I ara, endavant, endavant, endavant. Jo ja estic també. Avui tenim pressa. S'ha allargat l'esmorzar de forquilla. Sempre és bo, això. Però què ha passat? Hem tingut converses molt totxes, potser les més filosòfiques, de producte, de màrqueting, de Ceylon Musk. És bon empresari o no, perquè com a persona és un cratí complet, i no hi ha hagut safrets. I saps per què? Crec que la gent s'ho està començant a preparar. I els fets de casa. El Roger portava preguntes preparades, exacte. Sí, sí, sí.
Se les volen donar de que no i ho troben espontani, però en realitat suporten megapreparat. El Roger ho portava preparat. Diu que jo portava una pregunta per la comunitat, per la taula. Està molt bé. A més, les preguntes, vull dir, eren bones. M'agrada molt el nivell de debat. He fet una miqueta d'aprofitar l'ami entesa per preguntar per què la gent segueix venint als esmorzats de forquilla.
A mi és una cosa que em té fascinada, que ja no és només que ens dediquin una hora a la setmana a escoltar-nos passivament mentre es fan altres coses més importants. Pots escoltar, que això ja em sembla bastant espectacular i molt d'agrair, sincerament. A més, venen als esmorzats de forquilla. A veure, també està bé que et paguin l'esmorzar de forquilla i l'agraïment... S'agraeix. I de patrocinador parlem, perquè al final surt d'aquí.
Que obren la botiga, les noves oficines, que conviden la gent el dia 8 d'octubre. Finalment és el dia 8 d'octubre, o sigui, no canvia. Ja us farem arribar més informacions. Han dit que ens transmitim aquest missatge. I per tant, nosaltres anem a veure si podem... Si podem atiborrar-nos de canapès, bàsicament, a veure què tal. Correcte.
Hi haurà càtering i el pla estrella només per uns pocs afortunats, serà esmorzar de forquilla i seguir menjant canapès després de l'obertura de la botiga de parlem. És un dia ambiciós. Això vol dir que hem de fer el proper esmorzar de forquilla en dues setmanes. S'ha vist. Ah, no. És en tres setmanes. Si el dia 8 cau en un dimarts, ja ens ho reservem, tio. Vale. Podem fer un esmorzar de forquilla aquell dia. Queda fet, comprat. L'altra cosa que deies, això que la gent...
Sol venir als esmorzars de forquilla em sorprèn bastant. I jo, per mi, personalment, m'agrada poder tenir aquest espai de debat d'estar connectat al fang. No? No és una reunió transaccional com les que tinc durant tot el dia que ja saps a què vas. O algú et pitxeja perquè l'inverteixis, o vaig jo a intentar-li vendre els serveis de Mars Base, o un partner, si per alguna cosa... Bueno, típic, reunions que tenen com una direcció clara, un objectiu clar, més o menys, si tens sort.
Però només té un interlocutor i si van bé, van bé, i si van malament, van malament. La majoria dels mítings no recorden-los. Però en aquestes trobades que fem m'estimulen dues coses. Una és estar connectat a gent que estan muntant coses molt interessants o que les han muntat i que tenen una experiència molt xula.
Poder parlar amb la gent que ha estat això, director d'enginyeria factorial, que va portar tot el tema de marketing a CaixaBank, o el Carlos que està muntant Going, històries d'aquestes, o tantes altres, no per deixar-me ningú, sinó que, a més, saps en què estan ficats a títol personal.
Les seves inquietuds, dir, mira, el que no transpira de les seves pàgines web, de les entrevistes que fan a podcast i tot això, sinó que veus una miqueta del que deia jo, emprendedores anònimos, que al final anem allà i diem que estem molt putejats per això, això no va bé, això és una merda, costa molt... Vull dir, veiem aquest dia a dia que potser no li expliquen a ningú més i surt allà perquè estan amb les barreres baixades. Estan en un ambient de confort i de familiaritat.
