No tens ni idea que hem vingut a fer aquí, oi, oi? No tinc ni puta idea, Marc. Com la majoria de dies, què vols que et digui? No, però et vaig enviar una web que t'havies de mirar, que no tenia text, no hi havia ni imatges, era com un conte. No me l'he mirat, tio. He tingut... Estic tenint una setmana horribil·lís, saps? És la primera setmana que no està la nostra Head of People Operations a l'empresa, perquè s'ha anat a baixar maternal i tenim una substituta. Però, no, tant això, clar...
Hi ha moltes coses per fer a l'empresa, aleshores algunes ens han recaigut a la resta de l'equip, ens ho hem repartit, perquè no sigui tot massa coses per ella per la primera setmana. I a part ens ha coincidit, el divars vaig tenir reunió de socis tot el dia, demà tenim la trobada amb tot l'equip, és una setmana molt complicada. I la setmana que ve no tenia ponent a Startupcrime, i ara ja sí, t'ho acabo d'anunciar, fa res. O sigui que s'ha ajutat moltes coses, tio. Ella és de Carniossos?
Ella és de Carniossos i ve recomanada a través de la Maria, que em vas presentar tu i això no ho sabies, i per tant està bé que t'ho digui en directe, així que gràcies. Ah, o sigui la Maria no t'ha recomanat una versió del xat GPT per substituir l'Aleire, oi? No, no, no, ens ha recomanat a una persona que es diu Eli Renom, no sé si la coneixes, però ara treballa amb nosaltres. La Eli és real, eh? La Eli és real, sí, sí, sí.
De moment és real, no l'hem vist en persona, i potser no la veurem fins al dinar de Nadal, fins al sopar de Nadal, però bueno, no ho sabem, suposem que és de veritat. De moment, haguen sus apuestas, jo puc pensar que no és real. Jo vull pensar, Àlex, que vius en un món tecnològic una mica més sofisticat. Si l'Aleire se te'n va de baixa maternal, tu ets un tio amb recursos i obres la Bat Cueva i a la Bat Cueva tens, doncs escolta, la seva substituta d'uns i zeros.
Et diré una cosa que et semblarà molt loco, però ahir vaig estar una... Ah, és que ahir també tenia un esdeveniment de Four Founders, que és un fons d'inversió del qual jo formo part, i ja també gairebé tot el dia. És una setmana en què jo mateix m'he trolejat moltes vegades. I va venir... Era un esdeveniment de xerrades sobre intel·ligència artificial.
Hi havia una que va ser particularment interessant, que és on s'han de trobar les oportunitats d'intel·ligència artificial, més allà de fer putos rappers, que és el que fa tothom. Oblideu-vos d'això. Aleshores, parlava dels temes de clustering de dades, temes d'identificació, si del saber seleccionar-se una cosa, si un gat és un gat i un gos un gos. Hi havia una altra part de la cadena Valor, que no me'n recordo, perquè ha de dir moltes coses. I hòstia, se'm va il·luminar la bombeta, tio.
I vaig pensar, dic, calla. Això és lo típic, que sembla una flipada. I no vull trolejar-te l'episodi, eh? Però pensa en el següent concepte, i si vols, li donem una volta en un altre episodi. I això seria un Amazon Web Services, però de desenvolupadors creats amb AI. M'explico. Aquesta persona ha creat un negoci que són els VTubers, els youtubers aquests que s'amaguen dintre d'un avatar per no donar la seva pròpia cara, però que tenen milions de seguidors.
Doncs, clar, aquesta persona diu, home, si són gent que no dona la cara i, per tant, no compromet la seva identitat, no són tan diferents, en essència, a una entitat fictícia generada per intel·ligència artificial, que ben bé podria passar el test de Turing. I vaig pensar, i amb això han creat un negoci
que els hi estan prou bé. I dic, collons, per què no podríem crear nosaltres un de desenvolupadors que són, doncs això, tipus AWS, que tu dius, hòstia, ara necessito 15, foto 15, els deployo i, quan no, recullo gaple i en tinc un. Vull dir, segons el budget que li vulgui dedicar, em va semblar una flipada i em vaig adonar que m'havia perdut mitja presentació, però ja em passa a mi, que tinc molt daydreaming, però vaig dir, hòstia, com a idea és increïble algú la desenvoluparà algun dia,
no seré jo, ja t'ho dic. Com a idea és increïble, fa molta por també, és que a tu et fa molta por avui en dia. Inclus la història que et porto avui fa molta por. Però jo crec que és la mítica cosa que comença a assistir de moments, o sigui que sí que és cert que hi ha un punt de revisió humana i de validació de... Escolta, jo deployo 15, però jo sé que cada 15 tinc un tio humà que està revisant una mica el codi i està una mica a sobre i fa una mica com d'editorial, diguem.
Correcte, correcte. Fins aquí sí. Arriba un punt en què al moment en què fa clic el producte comença a funcionar per ell mateix, és superdiffús, és a dir, ja no saps on és aquesta barrera. I arriba un dia en què l'humà ja no està allà treballant i allò ja funciona per si sol. I potser tu no ho notes, clar, aquesta és la que... Exacte, jo crec que així és com s'acaba de... o com es mouen aquests productes en general, no ho sé.
Ja... Li donarem una volta si tu vols, perquè trobo que té més implicacions de les que pensem. T'ho explica amb la història aquesta perquè no tinc ni idea del que vols parlar. Bueno, és que en realitat ho has proposat tu, és que com ja hem explicat moltes vegades, tenim una llista d'episodis de coses que volem fer i jo feia molt temps que havia posat una cosa i jo crec que tenia com a l'àlex en curiosit perquè no sabia què era.
