En aquest cap�tol et proposem descobrir una de les interpretacions m�s aclamades del bar�ton Dietrich Fischer-Dieskau. Ens referim a les "Escenes del Faust de Goethe", de Robert Schumann.
Dietrich Fischer-Dieskau va mostrar sempre un gran inter�s per col�laborar amb compositors contemporanis, cosa que el va portar a establir una relaci� professional molt intensa amb l'angl�s Benjamin Britten. En aquest cap�tol, us descobrim les obres que Britten va concebre per a la veu del bar�ton alemany.
Fischer-Dieskau va ser, sense cap mena de dubte, un dels m�s grans liederistes de tota la hist�ria, i per assolir l'�xit en aquest repertori va comptar amb la col�laboraci� d'un pianista acompanyant de luxe, l'angl�s Gerald Moore.
Tota una setmana dedicada al compositor Erik Satie, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Aquesta setmana la dediquem a un compositor inclassificable, el franc�s Erik Satie. Ell mateix s'anomenava "fonometr�graf", i algunes de les seves composicions s�n aut�ntiques icones de la m�sica francesa. Per� qui va ser realment Erik Satie? Els Homes Cl�ssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, t'ho expliquen al llarg d'aquesta setmana.
Erik Satie rebutjava la m�sica de Richard Wagner i aix� el va portar a compondre allunyant-se de la grandiositat wagneriana per crear obres amb molt pocs recursos. Per� com crea aquesta est�tica tan associada a l'impressionisme franc�s? Els Homes Cl�ssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ho analitzen.
En aquest cap�tol, els Homes Cl�ssics fan un rep�s de les composicions m�s importants de l'exc�ntric cat�leg d'Erik Satie.
En aquest cap�tol, ens fixarem en com Satie i les seves idees, que molts consideraven totalment boges, van ser la inspiraci� dels compositors francesos que volien proposar un llenguatge nou per lluitar contra el wagnerisme.
La influ�ncia d'Erik Satie va anar molt m�s enll� de Fran�a, ja que algunes de les seves obres han estat determinants per a compositors tan llunyans a ell com John Cage i Philip Glass. No et perdis aquest cap�tol amb les influ�ncies de Satie en compositors del segle XX.
Una setmana dedicada �ntegrament al pare de la m�sica cl�ssica txeca, Bedrich Smetana, que ara pots escoltar resumida.
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" us proposen descobrir la vida i les obres del compositor Bedrich Smetana, per aix� ens traslladarem fins a la Rep�blica Txeca per endinsar-nos en el meravell�s univers d'un m�sic que va cr�ixer parlant alemany, per� que va voler aprendre el txec quan ja era adult per poder reivindicar-lo i utilitzar-lo en les seves obres.
A causa dels anys en qu� Smetana va haver d'exiliar-se del seu pa�s, el seu sentiment nacionalista es va veure accentuat, i aix� va quedar pal�s en la seva obra, que, progressivament, cada cop era m�s nacionalista. Els Homes Cl�ssics t'expliquen l'evoluci� en l'est�tica musical de Smetana.
"M� vlast" (La meva p�tria), �s la composici� m�s c�lebre de Smetana. La va anar creant de manera progressiva, entre els anys 1874 i 1879, i hi trobem la influ�ncia de compositors com Franz Liszt o Richard Wagner. En aquest cap�tol, els Homes Cl�ssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, us ho volen demostrar.
Smetana va seguir l'estel creatiu de Wagner i Liszt en el sentit de la llibertat creativa que van abanderar els membres de la Nova Escola Alemanya; per� aquesta llibertat la va posar al servei de la identitat txeca i va crear obres com l'�pera "La n�via venuda".
Smetana va morir completament sord, per� tamb� fent un gir molt m�s �ntim en les seves composicions, obres que en aquest cap�tol serveixen d'inspiraci� per a Pedro Pardo i Albert Galceran, els Homes Cl�ssics.
