Et sento pristí. Això és bo, Àlex. Això és bo. M'has agafat el contra peu avui. Aquest horari no va amb mi. Si me l'has canviat tu, cabron. No, ja, ja, però és l'hora de... És que l'hora de la ciutat, home, estem gravant, l'hora de la ciutat. Tu fas mitjada, tio? No, jo tinc bioritmes canviants durant el dia. Val. O sigui, el teu cos fa mitjada però tu no el deixes. Bueno, o sigui, el meu cos... El teu cervell intenta fer mitjades a aquesta hora. Sí, diguem que es posa en un mode de...
Saps com el cotxe, que tens varios, tens l'Sport, l'Efficient... Es posa en un mode d'eficiència. Bàsicament intenta minimitzar el consum de recursos a aquesta hora. I això afecta posar la meva productivitat. Però un cop si ho saps i gestiones una mica els teus bioritmes, la vida és una mica més fàcil, perquè ja saps que és el que fas. Perquè ja saps quina tasca et toca fer en cada moment del dia.
O sigui, per exemple, jo sé que ara és la meva hora de fer coses inútils o que requereixen poca càrrega cognitiva. Et dic, exemple, contestar correus. Jo contesto correus a aquesta hora, generalment. Si tu veus que tots els musculs s'envien entre dos i mitja i quatre, és bàsicament perquè aquesta hora és l'hora de la ciutat del cervell. Exacte. Llavors, contesto correus. És perquè vagi com allò de programar envió i enviar aquella hora. No, no, no, no. És perquè el meu cap no dona permís.
Però en canvi, en canvi, dius, hòstia, a les deu del matí podria contestar correus? Llavors la resposta és sí, però podria fer coses de més al rendiment, perquè el meu cervell ja està en el seu moment. Llavors has d'entendre com aquests bioritmes i els adaptes. Tu t'adaptes o no als bioritmes? No, absolutament no. Abans ho feia quan vivia sol i aleshores podia llevar-me a les deu i mitja, a les 11 del matí, perquè jo sabia que abans d'aquella hora no soc productiu.
A part, si em llevava abans d'això, em generava una certa ansietat. La nit anterior no dormia i per tant, acabava sent pitjor perquè patia d'insomni tota la nit. I vaig decidir que per religió no em posaria mai reunions abans a les deu i mitja del matí. Ara tinc una altra realitat, no? Però allò, haver fet allò durant tant de temps, em va permetre acabar l'insomni i ja no en tinc. Vaig estar quasi deu anys no allavant-me abans a les deu del matí i miraculosament m'ha marxat l'insomni.
Ara puc llevar-me tranquil·lament a les vuit del matí, no passa res, i no tinc ansietat la nit anterior. I... però no faig això i ho potser hauria de fer, perquè és veritat que jo també tinc els bioritmes aquests que després de l'hora de dinar, doncs ostres, costa a mi, no obstant, potser per la naturalesa de les coses que faig no tinc reunions a les quals jo no hagi d'estar massa actiu. És a dir, sempre soc part cantant a les reunions que faig.
Rarament estic deu i en reunions o en reunions aquestes de deu persones i tot això no en tinc pràcticament mai i per això no ho costa tant.
Ara bé, he de dir que de vegades amb algun podcast he estat a punt de subar-me, però no d'aquests, algun podcast en què potser hi havia dos o tres persones parlant i dir ostres, quin rotllo, fil i gust, aquest ostres, no aguanto gens la conversa, a persones les tres o les quatre i m'estaven innaçant que flipes i dir bueno, està de punt de dormir-me'n algun cop. És que el meu cos és superdependent dels estímuls externs.
O sigui, jo, per exemple, no em sé dormir si no estic al llit, per exemple, o potser no puc cagar fora de casa. Ha d'entendre com el lloc. Què passa? És veritat, tio. Ha d'estar al context ben situat. Exacte. Si no està contextualitzat té problemes per adaptar-se.
Llavors, clar, em pot entrar molta soneta en aquesta hora, però si no veu un lloc clar i molt evident per estirar-se amb el seu coixinet i quan veu que no té els recursos, doncs diu, bueno, posem el modo a horror i aleshores estic en modo a estalvi. I clar, ara m'estàs demanant una tasca molt demandant cognitivament, que és el podcast, perquè t'he d'estar al teu nivell, que és complicat. I ho estàs fent en una hora. O sigui, bàsicament estàs jugant.
Tio, ara et pots pixar sobre meu si vols, em pots torejar, pots fer el que vulguis amb mi. Podcast de migdiada, avui ja tenim títol per l'episodi. Abans de començar, tot això jo no me'n recordo de què parlem. No, sí que te'n recordes, no és de migdiada. És molt important que no sigui de migdiada, perquè per una vegada que parlem d'alguna cosa que algú ens demana és important que ho fem bé, Àlex. Hem de treure el millor de nosaltres. Per tant, oblidem-nos que són les 3 i 47 i concentrem-nos.
Està venint son, ja? Però vinga. Això és duríssim. Vinga, fol·li la campana. Anem a donar context. Tots recordarem el bo d'en Martí. El Martí és el nostre cosí germà de la podcast La nova mobilitat, del qual l'episodi de la setmana anterior el vam publicar en el nostre feed perquè vam aparèixer, perquè ens vam convidar, perquè ells creien que sabíem una cosa o dues d'intel·ligència artificial i de com això podia conjugar dintre dels cotxes.
