El dia anterior L'he donat. Ja està això. Suposo que em toca a mi fer la intro, no? Perquè d'aquest episodi que vaig proposar jo fa dues setmanes i ahir ja no me'n recordava que anàvem a parlar. O sigui, a veure, és que això és molt greu, Àlex. Això és molt greu. Que el dia anterior m'hagi de sabentar que això canvia l'horari de foc a terra perquè tu et fotis una botifarra amb seques és de com a pot. Jo et fotis una botifarra amb seques és de com a pot targeta groga.
Vaig acumulant moltes targetes grogues, crec, a foc a terra. Però sort que no saps de futbol si no sabries que amb dues targetes grogues s'expulsa el jugador. Per tant, ja em convé que no en sàpigues. Però bueno, en fi. Volia comentar perquè crec que entre tant Apple i tanta tanta història, he perdut una miqueta el nord de la tecnologia de... No sé si la tecnologia o la part de negoci del carrer, del que afecta a la gent que està creant empreses, com tu i com jo.
I m'agradaria parlar de com està el pati. Com està el pati amb aquest canvi de paradigma. Va la bombolla tech que vam veure el 2020-2021, potser el més digital que va créixer d'una manera exagerada, doncs ha rebentat. Però veníem de bastants anys de bonança. I d'alguna manera, ara, s'estan veient tots els efectes, amb tots aquests acomiadaments, els certos eros diferents que hi ha hagut durant tot aquest any, la baixada de valoracions, però també certes tendències.
Temes de preus, o sigui, tu des del punt de vista del SAS, jo potser des del punt de vista dels serveis, com està el panorama? Què et sembla? Per on vols que comencem? Mira, jo t'explico. Em vas agafar una mica contra peu, perquè aquest és el teu pastís. Tu aquí jugues a casa. El tema de les startes, les valoracions, això se't dona bé. Vaig haver d'activar la palanca de prenentatge d'emergència, que s'activa poc, però a vegades s'ha d'activar. Com t'informes de les coses? Només per entendre-ho.
Jo, fent esmorzars de forquilla amb la gent, que avui l'he fet amb el Jordi Miró, que va ser un dels nostres primers clients quan estava a CTO a Huaki, i fent moltes reunions amb la gent. Jo, com a CEO orientat a ventes, el que faig és desenvolupament de negoci, però soc molt llargplacista.
No quedo amb la gent per vendre'ls i els nostres serveis, sinó perquè, generalment, fins aquest any, i és una de les coses que vinc a dir, sempre, com a agència, hem estat ocupats els propers quatre o sis mesos. O sigui, quatre o sis mesos vista, cent per cent ocupats. Se'ns havia de contractar, si estaves al gener, pel setembre, per dir-ho, o el juny, si tenies molta sort. I aquest any ha canviat molt. Aleshores, per això et porto nou anys de jugar a llargplac.
I la meva informació surt d'anar quedant amb gent, anar fent cafès amb la gent, anar fent botifarres amb seques per esmorzar amb la gent, dinar, anar a convencions, esdeveniments, donar enxerrades... I al final aquesta és la meva feina, perquè, com deia, com a teoria orientat a ventes, he d'aconseguir ser top of the mind, el primer nom que et vingui al cap quan algú pensa en desenvolupament. Hòstia, l'Àlex, el marçaist.
I això fa que quedi amb molta gent per absolutament cap tipus d'objectiu corb-placista. I aleshores acabes petant la xerrada. I d'allà d'aquestes converses és on surt tot el... Com està el pati? Hòstia, sembla que ara ve una rotació de CTOs a Barcelona, perquè cada tres anys marxen en massa molts d'ells i el que estava a no sé quina empresa passa a aquesta altra i hi ha com un joc de peces. Què més hi ha? Baixades de preus, que venen, acomiadaments, etcètera, així és com massa ben tuides coses.
Tu no, tu truques a la penya, el que veig. Estàs com el CIS. És molt interessant això, perquè el teu procés de documentació per foca-terra és un element placentero. No entenc com no ho fas més sovint, però és la hòstia, hauria de ser el dia documentant-te. Però estaria com Joan Laporta, saps? Ja vaig canvi d'això, vull dir que avui ja puc sortir a córrer després de gravar aquest podcast, perquè s'ha de cremar aquest esmorzar. A veure, jo t'explico.
Jo funciono diferent, tu ets l'home de la gent, jo soc l'home de la cova, de la recerca. Què queda escriure el subpapí, Alex? Si no, això no funcionaria. Diguem que no vinc ja preparat de sèrie, de fàbrica. Primer sempre activo com la Palanca Podcast. Intento buscar algun podcast amb una referència o en parlin d'això. El meu sistema fàcil és sortir al carrer a caminar una mica i escoltar-lo.
Vaig amb una llibreteta, a vegades semblo bastant imbècil, perquè paro pels llocs apuntant les coses, perquè si no se m'obliden. L'altre després és buscar un bon llibre, també, que parli d'això. El tema com que l'acadència és setmanal i a vegades em canvies el tema mitja setmana, no puc fiar-me molt del llibre, perquè porta generalment més temps. Però la meva palanca d'emergència, és que jo tinc aquestes llistetes d'amics, coneguts, que es dediquen al ram, d'hics, no?
Inversors, emprenedors, gent que es dedica al món de l'automoció, o el que sigui. Jo, quan l'Alex em diu, hòstia, Marc, hem de parlar de start-ups, jo obro la llicència dels bicis i faig unes trucaderes, o uns cafès, a falta de botifarra. Perquè els bicis, generalment, no són tant de la botifarra, són més del cafè. Sí, això és una cosa que m'he donat amb el temps. Diguem que són gent més... que manté una mica més les formes, o les vol fer mantenir més.
