Pim-pam-pim-pam. És que no sé com començar, eh? Estic molt nerviós, eh? Per aquí, bueno, és que és molt bo. Jo crec que avui serà un episodi, tio, dels millors. No sé per on començar. Jo crec que hauríem de començar per allò d'Apple, perquè venim parlant d'Apple i, hòstia, és que m'estic parlant... L'altre potser seria massa seriós, no? Tenim dos temes avui. Crec que podríem començar fent uns lols amb el tema d'Apple. Què et sembla? És que eres un monstre, eh? Va, posa un context a l'audiència.
O sigui, el dia 8 de juny, que em sembla que va ser el dia després del WWDC, el mateix dia, vaig trobar un tuit que ha canviat la vida del Marc. Hi ha hagut un abans i un després de la seva vida. I és un tuit en el qual hi ha una persona que es diu Joel Johnson. No sé qui és, però té pinta de ser periodista perquè el segueixen el Panzarino, molts altres periodistes de tecnologia.
I diu, tinc una teoria molt boja d'una conspiració sobre Apple, realitat virtual i avatars que jo no em crec realment però és massa freaky com per no compartir-la. Diu, comença amb com es veu el contingut corporatiu d'Apple i Apple TV. I et posa una captura a pantalla, que tu ja veus la captura d'un presentador i una presentadora, i tu dius, això és d'una keynote d'Apple, per com és el fons, per com el seu llenguatge corporal, la seva vestimenta, et diria, no?
I continua, bàsicament, temo no explicar-ho tan bé com ho podries fer tu, però bàsicament el que ve a dir diu, hi ha hagut un canvi substancial en com les keynotes d'Apple s'han fet en els últims anys. Per exemple, des de la pandèmia ja s'han fet les keynotes completament virtuals, ja no es fan en persona. Tothom recordarà les presentacions d'Steve Jobs, presentant a l'escenari, la gent aplaudint en directe, totes aquestes històries, tot el xou que posava Apple.
I ara es fan en remot, en remot perdona, en virtual. I estan pregravades. I aleshores diu, la meva conspiranoia o la teoria conspiranoica és que en realitat tota aquesta gent no existeix. Si t'hi fixes no surt ja el Tim Cook, el senyor Tim Apple no surt.
I m'estic emparanoiant veient que amb tota la combinació del hiperrealisme dels escenaris, Aquesta casa superfuturista, molts espais diàfans, molta brillantor, reflexes al terra amb el material, molta il·luminació, molt blanc, aquests matisos blancs, grisos, colors a Apple, tot, pantalles a lo Minority Report. Diu, diu, hi ha moltes coses que semblen realitat virtual. Diu, perdona, m'he equivocat aquí, diu, la gent i l'abastiment és real.
Però el seu discurs, la qualitat, la cadència, els gestos, el llenguatge corporal i altres elements. Estan arquitecturats d'una manera que sembla que no siguin reals. Sembla que aquestes persones les haguem fet perquè semblin irreals.
I aleshores posa unes captures, i tu dius, ostres, estic condicionat ja per tot el que estic llegint i començo a veure ja les mans deformades d'aquestes generades per intel·ligència artificial, que en realitat no és així, és perquè s'estan movent o potser són temes d'il·luminació, però diu, sembla que estigui fet a posta. Haver-li baixat qualitat a la definició als personatges perquè no semblin l'ultra-HD, la superdefinició de les teles que tenim avui en dia. Per què passa això?
I això ho lliga, per exemple, amb Ted Lasso, que no el conec però em sembla que és una sèrie bastant famosa que surt per Apple TV, que diu, està també la il·luminació, els actors i tot això, arriben a un punt en què semblen una miqueta de plàstic en alguns moments. Per exemple, hi ha una escena que posen aquí que estan al camp de futbol i la gent del fons es veuen una miqueta difuminats, com els fifes antics.
Saps? Els fifes antics que tu mires al públic i dius Dius, són gent, però evidentment són gent que està feta amb poca, amb baixa qualitat, no? I, clar, comença a donar més detalls de les tècniques d'il·luminació. Diu que tenen un cert aire sinistre, hi ha falta de profunditat, hi ha unes ombres molt difuminades però no gaire marcades, i cada cop s'està veient més en tot el contingut d'Apple.
I diu, i aquí és la meva teoria conspiranoica, val? I ara perdoneu perquè vaig a fer la traducció al bol, potser no surti del tot bé. Què passa si Apple ens ha estat preparant, nosaltres que som la seva audiència, per la realitat virtual fent vídeo que sembla fake?
Perquè ells saben que els, com es diria això, l'aparell aquest, el headset que han anunciat, el Vision Pro, Diu, perquè això funcioni necessiten que els humans responguin als avatars virtuals a nivell emocional que en vídeo o a la vida real. I diu, home, aquí hi ha dues maneres de fer-ho, però una és fent que la realitat que tu consumeixes es vegi una miqueta menys real.
