Quin fondo més maco que tens, tio. És bona vista, eh? Des d'aquí. És aquesta vista que distreu. Em recorda molt el fons d'Itnig, perquè tens la... Normalment estic acostumat a tenir... veure't amb un fons blanc, no? Típica paret, amb unes lleixes i tal, i avui no, avui tens... Estàs en una sala, tot transparent, els vitres, i es veuen les plantes que pengen, i déu-n'hi-do, eh, tio? Com se les gasten, els de goin.
Clar, clar, és que no és fake, eh? o sigui, no és el mític fons que et poses fals és que a mi això em fa molta gràcia perquè a vegades quan hi ha aquesta... A veure, hi ha aquest tipus de gent que es posa fons falsos, que són com mansions i cases victorianes, coses molt esotèriques i, la meva ment s'entretén pensant que existeix un món en el que ara, tio, hi ha algú que passa caminant per darrere, saps?
I realment aquell fons és veritat, realment aquell tio viu allà dins, però no, no, no, no s'ho passa mai, generalment quan treuen en el fons, resulta que estan com allà a la galeria, tot de llibres apilats i l'aspiradora i quatre coses. És interessant el contrast que hi ha entre la gent que es posa els fons falsos i els que diuen no passo, saps? Jo ensenyo la casa que tinc, he gravat algun podcast en vídeo amb gent que estava directament al garatge, saps?
Al garatge amb piles de paperassa, caixes, joguines trencades, saps? El casc de la moto, coses... El tallegés per coses d'aquestes, saps? Quin contrast amb el que es posa a la casa victoriana de fons o la típica imatge o vídeo de fons d'Esticabali, saps? Si posa un finestral enorme i el mar de fons, no sé, és com... Diu molt de la persona, jo crec, el tipus de fons que tens l'accionat si et fa servir un fons virtual o fins i tot un fons no virtual, eh?
Que és el que ensenyes a les teves videoconferències. A veure, mai he creuat línia de gravar en un abocador, però crec que mai, mai, mai, mai m'he posat un fons d'aquests raros. I quan dic raros vull dir que són falsos. No ho sé, o sigui, primer, em sembla que, La tecnologia està molt destil·lada, està molt bé, però no està allà encara. Si hi ha algun dia que, pel que sigui... Tu saps que el meu cabell és molt anàrquic. Està una mica així, una mica per aquí i per allà.
La càmera no acaba de retallar bé. Igual és un tema de la càmera, eh? Vull dir, potser la tecnologia sí que hi està, però la càmera del meu ordinador potser encara no hi està. Però no està 100% aconseguit. I d'altra banda, escolta, és igual. Què més dóna el que hi ha així darrere? Vull dir, tots sabem que la feina a dia d'avui no està anclada en un cubicle. Vull dir, treballar des d'on vulguis no fa molta diferència, no ho sé.
Bé, però avui no parlarem de videoconferències, avui parlem de trobades presencials, perquè la setmana passada vaig tenir un viatge bastant complicat, esperpèntic, si tu vols. Jo t'he donat deures, et vaig donar uns deures, que no sé si els has fet, Marc, que és saber, quin és el criteri, quin és el protocol que fan servir els avions quan no poden aterrar a un aeroport per causes climàtiques. No sé si això ho has buscat i quina informació em pots donar al respecte.
Pots creure't que em vas donar els deures i jo sempre faig els deures. Tu saps que jo sóc un tio que s'apunta a les coses. I no els has fet? No els he fet, Àlex, tio. Que malament em sento, em sento molt malament. Mai m'havia passat que no havia fet els deures. Jo sempre era el que feia tots els deures.
Però m'ho vas dir i m'ho vas dir pel carrer i se'm va oblidar, no ho vaig poder apuntar però aquí, afortunadament tinc el Jordi que va anar de jove per pilot, el que passa és que després va agafar la vida avorrida i es va fer dissenyador i li podia preguntar en temps real i seria com la primera intervenció que mai ningú ha fet a foc a terra. Fem-ho, fem-ho. Sí, vols que li pregunti? Sí, vinga, fem-ho. Li vaig a preguntar, un moment.
Vale, Àlex. Ho tenim, tio? Ho tenim. A veure, he après coses noves que no tinc clar, que pugui alliçonar ningú amb elles, perquè no sé si les he digerit prou bé, però ho intentaré del millor que pugui, d'acord? He après conceptes nous. Vaig a intentar posar en paraules molt mundanes el que m'han dit, perquè m'han tret termes molt tècnics que no sé ni pronunciar, d'acord?
O sigui, la idea és la següent. És que tu, com a avió, i evidentment que ningú em jutgi per això, perquè m'ho estic pseudo-inventant, estic parafrasejant paraules que no he ni entès, d'acord? O sigui, imagina't el món lluny que anem. Tu, com un avió, d'acord? tu surts i tens un pla de viatge. Llavors, això és com Hansel i Gretel, que tenien com aquelles... Com es diuen els breadcrumbs? Les molles de pa, tio. Les molles de pa! Tenien com les molles de pa del teu viatge.
Llavors, tu, a mesura que vas passant per les molles de pa, que són torres de control, et van dient, ei, tio, tot va bé. Llavors, quan arribes en aquella torre de control i et diuen, ei, tio, no hi ha visibilitat, el que fas és que busques l'aeroport més pròxim on et diuen, ei, tio, tot va bé.
Llavors, sí, el criteri és proximitat, però també és visibilitat en origen, és a dir, si tens l'aeroport que està més pròxim està igual de liat que el que anaves fent a tu, aquell no serveix per tant, possiblement, en el teu cas, vas tornar a Barcelona perquè, evidentment no estaves fent un viatge transoceànic sinó que bàsicament estaves fent un viatge a 3 minuts i que segurament l'aeroport que tenies més a prop en el moment en què li van comunicar en aquell avió que no hi havia visibilitat
a Bilbao, era el de Barcelona, així que té bastant sentit.
Donaré el context gràcies per l'aportació per context a l'audiència, vaig anar de viatge de negocis per visitar el nostre client, més antic, el Mars Base amb els meus dos socis i de fet, anàvem amb el gestor el que porta el projecte, el project manager que tenim el Jose que venia de València i la cosa és que tenia un vol vol Barcelona-Sant Sebastià a les 7 del matí, arribar allà a les 9, a les 10 posar-nos a treballar, tenir tot un dia de reunions i després sortir
a sopar i el dia següent tornar cap a casa, perquè ens entenguem. Resulta que ens enlairem i que quan estem a punt d'arribar, o sigui, a més un vol superplàstic. Cel, serè, un dia molt maco, però ja sabem que quan creues el... Normalment quan vas cap al País Basc i passes Pamplona i creues el túnel aquell que hi ha allà com de Pamplona per anar cap a País Basc, canvia el panorama i de cop i volta estàs en un altre continent.