Era com allò del e-commerce que tu vas posar i que jo no tenia molt clar exactament què et referies i em feia gràcia perquè veia la llista i pensava de què collons voldrà parlar aquest tio. Jo crec que aquesta, la de 1971, porten allà... No ho sé. Porten allà mesos. Mitjan, fàcilment. Jo crec que la van posar a principis d'any. I tu l'estaves allà mirant i pensaves, tio, què collons és aquesta merda, no? Si és important ja ho diràs, però no ho deies i pensava...
Jo crec que era un episodi en què jo no sàpiga del que va i no m'hagi de preparar res perquè no tinc res de temps per preparar. M'havia preparat els d'Apple, tio. No fotem. Havia vist alguna cosa. M'havia preparat els d'Apple és sinònim de que em vaig llegir un tuit de macrúmors. No, un vídeo. Un vídeo a vuit minuts. Cognitivament bastant demandant. A veure, escolta, aquesta història és interessant. No et preocupis que avui sí que he fet molta recerca.
Aquest tema m'agrada. Perquè és una història que té de tot. Té una mica d'economia, té una mica de cripto, sobretot és conspiranoica, això m'encanta. Però jo crec que sobretot, o sigui, representa com un punt d'inflexió en l'economia i és probablement... Vaig a tirar la piscina, Àlex, atenció, eh? Que és el moment més important, potser no, però més transcendent de la societat moderna. Ojo, eh? Fuertes declaracions. Endavant. Molt fortes, aquestes declaracions. Molt fortes.
I saps què és lo fort? Més fort encara és que no se'n parla gaire d'aquest tema. Això quan algú et diu que no se'n parla gaire és la... El preludi a alguna teoria conspiranoica de cunyat. També t'ho dic. Vés amb compte amb el que diràs. La teoria és com... Coses, mites urbans d'aquests de... Els homes es suïciden més que les dones o perquè no hi ha dones que siguin mendigos. Vull dir, en realitat, anem amb compte amb el que diràs, perquè... Vale, vale.
Són territoris molt escabrosos. Vale, vale. És que... És que és molt conspiranoica, eh? Però vinga, va. Entrem, entrem. Perquè potser aquest és un nou format de foc a terra, eh? És molt narratiu, diguem, aquest. A veure, Àlex, va. Digue'm, què recordes que va passar el 1971? Jo no recordo absolutament res perquè no vaig néixer, però després no sé tampoc què va passar. Històricament. Dona'm una miqueta de context. Digue'm, a on? Saps-ho dir? Quin país? Va, als Estats Units.
Què va passar l'any 1971 als Estats Units? Mmm... Segur... A veure, estic pensant... Alguna moguda relacionada... Hòstia, és que no ho sé, tio... El període de Guerra Freda, Kennedy's, alguna història per allà... Saps-ho dir? Anem bé, anem bé. Algú amb els presidents d'Estats Units, algun president d'Estats Units. Anem bé, anem molt bé, anem molt bé. Però... Vale. Abans de parlar del que realment és el tema, vaig a donar una mica el context, no? Perquè jo vaig... Vítica cerca de Chatgpt.
Què va passar allà abans als Estats Units el 1971? Van passar vàries coses. Primer de tot, que l'Apolo XIV va aterrar la Lluna. I aquests van ser els cinquè i sisè individus encaminats per la superfície, que no està mal. Perquè van caminar per la Lluna. Però hi ha molts que es pensen que només hem anat una vegada a la Lluna. Hi ha molts que es pensen que no hi hem anat. Saps-ho dir? Sí, però n'hem anat vàries, que ho sapigueu. Vale. No els compres.
Aquests són molt conspiranoics, però aquesta gent no parla gaire. Llavors, m'encanta la conspiranoia, aquesta no la compro. Llavors, sí que hem anat a la Lluna, sí que hem anat. I si no, recomano llegir-se la biografia de John Bennoiman, sisplau, perquè... Hòstia, us farà canviar d'opinió. El fet que hi hagi gent tan intel·ligent al planeta, o hàgic tan intel·ligent al planeta, et dona esperança que és possible a la Lluna. Però dit això, és igual. També passen altres coses. I veieu com tot això
es va relacionar a poc a poc. Saps qui va presentar el seu primer microprocessador intel? No. Interessant. Al 71. També es va enviar el primer correu electrònic. De un lloc. Poca broma. Interessant, també. I, més important encara, Disney va presentar el seu primer resort a Orlando, Florida. Aquest és broma. Però també va passar al 71. D'alguna manera, potser estan relacionats. Saps que la vida i les històries de Walt Disney tenen molts tentacles. Estan tots relacionats perquè acabarem parlant
de Disney+. No, tampoc. No parlarem de Disney+. Però veuràs com aquestes coses que t'he dit, carrera espacial, tecnologia, internet, acaben relacionant-se. El de Disney era broma. Sí, estava allà perquè ho va posar a xatgevídea i vaig pensar que el xaval fa bromes ara. Però sobretot va passar una cosa encara més interessant, que és el que parlem avui, Àlex. Què va passar? I és que als Estats Units va acabar oficialment la convertibilitat de dólar a or.