Et baixen la definició de la vida real, tot el que veuràs en tot el contingut d'Apple, perquè et vagis acostumant a aquest nivell de definició. Llavors aquí juga també amb el concepte del uncanny valley, que és quan aquest concepte, correcte'm si m'equivoco, de quan una cosa, per exemple, feta amb intel·ligència artificial, o que tu saps que és simulada, és tan realista Moltes gràcies!
Que et crea una dissonància cognitiva que el cervell pensa que no pot ser, m'està petant el cervell per molts llocs perquè li començo a veure la...
O sigui, és massa realista, no? I llavors es diu, és una combinació dels moviments aquests, molt arquitecturats, molt Apple, com mouen les mans, sempre mouen les mans de la mateixa manera, sempre parlen de la mateixa manera, com mouen el cap, els gestos, la llum... És que són tantes coses que diu, és com parlaria o com es mostraria la Siri si fos una persona.
I aprofundeixo una miqueta més, dient, això tindria molt de sentit amb totes les features que ha tret Apple en aquest WWDC, que és per exemple la feature que tu pots gravar la teva veu perquè ells et facin un model de la teva veu. És una feature d'accessibilitat per a la gent que està perdent la seva veu.
Poder-se gravar ara i tenir sempre veu que la puguis fer servir pel teu botó de voz, per fer-ho servir amb el teu avatar, amb la teva cara, etc. I dóna tres o quatre exemples més, però no vull allargar-me molt. Però diu, ostres, que sembla que hagin anat traient totes les imperfeccions de la gent perquè semblen encara més robòtics, no? I, clar, aquí la gent es comença a emparanoiar, veient, diu, tio...
Jo també li vaig escriure un missatge al meu amic dient-li, escolta, a aquesta persona hi ha una imatge com d'un controlador tècnic amb la seva taula de so i tal, tal, tal. Diu, aquesta persona està feta amb intel·ligència artificial, no? Li he passat una captura, diu, diu, totes les persones del vídeo són intel·ligència artificial, no? Hi ha moltíssima gent comentant-ho. I això, doncs, li vaig passar el marc el dia 8 i li vaig posar,
què en penses? I com que crec que t'ho vaig passar a mitja tarda... Així sí, ja ho has mirat, m'has de dir a tu. Vaig a llegir, eh Marc, el que vas dir, perquè em sembla boníssim. Diu, tio, he fet una cosa, he tornat a veure la Keynote, et recomano que facis el mateix. Però sabent això, tio, estic cagat, et juro que la Keynote no és real. Què has fet, Àlex? Estic mirant les anteriors i no són reals, Àlex, és que no ho són.
I em passes un enllaç a una de les anteriors Keynotes. Va, explica'ns el teu punt de vista. Et juro que m'he fotut en un forat per culpa teva aquesta setmana. Tinc una Moleskine plena de notes només d'això. Però a sobre, i ara obro una tangent aquí, ara entraré en el tema d'Apple, Però aquí obro una tangent i és que a sobre el dijous passat va morir Ted Kaczynski, que dius, no té absolutament res a veure amb mi, em va passar absolutament parat.
Però resulta que un munt de gent em comença a escriure dient, tio, ha mort Ted Kaczynski. I jo, vale, ok, però que no sóc el seu fill, saps? Jo vaig ser un d'ells, eh? Jo vaig ser un d'ells. Sí, l'Àlex és un d'ells, no? Llavors jo em vaig començar com a assustat, no? Vaig dir, tio, amb qui t'està començant a identificar, amb els teus amics, no? Això és una bogeria. Li vaig donar unes voltes? No, no, clar, és que, a veure, o sigui...
Tu, escolta, que quan es va morir... T'has mencionat com 5 episodis, tio, o 10, ja, no ho sé, potser hi ha alguna cosa, Marc. No ho sé, Àlex, aquesta setmana també s'ha mort Berlusconi i ningú m'ho ha dit, saps? Però jo li he escrit a diverses persones que identifiquen Berlusconi i els hi he passat la notícia. A mi m'ho passaran quan es mori el creador de Pokémon, jo què m'ho escriuran.
A mi em van escriure, me'n recordo, quan es va morir el Steve Irwin, el caçador de cocodrils, que jo estava a Praga el 2006, diria que va ser, em van arribar, no hi havia Messenger ni WhatsApp aleshores, em van arribar com 10 correus de gent diferent, emails, em van escriure per email, dient-me que s'havia mort el caçador de cocodrils. Doncs, per mi és l'equivalent, tio. O sigui, en aquella època jo estava flipat amb aquest personatge, doncs, tu tens alguna cosa amb el Kaczynski.
Vale. Llavors, evidentment, l'Àlex em va suggerir que també féssim un episodi, de Ted Kaczynski i li vaig dir, ni de conya, O sigui, ni de conya, aquest dijous, que serà dilluns, parlarem de la conspianòia d'Apple. Ai. Perdó. A mesura que li donava voltes, al final em vaig adonar que aquests dos temes, que al principi no estaven relacionats, jo penso... Ai, Pere! Tranquil, tranquil, tot sortirà bé, ja ho veuràs. Que són dues cares de la mateixa moneda, d'acord? I fixa't on vaig.
