Començo a parlar-hi. Coment-ho volguis, tio. Acabes de parlar avui. De lo miserable que és la teva experiència quan no tens llum. Comencem amb denúncies social? Feia dies. No, que va, és que no passa mai. Però no és perquè aquest matí no hi havia llum a casa, de fet no hi havia llum en tot el... en tot el bloc, i et dónes compte de lo miserable que és la teva vida sense electricitat. És bèstia. No tens res. No m'he pogut fer ni un cafè. És gravíssim. Perquè fas servir una màquina de càpsules.
Si tinguessis la cafetera italiana de tota la vida, t'hauries pogut fer. No, tio. És molt pitjor. Exacte, tinc vitro a casa. Tu és el futur, tu. No, no. La vitro no és el futur. La vitro és un dels pitjors invents que ens hem fet mai a la vida, jo crec. La odio. La odio amb tota la meva força. Però mira, és una guerra que he perdut i és igual. No vull entrar perquè tinc vitro a la meva casa.
El comentari més intel·ligent que he sentit sobre el tema ve de la mà d'una noia que es diu Manuela Navarro, que és dissenyadora. I va començar a treballar amb mi a Gamestry. De fet, està treballant amb mi ara a RSS. I estàvem en una discussió... Me'n recordo, era mig de la pandèmia, les 9 de la nit, teníem un problema a la plataforma en el seu dia. I no sé per què vam entrar com a la discussió de si era millor la vitro o el gas. I cadascú tenia les seves opinions sobre el tema.
I li diem, Manuela, tu què dius? La vitro o el gas? I diu, jo? Diu, el microondes. I em vaig quedar malent. Per cafè? Per cafè, el microondes? No, però per tot en general a la vida. Tu què ets? De vitro o de gas? Diu, jo? Jo de microondes. Jo vaig pensar... Les llenties al microondes, també les cuines al microondes... En fi, no veníem a parlar de la llum, no, avui? No, tio, avui és especial això. Avui és molt especial. Perquè això ve... Avui farem coses diferents.
Va, vinga. Explica-ho, va. Explica-ho tu. Vinga, va, anem a explicar-ho. Tampoc ho acabo d'entendre. Volem provar algo nou. Som tios curiosos i volem provar coses noves. Llavors, com que volem provar coses noves, volem provar a veure... què tal és això de monetitzar els podcasts? Perquè tu ho has fet mai, això, o no? Jo no ho he fet mai. No, la veritat és que no, tio. Vull dir...
No, per principis, perquè generalment per monetitzar... has de tenir molta audiència i, aleshores, o hi arribes de manera orgànica o hi arribes de manera inorgànica. Com que jo soc de fer coses si orgànicament, és a dir, sense pagar, sense fer publicitat, sense enxufar gent ni comprar audiències, un podcast perquè creixi a un punt monetitzable porta més o menys uns cinc anys a mitjana. Aleshores, tots els podcasts que tinc tenen dos anys camí de tres. Per tant, encara no he arribat allà.
Nosaltres ens volem anticipar al futur i, com que som tios amb poca paciència, volem veure què passa i si hi ha algun sonat que està disposat a donar-nos el canvi del pa per escoltar la nostra xapa exclusiva. Llavors, per fer la primera prova, començarem posant alguns episodis exclusius a Apple Podcasts. Això no vol dir que tots els episodis ara siguin de pagament, tot al contrari.
Seguirem fent el mateix contingut cada dilluns, que és gratuït i tothom té accés, però de tant en tant farem alguna continuació, algun episodi de forma exclusiva i la posarem únicament darrere d'una petita subscripció, que ara explicarem com funciona. I volem aprofitar aquest primer episodi per rescatar un episodi que vam fer fa molt temps, que es deia Primer de Podcasting, que va tenir molt d'èxit. I avui ve el segon de Podcasting, que és molt important.