És a dir, es va abolir el que es va decretar a Bretton Goods el 1944. I va passar en un canvi flotant. I ara diràs, què collons és tot plegat? Jo t'explico. Anem a fer una mica de història. Molt ràpida. La història a vegades avorreix, però si la fas ràpida és divertida. Resulta que cap als anys 30 els Estats Units tenien dos terços de l'or mundial. T'hi cagues, eh? Molt or. I cap allà l'any 33 es va signar una ordre on restringia... Això ja va començar
a cultivar-se l'any 33. On ja es començava a restringir que la gent pogués comercialitzar l'or a nivell particular. Era una ordre executiva que van treure els americans. Però tot això va canviar d'una manera radical a l'any 44. L'any 44 és com el pinacle de la dominació americana. Perquè bàsicament va ser en un ambient post-segona Guerra Mundial i a Bretton Goods, un poble de New Hampshire, als Estats Units, es va firmar el pacte que va determinar
tot el curs de l'economia del segle XX. Bàsicament allà es va dir una cosa molt ràpida. Es van posar allà 44 països i se'ls diu a dinois. A partir d'ara, el sistema de canvi fix s'estableix i totes les monedes queden lligades al lògher a través del dólar. Bàsicament, amb el que estàs fent això, vols donar estabilitat monetària, vols fomentar el comerç internacional. Això també és el motiu pel qual hi ha hagut tanta pau en tot aquest temps.
Per cert, es va crear el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional en aquella trobada. Cosa que em sembla bastant interessant. Però l'impacte que va tenir això va ser tres coses. Primer, que va fer que el dólar fos la unitat estàndard d'intercanvi per a tots els negocis internacionals. És a dir, el dólar era patodor. Totes les monedes van quedar lligades al dólar. Això és superimportant. I totes les monedes van quedar lligades al or perquè el dólar es va lligar a l'or.
Indirectament, totes les monedes estaven lligades al or. I el tercer punt és que, implícit en tot això, està que els Estats Units podien imprimir literalment la seva inflació. Bàsicament, allà a l'any 44, tot Déu us va baixar els pantalons i va dir als Estats Units que aquí tens el domini del món. I aquest punt em sembla brutal. És història. Això és a dir, avui ja no passa. Aquestes històries ja no passen. On va això? Això es va convertir com en una gran estafa.
Perquè tot plegat va funcionar fins als anys finals del 60 o així perquè tot anava bé, l'economia anava bé, tot creixia, Europa sortia a la segona l'èrgica mundial, estava tot trillat, els Estats Units va ajudar molt per reconstruir. Però quan el dólar va començar a anar malament, que hi va haver un dispendi militar brutal als Estats Units, cursa especial, al 69 van anar a la lluna, recordem.
Què va passar? Que la Reserva Federal va començar a imprimir dòlars i va començar a rebaixar les reserves d'or per les quals tenia lligat l'or. Llavors que el dólar es va devaluar i tots aquests països que estaven lligats a la seva moneda indirectament a l'or a través del dólar van dir no, no, no, no, anem a rescatar l'or. I clar, això va començar a saltar les alarmes del rotllo que tenia a l'or per respaldar tot plegat. I què va fer Nixon a l'any 71? Va dir que s'ha acabat.
El dólar, allò que vaig dir que estava enganxat a l'or, ja no ho està. Cosa que això també em sembla brutal. Unilateralment, com pots prendre aquestes decisions? A mi em sembla brutal perquè aquestes coses ja no passen. Ja no hi ha decisions d'aquesta magnitud a dia d'avui. Si això passés, aquest tio estaria a la puta presó. I el que va passar, i ara és on arribo al 1971, i arran d'això van començar a passar moltes coses. I aquí és on entra aquesta pàgina.
No t'has mirat la pàgina, oi? No me l'he mirat. La pàgina en qüestió es diu What the fuck happened in 1971. És com que collons, per dir-ho una mica malament, va passar al 1971. La pàgina és extremadament conspiranoica. En resum, en aquesta pàgina què tens? En aquesta pàgina tens un munt de gràfics de coses com han anat evolucionant des de l'any 1971 fins a dia d'avui. Per exemple, veuràs que a partir de l'any 1971 trenca la correlació entre productivitat i compensació,
és a dir, salaris. Per dir-ho d'alguna manera, el salari mig de l'any 1971 és uns 10.000 dòlars i 44.000 a dia d'avui als Estats Units. Malgrat una casa llavors costava 2,5 anys de salari a dia d'avui en costa 10. Un cotxe abans costava 0,3, i un cotxe abans costava 0,5. Un cotxe abans costava 0,3, a dia d'avui en costa un any de salari. La universitat és acollonant. Veuràs que costa, a prop, més o menys, un tuition de 2.500 euros l'any. 60.000 a dia d'avui. És brutal.
Malgrat això, ha pujat el menjar, la gasolina... Hi ha alguns que són acollonants. Per exemple, el nombre d'hores que necessites treballar per comprar una acció de l'HCP 500. Deuta és brutal. Hi ha un número d'abogats. L'edat mitjana de casament també s'ha anat molt amunt. Hi ha l'increment també del sou de la gent negra versus la blanca, que estava pujant molt, molt, molt ràpid. L'any 71 deixa de pujar, saps? Entre d'altres, vull dir. Hi ha molts. Correcte. És que és molt curiós.
És una pàgina superil·lustrativa. Per això et deia, mira-te-la, perquè és interessant. Està bé que te la miris en temps real. Gràcies. Aquesta pàgina, jo, com la vaig descobrir, fa molts anys... Tampoc fa tants, no ens flipem. Es va posar molt de moda a través dels criptobros perquè era com la seva bandera i la seva defensa. Aquí ens han enganyat.
