Quan tu vulguis, tio. Anem de compres o no? Ho anirem de compres. Ho he vist ja a diversos blogs, ho he vist també en algun podcast, recomanacions de regals per perpetuar una miqueta més aquesta societat malalta, consumista que tenim. Però és veritat que hi ha coses que són útils. Jo, que soc una persona que soc molt rància amb els regals, he reconvertit aquesta cruada personal que tinc contra el consumisme i que no és una cosa que m'agrada.
La cruada personal que tinc contra el consumisme em rendeixo. Saps allò que si no pots contra algú, doncs uneix-te a ells. Som més forts que tu, uneix-te a ells. Bé, juguem aquest joc del consumisme, però almenys anem a regalar coses útils. A mi, analitzant el passat, sempre m'havia adonat que els regals que m'havien fet ràbia eren els que es fan sense cap personalitat i que te'l poden regalar tu com a qualsevol altra persona.
Són aquests regals que dius, hòstia, posa una colònia o una samarreta o el que sigui, o una bufanda. Molt bé, però jo què sé, aquests regals que són una miqueta... Bueno, una bufanda encara és útil. No entra al meu esquema per dir-ho. Hòstia, una planta, els pongos. Hòstia, tio, no regaleu merdes. No regaleu merdes perquè us penseu que sou l'única persona que li fa un regal a aquella persona.
I en realitat, per ho pensaren els crius per Nadal, reben dels tietes, dels avis, de la part de la família del pare, de la família de mare, de no sé què, d'alguns amics... Hòstia, tio, reuen collons de regals. Jo m'he reconvertit en persona que ara fa regals útils. Jo no vaig a regalar cap cosa decorativa, perquè tampoc considero que tingui bon gust per decorar la meva casa o les meves estances com per voler decorar-la d'algú altre. Vaig a regalar coses útils que et milloren la vida.
I en aquests reculls que trobo per internet, que són com de regals útils que pots fer sobretot a gent orientada a la tecnologia en el nostre sector. I és veritat que alguna vegada la gent de Barcín ho ha fet a la newsletter de Nadal. Recentment veia un tuit de Mark Cuban amb la seva llista. Vull dir, una miqueta com tothom va fent, el de No Matlis també ho havia fet alguna vegada, recomanar coses que pots regalar a la gent i li milloren la vida, substancialment. Ho pots orientar a altres coses.
I també he fet una miqueta de regals de coses de start-ups de Barcelona, que també tindria el seu sentit. I he compilat una miqueta les coses aquestes que dius, per sota 50 euros, què li pots regalar a la gent que li faci molt millor la vida? Tinc una miqueta de regals com... Són gairebé tots relacionats amb tecnologia, per no dir tots. Però cert que n'hi ha un parell que no. Els he guardat una miqueta de comodín per poder donar una miqueta més de joc. Aquest avijoll és una puta merda, Àlex.
L'odio, amb tota la meva àima. O sigui... De fet, tu ets el teu primer persona que no fa mai regals ni que el disparin al peu, no? Deixa'm corregir-te, deixa'm matitzar-te. No és que no faci regals, és que odio com els facin a mi. Ah, val. Val, val, val. Jo sóc igual, eh? Ho diu que em facin regals a mi. No odio la gent que els fa. O sigui, odio el propi concepte del regal. Els regals estan trencats. La cadena d'incentius no funciona per enlloc.
Perquè sempre et porten a un escenari subòptim de felicitat. O sigui, si tu vols una cosa per tu, agafes i te la compres. D'acord? Llavors, tu saps el que rebràs, bàsicament, perquè la teva felicitat és com una divisió molt ràpida entre el que perceps i la teva expectativa, no? O sigui, com més petita és la teva expectativa, més gran és la sorpresa, i com més gran és el valor, més gran és la sorpresa. Numerador, denominador, divisió bastant senzilleta.
Si vols, per la gent del pis, aquests que no tenen molt clar com van les coses, ho pots fer com una resta, que és més fàcil. Poses a davant el valor i arrodila l'expectativa i la restes directament. Generalment, quan fan aquests coefficients, crec que sembles més intel·ligent, si ho fas. En fi, és igual, s'ha entès el punt. Perquè és un escenari subòptim. La cadena d'incentius està absolutament trencada.
Perquè tu, d'alguna manera, et veus obligat a pensar un regal per una persona en un moment puntual, perquè el timing en els regals és molt crític. Els compleanys estan molt mal dissenyats, perquè són un dia en concret. Al 13 d'agost se m'ocorreix una idea per regalar-te. Què passa? Jo m'ho apunto amb una llibreta i m'ho guardo per l'ocasió. Però els Nadals són una merda perquè sempre hi són. Què acaba sent? Els regals acaben sent un intercanvi econòmic subòptim.
