Bé, què fem? Minions i Júniors? Sí? Sí. Sí. Mira, just, tinc sempre una amb mi i jo. Per la gent que no ens vegi, doncs sí, tens un minion amb una gorreta del grup, eh? Déu-n'hi-do. No et feia fan, jo, d'aquestes pel·lis. Ai, és que a mi és Minion, em fa molta gràcia. O sigui, el concepte...
Mira, no soc molt fan d'aquestes pel·lis, en realitat, perquè, a veure, una de les coses bones de tenir fills que jo no he tingut és que, quan ets jo, una de les coses bones de tenir fills que jo no tinc pot ser que pots veure, una altra vegada, totes les pel·lis de Pixar.
Jo sempre he pensat que tenir fills té coses bones i dolentes, però una de les bones és que, per exemple, tornes a fer la carrera i el col·le, a mi això em fliparia, com preguntar-li mates, socials i aquestes coses, perquè a mi se m'està oblidant, saps? Si Carlos III anava abans que Felipe V, i hi ha un mix aquí a la història, fatal. Això em semblaria molt divertit, aquesta conversa és bastant gratuita, però és informativa, però no és que no puc veure les pel·lis de Pixar.
Ara que ho puc fer sol, sí, però no té gaire gràcia. És com veure les pel·lis d'Ester Wars, les pots veure sol. Però si li pots explicar al teu fill... Jo crec que no, perquè ja els nens no veurien les pel·lis antigues d'Ester Wars, només les agradarien les noves. Això li va passar a un amic meu que li va voler posar la de Top Gun, va veure la nova i li va flipar, i li va dir, et va flipar la nova? Doncs ara fliparàs, xaval, et posaré la genuïna, que és l'autèntica, la bona, i t'encantarà.
I la gent de la nova generació, tot el que s'ha fet després del 2015, és totalment diferent. És a dir, ja el ritme... Bàsicament, la pel·lícula és com una espècie de TikTok accelerat en gran format. Perquè si tu mires les antigues, semblen molt lentes, i realment, si ho apreces, és veritat. Si tu entres amb el mut de mirar la pel·lícula pensant, a veure si realment és així, 100%. És a dir, a dia d'avui, un xaval jove, no miraria Pretty Woman.
A veure, no sé de quin any és Top Gun, i ja saps que jo, amb pel·lícules, no estic molt versat, però juraria que és del 90 i escaig. Per tant, una pel·li que estiguis mirant... Posa-li que és del 94 per fer números rodons fa 30 anys, d'aquesta pel·li. Per tant, per la gent que va néixer el 1987, com jo, seria com si miressi una pel·li de 1957. Em semblaria una autèntica castanya. És aquest, a la diferència de la pel·lícula, és aquest, a la diferència de les coses.
De fet, als anys 90, moltes pel·lis... Ara jo no miro moltes pel·lis, però veus que de vegades fan algun... Tornes a dir, mira, enganxes Jurassic Park per la tele, i dius, tornem a veure-la. I veus escenes molt innecessàries, que és com, baixo del cotxe, vaig caminant cap a un altre cotxe, i potser és un minut d'una persona caminant d'un cotxe a un altre. Com avui dia, només ensenyarem que baixa del cotxe i arriba. I ja està al següent cotxe. Però no hi ha aquest minut de transició de camí,
i no passa res durant un minut. Aquestes coses avui dia ja no es fan. Però bueno, aquí es veu l'edat de les coses. Jo sí que soc molt fan de les pel·lis de Pixar. I a més, perquè em permeten fotre unes ploreres de l'hòstia. Jo no sé tu, tio, però em fot un fart de plorar amb les pel·lis de Pixar, que van bé, de descongestionar, neteges per dins, i mira, és allò que diu que és tan sa, això de plorar, doncs, vinga.
