Sí, a veure, si no tinguéssim tema, sempre podem tirar del Barça, que es veu que el dimarts va passar la Champions o alguna cosa així, i que hi ha eleccions. Però aquí no parlem ni de futbol, ni de política, ni de religió, no? Clar, però en els moments de buit, en els que realment no tenim res més on agafar-nos, potser tenim un filón aquí, eh? No, clar, no en tinc ni idea. T'he de dir que jo he estat futbolero, però soc un tribunero del Barça.
Això vol dir que només el miro quan les coses van molt bé. Mentre es van una miqueta malament, també el miro, però és que ja fa massa temps que van molt malament i ja m'he cansat. Ja no està en el top 5 de prioritats de la meva vida, on sí que ho havia estat durant molts anys, i aleshores ara ja qualsevol cosa passa per davant del Barça. El dimarts tenia una altra excusa per no veure el Barça, i tu tampoc el vas veure, em consta. No, ara tampoc l'hauria vist. No competia en el meu cas, eh?
Quan va ser l'últim cop que vas veure un partit del Barça, tu? A veure, activament o de manera semidistreta? Activament. Potser quan anava a la uni? Hòstia puta. Semidistreta és una miqueta com els semifretos, no? Els postres aquests que... Com els colants, no són semifretos? M'ha fet gràcia la paraula semidistreta. Jo faig moltes coses semidistretes, és a dir, perquè hi ha moltes activitats que no requereixen de tota la teva càrrega cognitiva.
Rendar plats, estendre la roba, cuinar, planxar... Són mítiques coses que l'ampla de banda que et requereixen no és total i llavors què fas?
Fas activitats semidistretes, és a dir, et poses un podcast, escoltes música, a vegades també inclús s'ha vist que penses, vull dir, que fas coses amb el cap, i és per això que et deia semidistreta, perquè veure un partit de Barça semidistret per mi vol dir estar al sofà amb l'ordinador i de fons podria haver-hi el Barça com podria haver-hi un salvaventalles. Però, ui, Àlex, jo havia anat a veure el Barça fora i tot, havia anat a Stanford Bridge a veure veure la viatja de San Siro, també.
Jo seguia el Barça, era molt culer de jovenet, però ara ja... Collons! O sigui, tu has viatjat per veure el Barça, tio, això no ho he fet jo. Sí, sí. Jo he viatjat al bar de la Cantorada per veure el Barça, saps? Vull dir, si em fa mandra anar a l'estadi. De vegades, quan hi ha gent que em convida, ah, anem a l'estadi, no sé què, et convido i jo dic... Molts cops dic que no, eh? Vull dir... O sigui, és que em fa molta mandra anar a l'estadi. Massa gent.
Històricament, no hi havia cobertura, ara suposo que això ha canviat amb el tema el wifi i tot això. Menjar horrible, no hi ha cervesa amb alcohol, molta cua al lavabo i a més que jo sóc... No sé si hi ha una paraula per la gent que té la bufeta molt petita. Jo sóc d'aquestes persones que quan pensa que ha d'estar moltes hores sense pixar, li vénen ganes de pixar immediatament, saps? Com un vertigen. I penso, merda, a la mitja part estarà tot ple.
I al minut 40 o 36 de la primera part, he d'anar-hi ara. ara. Però clar, d'altra banda no em vull perdre res del partit. He de tenir aquestes lluites constants, tio. O sigui, és un drama la meva bufeta. No, doncs mira, ara que hi som vull dir una cosa. Ja que has entrat i has obert les portes, ara fem-ho bé. De petit, els partits del Barça es veien tots, i no les he dit cada setmana, cada setmana de la meva vida. Dit això, és molt injust perquè això és com qui entra a la bolsa quan puja.
Tothom és bon inversor, saps? Perquè agafis l'acció que agafis, vull dir, una puja al 20, l'altra al 30, l'altra al 40, mai et pots equivocar i et penses que ets bon inversor.
Clar, jo quan vaig començar a veure el Barça era l'època del Robson del Bengal, del Serra Ferrer no sé si us en recordeu d'això, del Codro del Bogarde, estem parlant d'un Barça de merda, jo vaig tregar tanta bessura de Barça que jo no sé com no ho vaig deixar, jo no havia vist un puto títol a la meva vida quan era petit, i de cop va venir un tio, que no era guardiola, va ser Rijkaard, que en el seu dia va començar a fotre
quatre coses bé i dius hòstia, macho, tu, això se n'ha acabat amunt i llavors, Tomas va pujar al carro, clar, perquè quan jo anava, això, no, jo què sé, que Te'n vaig anar a veure el Milan a San Siro i vaig anar a veure el Chelsea allà també a Stanford Bridge perquè estàvem mig tarats amb els meus col·legues. Però no hi anava ningú llavors. És que ningú volia anar. Ningú volia veure el Barça. El Barça era de part de dos. Era com córrer fa 20 anys.
Llavors, durant l'època del Guardiola, clar, llavors era molt fàcil ser al Barça. Clar, home, és com fer comprar a Apple el 2013. Sí, clar, jo també, no? Gràcies. Però clar, compra-la l'any 99 amb un parell d'ous. A veure si tens collons de comprar-la. Doncs això és el mateix. Tio, vaig tregar molta merda, macho, i és injust.
