I tant, endavant. Si per una vegada que t'ho prepares... Vinga. En què consisteix aquesta preparació? Explica'n, va, sorprèn-me. A veure, potser primer definim de què anem a parlar. Jo imagino que la majoria dels nostres oients i oientes estaran més ociosos i ocioses últimament perquè ja no poden entrar al marca i a l'esport a llegir els comentaris com estan cagant, bàsicament.
Que imagino que és gran part de l'hora que ens estan escoltant, a part dels 3 o 4 que diuen que ens escolten des del cotxe, perquè, com bé us haureu adonat, últimament una majoria significativa de les publicacions online, digue-li diaris, revistes, llocs de contingut, inclús divulgació en general, llocs tan reputables com Xataka, per exemple, han implementat aquesta pràctica caïnista de les noves polítiques de cookies. cookies, val?
Fins ara la barra de cookies era aquella cosa que molestava i li donaves a acceptar todo perquè en realitat volies treure una miqueta d'espai de pantalla i tu volies passar a llegir els articles del dia i les tonteries que es diuen sobre els fitxatges i tot això al futbol, però cada cop ens estem quedant. Menys llocs on llegir contingut obert a internet perquè s'ha posat de moda el nou complement gestor de cookies aquest que és com o les acceptes totes o has de pagar per entrar al lloc.
O sigui, no hi ha no hi ha tutia, no hi ha l'opció de... A veure, alguns llocs ho tenen, eh? Però vull dir, si t'hi fixes, Sport, Marca, els diaris, com deia jo, Xataca, vull dir, la majoria de llocs de publicacions online han decidit implementar això, que jo trobo que és una pràctica molt caïnista i tinc tres o quatre idees al respecte, però bueno, tu si ho has vist o no t'has trobat amb això, Marc?
No m'hi he trobat enlloc perquè són pàgines que no visito, el que sí que vaig en el seu dia llegir, que jo imagino que això ve d'aquí i com que comentes que t'ho has preparat bé segurament em diràs que ja ho sabies, eh? Però de la mateixa manera que ara som els líders mundials en legislació tecnològica a Europa, se'ns coneix per això, tenim una indústria de legislació tecnològica acollonant, els nostres polítics són super eficients en aquest aspecte i ho legislen absolutament tot.
I va haver-hi la... és que no sé exactament si és una directiva, si és una legislació, no ho sé, però es coneix amb aquest sobrenom del Pay or OK, que va ser que fa un temps, se li va proposar a Facebook aquesta idea i que hi ha hagut molta controvèrsia perquè a Facebook en el seu dia li van dir, escolta, o deixes passar, a la gent traquejant-la o fent el que tu vulguis fent les teves pràctiques o que paguin per la seva privacitat i que paguin, no? Llavors, què va passar?
Que ningú va pagar llavors l'EU va dir, ah, no, no, clar, clar és que la gent no vol pagar, per tant, la gent ho vol gratis, per tant o passen gratis tu traquejant-los o passen gratis passen gratis, no? Llavors era com a veure, no ho pots tenir tot, o sigui has de posar-ho a l'ira a algun lloc i em sembla curiós, i jo crec que això ve d'aquí, oi?
Perquè és que jo vaig a molts pocs llocs a destinació, és a dir entro a poques pàgines a llegir la meva vida informativa digital, potser passa per fer una mica d'escrol a TechMeme, o com es digui, no sé com es diu en castellà, mai l'he.
Sabut pronunciar, i fer també una mica d'escrol tonto a Hacker News i ja està, això és tot el que jo faig a la meva vida D'acord, doncs vull començar amb una fe de rates, perquè fa uns episodis vaig dir que això era il·legal i no complia amb la normativa del GDPR. Doncs anava completament equivocat. Es veu que en diversos països de la Unió Europea, entre els quals Espanya i França, això ha estat ratificat per jutges. És a dir, això sí que compleix amb el GDPR.
Pensava que d'alguna manera havies de donar una alternativa no pagada als usuaris per poder entrar i accedir al teu site, però no és veritat, val? L'única cosa en la que no, que a mi em generava dubtes, era que estaves forçant l'usuari i que d'alguna manera l'estaves com obligant a pagar abans de donar-li tota la informació i no és veritat. És a dir, al contrari, forçant l'usuari a pagar, en realitat estàs fent que s'informi més, val?
O sigui, el paradigma que teníem abans era el de la penya o acabar acceptant tot i no s'ho llegia perquè era molt més fàcil acceptar i aleshores podies entrar al site i aleshores estava com incentivada a entrar gratis però acceptant, o sigui, menjant-se totes les galetes aquestes de tracking, no? Aleshores era una pràctica molt nociva i al final no havien servit de res les barres de cookies, no? Aquestes les maledides barres de cookies.
I en canvi, forçant l'usuari a que pagui o es registri o no pot entrar fa que s'ho repensi més i no acabi fent allò que no vol fer, mal? És a dir, és una manera molt retorçada de fer complir la GDPR. Que jo, tot i així, tot i que sigui legal, tot i que faci realment allò que es proposa i sigui probablement l'alternativa millor a com s'ha enfocat aquest problema, i mira que portem molts anys ja de barres de cuquis, crec que té uns problemes encara de base.
Per tant, fer de rates, demaniu disculpes, havia dit que no era legal i m'equivocava. Com deia, els països entre els quals ho han acceptat això, ho han ratificat els jutges, són Espanya i França. Recordem que, bé, d'Espanya no en parlarem perquè ja sabem ben bé com va el sistema judicial a Espanya. França em sorprèn una miqueta més perquè sempre han estat una miqueta més vanguardistes a l'hora de treballar en temes de llibertats i inclús de regulació tecnològica.
Dins d'Europa sembla ser que són la gent una miqueta més avançada, però recordem que de França només han sorgit tres coses bones a la seva història, com són l'enciclopèdia, la guillotina i Eric Cantona. Per tant, tampoc podíem esperar que fessin tantes coses bones perquè acaben sent un país europeu. Dit això, quins problemes proposa? A mi em toca molt la moral diverses coses. Primer, m'he quedat sense la pàgina de prova si internet va bé, que per mi era l'esport, perquè sempre havia estat allà.
