Molt bé Alex, estem a l'aire. Som-hi tio, que m'expliques avui? Doncs el que et deia, que m'han posat punts. Podem demanar consells a l'audiència perquè... què has de fer per aquest cicatric ginebans? Sí, doncs m'agradaria. No tenim un canal de comunicació per a qui ens escriu la gent, no? Bueno, el Twitter, però... Tia, un parell de persones que ens escriuen per a Twitter. No tenim res oficial com una conta de correu, allò... hola arroba focaterra.com, no? Sí que la tenim.
No l'escriu ningú, no? No l'escriu ningú, tio. És el de l'arbre en el bosc. Com vols que algú t'escrigui si no ho expliques, no? Llavors... També és veritat. Si no te'n recordaves ni tu, com pots pretendre que algú altre se'n recordés? Miri, aprofitem per anunciar-ho. Tenim una adreça, una bústia de correu, que és hola arroba focaterra.com. Estarem encantats de rebre les vostres peticions, crítiques, propostes, suggeriments de contingut i insults diversos. Vull dir, encantats de rebre'ls.
Prometem llegir-los, més o menys, saps? Els trairem redirigits als nostres correus, això sí que me'n recordo. Ho veurem immediatament. No és allò que hem de fer l'esforç proactiu d'anar a una puta conta de correu que no mirem mai, sinó que ho hauríem de rebre al correu de feina. Per tant, ho veurem ràpid. Fem la prova, a veure quanta gent ens escriu, després de sentir això. Vinga. A veure què passa.
I per tota la gent que estigui en vies de sortir de les grans xarxes socials, com jo, per exemple... Tu no estàs en vies, tu vas sortir fa anys. Sí, sí, en realitat vaig sortir fa molt temps perquè... Ai, no ho sé, Àlex. Saps què busco? Què busques, tio? Estic intentant retirar-me d'aquestes grans plataformes que al final fan una mica de tot, però no fan res.
I dedicar-li més temps al tipus d'eines molt més verticals, enfocades, que fan una cosa però la volen fer molt bé, i invertir més temps en elles que no pas en aquestes que són molt més transversals. I crec que aquesta és una gran entrada de nou i és el segon passe que faig a una entrada de foca-terra consecutiva cap a aquest episodi on parlem de què? D'eines de productivitat. I quina tan bona entrada com aquesta, no?
D'haver dit que estic separant-me d'aquestes plataformes transversals i estic invertint més en aquests nichos verticals. És brillant, Àlex. No m'ho recompenses, això. Me l'has tret perquè jo anava a dir que quan envieu correus a hola a robafocaterra.com jo ho obriré des de la meva conta de Superhuman. I llavors ja entrava en... Hauria estat bé, vull dir. No pots guanyar el mestre, no pots guanyar el mestre. Per quina comencem? Comencem per correu o no? Ho dic perquè ja...
Sembla que és un tema que d'alguna manera m'ha tocat i algun cop, però serveix per exposar... No, mira, deixem el correu pel final, perquè és que em lligarà amb un concepte que vull fer per tancar. Per tant, me l'apunto. Jo el que volia parlar és d'aquestes eines que s'han posat molt de moda últimament que, hòstia, em milloren substancialment la manera de treballar, de viure, et fan la vida més fàcil.
Són eines que han repensat conceptes tradicionals, com el correu, el calendari, la missatgeria instantània, l'organització de projectes, l'organització de tasques, etc. Però d'alguna manera, puc posar un punt també de crítica, són molt cares, tio. O sigui, concepte Superhuman, pagues 30 pavos al mes per tenir un client de correu. Pots tenir el teu correu gratuït amb Gmail i ja està. Pots tenir i altres clients de correu.
En el seu moment, ara no me'n recordo, però Newton, Spark, tots aquests clients de correus, em sembla que alguns són gratuïts, alguns són de pagament, són eines que fiques per sobre de la infraestructura de Gmail o la tipologia de correu que facis servir i et donen certes funcionalitats que no té Gmail, una interfície millor, et donen més velocitat, et fan més maco, etc. I també et donen aplicacions natives pel mòbil.
I hòstia, vull trobar quin és el punt d'equilibri entre la conveniència de fer-la servir i el preu que pagues. Tu quines en fas servir d'aquestes? Si en fas servir alguna per correus, per notes, per tudús, per calendari... Pagues, però tens alguna d'aquestes que dius que han sortit en els últims cinc anys? Per contestar-te abans a una amb un apunt que has dit, i és que Alec Rodríguez, m'avergonyeix que tu hagis dit això. Atenció al que has dit. Has dit que et semblen...
No, però ara sé per on vas i entenc el que has dit. Aquí s'ha de jugar una mica a fer el poli dolent, perquè no soc el poli dolent, és que em fa una fatal ser el poli dolent. Però ho has dit molt malament. Has dit que el software d'aquests tios és car. Tu no, tu no em pots dir això. Un tio que ven software no em pot dir que el software d'aquests tios és car. Perquè tu, macho, tu ets caríssim. No, em refereixo clar. És car en relació a les alternatives. M'explico.
