Pristí Ara sí, ara ja pots dir Pristí i totes aquestes coses. Ara ja estic gravant. Però Pristí es pot dir fora de micro, també. Dic molt Pristí, jo, eh, a la vida. S'hauria de dir fora de micro perquè no és correcte, cabró. És que fem moltes coses malament i entre elles l'episodi de la setmana passada. Què passa? Però això és una bona notícia, Alex. Perquè si ho féssim tot perfecte, no obriríem la porta a fer revisions dels episodis. Què passa amb la setmana passada?
M'he escoltat i estava bastant correcte. Estava bastant correcte per aprovar. Però no vam anar a treure nota. Vam explicar una història i me'n vaig anar cap a casa. No vaig anar cap a casa perquè ja hi era, però vaig sortir de la gravació pensant que no m'he resolt res del que no sabia. I vaig rascar una mica. I m'han sortit coses interessants. Crec que val la pena revisar un parell de coses. Tipo què? Vinga, dispara. A veure, tipo què?
Vam passar per sobre de moltes coses i no vam rascar on estaven els parques d'aquestes coses. Per exemple, vam començar mencionant que Telegram tenia 900 milions d'usuaris actius. És la mítica cosa que dius que aquesta plataforma té 900 milions d'usuaris actius. 900 milions d'usuaris és una barbaritat de número que no sabria escriure en un paper. Llavors, la pregunta és com pot ser que aquesta aplicació de merda de 30 tibus hagi arribat a tenir aquesta escalabilitat? I dius, ah, per què?
Perquè resulta, com vam veure, això sí que ho vam comentar, gràcies a alguna cosa, vam fer bé, que no estava encriptada. És a dir, una causa de producte té una conseqüència a nivell de mercat. El fet que no estigués encriptat li permetia escalar d'una manera que no li permetia a les altres. De fet, petit paréntesis, clar, vam dir no, és que les altres sí que són encriptades. Vaig començar a mirar com, per què no pot escalar un grup encriptat a més de 32 o pocs cents de participants?
Dic 32 perquè Apple Messages són 32. I és una barbaritat, Àlex. La manera com iMessage genera l'intercanvi de claus és que tu, quan fas un grup, per exemple, 6 persones dintre d'iMessage, en realitat estàs fent 6 converses individuals amb 6 persones i aquests missatges s'assemblen a nivell de UI per semblar que són una conversa grupal. Però això ja ho vas explicar l'altre episodi. Això ja ho vas dir. Sí, però no vaig entrant als motius. Escolta, que això és més interessant encara.
Perquè fan servir una tècnica que es diu double ratchet, que no sé com deia-ho. No en tinc ni idea. Rasclet. Sí, doble rasclet. No ho sé. Aquest és un dels motius, per exemple, i malgrat que WhatsApp no fa servir aquesta tècnica. WhatsApp fa servir una cosa una mica menys segura, que és que cada missatge porta una clau que comparteixen tots participants del grup. Aquest és el motiu, per exemple, que quan afaixis un participant en el grup no pot veure les conversacions cap enrere.
Perquè, com que quan entra un nou genera una clau nova, trenca totes les converses que hi havia cap enrere, no les pot veure. Si es compromet la seguretat, per exemple, en una conversació d'1 a 1 en Apple Messages, tu ja deixes de veure els missatges que van davant i cap enrere. Llavors, el resum de tot plegat, que això sí que ho vam dir, és que no encriptat significa més escalable. Per tant, una causa de producte ha tingut una conseqüència de mercat pel qual Telegram va poder escalar tant.
Llavors, la pregunta és per què París estaven tan interessats en tot plegat? Doncs resulta, i això, evidentment, ara entro en terreny d'especulacions. Després tornaré en terreny més ferm on estic més còmode, en un moment especulatori. Que... molts altres dirigents francesos utilitzaven Telegram per les seves converses personals. Llavors, la primera conseqüència que els seus missatges no estiguin encriptats és que, literalment, els pots veure en pla.
Ja no es modifica que tu ens enxufes en aquestes converses i llavors pots treure coses interessants com qui menteix, qui amaga coses aquí. Qualsevol participant treballador a dintre de Telegram té accés directe a aquestes coses. Llavors, aquí ve la part que jo crec que ens vam deixar a la taula. Per què se'l deté o per què se l'acusa aquesta persona? Eren dues coses en concret.
La primera és perquè hi ha una espècie d'expectativa en el món digital que si tu ets capaç d'escanejar per sísam, et sona, oi? Són les inicials en inglès per contingut sexual de bús a menors o així. Són les inicials de nens petits, d'abús sexual, menors... Ja veus per on vaig. Dolent, molt dolent. Llavors, a nivell digital, hi ha l'expectativa de si tu pots fer-ho, que per cert, també, vaig estar mirant com collons s'escaneja per això,
i s'acollonen. Hi ha una agència no governamental, a nivell mundial, que té tots els haches de totes les imatges que s'han creat en el món que compleixen aquesta condició, que són lletxotes en aquest sentit, i tenen un API que pots enviar la teva imatge contra allà i si mapeja, et diu si és sísam o no. Increïble. Cada dia s'aprèn una cosa nova. Tu, com a servei, tens l'expectativa que si ho pots fer, ho hauries de fer. I això Telegram no ho fa. Aquesta és la primera.
