Bueno, això, que li tenies ganes, el Private Equity? Tenia ganes del Private Equity, sí, però no tinc ni idea de quan va sortir aquesta idea. Quan vaig decidir voler fer aquest episodi i m'ha passat una miqueta allò de com més temps passa i ara pensava dic, hòstia puta, per què vaig suproposar fer un episodi sobre Pride Equity?
Suposo que en el seu moment devia tenir tot el sentit del món, però ara ja no, perquè com que anem passant aquests episodis de setmana en setmana i ja una miqueta alguns n'hi ha de temporada en temporada, que he perdut bastant el sentit, he perdut molt el fil de per què volia parlar d'això, però bueno, que està bé també donar una visió a la gent que hi ha al mercat i segurament molta gent no ho conegui. Potser per anar-te calentant vols anar parlant d'Arc una estona.
No tinc tot el context, però sembla que no està funcionant molt el model, és a dir, la gent està molt cabrejada amb Arc, perquè és com el navegador que havia de matar Google, que havia de matar Chrome, que ho havia de canviar tot i tal, i sembla que és un producte molt bo, jo mateix el vaig provar. A mi no em va acabar d'anar bé per un parell de coses, però tothom està meravellat a Arc.
I ara han tret un vídeo dient, bueno, això ja no és el que farem, canviarem, crearem un altre navegador per tenir en compte les noves tendències i intel·ligència artificial, però aquest el descontinuarem, però intel·ligència artificial, el nou reinventarà tot, intel·ligència artificial i dius, hòstia, jo no tinc opinió al respecte, perquè em sembla que és empresa completament licita, més enllà d'altres bluffs que sí que hi ha hagut al mercat, Vull dir, Humane em semblava molt més bluff que això,
Ravids i no sé quantes altres, Arc la trobo com una empresa que perfectament poden trobar el model de monetització i de fer les coses bé, igual que ho està fent per Plexity, que algun dia en parlarem també, que cada cop em sembla millor producte.
I aleshores la idea que ronda pels caps de la gent allà fora és que Arc, com que no està monetitzant, els seus inversors s'han cansat i han dit, escolta, hauríeu de tenir un pla de monetització, jo no m'ho crec perquè crec que hi ha projectes, un projecte per dècada, més o menys, o dos o tres, que se'ls hauria de tirar tots els diners del món,
encara que no monetitzin. Vull dir, si ho mirem des de la distància, però en el seu moment, Netscape va ser el primer navegador comercial, diguem, o que va aconseguir arribar milions d'usuaris, no tenia cap model de monetització. És veritat que era una altra època, i avui en dia tens uns altres costos i tens tot el que tu vulguis,
però no sé per què s'ha perdut... No em crec la narrativa que s'ha perdut la paciència a Marc i li han obligat a monetitzar, perquè el pitjor que pot ser en aquest cas és tirar el producte aquest i començar a anar a un altre. Jo crec que era un producte perfectament monetitzable a sobre d'ell mateix. Posar-li un marketplace de plugins, fer una versió premium... No ho sé, cobrant per qualsevol cosa, però no ho veig.
Fer micro pagaments per coses quan tens un equip tan gran i tan innovador que ha pogut fer un navegador tan gairebé perfecte com era Arc, o com és, perquè encara funciona, jo no ho crec. Tu com ho has vist? He estat una mica a sobre, quasi per error, perquè per algun motiu estic subscrit al subreddit d'Arc i he anat seguint més o menys la història a peces. Per descomptat, 100% tenen un molt bon producte. T'agradarà més, t'agradarà menys, però el que tu dius, el producte és molt bo,
és molt innovador i realment han trobat alguna cosa. Això és claríssim. El que passa és que jo crec que tenen un CEO que és que...
és d'aquelles persones que estimes o odies. Jo potser la vaig començar estimant una mica perquè em feia gràcia, però l'has acabat odiant perquè van crear un producte que s'apuyava molt aquesta funcionalitat d'Arc Max, que era molt dependent d'Intel·ligència Artificial, per tant, moltes de les queries que tirava eren astronòmicament cares i a sobre eren molt recurrents, és a dir, no eren coses que feies un cop cada dos setmanes, però que eren coses que utilitzaves tres vegades a l'hora.
Per tant, crec que era un producte molt costós de mantenir, havien apostat molt fort per això i des d'ahir feia molt temps que ell venia dient això, que Arc 2.0 posaria una mica la casa mordre i es trauria unes noves funcionalitats per monetitzar el producte. Llavors, diria que el més bàsic ja estaria cobert per Arc i després Arc 2.0 seria com aquesta capa per sobre pels power-use, és el que tu dius, un producte amb molt potencial de monetitzar-se.
No només per Arc 2.0, sinó que tu has sigut diversos exemples, hi ha moltes maneres de fer-ho. Si considero que hi ha un producte a dia d'avui que té una superfície monetitzable molt gran, penso que Arc tenia molts bons números. Però el tio de cop el que fa és que surt en un vídeo, feien vídeos de tant en tant i els penjaven. Sí, molt bons, molt bons aquests vídeos. Sí, molt bons, tenien un equip de màrqueting molt interessant.
No només això, sinó que van ser pioners, però van destacar per obrir molt les portes cap en fora, tota la seva capa de management i desenvolupament. Com que els mítings d'enginyeria i de management els obrien molt al públic, se les donaven de ser molt transparents. Amb uns collons, però com dos pilotes de tenis i diu que... Això de Arc 2.0, que no és la nova versió del producte per monetitzar, sinó que el que té el tira a la basura
i en creu un de nou. A veure, potser hi ha una estratègia darrere que ni tu ni jo no veiem i això és la millor decisió que s'ha pres en aquella companyia. Segurament és possiblement així, perquè no tenim tota la informació. Però home, em sembla una molt bona recepta perquè els teus power users que estan apassionats amb el producte t'agafin i t'envien a la merda. Crec que és un molt bon producte, us sequeixo pensant, però... una mala història, la veritat.