Se't posa... S'ennubola tot, cel negre, desapareix el sol, flujos torrencials, etcètera. I ens va passar una miqueta el mateix. Es veu que de cop i volta arriba un anunci, del capità dient no tenim visibilitat. L'anterior vol l'han enviat cap a Bilbao i està intentant aterrar cap a Bilbao. Al final després sabem que ho va ha d'aconseguir. I nosaltres ho intentarem.
L'avió va començar a fer el seu descens i va fer un amago, perquè de cop i volta va tornar a pujar, però molt estrany perquè, clar, no hi havia turbulències ni res. Va ser com un... Hòstia, no ho he entendut molt. D'altra banda, doncs, no tenia visibilitat, no? Dic, bueno, doncs ens enviaren a Bilbao, com l'altre avió. O a Males, jo què sé, hi ha un aeroport al sud de França, no me'n recordo exactament
on, però no està molt lluny de Sant Sebastià. o Pamplona, o Santander, o Saragossa, si m'apures, no? I tal qual estàvem tornant a pujar, diu, bueno, ho hem intentat, tornem cap a Barcelona. I va ser, però què està passant aquí, no? Si vam tornar a Barcelona, que aleshores aquí és quan ja vam parlar amb tota la gent de l'aerolínia, no? Diu, hòstia, com és això?
Per què no hem intentat a Terrasbo, que a Bilbao? Doncs, deia el teu company, segurament no hi havia visibilitat, i van dir que no, però no es va, no sé si no, van parlar amb la resta d'aeroports perquè per això heu preguntat a veure si hi ha algun tipus de conveni segurament Vueling té un hub a Barcelona, i segurament els avions han de tornar a Barcelona. Abans de parar en qualsevol altre aeroport però després hi ha un altre concepte, que hi ha gent que m'ha dit, no sé si és per...
Si són informacions molt fundades en el cunyadisme o en ciència real, que és que hi ha aerolínies que poden fer això perquè van amb combustible suficient com per poder tornar. Amb Ryanair hauries d'haver-te atarrat a qualsevol altre lloc perquè no tenen el combustible com per tornar enrere, no?
Ryanair és ben sabut que és una aerolínia que apura al màxim el tema del combustible, i de fet em sona la situació actual, actual perdó similar, un any que tornava, no sé si de Grècia o d'Alemanya, no sé on que per condicions meteorològiques no van poder aterrar a Barcelona i se me'n va anar a Girona i l'aerolínia no cobria aquella línia, per tant per aquí el meu la meva pregunta, no?
Com pot ser que puguin aterrar algunes a l'aeroport del costat i algunes altres no, perquè de fet Hòstia, Sant Sebastià estava aliat amb el tema de la visibilitat. Bilbao per proximitat segur que també. Però Pamplona fotia un sol de tres parells de collons perquè tornant cap a Barcelona vam veure el sol i després vam haver d'anar en cotxe, que ara explicaré aquesta part de la història. Per tant, una miqueta per aquí venia el meu desconeixement.
Vas patir per la teva integritat física? No, perquè no va haver-hi turbulències. En cap moment va haver-hi turbulències, ni una. L'únic que va ser és que no tenien visibilitat pel que es veu, es va sentir, es va comentar. A l'aeroport de Donosti, per bé que tenen una pasta infinita perquè són bascos, ja sabem que els bascos tenen moltíssims diners, no tenen implantat aquest sistema de l'aterratge automàtic. Per tant, tots els aterratges que es fan a l'aeroport de Donosti són manuals.
Jo pensava que això ja estava erradicat i que estava més que superat, però es veu que no. vas poder anar avaluat amb cotxe. A veure, nosaltres el que vam fer va ser tornar a Barna, agafar un dels cotxes dels socis i vam dir, doncs vinga, no vam anar amb el...
Vam agafar els tres socis i vam marxar al project manager, el hòsting que tenia el dia següent, el vol de tornada a les 9 del matí no li valia la pena agafar el cotxe amb nosaltres, tregar-se 6 o 7 hores de cotxe, per arribar a sopar i el dia següent a les 9 del matí agafar un vol cap a València.
És el que vam dir, doncs mira, tu te'n tornes cap a casa. El Xavi, el Jordi i jo vam fer les 6 hores de cotxe, mentre anàvem fent la reunió de socis que teníem la setmana següent, per tant ja ens anava bé, la vam adelantar, la vam improvisar i vam poder fer, hòstia, la reunió trimestral que fem, que normalment ja és d'això unes 5-6 hores, de fer-ne un cotxe sense preparació i amb totes les dinàmiques que comporta fer-ho en un cotxe, és a dir.
Gravant les conclusions en notes de veu en un grup de WhatsApp per tenir-ne traçabilitat i deixar-ne constància i havíem de parar a carregar el Tesla, bàsicament fent amb la ruta aquesta i anant intercalant el modo P2 que té el Tesla, però bueno, va ser una reunió molt productiva.
Això sí, clar, totes les reunions que teníem pel dia dijous, que era el dia que havíem d'arribar, doncs algunes les vam haver de cancel·lar i tot el que havíem de fer de treball ho vam passar el divendres i vam haver d'allargar el divendres perquè el dia següent tornaven al cotxe, clar, evidentment no podíem deixar el cotxe allà per tant ens vam menjar ja unes 14 hores de cotxe en dos dies per anar a fer una sèrie de sessions de treball amb el client i, hòstia, Déu-n'hi-do el que va donar de sí.
Però, bueno, no sé si tu mai has fet reunions en cotxes i jo és el primer cop que faig un, el que ja en dic jo, un road trip de negocis i, hòstia, va ser una experiència curiosa, eh? La gent, crec que. Crec que estem massa habituats a la rigidesa, a l'estaticitat de fer reunions en entorns com molt controlats, molt asèptics, no? Quedem en una sala i prenem notes i hi ha un ordinador, hi ha una presentació, una pantalla, un projector, i anem per torns i ara a l'hora de l'alt dia és aquest.