Facebook ho fa. Totes les fotos que tu em passes en el seu servidor, excepte WhatsApp, que està encriptat d'extrem. La associació al Facebook està encriptada, i quan dic Facebook, dic propietats de meta, només en trànsit, ells en el servidor ho poden veure i escanegen per aquest tipus de contingut. Perfecte. Telegram ho fa. Primera cosa. Segona cosa, i és que...
Vam comentar el tiroteig aquell de Sant Bernardino que Apple no va donar una porta de darrere en els seus iPhones per poder-lo obrir, que també ho entenc això. Em sembla superlegítim perquè si poses aquest tipus de backdoors és infinita que no vols que passi. Però sí que és cert que si tu, com a companyia tecnològica que tens propietats digitals amb informació personal, reps una ordre judicial, has de cooperar amb la justícia, i això es fa. Apple ho fa. Però Telegram tampoc ho fa.
I no ho fa perquè la seva excusa o el seu motiu per no fer-ho és que, com que totes les dades estan replicades en tot el món, has d'anar amb una ordre judicial de cada una de les entitats judicials de tots aquests països, i clar, això mai passa i ells no cooperen. Llavors, tenim aquests dos punts. El segon crec que no hi ha gaire per què parlar. Si vens amb una ordre judicial, ho dones i punt. I això crec que és bastant blanc o negre. Però el primer punt és el que és supergris.
I aquí és on volia... Crec que no vam fer una bona feina. Perquè, tu fixa't, el SISAM és com la bomba nuclear dels arguments. En el moment que tu treus l'argument del SISAM és evident que és blanc o negre. O sigui, cony. S'hauria d'escanejar per aquest tipus de material i, evidentment, qualsevol persona que enviés una foto d'aquest tipus l'haurien de penjar dels collons a una plaça.
I aquí no hi ha discussió. Però, clar, la pregunta és que si pots escanejar per SISAM, en realitat pots escanejar per tot. Si tots som cooperants amb la justícia, en realitat no hi ha diferència que escanegi que jo et digui bon dia o que t'enviï una foto de porrografia infantil per dir alguna cosa. Quina és la conseqüència d'això? I aquí venia part del debat que ens vam deixar perdre i que és interessant.
És a dir, jo crec que tothom és molt pro free speech i llibertat d'expressió quan no tens la capacitat d'escanejar totes i cada una de les converses que passen en un món analògic. En un món de diaris de telèfons, telefònica no és culpable que un criminal als anys 70 truqués a un senyor per matar una persona. No podem dir que telefònica és culpable perquè aquella conversa va passar pels seus fills. Però tampoc podien escanejar per això.
Dius que no el fem culpable però pobres tampoc poden fer res. No poden tenir tots els operadors escoltant totes les converses. Però, clar, això dia de avui sí que és possible. Llavors, una mica el debat que em sembla interessant és com... A veure, tothom és molt pro llibertat d'expressió quan realment no hi ha l'argument sobre la taula. Però quan et diuen que ets pro llibertat d'expressió, sí, però ara podem escanejar per totes les converses. Obres aquesta capsa de Pandora o no l'obres?
O sigui, com a societat volem perquè podem. En realitat podem. El que hem fet ha sigut adaptar com un comportament del món analògic i hem portat al món digital i hem dit que no escanegem per res. Per què no pots escanejar tots i cada una de les coses capes? Per exemple, no et seria interessant a tu estar escanejant sempre per prevenir un crim? Quin bé social estàs fent això en pro de la llibertat d'expressió?
Aquest és el punt que em molesta. És a dir, hòstia, el debat és superclar quan és un món analògic i tenim un diari i una ràdio. Aquí no pots escanejar res. Però ara ho pots veure tot. Llavors, realment ho vols veure tot? O no t'interessa veure-ho tot? Perquè puc veure els arguments en contra i a favor del senyor de Telegram. No tinc una resposta, però he compartit i crec que no ho vam comentar. Aquest era el meu take dos de Telegram. Fins aquí.
Hi havia una cosa que també he de corregir. Vaig dir que Telegram no recuperava, que escollia no cooperar amb les autoritats. És mentida? No és així en la seva totalitat. És a dir, es veu que he posat en l'article de Wired i altres referències que he trobat que Telegram sí que de vegades havia cooperat amb la justícia. Va haver-hi un cas a Alemanya per no ser inatemptat.
Va haver-hi, amb segones revoltes a l'Índia, i aleshores va cooperar amb les autoritats índies per identificar certs individus agitadors i tal. I el cas més flagrant, i això se'm va oblidar en el moment que fèiem un episodi perquè ja m'havia llegit l'article. Tu t'has llegit l'article de Wired, aquell que vaig comentar? No. Llegeix-lo. Llegeix-lo perquè, bàsicament, explica la història d'un...
Dissident, no sé si és dissident la paraula, però diguem una personalitat molt crítica del govern de Putin que s'està enviant uns missatges a amics seus per Telegram, suposant que allò està encriptadíssim i tal, i de cop i volta, un dia es presenten a casa seva les forces espacials, la detenen i li fan servir les mateixes paraules, expressions que ell estava fent servir al xat.