Sento com que m'he salvat, saps?, d'aquesta... no sé, d'aquesta caiguda, perquè pel que sigui, jo vaig tenir dos problemes puntuals a Arc i vaig decidir que no era per mi. Un era que em treia totes les sessions de totes les coses massa sovint, com dos o tres cops per setmana, i hòstia, no acabo d'entendre per què, perquè no ho tenia configurat així, però era molt pesat, cada dos o tres dies posa-li tots els pasos als gmail, al Twitter, a totes les xarxes socials,
i al final, a xatge.pt era molt pesat. I l'altre, que tenia configurat també el tema d'autoarchivar les pestanyes o les pàgines que tenies obertes, perquè així quan tu ho veguessis no et donessin atacs d'acord, i tenia configurat al final de la setmana autoarchivar les coses. No, m'ho feia cada dia o cada dos dies, i perdia molta feina. Jo crec que no estava ben configurat per...
De veritat, hi havia algun fallo de sincronització entre dos ordinadors diferents, perquè faig servir dos Macs diferents, i jo crec que per aquí es devia fer un lio, saps?, però bueno. En fi, no he vingut a parlar d'Arc, però està bé posar-ho en un context... Igual que he perdut aquest alfí el dia del drama de WordPress, dels últims dramas d'OpenAI i no sé quins altres, n'hi ha por ahir, sí que és veritat que...
El Dark també mereix... Bueno, Sonos també, que és un que no hem comentat, però en algun moment es podria fer un... Jo crec que deus tenir unes opinions molt fortes tu de Sonos, quan vulguis els dediquem un episodi. Però tornant al tema del Private Equity, per què crec que és rellevant avui en dia? Perquè, com ja ho sabeu, tipus d'interès alts, hi ha hagut molt poca financiació per Startups en aquests... Hòstia, ja portem dos anys des de la caiguda de les tecnològiques al Juliò Lagos del 2022.
Han passat dos anys, eh? I fa dos anys que es va dient... No, això només són sis mesos, després van dir que serien 12, després 18, i ara estem 24, i encara... A veure, es comencen a veure una miqueta de brotes verdes, com diria aquell, però costa d'arribar, ja arribarem a la predicció futur. Què ha passat? Que ha estat una molt bona època pels Private Equity.
Per explicar que és un Private Equity, que molta gent segurament no ho deu conèixer, és un tipus de... una empresa financera, bàsicament, que ha explicat d'una manera senzilla i clara, són empreses que compren molt barato, compren part o empreses en totalitat, i les venen cares. És a dir, fan... Vas al seu model de negoci en un concepte que es diu flipping. El flipping seria donar-li la volta.
A què li dones la volta? Doncs compres o veu una empresa que no està anant gens bé, i tu creus que la pots vendre per molt més car, o fas conglomerats d'empreses. O de vegades compren empreses que sí que van bé, però que no van tot allò bé que poden fer. Però no compren mai empreses que van molt bé, per una raó, perquè una empresa que ja va molt bé la compraràs cara, i sí que la pots vendre més cara, però el Private Equity mai compra car. Private Equity és una miqueta com
el Sevilla. Per la gent que és futbolera, són aquests que se'n van a la segona divisió de Brasil, troben un tio com Luis Fabiano, en el seu moment, no anava a dir Dani Alves, però avui en dia no té la millor reputació del món. I després el poden vendre, o sigui, el compren per quatre xavos, perquè em sembla que aquests dos en el seu moment no han costat ni mig milió d'euros cada un, i després el van vendre per com 40 o 60 milions d'euros. Seria un bon exemple. Al Barça seria tot el
contrari del Private Equity. Al Barça compra car, mira, des de Dembélé, Coutinho i de més toyes, i ben barats, o acabes regalant als jugadors. I al Barça seria el complet oposat d'un Private Equity. Perquè ha estat una bona època pels Private Equity i perquè és rellevant pel món tecnològic, pels startups, perquè han estat dels pocs
que han mogut el mercat. Quan hi ha un mercat d'als tipus d'interès i molt poques operacions financeres d'inversió, l'única manera de vegades de fer alguns calerons és vendre l'empresa. I com que si no hi ha grans rondes de financiació, els grans, les startups no ho compraran en altres empreses, si t'ha tocat vendre l'empresa en aquesta època, xato, sap greu, però sempre tens l'opció que et pugui comprar un Private Equity.
Aleshores, no vendràs per un múltiple de mercat, sinó que vendràs en un múltiple més baix, però són opcions una miqueta més segures. Fins aquí s'entén, tu estàs familiaritzat, entenc, amb el concepte de Private Equity o què? Sí, el coneixia bé perquè tinc uns quants amics que s'hi dediquen. Sé que ha sigut molt bona època per ells. Per diferents motius,
si vols després podríem entrar. Sí. Però una de les que em sembla interessant i és el que tu comentes de les empreses sexis o no sexis, moltes vegades hi ha empreses que són sexis i quan dic sexis vol dir que són les que vol tothom. Per posar els exemples que tothom coneix en els mercats bursàtils tens les Teslas, les NVIDIAs, les Apple de la vida on tothom vol invertir.
Després hi ha les companyies que no són tan sexis, que potser són màquines de cash flows, però per algun motiu, com que no tenen el seu nom, hi són, foten calés, però la seva valoració és més baixeta. Com que fan tornillos en lloc de cotxes elèctrics, no són tan guais.
Ha sigut un bon moment pel Private Equity, a part, de l'escenari macroeconòmic amb els tipus d'interès, també perquè s'està donant molta oportunitat en companyies no sexis per entrar en mecanismes d'eficiència, en digitalització i de manera molt senzilla optimitzar-la. Aquí també hi posarem a la bossa fer fora la meitat de la gent. I després d'això també en podem parlar. Però és un molt bon moment per les eines que hi ha al mercat.
És a dir, anem a dir que les eines que hi ha al mercat per optimitzar les empreses han anat un pas per davant de l'evolució de la indústria. I moltes empreses que... I poso tornillos per posar qualsevol exemple estúpid, empreses de tornillos tenen molt potencial que ja estan fent diners ara, cosa que és... Ara que és una companyia que segurament està molt optimitzada a nivell organitzatiu, però no foto un puto duro.
En canvi, hi ha companyies que estan fent tornillos que són autèntiques màquines de fabricar caix i veus que tenen una capacitat per optimitzar-se increïble. Llavors veus aquí grans oportunitats pel que tu dius, per grups inversors de private equity per entrar aquí i en lloc d'invertir-los al mercat bursàtil, quan tens valoracions molt altes, pots fer altres tipus d'operacions en mercats privats que són també interessants.
