Aquest és el de pim pam pim pam, no? Vinga. O sigui, pim pam pim pam vol dir jo t'explico això, tu m'expliques això i estem tots contents. Correcte. Havíem fet mai un episodi de pim pam pim pam? No, potser el que havíem preparat les històries aquell, el de l'assassí de gatets. Aquell era guai, és veritat, m'agrada molt aquell. Tens alguna cosa així que dius, hòstia, estic veient últimament i m'està flipant?
No, no, no, com a contingut de sèries i pel·lis, que no he tornat a veure res després d'allò, però més que res per un tema de temps i de focus i coses d'aquestes.
Això sí, si puc fer una petita recomanació d'un minut és que la gent que tingui videoconsola i tingui parella que jugui a un joc que es diu It Takes Two, que ens ha semblat una passada a casa, és un joc que s'ha de jugar sí o sí amb una altra persona, no te'l pots passar sol, té una història molt bonica i apareix extremadament divertit. De què va, Àlex, explica-m'ho.
Bueno, va d'una parella que es vol divorciar i d'alguna manera acabant com en un encantèric convertits en uns ninots que són les joguines de la seva filla i han de recuperar la seva forma normal a través de la cooperació, la col·laboració. Però té tot tipus de... és molt d'aventures, però la veritat és que l'han fet superinteressant. Si té els puzzles que has de fer i les dinàmiques, les pantalles als gràfics, les pantalles als mons, són molt creatius.
Alguna drogueta deu haver-hi, també t'ho dic, però, ostres, les 40 hores que hem estat jugant al joc, perquè més o menys dura 40 hores, una passada, una passada. De fotre-hi dues o tres hores cada vespre perquè havíem de fer sí o sí un món sencer, saps?, en aquelles dues o tres hores i val cada euro que s'ha pagat per aquest joc. Més o menys valia 40 euros, crec, doncs 40 hores de joc, un euro per hora, em sembla barat. I ja està.
Tu sabies que una de les recomanacions que jo et portava però que no et vaig explicar perquè no em va donar temps de fer, l'episodi es va fer llarguíssim, està molt relacionada amb una de les coses que tu volies parlar avui. Val, quina és? Jo et portava una companyia, ara potser ni entraré a mencionar-la ja, però de fet, potser sí que te la mencionaré perquè està, no sé si sponsoritzada, invertida, o fundada, segur que no, però jo crec que és més advisor i coses d'aquestes, pel teu amic Balaji.
Sí, bueno, amic, el vaig entrevistar un cop d'aquí a dir-li amic. Seria un concepte molt americà, el concepte aquest americà de ens hem vist un cop, hem parlat de vegades i som friends, saps? Però m'alegro que es quedi en aquell país, aquest concepte. Vale, vale, potser te la menciono. La companyia es diu Ultrahuman. Hòstia, el nom em sembla ja de pata total, eh? Vull dir, digue'm que no és una companyia de CrossFit. No és de CrossFit. Si entres, t'ho pot semblar, però no ho és.
Llavors, tenen dos productes. Un és un medidor de glucosa continu i l'altre és un anell, tipus d'Oura Ring. I em dius, hòstia, per què et sembla interessant? A mi em sembla molt interessant perquè, a veure, aquí hi ha dos conceptes diferents, i molta gent atxaca que tots aquests medidors no invasius, és a dir, que no et fan un forat, és bullshit. És data que van una mica cegues, no sabeix per re, i no donen una realitat decorada d'aquest que està passant al teu cos.
I que realment l'únic que té molt sentit, a nivell sensorial, és quan entres des d'un punt de vista invasiu a veure les curves de sucre i d'insulina que genera el teu cos, pots entendre més o menys, de manera bastant real, què és el que passa quan ingereixes segons quins aliments, quan fas segons quines activitats, quan dorms d'una manera o d'una altra, etcètera.
I de quina manera ajudar a treballar aquestes curves, a planar-les al màxim, i veure quines coses són beneficioses per tu, té el millor retorn que pots tenir.
Per tant, Long Story Short és una idea de lo que és a contínua a dia d'avui, és de les millors coses que pots portar durant dos mesos per entendre una mica com reacciona el teu cos a diferents coses, perquè si jo menjo una poma, segurament, la meva reacció d'insulina sobre ella serà diferent a la teva Àlex, perquè tu i jo, malgrat que ens assemblem amb algunes coses, som persones diferents. Aquesta és una d'elles.