Bé, i ara estic content perquè ara es veu que torna a ser una puta bessura i ara no estic interessat i almenys penso, bé, almenys... Bé, ja que tu em corregeixes quan foto patinades d'Àpel, jo et corregiré amb patinades del Barça perquè aquí n'has fet una gran. Vull dir, collons, amb Van Gaal i amb Robson es van guanyar molts títols.
Vull dir, és pre-Van Gaal. O sigui, pre-Robson, perdó, perquè Robson va ser un any abans de Bengal, sí que va haver-hi dos o tres anys de sequera i després el Leite-Bengal i tots els que van venir després, Reixac, Serra-Ferrer i no sé quin més va passar per allà, allà sí que vam tenir els anys entre el primer Bengal i. Rijkaard, sí que allà vam haver-hi molts anys de misèria, però va haver-hi tres o quatre anys molt bons més o menys és quan, jo recordo els primers anys de
futbol el meu devien ser l'últim any de Cruyff. I amb Robson va ser com l'any de dir, hòstia, plenament estic veient tots els partits del Barça. Però vull dir, joder, amb Robson, crec que no es va guanyar la Lliga, crec que vam quedar segons, però sí que es va guanyar la Copa del Rei, perquè diria que va ser aquella famosa del Amamonique, el gol de Figo, Pizzi, el últim minut, alguna història d'aquestes.
Amb Bangal, es va guanyar la Lliga i la Supercopa i no sé si va ser l'última edició de la Recopa que va marcar Ronaldo de penalti contra entre el PSG, vull dir que es van guanyar bastants títols, per on veníem i pels anys que vindrien després, però vull dir, dos o tres títols per temporada, si bé no eren la Champions, es van guanyar aquells anys.
I després sí que va venir el declivi i fins i tot el retorn de Van Gaal, la segona època de Van Gaal que crec que encara va ser també d'aquestes nefastes, i ja fins re i gerre, però bueno, ja està. Dit això, jo sempre ho he dit més que sóc un tribunero, però no ho vaig deixar anar ràpid, és a dir, Després de les èpoques glorioses de Guardiola, Tito Vilanova, inclús Luis Enrique, he aguantat fins fa tres mesos o quatre, que encara mirava els partits del Barça. Ara ja no, tio.
És que m'és absolutament igual tot el que faci ja. M'encanta ser corregit de tant en tant, perquè si no, sembla com que jo sigui l'antipàtic i el capullo de la conversa, saps? Que sempre està donant correccions. No, tu també corregixes, veus? Està bé això. Està bé. Avui ha estat així. I està bé perquè l'altre dia et van poder desvirtualitzar moltes persones, tio. Et van veure físicament i presencial en el nostre esdeveniment d'aniversari
dels 10 anys de MassBase i Startup Grind. i hi ha gent que per la veu va dir hòstia, ets el Marc, vull dir ets el de foc a terra. Existeix, aquest home existeix. Home, clar, fill, és que si només entrar... Tu saps que jo soc una persona que li agrada passar molt desapercebut. Llavors, si només entrar i crides l'atenció davant de com... Tenies com 200 persones allà, 150, un o dos així? 200 i algo, sí. Vas aconseguir que ja entres com vermell davant de tothom.
Ja intentava com mirar cap a terra, saps? El meu objectiu a la vida és passar molt desapercebut i tu m'ho poses molt difícil. En fi. Et vaig saludar. Sí. Des de l'escenari, vull dir que no ho vaig fer amb tothom, només ho vaig fer amb tu.
Això és veritat, em vaig sentir molt estimat. Em va fer il·lusió que entressis, perquè era hora ja, vull dir, ja havia caigut la nit i aleshores, jo de vegades penso que ets com el personatge del Minecraft, que clar, es fa de nit i aleshores surten els, dolents aquests que et persegueixen i tu ja has d'estar a la teva cova. Aleshores em va fer il·lusió que vinguessis, sí que gràcies.
No, però mira, és veritat, parlant d'això moment, perquè primer em vaig quedar molt impactat per la teva performance. Tu vas estar parlant durant una hora i tant tranquil en un monòleg èpic. Sense atragantar-te ni un moment, allò ho portaves estudiant, o no? No. No, no, no, no. Et diré que jo a la uni vaig descobrir que si preparo les presentacions em poso nerviós perquè penso m'oblidaré d'això, m'oblidaré de l'altre i tal, i les faig força malament.
Tot i si les faig bé, si les preparo, però em poso una pressió extra. En canvi, si no les preparo, ho deixo tota la improvisació i dic no tinc cap tipus de pressió, saps?
Sortirà el que sortirà. també pensa que és una, una amalgama de o sigui, com un compendi d'aprenentatges que més o menys he anat repetint i regurgitant durant diversos episodis de la meva vida, ja sigui en podcast en entrevistes o en converses com aquesta per context vam celebrar els 10 anys d'Startup Brain i de Mars Base del dimarts passat al Valkyria, Space Hub i jo havia portat una presentació de mitja hora normalment entrevisto algú altre i vaig dir que collons, he fet 10 anys, no?