Primer, la conspiranoia d'Apple. No explicaré fins a on he arribat a fer recerca, val? Perquè, idealment... No, no, explica-ho, explica-ho, tio. Explica-ho. Explica-ho fins que passi a ser il·legal. Aleshores ja potser podem parar.
No, no. Reilegal. No, al contrari. Molt legal. O sigui, com que no sabia quin episodi era, no he pogut anar a Pirate Bay a baixar-me els episodis de Ted Lasso I directament, tio, he pagat 9,99 per una subscripció d'Apple TV d'un mes que he cancel·lat només per poder veure aquells episodis, val o no? I et confirmo, et confirmo que hi ha un personatge que és Roy Keane. Val. Cantugador del Manchester United, sí. Sí, del Manchester United, amb la llegenda.
Que surt a la sèrie i quan ho veus és que dius... I l'hi he compartit a diferents persones, eh? I li he dit, escolta, em pots mirar si això és realment? O sigui, tu no veus que aquí aquest paio no és real? O almenys està com... tio, que sembla tret d'un videojoc? I tothom m'ha dit que sí sense tenir context de res. He anat més enllà i he compartit absolutament el footage de les keynotes a enginyers de vídeo i m'han confirmat que sí.
Moltes parts d'aquells talls no són reals. I un segon, un segon. Què passa? Context, context. El tema del Covid li va donar a Apple una excusa, bueno, al final no era una excusa, era adaptar-se al context de la realitat, Vull dir, que les keynotes, que sempre eren presencials, a partir d'ara serien gravades, i llavors això les havien de produir primer, per tant no tenien públic, d'acord?
Això és una cosa que he compartit diverses vegades ja, a diferents podcasts, inclús te'n pots anar al podcast anterior d'aquest que parla de l'última event d'Apple, no el de la Keynote de desenvolupadors d'aquest any, sinó l'altre que vam fer. I ho explico també perquè me l'he escoltat, i és el de la qualitat de producció d'aquestes Keynotes que no han tornat a ser en persona mai més, han anat millorant moltíssim.
I llavors jo l'argument que em donava era el de hòstia, Apple tio, s'ha agafat en aquest rotllo i ara està tractant aquestes keynotes com quasi productes cinematogràfics. És a dir, ostres, està fotent pel·lis, tio, i són molt guapes, no? I són molt guapes. I d'alguna manera és aquesta idea de que, entre cometes, que s'ha tirat el rotllo i li ha dit, hosti, mira, doncs escolta, d'una cosa que ens va sortir quasi que ens vam haver d'adaptar per necessitat, li hem trobat el gustillo, vale?
Llavors, jo tenia aquesta idea, però clar, quan això ho juntes amb aquesta conspiranoia, dius, no, no, macho, és que aquests tios, o sigui, s'estan tornant bons en fer això, i quan tu tornes a mirar les keynotes, dius, hòstia, és que no pot ser, però és que quan mires l'última, és que ja és boig, ja. O sigui, que l'he mirat amb el meu pare al costat, el meu pare, té 65 anys. La seva màxima exposició a la tecnologia es diu Spotify, o sigui, a veure.
Posem el nivell, deixem-lo clar. Aquest és el lliçó. Cuidado, que si tu mires, i sobretot en els planos on hi ha gent darrere que es veuen difuminats, Tu veus clarament que aquell tio està dret als sims, macho. Però, clar, el que és fort és que dius mira, jo em crec que aquests tios estan fent realitat virtual aquí darrere i aquests paios són dels sims, d'acord? Molt bé, ok, t'ho compro. Però és que aquest tio després entra en primer pla i parla.
Clar, llavors dius a veure, no, si aquí hi ha un problema. O sigui, si aquell tio es talla darrere i és atretzo, jo et compro que em facis l'atretzo en realitat virtual. Però després, quan me'l treus en primer pla i el paio parla, és que hi ha una escena d'un tio negre calb amb barba blanca que dius, a veure tio, aquesta barba, fill meu, és que no és teva. O sigui, és que això no és teu. Tu estàs dient que la gent que entra en primer pla també està generada en realitat virtual?
O estan maquillats. També, també. Et diré una cosa, et diré una cosa, eh. I vaig a ser encara més polèmic. Des de l'any 2020, i no sé si la primera va ser així o no, és a dir, la primera després de la pandèmia, Tim Cook no ha tornat a aparèixer en públic en tota l'estona. Tot el que surt d'allà, el propi Tim Apple és un avatar. Fuertes declaracions, eh. Si em fessin apostar la meva riquesa... No, no, és que t'ho dic en sèrio. Si tingués que apostar tots els meus béns a una carta
i em diguessin, Marc, tio, és real o no és real? Jo dic, no és real. No és. No és. Amb tota la convicció. I aquí ve el meu punt. Això l'Àlex ja ho ha explicat, llavors m'ha fotut en un forat de no entendre res, m'ha començat a fer notes, pòstits, La meva habitació semblava la d'un detectiu frustrat. Llavors, on vaig? Sincerament, Àlex, sincerament. I ara això ja és l'anàlisi del marc.