I, hòstia, fer-ne una en la que surts completament fora de la caixa, que has de pràcticament improvisar els temes, que t'agafa per sorpresa, que heu canviat moltes coses, que una ha d'estar amb allò d'estar conduint, que per tant no pot portar la veu cantant, però diguem, fèiem que el que conduïa si no tocava amb la seva àrea, gaire, perquè ens entenguem.
I estàs en un entorn molt més creatiu, m'atreveixo a dir, perquè crec que en aquell moment s'estaven generant noves connexions neuronals pel simple fet d'estar en un lloc on no estàs a veure coses que habitualment no veus i estàs fent la situació que surt de la teva rutina, crec que va ser molt positiva per la reunió. Empatitzo parcialment. Et dic, jo penso dinàmicament. O sigui, el meu cervell funciona millor quan està en moviment.
I és per això que jo camino molts quilòmetres, però molts. I a vegades m'autoimposo, però perquè em funciona molt bé. O sigui, tu a mi m'hi sentes, en una taula, i soc un personatge bastant inútil, quiet. No tinc molta utilitat quan estic parat. En aquest tipus de reunions, a un servei li costa pensar. Estar més pendent de les coses que fa la gent i que si el llapis es cau a sobre de la taula. No sé, és que a més em distrec molt ràpid. No és la meva cosa.
I ho vaig descobrir fa molt temps, quan allà el 2014 o així, hi havia una cosa que fèiem amb els estudiants d'Ironhack que es deien els one-on-one. I que cada setmana ens sentàvem amb ells. Òbviament s'ha de fer un one-on-one, però avui ho feia amb els estudiants, cosa que era bastant divertit. Cada setmana ens sentàvem amb un d'ells durant una estona perquè ens expliquessin i realment agafàvem molt bon feedback de producte.
I tu has de pensar que quan tu fas un one-on-one amb el teu equip, que generalment són 3-4 persones, i ho segmentes en tota una setmana, és una tasca que dius és lleugera i es porta bé. Però si el divendres per la tarda has de fer un one-on-one amb 30 persones, evidentment s'ha d'acabar a la tarda, no? Llavors jo, d'alguna manera, per escapar d'aquesta trampa mortal, tal, el que vaig intentar va ser posar-li moviment. Llavors.
Van aparèixer el que es coneixen com aquests one-on-ones en moviment o caminant. I el que fèiem és que anàvem a caminar amb els estudiants. Així fèiem diverses coses. 1. Els fèiem més llargs, més productius. Sempre he pensat que quan et sentes cara a cara amb algú hi ha com una tensió inherent en el context. No sé per què. Sembla com que quan t'enfrontes amb algú cara a cara és més violenta la interacció amb la persona.
En canvi, quan camines amb algú, com que l'estàs com ombro a ombro, sembla com que aneu a un destí comú, com que esteu construint algú plegats. Llavors, ha d'haver-hi algo aquí, no ho sé, potser, no ho sé, és com aquest concepte de caminar al camí de Santiago amb algú, quan camines amb algú sembla que aneu, esteu construint una història plegats, aneu a un objectiu comú, no ho sé, potser és una tonteria això, però a mi sempre m'ha donat aquesta sensació.
Llavors, no ho sé, com que quan camines amb la gent i vas parlant, la gent jo penso que s'obre més, i t'explica més coses, i la conversa flueix millor, per tant, sí, jo penso més en moviment, i totes les reunions mai les he fet en un cotxe, gràcies, tampoc vaig gaire en cotxe, però caminant sí que sóc molt fan. De fet, jo el podcast això és una gran frustració meva.
De nou sóc un ésser molt més interessant en moviment que no pas sentat a la cadira i sempre penso que si féssim el podcast caminant. Sortirien idees molt bones, però llavors, clar, evidentment estarà la limitació dels micros i aquestes coses, però si tecnològicament es solventés que tu poguessis fer un podcast caminant per la diagonal amb els cascos, ens escoltaria més gent, Àlex, perquè seria més interessant.
Hi ha un podcast que es diu Flying with Founders que el porta em sembla que és el director de Startup Grind de Michigan, i sí, sí, agafa gent i amb la seva avioneta vinga, els dona una volteta i diu anem a parlar d'això, no? És curiós perquè segurament és el mateix concepte que Hot Ones, no? Que és estàs fora de la teva zona de confort, estàs concentrant en alguna cosa com, per exemple, és no morir si ets una persona que tens molt vertigen. Per exemple, jo ho passaria fatal.
I aleshores, no sé fins a quin punt, això et baixa... Tens les barreres molt altes per un cantó, però et baixa les barreres d'un altre cantó. No pots estar per tot, no? I et poden entrar per cantons perquè estàs més distret per unes coses. D'altra banda, és curiós perquè el que m'has estat explicant d'Ironhack que fa pensar en l'escola peripatètica, vull dir que no sé si tenies inspiració de la doctrina aristotèlica d'anar caminant mentre donava classes...
Que també em porta a pensar que si tu busques que la frase es peripatético a Twitter et trobes moltíssima gent que fa servir peripatético com un insult, però bueno, saps, no, tampoc venia a parlar d'això, però almenys el tema de fer la reunió en un road trip mentre s'anàvem conduint va molt d'acord amb aquest concepte que comentaves de sembla que anem a una destinació en comú, estem progressant, estem, avançant i anem mirant tots en la mateixa direcció, no?
O sigui que és veritat, hem d'haver-hi algun concepte de psicologia que expliqui aquest fenomen, aquest acostament de, doncs això, no hi ha frontalitat, no hi ha adversitat, no estem cara a cara, ja ho diuen que en una reunió que tu vulguis fer, venda, generar confiança, no t'has de posar oposat a la persona a qui li vols vendre, igual que potser en una entrevista de treball, doncs millor posar-se també al costat o en diagonal,
per no generar aquest sentiment de tu estàs davant meu i per tant és com un interrogatori sembla el de una policia amb un atracador per exemple, o jutge i acusat i si pots evitar aquest tipus de dinàmiques de poder, que segurament també hi ha el llenguatge corporal associat a això, doncs diu molt, per tant sí, a favor de fer les reunions mirant tots en una cap un mateix destí em sembla poètic i tot Home, i és més poètic si les fas amb un Tesla Evidentment.
Home, és curiós, eh? Vull dir, és curiós perquè, de fet, jo no havia conduït Tesla en distàncies llargues, llavors d'aquí es pot inferir que jo no tinc un Tesla, en fi, jo no tinc cotxe, però és un cotxe curiós.