Vaig explicar la història d'aquests 10 anys i jo pensava que més o menys duraria mitja hora per què? Perquè el diumenge per la nit vaig dir, vaig fer l'esquema de la presentació o bé, la vaig muntar i, perdó, dissabte per la nit. I sí que la vaig practicar un cop per veure l'allargada sempre ho faig, jo només ho faig per veure l'allargada i vaig dir, hòstia, dura mitja hora més o menys 40 minuts,
Però és veritat que vaig anar molt amb el pito al cul. I vaig dir, bueno, vas, allargues, 45, retalla alguna cosa i tot això. I el diumenge per la nit vaig estar molt ratllat perquè dic, no m'acaba d'agradar la presentació que tenia. Tenia una presentació de 10 lliçons i ja està. I dic, què collons, 10 lliçons els puc explicar qualsevol esdeveniment, si aquí fem 10 anys. Val que hi havia connexió 10-10, però dona-li un viatge històric, no?
I llavors vaig afegir la part de com vam començar, els aprenentatges de cada any i què hem fet a cada any. Què passa? Que aquí vaig... No vaig afegir moltes més slides, potser en vaig ficar un parell més, però sí que el fil discursiu era un altre, i me'n vaig anar cap a l'hora. És veritat, també en la meva defensa, que vam haver de canviar 5 o 6 cops de micro, perquè el sistema d'àudio era un desastre, no sé què collons va passar, allà es va perdre força estona i després, bueno.
Improvisacions d'aquestes d'hòstia, entre el Marc els saludes va entrar el Bernat, el de, Factorial, joder, em va fer molta il·lusió que vingués el Bernat perquè el primer esdeveniment d'Estart a prendre el van fer allà a casa seva, el vaig entrevistar ell, té mil empleats, dic què collons fas tu Bernat escoltant-me tu a mi quan sóc jo el que t'escolta tu, vull dir que em va fer molta il·lusió i es va quedar tot l'esdeveniment, no sé, saps?
Vull dir, es va acabar allargant i també el vaig fer molt més pausat, no vaig anar amb el pit al cul vaig dir, crec que quedarà molt millor veia que la gent mantenia molt l'atenció des de l'escenari, anava llegint al públic i veia que no dequeia en cap moment el grau d'atenció i vaig dir, hòstia, anem a mantenir-ho així és veritat que, tinc com certs truquillos per fer aquest tipus de coses però sí, sí, vaig parlar més pausadament,
i al final també, bueno, la part d'agraïments allà, allò, va durar 10 minuts fàcil i vamos, no vaig plorar de miracle, però vaig estar.
Mossegant-me el llavi per dins per evitar-ho durant 10 minuts perquè és que per això tantes pauses dramàtiques al final, I a mi em fascina molt el teatre, jo sempre estic en el teatre, com se'n recorden tots els diàlegs o sigui, tindria que ser impossible i al final, jo què sé, imagina't el mític start-up grind que fas on entrevistes algú, no t'has de preparar res en el sentit que més enllà de l'entrevista,
vull dir, no has de memoritzar res és a dir, pots portar els teus punts, saps per on entrar-li, quines coses vols preguntar-li però al final una entrevista és molt còmoda perquè si no saps què dir li preguntes alguna cosa i deixes que parli d'altra i ja està, ja estàs tranquil i d'alguna forma t'expulses una mica aquest protagonisme però allà, nano, vas estar sol durant una hora en un monòleg que semblava que estigués treballat des de fotia dos mesos,
Welcome to my TED Talk. No vaig tenir la impressió que estava donant una xerrada de TED. Mai he fet això. O sigui, he donat xerrades i tal, però... Però aquesta va tenir... Sí, tenia com el caire aquest més de... Vaig donar-li també... Volia donar-li un punt una miqueta humorístic. I també és veritat que dius, hòstia, al final venia gent molt diferent, val? Perquè, clar, va venir gent del meu institut, gent de totes les etapes de la vida, de la Uni, els treballadors de MarsBased.
Clients, exclients, exempleats, els ponents de Startup Grind, gent que ha entrevistat el podcast, no importa, gent que està en procés de selecció per Mars Base, potenciar els candidats, periodistes, un parell de celebrities que hi havia per allà home, hi havia un públic molt divers i família evidentment, no? Hi havia un públic molt divers i vaig haver de balancejar molt el no entrar en llenguatge massa tècnic, però ser lo suficient freaky i interessant per entretindre i informar, val?
O sigui, donar lliçons per a emprenedors, emprenedores, inversors, inversores, gent de l'ecosistema que o estiguin muntant una empresa, o estiguin invertint, o estiguin fent qualsevol cosa. Donar, potser va ser una presentació massa genèrica, això ja m'ho diran, però potser vaig buscar explicar coses que no són els típics, és a dir, la raó per la qual vaig reformular la presentació és perquè al final havia caigut en diversos tòpics.
La presentació inicial que eren els 10 Consells, n'hi havia 3 o 4, o 2 o 3 potser que eren molt específics nostres però els altres sí que és veritat que eren molt, no sé, sigues honest, i explicava com nosaltres érem honestos, però el consell en si era com molt genèric o què més la regla del 80% que si vols anar a un lloc diferent que la resta, doncs no segueixis totes les seves passes o allò de, inclús posava en dubte el que comentem sempre, el fail fast,
fail often el falla sovint i falla ràpid, doncs no, deia, doncs no, si no planifiquis per fallar, saps? Vull dir, és que no té cap puto sentit, deixem de glorificar l'error i els accidents en els negocis. No ho sé, espero que la presentació no es fes llarga i que fos suficientment interessant donant un punt de vista diferent, no?