Llavors, vaig trucar a aquests amics meus del biciclet i vaig fer una mica de recerca sobre el context actual de com està la cosa. I també em van donar uns reports, van passar uns reports aquests que són confidencials, que jo crec que de confidencials tenen el mateix caïó d'al. Si vols t'explico el que he tret, a veure així. És veritat que ho vaig enfocar una mica més a la part del SAS, vaig apretar una mica més pel SAS. Com que em resum amb resum, el que em van treure és que...
Primer et venen com les bones notícies i et diuen que això estarà millor, nen, perquè en el Q2, la inversió en sèries A, sèries B, sèries A, sèries B, són els tipus d'inversiós sobre els que jo tinc accés, que són els que tenen més d'un any. Q2 de l'any que veia, del 2020? No, d'aquest any, que el Q2 d'aquest any... D'aquest any, ah, val. Ha augmentat una mica, portava molt més us flat la inversió, i en el Q2 comentava el xaval que... que havien incrementat bastant la inversió.
Però quan les apretes una mica, et treuen la lletra petita. I l'asterisc li cau a sobre, però com una allosa. I et diuen, no, però una de cada cinc rondes que estem fent són down rounds. I tu, aaaaaaaah. O ones, o extension, o bridge. Sí, exacte, exacte. Una cosa, perquè això és important, és que aquí igual estem tirant com molts tòpics o temes que possiblement hi hagi gent que no sàpiga què és.
I jo crec que per explicar el que és un down round, per posar-ho en termes, no ho sé, digues tu, eh, però per posar-ho en termes com molt simples, jo crec que bàsicament és l'homòleg financer de ser com una estrella de rock que després de tocar el Sant Jordi, et diuen que el teu següent geek és una festa d'un nen de compleanys al Chiquiparc. És boníssima, aquesta, Marc, és boníssima, sí, sí, exacte.
Tipo, no? O sigui, bueno, és que no sé, he pensat, el primer que se m'ha vingut d'alguna cosa que et toquaves molt alt i després et diuen que has de fer això, jo què sé, o com que un corredor de Fórmula 1, després de guanyar Max Verstappen, el campionat del món, li diuen que, no sé, la seva següent feina és professor d'autoscola, saps? O sigui, i algo així. És com l'any passat o fa dos anys que el Barça va jugar a l'Uefa, saps? No sé si havia jugat a l'Uefa els últims 20 o 30 anys,
i va jugar a l'Uefa, saps? I va ser com... No miraré els partits de l'Uefa, saps? Estic acostumat a Champions. Però bueno, sí. Para, stop, stop això. No estic d'acord. Amb aquest exemple no estic d'acord. Mira, és que això ho vaig dir tantes vegades i no ho entenia. A veure si tu em fas canviar d'opinió, macho, perquè ningú m'ha de canviar d'opinió. És com allò de ser com el millor peix d'una peixera molt petita o ser... Sí. Ser un tauró en un estany o ser un peix en un oceà, no? Sí. Exacte, no?
Llavors, a veure, tio, si ja veus que a la Champions no la vas a guanyar i que t'aliminaran a quarts, i que no passaràs a la història, per què no em guanyes a l'Uefa, que és molt més interessant? És a dir, si tu em preguntes qui va quedar eliminat a quarts l'any passat de la Champions, no em recorda ningú. Però qui va guanyar a l'Uefa? Segur que te'n recordes?
Llavors, és d'aquest punt de dir, hòstia, si saps que no arribaràs, ja sé que molta gent em diu, no, és que hi ha diners, guanyes la reputació o tal, que puta merda, tio. Tu el que vols és que aixecar la copa aquesta. Ningú sortirà al carrer a celebrar que està tan eliminat de quarts, però molta gent sortirà al carrer a celebrar que has guanyat la Uefa. Fins aquí la meva opinió futbolística.
Val. Per la part que has explicat com t'informes, però quins són les coses, la intel que has tret de temes de SASS, per exemple. O sigui, què els espera la gent de SASS? Ah, merda, és veritat, perdó. Et despistes, tio. És que Déu, Àlex, ens fotaven unes tangents macos que... Penses de futbol i et despistes, tio. Perds al nord. No, perquè hem començat amb el Rockstar, que estava a la festa els compliants, i Albert Stappen, que era professor d'autoscola, i ens n'hem anat.
Però tornem, tornem. És a dir, hi ha més inversió, la majoria són amb rondes down round, que és una putada, perquè hagi sigut emprenedor i hagi tingut que fer una, que li vaig bé, perquè és molt complicat gestionar un cap table quan tens un down round. Però el resum resum és que els requisits i les condicions que es estan donant a les companyies de SASS a dia d'avui són una autèntica barbaritat.
És a dir, abans donaven pasta a qui tingués un negoci que va fer framfurs a la cantonada, ja li deien SASS, si els venien a una empresa. Ara no. O sigui, ara, jo què sé, em va donar mètriques molt concretes.
Per exemple, temes de requisits abans, només que estiguessis, per exemple, amb un milionet, milionet i mig d'ARR, que també per posar-ho en termes plans és els diners que fots cada any amb subscripcions, amb allò ja t'acabes una sèrie A. Però ara es veu que, nen, per tocar la porta a una sèrie A, si no tens un parell de milionets o un parell de milionets i mig d'ARR, millor que et quedis a casa i no expliquis res.
Això és una autèntica barbaritat, sobretot que les condicions també estan sent molt pitjors. És a dir, amb múltiples de valoració, s'estan anant quasi entre 15 i 40, quan abans això a 40 era com, bueno, a l'estàndard. I em diu que hi ha una petita excepció, i és que s'està invertint bastant fort, les úniques que s'estan, amb el que hi havia abans, eren les companyies que tenen alguna espècie de vinculació o relació amb la intel·ligència artificial. I és que el tema està hype. Com no?
Òbviament. És com el crypto de fa tres anys, i com el Web3 de fa dos, i ja sabem de què val rotllo. Llavors, amb què et quedes? Que hi ha menys rondes, que per a que aixecar una ronda és més difícil, hi ha més requisits, i a sobre et donen unes condicions pitjors. Aquest és l'intel que he tret, Àlex.