Estan aprofitant molt d'aquesta pandèmia que hi ha hagut de les subscripcions. Un client de correu, antes, el software abans... Un moment, pollabella, eh? Tu pagaves una llicència un cop i deies, hòstia, que car, ja paga 100 euros per aquest software, o 50 euros per aquest software, és caríssim. I avui en dia paguem això anualment, ad infinitum, i no hi pensem. Per un software que tampoc és molt millor. Aleshores, si ho mires al final de l'any, el preu de Superhuman són 360 paus l'any.
360 paus l'any. Fa 5 o 6 anys que el dec fer servir. Doncs imagina't, ja he pagat més de 1.000 euros per aquest software, que és un gestor de correu. Que a mi, jo el pago encantat. I aquí ve l'altra part de l'equació. Per això volia deixar-ho una miqueta pel final, però ja hi tornarem aquest concepte. És el de dir quantes hores m'has salvat. Quantes hores m'has salviat. Però trobo que a Superhuman li veig un avantatge claríssim.
Però és veritat que hi ha molts que s'estan aprofitant d'aquesta onada d'aquestes eines més fancy, inclús pijetes, si tu vols, que estan molt ben fetes, amb un toc de producte exquisit, molt ben dissenyades i tot això, que potser s'estan aprofitant d'aquesta onada d'eines de superproductivitat maques, però cares i no sé si a totes els sortirà bé la jugada. Aquest és el meu punt per Superhuman i ho pago encantat.
Però n'hi ha d'altres que l'estic veient i dic, entenc que vulgui ser un Superhuman, però el valor que aportes no és exactament el mateix, perquè una persona com jo es podia passar perfectament el dia vuit hores amb el correu. I a mi, calculo que dues hores al dia me les estalvia. Les meves dues hores són més cares que la mensualitat de Superhuman, per tant, em surt a compte.
Però no sé si aquestes mateixes eines, per gent que no té el meu càrrec o el meu preu per hora, perquè ens entenguem, els hi surt a compte. I si el valor que aporten és tan alt com el de Superhuman que al final el correu és una eina de facto de comunicació per a empreses i per a vices. Això és el que volia dir. Gràcies per la declaració, Àlex. Ara ja puc contestar-te la teva pregunta de quines eines faig servir i quines no. Ara sí.
Ara que sabem que realment el software dels altres és molt car i el teu és molt barat, ara ja ho podeu contestar. Mira, amb mi acabaràs molt ràpid. Jo no faig servir voltes. No, això ja està. Ah, potser et sorprèn. Potser et sorprèn amb alguna. A veure, per mi hi ha una que, com bé tu dius, és una llicència d'aquestes old school, que és possiblement la primera cosa que instal·lo en l'ordinador quan comencem des de zero. I si ho fem amb un cleaning salt? Magnet. Va, doncs en són dos.
Perquè fa uns episodis vestit magnet que des de les hores me l'he posat jo i les recomano. En són dos. Són d'aquelles coses que crec que les preferiria el dit petit del peu. Bueno, clar. S'ha anat a dir la part més inútil del cos. Et sorprendria perquè s'ha vist el dit petit. Podríem fer un episodis d'això. Tinc opinions. Però és igual, no entrarem al tema.
Sí, i que evolutivament no dic que hi hagi data sobre això, però estic segur que la generació Z i la que ve després té els dits als peus més petits que nosaltres. Però és igual. Dic això. Perquè hem de passar mig temps de peu, no? Perquè em sembla que està relacionat amb l'equilibri, que no necessitem tant. Quina tangència. Sí, no, petita tangència. Està relacionat amb que dintre de poc els nens, en lloc de sortir amb un puto pa sota el braç, sortiran amb una merda de telèfon mòbil.
És un altre tema. Ara ja venen amb un telèfon mòbil sota el braç, no amb un pa. Generalment el pa és un tema més útil per la continuïtat de la raça humana. Però és igual. I l'altre és el que és el vot. Exacte. I l'altre és el que és el vot. Et sorprendrà saber que faig servir les dues jo ara per culpa teva. T'estic agraït i et dono gràcies públicament. Però tu saps com... Mira, ho sento. Jo potser sí que he posat una mica de maldat al món.
I em sap greu demanar disculpes si he fet alguna cosa malament, si algun dia vaig tallar el pas a una vella mentre passava i em sap greu, però he posat molt bé al món recomanant aquestes eines. Però molt. Molta gent els he recomanat i em diuen no sé com collons podia viure sense això. Per tant, aquestes dues total. Però aquí tampoc hem trencat la banca perquè una va al 9 al 99 una vegada i l'altra em sembla que va al 3 cèntims. Sòfora l'antiga. És sòfora l'antiga. I és una mena de pressió.
Al final, totes les eines de Mac funcionen així. A mitja macuda, per exemple, Bartender o Alfred. Alfred o Raycast, que et canvien el... Hòstia, com es diu la merda aquesta del Mac? Es diu Spotlight, el cercador de Mac, el que fas comment, esbuai. Et canvien a Spotlight, que és una eina bastant inútil o que no arriba al potencial que podria esperar d'això. I li dones superpoders de poder fer combinacions de tecles més potents. Li dona shortcuts, pots buscar dintre d'arxius, pots buscar...