Exacte. De fet, mira, només per tancar una miqueta la definició del private equity, que havia trobat un exemple
que crec que tothom entendrà. La típica persona que es dedica a comprar una casa feta unes ruïnes, la renovo i la venc, que és un negoci perfectament lícit, tothom coneixem algú que coneix algú que fa aquest tipus de feina, dius, hòstia, s'ha de tenir valor, perquè al final compro una casa que està en ruïnes, arreglar-la, fer la renovació, són projectes costosos, tràmits, burocràcia, etc. Però després, clar, deuen treure un bon pic d'això,
doncs exactament el mateix és el que fan els private equities. Els private equities no juguen mai amb diners propis, això també és bastant interessant. Els limited partners, que són la gent o les empreses o institucions que posen diners en un private equity, són gent molt rica, fons de pensions, asseguradores, pot ser una empresa de qualsevol tipus, que digui que hi posi pasta com si fos un fons d'inversió,
però té un model diferent. Els fons d'inversió tenen generalment aquests deu anys de vida en els que tenen període d'inversió i un de desinversió amb un tamaig definit i tenen molt més estructurat on inverteixen o no inverteixen, el tipus de diners que posen generalment sempre és la mateixa quantitat, dividida entre x número d'empreses fa el total de tamaig del fons, i està molt més estructurat d'aquesta manera. Els private equities funcionen d'una manera diferent.
Són una miqueta com l'elefant silenciós dels mercats tranquils.
És a dir, ja han tingut un mercat molt tranquil i moltes empreses han quedat en modo zombie, les empreses han xutat amb molta gent, això hem parlat abastament, però de cop i volta, cada x mesos veies, pum, 4 o 5 operacions en un mateix sector, on ha passat molt això, en el sector de les agències, per exemple, a mi em pilla de prop per Mercedes, de cop i volta veies que ha vingut, per exemple, en aquests anys, hi ha hagut un parell d'empreses de private equity
i de les que han tingut unes solucions. Hi ha dos tipus de consolidacions que entraré a detallar, però un ha estat la de Inetem, que és una empresa francesa que bàsicament ha comprat Déu i sa mare, perquè diu que vaig a expandir-me a Espanya, vaig a comprar
5 empreses. No sé exactament quines en cada una d'elles, una d'elles sí que sé quina és, que és informàtica al cort anglès i és fixa, aquesta és bastant coneguda, doncs aquesta la va absorbir Inetem, però em sona algun altre així més o menys coneguda de per aquí. I de cop i volta, doncs tenen una perióda de dos anys d'integració i l'empresa acquerida, per gran que sigui,
ha desaparegut. I a l'altre gantó, hi havia una altra private equity de nom completament irrellevant, perquè no són no són noms que el marketing els agradi, són noms que volen aparentar seriosos, sonen a coses com BlackRock i Blackstone, però amb altres paraules.
I van comprar Bass, l'empresa on jo estava abans, i la van comprar per un fotiment de calés, em sembla que Bass estava a 4.000 empleats, i en la consolidació aquesta, que ha passat a ser part d'un grup més gran, doncs si la van vendre fa un any i mig, em sembla que ja s'està venent o estan venent Bass i algun altre grup, perquè d'això es tracta, és com anar pujant de nivell. Aleshores, per què dir que són els elefants
dels mercats silenciosos? Perquè és això, tu t'esperes calma, dius no hi ha inversió, no hi ha grans rondes, no hi ha M&A, ni els corporats ni les grans empreses compren start-ups, hi ha pocs al seu i de cop i volta veus que aquestes cinc empreses d'un mateix sector han venut a un fons de private equity.
Algunes operacions famoses de private equity a Espanya que no han estat tan de consolidació, si no que aquesta empresa va bé però creiem que la podem vendre per molt més, ha estat Idealista, que es va vendre a un fons de private equity que es diu EQT, les sigles E, Q, T, que és un private equity suec, i si no recordo malament, Free Peak també, empresa amb la guenya, que es va vendre a un private equity o van vendre part de l'empresa.
Per què? Perquè segurament aquests private equity es diuen, hòstia aquesta empresa va prou bé, però és que estic convençudíssim que la puc vendre per molt més, per cinc vegades més com a mínim, doncs fan aquest tipus d'operacions. Una cosa que he après recentment que jo no sabia, que és que hi ha dos tipus de consolidacions, dos tipus d'operacions que fan els private equities. Jo sempre havia conegut el roll-up. Tu saps la diferència entre un roll-up i un build-up? Des de fa una setmana,
afortunadament, gràcies a tu. Ah, vale, te la vaig dir, ja cago en Déu, no et pillarà per sorpresa. Bueno, jo sempre havia conegut els roll-ups. Tothom parla del roll-up, el roll-up, el roll-up, però mai havia sentit parlar del build-up també, perquè no estic molt ficat en temes de private equity. Però el roll-up, la diferència entre un roll-up i un build-up, el roll-up és quan entra un private equity en un mercat i diu, vaig a comprar cinc fintechs i les conglomero
en una marca nova. O sigui, compro cinc empreses del mateix sector, poden ser agències de disseny, que també hi ha hagut molta activitat en aquest sector.
Diuen, creiem que podem crear una supermarca d'agència de disseny, que és dir, Focaterra Design Studios, i compro, compro quatre o cinc empreses, més o menys grans, generalment són més o menys del mateix tamaig, en una gran periode més aviat curt, i pa-ta-pam, i fan una gran periode d'integració, solen ser projectes molt grans, on hi ha molta gent implicada, és un mercat molt intensiu, i tot allò s'acaba integrant en una empresa matriu, o per aigües, si tu vols, que integra
les parts més útils de cada una d'aquestes, però les empreses de sota generalment solen desaparèixer, solen diluir amb el temps. I clar, que has de fer integrar equips, tecnologia, contractes, etcètera, són projectes molt llargs. I després hi ha el build-up, que aquest és un procés que vaig aprendre fa relativament poc, que no sabia la diferència, perquè vaig estar en una reunió i van dir que sí, perquè aquí, clar, ara estem en una operació de build-up, i jo podia haver fet dos coses.
Una és, que és la que faig sempre, és dir, ah, sí, clar, build-up, posar cara de... ho entenc, assentir amb el cap, i deixar fluir la conversa, i després, al final de la reunió, ratllar-me i dir, espera, que igual build-up no és el que jo sabia, o vaig fer el que generalment no solc fer, que és dir, escolta, quina és la diferència entre un roll-up i un build-up? Ah, no, espera, no, ho vaig preguntar a GPT enmig de la reunió, i va ser molt bo.