Perquè jo al final m'acabo gastant 100 euros per la persona X i aquella persona s'està gastant 100 euros en mi i cap dels dos està content amb el que li donem, que és el que volíem. Què passa? Hauria pogut invertir aquells 100 euros en una cosa que volia i aquella persona en una altra i els dos tindríem les coses bones. En el que ens trobem sempre és subòptim. Aquest episodi és una puta merda perquè estem malament.
Malgrat que, i aquí venen les bones notícies, si ho portes a regals, et faràs pipí els pantalons. Qui regali alguna de les coses que jo digui serà estimat per la resta dels seus dies per la persona regalada. Vinga, anem fent un tu i un jo. Vinga. Comença tu, tio. Comença, comença. Tinc curiositat ara. M'has deixat aquí i... Hòstia. A veure. No sé, així estaré a l'alçada. Primer no t'ha de buscar coses petites. Que potser t'ho porto i em dius...
Escolta, això ho coneixes tot, això és una puta merda. Però a mi m'he fet la meva llista regals. Sense ànim que és això perquè vull rebre alguna cosa a casa, escolti aquest podcast en algun lloc, en algun moment i m'envio un regal a casa directament d'aquesta llista, però aquí ve la meva... la meva primera selecció. I aquesta jo sempre intento posar com la temàtica de la persona, perquè com tu m'has dit, has de buscar una mica... Ha de ser un regal espacial per algú.
Primer, per aquests geeks romàntics dels gadgets, del jinx d'enguany, et porto Grid Studio. Grid Studio, no, si el coneixes?
No, correcte. Què és? Grid Studio es dediquen a agafar dispositius històrics, els desmonten, els posen sobre d'un paper o d'un marc on els extrueixen, els posen a peces i queda com un quadre amb el dispositiu històric, mític iPhone, mític Game Boy, mític NES, mític BlackBerry, el que sigui, un iPod, el que sigui, i tens com un dispositiu dels anys 30, com extruït, és broma, és més recent, és electrònica, però extruït i que pots penjar la paret.
A mi, si em regalesen això, em farien el tio més feliç del planeta. Podria tenir la Game Boy Touch, diguem. Sí. Hòstia. El que no fan és que tu els pots enviar el dispositiu i llavors tu extrueixen. Ells ho gestionen tot. És molt curiós, perquè passa una cosa. Com més antic és el dispositiu, més car és el quadre. És molt curiós, això. Si vols un iPhone de primera generació, val una pasta, però si vols un iPhone 5, no l'importa ningú i costa dos d'un. És curiós.
Mira, perquè no tenim vídeo, però mira això. Quant em costaria això que tinc aquí? Saps què és? Déu meu, l'Àlex m'està ensenyant. És una Master System, oi? O és la Mega Drive? La Mega Drive. En tinc dues, i una és la versió japonesa. Sí, senyor, és la Mega Drive. La Master System és la que hi havia abans. No s'hauria de preguntar. Ah, val. També tinc la Game Boy Pocket.
Per aquí tinc bastantes endròmines d'aquestes que amb els anys algunes les he anat venent per bo a la por, però algunes no. Un refus o vendre'm alguna. La Mega Drive podien vendre'm alguna, perquè en tinc dues. Potser em quedar amb una. Un parell d'anys em vaig comprar... De fet, mira, podria ser un... No el tenia a la llista, però un bon regal és la Mega Drive versió USB. Tu vas intentar connectar la Mega Drive de les hores amb les teles d'avui en dia. Good luck.
Fa falta els cables que segurament saps com es diuen, però jo no. I mira, fa... Durant la pandèmia vaig comprar la Mega Drive, aquesta petiteta que va amb USB, que és re, no costava moltíssim, igual, costava 60 paus. Costava 80. Aquesta no l'havia posat perquè se'n va de preu. Però com a bonus, serveixi això pels nostàlgics. Vinga, te'n deixo un jo d'aquests de 50 euros que crec que et canvia la vida.
Per mi, i ara diràs, ets un flipat, Alex, diràs, mira, jo em vaig comprar uns taps a les orelles que es diuen Loop Quiet, que van molt bé. No van bé per dormir, perquè te'ls venen com que és un taps que serveixen per tot. Per exemple, per dormir, a mi m'han arribat a fer una miqueta de mal, però per la resta són increïbles. Per concerts, per anar a assajar, a mi em va bé pel grup de música.
Però et dic que fins i tot els he arribat a portar pel carrer perquè m'he acostumat tant a viure amb el noise cancelling dels AirPods que ara pel carrer vaig, si tinc uns auriculars a mà, els d'això. I si no, sempre porto els cascos aquests pels dies aquells que dius no em ve de gust sentir molt de soroll i et filtren moltíssim.