El que necessitem és una moneda que sigui deflacionària per definició, bàsicament, estava apuntant al bitcoin, on la seva quantitat de tòquens ja estigui limitada, perquè mira què ha passat des de l'any 71 quan ens vam carregar el patroler. Llavors, què té aquesta història? Aquesta història, per exemple, l'altre dia parlàvem de l'iPhone, parlàvem de la inflació... Dada interessant, abans que ningú ens salti i ens digui, eh, tio, clar, és que això és per culpa de la inflació.
Evidentment que tot és més car. Sí i no. La inflació, ho vaig estar mirant anualitzada cada any des de l'any 71, és a prop. Entre dos i mig i 2,8, depèn de quines fonts agafis, perquè també hi ha algunes que agafen mundialment, altres que agafen unes a l'Estats Units... Però això, entre un 2,5 i un 2,8 any a any.
I això té sentit. Al final, és aquest discurs que si la inflació sempre fos zero o negativa, com que la productivitat puja cada any les coses serien més barates i mai compraries aquesta tele perquè sabries que el mes que ve seria més barata i l'any que ve encara ho seria més. Per tant, no compraries les coses.
Sempre, com que s'intenta anar a buscar aquesta inflació que es diu del 2-3%, és el que busquen els bancs centrals una mica, perquè hi hagi aquest incentiu perquè la productivitat segueixi pujant, però la gent també estigui interessada en consumir i l'economia vagi endavant. Malgrat això, primer, tu que em penses de tot plegat és conspiranoia o com havia de ser.
També és veritat que abans hi havia uns temps més simples, potser, no ho sé, no sé si hi havia tantes coses a la batidora com a dia d'avui, però jo el que et volia dir, i torno al meu argument inicial o als tres coses que van passar al 1971, i dic la cursa espanyol, tecnologia, internet, per dir-te que la meva teoria és que l'any 1971, o pels voltants, a part que passés això, que també és veritat, i és cert que va marcar un canvi molt gran,
perquè abans un banc no podia imprimir monedes ad oqueer perquè estaven lligades a aquest or, i ara pots exportar la teva inflació a fora a base d'imprimir bitllets com un animal. Jo crec que a banda d'això el que ha passat, Àlex, és que a partir dels anys 70 s'ha començat a notar, atenció que aquest episodi és filosòfic, que l'exponent s'ha començat a notar físicament al carrer.
I quan dic l'exponent vull dir l'exponent de creixement, evolutiu i tots els canvis que han anat portant totes aquestes innovacions tecnològiques. A què em refereixo? Sempre comentem aquesta idea de quants anys han de passar per portar un tio des del passat a dia d'avui perquè li ha fet un atac de cor. I que cada cop aquesta distància es fa més curta. I cada dia aquesta distància que si em portes el meu jo de cinc anys al futur crec que li donaré un atac de cor.
Però ara cada vegada s'ha de fer més curta i jo penso que des de l'any 1971 això es va començar a notar exponencialment els canvis. I el que em refereixo és que un exponent al principi sembla lineal, de fet, progressa més lentament que una linealitat, però en el moment en què es comença a inclinar la curva, a partir d'allà ja és imparable. I el que penso és que està passant és exactament això.
O sigui que no és una conspiranoia, és simplement una conseqüència de la naturalesa de la nostra evolució. Joder, que maco m'ha quedat això últim. Jo crec que podríem tancar l'episodi aquí, Marc, déu-n'hi-do. Jo et vaig dir que no calia que fessis recerca, que la feia jo. No, no, gairebé no calia ni que em presentés l'episodi avui, el podies haver gravat sol. Tinc poques coses a apuntar, però una d'elles és...
Quan tu dius que aquesta pàgina s'assembla a una pàgina conspiranoica, sí, només li falta que sigui el fons negre, amb lletres de màtrics caient i gifs d'aquells dels anys 90. Però una cosa que... A mi em plantegen seriosos dubtes. Clar, si m'ho dius tu m'ho crec una miqueta més. Però és una pàgina que té un recull de gràfics que no tenen cap tipus de citació. Aleshores, probablement, si tu vas a buscar el gràfic original, és aquest. No... Però deixa'm que posi el dubte.
Clar, no veig que tingui citació. Alguns et posen un enllaç a una web, no et posen enllaç, té la marca d'aigua d'alguna web i au, però jo no els hi veig. Foten gràfics. No sé fins a quin punt, ara ja perquè també són molts, són moltíssims gràfics que coincideixen en això. Aleshores, no sé si vas a buscar els gràfics que conformen amb la teva teoria i que miren enrere i dius, vaig a agafar aquests, però la resta no. Aleshores, clar, això també... Ves a saber, eh? Vull dir que...
Al final, quan es tracta d'explicar alguna cosa, sempre intentes aferrar-te a les coses que conformen amb la teva teoria i que la confirmen, de fet. I, aleshores, clar, probablement és la típica gent, si li he de posar alguna crítica, que diu, vaig a fer aquesta web, vaig a fer gràfics, aquest... Més o menys m'ajudes. Mira, sembla que aquí té un canvi de tendència als anys 70, el FICO. Aquest, ui, aquest no, vinga, fora. I aleshores... Home, la veritat és que n'hi ha molts.