També hi ha una cosa, aprofitar-me, perquè jo parlaré més del meu llibre, però és veritat que no només puc parlar de serveis com està el tema, perquè, clar, i com bé saps, també inverteixo en startups, per tenir tres o quatre coses que puc dir a nivell d'inversió. I una d'elles és que aquest any, per primer cop, s'ha vist o s'està exigint, des dels V6, que hi hagi una slide... Joder, és que al final tot és amb anglès, eh, tio? Que hi hagi una... Com es diu una slide, tio?
Slides són diapositives. És que és una diapositiva. Una diapositiva als dècs d'inversió que sigui el camí cap a la rendibilitat. És a dir, com de lluny estàs de ser rendible com a empresa, i si no ets ja, vull dir, quin pla tens, no? I que es veu que empreses que no estan... O sigui, que s'està aconsellant que estiguis com a uns sis mesos
de la rendibilitat. Com bé sabem, històricament, les startups sempre han estat un tema de... Són empreses que no paguen dividends perquè generalment van a pèrdues, o sigui, aixecen capital, inverteixen tot en creixement, creixement, creixement, i algun dia esperen fer el petardazo aquest a poder vendre's o poder sortir a bolsa.
I per això no reparteixen dividends perquè en realitat has d'invertir molt, en creix molt, generalment són models de negoci que tenen sentit d'escala i no en petites dimensions. Però, clar, què passa? Que de vegades, o sigui, històricament aixecar bascalers per fer totes aquestes històries et donaven el que se'n diu el runway, el temps de vida que tens
d'uns 18 mesos, entre 12 i 18 mesos. Si ets molt bo com a emprenedor i estàs acostumat a aixecar pasta, 12 mesos, si ets més novel·ll, doncs 18, inclús 24. Però, però, però, generalment ja s'assomia que, doncs, cada x, o sigui, cada any aniries a aixecar més pasta perquè necessites més, cremes molt, cremes molt, cremes molt.
I no hi havia cap tipus d'escrutini amb el tema aquest de dir, bueno, si tu els hi podies dir, sí, jo seré ràndip com a empresa a partir del cinquè any, a partir del setè any, i tothom t'invertia igual, no? Està bé? Depèn, per mi, ja ho saps, moralment no, però amb els calés dels altres, doncs, bueno, hi ha gent que se sent molt còmode fent aquest tipus de malabarismes. Però és veritat que sense aquest tipus d'empreses, no han hagut certes innovacions perquè, en fi, amb el dia a dia
tampoc és possible, no? Però avui en dia, com que sembla ser que el mercat està més escanyat, els vicis no estan retornant la pasta als seus inversors, busquen més retorns, retorns més acurplars, doncs què passa? Que no estan donant tanta pasta a la resta de gent. I el que s'està demanant
és que demostren que pot ser rendible. Aleshores, les empreses en aquest últim any, any i mig, per això hem vist tants acomiadaments i tantes cancel·lacions de projectes, etcètera, etcètera, és perquè han hagut d'ajustar-se i dir, val, què fa falta per estar a prop de la rendibilitat? Què fa falta per ingressar més del que estic gastant? Generalment, la gent ha dit, doncs faig fora gent, no?
Cancelo línies de negoci, tanco oficines, retallo despeses, etcètera, etcètera, i aleshores ara ens estem movent, o les startups estan movent, en un marge de sis mesos a la rendibilitat. I si estàs fora d'això, potser no et cheques pasta. Jo crec que és bastant crític, perquè et dona a veure que les empreses que estan molt lluny de monetitzar avui en dia no són invertibles. A menys que siguis com OpenAI i històries d'aquestes, ja són
l'excepció. Però la norma és, o estàs a sis mesos de rendibilitat, o no tonem pasta. Perquè pot ser que d'aquí sis mesos la situació estigui pitjor i no aixequis la següent ronda. Per tant, jo no estic incentivat a invertir-te. Crec que és un canvi de paradigma bastant important. Jo et porto aquest canvi de paradigma, que també el veig absolutament, però te'l personifico una mica en l'emprenedor.
I a què em refereixo? Jo crec que aquí, des de fa molt temps, i crec que hem crescut amb aquest mindset i amb aquesta àuria de que la feina d'un emprenedor, i aquest punt, de veritat, el vull enfatitzar moltíssim, perquè hi ha moltíssima gent que no entén com aquest món nostre on ens movem. Hi ha una diferència molt gran entre muntar una companyia... Em fa mal dir-ho, però... entre una startup i muntar un negoci normal. Al final del dia és exactament el mateix.
Tens una puta con de resultats i funciona exactament igual. Però, per algun motiu, ens hem enamorat d'aquest rotllo de Silicon Valley, del quick-commerce quan... No, perdona, del... Del Venture Capital, Bon Ventura i Barca Nova. Aquest, del Venture Capital, Bon Ventura i Barca Nova. Quin títol, eh? Quin títol. A millor títol, sí. A millor títol, l'Àlex. Tot el que he dit per l'Àlex.
Realment, si donessin calés per fer títols originals, tu ja estaries retirat amb un iate a una illa deserta, que seria teva, evidentment. Què hem de dir? Al final, una empresa és una empresa. I aquí, no sé per quin motiu, o tenim aquesta àuria del Venture Capital de Silicon Valley i tota aquesta història, que et pots escoltar aquell episodi o no ho expliquem en molt detall, no sé per què el craft de l'emprenedor ha passat de fotre calés a aixecar pasta. Llavors, l'emprenedor
és un tio que aixeca diners. I a què es dedica? No es dedica a fer calés, no. Es dedica a aixecar diners i pensar que algun dia tindré un negoci. Diu, mira, jo aniré aixecant, aixecant, aixecant, i això algun dia es tornarà amb un negoci. Però és que potser no. Llavors, no ho sé, aquí hi ha hagut històries de terror d'emprenedors que han començat a aixecar pasta, aixecar pasta, i al cap d'haver aixecat un munt de calés, s'han adonat que no tenien una puta merda de negoci.
