Segona entrega de la turra mítica sobre Galicia i Portugal però esta vegada amb extra de derivades locals i xistes sobre l'extrema dreta portuguesa. Parlem del malestar de la gent i de per què l'esquerra ha apostat per la raó i la tècnica front a les emocions.
Esta setmana vos portem la primera entrega d'un capítol doble on entrem a saco amb les eleccions de Galícia i Portugal, que han deixat escenaris roinets per a l'esquerra (que li pregunten a Podemos xd) . Principalment en terres gallegues on després del hype generat per les enquestes i la bona campanya del BNG s'hem adonat que les coses costen més del que sembla.
Ja sabem que la Intel·ligència Artificial tendeix a assemblar-se als seus creadors. Enn altres ocasions de la IA fatxa i de la IA explotadora i ara també tenim la woke: Microsoft s'ha vist obligat a retirar la seua IA (Gemini) per sobrerrepresentar minories fins a extrems grotescos: soldats nazis japoneses i pares fundadors dels Estats Units indis americans, entre d'altres. Hui parlem d'inclusió i diversitat portada al ridícul de l'individualisme extrem i la marca personal.
Arrel de la denuncia per ludopatia d'usuaris cap a Match Group, matriu de Tinder, Meetic i altres apps de cites, entrem al debat sobre l'ús d'estes aplicacions per a lligar, la diferència entre sexes dins del "mercat de l'amor", la masculinització dels usuaris i els límits d'estos usos.
El #MeToo ha tardat més de set anys a arribar a Espanya; i vam haver de sentir i llegir que açò era un oasi i que dir noms no era important. Quan per fi ha aplegat el primer a caure ha sigut un director de segona, gràcies a una investigació periodística d'El País. Hui parlem d'un altre tema en que per desgràcia tampoc no hi ha una "excepció ibèrica": assetjament, denúncies, "discos durs" i un periodisme que, per una volta en la vida, ha fet exactament el que s'hauria d'esperar d'ell.
La indústria de la moda està en crisi conseqüència d'un model insostenible, contaminant i basat en l'explotació, però l'estocada final li l'estan pegant les milícies houthis obligant-los a fer molts més km per arribar al públic europeu. Una acció que fan en suport a la causa Palestina i que està obligant els estats occidentals a moure fitxa mentre a casa nostra continuem embovats amb Eurovisió.
El que va començar com una protesta del camp francès contra el govern de Macron ha acabat escampant-se per tota Europa, i tots demanen coses similars: la demanda de preus justos, la fi de la competència deslleial i unes institucions que els ajuden per compte d'ofegar-los en burocràcia. Hui parlem de la gent que vol viure de la terra; atrapats entre l'extrema dreta oportunista i els progres de ciutat que no saben reconèixer els seus ni quan els tenen davant dels morros.
Hui aprofitem per parlar de fem, reciclatge i periodisme, en una nova entrega de per què els diaris fatxes reben totes les subvencions públiques i com tenen eixes suposades audiències desmesurades.
Els discursos antiimigració son tendència a tota Europa. I per això, com a bons centreeuropeus, els catalans no podien ser menys. Parlem de la deriva racista de Junts: siga per tornar a tocar poder de la mà de la dreta espanyola o per evitar que l'alcaldessa de Ripoll els furte la cartera, hui fem un spoiler: sale mal.
Segona part del repàs a les coses més vergonyoses, en este cas de l'inici de 2024: cavalcades de reis, alcaldes i algun que altre protagonista sorpresa
Tanquem el cicle del primer any del Recapte amb Àlex Seguí, que val a dir que és de tots els convidats el primer que ens apareix amb l'entrevista preparada en un full. Potser el coneixeu per La Gossa Sorda -o pel seu últim single, Paradigma Mort -, però també és un artista polifacètic i últimament, professor d'animació. Parlem d'ensenyar a dibuixar, del mercat de l'art, de la CIA, d'Hortensia Herrero, de la blancor i de la llum, entre d'altres coses....
Hem callat un parell de setmanes -encara que ja sabeu que hem estat gravant altres coses- però ja no podiem més. Esta setmana i la que ve fem recull de les coses que ens han semblat més ridícules de l'any passat i del que portem de 2024, incloent els nostres bons propòsits.
Per acabar l'any vos portem una pausa agradable enmig de les festes de Nadal amb l'amiga, artista i activista Irene Puente, qui ens comparteix la seva visió sobre el món de l'art i la cultura, explorant les tensions entre ser un artista i una treballadora. Amb ella parlem dels desafiaments de la indústria cultural i la necessitat de crear contingut amb un compromís polític, com és el cas del seu curt documental "Encara Dura". Per últim, ens dona temps a compartir les preocupacions que la uneixen...
L'informe PISA no ha caigut massa bé enguany en Catalunya, i no ha faltat temps perquè eixira el govern assenyalant als immigrants en compte de vore quines coses han fallat. Però fora d'aquest núvol sí que hi ha hagut molta gent que s'ha preguntat les possibles causes i perquè sempre ens encabotem en l'argument "viejo": que els xiquets i xiquetes de hui en dia són pitjors que nosaltres mateix.
Abans i tot de saber els plans del PSOE d'ampliar quant abans el port de València, ja portàvem dies pensant en metròpolis que s'enfonsen dins la mar, rius i aiguamolls. Hui parlem de ciutats que, com el nostre Cap i Casal, no tenen gana d'esperar al canvi climàtic i doblen l'aposta.