Pots fer més operacions matemàtiques, pots fer fórmules, etcètera, etcètera. Que amb el Spotlight, amb prou feina, es pot sumar i restar. Amb el base de Mac, en canvi, com que és Alfred o Raycast, pots millorar això. A més, li pots donar el superpoders de intel·ligència artificial, però també és una llicència de pagar un cop. Aleshores, aquests m'interessen menys que els que són de llicència recurrent. Però també està bé, mencioneu-nos, perquè ja que estem... Jo recomano aquestes eines.
Seguim. Seguim. Seguim. Què més faig servir? Una altra que per mi és inestimable i de veritat, eh? Crec que és d'aquelles que, sens dubte, et canvia la vida. One Password. Val molt poc. Pel valor que deporta, val molt poc. 39 euros l'any, crec, que al final això... Res, vull dir... Com dirien els millennials com nosaltres, pèl amb 10. Això, res. Això, poc. Evidentment, sí, tu ho has dit, notion, però notion pago ja però per un tema de respecte.
És una eina que la faig servir tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, que podria anar amb el plan gratis, perquè el plan gratis és extremadament generós, però extremadament... Però és que, ei, tios, em calleu bé, en sèrio. O sigui, és que feu les coses molt bé. Ho feu molt bé. De veritat, és d'aquelles que pagues quasi, quasi, per dir... Vull que seguiu endavant i que les coses us vagin bé. Malgrat dit això, i aquí és on ve el meu contraargument sobre el tema.
Què passa amb totes aquestes eines quan escalen? I és una mica... El concepte... Anem a posar dos exemples una mica diferents. En podíem posar tres, però de moment començarem amb dos. O sigui, aquestes eines tan verticals sempre tenen un endgame, no? I és el de dir... Mira, tu, quan m'has mencionat el fet que per tu et semblaven cares, clar, per què?
Perquè d'alguna manera aquests tios tenen un problema que la gent sol tenir, a menys que et diguis Apple, Microsoft, etc. etc. I és que del teu corbusiness, és a dir, de la teva activitat vertical principal, has de fotre calés, d'acord? Llavors, fer calés és un problema, perquè és difícil. Contractar desenvolvedors que estan... Estàs competint amb ells, amb companyies que tenen... Bueno, la cova de l'Ivavà a la banca, és complicat, no?, perquè tenen molts diners.
Llavors, posem un exemple trivial. Per Apple, Apple Music, o per Amazon Music, o per altres, això és un cost de marketing i literalment és una eina que podrien donar de gratis, perquè el seu model de negoci està a una altra banda, però això els serveix per captar i retenir la qualitat de la gent que hi ha al seu cost.
Això els serveix per captar i retenir clientela i per mantenir-la com l'octín, però això és una cosa que podrien donar de gratis, però en si mateix és el model de negoci d'una altra companyia. Digue-li Spotify o Deezer. Aquests tios han de fotre diners amb el que els altres poden cremar com a dòlars de marketing, i això és una putada. Jo a la mateixa hora el passaria i posaria un exemple molt recent, que l'altre dia el vas mencionar tu.
Tu tens Notion, una eina que jo pago per ella i m'agrada molt, però tu em dius que podries fer el mateix amb una eina gratuïta de Microsoft. Et diria que sembla que sí, però què és el que m'agrada de Notion, o què és el que m'agrada d'aquestes eines verticals? I ara ho vaig posar en termes molt pragmàtics. Saps què m'agrada, Àlex? M'agraden les release notes.
M'agrada anar a les release notes i veure que hi ha un tio que de manera dedicada li està fotent hores a dedicar un producte verticalment que m'interessa. Llavors, quan jo miro les release notes i veig que estan extremadament actualitzades i que el tio posa, mira, hem fet això, això i això... Allà estàs llistant una sèrie de bullet points que t'escriuen com m'estàs fent
a mi la vida millor i com m'ajudes. Perquè resulta que com que a mi aquesta eina m'ajuda molt i hi ha un tio que està activament dedicat a millorar-la, ostres noi, m'estàs fent un favor, gràcies. I a tu et vull... És que amb català Albert és dolentíssim, però és com suportar, perquè sembla que el tinguis com que aguantar, que sigui un pesat, però no, vull dir, li estàs donant suport. Ostres, jo el vull encoratjar a que segueixi endavant, tio.
És que està fent un producte molt bo i si t'agrada el software, el craft que hi ha al darrere, crec que és important seguir apuyant aquesta gent. Llavors, aquest, a què em referia? Em referia a que generalment aquestes companyies tan verticals estan competint amb monstres molt horitzontals que poden oferir la seva de manera vertical. Llavors, quin és l'end game d'això? El final del joc? Doncs el final del joc moltes vegades és que acabi sent adquirit.