Podem mencionar-ne a patades. Però jo crec que cada vegada, i és el que tu dius, hi ha més aquest mindset de dir, no, no, escolta, tio, és que això va de fer calés, no va d'aixecar-ne i no muntar un negoci. Llavors, el take d'aquest és el que dèiem l'altre dia. Ve la gent i et diu, no és que mira Facebook o mira Google, tal, ja, ja, ja,
però són negocis diferents. Allà necessitaves venture capital perquè tu tens uns costos fixos elevadíssims, però els costos marginals de posar una unitat de producció a la línia són zero. I d'aquests negocis n'hi ha molt pocs. Llavors, aquells sí que necessiten inversió, perquè aquests sí que realment, a la que agafen escala d'aquesta magnitud, realment són extremadament rentables, perquè els seus marges són altíssims. Però no sempre passa això. És a dir, això no li passa
a una perruqueria canina. Llavors, una perruqueria canina té, tio, la seva capacitat limitada pel número de gossos que pots pentinar i per la quantitat d'espai que tens en el teu local. I ja està, t'has escapat. I dius, tu què fas quan vols aixecar un negoci d'aquests? Hosti, doncs te'n vas al banc i li demanes un crèdit, saps? Però jo crec que cada vegada, doncs, ens estem aquí pensant que això va d'aixecar diners i alguns està dient, i és el que comentàvem
abans, no? Mira quines condicions estan demanant i mira quins requisits tens per aixecar una ronda. Cada vegada els tenen en compte que això va de fer diners, no d'aixecar-los. I aquí et dono absolutament la raó, però és que ho volia personificar en el mindset aquest de l'emprenedor... No ho sé, de la bona nova que, tio, que es pensa que això va d'aixecar pasta. Ja en parlarem, de la gent de la bona nova, i els que els cremen... en vídeo.
No, però és curiós, o sigui, a veure, tradicionalment, per què existeix el venture capital dels Business Angels? Perquè a una empresa que no factura, una empresa de nova creació, en la qual molts cops és la teva primera empresa i tot això, un banc tradicional no dona crèdit, per tant, és un finançament alternatiu. Fins aquí, tot el que tinc de trencament de llança a favor de les start-ups
i d'aquest tipus de finançament. Però també és cert que hi ha gent que el va buscar sistemàticament, com dius tu, i en comptes d'enfocar-se, a vendre o a buscar finançament no diluïtiu, ja pensen que el primer que faig és aixecar una ronda i després ja pensaré en el negoci que vull muntar. Home, no ho sé, saps?
Sé que sona fàcil dir-ho i és molt més difícil fer-ho que esmentar-ho, però al final, aixecar calés és fer ventes, també, perquè el que estàs venent és un projecte, una visió, un equip, una idea, i estàs venent uns números que més o menys són creïbles. I és un esforç que tradicionalment són sis mesos quan no estàs molt apesat amb el tema d'aixecar calés
i pot ser molt més curt. O sigui, quan ja tens l'empresa més avançada és molt més fàcil o tens un nom, però és bastant comú que els primers sis mesos de l'empresa te'ls passis aixecant calés. Qui et diu que en sis mesos no podries aconseguir també maneres de vendre el producte que pots construir més o menys o que pots prometre i que pots pre-vendre a clients? No ho sé. A més, a mi són les coses que més em costa
entendre del món dels startups. En sèrio, en aquests sis mesos o vuit que has dedicat a la ronda, no creus que hauries pogut fer alguna cosa per xapuses que sigui fer-ho tu manualment, vendre o començar a validar negocis, fer una mica de mètriques i autofinanzar-te? Això em costa molt d'entendre. Evidentment, hi ha models que són més fàcils de fer-ho però directament no es pot. Però és el que dius tu. En passada primera opció, ja has d'anar directament a aixecar
aquest tipus de finançament. No penso ni en vendes, les vendres farem l'any 4. Aquest és un punt. El segon és el que ho comentaves. Tendències a nivell de rondes. Jo ho he vist. De la meva cartera d'invertides, aquest any, la majoria... Bé, no, m'he llançat molt, però no... Podria pensar que, més o menys, la meitat han fet una extensió a la ronda, a una flat round, a un round, bridge round, digue-li com vulguis, hi ha molts eufemismes per dir... No hem aconseguit el subjectiu...
O no ens veiem amb cor d'aixecar. Basta, més valoració d'aquí uns mesos. Ho farem ara, extenent les condicions de l'anterior ronda. Per la qual t'havien posat molta pressa per invertir fa sis mesos. Però ara estendrem sis o vuit o dotze mesos més perquè ens fa falta. Dit això, clar, què passa? Això posa molta pressió en les mateixes empreses, però posa molta pressió en les empreses que sí que han aixecat
a valoració molt heavy. Per exemple, un cas recent, aquí a Barcelona, el cas de Factorial, que van aixecar una morterada de calers a una valoració altíssima en un mercat que no suporta aquest tipus
de valoracions. I això és, o tu creus molt i realment pots aconseguir que la següent ronda sigui una valoració major, que és on solen palmar totes les empreses que arriben a punt en què ja no poden créixer, no poden aixecar calers a una ronda perdojo, a una valoració superior i per tant els inversors ja perden la fe i deixen caure el negoci. Hòstia, tu ho has de creure molt bé t'ha d'anar per fer una cosa com la que ha fet Factorial.