Amb les de Pixar, per mi, no em cal excusa, eh?, fotre la pel·li de Pixar i començar a plorar des del minut cinc. En cap moment hem dit que els Minions és de Pixar, simplement em confosa el concepte, però juraria que els Minions no són de Pixar. Però el que sí que tinc, aquí, veuràs que tinc moltes coses de Pixar, i sí que tinc aquí el meu preferit. Hòstia! El Wall-E. Tinc el Wall-E aquí preferit, sí. Que maco. Que maco. És molt maco, és molt maco.
A tot això no has comentat que he canviat d'escenari? Com que no tenim vídeo, la gent no ho sap, però no has dit, tio, on ets? Sí, és veritat. Saps on ets? Mira, si ho tingués que endevinar, diria que estàs... Saps aquests backstage del mobile i aquestes coses? És molt difícil d'endevinar, perquè tens un fons totalment negre, no es veu res més, però és aquest negre de formigó com si estigués mal fet, no ho sé. Si estigués amb muntacàrregues. No, no, estic a... Sí, és això, és molt industrial.
Estic a les oficines de Four Founders, que és on m'he agafat una taula per treballar ara. No estem tan lluny, tu i jo, estàs una miqueta més amunt, dos carrers més amunt, em sembla. Estic ara aquí a Via Augusta amb Diagonal. Clar, estem al costat? Estem al costat, ja ho sé, tio. Si crides una miqueta, potser et sento. Després del fiasco d'Atico, doncs mira, vaig... Una cosa bona que té tenir una newsletter, és que tinc una secció, la newsletter que envio cada diàndria, que posa... I faig com...
Gratitud i... Ascs, com... Paticions, per veure si hi ha algú dels meus subscriptors que els pugui interessar, tipus, comparteixo... He d'invertir en aquesta empresa, o busco un dissenyador, o amb els veïns t'enfitxen tal cosa. I un dia vaig posar, si algú té un despatxet, o algú no li importaria que vingués a treballar des de les oficines, i em va contestar el Marc Padoza, un dels partners de For Founders, i em va dir que podíem jugar un despatxet si vols, tenim taules lliures i... Ja paga.
O sigui que... Ja amb això, ja paga la inversió d'escriure una newsletter quan comences a treure coses d'aquest tipus. Enviar un email a One Too Many, saps? I que et pugui contestar gent és una cosa molt poderosa, que segurament és un dels beneficis que no et diuen de tenir una newsletter, que tu parla de... Doncs, de la difusió... Del... De la marca personal, de la creació de contingut, que millores, no sé què, l'autoritat, etcètera. Fantàstic.
Però no et diu que pots demanar coses i la gent contesta. Però bueno, en fi, però res, que ara estic aquí... dos, tres, quatre cops per setmana, i avui és el primer dia que m'he aventurat a gravar el podcast perquè em feia mandes a tornar a casa. Però tu, la newsletter, l'escrius tu o te l'escriu un minyon? Pam, pam! Toma, quina assistència, eh? No, no, l'escric jo, l'escric jo, tio. Eh... Bueno... Ahir vaig tenir la conversa amb l'Alberto, amb el teu cap.
Ja saps que és una de les paraules que no m'agrada gens del català, dir-li cap a la gent que està per sobre teu, és com... indicant que... tu no penses, que tu ets la resta, tu ets de tronc cap a baix, saps? Com si tu fossis les cames, la part mecànica, i l'altra persona és la que pensa, perquè és el cap. I vam tenir la conversa molt bona, va estar dues hores i mitja. Podíem haver estat molt més, però teníem reunions almenys, i vam estar parlant de tot, de tot, de tot, de tot.
I... ja no sé per què he tret el tema de l'Alberto, perquè anàvem a parlar de minyons. Ara se m'ha anat alçant al cel, tio. Sí, jo t'he fet el passe pel minyon amb la newsletter, que és un no, però era un pretext perquè tu entressis al drap. Sí. I m'has tret l'Alberto per algun motiu? No sé per què.