I em sembla interessant aquesta companyia perquè combina una mica el concepte de les dues. És a dir, el que fa, i és la primera empresa que el que està fent, o el primer producte que el que està fent, és dir, mira, jo t'estic posicionant aquí dos productes, un és l'anell i l'altre és el medidor glucosa continu, i el que faig és que infereixo coses des d'un cap a l'altre.
Llavors, aquí sí que té sentit, perquè, per exemple, si en un tinc temperatura corporal, el puls OX, la variació de la freqüència cardíaca, si d'aquí també infereixo la part de la glucosa i veig com està afectant això realment dintre del teu organisme, puc treure molt bones dades de què està passant amb tu, perquè tinc informació real i a sobre tinc propietats de segon ordre.
Llavors, te la volia portar per això, perquè em semblava molt interessant per això, i a sobre perquè estava sponsoritzada pel teu amic Balaji, i em va semblar interessant. Però res, eres tu, en realitat, que em volies explicar alguna cosa d'Apple.
Avui ha sortit una notícia que es descobreix que Apple porta molts anys amb una companyia, com es diria undercover, de Macatotis, probablement, amb una companyia que tècnicament no estava associada a Apple, intentant desenvolupar aquest sensor, aquest medidor glucosa, sense punxades, bàsicament. Sembla ser que està en l'etapa de prova de concepte, però s'ha descobert una miqueta el time line de les coses.
Em sembla interessant, perquè tu que ets un friqui d'Apple, segurament coneixes algun d'aquests conceptes, o potser no. Es veu que Apple va estar subcontractant part d'aquesta recerca i alguns prototips que es deia Rockley Photonics durant molt de temps. Feien servir aquest tipus de sensors supracotanis, que s'apliquen a la pell, que monitoritzaven coses com la tapetatura corporal, la pressió de la sang, les tendències de glucosa, l'alcohol en sang, històries d'aquestes.
Ho trobo molt interessant. I després, la cosa més interessant, Apple va deixar de subcontractar-ho, va tallar tota relació comercial amb aquesta empresa, i després es veu que van muntar el seu departament.
Aquí hi ha un exploratori design group, el que es diu XDG, que porten molts anys treballant en això, centenars d'enginyers i enginyeres, que ho trobo fascinant, que una empresa que no es dedica a això li dediqui tanta recerca a aquest tema, per això que Apple té aquests cops amagats, i també crec que és una derivada de les grans empreses que realment canvien el món, és que no només fan merdes per destruir el planeta, sinó que algunes d'elles
també tenen iniciatives que el que faran és per llongar la nostra vida, no només en el planeta, sinó la nostra vida com a humans. I una d'aquestes és Apple. M'agrada perquè arriba en el... si tu i jo ja havíem discutit el tema aquest de per què el Apple Watch és un dispositiu mèdic i no és un dispositiu d'esports, no és un rellotge, no és un dispositiu mèdic. I això enllaça amb una altra cosa que volia portar. Tu coneixes Bryan Johnson, et sona d'algú? No. Vale. Ara estic burcanós.
Exacte, sí, Bryan Johnson, perquè és que no volia cagar-la mal. Bryan Johnson és la persona que va fundar Braintree, que és una empresa de pagaments que en el seu moment competia amb Stripe i tot això que va acabar sent menuda a PayPal.
Aquest tio ha fundat diverses coses a part d'això, però la veritat és que una de les coses que em sembla de bojos total, que surt com a derivada d'un fons que va crear la diversió que es diu OS Fund, que el que fa és invertir en life science, en medicina regenerativa, en com allargar la vida dels cossos dels humans, el tio ha creat una web, un projecte que es diu Blueprint, que el que fa és publicar, fer públiques, totes les seves dades corporals.
Diu que ell ja ha assolit el parar l'envelliment del cos i el que està començant a treballar és en revertir l'envelliment. A partir d'una sèrie d'exercicis, el típic, les flipades típiques de meditació, exercici, dutxes fredes, collonades d'aquestes, però tu veus el pavo i dius, sembla un superheroi. Ara, en qualsevol moment, et foto un guantazo i et gira la cara. Però si vas a la web, és que trobes totes les medicions del seu cos.
Ja no estem parlant de nivells de glucosa, sinó qualsevol tipus de proteïna, de component químic que té el cos està allà i està públic. Em sembla una bagenada. I no ho sé, potser tinc la intuïció que aquesta persona sap més coses que jo. Evidentment, una persona 10.000 cops més intel·ligent que jo. Per tant, m'agradaria saber què està en el cert en aquest tipus de coses.