Estem parlant que n'hi ha una trentena. Vull dir, verà. Són uns quants, tots relacionats més o menys amb el que tu comentes, amb temes de depreciació de monedes respecte a l'or, temes de crisis bancàries, pèrdua d'apoderat adquisitiu, inflació, inventari de vaques als Estats Units. És que hi ha alguns que són acollonants. Que té un random, que és el pal. Al 1970 hi ha un pic... Bueno, jo què sé, és que igual abans del 1900 no les comptaves, saps? No tenies un sistema per comptar-les totes.
Perquè comença el 1920 i, home, dius, bueno, tens dels últims 100 anys, però no sé si realment hi ha hagut el punt més àlgid de la existència de la vaca. Als Estats Units ha estat el 1970 o 75, saps? Potser abans n'hi ha hagut moltes més, no se sap. O abans és que realment no es menjava vaca i es menjava una altra cosa, als Estats Units, per dir-ho. No ho sé, tio, tinc poques coses a dir, perquè hi ha una cosa de la qual...
Mira, és una cosa que m'agradaria corregir i me n'adono que la gent sap molt d'aquestes coses, que és el tema de macroeconomia. És una cosa que a mi sempre se m'ha escapat i hi ha certs conceptes molt bàsics de com funciona la inflació, el tema de la reserva federal, el tema de cicles bancaris, la correlació de certs esdeveniments, que vols que no ajudin a explicar molt la història del món.
Però d'altra banda no ajuden a predir-lo, perquè l'altre dia vaig estar a Madrid i vaig estar amb un economista i vam estar comentant què és el que es venia. I clar, ell em deia, tècnicament, per la macroeconomia, que és el que ens diu la macroeconomia, passarà tal cosa. Però és veritat que porten tres anys dient-nos que passarà això i encara no ha passat.
És un d'aquells episodis en què la teoria et diu una cosa, pots ser un expert economista en macroeconomia, es veu que la realitat no s'ajusta i aleshores s'ha de buscar una nova manera d'explicar-ho, segurament algú crearà una nova paraula tècnica per descriure aquest fenomen, igual que es va crear els signes negres en el seu moment, que ja vam comentar, i li posaran un nom al fenomen aquest de fa tres anys que s'esperava tal cosa pel que apunta la teoria macroeconòmica
i no s'ha complert, o s'ha fet el contrari, i li diran que és una inversió de cicles, o és un... qui sé, algun tecnicisme. I ja està. Al final també és el que diem sempre qui controla la narrativa, és qui ha d'articular i qui fa servir tots els gràfics i els números que li venen bé, en aquest sentit, i qui aconsegueix dominar-la també és que es converteix en un expert d'opinió, però no sé, potser és el que passa amb aquesta pàgina. Ara, que vagis a buscar coses de Cryptobross em preocupa.
No, però els Cryptobross van ser qui em va importar en aquesta pàgina, és a dir, els Cryptobross, per ells, al 1971, quan Nixon va sortir i va dir que estripava les cartes i que el tema de l'or ja era una cosa del passat, que això ja no anava amb ell, que per cert, a mi aquestes coses em fan molta gràcia, m'hagués agradat estar viu llavors i què collons sentia la gent.
Jo moltes vegades els pregunto als meus pares, hòstia, jo què sé, quan Franco va morir, què vau sentir pel carrer, què vau fer, no sé, són mítiques coses que hauries de recordar. No estava viu ni per una cosa ni per l'altra. Però els Cryptobross abracen aquest moment com la seva meca o el seu viatge de màxima confirmació de dir que això és pel qual tot el que t'estem explicant té una raó d'existir. I què passa amb el tema macroeconòmic? I torno al que tu deies.
I és que, Àlex, cada vegada estic més fart d'aquest viatge de supervivència. Els macroeconomistes que diuen, veus, ja t'ho vaig dir, és perquè em vas dir això i 23 coses més. Però les altres 23, com que no han passat, ningú se'n recorda. I aquesta, com que me l'has dit, és com lo dels micos, que comencen a escriure i hi ha un que treu el xèxit, però ningú se'n recorda del bilió de micos que va començar a escriure i no van fer res.
Clar, jo, si soc un economista o nostre damus, començo a predir un munt de coses i començo a tirar tuits sobre allò. I me'ls guardo tots. I al cap de tres anys, com que algunes complirà, segur, estadísticament algunes complirà. Dic, mira... Però és que això és el que farà la premsa esportiva. És com l'efecte aquest de llançar una mentida a la premsa i després, o sigui, són dues coses separades.
Una és la de fer 50.000 prediccions, que és el que fa l'esport, el marge i tot això, que cada any diuen, Beckham confirmado pel Barça o Mbappé confirmado pel Madrid, i això any rere any i no acaba passant mai. I bueno, ja està. Però recordarem, o ens recordaran, que com va avançar el diari Esport, Ronaldinho fitxa pel Barça.
Clar, Ronaldinho sí, però Rui Costa no va fitxar mai pel Barça, Beckham mai va fitxar pel Barça, Beckham tampoc va fitxar pel Barça, i així una llista infinita de jugadors que havien de venir al Barça.
Aquesta és una. I l'altra és la de la tècnica Albert Rivera barra Ciudadano, que és la de tirar una mentida a social media, i es crea tot el rebombori per allò, encara que no sigui veritat, però després ja quan es demostra que això és mentida és igual, perquè 1. el mal ja està fet, 2. ja, diguem-ne, la refutació d'una mentida genera menys interès, perquè sempre et surten els que són conspiranois i diuen no, això segur que està manipulat,
o realment ja han passat altres coses que creen, crea més rebombori, una mentida que sol ser molt més escandalosa, que no pas la refutació perquè aleshores té menys polèmica, que causa menys controversia. És una suma d'aquests efectes. L'altra que volia comentar, no sé si tot passa, jo crec que segur que et passa. Tu diràs. Sí, perquè jo crec que acusatges de la mateixa cama que jo en aquest aspecte. No sé si t'ha passat mai que...