I dic Factorial, com podria haver dit dos o tres més també d'aquí de Barcelona, però... Hòstia, quan veus que tothom està fent pre-runs, down-runs i tot això i les valoracions no puja, sinó que estan baixant... No ho sé, jo soc molt escèptic en aquestes grans rondes que s'han fet de tres o quatre empreses que, hòstia, com que els vagi malament, la castanya serà encara més sideral. Serà una cosa que es veurà des de l'espai exterior. Aquesta és una altra tendència que veig des del punt de vista
de la inversió. Per tant, consell, petites rondes, apelancar-se amb altres tipus de finançament, fer ajustos econòmics dintre d'empresa, no ho sé. El que sí que volia comentar és el canvi de mentalitat, aquest que percebo jo fent ventes, que està passant. I avui, precisament, esmorzant amb el Jordi, Jordi Miró, m'ha vingut a confirmar perquè dic, hòstia, parlo jo amb molts CTOs de la indústria.
I en tant que directors tècnics subcontracten coses i una de les coses que he vist a l'últim any i mig, per exemple, és que molts dels nostres competidors, per no dir tots, han desaparegut. Doncs, clar, és que alguns no són públics, per tant, no ho puc dir. Però vull dir, dintre dels competidors de la escena de Rubi o empreses boutique com la nostra, que són més cars però fem les coses millor que les empreses genèriques, totes han palmat, o s'han venut o s'han desbendat.
I d'alguna manera ens hem quedat com els únics que fan les coses bé i són cars. I llavors penses, la primera cosa que penses és, a, ara ja em caurà tot a mi. I és una mica el que va passar els primers mesos. I de fet, algunes d'aquestes que han xapat ens han passat clients a nosaltres. I és que, per tant, no és una cosa que no hem de fer. I és que, per tant, si no hi ha una altra empresa que ho fa, és que no hi ha una altra. I és que, per tant, ens han passat clients a nosaltres. Guai.
I passarà, ja no reben més clients, ja no ens en passen. Per tant, el deal-fueł és limitat. Però el que no havia caigut amb això és que, clar, abans competíem amb empreses amb igualtat de condicions. I posa que aquestes quatre empreses ofertem per un projecte més o menys entre un rang de 150.000 euros per projecte. Però la desviació és molt poca. Un fa 110, l'altre fa 115, l'altre fa 123 i l'altre fa 132. Estan als mateixos rangs.
No és desorbitat, no has convidat una empresa generalista que potser t'envien 80. Com que no hi ha molta disparitat, no apliques allò de dir que el més car i el més barat fora del concurs, que és generalment el que se sol fer. Quan hi ha un concurs públic, per exemple, es fa una campanada gaus i els que estan fora del 80% o d'això, que tenen una desviació més exagerada, que no són gaire car, ens quedem només amb el del mig perquè pensem que allà és on s'ha estimat correctament el projecte.
I ara ens trobem que anem en el concursos o a propostes de projecte on competim contra tres altres empreses que són generiques low cost, perquè són les que estan quedant, amb la qual cosa ara som nosaltres el més car i se'ns elimina automàticament. O sigui, no és veritat que sigui bo tenir competència per aquest tipus de coses. I hòstia, això ens ho estem trobant. És molt curiós el que dius, perquè és un crim d'omissió absolut.
Tu no has fet res, sinó que ha sigut els altres que han canviat o s'han borrat de l'equació i això t'ha mogut a tu cap a un cantó de la campana sense haver fet res. O sigui, és com que la pròpia incompetència de la teva competència t'ha portat a tu a estar a l'extrem alt de la campana. És curiosíssim aquest tema, és fascinant.
Sí, sí, sí. És d'aquestes coses que te n'adones ara que quan tothom una miqueta va despullat o com para la música i dius hòstia, no hi havia suficients que diries per tothom. Dit això, per donar context als primers nou anys d'empresa, més o menys, a grans números, per sobresimplificar-ho, signava un o dos contractes anuals o semianuals, sis mesos, dotze mesos, i amb això fitxàvem dos o tres desenvolupadors i creixíem un 30% anual. Fàcil.
Poca feina per mi, molta més feina per l'equip, però generalment així ha estat els primers nou anys de Mars Base. I dius, hòstia, bé, relativament senzilla en aquest sentit, puc dedicar-me a jugar a llarg pla, a anar a esmorzar amb la gent, perquè dius, hòstia, si no surt alguna cosa ara sortirà l'any que ve, però ja em va bé. Aquest any portem signats 10 contractes. Portem signats més contractes aquest any que en els últims tres o quatre.
Per què? Perquè la tendència ha marcat és anar a fraccionar contractes i fer-los més petitets, i fer més proves pilot, i fer més un test d'un mes. I tot i que hem signat grans comptes, com per exemple treballem per Boston Consulting Group, ens enviem projectes de tres setmanes. Ara un de quatre, ara un de vuit. Hòstia,
per què? Perquè amb tot aquesta... el que dèiem abans, tornant al concepte del principi de la rendibilitat, no és que Boston Consulting Group tingui temes de pasta, no tenen problemes, però segurament han de portar una piano molt més acurada a nivell mensual, ja no trimestral o anual.
Al mensual és molt més fàcil justificar una despesa de 50.000 euros per quatre setmanes de feina que un projecte de 500.000 euros que sigui anual, o de sis mesos, perquè clar, en aquell mes, més o menys, pot servir aquell mes, però no hi ha una despesa inicial de cop i volta, 500.000 euros que els desvirtua tot un trimestre, i aleshores prefereixen fraccionar-ho
i anar contractant amb contagotes. Això passa a les grans corporates, hem vist també reducció de tamaig de projectes, hem vist cancel·lació de projectes, posposar projectes, una miqueta com els contractes aquests amb pràctiques prorrogables indefinidament.