El tema del soroll és una cosa que se m'està convertint, no amb una obsessió, però una d'aquelles coses en què he volgut invertir la meva vida, perquè tenia massa soroll a l'altre, però millora molt substancialment la teva qualitat de vida quan elimines el soroll del teu voltant, inclús el soroll del carrer, perquè estem acostumats al soroll infinit del tràfic, o al soroll infinit dels gimnasos, dels bars, del no sé què, tio.
Digue'm friqui, eh, tio, però estic començant a anar amb taps pels llocs. I la veritat és que m'està millorant molt la vida. Però han de ser d'aquesta marca, oi? Han de ser moltes imitacions, han de ser els Loop Earplugs, oi? Jo recomano aquests, perquè són els que tinc jo i m'han anat bé. N'he provat d'altres en el passat i no els recordo tan bons com aquests. Pels preus, relació qualitat-preu, estan molt bé. Tots els concerts me'ls enduc i per assajar també.
De fet, abans assajava amb els AirPods posats, perquè la cancel·lació dels AirPods, la cancel·lació de soroll dels AirPods em sembla la millor que hi ha al mercat. Aquests de 500 euros o de 2.000 euros, però tampoc estic a aquest nivell de poder invertir tant. Però no sé quant valen, els Loop Quiet no costaven tant, però pel dia a dia i per la gent que pugui dormir amb això, si no dorms de costat, perquè jo dormo de costat, si dorms boc amunt, pots dormir perfectament amb aquests taps.
Jo dormo de costat i els em clavaven una mica. Però bueno. Aquests Loop són 19 amb 95. Però et diré una cosa, eh? Confessió, a veure, que no sé si és delicada o no és delicada, però... pel carrer, jo moltes vegades camino amb els AirPods posats, però sense música, simplement amb la cancel·lació de soroll. Ah, jo també. Jo també, i amb els auriculars, aquests, els cascos de tota la vida, tinc el Sony també.
Porto els dos, els tenc a uns baixos, si tinc trucada o no, per al Sony no els vaig per trucades, però si només he d'anar caminant, poso aquells. No vull pensar que són molt com de hater, anar pel carrer del rotllo no vull sentir res, però et juro que a mi cada vegada em molesta més el soroll del tràfic i del... Sí, sí. No ho sé, vull dir, mítica ataladadora d'aquelles del terra infernals que sembla que has de sortir a Austràlia quan l'acciones, saps? Sí, sí.
I ho tenen al costat i hi ha una molt pitjor. Ho sento, però això ja és denúncia ciutadana. No sé si t'ha passat mai, però camió del reciclatge del vidre, quan tira el vidre cap a baix... I tant. No sé quin deu ser el soroll de l'infern, quan ets molt castigat, però jo crec que ha de ser molt semblant allò, perquè si t'ha passat mai que vas caminant i el camió del reciclatge del vidre tira el contenidor d'aquell moment...
Crec que t'has quedat sense timpans durant 20 minuts de la teva vida, estic segur. Exacte, exacte. Doncs vinga, següent. Què més em portes tu? M'ha agradat aquest del soroll, Àlex. Et vaig aportar un que... Jo aquest l'he fet servir i m'ha donat molt bon resultat. Hi ha una editorial de Barcelona que es diu Cronker Wallis, el nom, fill meu, no sé si estava molt inspirat o no, amb el marketing, però es diuen així. I són de Barcelona, tu has de creure.
On bàsicament el que fan és que agafen publicacions històriques o de renom, les publicacions de Max Planck, experiments de Nikola Tesla, coses d'aquestes, o el paper de la relativitat especial i de la general de Einstein, per exemple. Coses d'aquest tipus, les patents de Tesla, de l'anunci de l'Apollo 13, coses d'aquestes. Llibres i documents extremadament històrics i carismàtics i els enquadernen per la nova era.
Si tens un amic friqui d'aquestes coses, que estic segur que em sones el paio en té uns quants d'aquests, això t'estaran agraïts tota la vida. Tindràs com sopar a casa seva gratuït sempre que vulguis. Deu ni dir que els teus són més decoratius, la teva és més decorativa, la meva és més d'utilitat. Vinga, vols que passi el següent? Tinc un combo per gent que tingui família iPhone. Inclus, per als que no tenen família iPhone, hi ha un que podria servir, però tinc un combo de tres coses.
Vinga, te les dic totes de cop. Una és per la gent, la Ertax, tio. O sigui, regalar Ertax a la penya, sobretot a la gent que perd coses. La gent que perd coses, que jo no sé per què, però em sorrondejo molt d'aquest tipus de gent, gent despistada, gent que... No és que les perdi, és que les posa a un lloc que no se'n recorden quin és.