I aleshores vaig dir, hòstia, és diferent, i llavors li vaig poder fer una pregunta sobre relació entre, és a dir, percentatges de roll-up versus build-up que fan, i com els afecta això als seus projectes i la planificació i tal, i la persona es va quedar com sorpresa que jo sàpigués la diferència. Bé, és bàsicament ser usatge a GPT en situacions així extremes.
Aleshores, el build-up és diferent, el build-up és tu, fas una empresa, la compres generalment i dius, crec en la marca d'aquesta empresa, construiré sobre aquesta empresa, la complementaré. Tu imagina't que compren, doncs això, compren Mars Base per dir algo, i que nosaltres fem desenvolupament.
Però diuen, ja, però no feu desenvolupament mòbil natiu, doncs comprem una empresa de mòbil natiu, i aleshores agafen una empresa, pam, te la connecten, i diuen, doncs ara farem la integració d'aquesta empresa, i ara, com a Mars Base o com a Mars Base Plus, si tu vols, ja podreu donar aquest servei. Però, clar, has d'integrar dos equips, has de desfer, has de desmuntar parts de l'empresa adquirida per connectar les que t'interessen a l'empresa, diguem, on estàs,
que serveix de base, de fonaments de tot això. I després és, ah, però tampoc feu, no ho sé, temes de hardware, però vinga, anem a comprar una empresa de hardware i després hi ho van fent de manera serialitzada, val? És a dir, la diferència fonamental són dos. Una és de cop versus serialitzat, i l'altra és crees una marca nova o mantens una marca sobre la qual construeixes, val? I aquests dos tipus
d'operacions. I aleshores, clar, això hem vist força activitat en el mercat en els últims mesos, i ara és curiós poder anar enrere, mirar les notícies i dir, ah, mira, aquesta és un build-up, aquesta és un roll-up, aquesta és un build-up, aquesta és un roll-up, perquè veus els noms de les empreses, si es queden, si no es queden, si han comprat cinc empreses de cop o només han fet una, i vas poder fer els seguiments aquests, i és bastant
curiós. Com deies tu, Espanya no és especialment conegut ni visible al mercat, existeix, però possiblement no és tan pompós com els Estats Units, però aquí a Europa tenim una gran de private equity en tecnologia, que és la de l'italiana, la de Vending Spoons. Sí, Vending Spoons són els que van comprar Evernote. I Meetup també. Sí. I un altre que ara mateix no em ve al cap, però és gran també. T'ho vaig a buscar amb te en real perquè és greu
que no me'n recordi. A veure, private equitys molt coneguts, Blackstone, de fet, és un private equity. Quins són els altres així una miqueta més coneguts? Són KKR, Colbert, Kravitz, Roberts, heu de buscar exactament què és. Hi ha moltes, vull dir que de fet cada una més o menys es pot especialitzar en alguna cosa, però no té per què. Alguns són més financeres i real estate, per exemple, com Blackstone. Blackstone són els que van comprar part de l'empresa
de mídia del Barça, si no recordo malament. Sempre confonc Blackstone i Blackrock. No, Blackrock és la gestora de fons d'inversions, que són els que tenen mig món bàsic. És el primer inversor d'Apple. Bé, no em sorprèn, tampoc el tamaig d'una d'aquestes. TPG, per exemple, és més coneguda per tecnologia i healthcare. Mira, a Europa, bé, les més conegudes, que són UK, per tant, no és Europa, però CBC, Capital Partners, són de les més conegudes. O Bridgepoint, series d'això.
No, mira, la de Vendings Punts és que, oju, té Evernote, ISU, Meetup, Streamyard i WeTransfer. Oju, eh? Hòstia, mira, no ho sabia, jo, això. No, no, els amics... Compra't amb pasta, eh? Vull dir, aquests són... Aquests són grans, aquí. A Europa, quasi tots són de UK, eh? Estic veient, vull dir, ara, mira, he buscat aquí, i dels 10 primers, primer, CBC, UK, segon, Ardian, França, que Ardian... És que, clar, és que... El que m'agrada és que les inversions poden ser molt diferents.
Mira, per exemple, vaig a una maqueta de paraulada, CBC, Capital Partners, que és coneguda per coses de consumer, mèdic i serveis financers, té la part de... El business de T, d'UniLever, molt ràndom, i també té Fórmula 1, per exemple, que són com les dues grans coses o més conegudes de CBC. Ardian, a França, que és part d'AXA, segurament van fer un rebranding, perquè, per temes reputacionals, el que sigui, té com a gran inversió l'aeroport de Luton.
I després, una empresa energètica molt gran, SLV, que no conec, no? Equity, de Suècia, bueno, té més coses de software, realment, jo la conec per software, nosaltres vam treballar per Equity, des de Persevís, per tant, conec força bé, però sí, generalment són productes de software, no em sona cap dels que tenen aquí destacats a la web.
I la vermira de Ukei, si fixes, pràcticament tots els que diré són de Ukei, molt bona té, Doctor Martins, les botes, i un software que més o menys hem fet servir tots i totes, és la tecnologia que és TeamViewer, el míticíssim TeamViewer. Número 5, Apex Partners, que aquest és Ukei i França, però operen diferent.
Què tenen? Aquestes tenen consultores, aleshores, la més famosa, o per mi, la més coneguda, i que són una miqueta un referent per a mi i per a nosaltres, ThoughtWorks, i després tenen una altra, que és una enorme de Brasil, que es diu Tirit, no la conec tan bé. ThinBand UK, en el número 6, també tenen tot de coses de Financeres i de Búsines, Bridgepoint, que els havia mencionat també de Ukei, en el número 7, que, oju, tenen Burger King, Preta Menger i Zenith.
No sé què, però sempre fa gràcia veure aquestes marques, és com realment qui hi ha darrere de les grans marques, i darrere de qualsevol gran marca sempre hi ha el Preta Equity. És una d'aquelles coses que no t'han explicat mai i que després
acabes trobant el sentit. Número 8, Vici Partners UK, fantàstic, també tenen tot de marques que no sé què són, segurament si fos una persona jo més consumista les coneixeria, perquè PetSmart són alguna marca de... que qualsevol persona m'escotes hauria de saber, jo no, perquè sóc com sóc. Número 9, 3E Group UK, evidentment, no? Tenen un operador de ferris, tenen...
com se'n diu això? Bombes d'extracció d'oli, és una empresa d'extracció de patról·li, i tot de retailers a Europa, tot de marques d'aquestes que trobes en centres comercials. Número 10, la segona de Suècia, Nordic Capital, i bueno, tenen també molt... aquesta està molt especialitzada en serveis financers, però fa gràcia que entre tots els serveis financers trobes una marca que és equipament de seguretat per a criatures, Britax.