Aleshores, jo quan he de provar si funciona bé internet, si tinc connexió, és l'esport. Aleshores, ja no puc fer-ho perquè sempre em salta directament i hi ha el cuquiquet. Aleshores, no sé si carregar notícies noves o no. No sé si està carregant la versió catsejada o no. per tant ja he hagut de canviar de pàgina i generalment feia diaris, per què?
Perquè els diaris canvien la informació molt ràpid per tant jo puc saber si tinc internet o no en el mateix dia perquè ha canviat la foto de portada si carregues una altra pàgina que no s'actualitza tan tan sovint, no saps si s'ha carregat en realitat la versió catsejada d'ahir això ho he hagut de canviar per exemple a Reddit i veus els fills que han canviat però clar, em molesta molt que surti el d'allò de segur que no vols baixar-te la nostra
app segur que vols continuar amb la teva vida miserable i carregar-ho des del safari, em fa fer un parell de clics més. Dit això, problemes que trobo, val? Un és. Amics i amigues que teniu una publicació online i que us dediqueu a això, no és sostenible que la gent pagui 10 euros al mes per cada una de les pàgines que visita. Aquesta és una. L'anomenarem com a punt número 1. És a dir, si la gent, precisament una de les coses que va fer triomfar internet és que la informació és gratuïta.
Que el model no és sostenible no et mai fa quin problema. Ets tu que t'has de preocupar de fer un model sostenible. I jo us asseguro que tots aquests sites informatius no seran sostenibles perdent la quantitat desmesurada d'usuaris que estan perdent ara, o sigui, que s'estan dinamitant a si mateixos, val?
Aquesta és una. El tema del preu. Si la gent ja té la fatiga del SAS, que és el concepte aquest que havíem parlat de fatiga de subscripcions, pago per Netflix, pago per HBO, pago per Disney, no sé què, que al final, fins a cert punt, la gent està incentivada a fer-ho. Per què? Sense fal·lograma pla, contingut de llarga duració, és per passar temps de qualitat en família, etcètera, però per llegir diaris o ets molt friqui.
I realment llegeixes diversos diaris al dia, no pagaràs 10 euros al mes on top off de totes les altres coses que ja fas servir, no? No pagaràs per el diario, punto es, no pagaràs per el mundo, per l'espanyol, per l'avantguàrdia per l'ara, per l'esport per el marca i per jo què sé saps?
I les 53 pàgines que llegeixes que no és sostenible a nivell de preu per tant, derivada d'això per mi un component social és a dir, o deixes que traquegi perquè ets pobre i no vols pagar això per tant, classes baixes acabaran acceptant les cookies, sí o sí, perquè no s'ho poden permetre i la privacitat passa a ser un joc de rics. Aquest és el punt número 1. Punt número 2. Internet havia de ser el món aquell ideal on hi havia el coneixement.
Gratuït, tota la compartició, el model de xarxa, aquell món utòpic al qual va començar com a lloc de recerca i que tot el contingut, d'alguna manera ens han atrapat amb això. I s'ha acabat convertint en el model freemium aquest de us atrapem, us atrapem amb el freemium, us donem coses gràtis, gràtis, gràtis, fins que arriba un punt en què ja, ah, és que això no és sostenible, ara s'ha de pagar, no?, com et faria qualsevol qualsevol start-up.
Per tant, hòstia, a mi aquestes coses no m'estan agradant. O sigui, ho estic trobant com una fugida endavant, no sé si el concepte existeix en català, però de buscar recabar aquests quatre xavos mentre s'estan fonçant en el vaixell. És com l'orquestra del Titanic que seguia tocant mentre el vaixell ja estava en vertical entrant cap a l'aigua, val?
Jo ho estic veient així, o sigui, si vols després ja farem una miqueta de prediccions, podem parlar del model de negoci de tots aquests sites, però estem. Contemplant l'extinció dels dinosaures davant nostre, Marc. A veure, deixa'm fer advocacia de les dues persones que junten amb mi, no no visiten l'esport, perquè jo ho entengui. Tu entres allà i tens dues opcions, que és el pay or okay.
És a dir, tu o pagues per entrar, lliure d'espionatge corporatiu, o dius que okay, i en el moment que apretes okay et treuen la privacitat, la vida, la roba, i t'exprimeixen el cervell. Correcte? Correcte. Llavors, el teu punt és que en un escenari com aquest la privacitat passa a ser una funcionalitat només accessible a gent que ho pot pagar no? Correcte Perquè bàsicament tenen un model de negoci de merda. Perfecte Ens hem entès. Llavors això ho estan aplicant molts outlets online.
Coneguts, no? Jo no m'hi he trobat, eh? La gran majoria, m'atreviria a dir o sigui, de tots els diaris, per exemple de primera i segona línia a Espanya, només público, que a més ja sol ser el diari d'un mes més d'esquerres, no ho fa servir, això, val? La resta sí, però és que ja et dic, eh? Moltíssims, moltíssims llocs i cada cop més. Clar, això acaba arribant als Estats Units, també.
De fet, als Estats Units ja ho estan posant en molts llocs, encara que no els ha arribat la regulació, però ja es veuen venir les orelles al lloc i també diuen, potser estan veient, oh, és una manera de fer pasta. Jo crec que estàs molt equivocat si vas a buscar la pasta del lector, eh? però bueno. M'encanta que estiguem indirectament putejant els americans, eh, amb la nostra regulació. Devem ser com el cosí tonto dels americans i els deuen odiar no saps de quina manera.
Però, a veure, o sigui, perquè tu has fet recerca, eh, sobre això, jo ja he pensat molt sobre el tema. O sigui, això d'on ve? O sigui, històricament tu tenies diaris que tenien el seu mode de negoci que estava superbé, no?
Els bons 90, quan hi havia l'Avui, el Periódico i els mítics diaris que no anaves a comprar al quiosc, els diaris tenien un bon model de negoci, funcionaven bé, tu pagaves un euret per comprar el diariet, te'l portaves a casa i allà fotien calés amb els classificados a l'anunci del Nissan a la portada de la Vanguardia i allò funcionava bé, però aquests tios, per lo que sigui, tenien una espècie de monopoli físic i geogràfic en el que tenies que tenir
una impremta per imprimir i les notícies de Barcelona no o competien amb les de Los Ángeles perquè no es trobaven. Aquí a Barcelona, el que diem, tenies l'Avui i el periòdico, però no tenies el New York Times ni el Washington Post. Llavors passa una cosa que es diu internet en què la premsa aquesta, quan dic premsa vull dir la de Gutenberg, o sigui, el press, ja no té valor perquè imprimir lletres és gratis i a sobre no tens la limitació geogràfica.
