfe� Catal�, el Cor Jove Amics de la Uni� i la direcci� d'Edmon Colomer. Aquesta �s la proposta d'un programa de concert �nic, que posa de relleu com des dels inicis, el Palau de la M�sica Catalana �s un espai obert al camp d'experimentaci� de les possibilitats expressives de la cobla. Obres d'autors com Juli Garreta o Pau Casals, i transcripcions per a cobla d'obres de Joaqu�n Turina, Robert Gerhard o Manuel de Falla, entre d'altres....
Al "So de cobla" d'avui ens visita Rosa Bover i Serra, la neta de Joaquim Serra. Amb ella repassem les viv�ncies i el llegat familiar d'un dels m�s destacats compositors de la hist�ria de la m�sica per a cobla. De com Joaquim (i tamb� el seu pare Josep), van viure i transmetre la m�sica a la seva fam�lia, de les seves relacions m�s personals i de les an�cdotes que han sobreviscut a la fam�lia, en fem un rep�s, tot passant per algunes de les seves peces musicals.
Una de les col�leccions en actiu m�s interessants en la m�sica per a cobla �s la Fonoteca de la Ciutat de Girona. Avui ens endinsem en algun dels noms que protagonitzen aquestes edicions monogr�fiques que des del 2014 promou la cobla. Ho fa amb la voluntat de deixar const�ncia d'un treball rigor�s de recerca sobre compositors que potser no s�n tan notoris per� s� notables, i que han deixat un llegat massa vegades oblidat i desconegut. Amb la voluntat de recuperar el patrimoni d'un pa�s, cosa ind...
Amb m�s de 30.000 t�tols de partitures per a cobla, n'hi ha centenars que fan refer�ncia a la primavera i a les flors. I �s que �s un dels moments de m�s inspiraci�. Amb l'arribada d'aquesta estaci�, al "So de cobla" us oferim un recorregut per alguns dels t�tols m�s interessants que autors de tots els temps han dedicat a les flors.
Avui ens endinsem en un viatge a trav�s del temps per explorar un esdeveniment �nic en la hist�ria cultural de Barcelona: la primera visita d'Igor Stravinsky a la capital catalana, el 1924. I �s que a inicis dels anys vint Stravinsky estava immers en una tend�ncia est�tica centrada en els conjunts de vent, i va mostrar molt inter�s en la cobla i la sardana. Tant �s aix� que, el 1924, despr�s d'assistir a un concert de la Cobla Barcelona, va prometre als seus int�rprets que escriuria una sardana ...
Alumne de cl�ssics com Eduard Toldr�, i referent de l'actualitat musical catalana, Antoni Ros Marb� ens parla de la seva experi�ncia amb la cobla com a compositor i com a director. Ens parla de Personatges, en maj�scula, que va con�ixer. I ens parla de la seva aportaci� a aquesta formaci�. En plena forma i amb el discurs clar, al so de cobla �s un plaer sentir aquest mestre.
Que la cobla ha servit, hist�ricament, per fer ballar tot tipus de m�sica no �s una descoberta. De fet, quan neix, ho fa per posar m�sica a les festes i acompanyar les serenates i les ballades festives. I els xotis, les polques, les sardanes (�s clar) o els valsos en s�n repertori habitual. Avui repassem alguns d'aquests valsos, des d'hist�rics a m�s contemporanis. Tamb� ens fixarem en les primeres sardanes de Juli Garreta, sardanes que ja apuntaven la genialitat del compositor de Sant Feliu de ...
Des que Manuel Oltra va estrenar la seva "Raps�dia per a piano i cobla", hem pogut sentir altres trobades d'aquests instruments molt celebrades. Un dels seus art�fexs ha sigut Albert Guinovart, pianista i compositor que avui ens acompanya al programa. De la seva obra per a cobla i la seva viv�ncia acompanyant-ne seran els eixos del "So de cobla" d'avui.