Si diuen, I don't lose things, I just misplace them, no sabria com traduir-ho exactament, però la cosa és aquesta gent necessita directament Ertax, o la gent que li roben molt. A partir d'aquesta persona que li roben molt el bolso, que li roben molt, que perd la maleta, la motxilla, tot això, tio. Un puto Ertax, i amb això alguna vegada es trobarà la cosa que has perdut.
Amb la família d'iPhone, la veritat és que una de les coses que trobo que m'ha anat bé amb els anys és poder comprar tots aquests dispositius que són complementaris, que en milloren molt la vida. Hi ha un que no és exactament per família Apple, però que és un peu per aguantar l'iPad. Peus per iPad, qualsevol cosa. Sembla una tonteria, però tenir l'iPad de peu al costat de la pantalla va molt bé.
Ja no que amb pantalla auxiliar, sinó que pots tenir la típica pantalla amb la qual no interactues, que vols anar llegint. Per exemple, si tu estàs testejant la nova pàgina web de Mars Space que hem publicat avui, doncs tenir-la allà recarregant amb un navegador diferent cada vegada, però no he d'interactuar molt amb allò, no he de fer codi. El codi el faig a l'ordinador,
però tinc al costat. Però hi ha una cosa bona que té Apple, que no sé si ho té Android, que automàgicament, si tu tens el collons de l'iPad al costat de la pantalla, t'ho detecta i si tu amb el cursor el mous cap on ha d'estar l'iPad, entra dintre l'iPad. A mi això em fascina, sense haver de configurar res. No he hagut de configurar res. I un dia vaig descobrir-ho
accidentalment i em va flipar. I moltes vegades ara ja el faig servir com una altra pantalla externa per al cursor de l'iPad, que és una cosa com contraintubitiva des del trackpad que tinc aquí a l'escriptori. I la tercera cosa, i aquesta sí o sí, l'hauria de tenir tothom que té un iPhone.
I jo encara no la tinc, que és l'excepció de les coses que vinc a mencionar, que encara no tinc, però me la compraré aquest Nadal, que és el suport magnètic per ficar-te el collons d'iPhone a sobre de pantalla, perquè és que jo ja ho he provat, ho he provat sense aquest suport i he vist que és molt millor la càmera aquesta que totes les putes webcam que et podries haver comprat en els últims 10 anys. Clar, fa dos anys vaig comprar la Elgato aquesta, fantàstica, fabulosa, me'n va molt bé.
És veritat que ja tenia aquest iPhone. El vaig provar amb el... Em sembla que es diu Continuity Cam, oi? Em sembla que es diu, oi? I perquè en un d'aquests viatges no tenia... m'havia oblidat la càmera, vaig fer servir l'iPhone i hòstia, es veu deu vegades millor, és increïble la resolució del d'això. Per tant, ja és com un... A prendre bursac no em torno a endur una webcam de viatge, encara que és ja grava podcast, ja només m'he d'endur el mòbil
i aquest adaptador. Què et sembla aquest combo de tres? Vinga, va, que tinc feedback per a tot, per a cadascun dels tres. Estan per sota 50 euros cada una, eh? S'ha de dir. El que val 150 euros en si mateix és la teva expressió amb sorrondejo. És que sorrondejar és un verb que sona molt bé i crec que descreu millor que envoltar-se, o que rodear-se en castellà. Jo crec que sorrondejar és com... em dóna sensació de més agòbio encara, de... Està sorrondejat de moltes coses,
està sorrondejat, m'agrada més, tio. Vale, però això em treu el títol dels barbarismes i te'l dona a tu ni que sigui per una setmana, eh? No és un barbarisme, és un anglicisme. Barbarisme és dir-nos des de llavors i... Les històries que me'n lleves del castellà. Vale, llavors és una merda, perquè no, això no cataloga d'anglicisme. Anglicisme és si realment fa servir la paraula anglesa, però bàsicament has utilitzat el verb anglès, l'has catalanitzat.
Sí, sí, exacte. Quin tio? No sé, en faig servir algun altre, però crec que generalment és només aquest, quan estàs molt foquejat per alguna cosa, és un altre. No sé si ni algun altre, generalment faig servir-s'ho rondejar i foquejar com a verbs ja plenament catalans. Pensar que foquejar tenia algo a veure amb el nostre podcast,
però està bé. Encara no. Després, el segon feedback que tenia per l'iPad Stand que has mencionat és que si veiessis les keynotes d'Apple o almenys presteixis una mica de tensió quan jo te les explico, sabries que aquestes coses estan a la teva disposició. Però és igual, estareu contents que les descobreixis així a l'atzar. Està bé, també. No em sona que ho hagis mencionat tot durant el cap a pioli de potser, però vull dir, dius moltes coses de pel normal que me'n perdi alguna.