Posar només una miqueta d'ombra de dubte en dir a veure si el que has aconseguit en revertir l'envelliment en realitat és compensar el desgast que vas tenir com a emprenedor psicòpata que treballaves 20 hores al dia i que t'havies cascat moltíssim i no sigui això el que has parat i no l'envelliment. Per això m'agrada posar sempre una miqueta d'ombra de dubte tot el que diuen els fundadors de start-ups perquè està ple de mentides generalment i de flipades.
Però si extreus la substància de tot això, veus que Peter Thiel, Jeff Bezos, aquest senyor i molta altra gent estan treballant molt en el camp d'allargar la vida dels humans.
Us trobo que és un camp que cada cop hi ha més inversió, cada cop hi ha més iniciatives en aquest respecte i que està directament i forta lligada amb temes com la batalla contra el càncer, contra les malalties que no tenen curació, etc. D'alguna manera estem posant molt més focus que fa molts anys en la medicina i crec que d'aquí poden sortir coses molt interessants. Fas cara d'estar-ho flipant. Sí, tio, m'estava mirant la pàgina del Bryan Johnson. Aquest tio viu en el Matrix.
Sí, aquest tio viu a 200 anys d'on estem nosaltres. La pàgina és blueprint.bryanjohnson.co i teniu material per llegir tota la vida, pràcticament, de la composició dels seus cabells, la flora intestinal, la composició dels seus pulmons... És una bogeria, tot el que hi ha aquí. És molt boig el que ha construït aquest home. És animal.
També et diré que quan tens els milions que té aquest pavo i tot el temps lliure del món, més rodejar-te de gent extremadament intel·ligent i els pots pagar sous exorbitats, perquè total tens centenars de milions al banc, doncs potser sí que pots dedicar-hi uns milionets a fer això.
Vinga, vull dir, evidentment que hi ha una part desinteressada i de progrés que sigui una millor espècie, però no sé quina part també això és ego i si realment això portarà enlloc, però no sé quina part d'aquestes pot escalar i que algú de la indústria farmacèutica decideixi dir hòstia, si això és útil, vinga, va, anem a fer-ho a molt gran escala, perquè a petita escala, evidentment, no arribaran enlloc, però no ho sé, em sembla una bajanada.
No, però veus, Àlex, hi ha molta gent que... té sentiments molt antagònics contra riqueses d'aquest tipus, però jo cada vegada més li veig el valor... A veure, el capitalisme és el millor dels pitjors, per mi és un drama i el fet que tu puguis pensar que el món està preparat és a dir, un espai finit està preparat per créixer de manera infinita no té absolutament cap sentit, i estic segur que dintre de 200 anys mirarem enrere, bueno, o potser no mirarem perquè no hi som,
però els que hi siguin, bueno, potser tampoc seran, perquè han passat el gran filtre de Fermi i allà s'han quedat, però en un cas hi pot haver que estiguin, si miraran enrere, que el capitalisme no és el model econòmic que serà el motor social, perquè per definició és una cosa que no té absolutament cap sentit, tu no pots fer créixer un món de manera infinita amb recursos finits.
Però cada vegada li veig més el valor i em dona esperança, coses d'aquest tipus, que l'acumulació de capital, de segons quines persones, té un retorn acollonant contra la societat. És a dir, el fet que tios com aquest l'arrebentin de manera esperpèntica i després estirin al monte a fer aventures d'aquestes rares i provin merdes d'aquestes, et dona esperança que innovacions que mai a la vida t'hagués pogut arribar a plantejar poden tocar la realitat.
I aquest tio, mira, és el que tu dius, potser sembla que estigui xalat, però de les seves aventures en sortiran coses molt interessants que segur que dintre de 20 anys miraràs enrere i penses, hòstia, aquest és un gran contribuidor d'això. I mira, un tio al qui sempre li tirem molta merda a pobra, jo penso que és un gran proponent d'aquest tema, és l'Elon Musk.
Segur que, per molt que lo diem, entre cometes, és l'as de tots els cops i el xaval té una personalitat delicada, jo penso que el món serà millor simplement perquè hi ha existit. I mira, et poso un exemple. Ah, mira, i tu lligarem una cosa? Hòstia, nano, aquest episodi del pim pam pum que has dit és hora, eh, xato? Surt d'entres, surt d'entres. Perdó, sé que és molt lleig de parlar bé de tu mateix, en aquest cas dels dos, però jo tinc un referent espectacular.