I possiblement el tercer de Podcasting serà el primer que serà en exclusiu. A veure què passa. Com ho veus? Perquè ara ets un expert de Podcasting, perquè ara no ho has explicat. T'has canviat de feina, cabron. Ara t'afecta directament. Tu ja eres un expert de Podcasting, però ara a sobre t'estan pagant per fer el Podcasting. No per gravar-te, però sí per treballar en una NTSC. Podries començar a donar una miqueta de context. Ja sé que no t'agrada parlar de tu mateix, però... Va, fes-ho.
O és de les coses que més odio al món parlar de mi mateix, però... Ho farem. Doncs sí, Àlex, des de... Des de ja fa uns... Un mes i mig o una cosa així. Doncs estic portant el producte d'RSS.com. I no confondre RSS.com amb el feed de RSS, que també té tela. Tenir aquest domini és l'hòstia. Però bàsicament RSS.com és una plataforma de Podcasting on Foc a Terra està allotjat. Des del primer dia, sense pagar un euro.
Nosaltres som molt del producte de casa, però jo sé que l'Àlex, com que no confia en les empreses de Líbex i sempre intenta donar negoci als seus amics, això és una mica semblant, doncs un molt amic meu és el fundador d'aquesta companyia. I negoci, eh? Tenim un Podcast gratis i no hi durem ni un duro. I em dius tu quin negoci li estem donant, tio. No, el negoci el farem nosaltres perquè sobretot monetitzarem nosaltres, imagina't. Tu saps que l'Albert ens escolta, no? I entén el català, sí.
Estarà content, ja ho veuràs. Estarà molt content. Però sí, i és un repte per mi perquè ser un insider i portar com un producte que t'estimes molt i el coneixes, a vegades també pot ser contraproduent pel fet de que et penses que tothom s'enfronta a les teves realitats. És un moment d'empatia molt gran. Estàs creant un producte per tothom. No estàs creant un producte només per tu, només pel Marc, podcastor, sinó que al contrari.
Vull dir, hem d'abraçar un munt de realitats diferents, de gent que ve aquí a gravar sobre un protocol que és extremadament complex, explicar això a gent que ve aquí i que l'únic que li interessa, i, òbviament, és l'únic que li ha d'interessar, és poder posar la seva opinió i la seva veu en el món. És un repte, és un repte bèstia, Alex. Ho deia perquè a les plataformes de podcasting n'hi ha moltes.
Una de les coses que a mi no m'agrada, i suposo que això ja dona peu a l'entradeta de l'episodi, és que la monetització del podcast és un munt molt opac i que jo crec que no funcionarà mai. Aleshores, posem una miqueta el context macro. Avui faria una miqueta de persona que s'ha preparat això, però també t'aviso, eh? No ho he fet, però he tingut converses recents sobre aquest aspecte. Es veu que Spotify està perdent, va perdre 150 milions l'últim trimestre en la plataforma de podcasting.
Es van convertir en referents de podcasting i han ficat una persona nova, una ex-CEO de no sé què, a portador de divisió de podcasting i han estat comprant aposta de Spotify. Spotify, com ja sabeu, és una plataforma de streaming de música, bàsicament, i va apostar molt fort comprant Anchor, si no recordo malament, i no siguin altres productes que estan dedicats al món del podcasting.
Què passa? Jo crec que és una aposta que no sortirà endavant a menys que canviïn molt les regles del joc de la monetització dels podcasts. Per què? Perquè el podcast, per definició, no té una bona manera d'aconseguir analítiques. A menys que estiguis només exclusivament en una plataforma. Spotify pot tenir analítiques de la gent que escolta a Spotify.
Però si tu fas servir una plataforma agnòstica, una plataforma d'allotjament, per exemple, com RSS.com o com Buzzsprout, tens unes analítiques una miqueta de pa sucat amb oli. Per què? Perquè clar, si tu fas servir una plataforma agnòstica i t'apagues sucat amb oli, per què? Perquè tu pots veure quan la gent s'ha descarregat aquell arxiu de la plataforma de hosting, però realment no saps si l'has escoltat, si ha escoltat més de cinc segons, si se l'ha baixat per error
i després s'ha donat de baixa. Realment és molt dolent el tema de les analítiques. Per tant, monetitzar això no és com monetitzar les visites a la pàgina web, que tens Google Analytics, tens unes coses més o menys fiables. I en el cas de les analítiques del podcast.