I l'altra és veritat que és curiós, però m'obliga a entrenar el múscle de parlar de negocis en català, perquè és difícil fer-ho. I tenir aquestes converses també ajuda que després nosaltres puguem fer una podcast amb més soltura. No sé tu, tio, però a mi m'estimula molt aquesta part. No sé si justament soltura és la millor paraula per descriure el fenomen. Potser veig una mica el castellà, això. Ho podríem posar mentrestant dit. No ho sé, no ho sé, no ho sé. T'ha faltat dir des de llavors, saps?
Sí, exacte. Cabron. És allò que des de luego m'entrena molt a parlar en català. Exacte, exacte. Dit això, com que tenim poc temps, tio, si et sembla, anem una mica al gra. T'has llegit el de Mazenon? Sí, m'ho he llegit. Igual com tu, per sobre. És a dir, potser no he aprofunditzat molt. El meu nivell mínim de preparació crec que sobreestima quan és el teu nivell màxim de preparació. Quan dius que t'ho has llegit molt bé, que t'has llegit tres tuits i jo m'he llegit l'article.
Exacte, és exactament així. De fet, jo tinc por del dia que Twitter tanqui perquè vindré encara menys preparat al podcast. Jo ja no sé com viuré, no m'esmento de res, que no és per Twitter. És increïble, per això, el ràtio de temps invertit, quantitat d'opinió que et pot arribar a generar a tu o a Twitter. Tu, 20 paraules et donen per escriure un llibre. No, però jo ja... Per exemple, jo fa unes setmanes que em vaig passar ja...
M'he canviat, he tret Google com a cercador principal dels meus dispositius i tinc Perplexity. Coses bones, millor contingut, menys interferència de contingut patrocinat... Coses dolentes, és molt lent. Per allò que faries una cerca ràpida, que en un segon ja veus... O sigui, per exemple, el resultat del Barça ahir. Ho poso per Perplexity i ni tan sols surt, perquè no va jugar.
Vaig veure uns vídeos, vaig llegir un tuit a Oriol Romeu, li està fent no sé què a Dembele, i vaig pensar que allà jugava. No me'n recordava, que estàs a dintre del Girona. Jo vaig anar a jugar al Barça, perquè dimíclars serà dia de Champions. I no vaig jugar al Barça. Que jo sàpiga. Vaig anar a Twitter i vaig veure que es parlava del partit del Girona. Dit això, ja vaig, per la immediatesa, vaig a Twitter. Per absolutament tot.
Perplexity és més com l'estic fent servir per resoldre problemes en aquestes més complexes. Temes de codi, màgicament, com que se m'han acabat els crèdits de cursor, algunes coses estic fotent a Perplexity. O altres coses, inclús coses de jocs. És boníssim, tio. Com ho he de fer en aquest joc? Mira, les passes són aquestes. Pam, pam, pam, pam. És molt bo per això. Dit això, al dia que s'acabi Twitter, se m'acaba la immediatesa, l'accés a informació de manera immediata.
Això m'encantaria portar aquí l'Àlex de fa 15 anys i que tu li expliquessis a ell què significa per tu haver d'esperar molt per rebre la resposta de Perplexity. El fet que tinguis que esperar com un segon i mig perquè es resolgui, que hi acueri, en lloc dels pocs milisegons que et dona Google, crec que l'Àlex del 2005 potser t'entendria unes paraules per tu. No, ho entendria perfectament perquè l'Àlex del 2005 havia patit descarregar-se imatges que es carregaven per línies,
pixel a pixel. Per això mateix, perplexity li semblaria molt ràpid. I aleshores, el del 2005 ja ho feia immediatament. Per tant, d'aquí, el que sigui, Perplexity ho farà de manera instantània. És interessant, però m'agradaria portar l'Àlex del passat perquè et donés un parell d'hòsties. Espera't un moment, que per mi això és la velocitat de la llum. Tu, quan estaves descarregant imatges de contingut pornogràfic, hi ha trossos que... Que potser tenia més emoció.