Vaig experimentar el tema aquest de, està molt bé el futur de la conducció passar per alguna d'aquestes coses, però els acabats de plàstic, tio, de dins són... Hòstia, si té coses que dius, uau, això va molt bé, és molt futurista, el motor, el que tu vulguis, el control dels sorolls i, la pantalla, totes les coses que et permet fer el cotxe i d'altra banda després veus que dius aquí tinc un tros de fusta, aquí tinc un tros de plàstic i falten
elements que sembla com si fos encara un prototip, que. Estan pensant qui posa en alguns llocs. Falten acabats, falten coses, falten coses clàssiques. Jo perquè soc una miqueta iaia i m'agrada d'agafar-me l'agafador aquell que hi ha a sobre les finestres de copilot, no? I al no haver-hi coses d'aquestes dius és veritat, l'han repensat, han repensat un cotxe de pe a pa, no?
Però per la gent més clàssica jo dic que a mi ja no m'agrada conduir automàtic perquè trobo falta el canvi de marxa, però no sé, és com que he entrat massa coses massa de cop però bueno, aquest és el meu comentari, polla vella del dia, No, no, no, no és polla vella, de fet Aquest és un comentari molt interessant, perquè molta gent té la percepció que els Teslas són uns vehicles cars, quan és tot el contrari. Els Teslas són uns vehicles extremadament econòmics en el segment al qual competeixen.
El que passa és que ho són, no en detriment, sinó gràcies al que estàs comentant. És a dir, una de les coses que més encareixen els vehicles, i ara vaig a dir una tonteria, però és aquella molla que es posa a la maneta aquesta que tu dius de la porta. Perquè a poc a poc la maneta es tanqui, saps? Són aquestes tonteries que van encarint el cos d'un vehicle, no?
I llavors al final els Teslas han sigut els únics que començant des de, entre cometes, zero, han dit anem a repensar aquesta idea per crear un cotxe des d'un punt de vista de fàbrica el més eficient possible. Llavors, què has començat a treure? Primer de tot. És un cotxe que no té ni un sol botó. Cada botó, al final, és una unitat de cost. Llavors, anem a treure tots els botons. I ho posem tot a la pantalla.
Aquí ja és el d'obrir portes, no? Sí, sí, però vull dir, en el sentit de botonaria de la consola, no? És a dir, no hi ha absolutament cap botó. Tot està a la pantalla. Fins i tot el canvi de marxes a la pantalla. En els nous Model 3 ja ni els intermitents. Res, absolutament res. O sigui, tot està integrat a la pantalla. allà. Després, jo què sé, la cortina del tetxo de vidre.
No ho posem. Posem un vidre d'aquests fotocromàtics que s'obscureix, no sé si aquesta és una paraula correcta o no, amb el sol. Després, per exemple, l'aguantera. No és una cosa que vegi inconcebible per molta gent, però no hi ha un botó per obrir l'aguantera. És exactament aquesta mateixa idea, no? Llavors, és aquesta eficiència per substracció. Tu vas traient, traient, traient, traient, i al final què treus?
Doncs que igual tens un cotxe que a nivell de costos estàs un 15 o un 20% per sota i pots vendre o pots incrementar els teus marges sobre un producte que generalment és una indústria que ha viscut amb uns marges molt petits, uns costos molt elevats sobretot per una herència històrica.
De molts elements que possiblement no eren necessaris o sí, Déu dirà al final el mercat dirà si era necessari tenir unes moldures de fusta de wengué i uns seients amb napa de no sé quantos però és interessant el punt que tenen i el tema de preus, tu has de ficar sempre quins cotxes porten els taxistes i els taxistes tots són en Teslas i al final és que té molt sentit no són cotxes caríssims i el que és més bo és que han sabut,
posicionar una marca molt única, i quan dic única vull dir que en el cap d'un consumidor està entre un BMW i un Porsche quan realment el preu no està allà ni molt menys però és interessant Àlex així que has experimentat el món elèctric també et volia preguntar una altra cosa Vull preguntar, sé que tu ets un usuari de cotxes de lloguer. Has fet mai els números? És a dir, t'ha arribat a sortir mai a compte? Evidentment entenc que sí, no?
Però vull dir, has fet mai els números de quant de gran és la diferència entre tenir un cotxe i aquí pots ficar costos també psicològics, no? Vull dir, hòstia, no vull tenir que tenir el cotxe aparcat i estar pendent de si me'l ratllen, de si tinc que canviar-li l'embrague o tinc que fer quatre merdes, no? És a dir, et surt a compte el fet de no tenir un vehicle i tenir-lo que llogar sempre des d'un punt de vista econòmic i mental?
Sí, en el seu moment ho vaig fer. Jo vaig tenir cotxe quan vaig tornar de.
Viure d'Alemanya em vaig comprar un cotxe, de fet em sona recordar que potser ja el tenia abans ara em patinen una miqueta les dates aquí potser ja tenia cotxe abans i ja se'n sap que el vaig tenir aleshores, aparcat al poble o el que fos o deixat a la família bueno, el cas és que en el seu moment vaig comprar un cotxe de segona mà, que potser van pagar mil euros pel cotxe, i ja està, clar, pagant això no, un cotxe molt atrotinadíssim pensa que era
un Megane que havia anat a la Xina i havia tornat, o sigui era un cotxe que havia fet molts, molts de quilòmetres. Espera, espera, espera espera, espera, espera, o sigui, això Què, què, què, què? Sí, sí, m'ho has sentit bé va anar a la Xina i va tornar el cotxe És un viatge que tu vas... No, jo no el vaig fer no, no, no, jo el vaig comprar ja ben fet aquest, això, o sigui, era la persona que el tenia, havia anat a la Xina i el cotxe havia tornat o sigui, no és un, una.
No és una exageració no és una hipèrbole, és un fet, és un fact. Espera, espera, espera, o sigui, perquè podria no ser una hipèrbole, és a dir, un cotxe que jo que sé, que al llarg de 4 anys ha acumulat 100.000 quilòmetres, ha anat més que a la Xina i ha tornat, no? Però ho ha fet amb petits increments, però literalment no ha anat a la Xina, el teu literalment va anar a la Xina.
Aquest cotxe literalment va a la Xina, sí, sí, i va tornar, i aleshores després un cotxe allà amb molts quilòmetres me'l va vendre.