El que passa és que llavors tu ets un diari que té una estructura corporativa adaptada a allò antic i llavors hi ha uns que passen a competir a allò nou. I clar, és a dir, ara l'Àlex fa un blog que té la mateixa capacitat d'arribada que el New York Times. Llavors, evidentment, això és problemàtic. Això és el que ens ha portat fins aquí. I jo penso que aquí el problema està en aquest Messi-Middle. O sigui, en els extrems crec que estàs bé.
O sigui, si ets un tio amb costos molt baixos, que el que tu dius, no?, vols fer una newsletter que monetitzes com tu vulguis, encara que sigui inclús, vull dir, fer pagar als teus oients 10 euros al mes, El rotllo del Ben Thompson, saps? Mítica història d'un paio que escriu una newsletter, que, bueno, que, joder, el cabró en té un imperi, no?
Però, i a vegades comença a escriure una newsletter cobrant 9,99, si tu et trobes un vertical, el que sempre expliques dels mil fans, que tens mil tios que, escolta, que estan disposats a pagar-te 9,99 al mes perquè els expliques alguna cosa que els flipa, si a tu t'agraden els ganivets, i hi ha un tio que fa una newsletter de com es mou la ganivets, doncs per mil persones els val la pena pagar 9,99, d'acord?
I després, a l'altra banda, tens els únics pocs que han aconseguit el que tu dius, tancar el cercle, que em sona que l'únic diari que li ha funcionat molt bé a això és el New York Times, que crec que ara és un model de subscripció que funciona molt bé perquè molta gent hi va. Però, evidentment, al New York Times n'hi ha un, dos o tres, no més. A l'Avui no és el New York Times, el periòdico no és el New York Times i el Nacional no és el New York Times.
El Nacional no, definitivament no. El Nacional definitivament no, d'acord? poc serà el nostre esponsor, ja t'ho dic. Aquests clar, què passa que tenen una posició de merda perquè tenen els costos de la vieja guàrdia, però no tenen el model de negoci que els permet. Aguantar aquests costos de producció. Llavors, clar, si tens això, què fots? I és el que tu dius, és el mític exemple dels dinosaures.
O sigui, és que el que pot acabar passant és que els seus periodistes d'alguna manera es posin en sites independents o ja creats pel món digital, que no tenen aquest lastre físic i que surten ja adaptats a córrer per aquesta nova guerra, però és que de l'altra manera es fa complicadíssim. A veure, dues coses. Una és pel model de negoci, entrem per aquí, i l'altra és el tema innovació.
A veure si sóc capaç de tenir una miqueta de retentiva, que és una de les meves grans falles a nivell de persona, però intentaré retenir-ho, i si no m'ho recordes. Model de negoci. O sigui, posen aquest preu d'euros al mes assumint que la gent diu, no, si tu abans pagaves un euro pel diari cada dia, saps? Vull dir, aleshores, o per poc que el compressis, si el compraves tres cops a la setmana, això et surt més barat, no?
Això et surt un percentatge més barat. O sigui, només li surt molt més cara a la gent que només comprava el diari els diumenges. Però aquí estan descomptant tota la gent que no comprava el puto diari, sinó que li donava el diari o que només el comprava una persona, a la família i anava passant a l'altra gent o la gent que llegia el diari a la biblioteca, a l'hospital, a la feina, a l'aeroport, al tren, on tu vulguis.
Per tant, tota aquesta fase d'usuaris gratuïts ja existia i aquí no els estàs tenint. Segurament deuen pensar, no, aquesta és la gent que trackejarà. Mentida! Abans tenies la gent que tenies gratuïta, que et feia la marca perquè et parlava al diari, el movia d'un lloc a l'altre i tot això, i no l'estaves trackejant. Per tant, aquí tu ja estàs putejant i estàs fent un downgrade considerable a la persona que era usuari gratuït.
L'usuari de pagament, que en el seu moment pagava, doncs pagava i llestos i, de fet, tampoc ni l'estaves trackejant ni tenies cap tipus de control sobre ella. El problema que tenim aquí és un problema de model. En el qual tu ja per sobreviure necessites tenir les dades dels usuaris i tenir una certa retentiva perquè el model antic ja no funciona. A nivell de números, a mi no em surt, perquè l'hòstia que s'estan pagant tots aquests sites és categòrica.
O sigui, deixen de tenir la gent no només curiosa com jo, que ni tan sols entrava, que entrava un article o dos al dia i ja està, una miqueta per fer la gràcia, però que d'aquí no sé quina pasta feien realment, podien treure algunes dades perquè m'estaven trequejant si tu vols, però realment no tenien molta pasta. Ara de cop i volta, l'usuari curiós i l'usuari fidel desapareixen.
Realment passes a tenir un percentatge molt i molt i molt petit de la indústria, que sí que li serà igual pagar i ja està, o els que diguin, doncs accepto les cookies, però, hòstia, està venint molta... No sé si és potser perquè temporalment la gent diu no, no vaig a acceptar-ho, no ho acceptaré mai i llavors no entro aquí i em busco una alternativa gratuïta.
I potser d'aquí unes setmanes, quan vegin que la seva addicció als comentaris de merda del diari Esport o els seus articles horribles realment ja els fan durar l'ansietat, els dona el mono i ja s'han de tornar i doncs sí, a fer tard todo, aleshores acabaran tornant i s'acabaran recuperant. Jo crec que no. Aleshores, jo coneixent bé el sector, perquè tenim un client en aquest sector i que de fet és un client que no ha posat aquesta pràctica i són dels pocs que són més o menys rendibles.
Sé com va aquest sector. Aleshores, la majoria de publicacions online viuen o de donacions o de subvencions. I, de fet, moltes viuen de les dues.
Aleshores, hi ha diaris que s'acullen els que tenen llengües minoritàries a subvencions per preservació de la llengua en la que estàs publicant, o bé donacions privades i per això, evidentment, dins el grup Oprisa i el grup Godó, etcètera, tenen tots aquests lligams amb els bancs, amb entitats privades, tenen el contingut patrocinat i tenen favors, bàsicament.