Ah, ja me'n recordo, perquè un dels punts que vaig treure jo és el de... vam tenir la conversa molt informada sobre el tema del bootstrapping, el tipus d'empreses que som, ell i jo hem passat per corporate, ella estava telefònica, jo estava Deloitte, ella ha passat per startups que va estar a Badie, una empresa que ha arribat a ValeMall, i després a Anoval, una autèntica castanya.
I del rollercoaster emocional que són les startups, les valoracions, com s'inflen les idees i les bombolles, etcètera, tot per dir que diu... Diu, hòstia, tot el que estem gaudint de tenir una empresa bootstrap, l'única por que tinc a la vida, em va dir, és que això s'acabi abans que jo ho decideixi. I dic, hòstia, quanta raó tens.
Han parlat també de quin model té més defensibilitat, si el model de SAS com a RSS, perquè ja que no parles de RSS, ho faré jo, que és un model en què tens molts clients petits versus un model agència en què tens diversos clients grandets. És a dir, cada un dels vostres clients és un percentatge ridícul de facturació, segurament, potser teniu un client que és una mica més, però generalment en un model SAS cap client hauria de passar d'un 1% de la facturació.
Per dir-ho, idealment són 0,0 de la facturació, perquè són coses petites, tens un recorregut de 30 euros al mes, el que sigui el vostre pricing, i tens desenes de milers o centenars de milers d'usuaris de pagament. Per tant, quan marxa un no passa res. En canvi, en un model agència com tenim nosaltres, de vegades un client pot arribar a ser el 40% de la facturació. Quan marxa un d'aquests, pum, fots un esclau.
I vam parlar de com això afecta el creixement, com afecta el decreixement, no parlàvem moltes coses. Però una de les coses que vam parlar és que som empreses extremadament opinionades i que podem fer una miqueta el que ens surt dels pebrots en el sentit de no tenim un buer, no tenim inversors, no tenim inclús...
Inclus, si fas les coses bé més en l'agència que en el SAS, perquè en el SAS ja és inherent, el client més gran no et marca el road map de l'empresa, no et marca les teves decisions, no prens decisions en base a... El client més gran m'ha demanat que faci tal cosa. En vosaltres seria com si teníeu una network de podcast, però teniu una que és el 50% de la vostra facturació.
Aleshores, us convertiu en una consultora, perquè faríeu el que us diu aquest client i tots els altres, com que són més petitets, però no importa, són de segona categoria. En una agència, això passa, que pot passar, nosaltres no ho fem, però, si tens un client que et condiciona el 50% de la facturació, el 40, el 30, has d'anar més amb compte amb aquest client. Ara bé, no canviaràs el teu model de negoci, el pricing, l'equip, només per aquest client. És una batalla difícil.
Per què vinc a dir tot això? Tot això és una introducció al tema de... Som empreses que ens fiquem molts pals a les rodes. Quan tu, quan depèn de tu mateix, i ja et va bé, et fiques pals a les rodes. Per exemple, nosaltres sempre explico que quan vam començar l'empresa vam començar sent 100% remots, no fem treballar a l'oficina. És un pal a les rodes. Molts clients ens deien que no volia treballar amb vosaltres si no veníeu a la meva oficina. Segona, només fèiem rubi àngular.
Si no era rubi àngular, no podíem treballar per tu. Per tant, més pals a les rodes. Si d'estàs eliminant, cada cop estàs empatitint més, el conjunt de potser els clients que tens al planeta. Després, són més cars que la majoria d'empreses d'aquest país. Aleshores, una altra pala a les rodes. No fèiem mòbil, una altra pala a les rodes, no fèiem disseny, una altra pala a les rodes. Al final dius, malgrat tots aquests pals a les rodes ens ha funcionat bé.
Fàbulós. A mesurar que creixes, hauries de reevaluar, si fas les coses bé, de treure't alguns d'aquests pals a les rodes perquè allò que tenia sentit el dia 0 o el dia 1 no té sentit el dia 2, o el 3, o el 10, o el 15. I això ho hem anat fent, però hi ha empreses que no ho fan i han palmat durant tots aquests anys. Les empreses que són, no són opinionades, sinó obstinades, moren abans.