El cas és, jo en aquella època, doncs, pòsteres, mos post d'haver viscut a la malla i encara doncs si n'hi és més jove amb ganes de veure món i fer coses doncs jo feia moltes escapades de cap de setmana vaig ser el primer del meu grup d'amics que va tenir cotxe, per tant sempre jo posava el cotxe, havíem d'anar a un concert a tal lloc doncs posava el cotxe, me'n recordo, doncs haver d'anar a veure un concert Madrid o el que fos un festival, jo posava el cotxe,
fer una escapada de càmping o de cap de setmana a la casa rural jo posava el cotxe, etc, etc inclús per les mudances de la gent, doncs jo posava el cotxe.
Només fent-nos servir X caps de setmana a l'any i si feies les vacances amb el cotxe doncs et sortia molt extremadament a compte en el seu moment després amb els anys, a mesura que la majoria dels meus amics tots han comprat un cotxe, i ja m'he pogut recolzar amb els cotxes d'altra gent i jo he deixat de fer coses de cap de setmana que requerien cotxe bàsicament, doncs ja vaig decidir que no em sortia a compte, no em sortia a compte perquè al final tenia molt més parat, els meus viatges
van passar a ser viatges a l'estranger i ja no tant viatge local o nacional, i eren viatges amb avió i em va enganxar ja l'època en què jo ja estava més de viatjar d'un més aquí, un més allà, saps?
I que no, que el cotxe el tenia o sigui, bàsicament l'únic que feia era acumular multes perquè passava, perquè l'havia deixat més de 15 dies parat en un lloc, venia la grua i se l'enduia o, jo què sé, o venia una gravació del Polònia que això em va passar més d'un cop, dic el Polònia per dir alguna altra cosa, perquè jo aparcava molt per Poblenou, que era on no hi havia la zona, la zona, no hi havia zona verda ni zona blava, antes.
I, clar, quan hi ha una gravació, ve una grua d'alfa el teu cotxe i te'n mou dos o tres carrers i si et trobes bé i si no, doncs has de trucar i dir, escolta, que m'han mogut el cotxe on collons està? I te'n diuen, no, mira, te l'hem deixat més o menys per aquí. I ja està, s'esnaves i el trobaves. I això m'havia passat molts cops.
Doncs arriba un punt que ja sí, vaig fer els números i ja em van sortir negatiu, de dir, hòstia, pagues el seguro, pagues les reparacions, un cotxe ja que estava molt atrotinat i tal, havia pujat molt el preu de la benzina, i la ITV anual, etcètera, doncs ja no em sortia a compte pagar això on top off de tots els altres viatges que feia. I per tant ja vaig dir, mira, calculo que llogaré quatre cops l'any per fer quatre viatges de cap de setmana i em sortia molt més barat.
I avui en dia, inclús així, em surt molt més barat llogar un cotxe, bàsicament. Molt bé, Àlex. Vinga, va. Doncs després de mitja hora de consells d'aviació. Com comprar-se un cotxe, no comprar-se un cotxe, fer reunions amb cotxes, on tornem? Jo et volia explicar el per què vam acabar anant amb cotxe, que és una miqueta el tema de per què de l'episodi, perquè dic, hòstia... Clar, és que ens hem quedat a la meitat. Hem fet un preàmbul de mitja hora per no
dir res. O sigui, quina merda de programa és aquest? Bé, és el programa que ens ha portat a tenir, com has dit, 130 i no sé quants o 140 episodis i no sé quants milers d'oïents mensuals. Doncs sembla que agrada aquesta fórmula, per tant seguim en ella. Va ser curiós perquè, clar, tornant a l'avió va ser com un, hòstia, miràvem les hores, no?
Dius, hòstia, estem tornant, si l'avió havia sortit a les 7, arribàvem allà més o menys a les 9, tornant eren les 10 i mitja, i ja, hòstia, no, és que en cotxe... Vam mirar tren, tren, vam mirar autobús, vam mirar una miqueta de tot.
Vam pensar en poder tornar amb el següent avió, a veure si més tard arribàvem a una hora de 100, toca res, ens garantia, i vam dir, doncs anem amb cotxe, jo no m'ho creia, els meus socis, anaven dient, sí, sí, anem amb cotxe, arribarem a les 5 o a les 6 i, bueno, farem el que podrem i demà, doncs, ja allarguem i tal, i vaig dir, hòstia, vaya locura, i vaig estar a punt de tirar-me del carro i, mira, fins i tot els hi vaig dir que desestimàvem tot, però van dir, bueno, ja que tenim l'hotel pagat,
no?, mentalitat molt catalana, però si ja tenim el hotel pagat, per què no anem? De vegades és una reunió que havíem posposat ja un parell de cops. I és important fer-la en persona i aquest és una miqueta el missatge on volia arribar.
Reunió que és molt important que, per A o per B, ja l'has posposat un parell de cops on s'han de tocar temes molt importants, on venia vària gent implicada de moltes altres ciutats doncs és veritat que havíem d'anar sí o sí no, evidentment el client hauria entès perfectament que no hi anéssim, de fet ens van dir però esperàvem que no vinguéssiu i al final heu vingut i nosaltres els vam dir, bueno, primer perquè, un, som catalans, ja teníem l'hotel pagat i dos són més bascos que vosaltres, saps?
O sigui, hem vingut al País Basc dos cops en el mateix dia, saps? I una d'elles en cotxe, i perquè no hi havia bicis, no? Però cunyadismes a part, és veritat que després va ser una reunió... O sigui, del viatge em van treure coses molt positives, val? I les puc enamorar...
No enamorar, no, tio. Anomarar. Una d'elles és la reunió de socis que va sortir, que crec que va ser molt positiva, de dir realment d'allà vam treure temes molt interessants, vam resoldre coses, i ens vam estalviar el que deia, la reunió de socis de la setmana següent. Dos, aquest tipus d'esforços es valoren moltíssim.
Nosaltres ja tenim una relació de nou anys amb la gent de Nice, que de fet ells van ser l'únic client de fora de Barcelona que van venir a la nostra festa aniversària de deu anys i d'alguna manera com vam reciprocar aquest esforç de dir, hòstia, no s'espera això d'una relació client-proveïdor i és veritat que aquesta és una d'aquelles relacions on es pot dir honestament, som partners.
Som partners, som empresa que està més o menys al mateix nivell Evidentment, el dia que vulguin prescindir de nosaltres prescindeixen, però.