I el segon punt és que la manera de monetitzar els podcasts, històricament, sempre ha estat fer acords amb patrocinadors, per als quals tu els hi fas una falca publicitària d'exercir a l'entrada, emmetre el contingut, el final de l'episodi, etc. Què passa? Que no hi ha cap tipus d'incentiu per a la gent que negocia aquests acords i que es veu a través de les plataformes. És a dir, si tu ets cas amb el Llemar i vols patrocinar aquest podcast, tu i jo negociarem
per fora de la plataforma de podcasting. Per què? Per què ho hauríem de fer per dins de la plataforma? Quan la plataforma potser, si té uns temps o condicions, potser diu, el contingut patrocinat d'això, doncs el 30% va cap a la plataforma com a concepte de fi, com a concepte d'intermediació, d'un impost de plataforma. Per tant, tots els acords es fan per fora.
Els únics acords que es fan per dins són els que algunes plataformes t'ofereixen trobar-te els sponsors i te'ls fiquen a ells automàticament. Crec que està bé, però com a solució em sembla molt agafada amb pinces. I crec que això no... els deals són bastant dolents perquè realment són quantitats bastant miserables i tu no estàs incentivat a agafar-los. El podcast de MarsBased ja m'ofereixen coses, no ho sé, 600 paus per episodi, 50, 30, 200...
Per posar això que a mi tampoc em millora la vida i li dono una pitjor experiència a l'usuari i realment tampoc són les marques que jo voldria tenir, doncs no ho tinc. Per tant, molta gent troba aquest rebuig i causa que no creixi el mercat de les esponsoritzacions i els patrocinis del podcasting. Per això que el tema monetització... uf, han de canviar molt les regles, eh, Marc?
És que inclús et donaria com un pas enrere, aquí, perquè els temes de monetització sempre són molt complexos i més a internet, però en aquest cas ho és espacialment, perquè entres enrere i mires com funciona el feed d'RSS i al final, per la gent que no és familiar, és molt semblant a com funciona en el seu dia, no sé si la gent recordarà Google Reader, aquell producte tan maco que et notificava cada vegada que et sortia un episodi i d'aquesta manera tu tens com una espècie de feed,
allà hi ha un link cap al teu episodi d'alguna manera, no? Llavors això tu ho hospedes en una plataforma de podcasting com RSS.com o qualsevol altra que funcioni, està bé. I què és el que passa? Que d'aquesta manera tu no t'has d'entrar cada dia a la pàgina de Foc a Terra, sinó que tu tens un player i quan nosaltres pengem un episodi, això s'actualitza perquè ella està escoltant aquest feed i tu tens el nou episodi.
Això era un sistema obert que funcionava de meravella, el problema que va tenir és que va tenir un pare que no el va cuidar gaire. I a què em refereixo això? Això era un sistema obert en el sentit que quan tu ets a la pàgina de Foc a Terra no hi hagi cap problema. Això era un sistema obert en el sentit que hi havia un directori central que va crear iTunes en el seu dia, que va agregar tot això, però iTunes no feia el hosting d'això, simplement els tenien allà com llistats tots.
I això va funcionar molt bé perquè ja teníem un repositori central, un directori on estaven allà tots els podcasts i tu podies entrar en aquell directori i no hi havia cap problema. Què ha passat generalment? Quan tens una cosa oberta d'aquesta manera, els petits tenen... És complicat per un petit quan en un sistema no està centralitzat. Per un sponsor petit no li surten els números de venir a buscar gent i per un podcaster petit no li surten els números de fer un sponsor.
Qui vivia aquí? Aquí vivia el Joe Rogan i Squarespace, que són com tots els que s'estaven esponsoritzant aquí sempre. A tots els putos podcasts està Squarespace, és increïble. No, Alex, no és increïble. És perfectament increïble. Fixa't, totes les marques que esponsoritzen podcasts sempre tenen una particularitat, que tenen un lifetime value molt llarg i t'enganxen de manera que ja no pot sortir. Exemple, Mailchimp, Squarespace. Són totes les mítiques que sempre s'enganxen.