Mira, diré una cosa, jo saps que tinc llistes per tot, però en tinc una que m'agrada molt. Tens una de referents? Sí. Hòstia puta, tio. No deixes de sorprendre'm, tio. Tinc una llista de gent de les quals jo he trobat molta inspiració i molta influència, i que m'ha influenciat moltíssim, perquè d'alguna manera els considero els meus mentors que mai he arribat a conèixer. Algú dia podríem parlar d'aquesta llista, si vols, perquè m'interessaria, m'interessaria.
No cal que sigui avui, així ho deixem com suspens. Va, sí, i a més em fa bastanta gràcia perquè la tinc segmentada per verticals. És a dir, mira, tinc un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set verticals. Si vols te'ls canto, eh, però no sé si... No, no, no, fa un altre dia, parlem d'això, que trobo interessant, de referents en el sector, perquè crec que no s'ha perdat i vaig a fer girar la llista. Crec que estaria bé. Sovint es pregunta, no?, entrevistes de podcasts i de...
De tant en tant, a mi m'he dit, hòstia, en qui t'has inspirat i aquestes històries. Crec que és una part interessant. Bueno, què anaves a dir? Sí, en tinc un, una línia d'aquesta llista o un bullet point d'aquesta llista. És el Tim Urban, que segurament el coneixes, és el del blog Wait But Why. Sí, sí, sí, sí, no coneixia el seu nom. Doncs tio, fa dos dies ha tret un llibre. Bueno, sí i no. Anem a dir que ha consolidat molt contingut el que tenia i l'ha convertit en un llibre.
A què em refereixo? Ell tenia una sèrie d'articles que es deia The Story of Us, que eren una sèrie de sis articles que si ara vas al seu blog ja no hi és. És molt curiós, però l'ha tret el contingut aquest i ha muntat un llibre que es diu What's Your Problem. Hi ha una secció del llibre, evidentment al moment que em vaig adonar d'això, la primera cosa que vaig fer va ser comprar-lo, en tots els formats que vaig poder.
Hi ha una cosa molt interessant que és que et dona com certs personatges, 20 personatges, sobre els quals el món sense ell no seria el mateix. I tu al final ho penses i dius un és l'Alex. Però si jo ho penso, si jo no hagués crescut en aquest món, és que no passaria res. És que no li importaria a ningú. Potser el veí i el panadero que em coneix no m'hagués conegut i no passa res. Però el món hagués seguit igual.
Jo, per exemple, Alex, ja saps, i ho he compartit molts cops, jo no he navegat mai en una depressió, però sí que els meus estatànims canvien de manera molt forta i pateixo una mica d'ansietat. Està la meva família i no me n'anam a no pas. Jo el que faig és que quan veig que el món està fosc, sempre em repeteixo tres coses, però després m'endong una quarta i sempre m'ho dic a mi mateix i em funciona molt bé. I em dic, Marc, a l'univers no li importes? És igual.
A l'univers aquest problema que tens ara no és rellevant. Intento pensar en la vastitat de l'espai i la irrellevància que tenim com a persones existint aquí, des d'un punt de vista d'impacte o de qui collons li importa això. I si et dones compte, sense persones com Hitler... Sempre surt Hitler, tio. No! Com ens ho fem? Perquè, Àlex, t'agradarà més o menys el que va fer? Bastant poc, sí. A mi m'agrada molt poc el que va fer. Però és una persona que va aconseguir una autèntica barbaritat.
És a dir, si ell no hagués estat allà... I quan dic Hitler dic Napoleón. Al final abans no es feien productes com l'iPhone. Abans el tio conegut no era Steve Jobs. Abans el tio conegut... No, clar, clar. Abans el tio conegut era el tio que anava a la guerra. El món sense dictadors d'aquest tipus o sense líders com Churchill o gent així, segurament no hi hagués hagut un remplaç d'a. Si en lloc del marc hagués sortit un altre que es deia Pep, el món no s'hauria preocupat gaire.
Però si el dia que els pares del Hitler van fotre un polvo, aquell dia a nit se n'hagués anat la llum... No sé si és el millor exemple, però si aquell dia s'haguessin discutit, potser hagués sortit una tia que en lloc de dir-se Adolf, es diria Clàudia. I aquella persona no ha generat una sauna a la guerra mundial. No sé si m'explico, eh? Però són poques persones les que al final acaben moldejant l'outcome de la societat.