És que ni jo me'n recordo. Per exemple, fixa't, avui és que jo l'intin l'obro un cop a la setmana per veure quan tu fas el post de promoció de Focaterra i llavors poso algun comentari estúpid o faig alguna aportació que no passarà a la història. Bàsicament és això com la meva rutina d'obertura d'aquesta xarxa social. Avui hi havia com un comentari d'una persona que m'havia mencionat en amic. I doncs, ai, que raro, quines coses. I miro, i saps què era, Àlex?
Una noia havia penjat com una notícia de fusió nuclear o algo així i... No direm qui és, eh?, però un uient escriu en el comentari, posa, com, parafrasejant a Marc Ollado. Jo pensant, aquest tio s'ha equivocat sí o sí de persona i ha escrit una altra. És que m'estava perfeixent a mi. Que diu en algun dels meus podcasts. I si posava una cosa que deia, ni me'n recordava que la deia. Tinc molt mala memòria. Què vas dir?
Després no em vaig recordar el context. Vaig dir que... És en aquell epijodi que es diu en Nucelart, se llama Nucelart, on estàvem parlant dels moonshots i espròs i cons d'invertir en construir infraestructura per explorar tot el tema de fusió nuclear. O realment, jo vaig dir... És que la fusió nuclear que la vam inventar fa molt temps es diu Putusol. I... Sí, exacte, potser val més la pena. O sigui, potser la taxa que has de pagar és el delta d'eficiència o la merma que perds en la conversió
de l'energia fotovoltaica. Potser això és la taxa que li has de pagar a Déu o al creador per tenir aquesta energia. Però potser aquesta taxa, agregada en tot el que estàs captant ja és superior o és més òptim que no pas invertir en descobrir la fusió nuclear, que Déu sap quan la descobrirem. En fi, deia això. I... Superguai, perquè a tu ja ens en recordava i m'ha semblat molt curiós. Però bueno,
és igual. Això, Alex, que segur que et vaig explicar el del continuity, i jo se te'n vas oblidar absolutament. Així que... El de la càmera, ho recordo, com vam parlar, sí que és veritat que hi vam dedicar un rato a analitzar-ho i tu vas dir que invertim en càmeres i dius que la millor càmera que tenim de vídeo és la butxaca i és el collons d'iPhone. Però què més em portes, tio?
Sobre la càmera, deixa'm emetre un avís per navegants, i és que per les generacions antigues com les meves que encaraven amb l'iPhone 2, no funciona, perquè funciona amb el Max. És a partir de l'iPhone 12 que funciona. Només ho comento. És veritat. Sé que som una minoria i cada cop més, gent com jo que encarava amb aquests iPhones que només tenen una càmera. I acabes perquè et sents apartat de la gent, perquè veus que tenen aquells iPhones...
La meva tieta, i amb molta ironia, els diu que són les vitroceràmiques, perquè sembla una vitroceràmica, vís des de darrere... Ets boníssim, tio. És boníssim. És de la meva tieta, que no és tequi ni res, és podòloga. Qui ho deixa? És seu. Tu veus aquesta gent que va amb les vitroceràmiques, jo miro el meu i en té una i penso... Abans teníem polaroids. Parlen de tech, et porto un molt tech jo també, eh? Tot i que és bastant pels amants de la música.
Però és d'aquestes coses que a mi no m'agradaria que m'ho regalessin, però per la gent que sé que li agradaria que li regalés, crec que li pot explotar el cap. I és qualsevol gadget de teenage engineering. Els coneixes? Hòstia puta, no conec mai res del que menciones, tio. És increïble. Déu meu, Àlex. Doncs si és música, podria ser la teva predicció. A mi és bastant bo. És teenage.engineering. Sí, ja el veig. Aquest episodi seria bastant ben vídeo, d'acord.
Bàsicament són uns gadgets que jo no entenc, però crec que són la rehòstia amb patinet, amb uns dissenys espectaculars que no deixaran a ningú indiferent. Així que... Sintetitzadors, que són, wireless audio... No entenc exactament què és. No ho sé, Àlex, ets tu l'expert en música. No tinc ni idea del que és això. Però tu toques la guitarra. Si toco la guitarra, però toco punk. No sé de música. Ha-ha-ha! És el principi del punk, no saber tocar. En el moment que ja saps tocar, ja no és punk.
Ja passa a ser una altra cosa. No hi ha més de teoria de música, vaig fatal. Jo soc d'aquests que no sap per què porto 20 anys tocant, i sé més o menys connectar a quin forat va el cable jack de la guitarra, però si no... Quan diuen que això és que has de pujar al no sé què, no tinc ni idea del que m'estàs parlant. Mira l'agravadora. El hardware, porto fatal. L'agravadora, model TP-7, nen. On la trobo? No sé com trobar-ho, tio, wireless audio, no sé què... No entenc la web, tampoc.