O que aixequis una ronda de finançament de gazillons perquè no tinguis que preocupar d'aquest tema. El primer exemple podríem dir, per exemple, per posar-ho a l'agost recent, Figma, que ha sigut adquirida per Adobe per una quantitat que no pots ni escriure en un Dyn4 o One Password, que ha sigut finançada per una quantitat semblant. Sé que és escales menor, però... Que no pots escriure en un Iacotra apaïsat, no? Apaïsat, exacte. Per tant, un és apaïsat, l'altre és d'això,
però bueno, però que igualment no pots escriure. Aquest és el punt. Llavors, tens aquestes opcions, què pot passar? Que si tens una ronda de finançament d'aquest tipus, els incentius dintre de la teva estructura igual canvien, perquè has de fer feliç a uns tios que es diuen inversors en lloc de fer-te feliç a uns tios que es diuen usuaris. Que generalment quan és un late stage d'aquesta manera no sol passar tant, però podem parlar-ne. I l'altre és el de l'adquirit,
que llavors què et pot passar? Pot passar que t'adquireixi Google, en tal cas et desmanteli, t'incorpori, t'oblidi i s'hagi acabat el teu joc, i tu com a founder et piris i s'acabi la teva vida, o pot passar-te com espero i creu amb els dits com a adobe i segueixis endavant. I quin avantatge té ser adquirit?
Doncs el que dèiem, t'has de preocupar menys per els teus costos estructurals i potser pots compartir certs recursos amb la mare d'alguna manera, però a vegades això et fa perdre aquesta verticalitat i aquesta delicadesa que tens al fer la release notes. I quan dic release notes em refereixo a la idea, no a la pàgina en si, jo sé que la segueixen fent.
Però per exemple, després d'acabar amb Password hauria sigut mega invertida per 10.000 melons d'euros i de dòlars i de tot, i un segueix fent un release notes com els engegeixo cada vegada, és una meravella.
Potser tenen una persona dedicada, o sigui Slack, es va fer famós per moltes coses, però una de les coses que va fer-se viral era el release notes i ells comentaven que tenien una persona dedicada a fer això, no sé si era el 100% de la seva feina, perquè dius això seria el punt àlgid de la estupidesa que hi ha dins de les startups, però al final són una estratègia de marketing.
Tenien una persona dedicada a fer unes notes de release notes tan creatives que la gent, jo durant la temporada me les mirava, però vaig llegir les de Slack i després van començar a copiar altres.
Versus tens algunes altres empreses que l'únic que fan sempre és backfixing, no sé quina d'aquestes, així com famosa, potser és Twitter o un cinc, sempre posen el mateix puto missatge al pal, no volem donar release notes, posem el mateix puto missatge, encara que facin una actualització major i tot això, és igual.
Està bé el que dius, hi ha una cosa, has dit moltes coses, ja m'he oblidat de la meitat, però hi ha una cosa que m'ha fet gràcia que és el tema del preu, perquè ja has fet un parell de cops. Crec que si a mi em causa conflicte el tema del preu, no és perquè soc un passadero o una persona austera i tot això, sinó perquè generalment aquestes coses intenten monetitzar un espai que abans havia estat sempre gratuït. I et poso el contreexemple. Avui en dia xoca que quan tu vas a buscar un...
Tots ens en recordem que a l'època de Windows tothom tenia el Windows Pirata, sí, Windows em servia, Windows Pirata o l'Ado anava a dir el Photoshop Pirata. Per què? Perquè potser no me'n recordo quan et costava Photoshop, costava potser centenars d'euros tenir el Photoshop original o l'equivalent en pessetes.
I llavors, clar, què passa? Tenies un preu tan alt d'entrada que és que avui en dia desconfies de les eines gratuïtes d'edició d'imatge, perquè dius, home, no, això era el seu moment, costava molt, no pot ser que això sigui gratis ara, no? Per contra, coses que tradicionalment havien estat gratuïtes, com per exemple la gestió de correu, hòstia, que vinguis Superhuman i et faci pagar 20 o 30 euros mensuals, et crea com un estrès mental de dir,
però per què? Si això sempre ha estat gratuït, si em costa més, per comparació. Tu imagina't que ara els advocats, el dia de demà, fossin gratuïts, no t'ho creuries, tio, dius, me n'han estat estafant tota la vida. És per això, perquè comparativament, mirant retroactivament, veus que no concorda.
Tu imagina't que el dia de demà, ja no els advocats, però surt un navegador web que diuen, és que has de pagar per aquest navegador web si el vols fer servir, i dius, tio, però si tota la vida els navegadors han estat gratuïts, no sé si n'hi ha hagut algun de pagament, potser hi havia algun que podies pagar i tot això, però han estat gratuïts, per què he de pagar per aquest? Però et diuen, és que et canviarà la vida, saps?
Imagina't que té, doncs, entrada de comandes per veu, un assistent virtual, té video trucades integrades, té no sé què, saps? Té no sé quantos, té tantes funcionalitats, però és de pagament. Ara és la millor experiència que tindràs a la vida navegant per internet. Puta mare, jo començaria a fer-lo servir si a mi m'estalvia feina, però d'altra banda pensaria, hòstia, però tota la competència és gratuïta, no? No és un espai en el que tothom paga per això.