Però bueno, al final vam acabar parlant en el seu podcast d'un Mercedes t'havia de dir la recepta de cuina mentre tornaves cap a casa. Vam dibagar, com fem aquí, pobra, jo crec que li vam dilapidar i dinamitar absolutament el podcast. El tio tenia un guió del qual li vien 7 o 8 punts i vam tocar el primer. Vam explicar-te un xist de l'Eugenio. Imagina't. En dues hores i quart. Vull dir, hem estat dues hores i quart per fer un punt. Però bueno. I més important, van ser dues hores i quart.
En una hora que, hòstia, si vols jugar amb mi i me les vols fer passar reputes, aquella és l'hora, perquè em van fotre gravar a les 9 i mitja de la nit. Tu ja estaries dormint a aquesta hora. Sí, clar, clar. Et pots trobar les restes del Marc a aquella hora, però no està ell sencer, compost. Jo et vaig veure molt sencer, eh? Et vaig veure molt sencer i molt engrescat i eres tu el que tiraves del carro, vull dir que...
Clar, és que arriba un punt que ja, bueno, també si em parles de cotxes, jo anava una mica ensigalat. Estava content. Però bueno, en fi. El Martí em va escriure l'altre dia, de vacances, perquè el Martí és un tio inquiet. Ell estava de vacances, jo no. Però crec que estava treballant ell més que jo, perquè estava llegint uns posts a LinkedIn i no sé quines coses mai que estava fent. I tenia molta curiositat pel tema del prompt engineering. No sé com es diu això en català, Alex, sisplau.
Tu ets l'home dels catalanismes. Sí, però no a les 3.50, saps? No a 10 minuts al quadre de tarda. Clar, el prompt... Ostres, que seria una paraula que està com entre recepta i sol·licitud, saps? Vull dir, ha d'estar allà. No m'he posat mai a traduir-la, tampoc, però... Però crec que ha d'estar per allà. Però és competició, no? Jo crec que és d'aquelles coses que tradueix millor si li canvis totalment el context. Jo aquí li diria com enginyeria de terminal. Mira el que et dic.
No pot ser una traducció literal. No, no. Pot ser, pot ser. Bueno, instrucció. És que és instrucció, petició... Sí, sí, sí. Està allà, està allà. Sigui com sigui, prompt engineering, tots ens hem entès. Parafrasejo una mica el que em va escriure. Em diu, tu què hi entens? Ja, comencem malament. Si el mail pressuposa que jo hi entenc és que tot va malament. Però bueno, diguem que aquest home ens té amb molt bona consideració per algun motiu. Fins i tot després del podcast.
Fins i tot després d'haver passat pel seu podcast. Exacte. I demostrar que no sabíem res. Això és surreal. En fi. Diu... Diu... Exactament el que diu és que entenc que l'enginyeria d'alguna manera s'està movent des d'un plànol més cartesíac, és el que tenim avui. És a dir, tu avui li poses un if, un for, o un els, i si ho repliques 37 vegades, tindràs 37 vegades el mateix resultat, perquè és algo extremadament determinista.
Però en canvi, ell em diu, hòstia, això sembla com que està canviant perquè el fet que la intel·ligència artificial, sigui com aquesta caixa negra on no saps el que passa, és un model totalment indeterminista, o sigui, jo puc ficar-li el mateix prompt que tu, Àlex, i podem obtenir respostes diferents depenent també del context que tingui, com ha estat entrenat el model, bla, bla, bla, bla, bla. Sembla...
Ell em posa com aquest exemple que sembla com si fos un exercici de redacció del col·le, que és molt interessant, no? Perquè al final no t'has d'estudiar un llenguatge, perquè, a més, treballar amb intel·ligència artificial em recorda més a com ensinistrar un gos.
No sé si a tu ressona una mica la idea, però crec que programar s'assembla més a llegir-te el manual d'instruccions d'una rentadora i treballar amb intel·ligència artificial és més com un domador de lleons o un senyor que treballa al circ. Llavors, ell ho porta una mica més enllà, perquè jo li vaig dir, desenvolupa la idea, sisplau, i em va dir que si fem un capítol, estaria bé que parléssim de en quin moment es barreja la tècnica i la ciència en l'art de la programació.
I és molt interessant, perquè, a més, jo fa temps, ara, Alex, que el vinc perseguint perquè li vull dir que començaré un grau o un màster, això encara no ho estic pensant, en humanitats. I podem entrar un altre dia en un màster en humanitats, però potser també és un bon moment per parlar-ne i entendre com a dia d'avui quina és la formació perfecta
per un programador. I potser jo t'he fet la introducció, però com que tu ets l'home que fitxa programadors i que treballa més amb ells que jo, potser em podries donar una millor resposta. No ho sé.
Per posar en context, potser explicar que és el prompt engineering per a la gent que no... Sí, evidentment, la gent que hi ha tècnica que està ficada i no, però el prompt engineering per a la gent no tan avasada amb això és com dissenyar les instruccions que li dones a les eines com xatgpt, per fer un llenguatge
accessible. És això, no? Totes aquestes eines d'intel·ligència artificial que la seva condició d'entrada és que tu li posis un text d'escrivint què és el que vols, ja sigui mitjor ni per imatges o xatgpt per text i conversa, doncs la línia d'entrada és un prompt. És el que diem, que pot ser una instrucció perquè ens en tanquem.