I ara ha arribat el meu punt final, que és, de vegades, fa falta fer algun fitxatge per veure que aquell pal a les rodes que tenies tu potser estava enquistat. Aleshores, la setmana passada em fitxava un màrqueter, a Mars Base, i em va dir, bueno, ara el canal, hem començat amb el canal del podcast i tal, està molt bé, però el podcast s'ha de millorar una parella de coses.
Una, necessito que facis això, i altra, perquè no feu x, y, z. I dic, home, és que a mi, si puc triar, no ho vull fer-ho, saps? Però si m'ho dius tu, és a dir, vaig obrir la meva ment, i vaig dir que ja saps que no m'agrada fer anuncis i coses aquestes, però em va dir, no, t'has de gravar demanant likes i subscribes al canal. I vaig dir, uà, tio, anar a convertir en un puto youtuber.
Me cago en Déu, però dic, d'acord, per... OK, OK, OK, vaig a posar en dubte les meves creences i a dir, jo això no ho hauria fet de moto propi, però com que m'ho demana una altra persona, ell ho faré. Revisito les meves creences, revaluo, inclús les elimino, i vaig a posar, vaig a donar el benefici al dubte. Per què? També per una altra cosa, perquè
ara el podcast és el seu projecte, no és el meu projecte. Aleshores, si a final d'any jo la valo amb el creixement del podcast i no ha crescut perquè jo encara tenia tot el que ets pels ales rodes, hòstia, vull dir, rei, t'és culpa meva, ara, si em diu que faci totes aquestes coses, les faig, i així no funciona, en podrem parlar. Què et sembla aquesta intro llarguíssima? És bona intro, però és curiós, perquè ara tu t'has convertit com en el seu minion.
O sigui, del projecte del podcast, ara tu ets el seu minion. Sí, però això és com que tens una dieta superdesordenada, però tu ja et va bé, perquè t'és igual, només canvies quan t'ho diuen des de fora. És aquesta mateixa idea de que tu tractes millor el teu gos que tu mateix.
Sí, exacte. El teu gos fas que, hòstia, tingui el millor de tot, que tingui totes les vacunes, li dones la pastilleta que li toca, i en canvi, quan et toca a tu, a vegades t'oblides de prendre la pastilla, menges el McDonald's, és com... Per tu no et fas el millor, però per als altres sempre vols la màxima excel·lència. Sí, no ets una persona egoista i egocèntrica. Hi ha gent que no ho fa, això, saps? Que es cuida ell mateix i s'oblida de la resta.
No, però jo perquè tinc una relació quasi simbiòtica amb la gent a la qual fitxo. És a dir, jo... La gent que fitxo i que ha de treballar amb mi, prefereixo que sigui una... Com t'ho diria? Ha de ser una relació en la qual l'un de l'altre ens aprofitem en el sentit que tingui un benefici. Aquesta persona ha de prendre de mi, perquè clarament, tothom està per sota meu, perquè soc fundador i soci de l'empresa, però jo he de prendre d'ell. Si no, em fa molt difícil treballar amb una persona
amb qui no puc aprendre. Per tant, és molt difícil que fitxia un junior. No per res. Sé que hi ha altres entorns en què són menys hostils per treballar o més favorables. Jo sempre dic que una empresa remota ja és un entorn molt hostil per un junior i més que una empresa que té tan component a símcron com nosaltres. Un junior en una empresa de seniors costa molt. Sol ser molt difícil de funcionar i per això només en fitxem una l'any.
Però jo, per exemple, al perfil de marketing, vaig dir que no vaig a buscar una persona experimentada, però que no sigui encara un CMO d'una empresa, que vulgui arribar allà, que tingui un salch d'experiència i que jo pugui aprendre d'ell o d'ella algunes coses. I ja em vaig encarregar d'identificar-les durant el procés de selecció. I aquesta persona també ha d'aprendre de mi. Clarament, aprendre la part sectorial.