No, no, no, has d'anar aquí, has d'anar a products. Ah, vale, products, sí. Vale, vés baixant. Anem baixant a la vegada. Són macos, són ben parits. Ah, sí, sí, està bé. Mira el micro, mira el micro. Què, què, com mola el micro. No és el meu estil, però hi ha gent que li agrada això. Que no és el teu estil? Però, Déu meu, és l'estil de tothom, això. És massa retro, tio, és massa retro. A mi les coses retro no m'agraden. No soc d'aquestes persones que viuen clades al passat.
Abans les coses són més boniques, no. Abans les coses són cagarro, tio. Han agafat el millor de certes tendències i les han posat juntes, però les coses dels anys 80 eren una merda totes, tio. El que passa és que hi ha coses que han perdurat amb el temps. Però, tio, les coses dels anys 80 totes donaven càncer, segurament. No estic d'acord. Mira els pantalons de campana. Sí, clar, tio. Han tornat.
Sí, hi ha coses dolentes que van tornant com els sintetitzadors, els pantalons de campana o els nafis. Aleshores no estem mai completament lliures de les coses dolentes que tornen. També hi ha coses dolentes que tornen. A veure, només dic... A veure, és que no tinc... Són macos els productes tornant. Són macos, també emparits. Ara no és el meu model i jo no ho entenc per res. Per què faria servir cap d'aquests? No entenc res, tio.
A veure, tio, jo em pensava que vindria aquí i t'explodaria el cap perquè no entenc res del que és, però absolutament res. Em sembla que els dissenys són extremadament distòpics i a mi em flipen, però jo t'ho portaria i em diries que la MerMark és la millor pàgina web que m'ha ensenyat mai. I ara em vens i et dius que no saps res com funciona? Doncs saps què et dic, xato, que si baixes a baix a products i fas escroixer fins a baix, hi ha parxes de la roba. I això sí que entens com funciona.
Hòstia, mira, i tens el cable aquell per connectar la Mega Drive. Imagina't si tens coses. No he vist els parxes per la roba. Ah, això són parxes? Vale, vale, vale. Té, no ho havia vist. Bueno, no, està bé, eh. Ho aconsello a la gent que se la miri, perquè és una web que està molt ben parida. Els productors com a disseny estan molt ben pensats.
Sembla que els hagi fet el Tobias Van Schneider aquell, el que era de Spotify, que és com així com famós, que té molt bon gust pel disseny i té una barba de hipster, aquest que segur que... Es passa el dia tallant culleretes de fusta. Hòstia, tio, vols que et digui una cosa? És que és acollonant. El món és com que col·lapse en el teu petit espai. El comentari que acabes de fer és molt interessant, perquè per qui no conegui el Tobias, que se'l miri per Twitter.
Però jo això ho vaig conèixer a Randall Ramon, de Safreig. Sí, el Ramon? Sí, home, home. Doncs el Ramon, òbviament, que era la persona que menys es podia estar de comprar-se aquest tipus de coses, tenia el Orzorremote, d'acord? Aquí hi ha un que es diu Orzorremote i tenia un d'aquests. Llavors jo això de Teenage Engineering ho vaig descobrir a Randell. I tu sabies que era molt amic del Tobias aquest? Eren molt col·legues? Ja no ho són. Què va passar? Hòstia, Àlex, no ho sé, tio.
He dit que era perquè fa temps que no parlo amb el Ramon. Imagino que ho segueixen sent. És una persona molt interessant. Els dos són molt interessants. Ja m'encaixa que el Ramon sigui un fanàtic d'aquest Teenage Engineering, perquè el Ramon també té un gust superb pel disseny. El trobo a faltar, el Ramon. Podria demanar alguna cosa per Nadal? És que m'escrigui algun dia, però bueno, en fi. Veig que ens escoltava, al principi no sé si ens escolta ja o no, però...
Un esmorzar de forquilla el podíem anar a fer amb ell. I me'n recordo. Ramon era molt healthy, eh? Ah. No sé si menjarà capivot amb cigrons amb nosaltres per esmorzar. Bueno, una truita de carxofes o d'esparrags, si se la pot fotre, sí. Sense pa. Això sí, això sí. I el cafè sense llet i tot això jo crec que sí que podria fer-ho. A menys que siguin aquests que fa intermittent fasting, però no ho trobo a faltar, el Ramon. Es troba a faltar, també tenint la veu molt radiofònica.