Aquesta instrucció pot ser tan complexa com tu vulguis i de fet tots aquests flipats de la vida que a Twitter es dediquen a fer fills explicant les deu aplicacions que han sortit avui d'intel·ligència artificial sense les quals no pots viure, doncs han anat una miqueta, com se'n diuen angleses, han anat stabbing in the dark, apunyalant a fosques, perquè anaven descobrint poques coses a base de prova i error i algunes en veritat i algunes no, sobre com anaven a això, però
està bé perquè al final han d'intentar arrascar feina d'algun lloc. Però parlant una miqueta més en sèrio, clar, jo ara porto, bueno, no fa un any, però bueno, és igual, digue-li mitjan en sèrio, allò que el faig servir cada dia. Vaig dir des del gener que xatgpt el faig servir cada dia, per anar a sèria de coses. I què passa? Com dius tu?
Jo sí que estic d'acord amb el tema aquest que s'assembla més a entrenar un gos, a mi m'havia vingut una altra similitud, no la d'un gos, crec que és més similar a la d'un criu, si tu vols, o potser una persona que està començant, o sigui un aprenent de la teva feina.
És a dir, quan jo estava començant a soldar circuits en una fàbrica de terrassa on vaig fer una de les meves pràctiques, allà m'explicaven coses i m'ho havien d'explicar tres o quatre cops, una perquè jo soc una miqueta curtet i dos perquè els jefes que tenien eren autènticament subnormals. I els no s'havien d'explicar, és la típica persona que dona instrucció completament confosa, oberta, i cada cop que li preguntaves t'ho deia d'una manera diferent.
Per tant, un dels conceptes interessants del prompt engineering és que si tu fas la pregunta equivocada rebràs una resposta equivocada. Aleshores, no és tant de com afinar, crec que una de les primeres coses que potser hauríem de tractar si tu vols, que és que amb intel·ligència artificial no és tant com afinar per tenir el resultat més por, sinó de com eliminar el que se'n diu les al·lucinacions.
Que és el d'allò, és aquell efecte de quan tu li preguntes una cosa i s'ho inventa directament, que si tu no ho saps, doncs et pot colar un gol per l'escaire. Que és el que ens va passar en aquell episodi que jo vaig buscar en directe el de parlenç de foc a terra, i ens deia que foc a terra era un episodi, ahir era un programa de ràdio, de Catalunya Ràdio, presentat per Toni Clapey, que anava sobre la casta política Espanya, no ho sé, coses així.
I després l'anaves corregint i t'anaves explicant altres coses. Per què? Perquè probablement no estaven fent la pregunta adequada. Estaven preguntant coses que estaven fora del seu abast, i per tant com que allò està optimitzat per donar-te una resposta conversacional, no una resposta fàctica, aleshores, te diu no, jo et vull donar una conversa. I aleshores això, com a conversa, cola. Sí, però tu mires la veracitat de les afirmacions que estic fent i no cola.
Recullo una miqueta de fil per tornar enrere al que dèiem el prompt engineering. Aleshores, què passa? S'ha anat descobrint a poc a poc, perquè tampoc la gent que ha publicat aquests els llenguatges de models amplis, no sé com traduir-ho en català, large language models, tampoc s'hi ho han posat en públic, però no han donat gaire les instruccions.
Han donat el disclaimer de, per exemple, el xatxipiti, que només està entrenat amb dades fins a 2021, que no té accés a internet, per tant no pot buscar coses que potser no estigui ni entrenada del coneixement que té i que ocasionalment et pot donar dades incorrectes. Però no t'han donat, o no ens han donat els usuaris una guia de, ei, si tu vols preguntar coses s'ha de fer així, així, així i tens aquests paràmetres, i pots afinar-ho
així i tal. No, ho hem, per mi una de les parts boniques de tot això és que ho hem hagut d'anar descobrint, i aleshores per mi, ara si vols entrem al tema, però se sembla més agafar una persona en pràctiques que té molt poc coneixement o té zero background del que tu vols fer, però és extremadament eficient fent les coses. I per això tu li pots posar a escriure-me un post per un blog d'Inbound Marketing
i tal genera. Però clar, tu diràs hòstia, això no em serveixi, és no clar, no li has dit la teva empresa que es dedica, quin és el teu target user, quin és el to que vols que utilitzi, quin és el número de paraules, o sigui, la llargada del post, quina intenció de tenir, no ho sé, saps-ho, quin nivell de coneixement has de demostrar si té un call to action o no té un call to action, si ha de mencionar algunes empreses o no, si té una estratègia de link building o no, d'aquest tipus de coses.
Si tu li dius prompt bàsic seria escriure una entrada a blog sobre Inbound Marketing, et farà una entrada a blog sobre Inbound Marketing, però és el que dius tu, tu li preguntes exactament al mateix i segurament a tu te n'escriurà una altra. Per què?
Perquè el que fa és agafar dades de tot aquest compendi, el corpus amb el qual ha estat entrenat, i dir-li, bueno, ara mateix també té alguna, el que se'n diu una CIT, una llavor de randomicitat, que el que li fa fer és respostes diferents, perquè tu si li preguntes sempre la mateixa cosa, no et contestis sempre la mateixa cosa, és aquest model indeterminista. Però d'altra banda, crec que potser sí que podríem arribar a més o menys respostes similars, si li anéssim acotant
molt més. I llavors aquí quan van començar a pujar, doncs el que se'n diu el context. Tu li pots donar un context al prompt i dir-li, per exemple, tu ets un professional dels blogs, a internet, portes més de 15 anys, treballen per a empreses americanes, de productes, B2B, i t'especialitzes en Inbound Marketing. Li has donat un context, i això canvia
tot el que li vingui després. I després li dius escriu-me una entrada de blog sobre Inbound Marketing, l'entrada serà mil vegades més professional que la primera. Per què? Perquè li has dit, ei, tu ets tal persona. Segurament ell ja reduirà el set de dades del que pot recollir i diria, només vaig agafar les que jo identifiqui com a experts de marketing, experts en B2B, producte, etc. I l'escriuré tal qual ho escriuria aquesta persona. No com jo em pugui imaginar.