Tipus... Em sembla que la frase era com estan aquí, estan aquí, tiraran la porta o no, o estic aquí callada, si no em senten, no sabran que soc a casa. I, bàsicament, mentre l'estan detenint, li comenten aquestes frases com dient que sabem el que has estat dient. Per tant, per mi això encara és més agraujant.
Vull dir, és com... Telegram decideix no cooperar amb la justícia en la majoria dels casos, però en alguns casos, el del Kremlin és el més preocupant, els altres els desconec, la naturalesa de les cooperacions a Alemanya i a Índia i tot això, per veure si realment era posperidentificar terroristes, doncs pot tenir un sentit, o tot el sentit del món, però en aquest cas, una opositora del règim, la detens, li estàs dient que bàsicament
l'has estat espiant, que és una cosa que es porta molt a Europa i, en alguns anys, això ho trobo més greu. Per un cantor dius que no hi vaig cooperant, de tenir pedòfils, traficants d'armes i de persones, i drogues, i vés a saber quantes altres coses, però quan m'ho demana el senyor Putin, o quan m'ho demana els meus amiguits, doncs sí que ho faig. Per mi això és el més preocupant, és aquesta doble moralitat del que dèiem.
Si fas un acte de fe i creus que la conversa és privada, quan només ho és en un cas que està superamagat i tu pots activar aquella opció però per defecte no està, o quan et diuen que no miraran les teves converses o quan et diuen que mai han cooperat amb la justícia, al final sí que ho han fet en alguns casos. Això és el preocupant de Telegram.
Sí que és cert que en la part de cooperar amb la justícia, i ara tu ho has posat com una tercera porta, la part de cooperació amb la justícia té la part blanc i negre i la part gris. És evidentment quan hi ha un cas objectivament flagrant del que tu dius, tràfic d'armes, és igual, posa-li la cosa més llege que tinguis al cap. I una policia judicial et veia i et diu que tinc un ordre, dóna'm tota la informació que tinguis d'aquesta persona. Comprem cooperar amb la justícia, em sembla bé.
Però llavors està aquesta part gris de dir i si aquesta cooperació ve de la mà d'un interès polític, i mira, és que no volia popular-ho tant d'hora, però amb ve perfecte. És el cas de Brasil, molt semblant al cas de Brasil.
Un jutge, perquè no li agraden certs colors polítics, que no sé si ens agradaran nosaltres o no, perquè jo no tinc ni idea de qui són, però els està dient aquestes persones que no estan fent absolutament rebel·lament, estan expressant una opinió, els està dient que els maltreus de la red que no m'interessa gaire que parlin. Imagina't que això passa a nivell de missatgeria, quan a Telegram els diuen que passen totes les converses perquè ha comès tal i tal crim. És molt gris, no ho veig gens clar.
Per això et deia que el SISAM és la bomba nuclear dels arguments, perquè quan el treus ho posa tot en ordre. Tothom està d'acord en què s'ha d'escanejar per SISAM, segur. Però s'ha d'escanejar pel bon dia també o no? Perquè si ho puc fer per una cosa, ho puc fer per l'altra. Tothom qui me lia, com que ningú té res a amagar, escanegem-ho per tot. És com lo de Minority Report. Ja veiem les coses abans que passin.
En realitat tots hauríem d'acapitular i dir que escanegem les converses i podrem saber. Però llavors saps moltes coses. Hi ha un poder suprem que sap si ets infidel, si menteixes els teus amics... D'alguna manera és el fill de la privacitat. Em dóna que pensar... No coneixia el SISAM. Em dóna que pensar que seguint la lògica del... Hòstia, ha dit... Es diu lògica. Lògica. És que dir lògica és una paraula que no m'agrada.
Seguint aquesta lògica que la censura al final va més lenta que la innovació, si aquesta entitat té tots els que ets tu, tots els haixes de totes les imatges que hi ha hagut i per haver d'aquest...
d'aquest submunt tan perillós, suposo que la gent que es dedica a això ja ho tenen en compte i ja haurem desenvolupat noves maneres de transmetre'ns la informació via imatges trossejades, imatges modificades amb algoritmes a l'altre cantó de recomposició de la imatge original, per poder passar aquests filtres. Li fotré un vistassó perquè m'interessa el tema, però hòstia, estic convençut que sempre la cissa va per darrere de la problema tica actual.
Fins aquí evident, i segur que això serveix per capturar els criminals poc refinats i sofisticats. Així que no tinc molt clar la resposta a la teva pregunta.
Però, res, en fi, simplement jo només volia donar com la revisió de Telegram, perquè crec que vam deixar coses a sobre de taula que eren interessants, primer aquesta part més tècnica de l'encryptació de 900 milions d'usuaris i no una altra, i després el fet que aquestes solucions com més encriptades estan creant com un internet fosc en el qual ningú pot accedir. I aquí també de nou tornem a entrar en la part conspiranoica de la història.
I és que hi ha aquesta corrent de pensament que clama que una manera que tenen tots els governs comprats en aquest tipus de missatgeries és que el que fan és que cada vegada que es crea un xat de grup s'introdueix una clau additional en el grup que, diguem, anem a dir que és el backdoor. Llavors, tu no tens manera de saber que allà hi ha un participant més a la nostra conversa, que al final és aquesta clau mestra que ho pot llegir tot. No hi ha res provat d'això.