Serà molt més difícil Som el seu proveïdor més car Som el seu partner més car, i ho sabem, Però fem aquest tipus de coses I aquí és on dius, realment sí que és una relació en la que aportes valor, des del punt de vista de les consultores, agències, empreses de servei, és molt habitual que tothom et digui, no, no som un proveïdor som un partner, és el bullshit shit habitual d'aquest tipus d'empreses per dir-te que ens involucrem
i som proactius i no et deixarem tirat i en realitat tu ets el nostre client preferit i... És un bullshit habitual en els processos de venda d'aquest tipus d'empreses. Jo crec que només en casos com aquest és on sí que es pot dir que hi ha un partnership. En tots els altres, i en tota la relació d'amistat que tu vulguis que jo tingui amb certs clients, els dic, som el vostre proveïdor. No, som un partner.
O sigui, m'agradaria ser un partner, però un partner només passa quan estàs en una condició d'igualtat i molt sovint això no passa. L'altra cosa és la importància del factor presencial. Ja ho he recalcat molts cops, que sembla que fins al punt que vam arribar a la pandèmia, fer reunions presencials era l'etiqueta estàndard per qualsevol tipus de procés comercial, reunió de kick-off de projecte, reunions molt crítiques, etc.
Les coses difícils es diuen en persona. Durant la pandèmia ens vam acostumar a fer-ho tot online i el factor presencial va perdre molt de pes. I ha costat molt recuperar-lo, ha costat moltíssim i d'alguna manera nosaltres ens vam acomodar també, i mira que som una empresa 100% remota, però sabem que certes reunions s'han de fer en persona perquè pesen molt.
Doncs les havíem eliminat per complet i gairebé fins al 2020, a principis de 2024, gairebé no vam fer cap reunió presencial amb clients ni tan sols de ventes. I aleshores vam dir, hòstia, hem perdut molt això i ens hem adonat del valor que tenen i amb les poques reunions que ja havíem començat a fer aquest any vam veure que tenien un valor altíssim. Per què?
Perquè aquest és el meu segon punt. Una de les coses que et donen les reunions presencials, sobretot quan estàs fent en temes de generació de negoci, és el, ja que estàs aquí, També em podries ajudar amb això altre. O sigui, nosaltres portem el desenvolupament de la plataforma en Ruby, d'aquesta gent, no? Però, ai, hòstia, què esteu aquí? O sigui, sempre surt, és matemàtic.
Vull dir, ahir mateix vaig a una altra reunió amb un altre client que tenim, amb la gent d'Eclair i tal, simplement per fer una miqueta de catch-up i tal. Ai, aquestes aquí, temes d'RP feu? I mòbil? I dic, hòstia, si no hagués anat, aquestes oportunitats no haurien sortit.
Si el valor de la serendípia és molt alt, evidentment tu has de saber calcular a quant et surt cada reunió, si val la pena que hi vagis freqüència quina persona s'hi involucrar, el contingut de l'agenda tot això és un art, tio, si la gent que ho fa de manera, sistemàtica i automatitzada i tot això, hòstia jo no confio en això, però és que cada cop veig més la importància de fer aquest tipus de reunions i saber calcular quina és la freqüència precisa Aquest client hi ha d'anar cada 3 mesos,
aquest hi ha d'anar cada mes, aquest hi ha d'anar un cop l'any, perquè valgui la pena fer aquella reunió. El cost de reunions és una de les coses que és crítica. Jo ara no podria començar una altra empresa sense trobar la fórmula de quan em val a mi fer una reunió i quin és el resultat esperat d'aquesta.
Jo ara sé que cada reunió que faig amb clients tinc un Excel, amb cada client, la periodicitat, l'última visita, saps si és un client que té potencialitat, si no en té, més o menys el tamany estimat del budget, etcètera, etcètera, i... Tinc com un outcome esperat. És a dir, jo espero que, més o menys a cada reunió que faci, he de sortir amb una oportunitat de negoci nova, no? O la renovació del contracte, o la pujada de preu, o alguna cosa.
Evidentment, t'has de pocar de menys per anar a fer unes birres i punt, això també ho fem molt bé, però si és una reunió específica com tal, venim a presentar-te a tal cosa i em porta això a l'últim punt, que és el de... Molts cops hem parlat en aquest podcast de la importància de reavaluar els conceptes, no? que ens quedem amb una idea fixa i un cop aquesta idea s'estableix al nostre cervell, ja no la revisitem, ja no la reconsiderem.
I jo m'he adonat, en tots aquests anys, sobretot ara quan vam fer els 10 anys d'empresa, que és que nosaltres vam començar fa 10 anys i érem un petit estudi de 3 persones que només fèiem Ruby, bàsicament. I els primers clients, que molts d'ells encara els tenim, de fet, els bascos són el quart o cinquè client, davant, veig amb uns finlandesos que van ser el nostre tercer, quart client.
D'alguna manera, tot i que saben que tenim X persones a l'empresa, se'ls ha llegat la imatge aquella de ah, és que només feu Ruby, val? I ens passa moltíssim, inclús en clients actuals que saben que tenim 10 desenvolupadors de JavaScript. Però és que encara només fem Ruby, som una empresa petiteta, no? I ja estic fent una sèrie de reunions de dir ei, els bascos, fa 9 anys que treballàvem ells, Sí, treballem des de fa set anys.
I aquests finlandesos, nou anys també, no? I de dir, ei, espera, deixa'm que et parli de totes les altres coses que fem per anar-te recordant periòdicament perquè vivim en una societat de sobrecàrrega d'informació que tu segurament ens vas conèixer. Som un petit estudi de Ruby de tres persones.
Però no, també hem fet això. I et presento els altres projectes, les altres tecnologies que toquem, les coses que estem fent amb intel·ligència artificial, estem fent un projecte de realitat virtual, hem fet temes d'e-commerce, hem fet integracions d'ERPs, hem fet auditories, hem fet projectes de business pur i dur, no només desenvolupament i això és molt important perquè et diuen, hòstia, no sabia que fèieu tot això, i els va molt bé dir, hòstia,
doncs això veus, per exemple, dashboards, no sabia què en fèieu. Necessito una eina, podem parlar a la següent reunió? He dit, tio, la d'oportunitats que hem perdut la d'oportunitats que he perdut jo com a principal desenvolupador de negoci d'empresa per no fer aquest tipus de coses és acollonant. Em sorprèn que seguim vius després de 10 anys sense haver tingut un procés comercial clar i establert perquè, evidentment, tot això ens ho cuinem nosaltres mateixos i hem hagut d'aprendre.