I d'aquí moltes més coses. Podem entrar en més detalls perquè tingueu un altre exemple més, però ja només per això aquí és on comença el programa d'engineric. I, si vols més, per filar una mica més prim, li veig el paral·lelisme a quan tu estàs educant un criu. Més que un gos, no ho sé, un gos, tampoc et treu mai un gos, però un criu, sí que n'estic entrant en un,
com qui diu. I sí que és veritat que dius, hòstia, li has de donar unes instruccions com molt precises, repetides, però donar-li tot el context, no has de deixar buits perquè si no, o s'ho inventa, no es bloqueja. I jo crec que part de la gràcia del programa d'engineria és aquest i estic d'acord. No s'assembla, no és un llenguatge de programació, és un altre paradigma. Per recapitular, a veure, Alex, quan et poses seriós, dius moltes coses en molt poc temps.
Jo estic aquí per estructurar-te els teus pensaments i que encara diguis coses millors. Jo estic entrenant bàsicament. Igual que entrenaria un model d'intel·ligència artificial.
A veure, en primer lloc, i ja perquè el Martí tregui la llibreta, el que veiem és que s'està perdent una mica aquest concepte de documentació i quan jo dic documentació, em refereixo clar, quan tu penses com en un bon llenguatge de programació o una bona API, que és el que té, té una molt bona documentació, però és una documentació, com bé tu dius, extremadament determinística. Tu saps que si fas un request un requeriment, un... Bé, és igual, un request està bé. Una petició, sí.
Una petició. Oh, una petició, que maca. Una petició a un cert endpoint, que tampoc sé com es diu. Aquí t'he pillat, perquè aquest no el saps. Si no endpoint no tinc ni puta idea de com te la dius en català. Ah, noi, perquè quan el saps saltes molt ràpid a corregir-me, però quan no calles com un puta, eh. Vale, vale. Bueno, doncs exacte. És així. Només t'ha portat 80 i escatx episodis d'escobrir-ho. Cago en tot. Doncs... Per què t'està dient això? Ah, sí, exacte.
Perquè aquí, bàsicament, estem saltant al buit i no tenim documentació alguna perquè no la podem tenir. És a dir, ningú ens ha posat a disposició nostra aquesta documentació i, per tant, treballant amb aquests models, diguem que s'assembla més a jugar amb el Mario Bros, no? I, bueno, doncs anar movent-te pel món i a veure què trobes. I, bueno, el Mario Bros és bastant determinístic, però, bueno, l'exemple
funciona, jo crec. L'altre punt que jo crec que és interessant és el concepte aquest de bacari amb recursos infinits. Això ho hem comentat en algun altre episodi que t'has de comportar una mica com si això fos un bacari. És a dir, jo a la Intelligencial la tracto una mica com això, no? Com aquest exercit de bacaris, que al final ells, els pobres, no són molt llestos, són xavals bastant normalets, però tenen accés absolutament a tot i recursos infinits per fer el que vulguis.
Per tant, ells d'entrada no et sorprendran res, però si els hi dones instruccions correctes et poden donar un primer draft de la hòstia. I sobre això m'ha agradat moltíssim aquesta idea que tu dius de personificar la intel·ligència, és a dir, el model. Tu ets tal tio, llavors, d'alguna manera, com acotar una mica per on camina aquesta persona, o aquesta intel·ligència, veia.
L'únic que m'ha quedat preguntar-te és on veus tu la importància o rellevància entre el prompt del model en si i entrenar el model en si. És a dir, quant de més important és tenir un model ben entrenat que ser un tio que fa bons prompts a un model que li ha vingut donat? Mira, començarem per la segona, perquè em sembla segurament més fàcil de respondre de manera superficial, però més difícil de fer-ho de manera profunda i com que no ho sé fer de manera profunda, et contestaré
de manera superficial. I passarà una altra cosa
i qui es quedarà? Que és dir, un prompt, per exemple, en un model no ben entrenat, un model més aviat generalista, és molt més important que tinguis un prompt ben refinat, perquè en un model molt ben entrenat, si tu tens un model que l'únic que et fa és donar-te receptes de cuina, una mica et vas recollir el cable de l'episodi aquell i tu li preguntes una cosa que no va de receptes de cuina no et sabrà ni contestar, però tu pots tirar-li un prompt molt més genèric a un model específic, i com que
només té un conjunt de dades molt més acotades i molt més específiques, és molt més probable que et respongui bé. Un prompt genèric a un conjunt de dades potencialment infinit és molt més complicat que et respongui el que vols, a menys que ja tinguis sort. Et donaré un altre exemple d'aquest de personificació que he fet el dia, i és molt graciós. Tu coneixes el concepte death metal English? Illumina'm. Evidentment que no, ja ho sé, és una pregunta trampa.