També per compensar el que dic sempre, que no hi ha, no es dona premsa a les, agències, a les empreses poc sexis, a les que no aixequem capital, a les que no fem bitussí. Hòstia, doncs al final ens hem de crear el nostre propi quòrum, els nostres propis canals de comunicació i les nostres audiències, no?
I si va agradar, doncs suposo que deu ser per això que la gent potser s'ha cansat ja d'escoltar, el collons de start-up que ha aixecat 4 milions ara i vinga, i no estarà aquí, jo vaig dir una de les slides que recordo més és la del cementiri de start-ups és que com unes 20 start-ups que jo he entrevistat en els últims 10 anys ja no existeixen, i aquí està l'escenari aquí està una empresa, una agència una puta agència avorrida que fem el mateix que fan les altres empreses
de fa 50, 60 o 100 anys doncs aquest tipus de negocis tenen molt valor també és que m'haig entès perquè es dona més atenció, a una companyia o una empresa que aixeca 4 milions, versus una que en factura 4 Gràcies. Hi ha molts angles, eh? Una és per... Tot completament improvisat, eh? Però t'ho dic. Una és per moda.
És a dir, quan hi ha una cosa que està en l'esperit dels temps, en el zeitgeist, i de cop i volta saps que sí, publiques coses de rondes d'inversió, és un peix que es mossega la cua, tindràs més públic, doncs ho segueixes fomentant. Segurament una notícia d'una ronda d'inversió l'any 1999 o el 92 hauria passat completament desapercebuda i segurament ni es publicava. Per què? Perquè, com que no n'hi havia gaires, la gent no estava entrenada a llegir això i no sabia el que era.
Quan, de cop i volta, això ja passa a ser una miqueta més mainstream i la gent ja coneix el que és una start-up i sap més o menys que és un fons d'inversió, que les start-ups aixequen finançament i tal, doncs, de cop i volta, de cop i volta, és més fàcil que trobis aquestes notícies, poblant tots els diaris i revistes i portals d'internet, no?
Aquesta és una. L'altra és, els diaris al final també estan per qui estan invertits qui hi ha darrere dels diaris qui financia aquestes coses hi ha bancs, qui són els grans principals.
Activadors del capital risc molts d'ells són bancs o sigui, Banc Sabadell, Caixa Capital Risc, tots aquests tenen una pota d'inversions start-ups i si no estan participades en altres fons i a interessos va més enllà d'això, també hi ha temes d'influències favors i, collons, al final també certes coses són interessants, models de start-ups que durant molt de temps van ser innovatives innovadores, calia potenciar-les agències, és que n'hi ha 50.000 explicar-li al món que avui
en dia apareix una altra agència de desenvolupament, una altra agència de recruiting, no té cap tipus de valor ara, és bastant probable que quan va aparèixer, Typeform, va, Typeform és una empresa trencadora, no? Però vull dir, hòstia, la gent no sabia el que era i calia informar d'això, no? La primera empresa, que era una còpia d'Uber, que es diu Cabify, i que comença a fer les coses diferent aquí, fantàstic.
La primera empresa de patinets elèctrics, també, i la segona, i fins i tot la tercera, si vols, la vuitena ja no surt. Val? Què passa? Que les agències i els models més tradicionals, hòstia, una altra empresa de sandàlies o de banyadors, bueno, és que n'hi ha a 50.000, saps? Vull dir, a menys que faci una cosa extremadament interessant per. No surtin al diari, perquè és que no és una notícia que la gent passa per alt.
Sí, tens raó. Crec que d'això sí que n'hem parlat alguna vegada, però potser no hem tocat aquest angle del drama. És a dir, a la gent li flipa el drama. I quan dic el drama vull dir el teatrillo, no? Segurament Mars Bays no dona per fer una sèrie, però Uber... No, bueno, igual sí, no? No sé si estaria a Netflix. Però no sé si has vist la sèrie aquesta d'Uber que es diu Superpumped? No, no, no. Mira, des d'aquí extenc la recomanació perquè a mi se'm va extendre la recomanació.
Bé, de fet, no se'm va extendre perquè va ser el Marc, el Marc Monguió, que qui m'ho va dir, em va dir escolta, tinc mena d'una sèrie d'Ubertal molt xula i em diu, quan me l'acabi ja et diré si val la pena. Mai m'ho va dir, però jo vaig dir, ah, puta merda, jo vull saber si val la pena. Em vaig tirar a la piscina. Bé, a part que la recomano moltíssim, em sembla com que és és extremadament insider.
És a dir, que crec que per entendre-la bé has d'apartanyar al món perquè si no se t'escapa i no diré el 20, sinó el 80% de les coses que passen. O sigui, entra a un nivell de nerdisme i de detalls en el Venture Capital, en com funciona una start-up... O sigui, hi ha unes coses que dius, jo això ho entenc perquè porto tota la meva vida dedicant-me, però això l'hi poses al Joan Palou i no entén una puta merda.