No oblidem que jo soc desenvolupador. Per tant, hòstia, com collons seguim vius si hem estat fent les coses tan malament durant 10 anys en aquest aspecte? Clar, en retrospectiva també és molt fàcil dir-ho, però quant de complicat és ficar, en aquesta fulla de càlcul que tens aquesta idea que menciones de... Ah, ja que estàs aquí, també et volia comentar què, saps? O sigui, aquest intangible és molt complicat comptabilitzar-lo i mai saps quan pot sortir.
Bueno, pots tenir una idea. És a dir, si tu ja saps que és una empresa, de vegades hem treballat per algunes start-ups que són l'equip fundador i que volen un MVP i que només tenen 50.000 euros per fer-lo. Aquesta empresa, o sigui, ni la tocaré, perquè ens entenguem, no? Si serà reunió de fer, reunió de kick-off de projecte de final i no aniré aquí a dir, ai, per cert, potser també necessites un ERP, però si no tens res, saps? I què collons vols posar en un ERP, no? O un e-commerce, no.
Evidentment això hi ha empreses una miqueta més grans. Jo ja miro empreses que tenen diferents departaments, tamany d'empresa, normalment intento obtenir el tamany de de budget, de facturació anual, més o menys se sap, tens uns rancs de facturació, no? Saps si és una pime, si és una gran empresa, si és una corporació, etcètera, etcètera, o inclús si ets una empresa que ha aixecat finançament. Per tant, saps que, hòstia, el percentatge rellevant d'una ronda de 10 milions va en tecnologia, no?
Doncs segurament algú deu en tenir, saps si tenen altres proveïdors, si no en tenen, saps? En molts casos som l'únic. Per tant, et pots fer una idea de quina quota de moneder tens, no? El share of wallet, no sé si es traduiria així, no? Quota de cartera, segurament, de tens dins tu d'aquella empresa, també de quin grau de digitalització tenen.
Si és una empresa que són tecnolerdos, bàsicament, no és una expressió meva, l'he robat a la Laura, però vull dir, o és una empresa que inverteix molt en tecnologia. Per tant, saps que hi ha empreses que van amb llibretes, empreses que van amb Excel, i empreses que ja tenen tot digitalitzat. Bueno, d'alguna manera pots saber, o si també ets una empresa que, quan tu els hi vas i els dius... Quins projectes teniu en ment? Les que et diuen, no en tinc ni idea.
Segurament en tenen molts, però també tenen el problema que no saben com aterrar-los, i ens has d'ajudar amb això. Però hi ha algunes empreses que diuen, tenim moltíssims, tenim els següents tres anys ja planificats, però el pressupost és aquest. Per tant, els hem de serialitzar, no els podem posar en paral·lel. Hi ha empreses que et diuen, tenim molts, i aquests aniran en paral·lel, i aquests no. Saps? I aleshores, de qui, més o menys, jo em faig la meva...
Li dic fórmula, no és una fórmula però sí que tinc una bona aproximació de a quins clients els hi pot fer un upselling a quins no, quins tenen múltiples tecnologies dins l'empresa, quins tenen tot agrupat, quins són més perfil CTO o CEO que li agrada externalitzar i quins no hi ha moltíssims components però tampoc em poso a fer 26 cel·les d'Excel perquè tampoc tens aquesta informació i no és fiable cada dia de la teva vida, va canviant els CTOs canvien,
els CTOs canvien el procés de compra canvia, els pressupostos canvien, la situació macro canvia i tant, és una miqueta, també té un factor, al 50% de subjectivitat i de feeling, també hòstia, ara em porto un moment, estem en un bon moment amb aquest client vaig a buscar, i un altre que dius, ara aquí hi ha una fricció perquè ens hem passat de pressupost o el que sigui, no vaig a, fer aquest tipus de reunió, deixaré que passi una miqueta de temps, vull dir que també hi ha una part.
Relacional, una part de sentiment, diguem-ne. Llavors, va valer la pena el viatge amb Tesla? Sí. Va valer la pena, sí. Ja no només perquè després, bueno, totes les vivències que tens, sortint a sopar i coneixent-te, van veure les seves noves oficines, sinó que el viatge va ser molt profitós, vam poder fer gairebé tot el que.
Havíem de fer, llevat de dues visites comercials a altres empreses que no vam poder fer, evidentment, però sí que les sessions de treball van ser molt bones i sortir, doncs, amb un contracte renovat, idees de nous projectes i, sobretot, coses importants que, si vols, m'agradaria destacar també en dos o tres punts, almenys que no sé si tu tenies alguna altra cosa preparada, però és com reflexions del món dels diaris, una miqueta de les publicacions digitals.
Tinc dos o tres punts aquí que tampoc entraré en moltíssim detall, però una és que potser podríem dedicar un episodi a cada un d'ells, perquè crec que hi ha suficient xitxa.
Una és reflexió de com la intel·ligència artificial entrarà com a motor de cerca, és a dir, tu ja vas apuntar fons episodis i ho vaig estar provant durant un temps perplexity, durant un mes o dos he tingut perplexity com a motor de cerca, com això afecta els negocis que es basen en SEO, com es basen en contingut, etc. I l'usuari final. No obrim cap d'aquests melons, si et sembla, deixem-los com a contingut pels propers episodis, però és una reflexió que s'estan fent els mitjans de comunicació.
Dos, encara hi ha mitjans que estan en paper avui en dia, no? I la importància de mantenir-ho versus tancar-ho. Com es fa avui en dia? Coneixem el cas d'Idealista a segona mà, que ho van fer l'any 2000, si no vaig errat. Com és que l'any 2024 encara hi ha mitjans que estan en paper i si el procés de digitalitzar-se seria el mateix ara que fa 25 anys, no? Aquesta és una altra punt força interessant ja no només per tema de costos sinó per tema d'immediatesa d'informació el que dèiem sempre.
I després tot el tema d'estratègies de comunicació multidioma, que clar, com ens afecta en el seu, en el món del seu sempre hi ha hagut com una gran discussió, que és a dir, una pàgina tècnicament només pot tenir un idioma, però les pàgines que tenen contingut en diversos idiomes, doncs clar, xarxes socials al final no és contingut indexable, és un contingut privat que tampoc es publica enlloc, per tant no li afecta el seu perquè ens entenguem.
Però en diaris, que puguis tenir diaris que tenen contingut en català o castellà o euskera, castellà i francès com tenen la gent de Nice Déu-n'hi-do tenen una bona aliada i com tot aquest contingut després es pot ingestar en models de llenguatge per poder millorar el coneixement de certes llengües que estan més, afectades pel desús social com podria ser l'euskera o el català no? Jo crec que dona per fer una miniserie no sé si Netflix no se la compraria, eh?