Per això d'aquí la netejada de botes que trobem sovint a la banca per part del diari o a altres institucions, digue-li Mercadona, digue-li Zara i tot això perquè que són grans donants de les publicacions.
Dit això, per aquesta part seguiran funcionant. A mi el que em fa creuar una mica dels cables és que portem no sé quants anys d'internet i de negocis sabent que el B2B sempre acaba pagant la festa, és a dir, les empreses paguen la festa, i ara els diaris estan anant a desesperada a monetitzar l'usuari final. El B2C, que és dificilíssim, que només funciona si tens quantitats ingents de capital i si realment tens una bona marca.
I els diaris no tenen una bona marca. L'únic, ho has dit molt bé, el New York Times és l'únic que li està sortint bé. Estem veient que el Wall Street Journal s'està anant a prendre per sac, el mateix Elon Musk ja ha fet el tuit de bye-bye, saps? Però Wired s'està anant a la merda, TechCrunch s'està anant a la merda de reputació. Sí, perdó.
Publicacions molt reputades als Estats Units perquè ja ha arribat un punt en què ni els inversors, ni els bancs, ni tot això veuen que són models que no són rendibles i són completament deficitaris. Per tant, ens estem adonant tots que hi havia una gran bombolla i no era sostenible que hi haguessin tants periodistes, tantes publicacions i tal, perquè al final és una feina vocacional.
I el problema de les feines vocacionals és que estan mal pagades, que tenen un retorn incert o molt llargplacista i que la gent que véns a curt plaç o que mira només excels de resultats doncs no entenen aquestes coses, igual que no entenen la feina dels mestres o de l'educació pública però això ja en parlarem, o de la sanitat pública, perdó, d'això ja en parlarem en un altre episodi, no?
Per tant, està petant aquesta bombolla, tots aquests, o la majoria, jo anticipo una mica que hi haurà gran consolidació en el sector, ja ho estem veient, moltes grans publicacions estan xapant, portem ja mesos d'acomiadaments massius, grans retallades i segurament hi haurà fusions de diaris o diaris que per no desaparèixer s'ajunten amb aquest altre i tal.
És un tema molt complicat. Hi ha un altre angle que has mencionat tu que m'ha agradat molt, que és que i crec que l'havíem comentat en algun moment, que en el moment en què et passes en l'online, passes a competir de manera global. És a dir, jo recordo que va haver-hi un episodi que vam parlar del tema dels esdeveniments, no? Durant la pandèmia vam passar a fer esdeveniments online. Què va passar? Que va haver-hi un gran bu.
Clar, prepandèmia, tu fies el teu esdeveniment i, aleshores, era una cosa d'interès local perquè t'entrevistaves els empresaris, empresàries rellevants o la gent del teu ecosistema i és rellevant perquè gent que t'ho coneixes, són marques que t'ho coneixes i tal, i aleshores tens força afluència de públic. Després dius, ostres, clar, què passa? Si això ho faig online, tindré gent de tot el món. I dius, no, a veure, qui va a veure el fundador del tenedor als Estats Units?
Ningú, saps? O sigui, tots anem a mirar el número 1. Quan tot és gratis i tot és obert i tot és online, vas al número 1. O sigui, quan van obrir els museus online, què va fer la gent? Van a veure la web del Louvre, no van a veure el museu de pescadors de l'escala, d'acord? A més, vaig dir aquest en concret, no? Però el museu de xocolata de Barcelona tampoc el van a veure ningú, no?
Si el Louvre fos gratuït, immediat, si tu i jo ara aquí poguéssim dir, ah, d'acord, doncs donem una passa o apretem un botó i se'ns genera un portal i podem anar al Louvre, aniríem al puto Louvre. No aniríem als... desapareixerà tots els museus locals. Per què? Només tenen un sentit. Les coses tan ultralocalistes tenen sentit pels romàntics i per la gent que no té capacitat de desplaçament.
I aleshores, doncs, tenen aquest públic, però la gent, no sé si podient té, la gent, és que podent no em sona molt malament, doncs, agafen l'avió i se'n van al Louvre un cap de setmana, val? Aleshores, això passa exactament el mateix amb els diaris.
Quins estan acabant subsistint? Els que tiren de coses hiperregionalistes, que tenen la subvenció local, que tenen una estructura mínima i han muntat un model de negoci que amb quatre subscripcions, amb les quatre donacions de l'Ajuntament local i les quatre empreses que s'hi volen publicitar. Doncs poden subsistir gràcies a què els llegeixen 35 persones a Tortosa. I aleshores, el diari segurament de Tortosa, per dir alguna cosa.
Funciona bé per això, perquè explica la realitat, el que vol sentir la gent d'allà, veuen reflexada la seva realitat, parlen de les seves empreses, parlen de les seves famílies, veuen a un amic o un familiar cada dos per tres al diari i això els genera molt més interès que llegir La Vanguardia o no sé què, no sé quantos que d'aquests n'agafaran un però no en llegiran quatre Per què? Perquè el contingut global és exactament el mateix a tots els diaris l'únic que canvia és la línia editorial.
Aleshores, ja no hi ha cap tipus d'incentiu per llegir-ne quatre o cinc Tu diràs, va bé, vaig a llegir el meu i recolzar el meu localista perquè en realitat és el que d'alguna manera m'ajuda amb el meu dia a dia, però els internacionals aniré a buscar el que tingui la millor reputació i ja està, i no hi ha tant d'espai per tots.
Perquè la informació s'ha convertit, també diria que sempre ho ha estat, la informació global, però la informació ultralocalista no. Aleshores, clar, si tu muntes un petit diari amb una estructura de tres o quatre persones, que pot tirar amb el que dèiem, amb la subvenció de la Generalitat, la subvenció de la regió i de l'Ajuntament local, i que que hem quadrat negocis que s'hi publicitin, doncs ja tires, al final hem de tornar a això.
És a dir, tinc cert que portem dos anys o dos anys i mig parlant de models de negoci, sempre acabem tornant a la mateixa. Hi ha massa negocis que no tenen sentit, que no quadren els números. I a tots els hi arriba el seu dia final. I ara ho estem veient amb els diaris. Igual que en el seu moment ho vam veure amb els patinets o les empreses de delivery. I si Déu vol, algun dia ho veurem amb Globo.
