Teniem gana ja de parlar de la primera entrega dels diaris de Rafael Chirbes (Diarios, A ratos perdidos 1 y 2, Anagrama, 2021), un dels llibres que més ens ha fet patir: hi trobem les inspiracions per algunes de les seues obres més conegudes però també les amargors que acompanyen una vida dedicada a la seua passió... quin cost humà té, això de ser artista?
Ens topem amb la campanya de les eleccions andaluses, i malgrat saber relativament poques coses d'Andalusia la història ens sona massa familiar: un President gris que no es clava en embolics, polítics madrilenys de vacances parlant de les seues coses i una cobertura mediàtica ben madrilenya amb molts, molts tòpics
Després d'un programa d'èxit i clickbait, toca programa d'un format que no vos agrada especialment, si mirem les escoltes: crítica audiovisual de productes regulars. Hui, ens posem amb el remake de How I met your mother i abordem el tema de la nostàlgia en un audiovisual sense idees: Gossip Girl, Matrix, Star Wars i companyia
Veiem un debat a tuiter i, animats per vosaltres, estimats seguidors, no podem resistir-nos a clavar-nos de ple dins el fang. Parlem de continguts en valencià, abús dels tòpics, crítica cultural, finançament i estratègies de monetització
En la setmana de la llei del Només no és no i la resolució del judici entre Johnny Depp i Amber Heard parlem de sexe, desig i responsabilitats amb El buen sexo mañana, mujer y deseo en la era del consentimiento de Katherine Angel (traducció castellana a Alpha Decay, 2021): poden les dones eixir del pèndol que les situa com a víctimes o bé com a responsables absolutes d'encara un altre àmbit de gestió?
A Alemanya proposen enviar els jubilats a passar els hiverns a la Mediterrània per abordar el canvi climàtic i la crisi energètica. Assistim sense sorpreses a com les últimes tendències globals ens tornen al que hem fet sempre: turisme de sol i platja, però ara tot l'any. Aromes, publicitat institucional, teletreballadors i sobretot molta, molta fumaguera
Teniem ja gana de ressenyar Con Todo (Planeta, 2021), l'autobiografia política d'Íñigo Errejón: parlem de la política sense la qual no sabem viure, la vida de partit que no acabem d'entendre i les històries realistes en les quals no hi ha cap opció bona
El govern del Botànic i el Gobierno de España han decidit acabar de convertir les zones rurals en colònies energètiques perquè el turisme de masses i els creuers puguen seguir a ple rendiment a primera línia de costa. Després dels camps de golf i les franquícies de iogur gelat, arriba una nova bombolla: la de les macroplantes solars.
Diuen els de l'hostaleria i resta de lobbi turístic que no troben treballadors per a l'estiu, i evidentment a Greuges Pendents estem de celebració: en la guerra intrasenil entre rendistes entre propietaris de cases i propietaris de locals, apostem fortament perquè perden els dos
Com Chanel ha quedat tercera a Eurovisió sembla que el tongo del Benidorm Fest està justificat: hi ha unes elits il·lustrades que saben millor que nosaltres el que convé i no dubten en corregir quan el poble s'equivoca. Parlem d'això i dels nostres congèneres d'esquerra experts capaços de vestir això d'inclusiu i feminista i la victòria d'Ucraïna com a genialitat geopolítica.
Anem a vore Alcarràs al cine i aconseguim consumir cultura sense rastre de consum irònic per primera volta en molt de temps: qui som i què volem ser, món rural, personatges polièdrics i una idea de ficció que deixa la d'À Punt a l'alçada del betum
Atrets pel que semblava un acte d'una marca de cerveses acabem en un acte polític, i la pressió de l'audiència ens desbarata la planificació de la setmana, així que posem el cos i el nostre granet d'arena a la millora dels formats d'espectacle
Visitem la Fira del Llibre de València i acabem amb ansietat de tant de tràfec i autors intentant vendre'ns coactivament els seus llibres a manera de venedors d'un basar d'Istanbul; i de rebot, aprofitem per demanar als Reis Mags -o a qui corresponga- la mena de Fira ideal que ens agradaria visitar un dia o altre
Amb tot l'escàndol de Pegasus hem descobert que l'aigua banya i que els governs espien els seus ciutadans, cosa que qualsevol periodista, polític o activista adult sap des de fa dècades. Parlem d'això, de la impotència en política i d'altres coses que també es diuen només en petit comité
Mentre sembla remetre la pandèmia, sembla que les plataformes de streaming, Netflix, HBO i companyia, comencen a perdre usuaris i caure en picat en borsa: quantes quotes al mes està disposada a pagar la gent, ara que tornem a tindre un poc de vida social, abans de piratejar i abaixar-se torrents com en els feliços 2000?