L'Àlex del passat no donava hòsties, l'Àlex del passat necessitava hòsties, que és diferent. Bueno, dit això, torna'm a... Torna'm a l'Odamazon. Perquè és que ha estat... Per mi ha estat enlluernador per dues coses. Una, que de fet hem après avui a l'esmorzar de Forquilla, que jo havia comentat el fenomen aquest de... Que porto no sé quant de temps amb més de 5.000 seguidors a Twitter i ara gairebé no tinc interaccions, ni retuits o likes, perquè ara s'han fet privats, per això no en surten.
Tenia moltes més interaccions quan tenia mil seguidors. I, aleshores, explicarà al Roger que en realitat l'algoritme premia els nou... Et mostra més en els teus nous seguidors. Si tu no tens nous seguidors, tu li apareixes a menys gent a la seva, diguem, a la primera interacció amb Twitter, a la primera càrrega. Fa temps que estic encallat en els gairebé 6.000 seguidors, ja és per això, suposo que.
Però vaig posar en un comentari a l'article o a la notícia que sortia que Amazon fa tornar els seus empleats a l'oficina. S'ha acabat la festa del remot i tenen un deadline pel gener. No? I no sé, és veritat que aquest tuit deu anar pels 50, 60 retuits, que és una cosa que feia molt de temps que no em passava. I és curiós perquè tampoc és una gran cosa el que dic, saps? Simplement és dir que s'ha acabat la festa del remot i una cosa que he dit 50 cops, que és la de...
El remot s'ha utilitzat per les Big Tech, per les grans corporacions i generalment per tot el sector tecnològic, com a trampa, per poder fitxar en un mercat en condicions difícils. És a dir, els costava molt fitxar perquè estava sobresaturat el mercat. Tothom estava aixecant pasta, les empreses creixien molt, hi anava un mercat alcista, tot anava cap a dalt i cap a la dreta i hi havia molta competitivitat pel talent. I aleshores, l'única manera...
Els que van començar a forçar a obrir la llauna van ser els desenvolupadors i les desenvolupadores que deien que la feina la podien fer perfectament des de casa. O em dones remot o vinc a la teva empresa. I va passar que les consultores de torn, primer les càrnicas, després les altres, es quedaven sense fitxar. Les grans tecnològiques també.
I empreses que havien sortit fa 10 o 15 anys, tipus Sketch, veig que en fa més temps, però empreses que són all remote, no sé qui la pensa, qui la pesa, si no recordo malament. Doncs, clar, s'estaven endullant tot el talent i començava a ser empreses molt grans. Unicorns, Decacorns, el que tu vulguis. I al final tothom va haver d'assumir-se a la festa perquè diu hòstia, és que si no ofereixo el remot, no podré fitxar. I no ho van fer per convenciments, sinó per desesperació.
Que aquesta és la meva crítica. I aquí és on van enganyar molta gent. Perquè molta gent va fitxar per aquestes empreses, aprofitar el tema del remot, han dit no, escolta, me'n torno a viure al meu poble, em repatrio al meu país, perquè jo m'havia anat a Londres, perquè allà hi havia feina i a Grècia no. I em vaig a Londres, i aleshores, perquè estava al mercat això, ha donat la possibilitat del remot, i diu, me'n torno a Grècia i ara em trobo que he de tornar a l'oficina o perdo la meva feina.
A l'esmorzar d'avui, el Carles ha mencionat el cas d'una amiga seva que això estava... pensava que estava... que havia fitxat per Amazon, no sé què és per Amazon, eh? I pel tema de l'embaràs, pel criu, havia anat a un altre lloc i ara l'obliguen a tornar a l'oficina, no? És com... bueno, al final és una estratègia encoberta, o sigui, aquesta maniobra és una estratègia encoberta d'acomiadaments massius, no?
És a dir, ja no necessito fitxar gent, per tant, ja tanco la porta al remot, i ja no entrarà més gent, però a part, amb sobre gent, tota la gent que no faci això, perdran la seva feina. Ja ho va fer Tesla en el seu moment, al passat, i això vol dir que Amazon és una notícia més.