O sigui, se li escapa el 90% de la sèrie el tio veu que hi ha 4 actors i tal que es barallen pel poder, però no entén absurdament res del que està passant aquí perquè és extremadament insider la sèrie això ja em va semblar bastant bastant sorprenent.
Potser també tenia aquell punt d'empatia perquè com que ja coneixes una mica la història i ja sabies de què anava per cert, em va fer molta gràcia que sortia una persona amb qui he interactuat a la vida real això em va fer molta gràcia i és la noia acabar d'estapar el cas com de cultura tòxica Uber, la Susan Fowler, que no sé si et sona, en el seu dia va sortir per tot arreu. Sí, sí, sí, sí. S'haixot Twitter, sí.
Jo aquesta tia no sabia qui era, òbviament, perquè, no ho sé, l'any 2013, doncs, possiblement, jo no tenia ni puta idea qui era aquesta tia, o 2016, o por ahí, no? En el seu dia m'estava plantejant... De fet, m'estava plantejant una cosa que estic tornant a fer ara, que era començar la carrera de física. M'ho estava plantejant molt molt seriamente, però jo no volia la carrera de física. O sigui, jo volia com... Escolta, què puc fer per fer un bootcamp de física?
Perquè no tinc temps de fer la carrera, evidentment. Llavors, doncs, tot va començar amb una cerca molt estúpida a Google posant això. Doncs aquesta tia té com unes guies... Quan dic guies, em refereixo... El concepte guia és com si et dic que la infraestructura del 5-Cansen de Japó és un tren de vapor. No, no és el mateix, val? És diferent. Doncs això és una guia amb vitamines.
Vull dir, bàsicament t'està donant el papir de la carrera. Si fas això, literalment sabràs més que un undergrad de física. Doncs aquesta tia va publicar com unes guies de com fer això amb física matemàtica i filosofia.
I clar, jo no sabia que era ella. però clar, quan ho vaig començar a fer ho vaig veure i vaig dir, Déu meu, això és el que ha portat tot el temps de la meva vida buscant i l'hi vaig escriure i vam estar creant-nos com molts correus sobre el contingut i per on començar, no sé què i després, quan vaig entrar a tornar a la seva web vaig veure com Mídia, i vaig veure que havia sorgit com portada de mítica revista americana d'aquestes, el Times o una d'aquestes, i dic, qui collons és aquesta tia,
i rascant, rascant, vaig veure que era ella, la Sosa en Faulo era aquesta, història random, vaja no sé per què t'estic explicant això, parlo d'Over obert. Ah, sí, pel drama. És veritat. Hòstia, m'ho he entès de que coses. Crec que hi ha molt més mídia en aquest espai, perquè què passa? Si tu agafes una companyia que a dia zero era ningú, i de cop li ensufles un milió de pavos perquè comenci a fer coses, evidentment allò és una coctelera.
Igual et surt molt bé, però ja no és un creixement lineal, una coseta que a poc a poc va creixent. O sigui, en el moment en què tu agafes i contractes 500 enginyers per començar a muntar un producte, allò és una bomba de rellotgeria. Llavors, què passarà allà? Doncs home, que hi haurà drama. Doncs collons, mira si va haver-hi drama a Uber. Això és el mateix. Llavors, segurament hi haurà companyies que han facturat més que Uber i no han estat invertides en capital risc.
Doncs seguríssim, però segur que no han arribat ni a la meitat de portades de diaris que aquesta, perquè evidentment en el moment que tu li poses queroseno a dintre la companyia, que després li tires un matxero dintre, doncs evidentment passa el que passa. I ja no només és pel drama, eh? O sigui, tot el tema del drama és molt interessant, sinó que és perquè al final els periodistes també s'han de crear una miqueta el... com es diu això?
Saps com el concepte de negoci és que parles del pastís, no? El pastís gran. Quan no hi ha un sector i tu el crees directament. I dius, hòstia, allò que entra un competidor i dius, no, no, estem fent el pastís més gran. Doncs els periodistes també. Mira, l'altre dia vaig entrevistar la Paula Solanes, que va escriure el llibre del Club de los Unicornios, que de fet el recomano molt, aprofito per recomanar-lo des d'aquí.
I va parlar del paper de la premsa que havia tingut amb tot això de com havien creat el hype de les start-ups.
O sigui que ells també han estat partícips i com a element catalitzador, que no activador Marc, que crec la diferència, però com a catalitzador de com catapultar la fama de les startups, que ja hi havia un caldo de cultiu, ja hi havia un xup-xup i han anat creant més i més, bueno, han ajudat a fer que aquesta informació o aquest coneixement percoli cap a altres capes de la societat per un cantó, amb la qual cosa això ha estat positiu i, d'altra banda,
la part que és tan negativa que ha estat la de glorificar les rondes d'inversió, no? Perquè com que semblava que això funcionava i són articles que després els fundadors d'aquestes startups comparteixen molt i, per tant, tenen molta visibilitat, doncs s'ha acabat fent, no és clickbait, però s'ha acabat optimitzant per la visita, no?