Una cosa és els facts, és a dir, hem vist allò i tu pots estar d'acord, podries dir, mira, escolta, no, tio, això és real, deixa't estar d'hòsties o no, això no és real, deixa't estar d'hòsties perquè no és real. Podem tenir una opinió, podem divergir. Però ara ve l'anàlisi de la jugada, d'acord?
I l'anàlisi de la jugada per mi és el següent, és, bueno, sigui cert o no, o sigui, l'única cosa que ens demostra, l'única, és que jo crec que estem subestimant el poder de les grans corporacions a la societat moderna.
A què em refereixo? Jo no sé si tu has llegit un llibre que es diu, que fa molta gràcia, que jo crec que és l'únic llibre del món que li han canviat el nom, que era d'un publicista francès, com que es va cabrejar amb el sistema i va fotre un llibre perquè el fotéssim fora de la feina, que es diu, es deia 9,99, però amb el canvi de l'euro, com que va pujar, li va canviar el nom i li va posar 13,99.
I és bona gràcia comprar el rotllo, que és més car, i ara es diu 13,99 si compres les noves edicions. Em sembla que el té anagrama, diria. I el llegeixes i dius, ostres, aquest llibre que el van escriure en els 2000, ja fa com una descripció molt acurada, perquè és una novel·la, però realment t'explica la realitat, són fets reals.
Et dona una narrativa molt acurada del poder que han tingut Companyies franceses en el seu dia, com Procter & Gamble, i posa exemples de Madone, etc. Ostres, d'imposar un sistema que literalment ha substituït Déu, tal com el coneixien pels bens de consum, i ostres, ha canviat la societat. Vull dir, amb silenci, l'ha fet a la seva mida i mesura, perquè funcioni a dintre d'una maquinària que ens fa consumir més i ens fa creure que serem feliços si consumim més.
No entraré si això és moralment correcte o incorrecte. És ok. Llavors, tu penses i dius, hòstia, aquestes corporacions en el seu dia deurien ser molt influents, però són mosquitets, eh? Compara't amb el que tenim ara. Si mires l'esfanga de la vida, ostres, la capitalització de mercat que tenen aquestes companyies, ja et dic, es miren a les coca-coles dels cinquanta que literalment van canviar la societat de dalt a baix a base de pamfletos i ei, són un rounding error.
Llavors, clar, com que et venen amb aquesta idea que són superfriendly. Hòstia, els hi hem deixat fer el que han volgut però no ens hem preguntat ni què han fet. Llavors, clar, tu penses i dius, hòstia, com heu canviat la societat, tios? I dius, hòstia, no en tinc ni puta idea, no ho he pensat mai.
Doncs, la meva teoria... És que, ostres, ho hem passat absurdament per alt i mentre aquests tios han anat fotent la seva feina i, d'alguna manera, han fet bo el principi aquest de... A mi em fascina Huxley, amb el llibre aquell de Brave New World, on explica bàsicament, posa com aquesta contraposició de dir, La situació de dir, no, no, tio, és que no morirem o viurem oprimits d'una manera orwelliana, tots plegats, on estem reprimits i hi haurà un règim opressor que estarà allà controlant-nos.
No, no, no, al contrari, tio, és que aprendrem a estimar el nostre opressor, saps? Ens agradarà tant allò que ens donaran. El Regne d'Estocolm, no? I estarem opiats tot el dia. Clar, que no caldrà, no caldrà res, està tot fet ja, tio, si t'ho donaran tot, si no m'ho...
Saps llibres, prohibir-los? No, no els has de prohibir, els llibres, tio, el que has de fer és crear Netflix, tio, i fotre tant contingut que la gent n'hi digui a dintre i n'hi es pregunti, i estiguin contents, i adoren Netflix, i en parlen al bar, i t'expliquen les sèries, i estan entretinguts, i és una meravella, no?
Llavors, a què em refereixo? Em refereixo que, hòstia, crec que hem passat per alt el poder que companyies de més d'un puto trilió de dòlars tenen a la societat respecte, ostres, la capacitat que van tenir les coca-coles de la vida o els, que tu vas dir, jo què sé, el John Deere de la vida, que eren els mosquitets, de... Clar, és que literalment al seu costat no eren res. O sigui, les eines que tenien, tio, eren pamfletos, Eh... La ràdio?
I una capitalització de mercat de merda. Aquestes ho tenen tot. Tenen ubiquitat, són omnipresents, tenen una pasta que no tenen ni un propi país. Llavors, clar, si no t'ho preguntes gaire dius, bueno, estan allà i ens donen productes que estem enganxats tot el puto dia. Mira, està bé, és content. Ara tinc l'Instagram que, bueno, visc allà i visc el TikTok i mira, la meva vida no ha canviat res, una puta merda. Però bueno, és igual.