Amb el temps m'estic adonant que una persona que jo quan era jovenet idolatrava, sobretot de persona jove idolatrava estic jove quan té 18 anys, perquè li posen el discurs aquell d'Stanford i es fa palletes a l'habitació, cada cop penso que ha posat més mal a la societat que una altra cosa. Perquè, tio, si venen els marcians i es donen en compte que caminem pel carrer mirant una matriu retroil·luminada de 5 pulgades, pensaran que què collons ens està passant.
I penso que ell va ser com el proponent d'aquesta idea. Ha perpetuat una tragèdia. És a dir, què bo era el món quan el cavall de batalla de la telefonia mòbil era un Nokia N95. Quina autèntica meravella de planeta teníem. I ara, hòstia, tenim una cosa que l'únic que ens fa és que ens han de posar línies al terra, a travessera, amb un tener, perquè no creuem mentre mirem el telèfon. D'alguna manera està intentant evitar la teoria que només els més forts sobreviuen, els més adaptables als medis.
Seguirem això, ho trobo interessant, li fotré un vist de seu llibre perquè no el coneixia, però fent una analogia que has seguit tu amb Elon Musk, trobo curios que Elon Musk, com a cofundador de PayPal, i Braintree, una persona que va vendre l'empresa a PayPal, tots acaben lligant aquí, són dues persones que començant amb temes de pagaments, fan un fotiment de pasta i acaben creant empreses que canvien el món.
Jo sempre ho dic, la gent que em coneix al Capital Risk, sempre li tiro molta merda perquè generalment n'hi ha massa. El problema és que n'hi ha massa de venture capital, que donen calés a gent que no fotre res i acaben tirant pasta, que generalment és pasta privada, però de vegades hi ha molts fons de venture capital que gestionen calés públics, per tant estan tirant pasta dels nostres impostos.
És una part que els inversors, generalment ultraliberals, no perceben com a diners tirats i ells veuen que Catalunya tingui enbaixades, perquè es doni calés per promocionar la cultura o polítiques feministes, per exemple, això sí que es tira calés per ells, però fent aquí una miqueta la crítica social, on volia arribar és, el venture capital fa que certes persones que estan sobrequalificades o sobradament qualificades per canviar el món,
els donen una oportunitat, normalment no a la primera empresa a la qual els donen la pasta, sinó ajuda que faci una empresa, la muntin, l'escalin, la venguin, sigui una bona venda, i amb els calés d'aquesta venda aquesta gent poden després canviar el món.
Crec que per mi és un dels valors fonamentals del que hauria de ser el venture capital és el de invertir en gent que pot canviar el món, perquè al seu moment van invertir en Marc Andreessen, que va crear Mosaic, que acabaria sent el primer navegador d'Internet amb interfície gràfica popular, no sé si n'hi havia hagut una altra abans, però el que es va popularitzar va canviar la humanitat, va fer que Internet deixés de ser una cosa per friquis i militars,
valgui la redundància, per passar a ser una cosa de masses. El mateix que ara està inventant el tema de perllongar la longituditat de la vida del cos humà o l'exploració espacial o les energies renovables o altres tecnologies que puguin millorar les nostres condicions al planeta.
Per tant, trenquem una llança a favor del venture capital, sí, fan això i deixen d'invertir en merdes com el quick commerce, que no, això sí que trobo que no li millora la vida a ningú, perquè és que crec que tenen un impacte negatiu en la societat. No sé si estàs d'acord amb el que he comentat, però... Sí, però veig una tendència. A veure què en penses. A veure, sorprèn-me. A veure, millonaris n'hi ha en totes les indústries.
Malgrat, no et dona la sensació com que els únics que foten aquestes animalades són els millonaris de l'espai tecnològic? És que jo crec que només veiem aquests perquè és el sector on estem, però potser que hi ha altres grans invencions... A veure, entenc per on vas, eh? Aquesta gent segurament té una visió del futur, té unes ganes de canviar el planeta, però no sap si realment això és perquè estan en aquest sector o s'han ficat en aquest sector perquè tenen aquest tipus de personalitat.
És un molt bon punt, però et posaré exemples. Algú conegut? No ho sé. Warren Buffett viu a la mateixa casa que vivia quan tenia 18 anys. Et posaré més exemples. Coneixes un paio que es diu Bernard Arnault? I no sé si he destrossat el seu nom. Ui, hòstia, em sona molt. Qui és? Aquest home és el... I posaré cometes, posaré cometes, perquè no és el creador, però és un dels fundadors. I podria explicar la història perquè m'encanta la història d'aquesta companyia, de LVMH, que és... L'Ubleton...