Tota una setmana dedicada a les obres de Txaikovski, m�s enll� de les seves simfonies, resumida en gaireb� una hora de r�dio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana Txaikovski hauria fet 185 anys i "Els homes cl�ssics" ho celebren repassant algunes de les seves obres m�s interessants m�s enll� de les simfonies. Comencem amb els famos�ssims ballets, d'una inspiraci� inigualable, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Com la majoria dels compositors rom�ntics, Txaikovski va voler triomfar dins del m�n de l'�pera. Ho va aconseguir? Ho sabrem amb "Els homes cl�ssics", Pedro Pardo i Albert Galceran.
A banda dels coneguts concerts per a piano o el de viol�, Txaikovski va compondre moltes obres concertants, incloent-hi fins i tot el violoncel. "Els homes cl�ssics" ens les acosten.
A Txaikovski no li va importar compondre grans obres orquestrals fetes expressament per a ocasions especials, tot i saber que nom�s s'interpretarien una vegada. Tot i aix�, aquestes obres porten el segell de qualitat del compositor rus i les coneixerem amb "Els homes cl�ssics".
Txaikovski no va ser ali� a les noves tend�ncies musicals del segle XIX i tamb� va compondre poemes simf�nics. Els coneixerem, juntament amb algunes suites orquestrals, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana, "Els homes cl�ssics" es fixen en aquells compositors que van viure a l'ombra d'altres genis i aix� he eclipsat la seva obra. Comencen la setmana amb Franz Xaver S�ssmayr, el col�laborador de Mozart i que va acabar el seu R�quiem.
Franz Liszt �s un dels compositors m�s c�lebres del segle XIX, sobretot per les seves virtuoses composicions per a piano. Per� tamb� se'l considera el pare del poema simf�nic. Ara b�, molts dels seus poemes simf�nics no haurien estat possibles sense la col�laboraci� de Joachim Raff, un compositor poc conegut, per� que t� obres realment espectaculars.
Giuseppe Verdi va ser el compositor itali� m�s important de la seva generaci�, i aix� va fer que eclips�s altres grans compositors, com el mateix Arrigo Boito. La m�sica de Boito t� molta influ�ncia de Wagner i aix� no va agradar gaire als seus compatriotes, i per aix� va dedicar bona part de la seva carrera a escriure llibrets d'�pera per a compositors com Verdi. En aquest cap�tol, "Els homes cl�ssics" el reivindiquen com a compositor.
El compositor Franco Alfano va fer-se c�lebre per haver compost el final de l'�pera "Turandot", que Puccini va deixar inacabat a causa de la seva mort inesperada. Aquesta setmana ens fixem en l'obra de Boito, que ha quedat eclipsada per l'ombra de Puccini.
Mozart, Liszt, Verdi o Puccini van eclipsar altres grans compositors de la seva generaci�. "Els homes cl�ssics" n'han parlat al llarg de la setmana i ara t'ho resumeixen en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Pierre Boulez va n�ixer l'any 1925, fa 100 anys. �s per aix� que "Els homes cl�ssics" han decidit dedicar-li els quatre cap�tols d'aquesta setmana. En aquest primer programa s'endisen en els anys de formaci� de Boulez i com Oliver Messiaen va exercir en ell una enorme influ�ncia musical.
En aquest segon cap�tol dedicat al compositor, director, escriptor i professor Pierre Boulez, "Els homes cl�ssics" volen con�ixer millor els seus dos grans projectes: la creaci� de l'IRCAM i de l'Ensemble Intercontemporain, un centre d'investigaci� sonora i una orquestra de cambra concebuda per interpretar obres contempor�nies. De tot plegat en parlem amb el catal� H�ctor Parra, que t� una estreta relaci� amb totes dues institucions i, a m�s, va con�ixer Boulez.
Ara que ja coneixem la biografia i els grans projectes de Boulez, Pedro Pardo i Albert Galceran analitzen algunes de les seves obres m�s rellevants, com "Polyphonie X", "Pli selon Pli" o "R�pons", entre d'altres.
Un dels vessants m�s populars de Pierre Boulez �s el de director, amb el qual pretenia llegir la m�sica com si cada interpretaci� fos la primera. Descobreix a�el Boulez director amb "Els homes cl�ssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.