Obre molts debats, et poden treure en una condició laboral, que si te la treuen, clar, si la tenies per contracte, fins a quin punt això és legal, no és legal, quina compensació t'han de donar, com afecta a diferents països, o a gent que té necessitat de remot per condicions mèdiques... Déu-n'hi-do, eh? O sigui, té moltes capes, aquesta seva. A veure, takes calents. Abans que res, petita tangent és digna de menció, a punt d'actualitat.
Avui, com m'apuntaves abans, hem parlat de les alternatives a Twitter. S'ha tret el tema. Hi ha hagut alguna que és la primera que ha passat una mica i és, no sé si t'ha arribat en les teves esferes, un producte que es diu Social AI? No. Vale. Per mi és l'última conseqüència, l'última o la primera, no ho sé, de com seria recrear un món des de zero amb intel·ligència artificial. Com funciona? És Twitter on tu ets l'únic protagonista. I tota la resta és gent inventada. És a dir, bàsicament bots.
Llavors tu tuiteges i pots setejar el teu nivell d'engagement, quin tipus d'audiència vols... És com la teva pròpia cambra d'eco. Em sembla un producte brillant. No combrego, mai em faré una conta. És per descobrir què passa, però el pitjor és boníssim, perquè hi ha molta gent que es queixa que no té interaccions, que són una merda, que la gent és un superhater i no pot dir res... Aquí et crees com la teva pròpia red social, en la qual ets l'únic participant, no hi ha ni un sol humà.
Llavors tu escrius i tot el que veus en el teu timeline és un món per tu, bàsicament. És a dir, és com intel·ligència artificial, que és el que sempre parlem. Doncs intento agafar el món tal com existia abans i intento ajustar alguna cosa. Primera cosa que fem, què fem? Cercar Google, per pèrxit. Cerques a Google i m'interessa fer... Però quin és el cas d'ús d'intell·ligència artificial que ve a ser com el bloc de digitalitzar un diari? On està aquesta transició?
Jo penso que aquí està com el primer pas. Em creu una red social on bàsicament tot el meu entorn és artificial. L'havia vist... Sí, he mentit. L'he vist aquest matí just abans d'entrar a foc a terra, al, perdó, l'esmorzar. Estava mirant Twitter i tot això i he vist un tuit del creador de Meetup. He quedat allà. No li digueu social a una cosa que és antisocial. I no he vist el contingut que hi havia, però he vist el de social. Hòstia, és molt fort, tio. És boig, eh? És molt boig.
És com per provar-ho, eh? Però per què estàs demanant això una miqueta? Tu no fas servir, tio, però les interaccions que he rebut de vots... Bueno, no són molt diferents de la merda aquesta. Però almenys aquí són interaccions de vots, però són més saludables d'alguna manera. Perquè inclús... Anem a portar-ho a l'extrem. Tu pots tenir converses amb el voicemail aquest de xatgpt, pots tenir converses extremadament sofisticades i molt interessants.
Això ha portat a l'extrem i tens una armada de... de persones que et donen takes interessants. No ho compro, soc el seu últim usuari, mai ho faria servir. Però almenys el concepte em sembla interessant. I a què venia això de social.ai quan parlàvem d'Amazon? Ara he perdut el fil. És veritat. Tornem, tanquem. Aquest era perquè hem començat a mencionar el tema de les interaccions a Twitter.
És un tema que ho tenia al cap, a l'esmorzar, però penso que a l'esmorzar s'ha de deixar parlar l'altra gent, perquè tu ja parles prou en un podcast. Tampoc volia entrar en aquesta tangenda de dir que és igual, deixem-ho estar. Ja t'ho explico tu i així ho escolta tothom. Tanquem aquesta. I després, sobre el tema d'Amazon, com tu dius, jo també he llegit la notícia, i jo vinc aquí amb tu i dic que era aquest tio, que es posa càrnicas, bla, bla.