Per la visita fàcil. Com que allò és un concurs d'egos, bàsicament, l'startup postejant-ho i vinga, moltes visites aquí, aquí ho convertiu en un LinkedIn i la compartició ho envia a tot arreu per correu de que he aixecat 400.000 euros, doncs es veia que aquests articles funcionaven i això ha fet girar una roda que al final s'arribava a l'absurd de veure que notícies d'una startup aixecant una ronda inicial de 80.000 euros de French Family and Fools, tio, i aquest article l'he vist.
Petitet, però sortia al diari, doncs quin tipus de valor té això a una empresa que potser al cap d'un any ja no existia, no? Per tant, aquí també posar llums i ombres, el paper de la premsa en aquest sentit, que els hi ha convingut també. I ara, per exemple, el tipus d'articles que s'estan publicant ara, que són més els de rascar, de veure, de fiscalitzar, que les empreses, totes aquestes, que durant molts anys van ser glorificades i posades en un pedestal perquè, collons.
Innovaven, portaven una manera més fresca de pensar, s'atractaven a gent diferent, tenien oficines diferents, el que tu vulguis, doncs s'han acabat convertint en empresàurios, igual, no?
I ja ho veus de gent que és, doncs, exdomèstica, que és exglobo, que és ex no sé què, i diuen, o jo què sé, frègil i cosmètics, no?, que van tenir un gran escàndol ara, la gent d'Eura també tenen uns escàndols perquè tenen cultures molt egocentristes, molt de culte com si fos una secta que es tracta molt malament a l'empleat, doncs hòstia, al final quina diferència hi ha entre això a Deloitte, on hi havia el culte a la marca dic Deloitte per no dir Price o,
EY o alguna altra d'aquestes grans consultores no hi acaba havent tant diferència aleshores el tipus d'article que s'està publicant ara, que és el d'anem a fiscalitzar empreses, està funcionant molt, està donant molt tràfic però fa 15 anys s'hauria descartat perquè no era el moment. Destruïes un mercat que estava en auge i, per tant, no ho tocava. No hauria funcionat bé. Ja està funcionant bé perquè els crítics de les start-ups estan fent llenya de l'arbol caigut, no?
He dit árbol? M'ha semblat que he dit árbol, tio. He tingut un petit microinfart cerebral mentre estava parlant. Doncs això, no? Aleshores, suposo que també hi ha aquest tipus de cosa, el tipus de contingut que en un context històric funciona més o menys El tema de la cultura jo no en soc defensor però també són, són escenaris en els que.
Autoseleccionen els tipus de perfils que hi entren a veure, és que això és complicat d'explicar no dic que sigui condició necessària, o suficient per poder arribar a fer coses diferents però moltes vegades per passar una cosa de zero a fer-la funcionar en un mercat extremadament competitiu fent coses molt diferents.
Potser necessites una cultura molt particular i mai defensaré el que va passar amb Uber, per exemple, que si mires la sèrie veus fins a quin punt aquella cultura podria dir-hi era tòxica. Però, d'altra banda, també intentes buscar el contrargument i dir,
tu creus que això hauria sigut possible si no ha sigut així? I probablement no. És a dir, havies de tenir uns tios que eren uns capullos, literalment, per lluitar una màfia del taxi, si un sector que estava podrit un altre, hagués tirat la tovallola. Hauries dit, és igual, és que no hi ha res a fer aquí. O sigui, jo no em penso posar l'altura d'això. És a dir, aquest tio va guanyar perquè era més fill de puta que els altres, saps o no?
Llavors t'has de preguntar si realment prefereixes un o els altres, però si no tens com aquesta... És que no tinc l'adjectiu, eh? Perquè no vull que sigui pejoratiu ni que sigui despectiu, ni molt menys. Però per desbancar a uns tios que són uns mafiosos tu has de ser més màfies, encara. És a dir, ningú s'ha imposat fent el bé d'una manera super altruística llavors hi havia un sector que estava literalment podrit i que.
Funcionava a base d'estar enquistat en un sistema pervers, i aquí va entrar un tio amb tot i ho va tancar i poso el cas d'Uber perquè en tinc al cap la sèrie, però podria posar mil exemples de sectors on s'ha perpetuat perquè l'estatus quo ha arribat a funcionar allà, llavors això no és molt diferent que una màfia. I clar, si tu necessites un tio que entri en un mall i ho tiri tot per terra, necessites que aquest tio també estigui en un punt pirat. I què passa?
Que el tio xalat magnetitza altres tios que estan xalats. I quan poses això a dintre i ho barreges, és un còctel explosiu. Llavors, què vols que en surti d'allà? Una cultura complicada. Llavors, és una cosa que no escala i per això, al final, és fàcil tirar del drama. No ho sé. Jo no hauria pogut combatre la indústria del taxi. És que m'hagués cansat, saps? I qui combatrà la indústria dels avions, per exemple?
Perquè ara que estic veient tot aquest drama de Boeing, per exemple, o sigui, fins al punt en què Joan Oliver ja ha fet l'especial de Boeing, dius, aquí hi ha una cosa que es pot rascar molt, no?
O sigui, clar, històricament, el sector dels avions, i no sé el terme tècnic, no sé si són avions comercials o. Com se li diu, però que té dos grans players, i un d'ells està extremadament podrit i té moltíssims problemes estructurals, No veig que hi hagi hagut, per exemple, una empresa que surti a disrompre, a disrompir, a disruptar aquest sector, saps? O sigui, no estic veient l'estat. Per què en aquest sector no està passant?