A la 2a volta de les Presidencials franceses, l'espai de la França insubmisa de Melenchon ha donat la victòria a la França de l'ordre de Macron, als qui perceben com a mal menor. Preferirà tota la vida l'esquerra alternativa i urbana a les elits amb qui comparteixen preferències de torrades per esmorzar i estils de música, o seran algun dia capaços d'entendre's amb el món rural i el treball assalariat, a qui menyspreen culturalment?
Davant la perspectiva de les vacances de Pasqua, dos ateus i descreguts ens aproximem a la religió de fora cap a dins, i com podeu imaginar-vos ens ix el programa més metafísic que hem perpetrat fins al moment.
A propòsit del Motomami de Rosalia, ens fem algunes preguntes sobre l'evolució de la música d'arrel a casa nostra i al veïnat més proper: per què la música popular valenciana no ha arribat (encara) a ser un fenomen de masses?
En política sembla que no està de moda tindre valors forts: per rebutjar un gran evento alguns s'estimen més argumentar que no és rendible que dir a la cara que per albergar regates de pijos o tornejos de golf igual millor haver votat els altres. Hui ens preguntem si realment està tot en venda i per què l'esquerra té tanta por de dir en veu alta que té preferències i no només informes tècnics.
Ja portem alguns mesos en actiu i comencem a tindre una comunitat d'oients que ens escriu amb preocupacions compartides: on viure venint de ciutats i pobles que ens expulsen, com conèixer gent nova més enllà de la trentena i, en definitiva, de quina manera construïm comunitats i grups d'afinitat més enllà del veïnat i els vincles de tota la vida.
Els catalans ens tenen enveja: ens han furtat la Copa Amèrica de vela i es presenten a uns Jocs Olímpics d'hivern per posar-se al mapa. Però el més trist és que també ens han furtat l'esperança d'uns veïns que facen les coses millor que nosaltres. De veritat és la mediocritat del Botànic el millor dels futurs possibles?
El poc interès cinematogràfic de la gala dels Òscars, ha quedat eclipsat per la historieta de l'hòstia de Will Smith, però hi ha més coses: el cine comercial que arriba als premis, còmics amb mala sombra i l'enèssim bluf -per al que ens havien venut els mitjans- del cine espanyol encarnat en Bardem i Cruz; un remix del que hem vist i del que no tenim intenció de vore ni en broma.
A propòsit de la manifestació del passat diumenge a Madrid ens sorgeixen alguns dubtes: ens sentim a prop de les protestes i reivindicacions del món rural i/o els transportistes o tenim dret a deixar-nos portar pel rebuig que ens generen les seues banderes, la seua estètica i els seus discursos casposos?
Segones falles en esta primera temporada de programa, i esta volta amb treball de camp: art barroc, contaminació, escena alternativa i nazis everywhere, entre altres contes.
Segona part del nostre especial sobre el 8-M: abolició del treball assalariat, prostitució i en resum tots els temes polèmics que no havíem xafat en el programa anterior
És possible parlar del 8-M i el moment actual del feminisme sense enfangar-se fins als genolls? Ho intentem en la primera part d'un programa pre-faller fins i tot més visceral que de costum
Fem servir La España de las Piscinas, de Jorge Dioni (Arpa, 2021) com a pretext per parlar d'urbanisme, patrons de vot i classe social i en general dels instruments polítics que coven l'ou d'on ixen els nous reaccionaris
Ens aproximem a Ucraïna de la forma més anticorporativista possible: la guerra com a excusa perquè cada gremi intente vendre'ns la seua matraca habitual amb un vernís de compromís humanitari. I els primers, els politòlegs
Ens evadim de la destrucció bèl·lica per submergir-nos en la que provoca la indústria de l'audiovisual en els actors protagonistes: revisitem i comparem els especials de reencontre de Harry Potter i Friends a la recerca d'algun actor o actriu que haja aconseguit eixir viu de l'èxit precoç.
Passem de l'alta i la baixa política perquè 2022 és any Fuster, que exemplifica molt bé de quina forma fem homenatges en clau cultural en esta latitud: lectura de textos sagrats, moltes velles glòries i ben poc del sentit crític que caracteritzava l'autor.
