No hem començat fort l'any, eh? Sí, com l'any passat, bàsicament, i com els dos anteriors, sense preparar res per part meva, què et sembla? Sí, no, estava pensant, clarament no és la teva resolució... no, resolució no... Propòsit. Propòsit de l'any, no l'és, no l'és aquest, eh? Aquest any tampoc, eh? No, i encara no els he fet...
Només tinc un que ja venia clar des de, rotllo, el setembre, o des que vaig començar a estar una miqueta millor de l'Èrnia, que és posar més al dia temes de salut física, ja que el 2024 vaig invertir molt en salut mental, però física s'ha descuidat una mica, aleshores tornar a encarrilar això i posar-ho en la bona direcció. I no ho sé, potser en tinc algun més, segur que en tinc algun més, però no he tingut el dia aquell, i necessito un dia de reflexió, de pensar-ho i tal...
Ahir tot just vaig llegir al correu que em va arribar un missatge necessari de Feature Me, que em vaig enviar des de l'any passat, i Déu n'hi do, eh? Portava moltes cosetes, prediccions fortes, algunes encertades, algunes que no, i tinc ganes d'escriure-hi el d'enguany. Te'n recordaves, el que havies posat? Absolutament, no, no me'n recordo mai, tio, no me'n recordo del que vaig dir ahir, com collons, no recordava un e-mail que vaig escriure fa un any, tio, no, no me'n recordo, per res, per res.
Com a molt... Puc recordar-me el context, no?, de hòstia, quan el vaig escriure l'any passat, el gener, doncs mira, a l'empresa devíem estar així, a la família això, estava passant el de, fos, fa tres anys, l'Ukraïna, l'any passat, hi havia el conflicte, jo què sé, saps coses així com més grans que et poden ajudar a pensar o esbrinar quines prediccions has fet o com pots estar influenciat, si heu marcat el cista, si no ho era, etcètera, etcètera, no, el contingut, no, me'n recordo.
I abans que entrem en la matèria que no hem preparat, els teus propòsits de l'any passat, bé o no? S'han complert o no?
No he fet la revisió dels propòsits de l'any passat encara, és que no ho he fet, ja saps que jo tinc el guterplan, no l'he fet, la vida l'he fet ahir, tio, però per cap d'any hem estat fora, i tot just ahir vam tornar, entre que tenia el meu aniversari, no sé què, hem anat a dormir tard, i tenia la casa feta un cristo, i vaig acabar d'arreglar coses a les dues de la matinada, saps?
Ara no em posaré a fer el diari ni els propòsits i coses d'aquestes, perquè a més havia dormit molt malament la nit anterior, com a lo igual, no era el millor moment. Així que durant el cap de setmana faré aquestes coses. És que el meu any comença molt pitjor del que em semblava, perquè acabo de recordar, perquè ho has mencionat, que evidentment ahir no només era cap d'any, sinó era el teu aniversari. No, Marc, tio, tenir amics per això, eh? Mira que és fàcil, eh? I aniversaris són fàcils.
És que jo crec que de tan obvi que és, se'm fa difícil. A mi em costa molt recordar els aniversaris, de fet crec que recordo el meu i el dels meus pares pocs més. Jo no en recordo cap, ja t'ho dic, només el meu, i perquè és aquell dia, ja està. Però el teu és tan obvi que m'hauria de recordar, perquè no me'n recordo, Àlex, és una merda, això. Saps per què t'hauries de recordar tu? Perquè la gent se n'oblida generalment perquè estan de ressaca el dia u, però tu no estàs de ressaca.
Aleshores t'hauries de recordar, tio. Shame on you. Totalment. Ahir vaig sortir pel carrer, no ho sé, haurien de ser a 9 del matí, i és que semblava que haguéssim tret aquí un atac químic i no hagués quedat ni una sola persona dret al carrer i hi hagués tot el material al seu lloc. Mira, vaig sortir al Parc de Guell i no hi havia ningú ni Parc de Guell que digués, això és raro. Vinga, anem amb material o què? Sisplau. Tinc com dues frases sueltes, ja està.
Crec que hem tirat per camins diferents quan pensàvem de fer. A resum de l'any ho vaig pensar, dic, bueno, són coses personals de tipus, el millor pitjor moment. Una miqueta vaig estar escoltant al podcast de My First Million i feien un de millor... O sigui, resum de l'any i feien el teu millor moment de negocis, el teu aprenentatge més gran, la teva cagada més heavy, la teva pitjor inversió... Coses aquestes. És una bona estructura,
però no l'he acabat d'escoltar. I tu ho has tirat per un altre cantó. La teva narrativa estava bé perquè ho has fet sonar com que... Això quan ho vam pensar, quan literalment hagués pogut parlar en present perquè era fa deu minuts. Exacte. Comença per lo teu, que almenys tu ho has preparat i jo em comprometo a improvisar-ho correctament. Mira, comencem pel moment. Val. Mires enrere i quines són els dos highlights que recordes de l'any? Saps com aquelles coses que dius... Jo què sé, eh?
Pensa en una marca. I aquí és un d'aquells exercicis molt bons d'entendre que no existeix el... Com es diu? L'ibre albedrió. El free will, saps? Com es diu això en català? Lliure elecció. Ah. Lliure elecció. Sí. Perquè albedrio no crec que existeixi així. Albedri no està, no? No ha vingut. No crec. És d'aquelles coses que et dónes compte que no tens lliure elecció perquè moltes vegades et pensen en una marca i la primera que et ve
no és la que tu volies. Sempre et ve una altra. Nike. Sempre em ve Nike. A mi. Llavors tu tens una condemna, no tens lliure elecció. Tu tens una cadena perpètua amb la marca. Exacte. Doncs amb això si penses enrere i dius millor moment, pitjor moment. A mi els dos com han vingut han sigut claríssims. No sé per què. Tira, tira. El millor o com la cosa que més em va sorprendre va ser... I ja em dius, tio, per què t'ha vingut això? No ho sé. Saps quan van capturar el coet amb els pelillos?