Jo que sé, imagina't que vas a un museu o a una galeria d'art amb un artista, amb un pintor. Ell veu dues coses. Tu veus una, tu veus quadros. I ell veu dues. Ell veu quadros, igual que tu, i jo crec que sent, o aquests quadres li transmeten les emocions que tu et transmeten, però ell a sobre veu com radena les cortines, com allò s'ha fet, quines tècniques ha empleat el pintor... No ho sé, jo crec que ell veu el procés creatiu i després l'emoció i el que sigui, que tu també ho veus.
Però ell, per defecte professional, veu com tot aquest procés creatiu, i llavors jo quan veig una web, jo crec que per defecte professional també els meus ulls o el meu cap primer se'n van com... A veure, tu com collons fots calés o com t'han muntat a tu? O per què existeixes tu? Llavors jo quan veig una web, veig una web igual que tu o una aplicació, però el meu cap pensa diferent. Sempre penso, vale, molt bé, on està la pasta aquí? Com collons fots calés tu?
O per què has muntat això aquí i no un altre? I tio, és que aquesta em fa molta gràcia. O sigui, a baix... Té un e-commerce. Ja marxo endatge. Ja marxo endatge, que Àlex, el dia que adajunt, tio, m'heig de trobar pel carrer... Et juro que li fotré una abraçada de matxa o que li diré, tio, no sé, m'has collonprat això. Venen coixins. Perquè aquell tio, a part de que segur que és un criptobrò, bueno, és un convers molt bèstia d'això, eh?
I després, quan te'n vas a discussions, és brutal perquè comença com a tots els enllaços de viatges de confirmació de criptobròs, de vídeos de YouTube i merdes d'aquestes. Després el support o research, hi ha una donació de cripto que li pots donar a aquest tio. O sigui, m'encantaria traçar el seu guàlet per veure quanta gent li ha enviat cripto a aquest paio. Fes-ho, tio. Tu pots fer, no?
Sí, si vols ho faig. I després hi ha un altre, que és el de la newsletter, que m'ha donat por posar el meu mail allà perquè jo crec que directament es presenta la policia nacional a casa teva i crec que no em venia gaire de gust. Així que... El jutge allà arena. Sí. Eh... Bueno, confirma una miqueta la meva sospita, que les úniques referències que hi ha a citacions de la recerca d'aquesta pàgina és a podcast a partir de juliol de 2019. Perquè tots aquells gràfics no tenen cap puta referència.
En canvi, vas al que poses tu, recerca, i... I són referències a podcast. Potser és aquesta persona. Potser és la persona d'aquesta web, estic pensant, la que parla això. Però estic veient força podcast, zero hedge, peak prosperity, coin, telegraph... Vull dir... Hòstia, Déu n'hi do, saps? What Bitcoin did. Vull dir que són podcasts de la mateixa corda. No sé fins a quin punt. Això és com un cercle... Te'n recordes de quan hi havia les webs antigues? De webs amigues, saps? Doncs que...
Que elincaves les webs dels teus amics i estava per generar-vos una miqueta de tràfic. I és exactament això. Vull dir que al final és el que... El que en anglès es diu circle jerk i que no penso traduir al català, perquè és molt barruer, però si algú li interessa que s'ho busqui. En realitat, jo crec que aquí s'estan una miqueta parlen entre ells i generant-se negoci entre ells. Jo me'n recordo, perquè sempre m'ha marcat, que sempre dius que has d'entendre els incentius
de cada projecte. I quin és l'incentiu d'aquest projecte? Primer és que els trobin. Discoverability. Perquè, si t'hi fixes, ja tot va molt enfocat, la pàgina web va molt enfocada, que els trobin. Té un bon domini, té molta autoritat, té un bon rànquing a Google i és molt explicatiu què collons va passar al 1971. Entres a la web i ha poc contingut, però és la típica pàgina
que potser... Perquè té molt tràfic i li han donat també la bola a través dels podcasts, a través d'haver sortit a newsletters i segurament surt a Wall Street Beds i altres subrèdits de cryptobros.
Té molt tràfic i és la típica cosa que quan algú a Twitter posa qualsevol cosa relacionada amb la resalva federal americana sobre el típic cryptobros de merda i li contesta i li diu mira-te aquesta web perquè aquí t'ho explica tot, obre els teus ulls, il·luminat i lol lol lol, ugu, que segurament és el que passa. I llavors entres a la web. Tens molt tràfic, tenim molt tràfic de social media. I quin incentiu té aquesta? El que dius tu, tio.
Té un e-commerce de mercendatge i té les donacions per a la recerca. Segurament pots al·lucinar amb les donacions que té a nivell de bitcoin. Aquesta persona estaria guai si poguessis fer, tio, si no jo puc demanar-ho, jo no sé com fer-ho. No estic ficat, no tinc ni puta idea ni tan sols si tinc un wallet o no tinc un wallet de cripto, crec que ja no, o no sé si l'he tingut mai, però podria preguntar-ho a algú si és molt senzill de mirar que ho mirin i seria una bona cosa per compartir.