Ningú ha descobert aquesta clau i crec que es pot compilar l'aplicació de Signal amb Android i crec que ningú ho ha sabut trobar. Però hi ha mecanismes per fer-ho. Tens aquesta part encriptada de les comunicacions, però hi ha mecanismes també per introduir un participant, un uient omnipresent
a les converses. Jo crec que ens ho havíem deixat sobre la taula, perquè jo crec que la part més divertida de l'argument, o sigui, divertida intel·lectualment, em semblava que era aquesta dissonància que entra amb els prollibertat d'expressió quan et diuen si també ho ets tant quan tothom està escoltant en tot moment. És difícil. Jo no tinc una resposta. Jo no et sabria dir.
Jo el que trobo interessant de tot això és que si t'hi fixes el solapament que hi ha entre el conjunt de la gent que clama per la llibertat d'expressió total online i la gent que es dedica a comprar i vendre criptomonedes i a perdre diners amb això, és bastant flagrant. Vull dir, no sé si és del 95 o del 99%, però vull dir, sol ser aquest tipus de gent. Per tant, consells de vida d'aquesta gent, més aviat pocs. Perquè clar, és el que diem.
Al final és una miqueta la visió també turboliberal aquesta de dir no, si m'interessa a mi, a favor. A mi m'interessa tenir llibertat d'expressió perquè, o sigui, total online, perquè clar, jo no vull que el govern sàpiga si m'he comprat 12 coins o no sé quina altra merda de moneda d'aquestes i amb els meus NFTs d'entai de noies sent tocades per tentacles, doncs jo això no vull que ho sàpiga ningú, val? Però clar, si...
O sigui, això és un blanco negre, no? O sigui, si tu dius que sí, això només pel teu cas d'ús, s'ha d'obrir la porta a totes les altres coses més fraudulentes encara, no? Però els és igual, perquè a aquesta gent és igual, perquè vivim en aquesta societat tan individualista, tan egocèntrica, que només ens estan mirant al nostre puto malic i tenim poc sentit col·lectivista. I aleshores aquesta gent que diu no, no, si jo és que el que vull és per mi... Tu has vist la campanya de
crypto-vota? Crypto-votes, també? Que és tota aquesta gent que s'ha... Que han dit, anem a fer un moviment no polític, sinó que és com una campanya per dir ei, al nostre vot se l'endurà el polític Estats Units, evidentment, perquè és el centre del món, tots ho sabem, no passa res interessant més enllà de les fronteres dels Estats Units, que diuen s'endurà el nostre vot, el candidat que estigui més a favor de crypto,
i ja està. Però si t'hi fixes aquesta gent pot causar, al final no perquè són 4 amatats, però pot causar molt més mal a la societat per la seva voluntat egocèntrica de voler fer trading de les seves putes criptomonedes fraudulentes i el que aconseguiran és tenir un dictador racista, homòfob, misògin, i tots els calificatius i pejoratius que tu vulguis i la gent s'haurà de fotre només perquè el caprici d'aquests 4 tarats de criptomonedes.
No ho sé, a mi ho estic veient exactament igual en aquest cas, si fas un paral·lelisme amb no, jo vull que ningú m'inspeccioni el que dic per telegram, quan en realitat probablement estan dient... Si realment el que dius tu no és tan perillós, no hauries de tenir problema en dir-ho, però si vols amagar alguna cosa és que probablement ets un pedòfil, no es pot dir més clar. Després dius que jo tinc opinions contràries al govern i tal.
A veure, has de ser molt xungo perquè el govern vingui i et detingui, has de ser algú d'influència. Si tu ets una persona que tens una feina normal, que tens 0 tipus de rellevància pública, no ets conegut, no et vindrà a buscar la policia, et vindrà a buscar la policia si ets Puigdemont o si ets un Edward Snowden o si ets un Juliana Sánchez o coses d'aquestes. La policia a nivell de govern...
Potser en països més dictatorials sí, però són gent que té rellevància, van a buscar periodistes, van a buscar dissidents, opositors al règim, no van a buscar la persona d'aquí del barri que diu que el govern és dolent i tot això no aniran a buscar.
Aleshores acabem una miqueta amb aquesta farsa, sisplau, perquè no té molt de sentit, simplement és que no compro la narrativa de la gent més poderosa perquè et fan pensar això perquè així tenen més massa social, tenen més seguidors i poden tenir més influència i el que dèiem, saps? Vull dir, poder... predicar-li a un ramat de gent que no té criteri propi i que aleshores et facin veure que tu tens més repercussió
de la que hauries de tenir. Dit això i canviant de tema, estàs relacionat, no passo per Brasil perquè no tinc ni puta idea. Jo el que sí que he llegit és el titular que dos milions de persones s'han sumat a Blue Sky. Fantàstic! Aleshores, Blue Sky passa de dos
usuaris a dos milions. Bé, està bé, perquè Blue Sky és una xarxa completament irrellevant, com totes les altres xarxes alternatives a Twitter, perquè, com jo vinc dient des de fa temps, jo crec que la gent a 2024 no vol una nova xarxa social. El que hem de pensar és un canvi de paradigma, un canvi d'aplicació. Si tu dones una aplicació que és exactament igual... No, no exactament igual, sinó molt pitjor.