Sí. M'ha vingut això com a highlight de l'any. O sigui, com dir, hòstia, quina cosa recordes de l'any? Recordo com a positiva, evidentment, perquè sempre recordes més de negatives. Veus? De negatives m'han vingut moltes. M'ha vingut quan van intentar matar el Trump. Hòstia, jo era com algo... Joder, que intentin assassinar un candidat de president complicat. I em va venir la dana. No sé per què.
Home, sí. O sigui, són més coses en context geopolític, vull dir, no coses personals, pel que vaig... És el moment, com el moment de l'any. O sigui, quan tu... Aquest any, m'ho invento, que no sé si en el cas o no, però jo què sé, va ser una carrera de 10 quilòmetres o vas anar al gimnàs i no vas sortir el diari. I això m'encantaria, eh? Però... Ja. Però no. Saps? Jo sé què passa, que per coses que han passat fora de la meva vida, doncs tinc una memòria molt dolenta.
O sigui, sí que sé coses que han passat aquest any, però no. Però hi hauria coses que potser patino i dic, ah, no, és que en realitat és del 2023, saps? Vull dir, si cau molt cap al final del 2023 i penso que potser està... És a dir, no ho sé, saps? Tinc clar que hi ha certes coses que han passat aquest any i... És el que deies tu, no? El tema de la dana, el del Trump, per exemple, que són coses molt clars.
Però el del Trump d'aquí dos o tres anys no ens en recordarem si va ser el 2024 o va ser el 2022, per dir alguna cosa, menys que tinguis molt clar els cycles d'eleccions als Estats Units, que tampoc els tenen clar ni ells, no? Però... Però t'han deixat oblidar relativament ràpid aquestes coses. Després hi ha molts esdeveniments que s'allarguen en el temps, no? Perquè podries dir... Abans pensava, dic, hostia, tot el tema del conflicte a Ucraïna... Fa molts anys ja d'això, no?
Realment... Des que s'ha fet més mainstream, probablement només són tres, però en realitat ve des del 2010. Històricament ve des de més enlluny, però realment porten molts anys. I amb el d'Exrael passarà exactament el mateix. Ara fa un any i mig que estàvem mainstream, però és un tema que ve de llunyíssim. Clar, ho contextualitzes en aquest any o no? És a dir... Clar, és bon punt. Per mi seria més un s'ha fet més mainstream aquest any. Per què diguéssim, no? Però bueno, sí.
Sí, perquè el conflicte a Israel segur que l'any 1512, quan feien aquest review d'any, ja el posaven. Ja hi era, exacte. No, no, per això. Jo en tema... En tema més macro no m'hi ficaré, perquè tampoc no... Primer, perquè no m'he preparat. Segon, perquè m'interessa menys en aquest sentit. Però sí que a nivell més especialitzat, més específic per a la nostra audiència, sí que hi ha tres o quatre coses que a nivell del nostre entorn ens interessen més. Jo crec que és un moment molt...
Hi ha hagut tres o quatre moments molt bons, per mi. És que ja aquest no és millor ni pitjor, és un moment de cring. L'esmorzar a la forquilla. Què va, tio, el moment de... El conflicte entre WordPress i automàtic i WP Engine. Ah, vam parlar, de veritat. Per mi va ser un dels moments més raros de la història recent en el món de la tecnologia a les startups, perquè ha convulsionat els efectes que ha tingut allò.
Aquell pique, que ja en vam parlar bastant bé, però després ha sortit pràcticament tothom a parlar-ne, a posicionar-se. Com ha sigut l'article del Founder Mode, que va crear aquest Rip Link Effect, de dir, ostres, i després ha tocat aquí, ha tocat allà, ha tocat als bicis, ha tocat de la manera com es reporta, s'ha creat contingut de Founder Mode.
La persona va passar amb aquest conflicte en què van sortir tots els grans creadors i mantenidors de Codi Lliure i de totes les comunitats, donant la seva. Per exemple, el de Cost va fer un article que em sembla que era per a preservar els valors d'open source i fotre'n cullerada. El DHC també va tenir molt a parlar en aquesta... i va donar els episodis aquests curiosos del tio sangrant a mitja entrevista, el meltdown aquest que està tenint a Twitter...
No sé, ha estat trencant molts llassos, moltes amistats, moltes relacions, segurament més d'un contracte amb molta gent, molts litigis, etcètera, que crec que és bastant rellevant. No sé si és una miqueta show, és un moment show com l'any anterior hi havia hagut això de xutar Sam Almond d'OpenAI. Un equivalent, en aquest sentit.
Aquest és un dels moments, no s'hauria dit que és millor o pitjor, probablement és pitjor, perquè és un moment d'escàndol i no ha aportat res positiu a la societat més que fer caure certes mascaretes. Però bueno, en aquest sentit, crec que aquest és un dels més destacables. Un altre que trobo que és bastant rellevant, però després que tu posessis totes coses superdolentes, posar-me per la bitcoin em deixava a mi com un puto criptobro i tampoc és el cas.
Però sí que trobo rellevant que potser com a... Ja et dic, per mi és la dissonància cognitiva aquesta que tinc d'una banda vull que vagi bé, però d'altra banda sé que hi ha gent molt xunga amb la que no vull simpatitzar en el món del bitcoin. Però que hagi creuat la barrera dels 100.000 dòlars és una cosa molt rellevant, sobretot perquè mostra que es poden fer les coses d'una altra manera.