Per tant, sembla que sempre estem explicant la mateixa... Estem donant la mateixa lliçó, la mateixa classe, la mateixa torra. Però, home, portem molts anys fent coses molt malament. Ja, però fixa't, el noticiari aquest d'Emposta per mi cataloga de micro, o sigui, de Ben Thompson. El que passa és que un té un tancament o un interès temàtic, digue-li tecnològic, digue-li de trens o de la Segona Guerra Mundial, més igual.
És a dir, té un tancament molt temàtic i l'altre té un tancament, com tu dius, regional, que quan es trenca la tovaria del costat del fuster surten una notícia al diari, saps? Llavors això és important. O quan algú es deixa la valla oberta de les vaques i caminen pel poble, apareix aquesta notícia que segurament no té espai en llocs grans com el New York Times.
Llavors, què passa? Quins negocis tenen sentit? Els que són molt petits, molt àgils i molt flexibles com aquests, que són operacions petites de dos, tres, quatre, cinc persones amb uns costos ja ajustats en aquesta nova realitat o, per altra banda, els monstres gegants que tenen aquesta inèrcia que ningú els para digue'ls-hi, però és que inclús aquí et posaré.
Agregadors com Facebook i Google que són els que estan funcionant bé en aquest món però per altra banda també tens grans corporacions que t'han sabut adaptar on tu has anat a visitar-les amb elles, com per exemple el New York Times on està el problema? El problema està al mig els que no són ni xitxa ni limonat és a dir, que tenen costos.
Encara dels d'antes però hi ha estructures que no funcionen en el món digital, però que tampoc tenen aquesta arribada ni aquest interès general, i a mi això m'olora no sé per què, però però quan penso en aquestes coses que estan al mig que no tenen gaire sentit, és a dir, que ningú pagaria per elles, jo sempre penso en aquest concepte del bundle, del cable americà. Com es diu això? Jo diria que és un paquet, un bundle és un farcell, en realitat. Oh, el farcell! El farcell és brutal!
Vale, doncs tenim el concepte del farcell. A mi el concepte del farcell em sembla fascinant i de les coses més sorprenents després de tirar mentos dintre de Coca-Cola. O sigui, hi ha alguna cosa molt rara que no saps molt bé per què passa ni com funciona. Però la idea darrere del farcell quina és? És que si som quatre persones i a mi m'agrada la Fórmula 1, a tu t'agraden els documentals de Flora i Fauna, a un altre les classes de guitarra i un altre les pel·lis dels 80.
Segurament nosaltres pagaria, cada un pel que els interessa, imagina't, pagaríem 10, però per l'altre pagaríem 1, com a molt la màgia del bundle és que, perdó, del bundle no del farcell, és que, aquesta idea, si tu dius no mira, és que et donaré una cosa que té la fórmula 1 i altres 3 més te la donaré per 7, i dius, hòstia jo estava disposat a pagar 10 per 7 és de puta mare, i a sobre m'inclou aquelles 3, que no m'importen una merda però més barata del
que tenia, però clar Clar, si això ho repel·liques per tothom, quan multipliques el que pagaries tu agregadament per tots o individualment per cada un, és molt més gran, no? És aquesta màgia que dius, no saps molt bé per què funciona, però és espectacular perquè funciona, no? I això es va veure molt als Estats Units. Tenien un munt de canals de televisió que s'estaven morint de fàstic i què es van inventar?
Es van inventar el rollo del cable i el cable és que els agregava a tots i tu pagaves una quota al mes i te'ls fotia a tots i com que hi havia un que li agradava la nascar i els altres els xous del rodeo ja anava bé perquè tenien gustos una mica separats i aquí això molora. Mític farcell català que porta l'esport el marc, el nacional tots junts i llavors tu entres en allà i com que cadascú li interessa una mica coses diferents, acaben tenint sentit.
Però no sé fins a quin punt hi ha algú... Mira, és que aquest és el mateix rotllo que sempre diem... L'Àlex i jo tenim un negoci que sempre volem fer però mai fem, que és el de muntar un podcast network en català.
Aquesta és la mateixa idea. O sigui, segurament no hi ha espai perquè ningú pagui per contingut en català de manera massiva, però possiblement sí que hi ha espai per oferir un farcell a tots els xous que funcionen en català perquè segur que hi haurà un molt interessat amb les obres de teatre que es fan a Catalunya, un altre molt interessat les visites culturals que es poden fer a museus i un altre sobre la història de Guifre i el Pilos.
Llavors, si juntes tots aquests tens un model de negoci bastant atractiu perquè pots agregar, molt contingut en el qual li pots col·locar cunyes publicitàries per tot arreu perquè d'alguna manera ja tens un volum més gran que no tindries de l'altra manera i funciona bé. Llavors, és un negoci que hem de fer algun dia, però però estem ocupats ara. Ara no és el que tenim al cap. De fet, ara m'he recordat que abans he dit que diria dues coses i n'he dit només una.
He parlat de la part del preu i l'altra és la part de la innovació. Una de les coses que m'hi sorprèn. Sí, per exemple, va bé el tema que parlessis dels bundles i del cable als Estats Units perquè és exactament del que volia parlar.
Pels pols de l'any 2000, mil anuncios, mil anuncis, segona A, propietat de David González Castro, que va fundar l'empresa... Hòstia, no t'ho sabria dir, però era una empresa que s'havia fundat molt abans de qui jo n'escués, probablement com deu anys abans que jo n'escués, més o menys.
Va ser de les primeres persones que va tenir un Mac a Espanya, de les primeres persones també que hi ha d'aquí, que va anar a la Macworld, a la conferència d'Apple per anar a veure les innovacions tecnològiques i tot això. Va ser dels primers en digitalitzar, veure les orelles al llop i la seva empresa és cas d'estudi en aquest sentit perquè ell va fer un moviment molt arriscat que va ser el de dir hòstia, vaig a tancar les publicacions en paper.