Però si ets escèptic i dius, anem a qüestionar-nos coses, realment dius, hòstia, i si realment aquests tios literalment ens estan preparant per viure en el seu món? És a dir, què hi ha més enllà d'això, no? Què collons estan fotent aquests tios a la sombra amb tota aquesta pasta? Clar, una manera com naïf o innocent d'aproximar-se al problema és dir, no, bueno, mira, tio, la tenen al banc allà al 3%, la posen i està bé, ja, després l'agafen.
No, no, tio. O sigui, crec que tenen aspiracions més grans. I realment et qüestiones, ostres, realment aquests són agents passius a l'economia i a la societat? O realment volen imposar la seva narrativa per justificar la seva capitalització i realment estan construint aquest bitxo I aquesta puta animalada perquè com el següent step societari sigui. Viure dintre del seu món. És que té tot el sentit del món! És que té tot el sentit del món!
I llavors, ara, i perdona, i última, clar, entro a la mort de Kaczynski i de nou, de nou, eh? Vull dir... No se'm jutgi pels seus actes, eh, per favor? O sigui, és que ho sé que ho dic cada vegada, però és que em fa molta por! És a dir, estic cagat en aquest tema. Per favor, el que va fer era atròs.
Però resulta que aquest tio s'ha convertit en una icona social i s'ha convertit en una icona social perquè té un manifest que jo crec que parla i depicta d'alguna manera aquesta idea, la de dir, tio, o sigui, cuida-t'ho perquè la tecnologia ens està fotent imbècils. Ostres, aquest tio literalment avui és una icona perquè molta gent s'està identificant com per aquesta crítica a la societat industrial moderna, no? I la influència de la tecnologia a les vides humanes.
Jo crec que entre els seus missatges aquest tio literalment creia que la tecnologia conduïa a l'erosió de la llibertat. O sigui, que limitava la dignitat i l'autonomia humanes. I jo crec que és així. I realment ho penso. I mires com està la societat, la alineació que hi ha, com els sols que estem, Ostres, els casos de depressió...
Ostres, és que ho veus claríssim, és que ho veus claríssim, però és que a sobre veus com que el teu presó és el que et donarà la solució, perquè tu estàs deprimit i vius en un món de misèria. I el primer que fas quan et lleves pel matí és mirar l'Instagram, tio. És molt bo, perquè jo no me'n recordava, però jo m'havia llegit el manifesto en el seu moment. Sí, ho vaig tenir la meva època.
Punk i anarca quan era molt jove, i moltes coses les retinc encara, vull dir, qui em coneix sap quin peu calço a nivell polític. Però no me'n recordava, se m'havia oblidat, no? I de fet, fent neteja fa unes setmanes de dígitos antics i tot això, el vaig trobar en un TXT, tio, el manifesto. Va fer molta il·lusió, vaig pensar en tu. Entre altres coses, entre altres escrits molt reverats dintre del sector anarquista, de les lectures més llibertàries.
I m'ha fet molta gràcia trobar-ho allà, però no me'n recordo, o sigui, recordo alguns punts bàsics i me l'hauria de tornar a llegir, però bé, no sé, m'ha fet molta gràcia perquè, clar, fins a quin punt això que penses tu, o sigui, jo crec que es converteix en teoria conspiranoica en el punt en què dius, mires enrere, reconstrueixes anant cap enrere. Sobre la base de crec que hi ha una conspiranoia, crec que ens estan fent més tontos i si mires cap enrere conforma amb la meva realitat.
No sé fins a quin punt és un viatge de confirmació. Però, o sigui, comparteixo al rerefons de ens estan fent tontos, però jo crec que és més una derivada no pensada, no premeditada. Perquè jo crec que fins i tot les corporacions no són ni tan intel·ligents, ni tan ingenues. Com per pensar «ara farem aquesta tecnologia per fer que tothom sigui més tonto i es converteixin en aquells patètics personatges de Wall-E», saps? I ja està. No ho crec. Jo crec que ha estat una cosa fruit de la casualitat.
Una altra cosa és que després la retroalimentin i diguin, bueno, tampoc crec que es posin d'acord totes. Però, home, és evident que estem tendint a fer un outsourcing del nostre cervell per fer-lo servir cada cop menys, perquè hi hagi menys pensament crític. S'està tendint a l'individualisme, a tota aquesta narrativa de jo, jo, jo, i els meus drets, els meus drets, i jo sóc el més important i tu ets especial.
És una cosa que hem comprat des dels anys 80. Tots els nens són especials, tots els nens són estrella, saps? I després tot això que tothom té els seus magnífics drets, la meva llibertat i tot això. Fantàstic, fantàstic. Però jo crec que la majoria de gent no s'ha posat a pensar què signifiquen aquestes paraules, no? I les repeteixen com les famoses paraules del 1984, que tothom se les sap de memòria, però realment ningú les ha acabat d'entendre.