Però llavors, intentem fer com d'advocat del diable d'això. Si la responsabilitat fiduciària de les companyies és fer més que l'és, no crec que les decisions òptimes que prenen... Entenc que està a l'angle del que tu dius. Què fas amb gent que l'has fitxat en una època de remot i ara li dius que torni a l'oficina? Què passa amb gent que té problemes físics literalment per moure's en aquella oficina? D'això en podem parlar, però com aquest argument de...
Ah, tio, big tech, que es posa tal, que l'únic que vol és tenir la gent controlada i que estiguin de nou així, bla, bla, bla... Realment tu creus que una companyia tan sofisticada com aquesta no s'ha pensat en un moment que una decisió d'aquesta és molt negativa en les seves comptes resultats? És a dir, no ho farien si no pensessin que realment això té un impacte molt positiu en la feina que produeixen?
Llavors, jo no estic molt convençut de l'argument, el vull treure perquè pensem una mica... posem una visió una mica diferent en l'episodi, però... és un bon punt intentar donar-li la volta a l'argument. Sí i no. És a dir, sí, perquè tota empresa, al final, es deu als seus accionistes, no? La funció del CEO és maximitzar el retorn del valor de les inversions dels propietaris de l'empresa, val?
Dit això, clar, hi ha accions que són directes i indirectes, o sigui, que tenen conseqüències directes i indirectes, no? Aquesta segurament, segurament, tindrà una pujada de bolsa. Per què? Perquè al final tens una reducció de costos, tens una correcció de plantilla perquè tothom ho ha fet i tu encara no, segurament has trobat coses més eficients, veus que no necessites tanta gent i, per tant, l'empresa on necessito és beneficiós per la...
Al final, tot això va a favor del benefici a final d'any, per tant, accionistes contents. Hi ha una cosa que és a nivell de marca, hi ha una altra derivada. Si totes aquestes accions tenen moltes derivades, tant de bo fos tan simple com dir faig fora 3.000 persones i l'empresa va millor. Sí, va millor. Va millor a nivell, en un nivell. En una dimensió o en diverses. A nivell d'operacions serà més eficient. A nivell de beneficis, donarà més beneficis. Però té altres angles, tot això.
Té l'angle de marca. Hòstia, com a empleador, perd punts. Pot ser que això a la llarga els repercuteixi a l'hora de reclutar el millor talent, no vulguin anar-hi. Gent reputada a nivell de marca com a consumidor, que no vulgui comprar Amazon perquè... Tot això s'ha estudiat i calculat, segurament, no? Al final són riscos calculats. Però jo poso una miqueta a l'interrogant aquest a sobre, a dir, a curt plaç pugen les accions, a llarg plaç, quines accions pot tenir.
Quanta gent no marxarà també disgustada per les accions aquestes? I diuen, hòstia, potser el cap de AI d'Amazon marxa i és una persona superbona, per què no està de córrer amb aquesta decisió? I això passa també. Directius que marxen per estar en contra d'aquest tipus de reformes. Aquí ho deixo. O sigui, tu dius, profitós en el curt plaç, problemàtic en el llarg. Exacte, sí. Podria entendre que passés això, perquè no sabem les derivades de les derivades.
Ens quedem en la superfície analitzant només el d'allò d'ahir i a veure, 3.000 persones, són dolentíssims. Alguns diran, molt bé, això anirà bé pels meus stonks, fabulós. Anem a mirar una miqueta més enllà, no? Els efectes es donen a 3, 4, 5 anys vista. Creus que els ajuda també el fet que el mercat per a empleats tecnològics s'estigui assecant una mica? És a dir, no ho sé, l'altre dia, més de 130.000 persones han perdut la seva feina en companyies tecnològiques durant el 2024.
I només cosa que reporti aquella web que es diu la de layoffs.fyi. Sí. A saber quants més n'hi ha hagut. Però és un mercat que s'està assecant. Es nota. Es nota, i jo crec que els ha beneficiat a Amazon perquè han estat dels últims a fer-ho. Em sembla que ja havien tingut una onada d'acomiadaments, però no parlem dels acomiadaments, parlem del canvi de paradigma del remot. És a dir, és un altre... Ja no hi ha els acomiadaments que és com un...