Vaig a aixapar la impremta, que és del que he viscut tota la vida perquè li estic veient les orelles al llop tot se'n va cap a internet va fer una aposta molt forta per internet, fa gositança al seu propi model de negoci que era el de distribuir contingut en paper i que li paguessin i tot això, a passar-ho a internet i recordo que en l'Startup Rain on la vaig entrevistar l'any 2015 des de fa gairebé 10 anys ja ho explicava això, perquè en feia molt més que havia passat li va anar molt bé,
va ser el que no només va salvar l'empresa sinó que va permetre que després la pogués vendre a Shipstead, el gegant noruec de publicacions i de contingut online que, entre altres coses, ha comprat també Infojobs i és posseïdor de molts portals i de moltíssim contingut digital. Aleshores, si el David ho va poder fer fa cosa de 20 anys amb les publicacions online que s'han convertit en els marketplaces, per què no ho han pogut fer els diaris?
O sigui, per què encara avui en dia trobem diaris en paper i tu diràs Sí, perquè hi ha moltes generacions que no s'han digitalitzat, hi ha els romàntics que no sé què ens ho comento. Sí, bé que van desaparèixer fa 20 anys certes publicacions en paper, però els diaris no. Diràs, és que els anuncis funcionen millor per internet perquè tenen tota la component, traquejables, tenen un efecte de xarxa pel qual amb el SEO fa que funcionin molt millor, retroalimenten, etcètera.
Ok, ok, però per què els diaris? No han vist veure aquesta defallida de tan lluny, perquè és que fa molts anys que parlem que el model dels diaris no funciona, que són deficitaris, que el contingut no genera suficient pasta, la única manera de fer pasta és venent les dades dels usuaris i perquè tinguis dades dels usuaris has de tenir quantitats astronòmiques, perquè si no tampoc és tan rellevant.
Després tens un altre problema, en realitat, quan tu ets un diari no suficientment generalista, tens generalment un o dos tipus específics de demografies. Aleshores, tampoc és tan rellevant. Per què Facebook i Uber i totes aquestes grans plataformes es dediquen a vendre les dades de la gent?
Perquè tenen talment tantes dades que tenen categoritzats molts segments d'usuari i veuen molts patrons de comportament que són diferents segons rancs d'edat, sexe, estatus social, tipus de professió, ubicació geogràfica, etcètera, etcètera. Quan només en tens dues, no saps si és casualitat o realment tu ja només estàs arribant a allò, val? Què vull dir? Que no és, estadísticament, tan rellevant. No pots comparar-los entre ells i, aleshores, no saps si la gent ja ve predeterminada,
ja té només uns costums i tens demografies molt més acotades. Són de menys valor, val? Tenen el valor només de la gent que vol anar a targetitzar targetitzar aquell nínxol de mercat, la persona específica que va llegir el Nacional. No sé en quin tipus de gent va llegir el Nacional i segurament no escolta aquest podcast, però tu vols anar a vendre certs articles a la gent que llegeix el Nacional, doncs tens molt clars.
Pots comprar les dades d'aquesta gent i anar-los a targetitzar i posar-los als anuncis d'Instagram i a Duolingo o les apps que faran servir, perquè segurament juguen a totes... Es dediquen a obrir les publicitats de Duolingo, tots aquests jocs que són enganyifes doncs probablement encaixaria, faria solapament el tipus d'usuari que llegeix el Nacional. Però bé, dit això.
Em sorprèn molt, a mi em sorprèn molt perquè no veig o sigui, he vist molt poca innovació en aquest sector en 20 anys o sigui, des dels anys 2000, et diré, posa-li 15 des que estic actiu professionalment, és el mateix puto model o sigui, s'han vist petites innovacions com és, per exemple pagar per baixar-te l'app o inclús alguns diaris, per exemple, això ho fan els nostres clients la gent de Nice, el País Basc, el que fan és tens com uns crèdits gratuïts cada setmana o cada mes.
Articles gratuïts i després pots anar comprant articles. Dius, hòstia, doncs no, realment vull llegir-ne un més vinga, doncs compro crèdits i puc accedir a un article més Micropagaments, ho veig com una cosa interessant.
Jo estic molt a favor dels micropagaments per les coses, perquè em fa més pal generalment pagar per coses que no utilitzo, però vull tenir la possibilitat, i gairebé mai tinc la possibilitat de fer un micropagament d'una cosa testimonial o ridícula per dir, no, no, és que realment jo només vull això. D'aquesta aplicació només vull això, m'agradaria poder pagar només per això. Jo realment només llegeixo un article a la setmana, val?
O sigui, és com per dir si posem pel cas, si tu llegeixis a l'esport, però realment a l'esport, per exemple, l'única cosa que jo llegia en el seu moment era a l'1x1 del partit, val? O sigui, m'agrada llegir l'1x1 del partit del Barça, i ja està.
No llegia la resta dels articles. Aleshores, dic, hòstia, jo seria capaç de pagar 50 cèntims, un euro, a la setmana, o cada dues setmanes quan jugui el Barça per llegir aquell article la resta, se me'n refot la Fórmula 1 se me'n refot els altres equips de futbol els altres esports la premsa rosa, la merda de contingut que hi ha, no, no, realment jo només llegia això les especulacions, declaracions foc creuat, populisme a mi no m'interessa, saps? les nòvies dels futbolistes,
Però potser aquell article sí que pagaria. Per què els micropagaments no han esdevingut una cosa més popular dintre dels diaris? No ho entenc. Per què no hi ha hagut altres innovacions? Ni idea. És fort, eh? Vull dir, no sé. Probablement també és perquè no hi ha hagut un component tecnològic dins d'aquesta... Si tu mires l'estructura de la gent que treballa allà, generalment no hi ha... És que no tenen ni CTO, aquestes empreses, val?
Si tenen una persona, tenen un departament d'informàtica, però no hi ha un CTO designat o un CTO de tota vida, sol ser la persona més senior, que porta 30 anys treballant al diari i que mira, per A o per B, per seniority, doncs s'ha quedat allà i és com el responsable de la...
Però no hi ha una direcció tècnica, no hi ha un director o directora d'innovació, de tecnologia, de producte, no s'han convertit en empreses i llavors acaben tirant de les subvencions públiques i de donacions privades i l'únic que fan és perpetuar el problema i crec que han arribat a un punt de no retorn en el que, hòstia, o canvien molt les coses, o calmaran moltíssims.
Clar, és que hi ha dos problemes. El primer és el que tu dius, és a dir, és una companyia que va néixer en el món analògic, ara s'ha trobat amb una cosa que és un espai digital, però clar, és el que tu dius, aquest discurs és que portem molt temps explicant-lo, o sigui, això fot deu anys que ho estem dient. Llavors, hòstia, amb deu anys no has pogut fer res, però bueno, sembla que no, d'acord?