Carmen Merina, coneguda a xarxes com @rayomcqueer_ , va saltar a la fama fa poques setmanes per ser acomiadada després de denunciar en xarxes les condicions laborals d'una franquícia de cafeteries. Als pocs dies havia entrat de ple al món de la faràndula i només responia entrevistes a través del seu "talent manager". Hui parlem de drets laborals, influencers i tota l'autoexplotació inherent a l'èxit personal a tota costa.
Ens salva la cultura del feixisme o és una forma com una altra de traure diners al contribuent? Esta setmana, Trilladora amb gent de la casa sobre la cultura blanc gotelé, fons d'inversió i històries d'amor entre milionaris. A nosaltres se'ns va fer curt
Milers de pares i mares s'han associat per fer front al gran problema del nostre temps: els xiquets són addictes a la pantalla. I no presten atenció. I ja no respecten res. I tot se'n va a la merda. I tot això ho parlen, per suposat, a través del mòbil, sense vore cap contradicció pel mig. Així que hui parlem de catastrofisme i de la idealització retrospectiva de la pròpia joventut, una cosa tan vella com anar a peu
Tornem sobre un tema ja tan atemporal com les gestions d'Elon Musk per carregar-se tuiter -els de la vella escola mai no li direm X- per parlar de les nostres preocupacions: la privacitat, el futur de la comunicació, i, sobretot, la necessitat de ser amos dels mitjans de producció. Tags: Elon Musk, gestió de Twitter, privacitat en línia, futur de la comunicació, tendències en mitjans socials, propietat de mitjans digitals, anàlisi de la indústria tecnològica, estratègies de plataformes socials, ...
Mentre el nou govern de l'Estat pren possessió, hui seguim amb el principi i final de tota política institucional progressista: pactar amb el PSOE. Hui parlem de pactes i els seus límits, de la Catalunya postprocessista i de l'independentisme amb Arturo Puente, periodista d'ElDiario.es, navarrès i sobretot amic d'esta casa.
Fa unes setmanes, Sarah Wagenknecht, fins aleshores diputada dels alemanys Die Linke, anunciava una escissió al seu partit per constituir una nova força populista que combina elements d'extrema esquerra i extrema dreta; així que hui anem d'excursió a la meca del rojipardisme alemany i ens preguntem si hi ha risc de contagi a casa nostra fora de la secció d'opinió de El País
Parlem amb Belén Ivars, de Benissa, és músic, comunicadora, programadora, fisioterapeuta, militant i ex-política, no necessàriament en eixe ordre. Amb Berlem (com la trobareu en xarxes) parlem del que ens vincula i el que ens expulsa del lloc que en algun moment hem considerat la nostra llar, de l'experiència política i social als pobles. Però també del futur de la nostra llengua i la relació amb estos entorns locals.
Com ens van quedar moltes idees penjant del programa anterior, esta seguim parlant d'urbanisme distòpic: hem vist The Architect, una miniserie noruega que podeu trobar a Filmin; hi trobareu ciutats sense cotxes i gent vivint en cotxeres que no renuncia per això a l'èxit artístic-professional
Espanya segueix sense govern electe i en plenes negociacions d'investidura, i tornem a fer una Trilladora per parlar de les coses que trobem a faltar als grans mitjans: el descrèdit de la política i la invisibilitat dels valencians, per a variar.
Jorge Dioni López és -que recordem- el primer autor a qui ressenyem dos vegades. Ja vam parlar de La España de las piscinas en la primera temporada, i ara toca El malestar de las ciudades (Arpa, 2023) en un programa més llarg del normal i que encara així se'ns queda curt. Així que hui parlem dels pobles i ciutats on s'han deixat de fabricar coses, per apostar-ho tot al moviment de persones i capitals; i sobretot dels disgustos que això ens genera.
En el capítol d'esta setmana parlem d'experts, ciència, extrema dreta i el Brexit, per tal de tindre l'excusa de revisionar la pel·lícula "Brexit, the uncivil war" (2019) i clavar-nos, un dia més, amb l'obsessió de l'esquerra per la raó il·lustrada, fins i tot quan és a expenses de la democràcia.
Les acusacions de violència sexual contra Russell Brand, còmic i actor anglès, i especialment les reflexions que fa sobre el cas un altre còmic, l'escocés Daniel Sloss a X, el seu últim espectacle, ens porta a parlar de les implicacions pràctiques del #MeToo sis anys després de Weinstein: fins on arriba la responsabilitat individual d'un testimoni d'abusos? I el fins quan perseguirà el càrrec de consciència als que callen?
Hui encenem la trilladora per anar-nos-en a l'altra banda del Mediterrani per vore si podem separar el gra de la palla sobre el l'apartheid israelià, anant més enllà del debat moralista inútil instal·lat en els mitjans tradicionals. Per a això parlem amb Jorge Ramos Tolosa membre del Colectiu BDS València (Boicot, Desinversions i Sancions a Israel), per contextualitzar la realitat palestina-israeliana i vore quines solucions té açò, si es que n'hi ha.
Després d'un estiu calentet i de milers notícies que generen desesperança front al canvi climàtic parlem de Contra el mito del colapso ecológico (Arpa, 2023) d'Emilio Santiago. Un llibre concebut contra el discurs col·lapsista molt present a l'ecologisme espanyol, desmunta algunes de les seues teories més preponderants i dibuixa algunes línies per no caure en el derrotisme climàtic.
Una vegada finalitzada la vaga de guionistes de Hollywood entrem a valorar el que han aconseguit i perquè ho consideren una victòria. A més, la nostra delegada especial ens informa de com avança la vaga d'actors i actrius i quins són els sectors que plantegen sumar-se a la nova era del "hot labour summer".