Tu creus que aquí no hi ha res a rascar? No, és tot conspiranoic, perquè és cert que hi ha alguns on apareix el source i es nota que és una captura a pantalla com treta d'en allà. No crec que el tio se'ls hagi inventat tots. Jo vull pensar que és una mica conspiranoia, però sí que és cert que és allò d'aquell entre broma i broma la verda soma. I aquí, home, evidentment el de les vaques no te'l compro. El de les vaques. Hòstia, coses tan flagrants. Algunes són molt flagrants.
Però, en el cas de les vaques, hi ha una gran quantitat entre la productivitat i la compensació. Aquesta em sembla extremadament objectiu. Saps quina és la meva teoria? Probablement tot això sigui veritat. Li donem el benefici del dubte. L'altra és què més va passar aquest any o en aquesta dècada per permetre que... Probablement no és una sola cosa, sinó que és una suma de coses.
I, a més, tot això que deia, encara potser inclús reconstrucció del món després de la Segona Guerra Mundial, l'anticipació de la Guerra Freda, segurament les relacions comercials amb Cuba. Devia haver-hi moltes més coses a nivell macro que explicaven tot això. Però també hi ha la part aquesta, del que et dic, del viatge aquest de dir hòstia, hi ha gràfics que aquest m'interessa, aquest no m'interessa. Mira, hi ha un que realment es podria haver ficat. Què més va passar?
Mira, el 1971, no, tio, però el 1970, i tu què saps programar, què passa al 1970? No sé què passa, Àlex, explica-m'ho. No estava viu, tampoc. La data Linux, saps? Linux date comença allà. La data de programació dels sistemes operatius basats en UNIX comença al 1970. Aleshores, quan has de fer operacions sobre data has de tenir en compte això. Potser és una altra cosa que és casualitat. Podria haver tret alguna gràfica derivada d'això.
Segurament això també fa que hi hagi certs desenvolupaments tecnològics i només es tingui en compte a partir del 1970. Es podria haver tret una data així, una gràfica, i dir mira, al 1970 va passar això. Però el 1970 va ser una data arbitrària. Aquesta es va agafar com una data arbitrària. Alguns d'aquests gràfics també hi va haver un, alguna cosa que va ser casualitat,
que justament va ser el 1970. Per dir-ho, vull dir, potser el 1970 va coincidir amb que McDonald's va ser l'any que ho va petar i van crear les macrofàbriques de vaques, per dir-ho, als Estats Units. I això no es explica aquí, però sí que explica la gràfica de per què hi ha més vaques, més producció de vaques, com si sortissin de la fàbrica. Però ja m'entens, als Estats Units, no? Sí, falta com el gràfic explicació.
Aquest gràfic, oc, però en context, d'on surt, quina és la causa d'aquest gràfic? Aleshores, per això et dic, si tinguéssim la citació, els papers i tot això tindria bastant més de sentit, però si no, que et posi un gràfic de mira, aquest any ja hi havia moltes vaques als Estats Units. Ah, ja coincidia d'aquí. Però potser, no ho sé, tio, és l'any que hi haurà menys gossos a les llars dels Estats Units. Què t'ajuda a explicar això? En què està basat? Té sentit o no?
Potser també va ser l'any que més... No ho sé, va ser l'any que hi va haver-hi menys accidents d'avió, per dir-ho, i no el posen, però si hagués hagut molts accidents d'avió, que has estat un any rècord en accidents d'avió, te'l posarien aquí, perquè causa polèmica. No ho sé, tio, si cada cop que li dono més voltes m'està semblant més conspiranoic, però a tu t'agraden aquestes coses, tio.
És que a veure, a veure, jo quan veig aquestes merdes, el meu cap, l'únic que pensa és el següent, és, Marc, no confonguis correlació amb causalitat, no té res a veure, perquè la lliçó, la teoria me la sé. Però què passa? Que la teoria no m'acaba d'agradar. Llavors jo el que vull és conspiranoia. Llavors què passa? Que jo necessito un host, o sigui tu, que li foti foc, saps? És que no, perquè tu també em surts amb els rotllets del llibre que jo també em sé, llavors és que no m'agrada.
Jo necessito un host que em digui que això, que tots estan a la merda, que això és una teoria conspiranoica a nivell mundial i que Donald Trump està en una espècie de búnquer secret amb Hitler, que realment està viu, i estan conspirant per veure què passarà en el món en els pròxims anys, tio. Mira, la meva teoria és que sí, el món s'està anant a tota la merda, però no per totes aquestes coses,
però saps per què no m'agraden les teories conspiracionistes? És perquè suposen que els humans són molt més intel·ligents, o que hi ha un superset de humans molt, molt, molt intel·ligents, molt influents i molt poderosos, que són la gent que controlen tot el món. Aleshores això té certes implicacions i jo no les compro, perquè jo crec que com a...
Si l'espècie humana som profundament estúpids, egoistes, incapacits de coordinar-nos per una manifestació o una associació de veïns com collons, es poden arribar a coordinar gent molt poderosa, que és la gent més egoista del planeta, o sigui, com més poder i més rica se tens, més egoista, més egòlatra i més gilipolles et tornes, tu creus que aquesta gent diria, ah, sí, sí, doncs anem a controlar el món, però jo em quedo a aquests països,
a aquests països i tinc aquesta influència aquí. I això no passarà mai, tio. O sigui, no, és impossible. Club Hildelberg, les teories de George Soros, el Plan 2030, totes aquestes històries que els fanàtics de Vox i l'Utradreta et promouen, demostren una cosa, que ells es pensen que la gent és molt estúpida, però realment els més estúpids són ells, saps? Perquè és que no existeix aquesta capa de gent tan poderosa i aquest ordre mundial.