Pots trencar un mercat com és l'economia, reserves federals, etcètera, des d'un angla tecnològic i certament molt místic. Hi hauria un altre que aquest sí que el considero un bo, que és el de l'empresa de Mark Cuban, està fent el mateix amb la Farma, les farmacèutiques. En vam parlar d'ella, eh? En vam parlar, sí, vam dedicar-lo a un episodi. I continua creixent, continua bé, continua l'home fent apologia del seu producte, evidentment, i crec que és un producte bo per la societat americana.
Per tant, també vull destacar-ho positivament com... Joder, algú que té els santíssims pebrots d'agafar i dir... Públicament el que pensa, vull dir, és una persona que mai s'ha amagat de les seves conviccions polítiques, lluita pel que creu, creu que el sistema farmacèutic dels Estats Units és una autèntica basura, i ho està canviant.
Ha tingut algunes enganxades per Twitter amb algun CEO, més o menys famós, que es queixava de la seva assegurança, del sistema mèdic, i deia, posa els teus contractes, posa'ls, evidentment, venen el seu producte, fes-los públics, tots els nostres contractes són públics. Si això, comencem a fer-ho més públic, les grans es sentiran forçades a que hi ha un canvi de paradigma i algun dia caurà aquest sistema com un joc de domino.
Per tant, jo crec que és una de les coses més rellevants que ha tingut aquest 2024. I potser una altra que ja m'agafa una miqueta més, que això ho tindràs més clar tu, que és els progressos amb intel·ligència artificial de dir, hòstia, cap a on estem anant, no?
Realment, que si hagi sumat, que s'hagi decidit, que totes les grans tecnològiques van a aquesta batalla, és com la gran confirmació que això no és NFT, que no és blockchain, que no és el circ de la nova tecnologia que pot patar per un altre cantó i patarà per altres milions de motius, però no perquè no hi hagi xitxa, perquè no hi hagi producte, perquè no hi hagi uns reptes tecnològics.
Hi ha casos dos molt clars i això s'ha demostrat que, collons, l'empresa que ha de ser la més valuosa del planeta ara és Nvidia, que s'hi ha trobat una miqueta de retruc en aquest sentit, però cap empresa va passar a ser la més valuosa del planeta per fer blockchain en el seu moment, ni per fer cripto en el seu moment. Per tant, trobo que això també és un progrés net a nivell de societat, és un dels millors moments de l'any. Sí, això és bèstia, el context històric aquest.
S'estan sentint moltes veus que el progrés que té aquesta tecnologia és molt asymptòtic i que, d'alguna manera, o l'arquitectura que estem pensant per entrar en aquests models ha estat toquant un sostre i que no hi ha l'evolució que hi havia. A mi em fa molt de gràcia, això, aquest sostre asymptòtic. Hi ha un tio que m'agrada molt, que era un pupilo d'Adam Gilbert, aquell tio que té un llibre de Happiness.
Es diu Levari, ara no recordo el nom, però em fa molt de gràcia perquè és la persona que li va trobar com una base científica als problemes del primer món. És a dir que els problemes del primer món estan, d'alguna manera, enquistats psicològicament en la mentalitat humana i no els justifica, però sí que diu que hi ha una base científica per la qual els tenim. Ara no entrarem en el motiu. A mi això em sembla la mateixa idea.
Tu tenies una tecnologia que, clar, de GPT-2, de GPT-3, de GPT-4, veies com una evolució increïble i ara sembla com que, entre cometes, aquella via evolutiva s'ha estancat una mica, però, per altra banda, veus que els models estan creixent per altres vies, com per exemple, un context més ampli, que pots passar un context gegant a la conversa. Això per mi fa tota la diferència. Qui utilitza aquests models com una cerca de Google és un error.
Per fer preguntes molt curtes, molt concretes, crec que treuen el millor de si quan tenen una finestra de context molt gran. Tu els hi passes d'entrada un llibre o tota la teva base d'escrits que has fet. Aquí és on veus que hi ha els millors resultats. I l'altre, per exemple, és les diferents modalitats d'ús que pots tenir amb ells. No veig molta gent que ho utilitzi, però la interacció en veu és surreal.
Em sembla una cosa tretes d'un planeta totalment alien a nosaltres que ens ho hem portat aquí i és tecnologia divina. I sembla com que haguem posat aquesta marca de... No, és que això és el que hi ha i no és interessant o està estancat. No ho sé, em sembla tot menys estancat, sincerament. I jo això ho posaria 100% en el cas d'èxit. Evidentment, tot el que hi ha al darrere del que has mencionat, del corporate drama de l'OPNI i Sam Alman, que em sembla una persona una mica shady.
En fi, potser aquest està més pel negatiu. Però tota la reneixença aquesta de la intel·ligència artificial, perquè com que sabem que és una cosa que ha anat i ha vingut durant molts anys, jo crec que ara està per quedar-se i sense dubte és una nota superpositiva. Però saps què passa, Àlex? A mi no sé per què em venen més coses negatives. Tinc una quantitat de negatives. Vinga, dispara. Però no negatives, eh? Potser dolentes. Vinga, dispara. He pensat millors i pitjors productes.
I amb millors, no sé, potser sí que em ve coses de l'AI, però amb pitjors, és que em venen un carro. Per exemple, el pin aquell de Humane. Sí. Divertidíssim. Divertidíssim. Vam riure molt d'això. 2024, pitjor producte, claríssim. Però jo crec que hi ha un que el passa per l'esquerra i que és totalment que són les visions. A mi això em sembla un flop sense precedents. Perquè una cosa és que una petita startup, amb molt funding, però una petita startup, treia un producte i te la juguis.