Dit això, tu pensa-ho, tio. Tu quan condueixes? I jo me'n vaig adonar fa un temps que jo condueia i per anar a qualsevol lloc, fins i tot a llocs on he anat 200 cops a la meva vida amb cotxe, posava el GPS. Per posar el cervell en pilot automàtic. Hi ha certes coses que les busco a Google, tot i que sé la resposta, però és que el meu primer instint sempre és buscar-les a Google. El que estem fent és utilitzar cada cop menys el cervell per fer-ho per certes coses. L'estem fent servir per altres.
Altres que fa 50 anys, o 80, o 100, no es feia servir el cervell per això. I potser estem entrant en unes parts del cervell, com per exemple, has d'intentar identificar que és un fake i que no, que potser això abans no es feia servir. Realment estem transicionant d'unes àrees a unes altres.
Però és veritat que hi ha algunes de tal pensament crític que, com dius tu, les hem abandonat i cada cop les fem servir menys i cada cop contactem menys amb la nostra família perquè ja veiem per Instagram que estan bé o perquè ja ens hem passat un WhatsApp i creiem que estem en contacte amb ells o elles, quan en realitat el que ens estem fent és ens estan fent creure que estem més connectats amb tothom però estem més aïllats a la vegada
perquè pel simple fet que et vas passant un WhatsApp amb la gent Collons, jo avui m'he adonat que un dels meus millors amics, l'Àlex, fa un any que no el veig. Però no em xerren per WhatsApp. Però fa un any que no ens veiem. No pot ser, tio. No pot ser que un dels teus millors amics faci un any que no el vegis. O amb gent que vas xerrant per WhatsApp i després no t'hi truques. El cervell amb el tema del GPS. La llista de la compra.
Pràcticament ja no ho fem perquè tens les llistes guardades a l'Ulabox o al bon preu i tornes a comprar exactament el mateix sense pensar si realment necessites allò, si la fruita està temporada o no, si aquest aliment és millor aquí o allà, o està més car o més barat, etcètera, o inclús, inclús portant-ho a l'extrem, ja... jo no ho faig, eh, però hi ha gent que sí que ho fa, ja es fa els menús per xat GPT, saps? Dic, hòstia, fes-me el menú de setmana i digue'm els ingredients que he de comprar.
És que ja cada cop penses menys, tio. Aleshores, una miqueta ens estem convertint tots en jefes. És a dir, donem instruccions i acceptem resultats, però no pensem les coses, saps? Cada cop pensem menys. Hòstia, a mi això és lo perillós. Ara, en resum, jo no compro la teoria conspiranoica aquesta, però sí que és veritat que de vegades dius com pot ser que l'una bomba era aquest?
Hòstia, tu t'ho llegeixes i dius, me cago en Déu. Al final, no sé si és un altre nostre ademús de la vida, que el tio va dir, vaig escriure això, s'ha acabat complint. Per tant, bé, però no veiem els 10.000 que van fer els seus manifestos dels pebrots i no s'han complert i, per tant, no ens tenim tan idolatrats, o no diem, hòstia, quin puto geni.
Però, clar, és que pel que em sembla recordar d'una bomber perquè m'has comentat tu, és que es compleix fil per anar-ne d'exactament tots i cada un dels punts que comenta. Per tant, arriba un punt en què dius, hòstia, vols que li doni una volta més al d'això? Creus que aquest tio sabia alguna cosa?
Jo no ho crec, no ho crec, però segurament hi ha els cots piranoics que diuen que el tio sabia alguna cosa i per tant li van fotre tal, tal, tal, el van forçar a fer els atemptats o va fer ell perquè va delirar, perquè el perseguien perquè era paranoic, segurament consumia molta cocaïna i va acabar fent això. No ho sé, tio. Que el Dalat i el seu propi germà, no és una cosa estranya, també.
Bé, no ho sé, saps? Trobo fascinant. Admeto que no veia la connexió entre entrar a pel·li i tornar a bomber i m'has deixat, com es diu això? Patidifuso, tio. No sé com ho diria en català. M'has deixat amb la boca ben oberta. Mira, et contesto els punts que has fet perquè crec que són molt interessants. És a dir, on tu i jo, en aquesta conversa, clarament divergem o divergim. Divergim.
Això, divergim. Estem en fonamental desacord. Aquest és el meu únic punt, que si algú s'ha de quedar amb algú, és amb aquest. El meu punt és, sincerament, això sigui veritat o no, que jo no ho sé, ni ho sabré mai, ni me les vull donar perquè ho sé, perquè no soc ni prou intel·ligent ni tinc suficients dades com per dir-ho, és que estem, com a societat, subestimant el poder de les grans corporacions a la societat moderna.
Per mi, aquest és el punt. És a dir, mirem enrere i veiem el que han pogut fer. Companyies del tamany d'un mosquit a la societat que literalment l'han fet a la seva mida i se l'han fet a la seva mida per poder tenir l'espai per créixer i per dominar el planeta d'alguna forma. I ara tenim unes que són d'un tamany de magnitud superiors i aquestes no fan res? En sèrio?
O sigui, aquest és el meu punt, que mai ho havia pensat, sincerament, no ho havia pensat mai, i aquells punts piranoïcs, però no ho havia pensat mai. I dic, és que no pot ser, és que, home, és que alguna cosa han de fer.