I després, l'única que no és UK ni Suècia, que ja ens anem al Top 15, Triton Partners Alemanya. I ja està. Però és... no sé, m'agrada... m'agrada poder trobar aquestes marques ràndom, no?, com Dr Martens. De cop i volta allà al mig, o Burger King, o Formula 1, o el que se't pugui acudir. És probablement un d'aquests del Top 15. Pujaràs al Top 10 un dia i miraràs les seves marques, i darrere hi haurà una marca a aire condicionats, Frigo i no sé què més. És bastant curiós com compren.
Això que dius tu, mercats que poden ser no tan sexys o que... Al contrari, també estan molt diversificats i diuen... Vale, anem a comprar... mira, Burger King serà el número dos de les hamburgueses, però ho serà sempre. Per tant, és un valor segur. I en diversificació de portfòliu tens coses que vas venent, hi ha coses que, a poc a poc, amb etologia formigueta, dius...
Burger King creix poc però creix, i com que vaig comprar les accions l'any 85, amb aquests 40 anys ja s'ha revaloritzat molt i puc anar donant uns retons als meus inversors de manera continuada i sostinguda en el temps. Però té sentit el rànquing que dius, perquè veus, la majoria d'aquests moviments són extremadament financers. Hi ha una càrrega financera molt gran que no estan les altres en l'operació de la compra.
I una cosa que no hem mencionat és el dels LBOs, que la estructura del private equity sí que és veritat que hi ha partners, igual que en els fons de capital risc, malgrat aquí, moltes de les compres són apelancades. És allò que es va ficar de moda als 80 als Estats Units. És LBOS? L-L-L-L-L-L-B-O-S? No ho sé. Sí, LBOS és Leverage Buyout, però si vols entendre que és un Leverage Buyout, has de veure Pretty Woman. L'he vist, però no... Evidentment que les has vist tothom.
Tothom ha vist Pretty Woman. Fins i tot jo. Clar, Àlex, a veure... Hi ha aquestes pel·lícules que, malgrat que no siguin bones, o sí, eh? Per algun motiu que no és conegut, les ha vist tothom. A Pretty Woman les ha vist tothom, per tant, pots posar qualsevol referència
a Pretty Woman que s'entén. Doncs el Richard Gere a Pretty Woman, ell, que aparentment apareix a la primera escena amb un lotus espirit manual que no sap conduir, pobre el xaval, aquell tio té tanta pasta, i va amb un jet privat, per cert, té tanta pasta perquè es dedica als 80 a fer Leverage Buyouts. Això es va posar molt de moda als anys 80 i bàsicament són compres apelancades, és a dir, comprar companyies amb diners que no són teus i després vendre les trossejades.
Llavors, d'alguna manera aquí hi ha com una doble palanca, és a dir, juguen al sistema aquest de 1 més 1 fa 3 i després, a sobre, si compro 10 i només n'he posat un, la rendibilitat és molt més alta, bàsicament perquè estic molt menys exposat al capital propi.
I Preyba TQITI utilitza generalment aquesta... aquesta maniobra financera i no només això, sinó que també, evidentment hem dit que compren negocis de molta caixa, però una de les maneres... i aquest potser és com la part fosca i aquesta és la que s'havia també de comentar, si que és veritat que cada vegada el Preyba TQITI està més present en la societat, de quina manera s'està acumulant el capital als extrems i ara cada vegada té molt sentit comprar aquest tipus de companyies
que fan molta caixa però no són sexys. Una de les coses, possiblement que seria com el costat fosc de tot plegat, és que moltes vegades aquestes empreses són absolutament intervingudes, és a dir, per exemple, jo què sé, venen tots els seus actius i després els lloguen, és a dir, companyies que tenen molts seus comercials que venen tot aquest real estate i després els relloguen per generar aquesta caixa, que al final és més rendibilitat en el cor plaç.
Exemple, Cas de Toys-R'Us, als Estats Units, es veu que va ser ultra polèmic, és una companyia de Preyba TQITI que l'han enviat a l'autèntica merda. No sé per què el Cas de Toys-R'Us ha anat als Estats Units fent recerca per aquest episodi, l'he vist per darrere i per esquerra i està com a exemple de les típiques
coses que no es poden fer. I altres moviments de Preyba TQITI que al final acaben impactant molt a la gent, doncs això, són maniobres d'eficiència molt grans i una de les, per exemple, el Cas de Capús amb Devending Spoons, ells el que intenten és tenir com un equip de desenvolupament molt core que dona servei a totes les participades i el tenen una cultura molt agressiva i també es coneixen com perquè tots els desenvolupadors són de xavals de 20 i tants i el que fan és que bàsicament foten fora
tothom i entren ells en pràctiques d'alguna manera una mica agressives. I no sé si aquest angla fosc era igual el que t'havia cridat l'atenció al seu dia del Preyba TQITI o no, o si realment ja estaves interessat o no sé si t'has recordat de per què collons volies parlar d'això. No, però m'he recordat que ara quan has dit que s'hi havia vist Pretty Woman he pensat, sí, i t'he dit l'he vist i no, saps què ha passat? Que m'he equivocat i pensava
que estaves parlant de Pulp Fiction, saps? O sigui que no he vist Pretty Woman i ara quan estaves parlant d'això dic però no no sortia res d'això a Pulp Fiction, o sigui he masclat completament o sigui no, he quedat malament, he quedat un altre cop en entredit amb el tema de visualització de pel·lícules. Tens una doble cosa aquí, eh, perquè cuidador, és que és interessant, ho hauries pogut jugar molt millor això perquè les teves paraules es poden interpretar
de dues maneres. La primera és evidentment l'Alexis és un tio seriós i no veu pel·lícules com Pretty Woman i mira pel·lícules del Tarantino com Pulp Fiction, per tant això és un punt per tu, però per altra banda la interpretació que se't pot donar és la de haver-hi xato. Si confons Pretty Woman amb Pulp Fiction, o sigui, Tarja Tagroga expulsat, ah no, Tarja Vermelles expulsat i sancionat durant deu partits. Durant deu episodis.