Què més? Jo en tinc dos més. Espera, tu has dit aquest, no? Volies aportar alguna cosa més? Del Teenage Engineering o...? Quants te'n queden? Jo en tinc dos, tio. No sé si tu en tens més. Jo en tinc infinits, tio. Sóc una màquina de regals. Com que soc un rat, no em compro res. Jo te'n portaré un més per després. Va, vinga, te'n llenço un altre. Per tothom que vulgui començar un podcast, que ara estic posant a la meva vida, que són led strips.
O sigui, les llumetes aquestes, hòstia, és la típica cosa, que és re-soltona, va... Et diré que sembla que sigui una cosa per educurar, però en el meu cas no ho és. Jo ho explico perquè jo faig podcast de Mars Baix, ho faig amb vídeo. I em vaig currar... Me'n recordo que tu a l'episod interior, que vas veure el nou background que tinc aquí a casa, i vas dir, aquí tens molt capex, nano, tens molt capex del fons del podcast.
I vaig comprar, ja per l'anterior casa, el que passa és que es veia millor l'anterior pis, l'armariet aquest de l'Ikea que tinc aquí a la meva esquerra, que primer fa reflex amb el vidre, que té unes portes de vidre, i és on tinc totes les fricades, que tinc els Jocs de la Mega Drive, tinc les Mega Drives, tinc una Pokeball, tinc tot de fricades, bàsicament. I què passa? Que no es veuen, tio.
No es veuen perquè la il·luminació del podcast, o sigui, la il·luminació de la meva habitació, que té d'alçostre, queda com que tot fa ombra i no es veu res, i tinc de fons com un armari negre, que potser amb sort es veu en els Jocs de la Mega Drive, que són més de colorins, la resta de coses no es veuen.
Ara posant uns led strips que estic aquí provant, unes tires de leds, bàsicament, que a part que consumeixen molt poc, fan molt bon efecte, i en aquest sentit m'ajuda a tenir una practicitat funcional pel podcast.
Per tant, la gent que vulgui fer una miqueta, gravar un grau al seu podcast, que no tingui molta tirada, però almenys vulgui fer una miqueta més professional, per no re, tio, perquè és una de les coses més barates que et pots comprar, pot fer millor efecte això que gastar-te 100 euros més en un millor micro.
Si ja tens un micro de 100 i tens l'iPhone que el poses sobre la pantalla, la següent cosa que has de comprar és posar aquests leds darrere, així acaben d'il·luminar bé el fons, i hòstia, molt efectiu. Cost-effective, no? Si un bon retorn en inversió, inversió relativament baixa. Ens recomanes alguna marca o qualsevol? Hòstia, no me'n recordo la que he demanat jo, però no em sap que són qualsevols, és el mateix Ikea en té.
Vaig veure la inspiració a l'Ikea, ho he vist de tot arreu, i dic que les coses que he de millorar pel meu podcast eren bàsicament aquesta, i dic que així es veuran les coses fricades que tinc aquí al collons d'Armari, que he dedicat tant d'esforç a decorar-lo, i després resulta que no es veuen
que no és la millor. Aquest és el perfecte moment per emetre una petita cuina publicitària, i és dit per la gent que vulgui començar un podcast i que sàpigues que porto dues setmanes treballant en un producte que són targetes de regal per podcasting. Així que qui vulgui començar un podcast, targetes de regal per podcasting. Cunya publicitària. No està patrocinada, no ens paguen. No està patrocinat, però el tenim a RSS de manera gratuita perquè tu treballes allà, i ja està, saps? Fins a fer el...
el disclosure, bàsicament. Què més tens, tio? Va, que així després jo llenço el meu últim també. Quant puc tirar la bomba Nucelar? Home, no ho sé. Jo, el meu, l'últim que queda no és molt seriós, és com un part per tancar, eh? Vull dir que no... Els meus... regals, els... gins, els gadgets tecnològics, i han acabat. El següent és una cosa que a la vida, i a la d'aquí, més t'estimes, però pots tirar la bomba ja, si vols. Doncs el Fat Boy ve cap aquí, vale?
Vinga, endavant. És una cosa que estic segur que no has vist. És que si ho has vist, aixeco, tanco el micro i me'n vaig. Mai ho he regalat a ningú, crec que és el meu secret més ben guardat. O jo soc molt rata o no m'he arribat a estimar mai ningú suficient com per regalar-li això, perquè val pasta. Però tampoc val tanta pasta, però val calés. Així que aquí va, Àlex. Es diuen flight o flite o no sé exactament com. Bàsicament són objectes que l'habiten.