No sé si la compraria o no, però el concepte que has mencionat de perplexity, que en el seu moment sí que era un nicho, que igual coneixíem sis persones. Aquest mateix patro d'ús que et posi un... No sé exactament com es coneix en català aquesta idea, però és aquest AI overview que et dona com el resum de la cerca que m'estàs fent en primer pla, quan el tinc disponible, és el comportament que està ja per defecte en la cerca de Google als Estats Units. A Europa això encara no ho tenim.
Vull dir que ja no és una cosa de quatre gats. No és allò de que mirar el futur de la indústria, com serà en el moment en què ja no tinguem que triar 10 links blaus, sinó que la resposta ja vingui donada no, no, això no és una cosa que puguis pensar-te per dintre de 3 anys, els deures els haguessin hagut que fer fa 3 anys això ja està passant ara, serà un tema super rellevant i sobretot com una indústria que ha monetitzat
un contingut al final que és una indústria que va estar catalitzada no sé fins a quin punt no catalitzada sinó activada pel propi Google, ells van crear la indústria i ara han decidit que aquesta indústria ja no els agradarà gaire perquè al final si tu formes part d'un mix-and-match d'un AI overview d'aquests, doncs al final què ha de passar, no? És curiós. És un bon meló.
De fet, aquest episodi surt, o sortirà dilluns, que serà el mateix dia de la conferència de desenvolupadors d'Apple, que per cert no serà presencial. Malgrat totes les altres grans tecnològiques han tornat als events presencials, i Apple ha estat l'única que no. Veurem com és. I sí, em toca a mi, no?, fer la falca. Vinga, Marc, tu pots. A veure, com ho tinc a fer, això? A veure, deixa'm que ho pensi bé.
Però ha de ser com oficial, és a dir, aquest podcast està patrocinat per Parlem, la teleoperadora catalana que mai estarà a l'Ibex35, ha de ser alguna cosa d'aquestes, o com hauríem de fer això? Bueno, teníem un webinar, no?, que havíem d'anunciar, per tant...
Podem colar-ho per aquí. Bueno, a veure, ens podem queixar una mica també, podem dir que hi ha una mica de falta de comunicació mai millor dit entre Parlem i nosaltres perquè planifiquem bé el contingut i després ens diuen que, home, que fan webinars exactament del contingut que en parlem la setmana passada i la setmana passada vam dir que fèiem l'obra social amb el tema de les estafes i et diré que m'ha vingut encara com la mateixa gent,
donant, entre cometes, gràcies ningú et dona les gràcies per això però molta consciència pel tema de les còpies de seguretat també molta, és a dir em venia gent amb una amb una mica de, vergonya, dient-me és que jo sóc molt poc curós amb les còpies de seguretat és que et maten negligència així que, sí, podríem fer un recull de les millors aportacions de, ho vam llegir algun dia una d'aquestes d'aportacions del públic perquè en teníem algunes de molt llargues, teníem autèntiques torres, tenim.
Aportacions gracioses i tenim missatges que ni tan sols ens esperàvem de gent molt top que ens escriu i que ens dona les gràcies per tal contingut o per amenitzar els seus viatges cada dia a la feina en català i tot això, o que els posen el podcast als seus crios, els seus crios no ens suporten però ell diu, jo vull escoltar aquest podcast l'escoltem al cotxe, saps? Mentre es porta els crios al col·le, dic per tant, des d'aquí, disculpar-nos perquè fem servir moltes paraulotes.
D'altra banda, doncs, ei, ve amb el pack, saps? Vull dir, som així. El Marc fa servir desde luego i jo faig servir improperis. Per tant, si us agrada bé i si no, doncs, és igual, no canviarem això de... Res, de parlar amb l'última cosa que teníem al webinar de facturació electrònica, si no recordo malament el que no tinc és la data. No sé si la tenim. No sé si la tenim, Marc.
Tranquil, ho posarem a les notes de l'episodi. A veure, nosaltres de facturació electrònica ens agradaria parlar, però com que tampoc facturem tant, doncs a veure, no sé si som els més apropiats per parlar de facturació electrònica, encara que, si vols, em puc preparar una mica la norma i puc explicar-la per a aquells interessats. Bueno, és que, de fet, jo crec que tenim molts freelance a l'audiència que poden ser interessats en el tema de la facturació electrònica, eh?
De fet, era un tema que ja teníem apuntat per parlar abans que féssim el patrocini i tot això, però sobretot perquè crec que estaria bé que si teniu, des de crida d'audiència, que si teniu.
Dubtes sobre el tema de facturació electrònica o voleu compartir, si ho faig servir a l'eina, jo què sé, nosaltres ho fem manualment, tenim una gestoria amb Mercedes, no tenim molt de misteri, però és veritat que generem les factures a través de les hores que imputem a Harvest, per exemple, però hi haurà gent que farà servir Holded, em sembla que és el que fan servir tothom, no?
Les pimes i els... Bueno, doncs poder fer una miqueta de comparativa i dir que hi ha un nivell de normativa i un nivell de com poder-ho fer de la manera potser més econòmica per les petites empreses o per freelance i des d'aquí treure'n algun petit episodi, alguna aportació, què et sembla? Em sembla bé. Mira, escolta, no és una falca, però l'altre dia vaig ajudar un amic a fer-li a l'onboarding a Holded, que té una petita pime, i Déu meu, quin producte més bo, eh? Quina cosa, eh? és ben parit?
Sí, és molt ben parit sabem fer bon software aquí també els hi podem demanar un patrocini o què? O sigui, ens patrocinarien dos faríem molts esmorzars de forquilla així, llavors.
Hòstia, però hauríem d'augmentar la sala ja perquè em sembla que el proper que fem, o sigui, jo ja tinc bastanta gent que m'ha dit, ei, jo repeteixo dels que ja han vingut i després d'altres que diuen, no haig pogut venir però apunta amb el següent que sí o sí faig per anar, jo crec que amb 15 cadires el següent esmorzar ja no no entren. Tio, haurem de pensar un algoritme per deixar fora gent, saps?
No sé quin farem, saps? Farem filtratge per classe social, per gent que ha vingut o no, per si ens interessa el seu negoci o per si, no ho sé, realment hem de pensar una miqueta quin serà l'algoritme de filtratge, Marc. Quan ens patrocini Holded, comprarem cal tosca sencer.