Com és Threads, com és Mastodon, com és Blue Sky, i sé que amb això em guanyaré molts detractors, però, objectivament, són pitjors, són aplicacions que intenten replicar, una aplicació que funciona des de fa molt de temps, que té un track record, té un històric de canvis, d'aprenentatges, té una massa social molt més gran i que tenia un sentit quan es va crear, i el que estàs veient ara és el sentit històric, és a dir, és com quan tu mires una estrella, igual aquella estrella va morir fa temps,
però tu no ho veus perquè no t'ha arribat la llum. Exactament passa el mateix amb les aplicacions que probablement ja estan morint, digue-li les xarxes socials no ho sabem, perquè encara ha de morir la gent que les està fent servir, però no estan entrant usuaris nous. S'hauria de veure quan usuaris nous estan entrant a Twitter, Facebook, etc. Si no estan usuaris nous és l'equivalent d'una estrella morta.
Aleshores, Blue Sky i tot això, aquests es beneficien quan hi ha una bretxa, una escletxa de... o una filtració de privadesa en alguna xarxa o en alguna pàgina web, doncs la gent se'n va a Telegram. Oh, que bé, Telegram ha guanyat 5 milions d'usuaris perquè Samsung o el Samsung Messages o iMessages o WhatsApp ha tingut algun escàndol.
Fantàstic, però potser és una cosa molt puntual, generalment aquestes migracions no duren molt, perquè després entra la gent, veu que no hi ha ni cristo i acaben tornant a original dient, va, no vas, que al final la meva família està aquí, no? Si tota la teva família està a WhatsApp, estaràs a WhatsApp. Per molt que hi hagi Telegram i allà puguis fer trading de criptomonedes o xerrar amb bots
que simulen ser jovenetes amb poca roba. Però, aleshores, claro, Blue Sky jo fa gairebé un any que estic utilitzant totes les alternatives i són un truño, és que realment no hi ha res, no hi ha cap tipus d'interacció, val?
Aleshores, poca credibilitat, no ho veig, jo crec que simplement hem de canviar, la gent està cansada d'haver de seguir a gent, aguantar bots, aguantar contingut de màrqueters, aguantar automatitzacions, fraus, etcètera, etcètera, tota aquesta bessura que s'ha carregat les xarxes socials i anem a buscar una altra cosa. No sé quina cosa és, si vols, li dediquem un episodi a pensar-ho i xerrem i veiem cap on pot anar, però directament, per mi,
cap d'aquestes és la solució. I la cosa que volia apuntar de Twitter, bàsicament, és que he estat mirant a nivell d'estadístiques, a l'últim any, volia mirar dos, només m'ha donat temps de fer un. Sobre un compte que és... Sobre el meu propi compte, per exemple, és una cosa que ja he vist amb gent que ja comenta que fa temps que no creix un seguidor, o que estic baixant de seguidors, les meves interaccions han baixat
i vaig dir que vaig a mirar el meu. Fa un any, exactament, vaig començar a pagar per Twitter, vaig comprar per Twitter Blue, va ser un experiment d'empresa que vam dir anem a veure si tenim més rellevància per Twitter, això ens aporta també més visibilitat en altres àmbits i potser ens aporta doncs, no sé, com un increment de l'autoritat social i, per tant, ens pot portar coses beneficioses per a l'empresa, digue-li projectes.
Fail absolut. A cap dels tres socis ens van pujar ni els seguidors, ni vam veure un increment en les interaccions, ni vam veure res al cap de sis mesos. Per tant, una cosa que... M'esperava que... Una miqueta més. Jo vaig començar, tenia 5.800, 5.900 seguidors, i vaig dir que almenys passaria a la barrerada del 6.000.