Vull dir, no pot ser que aquelles que eren literalment de merda, aquells amateurs de segona divisió, et canviessin la societat de dalt a baix com un drap, i aquests collons que estan jugant a les Champions, Aquests estic inquietets, són actors passius que simplement fan eines adictives. Fins aquí el programa d'avui. Molt bé, i ens quedem aquí i diem, quina merda, tot és molt adictiu.
Veiem el documental de TV3 del 30 Minuts i veiem que hi ha molts xavals que suïciden i diem, joder, aquests tios fan eines adictives, quins burros són. Hòstia, mira, ens estem carregant la societat. Això és tot? En sèrio? Aquest és l'únic punt que és on tu i jo divergim, però entro als teus punts, entro als teus punts. Primer, sobre el Ted Kaczynski, jo no crec que aquest tio tingués insight, info, sàpigués res.
Jo m'he llegit bé, ja et dic, avui tampoc tinc tanta informació, però com la seva història i la seva bibliografia d'alguna manera. I què veig? A veure, veig que per a un cantó era un tio brillant, o sigui, jo amb 15 putos anys ja el van acceptar a Harvard, saps? O sigui, a veure, vull dir, al paio el coco li funcionava, saps? No sé si li funcionava bé o malament, però li funcionava, d'acord? Vull dir, tenia una bona màquina aquí dalt.
Llavors, també és cert que és un tio que el van posar a viure unes experiències i una realitat que crec que poca gent suportaria, i és, no sé si coneixes la història, bueno, no és una narrativa, és una realitat, de l'experiment en el qual ell va ser partícip, que jo crec que pràcticament, és que penso que el 99% de la gent que fa un experiment d'aquell tipus, que avui en dia hauria d'estar absolutament prohibit. S'hagués suïcidat, segur. No me'n recordo. Refresca-me'l.
A veure, és que és llarg, però aquest senyor el van posar en un grup de recerca del Departament de Psicologia de Harvard el seu dia. El xaval era molt jove, el van posar sota un experiment en unes condicions duríssimes, duríssimes, on havia de sentir unes coses que ni tu ni jo haguéssim estat disposats a aguantar. I, d'alguna manera, ella es pensava que les narratives que explicava allà, el professor aquell, apunyava una mica i veia una mica i li donava suport a les seves narratives.
I quan es va adonar que tot plegat era una... Literalment que li estaven prenent el pèl i que era una estafa, Jo crec que el tio allà ho va enviar tota la merda, però jo el que no entenc és com abans d'enviar-ho la merda no va agafar una pistola de 9 mil·límetres, se la va posar al cap i es va apagar amb tiro. Però bueno, és igual, és igual. No entenem l'experiment.
És un tio que va entrar o va passar per condicions molt complicades en una edat super, super, super precoç, i et dic que amb 15 anys aquest paio estava a Harvard, no crec que estigués preparat. El bitxo que va sortir d'allà, tens un còctel molotov. Tens com un tio brillant, maltractat, enfadat amb el món. Hòstia, que no el justifico, el que va fer és una autèntica barbaritat. Però, home, no ho sé, a veure què hagués passat amb nosaltres si haguéssim tingut la mateixa realitat.
I això jo ho penso molt enrere, i és cert. Vull dir, moltes vegades critiques a la gent quan en realitat el que has de fer és preguntar-te a tu mateix. Si tu, a les seves sabates, no haguessis fet exactament les mateixes coses, no?
Però és igual, és igual. Vull dir, no vull entrar-hi i en cap moment estic dient que Enron va ser una bona idea, o que el genocidi va ser una bona idea, però moltes vegades també és de... I quan dic bona vull dir que internament es percebia com el que s'havia de fer, saps? I si llegeixes aquell llibre de Hannah Arendt, que és brillant, però brillant, eh?
Que es diu, no em surt el nom, és un tio de l'EMA molt raro, a Jerusalem, que ella va entrevistar el paio a Sud-amèrica i li fa l'entrevista a aquell general de les tropes nazis on s'explica I dius, hòstia, tio, és que igual si jo hagués estat en el seu lloc...
Hòstia, és que igual hagués fet el mateix, eh? És que era com... O sigui, per ell era com tan evident... És que és molt fàcil distorsionar la realitat fins a un punt en què, ostres, sembla com que no tinguis elecció, però bé, és igual, no entrarem en el punt. Però veus en el que sí que, d'alguna forma, i aquí entro a donar-te la rèplica del que has comentat, si mires en retrospectiva, dius, hòstia, és que la tecnologia ens està fent, però no tontos, no?
És el que tu dius, som directius d'un exèrcit de becaris que no tenim ni puta idea com es comporta. O sigui, quan tu li preguntes ara qualsevol cosa a XatGPT, que és com per mi el màxim exponent d'això, et contesta una armada de tios que no saps ni qui collons és. Però és el que tu dius, no? Que vivim absolutament dependents d'un algoritme que no entenem. Llavors, bueno, és el que hi ha.