Però, home, qualsevol cosa que Apple posa al mercat entra mal ben entès que té tant amb un ecosistema superconsolidat, una maquinària de màrqueting brutal... Ostres, veure el nivell d'adopció del producte és tristot. I l'altre també de la mateixa casa. Apple Intelligence, no sé si ho has provat, però... No. Millor. No sé ni si ho puc activar avui. No ho facis. I sé que m'ha sortit la nova versió del mòbil, però em sembla que primer ha d'estar cap a l'aïssim, no?
No et perd res. És a dir, a mi em faria vergonya. Però, en fi, productes que són per menjar part. Després també està... No sé què tal es va, però no sé si recordes aquell altre que es deia Rabbit, que va ser molt bé, Déu-n'hi-do. Sí, i tant. És el que anava a dir. És el que anava a dir. Però perquè sabia que Heumain sortiria, Heumain i Rabbit, Déu-n'hi-do. Estan els dos allà. Hòstia, si aquest any ens han donat de menjar, eh? Els productes fail, però després...
Jo penso que hi ha una història que potser aquí no ha tocat molt de prop. Possiblement estem molt influenciats per la cultura anglo-seccional més aviat americana. Et diria que hi ha una tendència de companyies tecnològiques començant-se a implicar molt a fer-s de seguretat nacional i de defensa. I això no és una cosa que aquí hagi passat.
No tenim un Andoril o un Palantí espanyol, però sí que és veritat que molta cultura de Silicon Valley està començant a permear a les esferes estatals, governamentals de defensa nacional. I això em sembla molt rellevant. Ho dius per l'agència aquesta que ballarà, amb els nostres interessos en termes d'intel·ligència artificial, aquesta agència estatal, no? Quina? No t'has assabentat, tio. No ets una cosa dels ens innocents.
La creació d'aquesta entitat governamental, que és una agència per regular la intel·ligència artificial i els límits de la intel·ligència artificial i ballar pels nostres interessos com a ciutadans, quan realment ja no ens estan podent crear aquest tipus d'empreses a Espanya. No et vull alinear amb el discurs neoliberal de que ens estan posant pels a les rodes. No, però és veritat que aquí es nota molt l'haver posat la tireta abans de la ferida.
I, bé, evidentment ja ha sortit tothom el discurs de que quins sous que tenen cobrant 185.000 euros l'any per no fer res, perquè són funcionaris. No ho sé, segurament tinguin raó, però és allò de dir... Hòstia, fa uns anys es va prometre que Espanya tindria el seu model d'intel·ligència artificial, seria punter, no sé què s'aguanta, va sortir Pedro Sánchez a denunciar-ho i de moment encara no se sap res d'això, no se sap que ha entrat una agència.
Em sorprèn que no estigui xemà alonso al davant d'això, però mira què tinc. Ah, però si això és Espanya, no és Europa, no estic al dia d'això. Doncs és igual. A poc et cal estar al dia d'això, perquè és bastant cutre, però m'has recordat una cosa bastant divertida i és veritat, no me'n recordava, que el president va prometre el model espanyol, que va dir que inclús contemplaria les realitats del català i aquestes coses, si recordes, eh? Sí, sí, sí, sí. Exacte. És com a nivell de...
No sé si és com a nivell de producte o què, però Déu n'hi do.
Quan has dit allò de que hi ha una empresa, o sigui, no, diuen un palàntir espanyol, però hi ha alguna empresa, que em sembla que hi havia una empresa que més o menys havia aconseguit fer una miqueta d'efecte, uau, que l'Ivén Tecnologia, l'exèrcit, ha estat com el primer gran exemple d'empresa espanyola, em sembla que són uns sevillans, si no recordo malament, o de Cadis, o així, i no et sabré dir el nom, tampoc, podia buscar-ho per pèrplexi, té un femantre,
que sí, que l'Ivén Tecnologia d'Intel·ligència Artificial a l'exèrcit. Vull dir, això arribarà. Per mi és una de les grans, probablement, prediccions de l'any 2025, que és aquesta, de dir, ja ens hem adonat dels perills de DEI, ja ens hem adonat que no seràs caïnet i no vindrà i ens matarà a tots, sinó que el perill són les filtracions, són el codi intel·ligència de propietat intel·lectual, són els límits morals, són el problema de la soledat, són la dependència,
etcètera, etcètera. No, si té un ventall infinit de problemes que s'han de regular, i que s'han de delimitar el que tu vulguis, aleshores sí que ha d'haver-hi molta inversió en aquest sentit. Al més, tot el que xupem de Silicon Valley, de flipadisme, em semblarà poc en aquest sentit, per la part de la prevenció, perquè allà també s'està fent molt bona feina en aquest sentit, no només amb el venga, anar a fer els nostres models i tal, arribar en punt.
Suposo que ens estancarem una miqueta no sé si arribarà algun moment que serà un progrés asimptòtic en aquest sentit, però sí que on veig que hi ha més espai pel creixement és en tot el tema de la reinvenció de la ciberseguretat, legislacions, compliance, etcètera. Clar, perquè al final ho penses és que té un tipus de lleis, igual que la Llei d'Amur, o sigui, no són lleis físiques com la gravetat que dius, escolta, xato, si tires la piloteta aquesta, cau, accelera a tant.
És a dir, són lleis socials, són convencions que nosaltres ens hem inventat i és un miracle pràcticament que s'hagi incomplert. És a dir, ningú deia que la quantitat de transistors es duplica cada any i mig, jo ara no recordo quan és a Llei d'Amur. En fi, una cosa així, això no és allò que t'esperes sentat i al cap d'un any i mig tens els transistors duplicats. No, això que és de lleis social i són coses que ens imposem a nosaltres mateixos.