Déu n'hi do, sí que ha canviat molt el mercat i a nivell de serveis, generalment, durant les crisis, és quan les empreses de serveis ens va bé, diuen, nosaltres, per exemple, la pandèmia ens va anar superbé en aquest sentit, malgrat tot, però aquesta es veu més complicada, o sigui, realment la competència serà molt més ferotxa, perquè precisament ens hem quedat sense competència i anem a competir amb gent amb la que mai havíem competit, que són els low cost,
perquè ja no queda gent del nostre rank de preus, menys a Espanya, fora d'Espanya sí que n'hi ha, potser ens toca fer més esforç de vendre fora, perquè aquí serà impossible. Per exemple, ahir vam estar en una empresa, estem en procés amb una empresa, i que diu, vale, sou finalistes, la vostra proposta ens agrada molt, competiu contra aquesta empresa que, de fet, ens ho van dir, i és VAS, la meva anterior empresa, i diu,
la seva proposta és la meitat de preu. I dius, a veure, VAS té 6.000 treballadors, saps? M'estàs dient que han tirat una proposta al 50% del preu nostre. També és veritat que ens van confessar que ells no havien ni mirat el codi de l'aplicació, ni si que l'han fet una proposta així com una miqueta a la babala, però, però, hòstia, et dóna a pensar que estic competint contra ja les càrnicas, i perdré projectes contra les càrnicas per ser massa car, tot i ser 10.000 vegades més petit que ells.
Si el canvi de paradigma que ens espera és complicadet, almenys pel sector serveis. També per donar un apunt literari, quan et refereixes a les càrnicas, sisplau que ningú pensi que és una empresa càrnica. No, l'Alex no està tan malament. És un eufemisme per mencionar les consultores de tota la vida, però fins aquí. On es tracta la gent com per quilos de carn, bàsicament. Per això suposo que ve d'aquí. No m'hi he parat mai a pensar el perquè es diu així. La gent fa un picadillo.
Home, és que noi, una empresa càrnica és un lloc dur, eh? Jo ho sé, que la meva família ve del ram. Exacte. Dit això, per vosaltres, no sé si de RCC pots compartir coses o no, però com a empresa que... Almenys vosaltres no heu patit el tema d'haver d'aixecar a finançament, perquè és una empresa botxtrapejada, per tant, autofinançada. Com veus tu les perspectives ara? En què us afecta aquest canvi de mercat molt més a vostè? On la gent gasta menys?
No sé si us ha augmentat les cancel·lacions de subscripcions, on la gent demana més descomptes, no pujareu preus... No sé què ens pots explicar al respecte. Sí, no, jo puc explicar tot. RCC és una companyia molt especial. I quan dic especial em refereixo a... És especial perquè està en un context on està descontextualitzada, perquè la majoria de companyies del ram on han sigut invertides en una sèrie A o una sèrie B i juguen aquest model, és el que tu dius, és una companyia que és botxtrap 100%.
Llavors, això té la sa per bon i la sa per dolenta. Per bona és una companyia extremadament estable, sense pressions externes, entre cometes, estúpides, perquè moltes vegades són estúpides. Quan dic estúpides em refereixo a desaliniades amb el negoci. No tenen una raó de ser en el negoci, sinó que tenen una raó de ser financera. I a vegades aquestes coses no són el que més vols quan estàs liderant un projecte.
La feina del CEO al final acaba sent com un interlocutor contra el venture capital o contra els inversors i ha de rendir comptes a llocs on no són igualment ideals i que no són igualment ideals. O que no són igualment ideals per a l'usuari. Aquesta és la primera. El fet de no tenir inversió externa, què passa? Que no pots fitxar 60 persones en un any, i pots multiplicar per tres l'equip.
No dic que sigui ni bo ni dolent, perquè la teva capacitat per generar diners està limitada a la teva capacitat de fer calés orgànics, és a dir, amb el que et paga la gent. Però tampoc tens aquestes pressions, Alex. I jo crec que això és supersa, és una passada. I clar, és el que et dic, és una companyia molt descontextualitzada en aquest aspecte. Està vivint en un món on les altres viuen realitats una mica diferents.
I jo crec que si tu em preguntes, en una companyia d'aquest context, per què ha de patir? Jo no patiria tant pel tema del capital, perquè és una companyia que es manté a si mateixa amb els seus ingressos orgànics. En aquest sentit és com una carnisseria. Però és cert que estem en una indústria on hi ha unes pressions d'alts grans acollonants.
Possiblement es perden més clients i més diners perquè una persona comença un podcast a YouTube o a Spotify o a Apple directament, on té més distribució i no ha de pagar res, però és esclau d'una plataforma i ja està ok amb això, que no pas perquè una companyia que té molta pasta al banc et pinti la cara quan es dedica al mateix que tu. Crec que és un espai molt llaminer per als grans perquè hi ha molta pasta. Ja estàs veient els últims moviments d'aquestes empreses que he mencionat.
Estan superfortes en aquest sector. No és que diguis que siguis rellevant en un plànol on entri una companyia amb bilions de dòlars per deplanyar i tu no tinguis aquesta musculatura. És delicat, és un tema delicat. A nivell de fitxatges entenc que no és el millor moment. Nosaltres ara hem parat contractacions, no per res, no per no tenir calés al banc, al contrari, no n'hem tingut mai tants, no hem tingut mai la capacitat de fer-ho.
I ara, com que no tenim la capacitat de fer-ho, és molt difícil, i ho heu comentat fa molts episodis, que es fa difícil ja planificar molts mesos vista. Quan abans dèiem què farem aquest any, doncs farem tanta facturació i fitxarem a dues o tres persones i, més o menys, sempre assolíem els objectius. Perquè és relativament fàcil planificar quan has tingut tres enxeguits fent això. I ara cada cop més és més incert el mes a mes. Ja no trimestre a trimestre, el mes a mes.
A veure què passarà el mes que ve. Es cancel·larà aquest projecte, ens vindrà un client gran, ens vindrà un no sé què. Posaré un altre exemple de coses que estem veient superrares. O sigui, cancel·lacions de projecte n'he hagut tota la vida, hi ha projectes que es pausen, hi ha empreses que no arriben a tenir finançament i se'ls cancela la ronda i no et poden contractar. També hem tingut temes d'impagaments aquest any, bastants.
Temes d'insolvència, no passa res, al final t'acaben pagant, però és veritat que quan s'ajunten dos o tres clients que no et paguen, si són petits, no passa res, si són grans, preocupa't. Per sort van ser els petits.