Llavors, tenien un producte que estava adaptat pel món analògic i ara s'ha trobat amb una cosa nova que es diu uns i zeros. I, bueno, sí, han mirat qui era de tots aquells el que sabia manegar millor el Word i l'han fet CTO. Tio, ara és el CTO de la companyia, no? Però no tenen un producte adaptat a lo digital, sinó que simplement han dit, a veure, quines són les adaptacions que podem fer d'aquest producte físic que teníem perquè ara funcioni en una pantalla.
Allà, doncs l'han posat allà i ja està, i no han pensat més, no? Clar, llavors tens un producte que estava molt bé per llavors, però ara no funciona perquè hi ha coses que estan més optimitzades per aquest nou medi.
Aquesta és la primera, i l'altra després has dit, hòstia, és que tenen models de negoci de merda, però llavors tu et preguntes, ojo, model de negoci de merda sí, però, és que jo el que penso que tenen és que, o sigui, és que tenen un producte que és un commodity, o sigui, tenen un producte que no és que que només el model de negoci sigui una merda, és que el producte és una autèntica merda. O sigui, a veure, jo crec que sí que pots emetre micropagaments.
Per articles que vinguin de la mà d'editorial, coses que t'escriu una persona que tu segueixes, no ho sé, algú que tingui una línia de pensament molt concreta que a tu et pugui interessar i jo per això estaria disposat a micropagar, però què passa?
Que la informació que m'expliques que publica l'esport, són coses que a internet no es poden monetitzar de cap manera perquè és actualitat i és comodity, o sigui, si ells no ho publiquen de manera gratuïta ho farà algú altre, és a dir, ho farà Twitter i quan dic Twitter vull dir la gent, eh?
Són coses que acaben sortint, que s'acaben sabent tard o d'hora, i clar no pots competir amb una xarxa com Twitter o com Meta amb immediatesa amb immediatesa no pots competir i clar, quina informació és l'alineació del Barça?
Això és comodit això ho sap tothom, no és un pensament reflexiu, un editorial, una cosa pel qual tu vulguis micropagar, però no m'imagino l'Àlex pagant 25 cèntims per saber l'alineació del Barça, l'alineació del Barça ha de venir per una altra banda, i, clar, també és cert que, potser abans de tot el rotllo de... Tu te'n recordes que va haver-hi molt de moguda, no sé si seria finals del 2020. Principis del 21, que va sortir tot el tema de l'ATT, allò de l'up-tracking transparency.
Això va ser important en el seu dia. Segur que et sona el que vas que no te'n recordes. Allò que va sortir amb una 14.5 d'iOS que va trencar de quina manera es compartien les dades internament dins dels, dispositius, i que Facebook va posar aquell pop-up que demanava ajuda per mantenir un producte gratuït. Tu te'n recordes, d'això? Això va fer molt mal clar, perquè què es pensaven aquí?
Que d'alguna manera, lluitant per la privacitat el que farien serien com, bueno, tallar una mica les ales a companyies com Facebook, però al final qui més es va beneficiar d'aquestes coses van ser els grans, perquè d'alguna manera van poder seguir, utilitzant altres maneres de traquejar la gent, no?
Van fer servir mètodes molt més probabilístics i no tan basats, bueno, amb el que s'estava fent abans del pixel i tot plegat, em sembla una carnisseria, però potser i no ho sé, això és pensant-ho anal, eh? No sé fins a quin punt jo crec que cada vegada som més sensibles o tenim més consciència d'aquesta idea de privacitat.
Abans era una cosa que ens tocava un peu i que només deien aquells que ens pensàvem que m'agradava molt el concepte aquell de, no, és que aquest té alguna cosa que amagar, saps? Però en realitat no. Crec que cada vegada la gent és molt sensible en aquest tema i més et dona el fet Senta que hi ha gent que prefereix passar de la pàgina, que no dir no, entro, però és igual, però vaig despullat. Bueno, de fet, a veure, sí i no, eh? El tema de privacitat és una batalla perduda per molta gent,
per mi inclòs, eh? Mira que sóc una persona que realment el seu treball de recerca va ser... Perdona, no de recerca, el treball de final de carrera. Un d'ells, perquè en vaig fer dos, va ser aquest, d'acord? I llavors li vaig dir, hòstia, en el seu moment jo ja vaig teoritzar que s'hauria de... Tu hauries de poder rebre pagaments per les teves dades. Però, bueno...
Fixa't que la gent es queixa molt del tema privacitat, però després li dóna a acceptar tot, s'instal·len qualsevol merda, es miren la publicitat dels... Fan servir les versions gratuïtes i prefereixen menjar-se els anuncis, però perquè, realment, molt poca gent, realment una part molt insignificant de la societat, té la capacitat de poder dir, sí, doncs pago per YouTube aquest de pagament, val? Si tu coneixes algú als teus cercles immediats, Marc, que pagui per YouTube per no tenir anuncis?
No, ningú. doncs ja està, això és el que vull dir realment arriba un punt en què és absurd pots pagar-ho per alguna aplicació però no pots pagar-ho per totes quan totes fan això vol dir que el model està trencat, o sigui, hi ha un baló en ser el primer i el segon i el tercer però quan ets el cinquantè això ja deixa de funcionar vol dir que hi ha massa players al mercat, no sé quin és el futur de tot això, però el tema de la privadesa és complicat
perquè tu al final, la gent està conscienciada de... Sí, és veritat que hi ha diverses fases de la conscienciació d'una cosa, no?, de la penetració d'un moviment a la societat, i un d'ells és la conscienciació. És a dir, tothom ja sap inclús, encara que soni molt amagufo, però, hòstia, allò de que ens escolten i que tu ja veus el telèfon... Hòstia, el telèfon m'està mostrant publicitat de...
Jo què sé, qualsevol cosa, quan jo he parlat avui de sorra de gats, doncs fa dos dies amb la meva parella parlàvem de la sorra dels gats, que no sé què, que estava molt millor, per diversos dies veient coses d'agats a Instagram i tot això. Pot ser, viatge de confirmació, però crec que està més que destapat que això, que és així, que tracten les nostres dades i que tenen en compte que el micròfon està obert i totes aquestes històries.