No, no, què va, no l'he passat. Jo crec que en l'últim any, o cada any que passa, faig contingut de més valor a les xarxes, també tinc una miqueta de shitposting de tant en tant, però el contingut de valor va creixent perquè jo tinc més valor, digue-li, com a empresari, com a inversor, com a tot el que tu vulguis, que comparteixo coses de molt més valor que fa deu anys, quan creixia molt més i estava començant l'empresa, no tenia res, no podia donar consells, o potser no els donava
perquè tenia molt més síndrome de l'impostor que tinc ara. No només això, sinó que, a més, des que va entrar Elon Musk a Twitter, he vist que, per exemple, el número d'interaccions diàries, però és una fracció del que tenia. Jo abro Twitter, diversos cops al dia, però generalment era obrir Twitter i veure 10 o 12 interaccions 3 o 4 vegades a què obro Twitter al dia, i ara, si tinc sort,
en tinc una o dues al final del dia. Lo qual és raro, perquè dius, si amb mil seguidors teníem deu vegades més interaccions que amb sis mil, és un síndrome clar de declívida, o jo estic fent un declívi com a usuari, perquè hi ha gent que segueix creixent en seguidors, però generalment són els quatre que ho estan petant molt fort ara i creixen molt de cop perquè s'estan compartint amb virals, digue-li, els que apareixen al podcast de l'Ex-Freedman o alguna cosa viral, tipus el Javi López
dels vídeos que fan d'Intel·ligència Artificial, etcètera, etcètera, però l'usuari mitjà està desapareixent de Twitter. I no sé, apuntar una mica aquest declívi, aquesta degeneració de valor de la xarxa, perquè a part d'això veus tota la gent que ja ha sortit de la xarxa. Gent de valor. Periodistes, alguns polítics... El cap ahir vaig veure també, vaig estar fent neteja de la gent que seguia jo, i no segueixo
més de mil persones. I... Hòstia, potser em vaig eliminar 300 que ja no feien servitutes, des de feia un parell d'anys. I gent tan prominent com Dastin Moskovitz, per exemple, cofundador de Facebook, que sempre havia estat superactiu a Twitter,
no sé què, i va rebre un punt que es va ratllar. I més o menys va coincidir una miqueta més amb l'auge aquest de les merdes de megalomania que és de Elon Musk fa un any i mig, i temes d'intel·ligència artificial, segurament el tio va dir, mira, aquí s'acaba la meva aventura a Twitter, me'n vaig a altres coses. Volia apuntar això, perquè crec que ets rellevant,
s'ha d'anar... Jo em resistia al principi, pensava que Twitter no moria, però... però veus els exercicis a desesperada que s'estan fent que és, u, clarament no controlar el tema dels vots perquè això fan tenir interaccions a la gent, perquè si elimines els vots ja sí que se'n van a prendre per sac les poques interaccions que tenen les comptes mitjanes de Twitter i després tot aquest episodi d'anem a posar monetització, perquè clarament s'estan quedant
sense advertiser, sense gent que publicita, perquè si els vas dient a tothom que els hi follin com el de Disney, doncs tu sent el CEO de la plataforma, home, no és el CEO, perdó, no és el CEO que CEO va posar a una altra persona, però bueno, la persona pública de Twitter va insultant tots els seus anunciants i tots els anuncis que veus al final són merdes d'aquest estat de fake dropshipping, de merdes que pots comprar a Aliexpress i molt més barat, marques fictícies que tenen 12 seguidors
o més fraus de criptomonedes, li veig un futur molt negre, eh? Que veus curiós perquè em dius que les alternatives estan mortes. És que jo crec que la gent ja no ho vol, tot això. O sigui, com que s'han quedat amb el seu... Ens hem adonat, i potser llavors anem amb un boll aquí, però jo m'he adonat que no per tenir més contacte, no per estar connectat amb més gent, tens més valor a la teva vida.
Va créixer una mica, o sigui, si t'hi fixes com va haver-hi el gran boom de Facebook en el seu moment, és hòstia, vas tornar a reconnectar amb la gent del col·le, amb gent de l'institut, amb gent que... jo què sé, de quan eres amic al poble i tal, vas fer un curs d'idiomes a l'estranger i mira, oh, que bé, vas connectar amb ells, i no sé tu, però jo, de la gent que ja no hi tenia gaire contacte, no l'he seguit tenint, o sigui, no l'he tingut.
Potser no ens hem intercanviat ni un missatge amb la gent del col·le que em vaig agregar, amb alguns sí, però més enllà del primer any i la sorpresa inicial, fora. Com a molt, m'ha ajudat a mantenir-me en contacte amb la gent amb la qui jo he compartit molt temps a l'estranger, per exemple, durant el meu Erasmus, el meu periple dels Estats Units o Alemanya, no?, val, però això també s'hauria pogut aconseguir amb Messenger, no és algo que t'hagi donat. És a dir, tenir aquest...
En un moment inicial, en els primers anys de les xarxes socials sí que ens van incrementar una miqueta el valor de les nostres vides, dient hòstia, mira, doncs puc mantenir informada més gent dels meus cercles, digue-li a família, llunyana, tal, tal, tal, però fa molts anys que no incrementa el valor de les nostres vides per fer servir aquestes xarxes, tot al contrari, està decrescent, perquè al final ens generen més ansietat, ens generen dependència,
ens generen aquests xutes de dopamina que si no tens suficients interaccions et deprimeixes, veus que tothom és molt més feliç que tu, tens unes obligacions que si no poses contingut de manera constant i tal, tal, tal, doncs al final l'algoritme no et mostra bé i, per tant, no tens nous followers, jo, la veritat, o sigui, no... i després, bueno, ja no entrem en temes de bullying i assetjament, etcètera, etcètera.