Però és allò que et desvirtuen també l'entrada d'ingressos, ja no és tan fàcil de predir i tens dos o tres petits que no et paguen, no passa res, però si tu esperaves ingressar, per dir-ho, 50.000 euros mensuals i ingresses 40 o 30, durant uns mesos dius que de cop i volta hi ha un mes que et paguen tot. I aleshores, cada cop on la nostra predictivitat del nostre cashflow era una línia ascendent, bastant recta, ara és bastant muntanya russa.
També hem vist empreses que han pres espelma, però un exemple ja de cosa extrema d'acaba on estan en el mercat. Estàvem en procés en un projecte pel qual anàvem per recomanació i qual cosa ajuda que tinguis la venda mig feta. I ens hem currat molt el procés, agradàvem molt, de cop i volta ens diuen vinga va, després de dos o tres mesos d'estar parlant i propostes, propostes, reunions i tot, diuen vinga va, ja tenim llum verda, anem a veure el contracte i signem i comencem la setmana que ve.
Tot i que sempre és, fins que no estigui signat, fins que no diguis blat, fins que no estigui el sac i ben lligat. Doncs començarem a mirar contracte, enviem les nostres clàusules, elles a seves, una miqueta d'estirar i arronsar pel tema advocats i tot això. I de cop i volta, quan ja teníem el contracte definitiu, silenci. El que se'n diu silenci de ràdio. Silenci durant dues setmanes.
A la setmana que anàvem de retras, perquè va començar el dilluns, era dimarts i no sabíem res, truques, no contesten, passes un e-mail, no l'obren, no dius si li ha passat alguna cosa. I vam dir que aquí hi ha hagut alguna contraoferta d'alguna altra empresa, el que sigui, i ens han fotut del salt. I a la setmana següent truco, aconsegueixo posar el C-O, i dic, escolta, què ha passat? I ell diu, no, perdona, tal, tal, tal, mala gestió de comunicació.
Però es veu que una d'altres empreses, contra les quals competíem, que ja havia estat descartada, va fer una oferta del que se'n diu de derribo, però no allò que dius va llançar la meitat de preu. Estem parlant d'un projecte que eren com 600.000 euros, és un projecte molt gran per nosaltres.
I no és que el van llançar per 100.000 i dius, hostia, clar, poses a comparar i evidentment, prefereixo gastar-me 100.000 i que aquesta gent palmi pasta i ferma el projecte, perquè a més, tal com està el pati avui en dia, com justifico els meus inversors i la meva junta, els accionistes, que hi ha 500.000 euros de diferència entre la proposta i l'altra i me'n vaig amb la més càr, quan més o menys podria ser el mateix tipus d'empresa.
No, no, és que directament van dir, paguem per fer el projecte. Han pagat per fer el projecte, perquè li veuen un retorn a llarg plaç i han dit, no, no, ens posem com a inversors, han invertit per fer el projecte. És una cosa molt boja. No sé si també hi ha algun preu, però dius, home, si tu inverteixes, jo què sé, per dir-hi 200.000 euros al projecte, per molt que després... Clar, has de posar un preu. Per tant, és diner
que torna en un circuit tancat. És una cosa molt estranya, molt obscura i no ho havia vist mai. Jo crec que és producte de la desesperació aquesta de... A veure, desesperació, no? Si pots permetre't invertir per guanyar un projecte, per anar així, vol dir que pas te'n tens, però potser en tens al curt plaç i no al llarg plaç. No ho sé, no ho entenc, i per mi és un altre exemple de com de desesperada està la situació que les empreses estan començant a pagar per entrar
en els projectes. És una bogeria. Això ja sí que ho he trobat de jutjat de guàrdia. Bueno, si em recorda una mica durant tota aquesta periode d'interessos negatius en el qual bàsicament tenies que pagar per tenir els diners al banc, pràcticament. I això és quasi lo mateix. Estàs pagant per aconseguir un projecte... Això és tenir més llarg plaç que botifarra,
que el boter, eh? Però en una altra hora de magnitud, com ja pel fundador del carrer, pel fundador de barri, si et poses el barret aquest mes de l'Alex inversor, més que emprenedor, amb quins tipus de projectes o fundadors estàs fixant-t'ho? Com a inversor? Sí. A veure, ara estic invertint molt poc, també perquè després de 30 inversions, un vol veure retorns, no?
I 7 anys, 8 anys invertint, doncs també és veritat que potser he de posar una miqueta el fre i començar a veure retorns, que algun ja n'estem veient i per tant tampoc em puc queixar, no? Però si he de triar en qui invertir avui en dia, primer, seria molt més fonamentalista amb les meves tesis, és a dir, generalment, ja ho sap, si inverteixo en B2B o empreses que són B2C però que no estan molt a prop del B2B i ells no ho saben encara, no són gent de primera empresa
i ha de ser empresa tecnològica. Què passa? Jo, en una empresa on jo pugui tenir un cert impacte. He estat relativament laxa amb aquests criteris durant els anys i he invertit en un restaurant de milaneses, he invertit en una empresa de Crece Pelo, com qui diu, he invertit en coses que són B2C i he invertit en gent que era la primera empresa, quan generalment no ho hauria de fer. Doncs ara sí que estic ja descartant directament totes aquelles que no
compleixen amb això. També et diria que, clar, també m'estic focalitzant molt més en invertir temps, inclús en alguna pasta, en fer aquestes rondes d'extensió, no? Aquestes flat rounds i tot això, en els últims sis mesos n'hauré fet set o vuit, per dir-ho.