Ara és d'aquells moments, Alex, Alex, és d'aquells moments que jo callaria. Sí, exacte. En el món del death metal, és famós perquè és gairebé autoperòdic, que els grups de death metal fan servir paraules molt enrebaçades a expressions arcaiques, formes literàries molt complicades, per fotre
una música tan bèstia. Però és veritat que si tu mires totes les lletres i els títols de grups com Nile, com Exium, com Possessed, com Carnival Corpse, són coses com profanant la sacrosanta tomba dels ancestres de no sé què... Són coses com paraules molt bombástiques, paraules molt complexes i fins i tot ja en són molt mèdics.
I aleshores a algú se li va acudir a fer el chat GPT, jo ho vaig fer també amb chat GPT, li vaig dir tu seràs el meu traductor, vaig crear un nou fill al chat GPT, li vaig dir tu seràs el meu traductor de death metal english, d'anglès a death metal english. A partir d'ara jo et posaré frases, aquí tens com aprendre death metal english i li vaig posar un article on t'explica què és el death metal english.
I dic ara a partir d'ara jo et posaré cada frase meva, vull que em contestis a la teva frases, perquè jo he de fer el death metal english i és boníssim. Realment, jo tinc un fill que només és això, tu em poses una... em dius una frase i el tuit de la contesta ja parla d'estar en majúscules, perquè xoca més. I és boníssim. És que clar, em costaria traduir-ho al català, perquè no sé si tinc el català tan culte com el nivell d'anglès que sí que estic acostumat a llegir en death metal.
Però bueno, això personifica i és per donar un altre exemple de com acotar i com donar-li a un prompt. Una altra cosa que se m'ha quedat abans que no he explicat és que tu també li pots donar exemples. O sigui, tu en la mateixa línia del prompt no ha de ser una línia. Tu pots posar un paràgraf o dos paràgrafs d'explicació. Però a part si li pots donar un exemple és millor encara.
Si per exemple si tu li vols dir mira m'agradaria que em posessis als països que podria anar a visitar, donat que estic a Kazakhstan, qui ens et queda més a prop i són segurs i a part posa unes icones, representacions i emojis representatius de cada zona. Per exemple, hi poses allà, hòstia, Índia i li poses quatre emojis i ell agafa aquell exemple i tu farà molt millor que si no li posessis aquell exemple. Aleshores jo crec que és una altra cosa interessant.
M'has preguntat dues coses i ja m'he oblidat de la primera. T'he començat per la segona i m'ha agradat. La primera quina era? Jo també m'he oblidat. Tu t'has recordat? No. Perquè tu el que m'has dit m'ha vingut al cap una cosa més interessant encara. Doncs fot-li perquè se m'ha oblidat. Fantàstic, m'encanta que se t'oblidin. Doncs escolta, mira, llavors clar, és que entrenar models per mi
bé per dues bandes. O sigui, entrenar models, per exemple, tu pots donar-li com a accés a les dades i pots entrenar-lo amb un set que tu tinguis.
Jo per aquí potser anava més amb el model, però tu ara m'has aixecat una cosa que jo crec que és infinitament més interessant per la gent que ens escolta, perquè en general no crec que agafi un set d'imatges i es posi a entrenar un model, sinó que en dibuixos seus, per dir algo, per dir eh tio vull que pintis com jo i comences a fer com tot de dibuixos teus.
Ho pots fer, no és complicat, però crec que el teu punt és més interessant, perquè crec que la gent que ens està escoltant, per lo general, segurament sí que ha fet servir alguna vegada xat GPT. I tu bàsicament el que ens estàs insinuant és que tu el que podries fer és directament en cada conversa que tens i l'entrenes perquè es comporti d'una manera diferent o d'una manera en concret. Jo ho tinc així, exacte.
Tu utilitzes cada un dels fils que obres amb ell bueno, amb ell gràcies, igual és ella eh, o igual és... no ho sé què és, és indeterminat. Ell, ell, el que sigui ell, el que sigui xat GPT, tu l'entrenes en cada un dels fils perquè respongui d'una manera diferent i per entrenar-lo has dit que li expliques coses, que li poses exemples i inclús li has dit que li poses links a pàgines que vols que consulti. Imagina't que anem a fer un exemple
pràctic, vale, Alex? Ara mira, a mi, hosti, jo li dedico igual dues hores cada dia ai, cada dia, Déu volgués, cada setmana, a crear les notes dels episodis de Foc a Terra. Ara imagina't que vull suplantar la meva càrrega de feina i identitat amb un model entrenat i que bàsicament el que vull fer és que li vull passar l'àudio i li vull dir, tio, amb això o la transcripció, vaja, i li vull dir, mira, treu-me les notes d'episodi.
Tu creus que jo li podria passar el feed d'RCS i dir-li, ei, aquestes són les notes d'episodi que he publicat fins ara, vull alguna cosa d'aquest estil? O fins aquí tant no podríem arribar? Sí, amb xat GPT no perquè té una sèrie de limitacions en quant als caràcters que li pots enviar, val, o sigui tu no li pots enviar 50.000 paraules de cop perquè té un límit de tokens que accepta a cada prompt, no? I també em sembla que té per hora, etcètera, etcètera.
Sé que si ho fas per API potser és més alt que per la interface web, no ho sé, no he fet jo proves al respecte, però jo un cop vaig intentar fotre-li un contracte perquè vaig dir, hòstia, resumés-me aquest contracte per veure de què collons va perquè normal, o textos molt llargs i petava per això, no? Diu, no puc acceptar més de, no me'n recordo si en 5.000 caràcters per prompt, que tampoc és tantíssim, considera que un caràcter és una lletra, un espai, val?