Si gravéssim un episodi de foc a terra com fem cada any de recomanacions de... el que fem de recomanacions de podcasts i de llibres. Si el féssim de pel·lis, jo d'un any per l'altre no tindria res a recomanar generalment, o potser en tindria una. És que potser veig el ritme d'una pel·li l'any, eh. Potser em veig d'altres que ja les he vist, aleshores el que faig és revisitar-les.
En fi, està molt bé que traguis el tema de què passa quan vens a empresa a un private equity perquè és l'altra cosa que portava mínimament preparada, perquè clar, jo ho he vist molt proper, no? En el sector i de fet fa un parell d'episodis, mencionava que vaig anar a veure un antic client nostre que es va vendre a un grup d'empreses que clar, bàsicament s'ha creat des d'un
private equity. No sé si ha estat un roll-up o un build-up, no m'he ficat a mirar-ho, però Clearpix es va vendre a SINVERT Group. Pel nom ja SINVERT Group ja sona que és una de les dues. Molt probablement és més un build-up, perquè em va dir que havien fet aquesta operació i buscaven comprar una empresa l'any, i per això ho trobar rellevant, no?
En el seu moment, l'interès pel private equity podria ser per Vending Spoons, perquè va ser sonada la venda d'Evernote que havia caigut amb desgràcia absoluta i Vending Spoons tenen també aquesta reputació de comprar coses barates, bàsicament, però molt orientades al consumer. Coses que la gent encara fa servir, malgrat que ja no estiguin de moda, malgrat que l'empresa ja no vagi com un tiro, però la gent encara es fa servir perquè realment estàs molt atrapat en aquest sistema.
Si en algun dia Notion o alguna altra empresa del consum se n'és bastant a pique, seria carn de Vending Spoons. Perquè tens milions d'usuaris, Notion és més bit-o-bit que Bitocí, però també han tirat molt pel Bitocí, podrien acabar amb Vending Spoons. I després la compra de Meetup, que Meetup sí que ja no feia servir ni Cristo, però tenia una base d'usuaris enorme. I van dir, però si això té una distribució en tot el món, una base d'usuaris enorme, segur que podem reconvertir
per alguna altra cosa. Tenen el que dius tu, no? Poden eficientar tecnologies i processos per integrar-ho dintre del seu grup i veure com ho poden fer servir. D'aleshores, perquè com li podem aportar un cert valor a l'oïenda d'aquest podcast veient que crec que hi ha una certa recuperació econòmica. Jo ho estic notant perquè a la que ja s'equera de pasta, empreses com la nostra a les peticions de projectes, doncs gairebé desapareixen o baixen molt.
Passem a tenir una una cada set o deu dies i és més o menys el que ha passat els últims 24 mesos. I ara estem tenint com tipo deu per setmana. Des del mes passat una buxeria. Jo també m'he posat molt més les piles en ventes i tot el que tu vulguis. Però estic veient que torna a haver-hi més rondes de finançament, segurament Private Equity ha fet coses aquí i hi ha hagut... Ha estat haver-hi comparativament molt més MNi
que fa dos o tres anys. Per tant, s'està reactivant el mercat i sembla que baixaran els tipus d'interès. Encara és bona època per vendre private equity? Pot ser, perquè fins que no hi hagi una recuperació total pot ser que tu ja no hi arribis. Les startups que havien aixecat pasta fa dos anys probablement n'hi haguessin quedat sense calés. Per això moltes se t'han hagut de malvendre o de tancar o de cara que ara se n'està zombie.
Si has tingut la sort d'estar molt a prop de ser una empresa rendible, pots allargar el teu runway, la teva línia de vida. Si no, pros i contres de vendre private equity. Comencem per pros o per contres? Vinga, sí, per la part positiva. La part positiva. Si té força coses positives per vendre un private equity, una és que et donen
capital per créixer. Segons com ho facis, segons com et maneguis, vendre-te un private equity pot ser que puguis seguir operant d'una manera més o menys independent i t'inverteixin, si et compren una part de l'empresa, sobretot si l'empresa va bé, perquè tu puguis expandir o anar més ràpid i poder-te escalar. I beneficiar-te una miqueta més de les economies d'escala també amb les sinergies que puguin haver-hi entre les diferents empreses del portfòlic. Sense haver d'anar a aixecar finançament.
Pot ser que siguin les condicions bones i no hagis d'anar a fer el picà porta freda, tots els ventur capitals, tots els inversors i tal. Realment poden aportar bastanta pasta, tenen molt múscul a financer. Segon, solen ser molt bons en operacions. Això és una miqueta una espasa de doble tall. Per què? Perquè quan et compres un private equity i li vens una part en private equity és veritat que tenen gent molt experimentada, són operadors i operadores molt experimentats
i experts en aquella indústria. Per això generalment al private equity especialitzen dues o tres coses. El sector mèdic, sector financer i assegurances. Fantàstic. Molt bé, tenen relació entre ells. O un altre que pugui ser el que anomenem entreteniment, esports i mídia. També tenen molta relació entre ells.
Què passa? Que si bé són gent que són molt experta, també és veritat que hi ha certs sectors que no pot ser expert perquè acaben d'aparèixer en el seu moment blockchain, en el seu moment realitat virtual, ara amb intel·ligència artificial. Per tant, sonen a aportar molta experiència, com dius tu, amb la part financera, operacional, etc. Però amb les tecnologies més punteres no. Això no t'ho donaran.
Però sí que és veritat que són management molt molt sínior, que coneixen molt les grans pràctiques, han treballat en entorn corporatiu, amb grans empreses, amb grans budgets, tenen uns contactes de l'hòstia i generalment són gent molt disciplinada per accelerar el creixement. Per tant, sí, coneixement operacional sí, però no solen tenir la capilaritat aquesta de ser experts en les tecnologies en concret. Com més no va ser la tecnologia, menys probable és que ho sigui.
Després, també una cosa bona que té el projecte, però això també pot passar amb altres operacions amb venture capital, per exemple, és que et dona liquidesa als fundadors i els primers inversors. Generalment és una manera de treure risc de l'empresa dient que venen una part de l'empresa i hi ha una part per un cash out, per poder donar calés a l'equip fundador, que generalment durant els primers dos o tres anys de vida han estat menjant només ramen i Monster.