El David no venia del camp tant de la tecnologia, si bé havia estat a seat rocket, però venia més del camp de l'entreteniment, la música i tot això. I jo també puc aprendre molt de... Hòstia, Youtube, un xaval que havia tingut un canal de Youtube de gairebé un milió de subscriptors, i que ha fet vídeos amb AuronPlay i tots els youtubers de les hores. Va arribar a ser youtuber en el seu moment. I quan puc aprendre molt d'això, si ets una persona que clarament...
Si té vídeos que tenen milions de visites, no fotem... Aleshores, jo no li diré, no, no vaig a fer això perquè... No, tio, si una persona que ha fet vídeos de milions de visites, coses virals, aquí... Toca baixar el cap i fer-ho, i aprendre, i provar-ho. Perquè potser, d'aquesta part de les rodes que he posat, durant els cinc anys del podcast, han fet que el podcast estigui on està, en una posició bastant limitada i modesta amb tot el que podríem tenir.
Amb qualsevol persona que parles, en algun moment de la conversa, si parles de gestió de talent i aquest tipus de coses, apareix el moment en què et diu... És que jo només fitxo gent que és més bona que jo. No sé si s'hauria d'emmarcar per no llegir-la més, perquè la diu tothom, està molt bé. Però en realitat, el que tu dius, ressona una mica en aquesta idea.
Quina és la realitat? Tota la gent que diu això, intenta fitxar gent que li van allà i li diuen sí senyor, sí senyor, sí senyor, tot així, això sí. Quan va al panel del mobile, diu que ell només fitxa gent que és més bona que ell. Això és fantàstic. Però sí que és veritat que si realment fas aquest exercici amb una persona que és superior a tu en aquell vertical...
Exemple, jo mai hagués pogut aixecar un canal de YouTube de... tant seguidors com tenia aquest noi, perquè segurament està fet d'una pasta que jo no estic fet. Per tant, dir que fitxes algú que és millor que tu, està molt bé dir-ho, però quan ho fas, és un exercici de molta humilitat, perquè t'està rendint una mica en ell.
Si li estàs dient, tu ets una persona que ha sigut capaç de fer una cosa que jo no he sigut capaç de fer, no hi ha cap problema en aquest espai concret de la meva companyia, vine i ajuda'm. O sigui, tu t'estàs posant en una posició de debilitat, perquè li estàs amatent que aquesta persona és millor que tu en aquell vertical, i és una realitat. I tothom treballés així, d'aquesta manera.
Perquè on surten aquestes complementarietats, és on hi ha molt creixement, tant a nivell d'equip com personal, l'un de l'altre, perquè és una relació que retroalimenta. Però dit això, i és interessant el teu punt, primer, l'exercici aquest de fitxar algú que és millor que tu en allò que fa és per tu un exercici d'humilitat, però a sobre és extremadament riquidor per les dues bandes, però tenen una autonomia brutal. Segur que sabrà millor què operar en aquell vertical que no pas tu.
Vull dir que et donarà la feina feta. Sí, però clar, evidentment, tu has d'aprendre moltes altres coses. Hi ha un procés d'aprenentatge de... Com en tota empresa, hi ha un procés d'aclimatació, i tu et saps fer molt bé les teves coses, però potser no en aquest sector. Has d'agafar el to de veu, la cultura de l'empresa, les relacions interpersonals, és una miqueta complicada.
Per això dic que en entons remots és complicat, costa més adquirir aquest absorbir la cultura de l'empresa que, d'altra banda, en l'oficina, no perquè ho hagis escrit a les parets, però sí que és veritat que en l'oficina absorbeixes la cultura d'empresa bastant més ràpid, en tot moment, com es prenen decisions, com actua gent, com parla, com respira, quin llenguatge corporal fan servir, etcètera, etcètera, versus en un entorn remot que només ho veus quan hi ha una vídeo trucada.