Sí? Tens? Sí. Tu sabies que LVMH és l'única companyia, em sembla, dintre de les 15 més valuoses del món que no és tecnològica, accepta, accepta l'ada Warren Buffett, que bàsicament, a dia d'avui, no ho sabia. 25% del seu portfoli en Apple, per tant, es podria considerar tecnològica. Doncs sí, és una companyia fascinant, LVMH, però fascinant. De veritat que podria fer-te un episodi sencer només d'ella, perquè és que... Tio, és que m'encanta, però m'encanta.
Però aquest tio és archimillonari i té una sentida en la puta vida. En canvi, tio, Elon Musk el coneix mon pare. Surt a les notícies de TV3, al costat d'un pagès que està en compte en el referèndum, saps o no? Llavors, és molt curiós com hi ha industrials d'aquests, que han fotut molts calés i que... Disfruten de la vida i ho donen després als seus fills, saps? I s'obliden de canviar el món.
Però, en canvi, sembla com que tots aquests tecnòlegs tenen com la necessitat de... de posar tot plegat al món. I no dir que sigui dolent, eh? Tot al contrari, si al final és una meravella. Però és curiós, no? És curiós com que veus qui acabes coneixent. Acabes coneixent Bill Gates, acabes coneixent... Exacte. Acabes coneixent... No ho sé, és curiós, Àlex. No sé per què.
Però pot ser que sigui perquè aquesta gent, que està en aquest sector, coneix aquesta altra gent i en realitat tots són una sèrie de flipats. És a dir, flipats en el bon sentit de la paraula.
Evidentment, alguns són més megalomaniacs que altres i alguns tenen més problemes que altres, però suposo que retroalimenta que tu, una vegada entres en aquest circuit, tothom sigui un visionari, vulgui canviar el món, tingui la pasta dels recursos per fer-ho i aleshores això t'inspiri a dir que aquest tio ho està fent perquè no podria fer-ho jo.
I segurament deuen veure que aquest tio té una empresa que només val mil milions de dòlars, la meva en val 70 perquè aquest tio està intentant canviar el món i jo no ho estic fent. I també hi ha d'haver una part d'ego i una part de conductes grupals. El tema de si tothom ho està fent perquè jo sóc l'únic que no ho fa.
Segurament només veiem els que ho fan, però deu formar part del tema del sector que generalment si t'hi fixes qui acaba sent la gent que crea aquest tipus d'empreses són fills d'immigrants, són gent que s'ha expatriat, són gent que segurament han estat més fora d'un entorn familiar i si mires totes les biografies d'aquesta gent el mateix Jeff Bezos és adoptat si no recordo malament. Elon Musk és expatriat de Sud-àfrica, els de Uber també són de fora, tothom qui més qui menys és de fora.
Potser una de les úniques excepcions en el sector tecnològic és Mark Zuckerberg que al final és un típic home blanc heterosexual de tota la vida de per allà que mira doncs ho ha fet, però la resta, els de Google sense anar més lluny, també són expatriats versus els sectors més tradicionals com comentaves tu, sector industrial, sector farmacèutic, sector assegurances que són sectors que solen ser més negocis familiars que es passen de pares a fills perquè ens entenquem
i dit així perquè és de pares a fills, mai de pares a filles o de mares a fills, però el que vull dir amb això és que hi ha menys continuïtat en el sector tecnològic, hi ha de per si és molt més disruptiu perquè no vens en cursetat amb la tradició familiar, això no es pot tocar, hi ha un boart que segurament el boart d'empreses com Estrellada són la mateixa gent que va al sopar familiar o de Banco Sabadell per dir alguna cosa perquè són sectors molt més tradicionalistes
i més conservadors i hi ha entorns més familiars que els que estan muntats sobre Aventura Capital i dintre del sector tecnològic que al final molta aquesta gent no fa el que feia son pare i sa mare, sinó que dediquen a crear-se una altra cosa perquè és el que han cregut que havien de fer i no, i generalment són gent que ve rebotada d'algun sector, de fet l'única excepció, una de les poques excepcions que em ve aquí és el subnormal del Gary Vaynerchuk, que és el tio aquest que tothom compra
i engolleix el seu consell de merda, que és un tio que el que va fer és heredar les bodegues de son pare i se les dona que és el gran emprenedor de la història, evidentment que ho va escalar i és un geni del màrqueting i tu el que tu vulguis, però voler crear, crear, tampoc ho has creat tu, no? I vull dir, aneu amb compte també amb els referents que tinguem.