Però clar, et preguntes, i quin és el next step? Perquè aquí només hi ha una realitat, i ho vam dir a l'episodi d'Apple anterior.
I és que el que estem veient ara... És la pitjor versió del que ve dintre de cinc anys i tu estàs mirant el grau, o sigui, l'exponencialitat d'evolució i de creixement que té la societat i dius a veure si ara tal com percebem internet aquest concepte de 5G, a aquesta velocitat, si tu haguessis tingut que tirar enrere i haguessis dit ostres, un modem de 28Ks et portarà aquí, jo mai hauria dit això, saps?
Mai hauria dit que hauria tingut aquesta obiquitat de dir no, no, mira, ara em puc connectar i puc tenir una conferència amb 100 persones a la vegada des d'un dispositiu que em cap a la mà i la puc mantenir durant 10 hores sense que s'acabi la bateria i no perdi ni un frame de la conversa. I dius, hòstia, el mòdem de 28Ks és el que m'ha portat aquí?
Clar, si tu haguessis de tenir com la conspiranoia que el mòdem de 28Ks s'acabaria convertint en allò, t'haguessin penjat i t'haguessin dit que estaves sonat. Llavors, allò era la pitjor versió d'internet d'alguna forma. I no sé, és la primera cosa que se m'ha corregut d'Àlex. Però, clar, veus ara xats GPT i les conspiranoies d'Apple de les Keynotes que no són reals i dius, bueno, doncs igual si aquesta és la millor versió. Jo no vull saber com és la millor, eh? No ho sé.
Què vols dir? Que Tim Cook ha mort i ja per això no apareix en públic i volen recrear-lo amb un avatar com ara totes les teories que hi havia de quan Joan Pau II, no sé quins altres així famosos que deien, no, no, si ha mort i el que hi ha és un actor. No? Em sembla que amb el, collons, com es deia el famós, el Hugo Chávez, tio, que anava dient que havia mort, o Fidel Castro, feia molt de temps. No creus que ha passat això amb Tim Cook o què?
Fixa't, t'he dit que les aparicions de Tim Cook a les Keynote, etc. són avatar, són realitat virtual. I això, de veritat, és la meva opinió i aquí sí que podem entrar a debatre perquè, òbviament, no en tinc pas la solució. Però no dic que estigui mort, sí que dic que les seves aparicions en aquest tipus d'escenografia són fictícies. I això a què m'ha portat a pensar? I no vull caure, de veritat, en aquest viatge de retrospectiva i que ara tot ho estic confirmant així com mirant enrere.
Però fixa't, Apple, quines funcionalitats apoya i ha posat com molt èmfasi en què facis. Has de replicar-te tu mateix en un avatar virtual, sí. Sí, tio, sí. El puto Memoji. Tothom té els Memojis aquests, no? Jo no el tinc. Em sembla ridícul, tio, però sí, sí. Jo tampoc el tinc. Em nevo a tenir-lo, però... No, no, jo tampoc. Et diré per què. Perquè jo vaig anar al col·le i tinc una certa educació, saps?
Però és que els trobo massa ridículs com perquè una persona lletrada, escolaritzada, faci servir allò en el seu dia a dia sense vergonya. Jo, Àlex, no. Crec que no el creu perquè no puc, perquè crec que l'iPhone que tinc no és compatible amb el del Memoji, perquè no té Face ID i crec que necessites Face ID per fer-ho, però és igual. Tu vas amb l'iPhone 2, Marc. Tu ets l'una bomber dels Apple. No, però veus? Ens han fet estimar les coses que ens generen addicció.
I dius, hòstia, tio, una cosa que literalment, 1, t'està fent tonto i t'està generant una addicció de collons, perquè ha canviat la teva vida i el teu comportament de dalt a baix en 5 anys sense haver-ho demanat, perquè no ho has demanat, l'estimes tant que te'l canvies cada any. És acollonant, no? Quan és exactament el mateix. Però és igual, és que no vull entrar en aquest tema.
El meu punt era el de, ostres, mires quines funcionalitats està emputxant Apple i dius, hòstia, tio, és que t'està digitalitzant, macho. És que t'està creant un Memoji. Tothom s'enlluerna que ha presentat el voicemail, que transcriu la teva veu i tal. O sigui, a veure fill, quina funcionalitat de merda és aquesta? És que a mi em té fascinada aquesta, és a dir, que transcriu la teva veu en voicemail en temps real.
Dius, a veure xato, això està inventat, es diu WhatsApp. O sigui, no em deixis un voicemail. Si vols, em deixen un whatsapp o una nota de veu de whatsapp que no m'escoltaré i ja està, sense més. Però estic com intentant, de totes totes, crear-te com aquest avatar digital, però d'una manera tan sutil i tan... Ostres, no ho sé, tinc... Sé Àlex, no ho sé, no ho sé. Jo tinc la clau de tot, Marc. Tim Cook està creant avatars, no perquè s'hagi mort, sinó perquè se'n volen a la parranda.