Però si t'hi fixes, està venint cada cop més premsa, i ho veurem, eh? I d'aquí quatre dies, com que ja s'ha parlat allà, doncs se'n parlarà aquí, als telenotícies, als diaris, arribarà als monòlegs, arribarà als late night shows aquest tipus d'històries arribarà als escàndols de Vueling, no? No ho sé, tio. És un sector que veig que encara li falta el seu Uber, no? Si Boeing és el taxi li falta el seu Uber per aparèixer. O sigui que potser encara paten 15 anys perquè passi el que tu estàs dient.
A veure, això és injust perquè si vols parlar d'avions m'ho has de dir perquè és el meu segon tema favorit després dels cotxes. Tinc moltes opinions dels avions. Et podria estar tres dies parlant d'avions. Però no em pots dir aquí mig episodi de si parlem d'avions o no parlem d'avions. Però quan dius el sector que està podrido, és que clar, has dit vueling, eh? Però et refereixes al sector de les aerolínies o...? No, no, Boeing, Boeing. No, és que has dit vueling abans. Sí, sí, sí.
Hòstia puta, estic molt espès avui. Estic mig malalt i a part no pronuncio bé. bé. Vale, vale, vale. És a dir, no estem parlant d'aerolínies, sinó que estem parlant dels fabricants dels avions, eh? No, a Vueling ja li dedicarem un episodi algun dia d'aquests, però... Vale, vale, vale, vale. Curiosament, no són grocs com els taxis, eh? Vull dir, jo ho deixo aquí. No, a veure, és un sector interessant. Primer, és difícil entrar-hi perquè està extremadament regulat.
Té un efecte d'aquests de, saps, allò de nobody got fire by buying IBM, aquesta idea que si compres IBM no et fotran fora, aquí tens un cas portat a l'extrem d'això. És a dir, que complicat ha de ser tenir un disruptor que entri en aquest sector quan una aerolínia té que decidir si comprar un A320neo o un Boeing 737 i li posen el tio nou el tio dirà, a veure, potser compro el que he comprat sempre perquè segurament no vull ser jo el que va de llest i comprar els altres.
Dit això, Això, bueno, doncs als Estats Units té un problema gran amb el tema de Boeing, sobretot perquè des que van adquirir McDowell Douglas als anys 80, tota la cúpula directiva de McDowell Douglas va entrar a Boeing i van portar una cultura super tòxica. Això sí que va ser una cultura tòxica. No pel fet del que li ha passat a Uber, per exemple, sinó per un punt que ha prioritzat. Beneficis i resultats fiscals per sobre de qualsevol altra cosa, no?
I d'aquí ha sortit l'escàndol del 737, que és un avió que es va dissenyar als anys 60, és increïble, i va ser un gran moneymaker per Boeing, però l'han portat fins a tal punt que per, no canviar l'estructura i l'arquitectura del disseny de l'avió, hòstia, els ha portat problemes que, vull dir, han tingut accidents molt greus amb aquest avió.
I, bueno, mira, afortunadament com a europeus sembla que estem fent en el govern, hi ha cua per comprar a la 320neo, que és el competidor del 737, però això t'ho explicava perquè sí que hi ha disruptors en aquest sector, i et posaré un exemple. Hi ha una companyia que es diu Boom. Et sona? No. Boom Supersonics? De res. Doncs, Boom Supersonics són uns tios que literalment estan intentant disrompre aquest sector.
De fet, tenen contractes, diríem, amb American Airlines i amb ariliones japoneses, juraria i estan intentant donar-li una volta al sector i crear.
Avions extremadament ràpids que estan passant el Mach 2 i fer vols intercontinentals d'una forma molt més ràpida del que s'està fent avui en dia, res a veure amb el Concorde, podem parlar del Concorde el rato que vulguis també, però Boom Supersonic és una companyia que em sembla, interessantíssima perquè està entrant en un sector des d'un angle totalment diferent. Hi ha espai per fer coses noves, el que passa és que és això, tio, és un sector superregulat.
Per exemple, tot el marron aquest que va haver-hi del 737 va ser perquè... Clar, posar un avió nou en el mercat és molt complex per un motiu. Perquè si tu poses un avió nou al mercat, requereixes de l'entrenament de tots els teus pilots i la certificació de tots aquests amb el nou avió.
Llavors, la mutació del 737 per fer-li intentar-lo torçar com una olivera però dir-li que era el mateix avió els va costar tots aquests problemes que han tingut amb Ethiopian Airlines i l'accident que va haver-hi al sud-est asiàtic per aquest motiu, perquè era un avió que.
Poc compartia de l'avió principal, però per no fer tot el training dels pilots, que al final és cost per les aerolínies, van haver d'agafar unes draceres, sobretot amb el tema de l'autoregulador del pitch, que els va costar molts accidents i va ser un dels desastres més grans que s'ha vist mai en l'aviació moderna.
I no sé per què t'estava explicant això, així perquè entrar en un avió nou significa, per les aerolínies, primer incorre amb uns costos gegants de certificació i homologació d'això pels dos pilots i, evidentment, caminar un terreny pantanós de desconegut que a veure qui collons s'arrisca perquè una cosa és tu comprar-te oh, no sé si m'agraden més els Airpods o els Jabra de no sé què, i bueno, doncs te'n compres un dels altres, no passa res, pots tornar un avió, difícilment el pots tornar.