Perquè no tinguis l'aigua al coll i puguis seguir operant d'una manera més tranquil·la, et donem un bon paquet financer perquè tu puguis viure més tranquil i puguis seguir operant l'empresa. I també netegen la captable. La captable, per gent que no pugui estar no sigui tan entesa del tema, que segurament aquestes alçades d'aquest episodi ja s'han perdut, és el registre d'inversor i inversora i quin percentatge de l'empresa té.
Aleshores, arriba en punt que tens massa gent en aquest registre, és dolent perquè fer qualsevol tipus d'operacions que requereixin notari, que requereixin coordinació, consens, etc. Arriba en punt en la vida d'una empresa que cal netejar aquestes taules i vas traient gent, els compres la participació.
En private equity sol fer bastant. Per tant, està bé i sobretot pels emprenedors d'empreses que els hi va relativament bé, que volen vendre una part minoritària de l'empresa, és una opció interessant. Després, número 4, és que els private equity estan molt orientats a creixement i rendibilitat. Per tant, si tu el que estàs buscant és allò o no tens tanta idea, sol ser gent que està molt experimentada en exprimir el valor d'una empresa.
Recordem el concepte de flipping, de dir compro per dos i venc per deu. Generalment faran això. Si tu creus que tens un negoci que tu ja no saps com fer créixer més, que no saps com eficientar-lo, com escalar-lo molt, generalment aquesta gent et pot aportar aquest tipus de valor d'una manera més disciplinada i endreçada. I després, per mi la més interessant, crec que de tot això, és que quan tu vens a un private equity, saps que aquesta gent, la seva missió és vendre la teva empresa.
Per tant, saps que entre 3-7 anys, més o menys, t'ajudaran a vendre l'empresa.
Potser no has fet la gran sortida, el gran èxit en el seu moment, i dius, ostres, mira, l'empresa va creixent, però creix lent, però que és estructurat, té una tecnologia interessant, equip interessant, però es pot aficiar de molt més, pots vendre el private equity per una part minoritària, i sabent que ells, o per trossos o com tu vulguis, sabent que aquesta gent, el seu objectiu primordial és agafar la teva empresa i vendre-la per un valor més car,
ja sigui un altre private equity o fer-ne sortida de bolsa. Per tant, bueno, per mi té bastants avantatges sabent que són gent seriosa pels negocis. S'ha ategut algun altre o tu que tens amics ficats en el business? Carai nen, això no ho portaves preparat? No gaire, diguem. Porto...
Li porto donant moltes voltes al cap perquè des de fa un any o així va estar interessant molt el tema de l'M&A, la compra i l'adquisició i funció d'empreses, perquè porto una desil·lusió bastant important amb la inversió de start-ups i he estat involucrat en certs projectes de M&A, ja sigui via auditories que fem a Mars Base o perquè s'han comprat molts dels nostres clients. Entre 2020 i 2022 es van vendre 6 clients nostres.
Hem estat involucrats en aquests processos i també hem treballat per equity en el seu moment. És molt interessant tota la part d'integració de les empreses un cop estes a dins. Té una part molt cruel i molt crua, que és la de desmembrar i despadreçar les empreses i tot això, i no és una cosa que no m'agrada.
Si és només tecnologia i producte, quan es tracta de persones ja no, crec que es pot fer d'una manera més humana, però tots els reptes que suposa en totes les altres dimensions trobo molt interessant. Per tant, per això m'hi he ficat una miqueta més. És un molt bon moment per treure la falca i dir si és un potencial adquirit de prevet equity. No ho tinc ni idea, això no ho hem parlat amb la gent de Parlem, però Parlem és carn d'empresa a la qual farien un build-up.
És a dir, entre un prevet equity... No es pot entrar en un prevet equity, és una empresa participada i pública. Pot ser que un prevet equity tingui participació de Parlem. És bastant raonable. Té bona marca, Parlem. Imaginem que encara no havia sortit de bolsa. Així. Anem a instrumentalitzar el Patrocini per fer un exemple. Crec que està bé.
És com contingut d'aquesta gent que fa contenidor patrocinador, però que sol ser una merda, però n'hi ha alguns que són bons, com els podcasts aquests que són un cobert marcat d'algú altre. I per donar fe que és bo, ens ho acabem d'inventar ara mateix. No ho portàvem preparat. No. O sigui, ens va bé, ens funciona el concepte. Jo faig la broma sempre que Parlem hauria de ser l'Amazon català.
Perquè seguint amb l'exemple d'un build-up, Parlem o el prevet equity que tingués darrere hauria de dir que vosaltres oferiríeu solucions de fibra i telefòniques. Però què no teniu? Segur. Doncs, hòstia, comprar una empresa de segur·l. I posar-la allà. Pam. Sé que han fet algunes operacions. Van comprar l'empresa aquesta d'Infosec, com se'n deien, que són la divisió que ara es parla en tech.
Van comprar una consultora, que al final dona coses de domínis, hosting, desenvolupament tecnològic, Salesforce i no sé què més. I diuen, clar, tota gran empresa tecnològica, encara que sigui de telefonia i tot això, necessita també un equip tècnic que tingui el customer support, que tingui integracions, que sàpiga de tecnologia, que pugui vendre a tota la gent amb què t'integres. Però després, espera, et poso també uns certificats digitals, et poso també un hosting, et poso també
una cloud. Doncs van comprar aquesta empresa, la van posar dins de Parlem. Fins aquí és el que jo sé. Segurament han comprat altres coses. Però què seria el següent? Alarmes. Tothom té totes les grans, les telefòniques, no sé què, que tenen el Seguritats Direct i totes aquestes bessures. Doncs el més normal és que Parlem comprés també una empresa que és catalana, que n'hi ha tres o quatre, que són de
temes d'alarma, sistemes de seguretat. I diuen, perquè així li pots vendre a tots els teus usuaris la típica oferta de, ja que compres la fibra, et posem l'alarma també i per, jo què sé, per sobrediscomptat, i poder fer aquest cross-selling. I el següent què seria? Doncs, no ho sé, pàgines web per petits negocis, gratuïtes, no sé què,
doncs vinga, el kit digital. I vas posant petites empreses, a poc a poc, de sis mesos, vas comprant una, la vas integrant, vas comprant una, la vas integrant, etcètera. Aquest, per mi, seria l'estratègia que si jo fos el CEO de Parlem, jo faria. Ojo, disclaimer, no tinc ni idea si això és la seva estratègia, eh, però jo, si fos Parlem, voldria ser l'Amazon català, i per tant, faria aquesta, seguiria aquest rutme. Aleshores... Tens més coses o no?
