En l'�ltima setmana de la temporada "Els homes cl�ssics" ens fan la seva particular llista de recomanacions perqu� no deixem d'escoltar m�sica aquestes vacances. Comencem amb un interessant concert per a viol� d'un compositor poc conegut: Goldmark! Amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Les obres per a piano de Ginastera reivindiquen la identitat argentina i "Els homes cl�ssics" ens presenten les "Danzas argentinas" per a piano, que sempre venen de gust escoltar-les a l'estiu.
Segur que l'Albert escoltar� �pera a l'estiu i per aix�, amb el Pedro ens proposen con�ixer les que va compondre Verdi en els anomenats "anys de galeres".
Despr�s d'una temporada en qu� ha sonat tanta m�sica francesa, coneixem una obra inspirada en l'estiu als alps d'un dels compositors del grup dels sis. Arthur Honegger amb "Els homes cl�ssics".
Beethoven es va inspirar en les seves llargues passejades per la natura, i com que l'estiu �s una bona �poca per passejar, "Els homes cl�ssics" ens proposen la "Pastoral" per escoltar aquest estiu, per� la simfonia o la sonata? Esbrinem-ho amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Ja som a l'estiu i "Els homes cl�ssics" es fixen en composicions inspirades en aquesta estaci�. Comencem amb Sibelius i la seva Suite Lemmink�inen, op. 22, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
L'excusa de la m�sica d'estiu ens fa descobrir un compositor interessant per� poc conegut: Frederick Delius, amb "Els homes cl�ssics".
El quintet de vent d'estiu de Samuel Barber serveix d'excusa a "Els homes cl�ssics" per con�ixer aquesta formaci� poc habitual en l'�poca cl�ssica, per� que al romanticisme, i especialment al segle XX, va ser protagonista de nombroses composicions. A m�s, redescobrim Anton Reicha, amic de Beethoven i compositor.
No tot s�n descobriments, i amb "Els homes cl�ssics" recordem les de les obres d'estiu m�s famoses m�s enll� de "Les quatre estacions" de Vivaldi o "El somni d'una nit d'estiu", de Mendelssohn.
M�siques inspirades en l'estiu i resumides en una hora de r�dio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Tota una setmana dedicada a Serguei Di�guilev i els impressionants enc�rrecs que va fer al llarg de tota la seva vida a compositors tan c�lebres com Stravinsky, Ravel, Debussy, de Falla, Prok�fiev o Satie, entre d'altres; ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Serguei Di�guilev va intentar dedicar-se a la composici�, per� van desaconsellar-li aquell cam�, aleshores va mostrar un enorme inter�s per l'art que va portar-lo a mantenir una estreta relaci� amb els artistes francesos de la seva generaci�. Tot plegat, va propiciar la creaci� d'un dels ballets m�s influents de la hist�ria, els Ballets Russos de Par�s. Descobreix l'apassionant vida de Di�guilev amb "Els homes cl�ssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.
"La consagraci� de la primavera" va ser l'enc�rrec m�s pol�mic -i exit�s- que Di�guilev va fer a Stravinsky. I �s que el compositor rus no hauria fet la mateixa carrera sense la influ�ncia de l'empresari i productor.
Di�guilev va tenir prou ast�cia per encarregar m�sica per a ballets a alguns dels compositors m�s destacats de la seva generaci�, com �s el cas de Claude Debussy i Maurice Ravel. Avui, amb "Els homes cl�ssics" et proposem una aproximaci� a aquestes composicions i la seva hist�ria.
Stravinsky, Debussy, Ravel� per� tamb� Prok�fiev van treballar per Serguei Di�guilev i els seus Ballets Russos. Ara b�, en el cas de Prok�fiev la relaci� no va ser, precisament, un cam� de roses. En aquest cap�tol t'ho expliquen "Els homes cl�ssics".
Els Ballets Russos de Di�guilev van ser el projecte vital de Serguei Di�guilev, fins al punt que quan l'empresari rus va morir, al cap de poc temps, els Ballets van desapar�ixer. Per� abans de la seva desaparici�, van tenir l'oportunitat de col�laborar amb l'espanyol Manuel de Falla.
El pianista Ricard Vi�es va ser un gran virtu�s, per� tamb� va tenir molt d'inter�s a difondre el repertori contemporani. A m�s a m�s, va portar a Europa la m�sica per a piano de grans compositors russos, alguns de coetanis. Aquesta setmana commemorem el 150� aniversari del naixement del pianista Ricard Vi�es, amb "Els homes cl�ssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.
Ricard Vi�es va ser determinant per a la creaci� d'obres de compositors tan rellevants com Ravel, Debussy, Satie o, entre d'altres, Manuel de Falla. En aquest cap�tol fem un rep�s d'algunes de les obres m�s importants que Vi�es va estrenar al llarg de la seva c�lebre carrera.
En els seus diaris personals, Ricard Vi�es va deixar const�ncia de l'inter�s que li despertaven les m�siques folkl�riques i les tradicions musicals sud-americanes. Va destacar la riquesa r�tmica i mel�dica d'aquestes cultures, que admirava i volia donar a con�ixer als cercles musicals europeus, cosa que faria de tornada a Europa. Avui en fem un rep�s amb "Els homes cl�ssics".
Malgrat tenir una vida plena d'�xits i ser una de les personalitats m�s importants de la hist�ria de la m�sica del segle XX, Ricard Vi�es va morir pr�cticament en la mis�ria a causa dels conflictes b�l�lics de principis de segle. T'ho expliquen "Els homes cl�ssics" en aquest cap�tol.
Tota una setmana dedicada al pianista Ricard Vi�es, l'any del seu 150� aniversari, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Cinc grans compositors italians del segle XX en menys d'una hora de r�dio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana els Homes Cl�ssics de Catalunya M�sica commemoren el Dia d'It�lia recordant cinc grans compositors italians del segle XX. La tradici� oper�stica ens obliga a comen�ar pel gran Puccini, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
M�s enll� dels poemes simf�nics, Respighi va ser un dels grans compositors italians de finals del XIX i principis del XX que els Homes Cl�ssics volen reivindicar.
Si, al segle XIX, els compositors d'�pera italians van marcar un segell propi, al segle XX, van ser les bandes sonores les que van fer famosos alguns dels m�s importants, com ho va ser el genial Nino Rota. Spaghetti westerns, mafia italoamericana i molt m�s amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
El segle XX va intercomunicar els compositors i les noves tend�ncies atonals i electroac�stiques van tenir dos grans representants italians. Avui coneixem a un d'ells: el gran Luigi Nono.
L'altre gran geni de la m�sica contempor�nia italiana, col�lega de Pierre Boulez va ser Luciano Berio que, m�s enll� de les composicions pr�pies, tamb� va fer grans arranjaments arribant a acabar l'�pera "Turandot" de Puccini. El coneixem amb els Homes Cl�ssics.
Tota una setmana dedicada al bar�ton alemany Dietrich Fischer-Dieskau en el marc del centenari del seu naixement, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Aquesta setmana, "Els homes cl�ssics" volen celebrar el centenari del naixement d'una de les veus m�s llegend�ries de la hist�ria, la del bar�ton alemany Dietrich Fischer-Dieskau. El cantant va tenir una vida de pel�l�cula, i en aquest cap�tol la pots con�ixer.
Fischer-Dieskau va esdevenir una refer�ncia en molts dels rols i obres que va interpretar, com �s el cas de "Das Lied von der Erde" (La can�� de la terra) de Mahler. Des de la seva interpretaci� del cicle, �s habitual que la part original, concebuda per a una contralt, sigui interpretada precisament per un bar�ton.