Per fer-ho així segurament el que hauries de fer és, oh, agafar una altra eina que n'hi ha moltes, i tots acabem d'anar a Chatxepetet perquè és la que tothom coneix, però no és ni de llarg la més bona, evidentment, però és la més accessible, la més convenient, amb això guanyen, val? En si amb això a mi em tenen guanyat per moltes coses, val? Però segurament hauries d'anar a alguna altra que t'accepti textos més llargs, val?
Que també t'accepti, perquè Chatxepetet em sembla que el que pugui tenir access a internet és de pagament, perquè jo faig servir el Chatxepetet Plus, tu li passaries un atllaç, potser jo faria dels, no sé, agafaria com deu episodis, només, no sé si de tots, no sé si val la pena, però deu episodis, i diria mira, aquí estan les notes de l'episodi de Foc a Terra, aquest és el nostre estil, jo soc un dels presentadors del programa i m'encarrego de fer aquestes les notes d'episodi
però vull que a partir d'ara ho facis tu et posaré un transcript perquè a l'arxiu d'audio a Chatxepetet no li pots passar però hi ha eines que et converteixen això a text i li passaries el text, mal fet, amb rss.com ho feu, el català el pilla bastant malament he de dir, eh?
però hauria de fer servir Happy Scribe a veure si us poseu d'acord i llavors li passaries la transcripció i automàticament t'ho faria no t'ho faria al mateix nivell que ho fas tu però jo ho has d'assumir que és així, igual que un bacari a una persona menys senior que tinguis contractada mai farà la feina igual que tu però tu has d'entendre que allà hi ha un cost d'oportunitat en que segueixis fent-ho tu, allò que et diu la gent sempre de és que clar, perdo més temps explicant-li i corregint-lo
que fer-ho jo, no, a la llarga no a curt plas sí però tu saps que si no inverteixes en l'educació d'aquesta persona en el seu entrenament, doncs no ho acabaràs fent bé aleshores, no ho sé això és com dir-li al teu fill no, deixa-ho ja t'ho escric jo, els deures d'alcoler home no, saps, vull dir has d'invertir perquè és una inversió a llarg plas, saps o a mig plas si tu vols doncs aquí és exactament el mateix, no?
jo crec que et treu, o sigui, t'arriba un 90 llargs percent de precisió i d'assemblança, com més de deslidonis d'entrada millor ho farà però bueno, amb xatgpt jo ho veig complicat o sigui, hauries de treballar molt el tema de trossejar els textos costaria massa, no té memòria de fet, no et garanteixen que tinguin memòria xatgpt, per tant aquest tipus d'operacions es fan complicades recomanaria una altra eina, però si amb altres eines podries fer-ho i ho faries perfecte
frena un moment, frena un moment, perquè mira, just el que has dit és el que em porta a mi al punt anterior, que és el de tu m'has comentat home és que igual no ho faria exactament igual de bé igual seria un 90% i m'has dit és l'output que et donaria un bacari, és que aquest és exactament el meu punt és a dir, tu ja saps que el que sortirà d'allà serà un treball de bacari no sempre, no sempre jo crec que és en el pitjor dels casos el treball d'un bacari ok, però a mi això ja m'està bé
perquè què és el que més costa? el que més costa és posar-s'hi passar de 0 a 1, és a dir, jo a vegades tinc una pila de papers sobre la taula que sé que tinc que li diem vells i hòstia puta, no ho començo i em fot una mandra de collons, però un cop m'hi poso penso ai, macho, que és fàcil això, ojala ho hagués fet abans això és la història de la meva vida si tu em dones un text ja formatejat amb les notes i tal no sé què i jo veig que no, què és això?
el que tu dius, 80% a tots ens encanta corregir merda a tots ens agrada dir que el teatre ho fa malament tu passa amb un draft mig mal fet que jo et donaré un draft ben fet més ràpid que si l'haguéssim hagut de començar a 0 perquè començar a 0 em fa mandra i pospon pospon, pospon, saps?
i costa molt, no? llavors per altra banda, ja que tu m'has tret el concepte o m'has matat el gos allà al terra pobret, i m'has tret el fill ara m'has de contestar la pregunta de si tu tinguessis un fill que ara s'ha de posar a estudiar si volgués ser programador què li diries? què ha d'estudiar aquest noi?
vale puc començar fent un petit incisor una cosa que has dit al principi, crec que hem sudat completament que era part de la premissa de l'episodi que era la de per estudiar, volies estudiar humanitats per acabar d'entendre més aquesta relació també amb la tècnica i potser amb els temes del prompt engineering jo crec que una de les coses que heu parlat és en el refinar el prompt per exemple posaré l'exemple de midjourney perquè jo no estic fent servir gaire midjourney
per generar imatges, perquè no tinc els conceptes d'imatges, no? Crec que per generar bones imatges de midjourney has de ser o il·lustrador o fotògraf i és a qui, per arribar a lo bàsic és veritat que hi ha gent que mira quin unicorn més maco que he fet, bueno és igual estan una miqueta de potre, però si tu vols ser les bones imatges el que estic veient és gent que escriu uns prompts de la hòstia amb conceptes que jo no entenc no?
il·luminació, perspectiva distància focal, tipus de càmera li estan posant tot això i com que midjourney entén aquest tipus de coses entén que si tu li poses que la foto vols que sigui amb una sony, no sé que no sé cuántos, amb una distància focal tal, amb una il·luminació d'aquest tipus i amb un angle de no sé cuántos i no sé, saps? Ho dic coses que jo no sé ni si tant sols són paràmetres, m'ho estic inventant com obturador, saps?