I el grau d'evolució d'aquests models al final tampoc són lleis de la naturalesa, que dius, bueno, ens sentem i dintre d'un any ja seran millors. Al final s'han de fer i estàs lluitant contra l'enginyeria i és molt complex. Així que... Jo soc molt optimista, per això, amb aquest vertical de recerca. Penso que ens pot donar moltes sorpreses. Perquè al final nosaltres només veiem com la capa més visible del producte, que al final què és? Jo què sé, preplexity o chat GPT o Clot o el que sigui.
Però hi ha un munt d'indústries que s'estan començant a permear d'aquesta tecnologia i ho veus, per exemple, amb el... Va ser Google, oi? Qui va... El mapeig de les proteïnes i que s'havien descobert inclús. Correcte. Exacte. Doncs veig que hi ha aplicacions en moltes indústries i en molts verticals on encara no hem ni començat a rascar per sobre. Llavors, puc entendre que es percebi un cert estancament, i quan dic estancament, vull dir en el... En el generalisme, no? Entenc, vull dir.
Sí, en el generalisme del 2025 actual, que avui considerem estancament quan no s'accelera prou ràpid. Exacte. Sí, exacte. I res, en fi, això, que veig molt potencial en indústries que ara mateix per nosaltres possiblement són molt opaques. Aquest bloc el tenim tancat o...? No sé quin bloc estàvem, però estava bé, eh? El de producte, potser, estàvem, oi? Producte. Producte. Exacte. És que jo com que no soc molt de productes, no puc recomanar tan poc en coses.
Jo soc de provar molt poques coses i provar-les en... Abans era molt més persona que provava de tot i passava molt temps i ara ja és com un... No tinc temps, tio. Jo ara ja vaig l'en es coses, no soc mai dels primers, intento enganxar-me només a una cosa o dues a la vegada. En aquest sentit, sí, podria dir per mi... Producte a l'any... N'he provat uns quants, vull dir, pensa que jo he passat per... Vaig tenir la meva època d'Arc, per exemple,
però que ha resultat un bluff, completament. De fet, probablement, per mi sigui el bluff de l'any i no el tenia pensat, se m'acaba de codiar ara. Producte a l'any. Estaria entre diverses coses. Probablement... A títol personal, jo he disfrutat molt Ghost, per exemple, però evidentment té un impacte minúscul a nivell de societat. Crec que més podria ser... Crec que un perplexity, crec que té
una dinàmica molt positiva. Si fan les coses bé, si aconsegueixen monetitzar, si donen un enfocament cap al B2B, si malauradament hauran d'entrar en el tema dels anuncis, perquè si no, no hi ha manera de fer calés a internet. Sembla que quan estàs en Business to Consumer podes ser l'empresa que desbanca a Google finalment en la quota d'empla vandamental que t'ocuparà la cerca.
Allò que diguem les preguntes ràpides, que tu abriies un foscomentap, com en té, per obrir-te una nova pestanya al navegador, posar la pregunta i ja ho tinc. Tinc la reclico tres o quatre coses, el que deia, que al seu episodi vaig dir, Google havia aconseguit traduir el temps de recerca d'una cosa d'hores a minuts, perplexitiu a passants de minuts a segons.
I per mi això és suficientment rellevant, com per dir que per mi és el producte que potser no tan en execució... és més en potencialitat que en realitat. Crec que ara està molt lluny de devenir un producte mainstream que faci servir tothom, però veig progressos significatius, veig molt bona execució, molt bona estratègia, molt bon producte, molt bon marketing. Podria arribar a tenir... El problema que tens és que el branding és una autèntica merda,
però déu-n'hi-do, saps? Crec que pot ser l'any de perplexitat aquest en aquest sentit. Sí, és que hem dit productes, però igual estan més en tendències, no? Perquè no calia que fos un producte, sinó hem vist com actors tecnològiques que estan funcionant molt bé, o jo què sé, tendències socials que s'han arribat. I mira, pensant en aquesta, a mi m'ha vingut una que jo crec que és interessant. I és... No sé si ha sigut l'any, eh?, però sí que s'ha consolidat i està aquí per quedar-se.
Els mitjans alternatius de comunicació, i amb això em refereixo, per exemple, al podcasting, i s'ha vist molt en les eleccions americanes. Hòstia, sí. No sé si l'expressió correcta és que els hi ha pintat la cara els mitjans tradicionals, però han collat molt en la gran massa
de la societat com no ho havien fet abans. És a dir, gent que no tenia per què estar a prop d'aquest tipus de mitjans o no hagués sigut un subscriptor regular d'aquest tipus de comunicació, crec que han descobert aquests mitjans alternatius com, jo sé, podcasting o canals de YouTube. Has devingut el seu principal canal d'informació. I això em sembla molt rellevant. Jo Rogan, no? Per exemple. Un Jo Rogan, un Olin Podcast, no? Per exemple. Clar. Per exemple.
És a dir, han tocat molt el mainstream. Friedman, també. Exacte. Exacte. Vale. Foc a terra, per exemple. Bueno, tot arribarà, eh? Tu riu-te'n. Sí, però per això necessitaríem tenir un bon set-up ben parit, no? Convidarem... Si fa la gent des de casa, no té credibilitat. De fet, em costa trobar un bon exemple de podcast que sigui gravat en remot, que sigui mainstream. Diria que no n'hi ha cap. Fins i tot el 20-minute VC
ara és presencial, saps? Que la penya ja vol a... O sigui, ja que estan a Londres van a 20-minute VC. Els tarats aquests, els de Olin, aquests no ho fan cada una a casa seva. És que em sona veure'ls com... Sí, sí, és veritat. És el contreexemple. Sí, sí, sí. Exacte. Aquest és potser... Aquest és l'outlier. Però aquests menjan a part, eh? Exacte. Aquests podrien fer el que volguessin, que els aniria bé. No, jo en aquest sector, ja ho he dit, potser la meva predicció
és més... Com a tecnologia és la ciberseguretat, no? Del 2025. Per tant, el 2024, com a millor producte, va ser... La AII, potser en l'angle de... O sigui, el flop per mi va ser el reconeixement de veu. Val? Segueix sent, per mi, estar del gran bluff de dir, hòstia, no, no. O sigui, jo he provat molts cops el... Com es diu això, tio? El voice mode d'Open AI i tal. No, ho sento, tio, no em convenç. No funciona bé. La gent diu, no, jo flipo, no sé què.