No. Però quan ho veus no entens absolutament res. No, no, no, no. Crec que és la cosa com més espectacular que he vist mai a la vida. M'ho havia vist, jo, això, tio. Merda. M'ho havia vist. Ho havies vist, eh? Sí, sí. I no ho havies regalat, això vol dir que tu no ets un rata. No, home, perquè jo no compro aquestes merdes que són decoratives. O sigui, això té zero sentit funcional, saps? Zero. Sentit funcional negatiu. Això m'havia sortit per Instagram, segurament.
És la típica cosa que veus per Instagram. A Instagram hi ha dos tipus de coses. Una, són les que són molt cares i tenen molt de sentit i segurament funcionen perquè estan ben pensades com això o al Teenage Engineering aquest, que dius, hòstia, entres i a que voltes un article que costa 500 pavos, però dius, bueno, però, joder, està ben pensat fet.
O autèntiques merdes que són segurament un frau, un escamp, que fan dropshipping i més anglicismes i que duren dues setmanes a veure quanta penya enganxen, saps? Si poden... Però aquesta em va aparèixer segur, que em va aparèixer per Instagram. Punto número 1, aquesta gent és de fiar bàsicament perquè fa molts anys que el tinc a la meva llista de coses que hauries de regalar però mai regalaràs. Fa molts anys que hi són. Per tant, no són un escamp.
Dos, no ho he vist per Instagram perquè no tinc Instagram. Llavors és molt difícil que vegi aquest tipus de coses. No sé si és el tipus de publicitat que es fa per Instagram, però, per favor, mira els noms dels productes. És que es diuen Marconi, Edison. És impressionant, és que agafen estas referències de científics il·lustrats per enumbrar els seus productes. I inclús hi ha una secció de pobres que diu Reforbished Unit, si no pots permetre un dels bons, compra un utilitzat, saps o no?
És que és brillant, jo estic per comprar alguna cosa de tu pels que no es poden permetre un pi crístal o un pi d'aquests. És bastant boig, eh? Però ara, si tu entres a casa i veus algú que té un Life Planter d'aquests, que és una planta que està l'habitant a l'aire, i ja el mires amb una altra cara, ja penses, aquest home no és d'aquí. Et diré que la primera cosa que m'ha vingut al cap és que aquesta gent, la gent que té això, no té gats.
Perquè és que el que m'ha passat, el de veure un dels gats, anant i fent pa! I tirant-ho a la merda, donant-li el típic copet que fan els gats, que és com una clatallada, i avall, saps? I el teu regalet de 300 euros o 600 euros, quan val, tot això. Però se'n va, el primer dia, i ja les tira.
Doncs jo et dic una cosa, per la conversa que estàvem tenint abans, que no ha sigut gravada, però bàsicament l'Àlex m'estava parlant de les xarxes que ha de posar pels seus gats, amb el que et gastes amb els atretsos dels gats, et podries comprar a la botiga sencera. Sí, clar, clar, però... No són complementaris. És a dir, poses les xarxes precisament perquè no es caiguin als gats, quan tu el que segurament voldries és si el gat et trenca alguna d'aquestes coses,
és que salti pel balcó. Saps? Són... Són mútuament excluïents, bàsicament. Entenc, entenc. Vale. I bueno, per acabar la meva llista, de fet, m'ha anat molt bé que t'haguessis això i semblava preparat, però en realitat porto un regal per gats. O sigui, no estava preparat, eh? Però m'ha anat... Vamos, m'ha anat perfecte,
una assistència de luxe. Bueno, per tota aquella gent que mereix viure en aquest planeta, que és el subgrup de gent que té gats, bàsicament, i pots millorar substancialment la teva vida i la dels gats, li regales el llitet, el llitet, el llitet que hi ha com de ninots o de joguines, de l'Ikea. Jo crec que és de les millors compres que he fet mai, perquè és del tamaig d'un gat. O sigui, no és un llit de gats. Es diu... Hòstia, he de buscar com collons es diu
el llit de... Ho tenia aquí, cago en Déu. Però té un nom d'aquells suecs? De rotllo... Sí, i tant, i tant. Ikea... Clar, he posat... Gatsmungfink, una cosa d'aquestes, una cosa raríssima d'aquestes sueces. No. Es diu Ductik. Ductik. Uf. És... Bàsicament és un llitet, deu fer 30-40 centímetres de llarg, una cosa d'aquestes, que és per aquí que et posis els teus ninots a dormir. Però nosaltres el vam veure i vam pensar que això és pel gat. I realment, tio, el gat hi dorm allà.
És maco poder-hi fer la foto. El pots tapar, saps? Té un llençolet i té un... Té un coixí des de les coses més adorables del planeta. I per això he pensat que volia acabar aquest episodi de podcast amb una nota positiva, que és la de... Anem a millorar la vida als gats, que són els nostres amos i senyors i el barri tapat humilat d'aquest planeta.