Malibran i Bellini es van con�ixer a Londres: ella hi anava a cantar i ell, a supervisar una de les seves �peres. Segons sembla, el compositor es va fascinar per l'art de la diva, i ella es va enamorar de la m�sica de Bellini. Tant �s aix� que triaria una de les �peres de Bellini per fer el seu debut sonat al teatre m�s important del m�n, la Scala de Mil�.
Malibran tenia una veu molt singular i personal, i segurament avui no cantaria papers com el de Norma (Bellini) tal com es fa en l'actualitat. Es canta igual ara que fa 200 anys? "Els homes cl�ssics" analitzen com ha evolucionat el cant al llarg dels anys.
Cantants com Maria Callas van marcar una nova manera de cantar, per� tamb� tenors com Gilbert Duprez van canviar la manera de cantar dels tenors per sempre m�s, o Glenn Gould va modificar la percepci� que tenim de la m�sica de Bach per sempre m�s. I tots ells no sempre van rebre el suport esperat.
Tota una setmana dedicada a la cantant Maria Malibran i al compositor Vincenzo Bellini que ens ha perm�s endinsar-nos en com s'interpreta la m�sica, i com els gustos del p�blic condicionen l'art de la interpretaci�. Recupera els moments m�s destacats en el resum setmanal.
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" han dedicat el programa al compositor Gustav Holst. Recupera el resum dels 5 cap�tols dedicats a compositors brit�nics de qui es commemora el 150� aniversari del seu naixement.
"Els homes cl�ssics" commemoren el 150 aniversari del compositor angl�s Gustav Holst repassant la seva biografia i les seves obres m�s interessants. Comencem amb els seus anys de formaci� amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Quan Holst descobreix la m�sica de Wagner, els seus gustos musicals canvien per sempre. Ho expliquem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Despr�s de deixar el Royal College of Music, Holst comen�a una carrera intensa com a compositor. Amb "Els homes Cl�ssics" descobrim la seva traject�ria.
Gr�cies a la seva suite "Els planetes", Holst va gaudir de fama internacional i va rebre nombrosos enc�rrecs dels Estats Units. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran escoltem aquesta suite gal�ctica.
Amb l'�pera "The perfect fool", Holst fa s�tira de Verdi, Wagner i Debussy. Ho descobrim amb l'humor habitual d'"Els homes cl�ssics".
En la setmana de Diada de Catalunya, "Els homes cl�ssics" s'han volgut fixar en composicions que, d'una manera o d'una altra, representin la identitat d'algun poble. Avui, per comen�ar, indaguen en la relaci� entre Finl�ndia i el compositor Jean Sibelius.
Giuseppe Verdi va esdevenir tota una llegenda per a la cultura italiana, per� qu� t� la seva m�sica perqu� representi tan b� els italians? T'ho expliquen els Homes Cl�ssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.
Si en els dos primers cap�tols de la setmana ens hem fixat en composicions que, d'una manera o d'una altra, van ajudar a crear la identitat d'un poble, avui volem fixar-nos en dues obres que, d'entrada, no tenen cap mena de relaci�, i s�n d'un rus i un alemany: Txaikovski i Beethoven.
En el darrer cap�tol d'aquesta setmana, "Els homes cl�ssics" tornen a R�ssia per destacar una composici� que es va concebre com un retrat de la hist�ria dels russos: l'�pera "Boris Godunov", de Modest Mussorgski.
Aquesta setmana, "Els homes cl�ssics" han viatjat gr�cies a la m�sica. Recupera el resum dels 4 cap�tols dedicats a compositors com Sibelius, Verdi, Txaikovski, Beethoven i Mussorgski.
Tota una setmana dedicada a la tonalitat de fa major, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
"Els homes cl�ssics" comencen la temporada envoltats de natura i apassionats i, per aix�, dediquen la primera setmana a la tonalitat de fa major. En descobrim els inicis amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Encara que sembli mentida, hi ha una altra simfonia, m�s enll� de la "Pastoral", que est� en fa. Beethoven i el fa major, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Es podria arribar a dir que la tonalitat de fa major �s pr�pia de les obres religioses alemanyes? Ho descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Tot i la mort de la tonalitat, encara hi ha compositors que escriuen en fa major. En repassem els m�s interessants amb els Homes Cl�ssics.
Qu� t� a veure la Passi� amb la tonalitat de fa menor? Els Homes Cl�ssics ens ho expliquen.
Tota una setmana dedicada a les propostes estivals dels oients, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio. Marxem de vacances, fins al setembre!
Aquesta setmana "Els homes cl�ssics" agafen vacances, per aix� han decidit preguntar als oients del programa qu� tenen previst escoltar al llarg de l'estiu, i d'entre les respostes han triat algunes obres per dedicar-los la setmana. Per comen�ar, la "Primera simfonia" de Ludwig van Beethoven.
En la darrera setmana de la temporada 2023/24 sou els oients els que heu triat les obres que protagonitzen els cinc cap�tols. Avui �s el torn del Trio per a piano opus 97 de Beethoven, m�s conegut com "L'arxiduc".
En aquest tercer cap�tol amb propostes dels oients viatjarem fins al Regne Unit per descobrir el Concert per a obo� de Vaughan Williams.
L'estiu t� diverses cites destacades en les agendes dels mel�mans, i una de destacada �s el Festival Wagner de Bayreuth, on es representar� l'�pera "Tristan und Isolde". I �s que escoltar Wagner �s una altra de les propostes estivals dels oients del programa.
No hi ha compositor m�s alegre i estival que el c�lebre Gioachino Rossini, una altra de les propostes que ens han fet els oients per passar l'estiu m�s musical possible. Ens retrobem al setembre!
En la setmana de Sant Joan, per tant la setmana amb m�s festes majors de Catalunya, "Els homes cl�ssics" es fixen en composicions amb car�cter festiu. Comencem la setmana amb H�ndel i la "M�sica per als reials focs artificials".
En el context de la setmana dedicada a la m�sica de car�cter alegre o festiu, avui "Els homes cl�ssics" volen destacar la Simfonia n�mero 85 en si bemoll major de Haydn, coneguda com "La reina". Una composici� feta des de l'absoluta llibertat creativa.
El t�pic diu que Beethoven no era un compositor alegre, per� molta de la seva m�sica ens omple de joia, com el seu concert per a piano n�mero 2 en si bemoll major op. 19, una obra creada en un context de gran alegria pel compositor de Bonn.