Les de backup també ho fan molt. Exacte. Perquè un cop t'hi fots, ja està. Droga dura. És droga dura. Històricament què va passar? I si en tantes maneres històricament han capitalitzat sistemes oberts i els han centralitzat, Google va centralitzar el search i què va fer? Anuncis. Facebook va centralitzar d'alguna manera la teva llibrera de contactes, els teus amics, i què va fer? Anuncis. I Apple va centralitzar els podcasts i què va fer? Vendre iPods. Clar, és veritat. Aquest punt és crític.
va ser neutre. Llavors, tu, si volies, abans, fer diners, d'alguna manera, del teu contingut i el volies denunciar, era un lio de la hòstia, va venir Facebook i, d'alguna manera, va centralitzar això i va crear com una manera atòmica de poder centralitzar, de poder monetitzar això. Llavors, Spotify, d'alguna manera, va voler capitalitzar aquesta oportunitat i va dir, hòstia, titu, aquí hi ha un sistema obert de la hòstia que ningú s'ha d'estar aprofitant, vindré jo i monetitzaré.
Llavors, clar, què és el que passa? Doncs passa el que tu acabes de mencionar, hi ha un article boníssim d'una pàgina web que es diu Semafor, o una cosa així, em sembla, que detalla molt bé com tota la inversió que ha fet Spotify en podcast i el gran derrotxe de diners que això ha suposat. I... I una mica que la mirada enrere de tot plegat sembla que no li està sortint tan bé com en un principi s'esperava, malgrat que tenia molt sentit la seva aposta.
I després, ara hi ha altres alternatives, com per exemple Apple, que també ofereix el poder-se tancar darrere d'una subscripció, cosa que també és interessant. I una altra cosa que és molt interessant, que no sé si ho saps, però saps qui és inversor de Semafor? No, no en tinc ni idea. Sam Bankman-Fried, et sona aquest nom? T'ho sona aquest nom? Hòstia, en sèrio? El de FTX, sí, exacte. Uau! Sí, sí, sí.
Està bé que hagis menjionat això i cap tipus de relació amb el que estàvem parlant, però m'ha saltat l'alarma perquè va sortir la notícia fa... Quan va haver-hi l'escàndol i tot això, va sortir que era inversor... Havia posat 10 milions darrere aquesta empresa. Vull dir que... Mira el tipus de contingut i pensa que darrere d'això hi ha una miqueta d'aquest senyor. Què és exactament això? El què? Semafor? Sí. És un lloc de notícies i opinió, no? Vull dir, no ho sé.
Jo no li he prestat molta atenció, però cada cop estic llegint més articles que surten d'aquí. No sé si s'està popularitzant, però... Però bé, deuen tenir bons escriptors, perquè dues o tres coses que he llegit eren realment bones. Però, evidentment, m'ha vingut, m'ha saltat aquí el nervi i l'alarma perquè... perquè fa poc. Bueno, no és que es va descobrir quan va haver-hi l'escàndol de... FTX, doncs ja es va... es va comentar aquest tema.
Doncs per enllaçar aquest tema amb la monetització, el que podríem fer que és interessant, i és el que comentàvem al principi, és de dir, a veure, quines possibilitats de monetització tu tens com a podcaster, o com a creador de contingut independent, al final, i és el que tu comentaves. Tu pots tancar un sponsorship amb algú directament, llavors l'Àlex explica lo molt guai que és casar amb maller.
Això seria com algo com llegit directament per l'autor d'aquest podcast, o seria com... inclús com escrit per un blogger, per exemple, no? Aquest, com hem dit, és molt complicat, perquè fer el casament d'això, generalment, ets molt d'audiència per arrencar, i el teu sponsor, generalment, molts diners per pagar-te, cosa que no funciona gaire bé pels petits en cap dels dos costats. Ningú té els diners per pagar-nos a nosaltres, Marc. Que no s'enganyin, la gent que ens escolta.
Òbviament. Ara, sí, poden pagar per la subscripció, però no ens poden pagar per uns anuncis. No poden comprar les nostres ànimes. No, òbviament que no. Alguna empresa de l'Idex ens comprarà. Vinga. I ho repartirà els pobres, el Robin Hood del podcasting. Som-ho pitjor, eh?