Són incapacits. Els Estats Units, els senadors i congressistes tenen més de 70 anys, si t'hi fixes. No sé si has vist el tema aquest de la genontocràcia dels Estats Units, que és trist. És trist, hi ha el representant aquest de la cambra que es queda paralitzat, té ja aquest tema de sanilitat, que es queda paralitzat. O sigui, es queda a mig moñeco, a mitja presentació i l'han hagut de treure un parell de cops l'últim mes, perquè és que ja li donen un atac i no pot continuar la presentació.
Hi havia un gràfic que vaig veure ahir, que és que l'edat dels congressistes dels Estats Units, perdona, el percentatge de gent que està al congrés de més de 70 anys als Estats Units, ara són més del 70 o del 80% i no fa ni 15 anys, no era ni el 20, saps? Quines teories conspiranoiques sortiran d'aquí?
Quines es poden explicar a través dels gràfics aquests? Segur que moltes d'aquestes, si dius que és que clar, aquesta gent al 1970, bueno, crec que no estaven encara, bueno, al 1970, clar que fa 50 anys, fa 50 anys tenien 20 anys, per tant podien estar en el fregat aquest, saps?
Potser va ser la gent que va crear, si anéssim a donar-hi una volta de torc a més encara a la teoria conspiranoica aquesta, diries clar, aquesta gent ho va crear al 1971 i encara estan al poder i per això encara estan allà, però ostres, tenim un problema quan la palminen aquest, si fos així, tio, tens 50 anys per fer un pla de successió, tens 50 anys per adoctrinar la gent, per deixar-ho tot lligat a Tadito i bien a Tadito, no?
Com va dir Franco, doncs segurament es podia fer del mateix als Estats Units. Per tant, teories conspiranoiques, en aquest cas les justes, perquè preguntar-li Joe Rogan, Andrew Tate o Jordi Wild o altres imbècils de referència del món del podcasting, perquè per regar a l'audiència amb desinformació, no sé, ja hi ha suficient gent allà fora. Sí, estic d'acord. Crec que estem estirant una mica massa aquesta idea d'es va morir jove, és a dir, a dia d'avui quan tens 80 anys t'has mort jove, saps?
Jo ho he sentit, això, eh, recentment, ho comentava una parella l'altre dia i van dir a algú, vaig sentir una conversa d'algú, i diuen, no, hòstia, és que mira, tenia 82, 83 anys, hòstia, doncs encara era jove, dius, ara, no estirem tant el xiclet, eh, en el temps de la joventut. Vull dir, el carnet jove, si s'acaba als 30 anys o 35, ja no sé en quants s'acaba, no sé, no cal estirar que el carnet del Club Super3 te'l donin fins que et jubilis.
Clar, és que tio, fixa't, és que mira, saps què va passar l'any 27 o no? Va, el 27, vinga, va, no? A on? Tornem-hi. El 27 a Myanmar, no sé què va passar a Algèria, el 27. És igual, Àlex, és igual, l'any 27 passaven tan poques coses que només que en passés una hi era mundialment coneguda. No sé què és això. Doncs va haver-hi el cinquè congrés Solvay, d'acord, l'any 27. No saps què és això, tio, és el que va posar la primera pedra a la teoria quàntica.
A veure, tio, escolta, posant allà, hi havia com una sèrie de físics. No, no, no, no. Sí, home, és aquell quadre tan famós on estan tots els físics i no és el de la Viga que s'estan menjant l'esmorzar, eh? No, això és de l'Empire States, encara que seria divertit que fos així, però és semblant, el quadre, val? Doncs allà estava la floina tenent Blank, Einstein, Bohr, Heisenberg, Schrödinger, tots allà, tots allà, sentadets, fent-se una foto.
Doncs allà què passava? Que hi havia com dues generacions de científics, però, en general, els joves eren Pauli, Heisenberg, aquests se les donaven com de trencadors i tal, com dels disruptius. I llavors estaven els viejunis, no? Com, per exemple, Einstein, que ja era un tio que ja havia trallat tot el tema de la quàntica, però era com un aportador més sínior, com si diguessin.
Però hi havia un paio que era Schrödinger, que era com el nuevo venido, que va crear com l'acuació que escriu com progressa la funció d'onda, que és molt interessant, però això ho va publicar quan tenia 38 anys i al tio no se'l creien perquè era vell. Dèien que era vell, amb 38 pals, tio. A dia de 38 anys encara estàs vivint a casa la mare, tio.
Realment, mirant el tema de les conspiranoies, pots allargar-te el cicle perquè sempre surt un nou esdeveniment que ajuda a explicar, o que el pots afegir, tergiversant una mica del punt de vista.
Ara que va haver-hi, bueno, que ho vam comentar en un d'aquests episodis, que com que fa poc va ser el 11 de setembre, cada any per l'11 de setembre surt la gent que, hòstia, el Never Forget, l'homenatge a les víctimes, tal tal tal, però Twitter i els rèdits i subrèdits van plens de, hòstia, s'ha descubat, ha sortit una nova investigació, que va dir que l'explosió de no sé què, o les històries aquelles que vam comentar d'una persona que feia 20 anys que mai faltava la feina,
algú el va trucar aquell dia que no anés a la feina, no hi va anar i gràcies a això està viu. Ja, és la confirmació, saps? Si haguessis anat a la feina no hauries explicat aquesta història. El que deia... Mira, això ho deia molt bé, tio, Johan Cruyff, saps? Un golondrino no hace primavera.