ho estan posant allà al prompt, jo no tinc aquest coneixement sectorial, aleshores no arribaré mai a polir tant i a refinar el prompt com per poder tenir aquests resultats que són magnífics, val? són excelsos, aleshores tornant a això, segurament acabarem arribant al moment dels usos, dels large language models en els que la gent que estarà fins ara a tothom li ha donat bastant bon resultat ser un noob un principiant, per què? perquè com que tothom està descobrint, més o menys amb poc que fessis
tenies moltíssim resultat, què passa? ara el mercat està saturat, ara ja tothom et fa uns prompts de la hòstia, els millors prompts
qui els farà? els especialistes i els fotògrafs que havien perdut tot el terreny que tenien ara perquè ara de cop i volta la gent està enxenant les seves fotografies a mitjorn recuperaran el terreny perdut i enllà, però tu no saps com van aquestes coses, tu no saps com va això, la perspectiva, il·luminació l'angle, els guantos aquests paràmetres que ells porten anys i panys fent servir amb les seves càmeres, que les posen a mitjorn i reflecteixen exactament el que volen en aquella foto
és a dir, et poso un altre exemple si tu ara li vols fer una imatge d'un edifici però tu no tens ni puta idea si és un arc dòric, un arc jònic una columna de no sé què i vols que la perspectiva sigui una perspectiva cavallera de la foto i tal tot aquest llenguatge que nosaltres hem anat absorbint, més o menys, a les classes de l'institut, l'universitat si tu no tens no és que no el puguis entendre, és que no saps que existeix aquesta paraula no saps que existeix aquest concepte
com que tu no saps que existeix, el teu prompt serà molt menys específic, per tant cada cop és més important tenir coneixement de tot tipus de coses per poder explicar com vols el prompt no se us ha quedat clar el punt el punt ha quedat clar, el que no sabem és que estudiarà el teu fill estudiarà per ser programador, a veure, hostia jo crec que no canviaria molt a les coses que vaig estudiar jo en el seu moment, evidentment però això ja és més un debat i potser faré l'exercici de no pensar
en matèria de què és el que la universitat està desfasada tal de tal, que ja ho hem comentat més d'un cop però si es pogués dissenyar un curs ara per programadors per crius que surt avui en dia segurament començaria per conceptes de robòtica que són les coses il·lògiques que poden començar de ben petits perquè és ben fàcil la lògica és una cosa que de ben crius la poden assumir, si tots els jocs que fem, més o menys, tenen conceptes de lògica A i B, A o B no A no B no A ni B, etc.
tot això porta, tots els jocs que els tres en ratlla tenen conceptes de lògica, tal de tal jo crec que es podria començar per aquí robòtica simple explicar, o bueno, o electrònica inclús jo crec que tot això anirà lligat molt més en el futur fins ara el programador és una persona que fa només software però jo veig que en el futur el programador farà hardware també, perquè serà tan fàcil que ja faràs com
l'all in one, no? Abans era impossible pensar que una persona faria frontend i backend i administració de sistemes i avui en dia cada cop hi ha més fullstacks doncs exactament el mateix no dic que hagi d'aprendre com funcionen els circuits però sí que és veritat que he d'entendre que doncs què passa quan acciones un interruptor o que és un bit les coses aquestes que els crius poden entendre de manera més o menys senzilla perquè no són conceptes molt complicats no? Passa electricitat?
No passa electricitat, aquest tipus de coses obert-tancat, però per la programació, sí els llenguatges de programació com t'ho diria? Potser i segur que m'empenediria d'aquesta
resposta, eh? Però potser començaria explicant què són les aplicacions què són, ja no, potser els sistemes operatius perquè de cada cop estan més tancats però, eh, i dir com generar una pàgina web, com fer una aplicació amb aquestes plataformes que són de drag and drop, diguem-li wix, un squarespace, no sé què, que si tu vols li pots posar una miqueta de codi i poc a poc
anar baixant el nivell, no? Després, sí, jo és que quan vaig començar a programar, vaig començar pel meu compte no explicaré, però per la uni va ser molt hardcore, o sigui, a la uni el primer concepte que et posen de programació és C, valeu, sí, vam començar fent C, coses de reserva d'espais de memòria, mallocs memory allocation i totes aquestes merdes que dius si la majoria de llenguatges de programació no ho fan servir, si ja estan tan abstrets estan tan per sobre d'això que t'ho fan de manera
automàtica, està bé que coneguis el concepte però a menys que et dediquis a això no et cal aquest nivell d'especificitat i sobretot no al principi perquè espantes a molta gent jo crec que allà van matar molta gent que van dir, hòstia, no vull dedicar-me a això però si haguessin començat aprenent Python o Ruby segurament haurien dit, hòstias programes, molt més entretingut perquè funciona com una caixa negra i vaig tirant coses allà, funciona no m'he de preocupar i si tu vols
li vas afegint més complexitat i tu després ja pots anar a llenguatges que són cada cop baixant més al nivell ja podries baixar a llenguatges més propers al ferro i podries baixar a un C, llenguatges imperatius, llenguatges associats més propers a això i fins i tot si tu vols baixar a l'ensemble però començar per l'ensemble i C i després anar pujant, a mi em va semblar una aberració que vam fer a la Pompeu una aberració absoluta, molta gent es devia cagar i va dir, no, això no és per mi
i després t'adones que al final ningú s'ha dedicat a les coses que hem estudiat sinó que tothom s'està dedicant a la web, perquè el món es mou per web no ho sé tio jo començaria per la part més visual, més interactiva i segurament tu estaves pensant i què les eines de intel·ligència artificial?