Un exemple, un altre exemple d'aïnes, perquè ens estem anant aquí per moltes tangents, però volia recomanar un parell d'aïnes, i mira, una d'elles és que que a nosaltres ens ha canviat, no diré la vida radicalment a nivell d'empresa, però ha millorat molt la felicitat de l'equip, que es diu Linear.
Linear s'ha fet una miqueta famosa perquè és una aïna que ho està petant a nivell de project management, no deixa de ser un gira sofisticat, però, a diferència de gira, que és una aïna que s'ha quedat el 1995, en termes de funcionalitats i d'experiència d'usari, aquesta aïna probablement té menys coses que gira, coses, i certes coses les fa pitjor que gira, però hi ha algunes molt específices que les fa molt millor. Quines són? Les que són rellevants avui en dia, no?
Que és la claredat mental, la UXUI, i sobretot, sobretot, la velocitat d'execució de les coses, que Superhuman també ho deien, no? Que en diu, totes les interaccions de Superhuman passen en menys de 10 milisegons, no? O 20 milisegons tenien una bogeria de temps de resposta de lo petit que era, no? I aleshores això s'està començant a implementar molt. Per què?
Perquè, hòstia, no pot ser que tu et gires el 2023, i no el fem servir en algun projecte perquè fem servir les eines de clients, i vas a obrir un ticket o crees un ticket i trigues tres segons a aparèixer del board, saps? Hòstia, no pot ser, tio, saps? Perquè a més, tot el puto JavaScript de vegades, bueno, peta per aquí i peta per allà, i generen consistències, no? Aquestes eines fan que vagin tot molt ràpid. I hem posat molt de focus en això. Per què?
Perquè, hòstia, vivim en una societat de la immediatesa, de l'experiència usuari. Doncs anem a focalitzar-nos, que siguin... Si t'hi fixes, són mogudes, són eines que ja et surten amb el dark mode, per exemple, les pàgines web són encegres, molt amb neon... És l'una d'aquestes que a tothom hi ha una pàgina web, de fet, de pàgines que s'han copiat l'estil de la pàgina de línier, perquè s'han copiat completament.
Aleshores, aquest tipus d'eines, hòstia, per bé que són, són cares, línier, ja vens de pagar gira. Probablement pagues el mateix, probablement inclús pagues més en gira, i dius, doncs la pago a gust, perquè el canvi de... No penses, no és una variable, no? Però tu mires al final del dia i dius, home, a mi, línier, per exemple, el que et dic, no?
El fem servir no només per la gestió de projectes, tenim tot, o sigui, tot el hiring, el reclutament de l'empresa, les vendes, les decisions comercials i tot això, i les decisions estratègiques, les tenim per línier, no? Aleshores, això ens permet estalviar-nos altres eines. Probablement deixem de fer servir Basecamp, que és una eina que sempre he recomanat i que, com tu, en Ocean, nosaltres hem pagat més que res per filosofia, perquè gràcies als llibres de Basecamp vam crear l'empresa,
són... Un dels cofundadors de Basecamp és el creador de Rails, per tant vam dir, bueno, fem servir Basecamp. No és ni de llarg la millor eina, però l'hem mantingut fins ara, 9 anys per filosofia, per tant ho entenc, eh? O sigui, entenc la teva fixació en Ocean o la teva devoció, no?
Hi ha una altra parell d'eines que m'agradaria comentar, encara que sigui ràpidament, i una, de fet, és gratuïta, però que crec que està molt bé, perquè ha solucionat una cosa, Marc, que portava 10 anys patint d'això, i és Cron. Coneixes Cron? Sí, la coneixes. Acaba comprant Ocean. Ocean, sí. Ocean. És una eina calendària que fa... És un calendari, farà les coses millor o pitjor, però fa una cosa extremadament bé, que no fa cap altre puto calendari.
M'ha portat 10 anys trobar aquest collons d'eina, que és que sincronitza calendaris entre diferents contes i es tenen en compte entre ells. I hòstia puta, és que això és una cosa molt dolorosa, tio. És molt dolorosa, sobretot...
Jo tinc tres calendaris, el personal, ho tinc diversos, però que facin conflicte el personal i el de la feina, principalment i ocasionalment, el de StartupGrain, amb tirant reunions per allà, que te les posen al calendari, però com que ells no veuen que estàs ocupat, no passa res. Però tu probablement els teus altres dos calendaris tenies visita al dentista, al personal, o potser una reunió de feina que tens amb l'equip cada dijous a les 12.30.
I t'és igual, et tiren a reunió o no. Amb cron no passa això. Sincronitzes de manera... M'agrada molt la paraula, automàgicament. I pots bloquejar, dius, aquest esdeveniment bloqueja tots els altres calendaris i t'hi ho sota una pau mental. Saps per què? Perquè no havia aconseguit, amb Calendly, HubSpot Calendary equivalents, no havia aconseguit aquesta cosa. Per tant, jo em feia el típic Calendly d'agenda, però no m'agrada perquè només es sincronitzava amb el calendari de feina.