Potser no has provat gaires coses. No ho sé. Jo no el trobo interessant. Sí que el reconeixement d'imatge, per contra, em sembla flipant. De fet, avui he vist un vídeo que Open AI treu el mode vídeo. No sé si s'ha anat tret, ja, o no, però vaig veure alguns tuits del CEO de Vox que ho posava. I dic, hòstia, això sí que és flipant, no? Tenia una caixa de Lego, però de nou, estem en moment d'aquesta tecnologia
que és guai per Twitter. Va posar un vídeo que era, ensenyaven una caixa de Lego, posaven i en vídeo i deien, digue'm quantes peces hi ha aquí, més o menys. I pam, i tu responia, digue'm cinc figuretes que podria muntar amb aquestes peces. Però una caixa, tot desmuntat, eh? O sigui, una caixa amb totes les peces masclades. No allò, la caixa amb la figureta de Lo que et ves, un Lego Star Wars d'Estrella de Muerte, no. Si no, que era un complet clusterfuck de peces desmuntades.
I allò era bastant flipant. L'equivalent que jo faig servir avui en dia és el de aplicacions, per exemple, de compta calories, de dir, mira, estic menjant això. Pam, i et diu, ah, mira, això té 50 gr de bròquil, té uns guants de moniato, té uns guants de pollastre, etcètera, etcètera. I dius, va, puta mare, t'ajudes, és un cas d'ús molt clar, no? Doncs, bueno, per mi el reconeixement d'imatge, bé, el reconeixement de veu, malament, en aquest sentit, perquè m'ha productat
l'any passat. Per mi no és una cosa mainstream, una cosa que pots utilitzar cada dia, possiblement. Segur que hi haurà gent que li trobarà casos d'ús diaris, i més quan veus aquestes aplicacions de companyia o de teràpia, que pots parlar directament amb algú, que dius, bueno, pots parlar amb una intel·ligència artificial.
Sé que hi ha productes al voltant d'això que funcionen molt bé, però intento abstreure'm una mica de la dinàmica del dia a dia, llavors, com a prova de concepte, és una cosa que si tu t'arriba ara i la veus, dius, uau, quina tecnologia, no? És increïble, no? Llavors, el que sempre diem, no? Quan JATGPT ens semblava una joïna, ara ja no ens ho sembla tant, no? I ara segur que moltíssima gent, i això és un fet, l'ha incorporat en la seva rutina de treball i ens ha fet a tots molt més
productius. Una cosa que em sembla interessant és que no hi ha, penso, eh?, un tabú al voltant de l'ús d'aquest tipus de coses. O sigui, em sembla com que al principi semblava com que utilitzar-ho era fer trampes, culturalment, eh? I ara hi ha un ben entès social en què això és el que hi ha i s'utilitza i està molt bé, saps? Vull dir, n'hem acceptat l'ús d'una manera molt general perquè crec que s'ha fet tan mainstream que és tan corrent com el correu electrònic o Slack.
Bueno, et diré que jo me'n recordo que el moment pollabella del primer moment pollabella de l'any, eh? Vinga, va, endavant, sisplau, ho estava esperant. Tu tens el Science Corner i jo tinc el Pollabella Corner, que és que jo me'n recordo de l'institut que se'ns demanés explícitament no buscar la informació per internet. Sí. Inclus, ni a incarta, saps? Abans d'internet, sinó que era no, no, aneu a biblioteques, treieu el llibre que tenim aquí a la biblioteca, no sé què.
Ok, ok, per un cop, vale, fes una signatura d'ensenyar a buscar coses en biblioteques. Podria tenir el seu sentit perquè la gent no sap com funciona el sistema de catalogació, cerca, jo què sé, saps com funciona la biblioteca, però, tio, jo me'n recordo, per mi l'equivalent d'avui en dia de no fer, de no fer un servitxat GPD és el... És que encara no ho tenen...
No ho fan tant perquè creguin que a la gent se li podrirà el cervell i que tot és una còpia i que la gent es farà més vaganó, de si el que estàs fent és que m'estàs dient, estàs atmentent que no tens les eines per identificar que jo he fet servitxat GPD. Igual que no tenies les eines per identificar que jo he fet servir una cosa de... Havia tret una cosa a internet i el més fàcil era dir ah, això us plagi i et suspenc, no? Però era voler-li posar uns pels arròdes molt clars al que era
l'evolució, no? Però bueno. En fi. Un moment, un moment. És que a veure, jo saps que jo sóc el de les mètriques i tinc al meu cap una petita estimació de l'edat mitja dels nostres ullets. I et dic ja que no han entès el concepte en carta. No, no, no, no, no, no. Però és igual, tampoc m'ho explicarem. Perquè posis un esterís i diguis el que és, no? Bàsicament. No. No. No. No. Pregunteu a Perplexity i ja està. Pregunteu a Rèplica E Jai o la vostra novia virtual
de preferència. Però no, no, no. No explicaré què és en carta. Simplement que sabries que has tirat una referència que no has entès. No passa res. Que tu parles d'avions o de Fórmula 1. Vinga, és que 15 minuts. A veure si podem fer el bloc de millors... O sigui, millor moment de l'any per tu a nivell de... nivell professional. Què et diria que professional sens dubte té a veure amb RCS?