és que ja ho vam dir en un altre episodi jo crec que les eines de intel·ligència artificial ara és graciós veure-les i tocar-les però l'autèntica revolució és que aporta intel·ligència artificial és quan tu no saps que l'estàs fent servir la intel·ligència artificial és aquella que ja fa deu anys que estem fent servir amb certes eines i aquella que ja, això, al Google Calendar i et dirà, escolta, fa temps que no parles amb tal persona, hauries de dir aquesta, o
que de dos per tres estàs cancel·lant aquesta reunió amb aquest client, potser hauries de mirar a veure què passa o fer-la un cop al mes cada setmana, etcètera, etcètera i que passin de manera desapercebuda per a nosaltres i aquí és on està l'autèntica unia d'intel·ligència artificial que no hagis ni de pensar en ella sí, ho vam comentar en aquell episodi i potser m'he malinterpretat jo ara mateix no, és a dir, tu m'has malinterpretat a mi quan t'he dit que he d'estudiar història
o filosofia o una cosa d'aquestes ah, tu volies dir coses no tècniques no, no, no, és a dir, no és que jo vull estudiar història perquè crec que amb això és un bon camí per aprendre a dominar millor aquests llenguatges i jo penso que res més lluny de realitat si jo ho vull estudiar és i si vols en podem parlar en un altre episodi és que jo sempre he pensat que per dominar el món has d'entendre dues coses, és a dir com funcionen les persones que l'habiten i com funcionen les lleis que el governen
i una cosa per mi és la història que és una mica el compendi o el recull de comportaments humans de totes les generacions que hem habitat a aquest planeta i l'altra, la física, és una mica entendre la mecànica i les lleis que hi ha darrere perquè cau una poma d'un arbre, no?
Tinc molta curiositat en això i no vull morir-me sisplau, espero que no em mori d'hora abans d'haver acabat els graus d'història i de física, són dues coses que tinc pendents i ho vull fer, vull dir tinc temps espero, si em moro de vell encara em queden uns quants anys per fer-ho, per tant, encara que les meves matrícules a l'any tinguin pocs crèdits crec que puc anar avançant i soc un tio bastant perseverant, així que penso que igual hi arribo però no anava per aquí jo, és a dir, jo no anava a
crec que s'ha d'estudiar filosofia i humanitats per poder dominar el llenguatge i poder entrenar aquests models, en canvi sí que subscric moltíssim el que tu dius, Àlex i jo crec que va una mica per aquí, és a dir no penso que per entrenar aquests models tinguis que tenir com un bacre molt concret, sinó que el fet que, i és això que em dona molta pau, de dir, ei, això no treurà la feina els programadors, no, no, no si en els programadors n'hi ha ningú, és a dir, perquè
tu per entrenar aquest exercit de bacaris que diem ja has de ser un bon programador de fet has de ser el millor de la sala, perquè si no no té sentit, és el que tu dius, és que quan et parlen de l'obturador és que no saps què collons és, llavors, per aconseguir bons resultats has de saber què és l'obturador de la programació, o per aconseguir bons resultats en un altre camp has de saber què és l'obturador d'aquell camp llavors, és el que tu dius, és que hi ha paraules que
escapen al teu coneixement, és a dir arriba un punt que és que no tens el vocabulari suficient com per entrenar allò perquè produeixi els resultats que vols llavors, sí que està bé per fer quatre xapuses i per fer quatre mandangues però no et donarà treball de professional, per tant crec que per ser bo entrenant els models, potser el pas previ primer és ser molt bo en el camp en el que vas entrenar i després saber programar-los o entrenar-los perquè et donin el resultat que vols
i és una cosa que ve com a extra i això jo, per exemple, m'ho trobava molt ironhack a l'hora de contractar jo penso que és el rol més difícil que he intentat contractar mai a la meva vida que és un professor per ensenyar programació i vam arribar com a la conclusió era més fàcil entrenar un bon docent perquè en fes a programar que no trobar un bon programador que fos bon docent perquè era molt complicat trobar gent que fos molt bona a la docència, llavors això és el mateix
jo crec que t'has de preguntar quin és el coneixement de base i quin és l'accessori i en aquí jo penso que primer per ser un bon entrenador d'aquests models has de tenir un coneixement de base del camp, és a dir de la temàtica que acabes d'entrenar molt sòlida i després és el que sempre diem aprendre prop engineering sempre hi haurà un bootcamp de 3 dies que te n'ensenyarà o aprendre a la feina aquí ser un aprenent d'això és més senzill que no pas ser un gran historiador o ser un gran fotògraf
o ser un gran X i és interessant, llavors que sàpigues Alex que el que faré serà que intentaré posar en pràctica els teus consells de prompt engineering per aquest episodi en concret i em poso dos deures els primers és fer les notes de l'episodi 100% amb una eina d'aquestes, no sé quina exacta no tinc molt clar qui faré servir així que a veure si passen el test de l'Alex i la segona és que la setmana que ve et portaré els resultats i t'ensenyaré quin ha sigut el meu camí
per arribar fins allà, així que ja em reservo els 10 primers minuts del segon episodi, que ho sàpigues