Sí, tinc les desavantatges, Marc, perquè no tot és maco, perquè si fos així, doncs vendre-li el teu negoci, el Private Equity, si sona també, doncs per què collons és de... Per què collons existirien les empreses Bootstrap o al Venture Capital o altres tipus de finançament? Per què no a tothom li vendria els Private Equity? Per què no li vendries un Private Equity? Bueno, com a tota venda parcial, o inclús total, tens primer una pèrdua de control.
Saps que vendre una part de la teva participació, generalment significativa, vol dir que perds cert dret. De fet, si és una empresa que compra una participació gran, qui sap si no li has de donar també un lloc al teu board,
per dir alguna cosa? I generalment ja tens unes obligacions, que són, doncs vinga, reestructuració del management, has de reportar molt més, les decisions estan influenciades per Private Equity, ojo que no tinguis conflicte amb les meves altres empreses del portfòli, etcètera. Es complica la teva operatibilitat, no sé si és una paraula, i sobretot, perds opcionalitat. Aquesta és una.
Després, la segona és, com he dit, aquestes gens solen ser autèntics taurons, i taurones, de l'eficiència econòmica. En el moment que tindran Private Equity, t'estan aixafant els talons per eficientar absolutament tots els processos de l'empresa. Aleshores, des del dia 1, entren i diuen, amb les 6 hores, i fan una miqueta convergència del PP en el seu moment, això es pot retallar? Sí, vinga, fora, el sistema de sanitat pública, això no cal, anem a... massa profes paraula, vinga,
a prendre per sac. Aleshores, focus amb rendibilitat, i tot el que aquesta gent vegi que és superflu, i no solen ser gent que tinguin mà dreta amb això, si decideixen que s'han d'anar per aquí, és molt difícil que tu puguis lluitar i defensar que necessites aquest equip en concret. Per tant, coses no core i que no puguis demostrar mètriques molt bones,
sortiran per la finestra. Aleshores, innovació, línies secundàries de producte, inversions a llarg plaç, comunitat, certes coses de màrqueting, tot a prendre per sac. Doncs, tercer, i aquest és el tema que més malament porto, que menys m'agrada aquest sector, és que molta gent es queda
sense feina. Per què? Perquè generalment, empreses que no han acabat d'anar-hi tot bé i que han invertit molt en creixement, que havien fitxat gent per si de cas, que venien d'un mercat de venture capital en què has de fitxar més gent per poder fer més experiments, pot ser que no donin resultat, i aleshores arriba el primer detecut i diu, vinga, quantes persones tens? 500? Ara operaràs amb 125. Tens sis mesos per fer-los fora, a prendre per sac.
M'estic allargant molt i t'apunta que tu tens un altre miting a les 11 i, per tant, poso la directa. No, no, jo estic molt sorprès de, possiblement després de 152 episodis, el que més preparat t'has portat, jo crec, sense voler-ho. No, home, no. Bé, sí, també és veritat. Sí, perquè pot ser que hagués preparat un altre. No, quan recomanàvem llibres i tot això, collons, m'ho havia mirat, no podia improvisar. I després, altres desavantatges, espera, que ara que se m'ha oblidat.
Ah, sí, bueno, també és això, o sigui, els plans a llarg plaç s'adreuen molt, perquè si tu tenies una visió de deu anys vista, no, el private equity et voldrà vendre en dos, en tres, cinc anys màxim, potser set, si les coses no van molt bé, depenent de com sigui el procés. Per tant, tot el que sigui a llarg plaç, a prendre per sac. Tots aquests projectes, que els munchots, no sé què, no els solen interessar. Per què?
Perquè el private equity només es preocupa de fer exactament el que necessita per anar del punt A, que és la compra de la teva empresa, fins al punt B, que és la venda de la teva empresa. És a dir, per exemple, jo que he tingut reunions amb private equity recentment, perquè tots acaben fent software intern per gestionar les seves empreses, integracions entre elles i tal, i tot private equity generalment no té un equip de desenvolupament molt gran i solen externalitzar molt.
Però és veritat que podries pensar que tenen un fotiment de diners, aquesta gent invertirà en fer bon software. No, fan generalment software de merda.
Fan software molt de parche sobre parche sobre parche, perquè és que, diuen, és que molt del software que fan és per usar i tirar, perquè no els surt a compte fer un software molt bo, si saben que aquella empresa que acaben de comprar o l'han de ficar sis o set empreses, és fer un parche que més o menys funcioni, que aguanti pel procés de consolidació de les empreses i després, com a molt, el milloraríem de cara a la venda, però potser no. Estiren el xicle tot el que poden.
Generalment, el software que hi ha dintre dels private equitys és molt deficient en tots els termes. Després, això ja podria entrar en un pou sense fons aquí, però no cal. Després, evidentment, et canvia la cultura d'empresa, la cultura operacional, tot allò que tu havies creat de la teva cultura d'empresa des del principi que s'ha anat fonamentant amb els teus primers empleats o has crescut, etc. Arriba un private equity i et diu que ja s'ha acabat el remot, per exemple. No.
T'hem comprat, ara no hi ha remot. Sempre tot això depèn de si fas venda parcial o total, però generalment solen influenciar moltes coses, perquè diuen si t'he comprat a tu i a tots els altres els he demanat, doncs a tu també ho hauràs de fer, bàsicament. I com a derivada de tot això, doncs el que deia, molt d'impacte en la innovació.
S'acaba tota la recerca, s'acaben els projectes experimentals, s'acaben els... i si no sé què, o tenia aquesta tecnologia per si mai algun dia volíem provar tal cosa, tot això mata tots aquests projectes. Per tant, posant tot això sobre la balança, crec que he donat un compendi bastant no esbiaixat, bastant objectiu de per què vendre o perquè no vendre un private equity. Crec que és dels millors anàlisis que s'ha fet mai a Foc a Terra.
Algún dia hauríem de demanar a XGPD o a Perflexiti que patrocini el podcast també.