D'aquí poc faran dos anys, o ja els fa dos anys que va començar la davallada de tecnològiques i la temporada d'acomiadaments, va ser l'estiu del 2022. És més anar tancant les portes al remot. La pionera en seu moment, o tot això, va ser Yahoo amb la nostra amiga Marisa Meyer. Però encara no, diguem... Això era pre que tothom estigués fent remot. Però quan ja van començar Tesla i altres tecnològiques a fer un return to office, si he tornat de l'oficina, una no passa res.
Dius que és una, però després cada cop van ser més. I després tornen les corporate, i després les consultores. I dius, hòstia, s'ha de revertir molt heavy tot allò que s'havia guanyat, que era un dret social, familiar, era com un benefici.
Era com si, d'alguna manera, per mi, ara potser exagero, però és com l'equivalent a revertir la jornada laboral de 8 hores, perquè això havia augmentat molt la qualitat de vida de la gent, havia ajudat a conciliació, havia ajudat a repoblació de zones no urbanes, o sigui, zones més rurals de països, de ciutats i de territoris. Tenia beneficis clars nets, però ens ho hem carregat.
No sabem qui s'ho ha carregat, o per què ha passat, és un anàlisi més profund, però haver revertit això, per mi, em sembla un fre al progrés. Perquè amb un canvi tan gran de paradigma com és el que tothom treballi en remot, o que ara molta gent treballi en remot, contra més gent hi ha, és un efecte de xarxa, no? Més eines es creen, més infraestructura es crea perquè tothom pugui treballar en remot.
Per tant, que els desenvolupadors i desenvolupadores comencesin a fer-ho, va iniciar el camí, va obrir camí, perquè també ho poguessin fer la gent que treballa en disseny, i després la gent que treballa en ventes, i tot això ha anat percolant altres capes de la societat. I ara, revertint-ho, començar a fallar, a fer fallida, tota aquesta infraestructura, totes aquestes eines, totes aquestes empreses que donaven suport a la gent que treballem en remot.
I jo crec que estem donant un pas enrere molt heavy. Més que res perquè tenim les eines que tenim, i les que vindran haurien ajudat molt més a facilitar la vida, a poder treballar més gent en remot que mai en tota la història que hem tingut fins ara. Clar, però lligant-ho amb la davallada d'oferta en posicions tecnològiques, tu compres l'argument que al final això acaba sent un mecanisme molt senzill d'expulsar-se les pusses.
No vull fer de manera explícita acomiadaments massius, però cada cop t'ho vaig posar més difícil perquè treballis amb mi, i d'alguna manera, orgànicament, aniran caient. Pot tenir sentit com a argument. Tu imagina't que, d'alguna manera, vols treure molta gent de l'empresa. Una manera, i ara vaig posar unes cometes gegants molt elegant de fer-ho, és aquesta. Al final, friccions el sistema i estàs dient, que no s'adaptin, que no vinguin amb el viatge. Llavors, és el seu problema, no el meu.
Exacte. Podria ser una altra teoria. Exacte. De fet, Déu no vulgui, però tu imagina't que ara nosaltres a Mars Base, que som 20 persones, però traïssim el remot, és que la majoria de gent no podia treballar a la nostra empresa perquè no viuen a Barcelona. Si ja obrim una oficina a Barcelona, a Barcelona som tres o dos treballadors de Mars Base. Tota la resta no podrien venir. Potser els que estan aquí els voltes... Parefiaria a Barcelona? Sí, putejarien,
però podrien venir. Però no, seria una putada. Dit això, hi ha gent que no ho compra. Diuen que com faràs això perquè això va en contra del teu talent. Jo no compro aquest argument. Això està estudiat i calculat. Està clar, si no, no ho faries. I saps que hi haurà gent que s'adaptarà. Hi haurà gent que passarà a parlar-ho perquè està desesperada, i hi ha gent que dirà que no passa res. És a dir, que marxarà tothom que treballa en remot. Hi ha una gent que s'adaptarà.