I aleshores, la resta de temps estàs amb tu mateix, no estàs veient si jo em passo, o l'equip està tot el dia reunit en sales, perquè això a tu és completament transparent en un entorn remot, però en un entorn oficinòric, que no hi ha la zona de treballes deserta, i tu en estan sales, tothom se les passa entrant i sortint de l'oficina, o parlant fort, o és una oficina de treballar tranquil, o marxen tots a les 6, o es queden fins a les 11, que són coses d'aquestes.
Però tot això venia a que tu també tens un punt molt fort, deies que ser un juliol és més complicat que mai, i això m'intriga bastant, perquè jo no estic gens d'acord. No, a veure, cuida-ho, és que tu, quan m'has dit que veníem a parlar dels minions, que tu havies fet un minion i que havia estat un xaval de 22 anys, ara m'estàs dient que has fixat un senyor màrqueter. Llavors, és un concepte de minion que em sembla bastant divertit, però està bé, està bé.
M'agrada que els patronitzis d'aquesta forma, però... És que no, no, és que jo no crec el concepte... Primer que dir, minion, entre cometes, és del respecte, és una terminologia que es fa servir, però evidentment no és... És graciosa. Al final és una persona a qui tu li has de donar feina, li has de dir què has de fer, però no sé com va començar a sortir aquesta terminologia, però la fem servir. Ara, si algú se n'ofesa per això, no és la intenció.
No, perquè al final aquesta terminologia deriva, penso, directament de la pel·lícula. O sigui, són uns entes, els minions, que diguem que són una espècie de súbdits sense molta agència, que, ben dirigits en el seu rol, són grans executors, però no tenen una agència molt directa sobre allò que estan fent i que tenen un comportament molt caòtic i molt aleatori. Llavors, possiblement d'aquí ve aquest concepte de minion de persona molt subordinada, que al final potser no ho són tant, però és igual.
La idea que volen transmetre és aquest, d'aquest súbdit molt caòtic i molt aleatori, i potser ve d'aquí el concepte de minion. I deia-lo els juniors. Per què? Perquè... Jo crec que després del Covid es van donar dues coses. La primera és que s'ha trencat el contracte social de l'oficina, que en gran part s'ha adoptat el remol d'una manera molt més general i molt més... S'ha normalitzat aquest comportament, aquesta és la primera.
I després, que posteriorment ens ha començat a trepar aquesta onada de l'intel·línia artificial.
Llavors, penso que ha trencat el contracte social en el sentit que fins ara semblava com que la gent de... És una pena que no tinguem aquest concepte de culleret blanc i culleret blau, però diguem que treballadors de la informació semblava que fins ara estaven més protegits de l'automatització i de tota aquesta informatització que estava vivint la societat, i semblava que una persona que treballava amb una màquina tenia més risc de ser desplaçada que no pas un advocat,
per dir una cosa d'aquest tipus. Cosa que és curiosa, perquè jo crec que la vida al final és una ironia que ara sembla que, a menys que vingui un altre hivern d'aquests de l'intel·línia artificial, sembla que aquesta està per quedar-se, però en lloc de tocar primer la gent que treballa amb coses manuals, ha tocat primer els que semblaven més intocables abans. Cosa que també és una ironia bastant divertida en si mateixa. Per què ajunto aquestes dues coses?
Perquè abans, una persona progressava o escalava aquesta escala professional a base d'un, aprendre de gent, moltes vegades, entens molt els ritmes dins de l'oficina, veus com treballa, t'és més fàcil agafar un mentó en la vida real. Posar-te sota l'ala d'algú que ha treballat durant molts anys en un sector i veure de la seva experiència és una cosa important.
Que es fa més difícil, ens agradi o no, jo també soc molt fan del treball en remot, però la segona és que cada vegada es fa més difícil justificar el fitxar una persona... No vull fer servir la paraula de baix nivell, però fer tasques d'entrada... El que tothom coneix com un matxaca, que et fa reportes, anàlisis, buscava informació sobre això... Per què es fa més difícil? Perquè aquesta línia de productivitat es va movent des de baix cap a dalt.