Per tant, jo crec que la gent s'ha adonat que la quantitat no fa la felicitat, és a dir, és més, ens quedarem al cercle de les 10, 12, 15, 50 persones que ens interessin més i la resta a fer la mà. Clar, és que, a veure, 10 anys de Twitter fan difícil canviar-ne 12.000 d'evolució humana, però m'estàs portant un problema analògic
que és el mític. Et trobes algú que fa cinc anys que no veies pel carrer i el primer que et diu és que vol fer un sopar i no, és que si no hem sopat amb cinc anys, és perquè no hem d'anar a sopar junts, perquè la Serendipi ens hagi fet trobar al carrer Major de Gràcia no vol dir que tinguem que anar a sopar. Llavors, aquest problema, l'has turboalimentat amb una xarxa social,
llavors això encara és més greu. Però el que sí que veig i et dono tota la raó del món, jo estic una mica més aïllat d'aquestes problemàtiques, però en soc conscient perquè no em parla. I és que s'estan erguint aquestes plataformes molt verticals, per les quals, per cert, jo mai hagués donat un duro, com refugis molt interessants o, almenys, atractius per certs
perfils d'aquestes xarxes. Exemple, una aplicació com Estrava no m'hagués pogut imaginar mai que hagués activat una funcionalitat de xat. I dius, a veure, qui collons ha de parlar per Estrava? O sigui que no hi ha coses per parlar, fill. Però resulta que ha de funcionar molt bé. I és curiós, perquè és com aquesta retirada social que tu dius de tota aquesta gent que veu que et produeix aquesta
ansietat. S'estan retirant en llocs més petits, com a xats petits de grup, a WhatsApp... I aquestes xarxes molt verticals el que donen és un context al fi que alinien la gent per temàtiques. Llavors, tios, tota la gent que parla per Estrava són els sonats que els flipa l'esport i segurament allà igual es parlen de merdes. Però segurament les converses van
una mica en aquest context. Igual als grups de Telegram, i ara vull dir, sé que hem parlat molt de Telegram, però al final Telegram s'ha presentat com una alternativa claríssima a totes aquestes xarxes d'una manera molt més reduïda, en llocs de gent a ser molt més còmode i on sap que pot parlar d'alguna cosa sense pressió i amb una audiència molt més semblant a la que es podria trobar a la vida real. I molt lògic, o sigui, a veure, no estem preparats per fotre crits a audiències de
milions de persones. Igual això ens ha donat un cop de realitat i ens ha dit, escolta, això s'assembla una mica més a la vida real, és una bona alternativa. A mi, si un grup de WhatsApp té més de 6 o 7 persones, ja se'm posen els pèls una mica a punta, em costen, ja. Si imagina't. La reflexió és bona, o sigui, al final és el que dius tu, és un problema
analògic que s'ha portat a lo digital. Si tu et trobes amb una persona amb la que vas a l'alcohola i no t'hi has tornat a parlar, i ara han passat 25 anys o 30... Clar, serà per a algú que no t'hi has parlat. Però no només és això, com és la conversa amb aquesta persona? Ei, tu ets el de les que si, hòstia, quant de temps, què tal, com van, molt bé, molt bé, i tu? Però ara què t'adiques? Contingut mega-8. Mega-8, o sigui, estàs intentant comprimir 25 anys d'història en 3 minuts.
Però no arribaràs a res. A res. Per tant, veus, t'adones que no hi ha cap cosa en comú, a menys que sigui molt òbvia, a menys que aquella persona, a por, t'hi ha de portar la samarreta d'Alien vs Predator, que és la teva pel·lícula preferida, i comenceu a nerdejar sobre allò, i de cop i volta, torneu a ser els millors amics d'història. Hi ha excepcions, però no ens fixem
en les excepcions. Però la regla és, no has parlat amb aquella persona, no saps realment res de la seva vida, més enllà del que t'ha volgut mostrar, per tant, no tens punts en comú. Per què està funcionant en Strava? Segurament, igual que altres aplicacions més verticalitzades, perquè almenys allà tens una tribu. Saps que amb qui vagis a parlar d'allò... Per què va funcionar? Perquè, mira, puny a favor
de la comunitat crypto. Al final, són gent que tenen un interès en comú, que és el puto crypto, i estan a mort amb això. Tots els rèdits, totes les aplicacions, totes les pàgines web, els foros, etc. Al final, aquella gent, potser no saben ni com es diuen, ni on viuen, però parlen... Poden parlar d'això a d'infinitum, perquè l'ésser humà és capaç de donar una torre infinita sobre les coses que li interessen. Aleshores, si tu ets un gran aficionat d'edició de vídeo, tindràs els teus...
Aniràs als esdeveniments d'això... Ja vols socialitzar amb això, perquè vols parlar d'algú dels teus interessos. Tots volem parlar allò al que ens interessa perquè volem parlar de nosaltres mateixos, perquè som éssers egocèntrics. I quan ens parlen de lo mateix, si ens interessa, escoltem. Per si no ens parlen d'allò, generalment anem a un altre lloc.
Doncs això acaba passant al mateix... Doncs si veus que totes les interaccions a Facebook són reaccions de gent que tu has posat una cosa i dius, aquesta persona qui és o em comenta tot, no tinc tanta amistat, ja estic fins als collons d'aquesta persona i comences a eliminar els teus amics, contactes... Doncs home, al final t'estàs carregant el valor de la xarxa tu mateix, però perquè la xarxa en si ja no té molt valor. I aleshores vas a aquestes coses superfocalitzades perquè dius,
home, a mi què m'interessa? Estan comunitats de gent que parli el mateix idioma que jo. I aleshores jo ho veig, que em conviden a slacks i whatsapps de merdes absolutes i no m'interessa. I mira, més o menys, l'únic que participo és el Deciet Rocket, perquè al final són gent que és emprenedora, té negocis, inverteix i allà parlo força amb la gent per dir alguna cosa. Però fora d'això,
no et sabria dir gaire més. Tinc un grup de whatsapp de Carauque, Barcelona i les merdes de Pokémon Go i aquestes són les meves aficions, ja ho saps, però no molt més, com a molt, grups de música i tot això, però si està fora dels meus interessos o per això no generalment contesto a moltes coses que m'envien per les xarxes socials, perquè al final ja veig que és un... és com un... estàs mantenint viva una conversa que no hauria d'estar viva, que no hauria existit en el primer lloc.