Llavors, decisions difícils, Alex, del sector de l'aviació, sisplau. Digue'm quan fem aquest episodi. No, no, no, el farem perquè veig que hi ha material aquí aquí, però la cosa, si t'hi fixes, ara feia paral·lelisme com que tu has comentat, hòstia, és que és un sector hiperregulat. Home, segur que està hiperregulat. No crec que estigui més regulat que el sector aeroespacial. Vull dir que si hi ha hagut un SpaceX ha d'haver-hi un, jo què sé, tio, Airplane X, en aquest sentit, no?
I el paper que ha jugat la premsa amb SpaceX també ha de dir, hòstia, no ho sé si sense la premsa hauria arribat a on ha arribat, no? Hi va haver un moment en què això clarament tenia... Potser va ser un bon tàming, eh? També diuen que el principal factor d'èxit de les start-ups no és ni l'equip, ni la idea, ni l'execució, és el tàming, saps?
Vull dir, haver nascut en aquell moment, haver estat en aquell país, o no haver sortit sis anys abans de la regulació, o haver sortit just dos anys abans que t'onava temps a preparar-te, etcètera, etcètera, és el tàming, no? I en el cas d'Space X és un clar exemple. Clar, no sé si hi ha hagut la combinació de la premsa va veure que això era una cosa com loquíssima i llavors fixa't que més o menys coincideix amb quan van començar a parlar-se dels moonshots, no? Els invents aquests molt molt.
Utòpics, però que pot ser que funcionin i que potencialment canvien el planeta, i també perquè SpaceX i Tesla, totes les derivades d'Elon Musk han estat grans fàbriques.
No tant de contingut en si al principi no ho eren tant però han creat molts fans i els fans s'han encarregat de donar-li visibilitat a una empresa i un sector que potser no era interessant per la premsa o no era el seu moment, i ha suplit la manca d'interès de la premsa generalista i al final evidentment tothom ha acabat posant els ulls sobre aquestes empreses perquè diuen collons si hi ha tanta gent interessada en això Això potser que comencem a escriure...
És a dir, és una miqueta ou i gallina, eh? No sé si he deixat el meu argument bastant clar. És una miqueta ou i gallina de qui és. És l'empresa que crea l'interès a la premsa, és la premsa que crea l'interès amb l'empresa.
En aquest cas és que de cop és difícil. Per això que dius Uber, sí, però Uber ja estem parlant d'etapes superavançades, quan ja tenen temps de crisi, perquè ja són multimilionaris i tenen quantitats ingents de capital i operen a tot arreu i poden trencar les lleis de tots els països i tenen els taxistes cremant-los les rodes, inclús els cotxes, els conductors d'Uber a 15 països diferents, versus el moment inicial d'una start-up i, clar, aquí hi ha molt de recorregut.
He vist que aquí has fet la teva cuina publicitària per la comunitat, eh? Has abogat per la comunitat. Quina comunitat? El muntar una companyia amb comunitat, que és una mica el que... Era el teu aprenentatge número 8, em sembla. No, 8 o 7. No, no, vale, ben tirat, ben tirat. No havia pensat en això, eh? No, no, no, però al final, i de fet això no és un... No era Seth Godin el que deia que havies de crear el teu exèrcit dels...
D'un, no sé si era un miler o deu milers de trufants i aleshores si tens això amb la teva empresa ja ho has aconseguit és a dir, coneixes el concepte, Sí, de fet te'l corregiré, ja aquí som i em corregixes coses doncs no, no era Seth Godin era Kevin Kelly ho va dir ell, molt bé home va tu.
Vaig pensar que era Seth Godin el concepte aquest de dir si aconsegueixes que amb la teva empresa, servei i producte, tinguis mil persones o deu mil, no me'n recordo, són que compren absolutament tot et retuitegen, comparteixen les teves notícies a les xarxes socials, les comenten fan el boca a orella amb els seus amics i familiars, etc. Ja ho has aconseguit perquè aquesta gent comprarà absolutament tot el que treguis i amb això ja més o menys hauries d'assolir una certa estabilitat econòmica
sobre la qual fonamentar l'expansió de l'empresa, però és quan has arribat a aquest número, ja saps que tens com seria com un equivalent del producte per aquest fit. És que, a veure, si ens hem de parlar d'avions, parlem d'avions, eh? Ha quedat molt profund, no, no, tu tranquil, que parlarem d'avions, perquè té pinta que tens moltes ganes de fer-ho, i així també posem un espai entre els episodis que ens va suggerint el Noel, que com que és l'únic oient que tenim a les xarxes.
Episodis i quin era el que t'havia demanat? M'has dit que t'havia demanat un a l'esdeveniment que va venir i com he dit, va demanar un que també el posarem a la llista. Ah, sí, el de com fer networking.
Doncs mira, en farem un per cadascú, Marc, el proper, si vols, parlem d'avions i així jo descanso i el següent fem un altre, un especial de networking per complementar potser el magnífic títol, haurem de buscar un altre títol, perquè el Brutworking ja l'hem utilitzat, sí que haurem de buscar una alternativa.