Algunes les he descartat, perquè no me les creia, dic que això ja no m'ho crec més, però moltes d'elles ho he fet perquè dic que és un preu relativament petit per seguir connectat al joc, els ajuda ells i em crec que el projecte veig una millora de mètriques, veig una millora de producte, però gairebé que ara la pasta que tinc la invertiria més en les que tinc, tot i que sí que no és correcte per temes de cost d'oportunitat, però considero que ja tinc
com un porfòlic suficientment gran com per poder dir prou, em planto, no necessito fer una altra inversió de mil euros, dos mil euros perquè em canviarà el sistema. Potser aquests mil o dos mil els poso, ens afegeixo en alguna que sigui una miqueta cavallo ganador en aquest sentit. I aleshores aquí estic bastant més tranquil, però, com et dic, a nivell tecnològic no seguia molt les tendències, no invertiria en temes d'intel·ligència artificial a menys que l'equip porti cinc o sis anys fent-ho,
que és una de les coses... Mira, l'única nova que he fet aquest any, de fet, no, una de les dues que he fet aquest any és una que realment fa temes d'intel·ligència artificial generativa, es diuen Afloritmic, que han canviat el nom a AudioStack, i el que fan és generació d'àudio per anuncis i per agències de màrqueting, i el que pots fer és la veu dels anuncis de vodka, de tele, del que tu vulguis, generada en moltíssims idiomes, en molts tipus de veu, accents,
inclús està superbé la tecnologia. Però clar, què m'agrada d'aquesta gent? Que és que ells es van fundar el 2017, porten molts anys fent això, i ja s'han fotut totes les hòsties. Ara s'estan beneficiant d'aquesta gran onada de la intel·ligència artificial. No s'han sumat al carro ara i comencen i han de descobrir coses. Per tant, en aquest sentit soc bastant conservador. Si em diria que inverteixo en la nova tendència, no ho he fet mai.
No vaig a invertir en FinTech, quan FinTech era la cosa, o NFTs o blockchain, tal, tal, tal. No. Ara invertiria en alguna empresa de blockchain o si porten deu anys fent-ho, per dir-ho, o intel·ligència artificial, si porten cinc, sis, set, vuit anys fent-ho, o quan hi hagi una nova tendència d'alguna cosa, quan portem vosaltres fent això. Sé que aquesta gent ja les ha passat
canutes, s'hi ha aguantat fins aquí. Ara, aquesta onada, l'únic que pot fer és elevar-los, propulsar-los i elevar el seu creixement i la seva distribució. Només hi ha coses positives d'això, mentre que les empreses de nova creació en una tendència generalment són molt atèries i pot ser que en un any no existeixin. Vaig a provar, bàsicament. Em sumo la festa, vaig a provar i no solen anar gaire bé per allò general, però podria estar equivocat també.
Invertir no és fàcil, però sí que jo crec que hi ha una norma d'or que sempre hauria de ser quan hi ha aquest hype sobre alguna cosa, no és el bon moment per deplullar diners en aquella tecnologia. I no crec que hi hagi algú d'algun moment a la història que hagi contradit aquesta tèsit. No, exacte. De fet, tot el tema aquest del hype és molt important comentar-ho, perquè una cosa és quan hi ha hype en condicions econòmiques favorables, que el que fa és crear un mercat. I el que estàs fent
és com un... Veuràs que hi ha molta abundància d'empreses, crea un mercat, crea un... Com diríem? Crea certa penetració en els potencials usuaris, de dir, ostres, no se sabia que hi havia aquest mercat. En condicions econòmiques negatives o desfavorables com les que hi ha actualment, només la gent molt convençuda que crearan empreses. Abans, el que deies tu, al més tonto li donàvem pasta fins fa 12 mesos.
I t'ho juro que jo, com a inversor, veia coses absolutament ridícules o inclús empreses que no anaven enlloc, i gent que els veies al cap dels anys i encara seguien la seva empresa.
I vaig a fer una altra ronda i, per tant, 7 o 8 anys encara no monetitzaven, no tenien cap tipus de client, cap tipus de perspectiva que les coses se'n signés bé i eren simplement obstinats i uns junkies de les rondes, tan, tan, tan, tan obsecats que no poden veure la realitat que allò no funciona, no s'enlairarà mai.
En condicions econòmiques desfavorables hi ha molta més seleccion a la natural a les empreses i s'està venint una correcció del que el mercat deia els venture capital turistes, els business angels turistes i els emperanadors turistes. I, clar, ara veus, i sap greu dir-ho, però molta gent que venia de públic a Start Up Rain amb la seva empresa i que amb els anys no acaba d'arrencar i ja els veus que estan a Everest, o estan a CaixaBank o estan no sé què.
I sap greu, però dius, bueno, han tingut els moments, han passat bé, han fet l'aprenentatge, han creat una empresa, no els ha anat bé i han hagut de tornar a posicions no de confort, sinó d'estabilitat econòmica, perquè probablement aquesta gent té una família, unes responsabilitats i, escolta, a fora hi fa molt de fred quan vens a la contra, no? En el moment que dèiem, amb vaques grasses, doncs era molt fàcil
emprendre fins a cert punt. Després també hi ha hagut castanyes de tamaig còsmic, però ara hi ha moltes menys empreses i sembla que les que hi ha solen ser una miqueta més serioses perquè hi ha, u, costa, has de tenir un... bueno, has de tenir una convicció i una resiliència que abans no feien falta i, dos, ja no hi ha tanta gent ni tanta inversió i ni tants concursos, no hi ha tanta acceleradora, al final ja s'ha quedat una miqueta almenys dolent, no? Hi ha hagut molta selecció natural.
Jo crec que és una miqueta la tendència que estem veient als sectors startup, però... i tornar a corporate, doncs home, és on estava aquesta gent. És gent que sempre havia estat carn de corporate i està bé, perquè jo crec que emprendre no és per tothom i no ho hauria de fer tothom,
contrari al que diu molta gent. I hòstia, també són moments vitals, potser aquesta gent ara té 10 anys més i diu que estic pensant tenir crius o m'he comprat una casa, ara ja necessito pagar una hipoteca i per tant necessito una feina seriosa i estable. O sigui que s'han fet un down round a sí mateixos, no? No, no, no, no.