A la que aquell dia diguessis avui he d'anar a la DGT a recollir el carnet de conduir, com que no hi ha el calendari de feina, et podien reservar un eslot allà. I és una gran putada, perquè jo m'adonava que em passava cada setmana, dues o tres vegades havia de reagendar coses perquè me les havien ficat en llocs que no tenia disponibles. Estaven disponibles, el calendari de feina, però no ho haurien d'haver estat pel personal.
Llavors ja vaig començar a replicar el calendari personal, posar-hi els deveniments a la feina, com anar al gimnàs, anar al dentista, i clar, la gent de la feina ho veia. No mola, tio. Aquesta eina, tio, 100% recomanada per a qui tingui aquest tipus de coses. Tu què fas servir per al calendari? Em diràs el d'Apple. Abans del calendari... Bueno, sí, espera, és que és interessant el que has dit, el d'Apple. Fixa't. No em diguis que fa servir el puto calendari d'Apple, tio.
Crec que ningú fa servir el calendari d'Apple, perquè és impossible fer-ho servir. Però per què? Perquè fa un moment em dius, ostres, tio, estem pagant pareines que solien ser gratuïtes. Però, vale, o sigui, i aquí és quan et torno la pilota amb el meu primer punt que et deia, no, mira, és que el problema
d'aquestes companyies, quin és? És que són tan transversals que ells, tio, el calendari, el tenen allà, mira, fill, perquè la tieta el faci servir i vegi que hi ha un calendari, però és inutilitzable. El correu, igual, llavors em dius, hòstia, que no són gratuïtes, hi ha aquestes eines.
Sí, són gratuïtes, però el fet que aquestes companyies tinguin aquesta transversalitat i aquesta deixadesa en aquestes eines i el seu foco en el model de negoci s'han anat per una altra banda, ha donat espai o ha creat l'espai perquè companyies puguin monetitzar verticalment fent únicament allò. Llavors hem de donar gràcies a la deixadesa de les grans perquè ara puguem estar pagant pareines verticals que ens fan la vida millor, perquè elles no se n'ocuparan.
És a dir, diguem que Apple no treurà els release notes de l'Apple Calendar perquè vergonya els hauria de fer treure-les. Llavors aquesta és com la primera, llavors què fa això? Doncs dona espai a coses com Fantastical, per exemple, o com Chrome, aquest tipus de coses. Aquesta és la primera que et volia... que et volia mencionar perquè crec que és important, però quina pregunta m'has fet? Que feia servir de calendari. Ah, sí, és veritat.
La meva resposta no t'agradarà, però no t'agradarà gens, a més. Vinga, a veure, fas servir notion de calendari. És que saps què passa? Moltes vegades, el problema que tenim és que posem aquestes eines perquè tirem massa de complexitat, d'acord? I volem fer moltes coses... Jo no he sigut víctima, no estic dient que el món sigui perfecte i jo ho faci tot bé, no, però és el que em sol funcionar bastant. A mi m'agrada tenir un calendari personal i un calendari de feina, però quin problema tinc?
Doncs que són absolutament incompatibles pel que tu has dit, no? Perquè el calendari personal... O sigui, jo no tinc compte de Gmail personal, per tant, bueno, tinc un calendari que està mort pel calendar i no fa servir ningú. Llavors, quina solució he tingut? He eliminat aquell calendari, d'una, directament, no vull saber res d'ell, i el que faig és que faig servir el correu i el mail de la feina absolutament per tot.
I m'és igual la resta, i sé que la solució no és perfecta, però em dona tanta senzillesa i tanta simplicitat que és que ho prefereixo. Només en tinc un, únicament un, i llavors què passa? Que canviaràs de feina dintre de 3 anys. Aquell dia hauré de parlar amb 3 o 4 persones que m'envien molts avents de calendari i dir-los que m'he canviat el correu, és una altra.
Però aquest mal em suposa menys dolor que no pas el fet de tenir que tenir una solució que et gestiona els dos calendaris com a la vegada, perquè evidentment és el que tu dius, una solapa i et posen la reunió el dia que tens un dentista. Quina putada, perquè ara els has d'explicar que tenies un dentista però que l'altre calendari estava buit, o ells el veien buit, però en realitat no estava buit, estava ple, però era un altre calendari que no has pogut agendar, i és un conyàs.
Aquesta necessitat autocreada, que és real, però és autocreada, jo vull pensar que no ho és, i llavors intento... Per exemple, una altra cosa que soc nòmada és amb els contactes. Em fa perfecte que mencionis els contactes, perquè és el que anava a comentar després, però digues. Vale.
Què faig? Jo he provat Contacts Plus, he provat el de... Déu meu, no em surt la paraula, però Fantàstica el també en té un, que ara no, Card Hop, em sembla que es diu, els he provat absolutament tots, perquè crec que aquí hi ha un espai que es pot monetitzar, encara que ningú ho ha aconseguit. I puc donar tots els exemples possibles? Hi ha un tio que va començar amb una solució open source, que es deia Mónica, el va convertir en Mónica CRM, i és un CRM personal.