Doncs l'altre, i estan sortint moltes iniciatives d'aquestes, és el que es coneix com el DAI, que són com els Dynamic Ad Insertion, que no sé com tradueix molt bé en català, però seria com anuncis d'inserció dinàmica, que el que fan és que tu li dius... Serien com els de YouTube, bàsicament, que el que fan és que colen anuncis pre-, mid- i post-roll.
I el problema, i tornem al que dèiem abans, és que quan tens una plataforma que està descentralitzada, tens molt poques dades d'aquest escoltant, i més en el podcasting, perquè en el podcasting tens molt poca informació de qui és el teu guient. És que, de fet, no pots arribar a saber ni si un episodi s'ha reproduït o no. Pots saber si s'ha descarregat, perquè això controla el host, però un cop aquest episodi ja cau cap a baix, cap al player, perds absolutament la seva traçabilitat.
A menys, com veus d'Hàlex, que formi part d'una experiència centralitzada, com, per exemple, Spotify, on tu, per exemple, en corpuges els dos episodis, i llavors tens un munt de visibilitat sobre què és el que passa en aquell episodi. I això és una molt bona oportunitat per posar què? Per posar publicitat, perquè llavors sí que tens com molta més informació de qui és el teu guient, de què pot estar interessat, i ho pots targetar ja molt més.
D'alguna manera és el mateix exemple de tenir com un blog post a la teva pàgina web o fer un post a Facebook. Ja saps qui és la persona que llegeix, tens molta informació, perquè al final, quan una plataforma centralitza, el que fa és que aquesta experiència, d'alguna manera, la consolida i ho fa molt senzill per les dues bandes, per poder-ho veure.
Llavors, aquestes són les possibilitats que dia d'avui té un podcaster per monetitzar, perquè a nivell de subscripció, el que també es pot fer és muntar-te el teu Patreon de la vida, com per exemple fa la Sotana, que Patreon d'alguna manera és molt agnòstica a plataformes, i tu pots tenir un canal de YouTube, un programa de podcasting, el que sigui, i llavors pots tenir un Patreon, que és un sistema que el que et permet és tenir una audiència que et paga una subscripció per la teva cara bonica.
Hi ha una altra metodologia de monetització de podcast que crec que l'has deixat, que jo no coneixia, i me l'ha explicat un excompany teu de Gamestry, que curiosament el vaig fer entrar jo a l'empresa. És un tokayo meu, no sé com es diu tokayo en català, no deu haver-hi paraula, però tokayo és una persona amb la que comparteixes nom. No crec que sigui tokay. En qualsevol cas, què és que pots vendre indirectament una audiència?
És a dir, hi ha molts podcasts que el que són és produïts expressament per una marca, però la marca no apareix per enlloc.
Aquella marca vol tenir com la direcció editorial d'un podcast, i el que fa és contractar a persones, a dir com tu i com jo, no, segurament gent que es dediqui a això, que tingui més idea de temes de marca que tingui de contingut, i doncs, mira, volem generar una audiència que sigui friquís de l'equipament d'àudio, perquè nosaltres som una empresa, tenim un software, per exemple Audacity, Audacity podria fer-ho, és un software d'edició d'àudio, i podria dir doncs,
hem de fer un podcast o bé de música o d'equipament hardware de música, auriculars, micròfons, no sé què, i que només vagin a parlar experts d'això. No parles d'Audacity, ha de decidir, potser ni surt en el podcast ni en els episodis, potser surt a l'aula, evidentment hi haurà algun enllaç, no?
Però ells el que volen és que eventualment, paraula que no existeix en català, però jo la faig servir perquè és que em fa molta falta, és volen monetitzar aquesta audiència en el futur, és a dir, estan subcontractant la creació d'una audiència relacionada amb el que tu fas perquè arribarà el moment en què tu entraràs i la capitalitzaràs, però el patrocini és seu, i potser, et dic, des del principi no se sap, però arriba el moment en què fa la gran aparició la marca i diguem que ho recupera, no?