Però no et diria que m'hagi donat una alegria puntual, sinó em sembla una molt bona història de creixement continuat de productes sostenibles i que te'n dóna l'esperança que encara hi ha espai a dia d'avui per crear un producte que creix de manera orgànica sense finançar-se, amb una idea molt sòlida de producte i amb una... és a dir, i tenint molta cura pel que estem construint sense haver de viure del... perdó l'expressió,
del pilotazo del bici. És a dir, em dóna aquesta pau mental que en el món en què vivim encara hi ha aquest espai per crear productes com carniceries es creaven abans, és a dir, de manera orgànica i sense aquest finançament adicional, que dóna servei a gent que està molt content amb el producte que estem oferint i que et dóna l'espai per crear una experiència digital que fa
molta diferència. És a dir, no tinc un moment que dius, uau, m'explota el cap aquest estiu del meu moment de l'any, no, et diria que... aquesta pau mental que encara hi ha espai per a dia d'avui crear aquest tipus de productes. I per això estic molt orgullós. Collons, Marc, pensava que diries haver fet el foc a terra en directe o els esmorzats de forquilla, però clarament encara som massa petits per les teves aspiracions. No, però sí que et diré que el moment de més sorpresa
va ser al directe. Això sí que t'ho diré, veus? Sí. El moment de més sorpresa, és a dir, quina cosa més m'ha sorprès aquest any? Doncs el que m'ha sorprès, i jo penso que al final una sorpresa és un arbitratge molt gran entre una expectativa molt baixa i una
resposta molt positiva. Llavors, el que vam arbitrant allà va ser això, no una expectativa baixa, sinó que anava amb por, pràcticament, i vaig sortir amb una experiència molt positiva i aquest delta entre un i l'altre és el que va fer que el meu moment més sorprenent de l'any va ser clarament aquest. Tu ho vas veure perquè se n'ha acostat. Va ser grandíssim veure aquella transformació de tio, això és una puta merda,
per què no fem això? Que, a més, durant el mateix episodi, fins al 60% de l'episodi encara estaves dient no sé què faig aquí, això és tot l'error més gran de la història, per mi ha estat una puta, per mi ha estat vestir la pedreta de la sabata de la meva setmana, saps? I tu imagina't i després... i després al final vas dir, tio, això és de puta mare, per què no ho fem més sovint? Ho hauríem de fer cada mes. En fi, Déu-n'hi-do, ni Kafka.
Jo, per a mi, el millor moment de l'any, per descomptat, va ser el poder celebrar els deu anys d'empresa, tio, deu anys de Mars Base, no només perquè és una fita simbòlica, al final deu anys no és millor que
onze, ni millor que set. Probablement hem tingut més anys, millors anys a nivell de negocis o de tenir menys estrès, però deu anys és veritat que és una xifra macarrudona que és que s'ha assenyalada i que se celebra i que en poder tenir gent, tu vas venir i vas veure que hi havia gent que emul·lava molt, gent de tot tipus, gent que va venir convidats a StartUpGrain, clients nostres, nostres primers empleats, no sé, 200-300 persones que em tenia allà i va ser un esdeveniment molt maco, molt car
també, però al final tothom va marxar en marxant d'Eixina a Mars Base, va tenir un molt bon retorn, però per mi el més important era poder-ho celebrar amb tot l'equip, amb família i amb la gent que ens estimem i la veritat és que vaig estar a punt de plorar l'escenari mentre es feia la presentació, que de fet encara no l'he penjada. Aquella hora i mitja de xapa que vaig fer per mi ha estat un dels punts alts del meu entorn, clarament. Pitjor moment, pitjor moment,
pitjor moment professional. Ostres... No has tingut cap o què? És que la vida em tracta bé. Tu has tingut un dolent? Amb aquest 2024 et diria que m'ha tractat molt bé la vida, eh? Massa potser. A veure, no dolent... no dolent com a tal, però és un procés de donar-me'n, de donar-me'n, que de moment les meves inversions com a Vicenç i Gent no estan donant el fruit que es podia esperar, tot i que mai m'he esperat... Per mi són diners que considero que tiro a la basura, eh?
I he tingut algun retorn, però és mínim, però aquella sensació de frustració de dir joder, és que clarament, tios, havia invertit en ETFs, no tinc ni idea d'això... Pot ser que tot això canviï, eh? Encara tinc fe, eh? Tinc fe en 3 o 4 empreses en què he invertit, que dic, va, aquesta sí, aquesta clarament em donava calés, però com que encara no arriben, és a dir, ho miro i gairebé tot està en vermell, saps?
Si m'ha donat millors retorns, i em sap greu dir-ho més públicament, però no tinc res a amagar en aquest sentit, millors retorns, el que he fet en crypto, per dir algo, que totes les altres coses,
saps? Vull dir, o dos o tres inversions tipus Nvidia i pare de comptar, que han pagat la festa de tot l'altre, que al final, segurament, és la justificació del que diuen de la distribució sana d'una cartera d'inversions en què un x% reduït paga la festa per tot l'altre un benefici, amb un superhàbit, no? Però potser no estic jo preparat per ser aquest tipus de persona i aleshores no mi costa veure que hi hagi coses que no funcionen tant o que porti tant de temps.
Tu diràs, hòstia, però si al final els ETFs tu ho has de deixar allà i tal, ja, però si al final veus que allò va creixent cada any, un any pot ser dolent i que no creixis, ok, però generalment, per poc que creixi. És a dir, per exemple, al podcast de My First Meal l'altre dia ho deia, i em va semblar molt interessant aquesta reflexió que deia, si una inversió és passiva, és igual al que et retorni, no? És a dir, que et retorna un 4%, un 5%, un 8%, puta mare, és passiva, no has de fer res.