Per mi és una guerra perduda, perquè ho he intentat. I on acabo sempre? Diu, Google Contacts. Llavors què faig? Exportar, i me'ls porto a la següent. I ja està. I mira, és perfecte? No, però és menys complex. I un petit asterisc, abans que em tornis la pilota amb els contactes, que sàpigues, que sàpigues, que el que has dit ja existeix, eh? El de... Oh, algun dia ens faran pagar per un navegador. Jo pensava que tu coneixies... No serà Arc? Sí, exacte. The Browser Company és els creadors d'Arc.
No l'he fet servir encara, eh? Estalla en la meva llista de coses per provar, però com que vaig sortir escaldat de provar Brave, tio... Ara soc més reticent a tornar a canviar de navegador, eh? Però ja veurem, perquè ara m'he canviat de banc, per tenir no tinc caixa enginyer, aplaus, sisplau, després de 3 anys. Per tant, potser podria entrar al banc amb aquest nou navegador, perquè amb Brave no podia entrar i operar. M'agrada el teu approach, perquè realment és el correcte.
El que jo estic fent no és el correcte. Jo estic intentant solucionar problemes per... adició. No sé si la paraula és correcta, per addition, per sumar-hi coses. I tu estàs fent per substracció. És l'approach correcte solucionar problemes pràcticament en el 100% dels casos, no? Evidentment, per no tenir conflictes entre calenderis, podries dir coses personals. O sigui, la feina és de 10 a 6, punt o, saps? I no hi ha res personal que entra de 10 a 6.
Tot el personal va abans a les 10 i després de les 6. Pun, i ja està. I així no hi ha conflictes possibles. I tens només o, tenir només un calendari, com fas tu.
Però tot sap que la vida és una miqueta més complexa que això i de vegades el cost de gestionar totes aquestes excepcions, com és en el meu cas, que tinc feina que de vegades és per la nit, de vegades molt més aviat al matí, de vegades tinc viatges, de vegades estic en tants uns diferents, com durant tot el mes d'abril, que estaré a Sant Francisco. Per tant, puc bloquejar-me l'horari laboral d'aquí, però s'os em tiraran reunions a aquestes hores.
Jo estaré dormint a Sant Francisco, no serveix de res. Aleshores, hi ha casos oístiques molt més específiques, en el 1% dels casos, que probablement som els que estem disposats a pagar per això.
Per tant, per això dic que totes aquestes eines són cares per la gent, potser que té feines més normals o que no depenen de la feina o que té més feina 9 to 5, perquè ens entenguem, i els hi va bé i els hi compleixen el 90% dels casos, que hi poden lidiar amb les excepcions, amb les eines gratuïtes, i per tant deixar aquestes, les pigeries, per la gent que realment les necessitem.
Torno a la pilota dels contactes perquè per mi, així és l'última eina que toquem, perquè si no ens allarguem molt amb aquest episodi, però podria parlar 5 hores d'aquest tema, tenint els contactes ha estat un tema molt dolorós, també, des que vaig començar l'empresa, perquè al final a mi se'm mescla molt lo personal i lo laboral.
I, again, tinc els contactes de tota la vida, tinc els contactes de feina que els tinc a Facebook, alguns que només estan a LinkedIn, alguns que interactuo per Slack, alguns per Twitter, per missatges directes per Twitter, tinc 3 comptes de correu. Tinc moltes més, però les principals són 3, personal, start-up-crying i marks-based, sense ordre de preferència en aquest cas.
Aleshores, què passa? Que la gestió de contactes per a algú que es dedica al desenvolupament de negoci, com jo, és a dir, que el que ha de fer és reunir-se amb gent, fer videotrucades amb gent, esmorzar amb gent, dinar amb gent, fer un cafè amb gent, fer una cervesa amb gent, sopar amb gent o emborratxar-se amb gent, o anar a donar conferències i anar a visites d'aveniments i fires i convencions de tot tipus. Et mous amb molta gent, saps?
A LinkedIn tinc com 15.000 contactes, evidentment no conec ni la meitat d'aquests, però sí que al meu correu en tinc més de 5.000. Tot això ho has de tenir organitzat d'alguna manera, perquè si no és un putíssim caos. I aleshores porto molts anys escanejant targetes de visita, un drama, no en parlarem d'aquest tema perquè encara se'n donen el 2023, però porto... tinc un problema molt gran amb què no tens temps material de tenir això organitzat de manera automàtica.
Per tant, Contacts Plus el vaig utilitzar i el donaré a baix a Hypsofacto. Per què? Perquè sí, més o menys m'ha ajudat a tenir actualitzat això en backgrounds, és una eina de gestió de contactes que s'anava actualitzant i et diu que aquesta persona ha canviat de feina, vols actualitzar si hem trobat duplicats a la teva adreça de contactes, doncs vinga, pots ajuntar-los.
Escanejar les targetes de visita t'ho fa automàticament, que em sembla que tenen un equip a Ucraïna que es dedica a fer-ho manualment o fan Amazon Mechanical Track, o sigui que no és intel·ligència artificial ni OCR. Però bueno, és una eina amb la que he anat tirant però no l'he acabat fent servir moltíssim.