I això es dona molt en podcasts, per exemple, en podcasts d'història, podcasts d'aquestes... de coses quotidianes de la vida, es veu que n'hi ha bastants d'aquests, i molts són patrocinats, la gran majoria, bàsicament. És que jo sempre penso que hi ha molta oportunitat en el fet de... Al final és contingut, és a dir, crear una audiència molt gran sobre un tema i vendre-la a una marca que tingui interès sobre això en particular.
Crec que això és un negoci, en general, que funciona bé i que no és complicat si tens l'expertesa sobre aquell vertical. Però és que això ho pots fer amb tants verticals, pots pelar tantes coses aquí, que jo penso que hi ha oportunitat. Foc a Terra és un lloc extremadament generalista, nosaltres mai serem això. Per tant, mai ho vendrem, eh? No, no, no, des de debò. No, tio, aquí no fotrem un dur. Aquí no fotrem un dur. De moment estem perdent, només pasta, saps?
De moment està sent un fracàs absolut. Calla, home, que no paguem res pel hosting, però no li diguis a l'Alberto. Doncs... No, no, és que és interessant, perquè penso que verticalitzar-te d'aquesta manera, després pots tancar audiències i a mi em sembla interessant aquest model. Desconeixia que això estava professionalitzat, però em sembla superinteressant. Home, perquè és que al final...
Bueno, el tema d'audiències, vendre audiències, s'ha fet tota la vida la gent que ha creat grups de Facebook molt grans, o newsletters, o en un cas aquest de... Se m'acuden 50 casos de gent que comença amb una newsletter, la newsletter acaba convertida en un producte perquè veu que hi ha interès i el producte genera una comunitat i s'acaba venent. El cas de Makerpad, quan es va popularitzar tot el tema de les aplicacions de no-code.
Doncs el Ben Tossell, que era un tio que havia estat a Product Hunt, havia vist que hi havia molt d'interès cada cop més històries de no-code, va crear una newsletter sobre el tema de no-code, acaba generant un producte que es diu Makerpad, al final em sembla que era contingut i formació sobre temes de no-code, i l'acaba venent a Zapier. Per què? Perquè tenien quantes desenes de milers de subscriptors.
Ell mateix, després de la notació de Zapier, ha muntat un altre sobre temes de AI i té una newsletter que es diu Ben's Bites, que al final és cada dia o cada setmana t'envia una borrada de productes d'intel·ligència artificial, perquè de tots provis, i com ell, tanta altra gent s'ha apuntat al carro i han dit, hòstia, veig que generant prompts, generant imatges, no sé què, ha estic creixent la meva audiència a Twitter, per exemple, el Javi López, el fundador d'Erasmusu,
el Fabio Basile, que és un dissenyador que jo seguia des de feia molts anys, i a Twitter, el Linus Ekenstam, que havia estat un dissenyador de Typeform, gent d'aquesta que dius, hòstia, mira, ha començat a tenir temps lliure pel que fos, i s'han començat a ficar en aquestes coses, i, com que no s'ha tingut, i que portava moltes interaccions en xarxes socials, i s'han fet famoses d'aquí voltes, han plantat, si tenien 2-3.000 seguidors a Twitter, han tret a 40.000 o 100.000, saps?
Vull dir, la multipliquen per 10 o per 20 o per 50, perquè han aconseguit trobar el moment adequat, i fer-ho bé, també s'ha de fer bé, per fer això, i a aquesta audiència arribarà un punt en què això es transforma en una newsletter, la newsletter d'aquí volta té 30.000, 60.000, 200.000 subscriptors, i la podran vendre sense només dir-ho.
No serà una venda de milions, però, bueno, però... Hòstia, per haver-t'hi dedicat 6 mesos, un any, dos anys, unes horetes a la setmana, anar fent-ho creixent de manera orgànica, a mi no em sembla un mal negoci. Jo no ho faria mai, és un tipus de feina que em consumeix molt, i jo ja tinc altres històries, eh? Però em sembla un negoci superlícit, i, bueno, no sé, crec que a mi s'aporta molt valor, també.