Gabriel Faur�: Orquestra (5/5)
Faur� no es va interessar gaire per les obres orquestrals, per� s� per la m�sica de cambra. Repassem les seves millors composicions cambr�stiques amb "Els homes cl�ssics".

Faur� no es va interessar gaire per les obres orquestrals, per� s� per la m�sica de cambra. Repassem les seves millors composicions cambr�stiques amb "Els homes cl�ssics".
La setmana de Tots Sants, "Els homes cl�ssics" ens parlaran d'obres en qu� la tristesa o el record dels difunts han inspirat els seus autors. Comencem la setmana amb la "Primera simfonia" de Gustav Mahler i la seva famosa marxa f�nebre.
El segon moviment de l'"Eroica" no �s l'�nica marxa f�nebre que Beethoven compon en una obra m�s gran. Amb "Els homes cl�ssics" descobrim altres marxes f�nebres beethovenianes.
Puccini i Wagner s�n dos dels compositors d'�peres que escriuen marxes f�nebres en els seus drames l�rics. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo les coneixerem.
Una setmana amb la tristesa com a protagonista resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Una setmana dedicada a grans mestres de la direcci� orquestral, com Georg Solti, Thomas Beecham, Otto Klemperer, Pierre Boulez i Charles Mackerras, ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
El 21 d'octubre de 1912 naixia a Budapest un dels millors directors de la hist�ria, Sir Georg Solti. La seva obsessi� per la perfecci� van fer d'ell un dels mestres m�s llegendaris de tota la hist�ria i, malgrat haver dirigit algunes de les orquestres m�s importants del m�n, on ell assegurava va ser m�s feli� va ser amb la Simf�nica de Chicago. "Els homes cl�ssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, te n'expliquen els motius.
La fam�lia de Thomas Beecham era enormement rica, i aix� li va permetre poder formar-se com a director de manera autodid�ctica, gr�cies a la possibilitat de programar concerts per aprendre l'ofici. Ara b�, gr�cies al seu talent va poder esdevenir un dels directors m�s destacats de la seva generaci�, alhora que va impulsar la creaci� de diverses orquestres.
En aquest cap�tol ens traslladem fins a Alemanya amb Otto Klemperer, un director que va rebre classes de direcci� de Gustav Mahler i de composici� d'Arnold Sch�nberg, i gr�cies a les gravacions discogr�fiques que va realitzar amb l'Orquestra Philharmonia de Londres, va esdevenir mundialment fam�s.
Compositor, professor, escriptor i director, Pierre Boulez va ser un gegant de la hist�ria musical, i la seva visi� matem�tica de la m�sica va fer d'ell un mestre innovador que reivindicava la composici� contempor�nia, per� que tamb� va destacar amb les seves lectures n�tides que volien reivindicar la idea original del compositor.
Va n�ixer a Austr�lia, es va formar primer al Regne Unit i despr�s a Praga, on va descobrir la m�sica Jan�cek, que va enamorar-lo fins a tal punt que es va marcar l'objectiu de reivindicar-la a escala internacional.
Tota una setmana dedicada a Alexander von Zemlinsky ara resumida en poc m�s de 50 minuts de r�dio.
Aquesta setmana la dediquem al compositor Alexander von Zemlinsky, potser un nom no gaire conegut, per� un creador amb un talent enorme. Va ser alumne d'Anton Bruckner, Johannes Brahms va ajudar-lo a publicar la seva primera obra i va ser el mestre de contrapunt d'Arnold Sch�nberg. Amb aquesta carta de presentaci�, val la pena tenir-lo en compte. En aquest primer cap�tol l'Albert i el Pedro repassen els seus primers anys com a compositor.
Zemlinsky va rebre influ�ncies de gegants com Brahms i Bruckner, per� tamb� va ser decisiu en la formaci� d'Arnold Sch�nberg. Ara b�, com �s la seva m�sica? En aquest segon cap�tol, "Els homes cl�ssics" de Catalunya M�sica repassen les influ�ncies que va rebre Zemlinsky en la seva obra.
El nazisme va ser nefast per a Zemlinsky, que va haver d'exiliar-se als Estats Units, i un cop all� no va saber adaptar-se i va morir pr�cticament en la mis�ria. Potser aix� ha fet d'ell un compositor for�a desconegut.
Despr�s dels tres primers cap�tols que ens han perm�s redescobrir la vida i obres de Zemlinsky, en aquest cap�tol "Els homes cl�ssics" se centren en una de les seves obres m�s importants, la Simfonia l�rica op. 18.
A banda del seu llenguatge simf�nic, Zemlinsky tamb� va tenir un �xit enorme en el terreny oper�stic, i una de les seves obres m�s aplaudides �s "Una trag�dia florentina", t�tol que avui analitzen "Els homes cl�ssics", Albert Galceran i Pedro Pardo.
Tota la vida de Saint Sa�ns, explicada pels "Homes cl�ssics" i resumida en una hora de r�dio aqu�, a Catalunya M�sica.
"Els homes cl�ssics" no es mouen Fran�a tot i que viatgen en el temps per commemorar el 189� aniversari de Camille Saint-Sa�ns, la llarga vida del qual ens permetr� con�ixer la m�sica francesa del segle XIX. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran comencem pels primers anys del que va ser tot un nen prodigi.
El que havia sigut el Mozart franc�s, com a nen prodigi va seguir amb �xit els estudis al conservatori, i es va graduar amb nom�s 18 anys. Els anys d'estudis de Saint-Sa�ns amb "Els homes cl�ssics".
Saint-Sa�ns de seguida va triomfar com a organista, per� una important donaci� econ�mica li va permetre deixar-ho tot per dedicar-se nom�s a la composici�. Ho repassem amb Albert Galceran i Pedro Pardo
El final del segle XIX va ser el del reconeixement internacional de Saint-Sa�ns. Amb "Els homes cl�ssics" descobrim per qu�.
Saint-Sa�ns no es va sentir c�mode amb les noves tend�ncies musicals de principis del segle XX i malgrat tot va continuar actiu professionalment fins als �ltims dies de la seva vida. Les �ltimes obres de Saint-Sa�ns amb "Els homes cl�ssics".
Tota una setmana dedicada al compositor franc�s Paul Dukas resumida en una hora de r�dio!
"Els homes cl�ssics" viatgen a Fran�a per descobrir la figura del compositor Paul Dukas m�s enll� del "one hit wonder". Comencem repassant els seus primers anys de vida amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Paul Dukas no es va casar amb cap tend�ncia musical i alhora les va abra�ar totes. L'equidist�ncia en l'est�tica musical de Dukas, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Dukas va admirar Beethoven i aix� es fa evident en algunes de les seves obres. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo repassem les m�s importants.
Segons els music�legs, la simfonia en do de Dukas �s una obra acolorida i encantadora. Amb "Els homes cl�ssics" sabrem per qu�.
L'�pera "Ariadna i Barbablava" de Dukas va ser el drama l�ric de m�s �xit del compositor franc�s. Amb Albert Galceran i Pedro Pardo en descobrim les interioritats.
El 23 de setembre van morir Vincenzo Bellini (1835) i Maria Malibran (1836), per�, m�s enll� de la coincid�ncia en la data de la mort de tots dos, en el terreny personal tamb� es van con�ixer, admirar i influenciar. Aquesta setmana ens endinsarem en la relaci� entre el c�lebre compositor itali� i la diva de l'�pera.