En un moment en què és activa, t'ha de tornar algú boig, si no, no ho facis, perquè et torni un 50x, perquè al final també és veritat, jo m'he involucrat força en algunes de les meves inversions i perquè després, o acabin xapant, o que em donin un 2x, no em val la pena, tio, no sé si m'entens. Retornar d'inversió, factoritzant l'esforç, és molt baix. Al final és més un cost d'oportunitat, a dir, aquesta pasta o aquest temps l'hauria invertit en una altra cosa
m'hauria donat millors retorns. Per mi, no és un pitjor moment, com a pic negatiu, però és una sensació que he tingut aquest any. O sigui, estic d'acord amb hitges, eh, perquè al final et falten dues coses. Primer, un arc temporal molt llarg, perquè són inversions que tenen un cicle
de maduració molt més lent que el que tu dius, no? Vull dir que si tens un bon any en una ETF, potser et treus un 20% d'una inversió ràpidament, però aquí no estàs buscant això, aquí estàs buscant una pedreta en un pallet i has d'invertir en moltes que possue... I per això és tan difícil mentalment per a una persona fer aquest tipus d'inversions, perquè ha de veure com la majoria d'elles cauen. No? Perquè és el cicle natural. Si muntes una startup,
què és el més probable que et pot passar? Doncs, tio, el més probable que et pot passar és que et vagi malament. El que passa és que tu tens una agència al teu cap que dius, no, a mi això no em passarà, perquè jo soc molt especial, perquè fa bicar la meva mama i a mi la meva startup no és un ni la merda.
Bueno, els números diuen que sí. Llavors, clar, si inverteixes amb 10 d'elles, el més normal és que 8 o 9 poc a poc vagin caient pel camí, però idealment trobaràs una, o simplement, que serà la que pagarà la festa per tota la resta. I clar, aquestes dinàmiques que són difícils, eh, mentalment,
per anar-te'n a dormir tranquil. Possiblement per això la gent agafa els diners i els inverteix, això, amb un fons indexat, o ja, en el millor dels casos, o en el pitjor dels casos, us deixa en el compte corrent, perquè no vols sobresalts. És sabutàlix, però t'arribarà el moment. És la estadística pura. I de fet, la diferència potser fonamental entre, per exemple, un aporto millor, que és en el tema de bolsa, no? Que dius, hòstia, ah, bueno, mira,
Unity no ha anat tan bé com Nvidia per dir algo. Bueno, és igual. M'importa poc. No m'importa gens, perquè potser tens una llista molt més llarga, i no coneixes ningú allà, mentre que les startups al final
tenen inversió personalista en molts dels cops, no? I, per tant, poder veure que algú que et cau molt bé o que amb qui has desenvolupat una relació que al final comença a prendre males decisions, o o no, simplement té mala sort i el timing no és el correcte i tal, i ha d'achapar i no et pot tornar la pasta o, simplement, doncs, l'ha cremat tota. Bueno, hi ha casos en què dius, et sap greu per aquesta persona.
Vull dir, hi ha hagut un parell de persones de les empreses en què han xapat que els he dit a tornar a invertir, per com ho has gestionat i per com m'he sentit acompanyat i per la transparència i per saps el que he après i que ha estat un viatge complet en aquest sentit. Llàstima que no hagi funcionat. Clarament, la següent serà la bona. Hi ha hagut un parell que no. És que no els vull tornar a veure ni amb pintura, perquè al final, doncs, s'han catxot de jatar dels seus inversors.
Però bueno, en fi, això ja ha de donar per un altre episodi, si de cas. Tenim cinc minuts, algun altre que diguis... algun altre blog? Diguis per aquí o... Tens el teu gran descobriment de l'any o no? És que abans, mentre parlaves, me n'ha vingut un a mi. Gran descobriment de l'any. Molt, molt gran, no. Simplement ha estat com un set d'eines. El set d'eines que he fet servir, per exemple, per l'edició de podcast, per mi ha estat com el de dir, hòstia, em sento capacitat per fer l'edició de
més o menys qualsevol podcast. Video potser... Video no, definitivament. Però... Ara tu em dones un podcast qualsevol i et podria fer un producte ben parit, només a mellai, per exemple. També he fotut hores, eh? Però ha estat com el descobriment de dir,
ah, doncs sí que puc fer això. És com si l'any que ve trobés algú que m'ajudés a editar fotos, que ha estat com sempre l'espineta que he tingut clavada, que sempre deia, algun dia aprendré disseny gràfic i edició de fotografia, etcètera, etcètera. Potser l'any que ve, o sigui, aquest any, no? 2025, és l'any si hi ha l'eina adequada. Eh, aquesta, que és molt bona, per mi no és un descobriment, però, bueno, potser sí que ho és, eh? Però és aquesta idea de perdre-li la por a qualsevol cosa,
pràcticament. És a dir, que et veus capaç de tot. I jo sempre he tingut molt self-awareness, i he sigut molt conservador amb aquestes coses, i jo soc el primer que sempre quan pregunten algo diu, no ho sé, espera, ho he de mirar, saps? Veig que m'estic llibant una mica d'aquesta tendència, és a dir, ara ja no dic tant, espera que ho he de mirar, ara ja soc més de, sí, dóna'm un parell de dies que això ho farem, això ho farem bé. Però jo no et anava a dir això, saps?
Que és el que havia pensat abans, que és el gran descobriment de l'any o no. Qui des? Qui des? És que l'estufat de vedella marina molt bé amb el telegram Cañella, tio.