Et dic això, l'he si dit o no l'he si dit, però al final són negocis i cadascú té la barra de medir, la té més alta o més baixa. Hi ha gent que la té molt baixa, en aquest sentit. Però jo sí que ho veig, que és una manera d'expulsar-se a gent. Per això em queda el dubte de si a nivell contractual com afecta això. Perquè no sé si aquesta gent tenia remot per contracte. El més probable és que no el tinguessin. Per tant, no és una cosa el contracte que et canvien, és com baixar-te el sou.
No es pot fer baixar el sou. Si tens un sou per contracte, no el pots baixar. Per tant, és un privilegi revocat, en aquest sentit. Ens hauria de veure que és per cas. Hi haurà empreses que sí que ho tens per contracte. Nosaltres ho tenim per contracte. Tu treballes en remot, és que no hi ha una altra opció. Si tu no hi ha un producte, ja hauríem d'indemnitzar el treballador.
Però la gent que no, que els ha donat aquest... És com si l'equivalent tonto seria com tens fruita a l'oficina gratuïta i un dia diem que ja no hi ha fruita a l'oficina gratuïta. Tu no ho tens per contracte. Potser estava a l'oferta per fitxar-te, sí. Potser estava a l'oferta a la web. Un dels beneficis que tens és aquest, però no està per contracte. I aquí està la trampa.
I ara que has mencionat els teus 20 empleats de Mars Base, una de les coses com a exercici mental que són divertides és pensar la complexitat logística que té portada tota aquesta gent a l'oficina. Perquè tu tens 20 persones, ets un error de redondets d'Amazon, que totes més o menys viuen per aquí. Tu imagina't una companyia global com aquesta que digui que tots de l'oficina, a nivell logístic, com has de gestionar tot plegat. És una bogeria, perquè hi ha molta gent que diu...
Abans sempre anàvem a l'oficina. Abans, quan buscaves una feina, t'intentaves ubicar a prop del seu centre, a prop de l'oficina. Però en un món on aquestes barreres es tiren, la gent comença a agafar feines vivint des de Girona, a Perpinyà o Huesca. Tota aquesta gent, com ho gestiones per portar-lo en un centre de treball? És complicadíssim, és una maniobra logística, però d'una complexitat brutal. D'on ha de pensar si això té un retorn econòmic o no?
La gent abans deixava la família per anar-se'n a treballar. Deixaven el poble per anar-se'n a la gran ciutat, perquè era l'única manera de mantenir la família. D'alguna manera, era un feudalisme encobert. Però ningú veu que hi ha un mecanisme de progrés en el qual pots agafar una feina que no estigui a 20 quilòmetres del teu radi? Exacte, però per això dic que ara la revocació del remot... Per mi és un passenrere, el progrés de la societat.
Perquè d'alguna manera, estàs tornant a lligar amb cadena la gent al seu lloc de naixement on tenen la família, als mercats d'aquell lloc i sobretot als salaris d'aquell lloc. I, hòstia, amb les històries de succes... Doncs, succes no es pot dir. D'èxit. Que hi ha hagut gent que diu, hòstia, mira, si jo estava a un poble de Nigèria i he aconseguit una feina a GitLab o Spotify, i de seguida, aquella persona que ha incrementat el GDP... D'Higuerra, com podria haver dit, ripoll.
Vull dir que a qualsevol lloc del món que agafis una feina on cobres més perquè el país d'origen de la feina es paga molt més, tot el que ho vol, el teu patrimoni s'incrementa molt i això té un benefici directe als teus voltants. Per tant, una redistribució de capital que també és força interessant. Jo crec que ho dono per un debat més profund. I avui hem d'anar tancant perquè tinc una reunió a Marc. I, a més, que deixi les seves obligacions i que es desplaci. Saps quina és, no?
Crec que sí. Crec que sí.