I aquesta setmana he trobat una eina que a priori, perquè la vaig configurar ahir, encara no tinc això, però fa molt bona pinta i és una d'aquestes eines de dark mode, pàgina web negra, aplicacions natives, superflash i no sé què, i es diu Clay. Fank en anglès, Clay.earth, Clay.earth, o sigui terra en anglès.
Foc-li un vistassó, tu no necessitaràs perquè al final et relaciones amb cinc persones, però jo em relaciono amb molta gent i és veritat tio que fa moltes coses com per exemple, la gestió entre, ja no tant la coordinació i sincronització entre múltiples comptes, sinó per mi un parell de coses que són vitals. Una és, vull processament de llenguatge natural, és a dir, busca amb gent amb la que m'hagi reunit a Sant Francisco.
Perquè si no, quan vaig cap allà un cop a l'any o dos, no, normalment em reuneixo sempre amb la mateixa gent. Reunir-me amb una persona nova no m'ajuda gaire, a mi m'ajuda molt reunir-me sempre amb la mateixa gent. Aleshores aquí li puc dir, busca'm perquè es coordina amb el teu Google Calendar, busca'm amb qui m'he reunit a Sant Francisco i t'ho troba tio, i això és molt màgic. Busca'm o diga'm amb qui no he parlat en un any.
Busca'm persones d'aquesta empresa amb qui hi hagi parlat, amb qui tingui una connexió personal de primer nivell. Hòstia puta tio, per mi això és màgia pura, saps? Encara ho estic començant a provar i et dic, sov... quatre coses que he provat avui, tres m'han anat bé, una no, però em sembla ja el resultat bastant positiu.
I una altra que té, que és tot el tema de recordatoris amb intel·ligència artificial, bueno, aquí podríem parlar que hi ha d'intel·ligència artificial, no?, però ha de dir, et suggereix amb qui has de parlar. Tu li dius cada dia amb quanta gent has de... t'has de posar en contacte, no? O qui vols posar-te en contacte regularment.
Tu li pots crear llistes, jo tinc les meves llistes, que abans ho feia amb un to-do-list, i dic, mira, jo cada un cop al mes les crico a tots els meus clients, un cop al trimestre, doncs a gent clau de l'ecosistema, inversors, penya amb la que vull que em tinguin present i tot això, ho vaig fent, no? Aquí ho pots tenir de manera molt més automàgica.
I aquesta eina, Clay, et va suggerint cada dia, doncs mira, escriu-li a aquesta persona, li pots escriure que ha llançat un nou projecte perquè ho ha llegit al seu Twitter. És una miqueta com el que intentava fer Reportive en el seu moment, que, de fet, Reportive són aquesta gent que van crear una eina de contactes més sofisticada per Google, que la van vendre a LinkedIn, i ara són els creadors de Superhuman, tot s'acaba tornant a no mateix.
De fet, segurament, podria ser que Superhuman comprés Clay, no m'estranyaria, però, hòstia, de moment veig que per fi, crec que algú ha trobat, ha donat el clau en el camp dels contactes, que és un tema molt i molt dolorós. I mira, no havia caigut en això, però estic 100% d'acord, eh? La deixadesa de les plataformes ultragenèriques crea aquestes oportunitats, perquè, això, us estic donant una xapa increïble, eh, Marc?
No sé com m'ho permets, però diuen que hi ha dues maneres de crear oportunitats de negoci en els mercats, sobretot en software. Què és? Una és el bundling i l'altra és el unbundling, és a dir, agafes, bundling és el concepte d'empaquetar, si tu agafes coses que estan sueltes, les fiques en un paquet i les vens, tipus Microsoft Office, no?
Ostres, abans la gent pagava, potser, per un editor de text, per un editor de llibres de... fulles de càlcul, i no sé què, no sé quantos, no, t'ho fico tot en un i t'ho venc. Salesforce, hòstia, CRM, RP, moltes eines de ventes, etcètera, t'ho fico tot en un i t'ho venc, Hubs pot tres quarts del mateix.
I després hi ha l'unbundling, que és el de agafar una gran plataforma que et fa moltes coses, fixa't en una, focalitza't, trenca-la, diguem, o sigui, agafa-la i millora-la, per exemple, Calendly, calendly, que agafa, posa puto Google Calendar o el calendari d'alguna altra eina, i només vaig a fer un calendari, però vaig a fer-ho molt bé, saps? Mailtrak, que al final és una eina que et fa... Reet Recipes, que això t'ho fan molts CRMs, tenen l'acusament de rebuda dels correus.
Mailtrak només fa això, no fa altres coses de CRM, no fa recordatòries, no fa això, tio, i ho fa fotudament bé, que és una empresa molt profitable, no?
Doncs hòstia, jo crec que té molt de sentit per eines com Linear, Clay, Superhuman, tot això, estan marcant època, hi ha moltíssims clones, molts sortiran malament, perquè són comodities sobrevalorades, amb un preu exagerat, però clarament cada mercat d'aquestes en tindrà una, i jo aposto, almenys per aquestes, crec que són eines per les quals val la pena pagar, per què? Perquè et donen molt més en valor del que tu pagues per elles.