Ha passat en més d'alguna aplicació, no dic que passi sempre, però dit això, és que clar, com monetitzes una cosa com la dels diaris? És que és molt complicat. O sigui, és molt complicat. Jo penso en... Per què no s'ha fet una estratègia trencadora amb el model i dir és que potser el que hem de fer és canviar el contingut. O sigui, com tu deies, m'agrada molt el tema aquest, no pots competir immediat, tens raó. O sigui, fixa't que ja ha canviat la vida a molta gent.
Ara molta gent, no és una majoria encara, perquè nosaltres pensem que estem dins d'una bombolla, la tecnologia, innovació, però molta gent quan vol saber que passa alguna cosa entra a Twitter i busca, o sigui, ahir mateix jo vaig veure que no anava a Facebook, i vaig entrar a Twitter en comptes de buscar a Google si Facebook està caigut, no, vaig entrar a Twitter i vaig veure que Facebook estava caigut.
Quan no funciona alguna cosa, vull saber alguna cosa de... Hòstia, em van dir que el papa de Roma està xunguíssim de salut, no? Vaig entrar a Twitter, tio, no ho vaig buscar a Google. Per què? Perquè tens immediatesa. Aleshores, també la teoria pendular aquesta de quan hi ha un moviment molt heavy cap a un cantó a la història, doncs es fa un efecte contrari, el pèndol tendeix a anar cap a l'altra banda.
Passa exactament el mateix amb el contingut. És a dir, fixes, quan totes les pàgines van decidir tirar pel clickbait perquè veien que les xarxes socials estaven creant contingut i els estaven una miqueta robant la informació i tal, van decidir crear el clickbait per veure si atraien a la gent a dir, comparteixo, jo també, es van unir els diaris es van unir a les xarxes socials i van començar a posar contingut de merda, que en realitat és una miqueta com
una preview, un tastet del que havies de publicar perquè cliquis si cabis entrant a la seva pàgina què ha fet això? Doncs ha fet que molta gent faci el moviment reaccionari, aquest tipus de coses, que diguin no, doncs mira, jo ja comparteixo la informació directament, periodistes que ho comparteixen directament, gent que està d'entrada o experts dels.
Ecosistemes diferents que ja publiquen el contingut allà, i llavors ja no vas als diaris, les diaris els hi ha sortit malament, els hi ha sortit granota, el moviment aquest. Què passarà? Realment el que està passant és que estan accentuant encara més això, estan forçant a la gent que entri a les seves putes pàgines quan en realitat segurament el que haurien de fer és seguir la màxima aquella de si no pots amb ells, uneix-t'hi, no?
I aleshores dir, val, no, si el el valor del contingut, és que avui en dia ha de ser gratuït, ha de ser immediat, tot això, anem a posar-lo tot, absolutament tot a les xarxes. I anem a pensar com podem incentivar perquè la gent entri a la nostra plataforma.
Quina podria ser? No tinc ni idea. Això que estàs a part, que jo crec que he fet un gran esforç preparant-me tota l'altra part del model de negoci, d'on venia la regulació i tot això, però, parat a pensar, per què voldries tu, per exemple, entrar i registrar-te a un lloc com el Marc a l'Esport.
Segurament podries fidelitzar la gent, sí, amb diversos vectors, però un podria ser, realment, tu estàs molt identificat amb aquell projecte, doncs ha d'haver-hi una part de maçanatge i realment fer que, en comptes de forçar la gent a que pagui, és realment anar a buscar la gent que, vol pagar-te, perquè realment creuen el projecte, no?
I fer-los pagar la festa, d'alguna manera dient, i donant alguna sèrie d'avantatges, no només l'accés a la informació, que això ja és un commodity que està tot arreu, perquè si no m'ho dona el marca m'aniré a un altre lloc on no m'ho posin o m'aniré a buscar a Twitter o a YouTube, perquè tota aquesta informació ja està oberta.
Però què em pot donar el marca? Doncs potser la interacció amb els periodistes o amb la gent que, d'això, interacció amb els celebrities o sessions de pregunta amb qualsevol cosa o streamings en directe, privats, amb estrelles del bàsquet o amb el tenista de moda o amb qui tu vulguis.
Podríem començar a conceptualitzar aquest tipus de coses i veure com, segur, segur, segur que hi ha 10 o 12 coses que pots fer com a portal d'aquest tipus de contingut per fer que la gent entri a la teva plataforma si realment aquest és el teu valor encara depèn de les visites però queden 4 minuts i tampoc crec que doni molt més per això, però és que el món de les visites s'acaba Ja vam comentar en l'episodi anterior
d'Ark que deia els navegadors ara entraran a les webs per tu. ChatGPT ja ho està fent. O sigui, per bé que tinguis el clic que potser aquests bots que estan sent els diaris els estan bloquejant, si s'està posant com a pràctica estàndard el bloquejar els bots a través dels robots TXT de moltes pàgines perquè no puguin entrar allà, crec que és una cagada descomunal, però descomunal. És un tret al peu amb totes les de la llei què passa?
Que t'estàs equivocant de peu a peu o sigui, el teu negoci no és que estigui desapareixent, el teu negoci ja ha desaparegut però tu encara no ho saps val?
Aleshores clar, jo començo a pensar que a la que es trobin que hi ha la gent, no és que no entri a la web és que està 0 minuts o està 2 segons, perquè entren veuen que li surt la cookie aquesta i tanquen, oh pitjor, entren entrant, accepten les cookies, diuen, joder, estic sent tracat, però vaig a veure el contingut i el contingut segueix sent una putíssima merda i diuen, home, doncs la meva privacitat no s'ho val, això, saps?
O aquest contingut no mereix tenir les meves dades i ja no tornen a entrar mai més? Aquí és on es trobaran el problema. O sigui, el model de negoci de les visites, de passar temps en pàgina, de clicar d'una secció a l'altra, de poder-ho tracar, aquest s'ha acabat. O sigui, s'ha acabat ja, val? Aleshores, on has d'anar? Bueno, veus petites coses, Veus que el Marc Arafa té un streaming més o menys, diria que no és 24-7, però té un streaming allà on going, a l'esport han fet un podcast.
Crec que s'ha adonat que potser el futur dels actors està en el contingut, però han entrat tardíssim i molt malament. Saps què hauria de fer l'esport o no? Què hauria de fer, Marc? Esmorzar de forquilla.