Sé que sona molt nafi, però és una manera de dir-ho, és a dir, hòstia, mira, vam connectar fa deu anys perquè vam coincidir en un esdeveniment i aleshores encara tothom s'agregava a Facebook. Quan coneixes algú t'agregaves i ara t'emparadeixes. Doncs què has de fer? Li treus el contacte? Bueno, no ho sé, saps, és una miqueta més violent, però potser no contestar és més violent.
I jo què és més? No soc una persona que tingui en compte els sentiments de l'altra gent en aquest sentit, el sentimentalisme i l'empatia són dues coses que quan es van repartir jo no hi era, aquell dia estava fent campana. Per tant, bueno, em sap greu si amb això ofenc algú i tal, però no és... no ho sé, bueno, en realitat no ho sento gaire. És que soc així, saps? Per tant, no es té un altre punt en contra d'aquest tipus d'interaccions, de xarxes que no tenen en compte la personalitat
de la persona. No sabem o no ens donen eines com per expressar el... Ei, com som? Com vols ser contactat? Així com? Hòstia, mira, i deia molt tonta, t'enrecords que... Has fet servir mai BlablaCard? No, mai he fet servir. Val. BlablaCard, una cosa xula que tenia, o que té, no ho sé si encara ho té, perquè fa molts anys que no ho faig servir, és que tu podies marcar si volies anar parlant durant el viatge o no. Aleshores tu volies anar de Barcelona a París, amb cotxe, i et recull algú
i tu dius... Hi havia nivell de... Com tres nivells en el seu moment, eh? Jo fa com deu anys que no faig servir, però era com... No vull parlar en absolut? O vull parlar una miqueta? O sí, sí, parlem tota l'estona? Hi havia aquests d'això. Hòstia, això s'hauria d'aplicar a més àmbits de la societat i de les nostres vides. Però tu saps o no quin és el pinacle de les xarxes socials verticalitzades basades en interès comuns? Ho saps o no? Ho saps o no ho saps, quin és?
M'ho intueixo. M'ho intueixo. Crec que és esmorzar. L'app que encara no hem provat i que hauríem de provar. Exacte, exacte. Escolta, ens queda per fer la falca, tio. Dius tu, que ens van dir els amics que parlem l'altre dia... No, és que no ens van dir res. Home, sí. Que no ens donaven deures, però que miréssim els plans de fibra i els seus productes que tenen, perquè com que encara no ens han donat els deures postestiu, doncs...
És fals, això. Ens van dir que ens passarien informació perquè ho poguessin fer i no ens l'han passat, o almenys jo no la tinc. No, exacte, però que miréssim... Que miréssim no, que ens van dir que ens ho donarien tot i no ens van donar absolutament res. Som els pitjors. No, crec que som els millors esponsos que han tingut mai, perquè els estem perseguint sempre perquè ens donin coses... És veritat. I ells no ens donen absolutament res. Vam fer una reunió...
Això és digne de mencionar, però vam fer una reunió on anàvem a llibreta i al bol i per veure què havíem de fer, i ell ens diu... La setmana que ve. Encara estem una mica de vacances, potser la farem la setmana que ve. I llavors és com... No hi ha res a fer. Aquest podcast està patucionat per Parlem, ens estem encantats. Tindríem una xarxa social dedicada per ells. Realment no som molt demanding a l'hora de demanar-nos coses. Això és com... Em tenen intrigat.
Els nostres advocats, els advocats que tinc jo i a Mars Base, patrocinaven fins fa poca Startup Grind i no venien als esdeveniments, no em demanaven mai res. És com un... Vale, fantàstic. Jo sempre deia que són els millors esponsors de la història. Però conyes a part, tenim una altra cosa, que és l'esmorzar de forquilla. Qui vulgui venir... El dijous... 19. 19.
Perquè l'hem hagut de moure. Aquesta setmana, com que ja no hem pogut deixar els crius al col·le, bàsicament molta gent segurament no podia venir per això. Dijous... 19. Per què no el 12? Hem passat el 19? És una bona pregunta. Crec... Has passat tu directament el 19? Sí, crec que vaig dur dues setmanes perquè una em va semblar poc. I vaig pensar que no, perquè l'11 és festa... No, el 19, el 19... Ai, el 12, perdona. Em va semblar un dia que es tenia el 12. Ben pensat, ben pensat.
Les setmanes curtes són una d'aquelles coses que els empresaris i emprenedors realment fan una certa nosa. No seré jo qui tregui el valor d'aquest tipus de coses, però és veritat que trastoquen molt els plans i els que no depenem... O sigui, els que depenem de les hores, directament proporcionalment, a les hores que treballem, bueno, saps? Aquests dies, a mitja setmana, ens fan una mica de nosa i trastoquen força la setmana.
Dia 19, per tant, esmorzar de forquilla, qui es volgui apuntar, que ens enviï un e-mail o un missatge, no ens escriu per telegram.