A la primera capa que ataca és que sempre comentem aquest de l'exèrcit de bacaris. Cada vegada sembla que aquest exèrcit de bacaris... Els bacaris sembla que cada vegada són més llestos. Què fa? Que sigui més difícil justificar, incorporar a una persona que faci totes aquestes tasques. De tot aquest ventall de tasques que t'he dit, em sembla que l'única que justifica encara és de portar els cafès. Perquè això diria que la ia encara no ho fa.
Realment, estàs fitxant una persona que et porta els cafès, perquè tu penses, ostres, fitxar una persona té tots els desavantatges de portar més caos i entropia a l'oficina, és una persona que es cansa, que dorm, que és imperfecta, que menja, que s'enamora de la secretària... Problemes a casa, en canvi. El cost d'oportunitat de fitxar l'altra és molt baix, perquè no protesta, treballa 24 hores a 7, no es cansa mai, i a sobre és barat.
Des d'un punt de vista molt pragmàtic, estàs canviant computació d'un cap, d'un júnior, per computació d'unes GPUs d'envídia que sabeu on estan. Llavors, què passa? Per què veig les posicions més elevades, més protegides? Perquè si alguna cosa, jo penso, encara no n'hem acabat de trobar, és aquesta part d'agència i de solventar aquests problemes interpersonals interdepartamentals. Al final, som criatures que vivim com a les escletxes i imperfeccions.
Aquestes posicions les veig més protegides, però les feines, com que són molt fàcilment parametrizables i que les pots mapejar ràpid en una base d'edades, que és la feina que fa una persona júnior al principi, és difícil de justificar tenint aquest tipus d'eines. Jo em puc imaginar, fa cinc anys, que li hagués demanat a l'Alberto, podria fitxar un júnior perquè en fes tot això? Ara ja no li demanaria mai, perquè no em fa falta.
O sigui, crec que tota aquesta part que es podria encarregar una persona, que em trauria molta feina perquè jo em pogués dedicar a coses que, entre cometes, sembla que aporten més valor i ella em podria treure aquesta capa de feina, a dia d'avui costa 20 euros al mes, per dir-ho. Sí que és veritat, per altra banda, que sí que penso que el concepte del solo entreprenor ara és el millor moment.
Però també és veritat que si intento treure amb aquest viatge que tinc que no tota la gent és com tu i jo, Àlex, penso que el teixit social que hi ha en aquest país o en el món, el solo entreprenor és el punt 1%. I la resta, possiblement, haguessin començat a progressar sent aprenedors o bacaris de no sé qui. Llavors, que hi haurà altres oportunitats? Segur, estic segur. La tecnologia, al final, no treu llocs de treball.
O sigui, te'n dona i també te'ls treu, perquè hi ha molta gent que es queixa, perquè ara els taxis conduiran sols. Tu imagina't que estàs en un taxi a San Francisco i de cop al costat para un guai mo. Amb quina cara dius al taxista? Què li dius per trencar el gel? Que al costat conduïs sol, eh? Quina putada! És una realitat, però també ho penses, i l'altra cara de la moneda és xatu. Fa deu anys Uber no existia. Aquestes feines no estaven.
Són feines que la tecnologia t'ha donat i que segurament et treurà. Ho inventaran unes altres. Estic segur que la demanda d'electricistes per cablejar data centers no ha sigut mai tan alta com ara. Si tingués un fill, li diria, fill meu, fes-te electricista perquè guanyaràs calés a patades. Per això a mi em semblava... potser hi ha una sensació que el júnior... No sé si m'agradaria tornar a començar.
És com que veig la marea pujar i jo ja estic al pis 2 i penso, si ara hagués d'estar als baixos, que no hagués estat un júnior. Tot això depèn, són molts punts, i no me'n recordaré a tots perquè no he fet ni l'esforç d'apuntar-me'ls, però tot això depèn de quina torre t'he fotut. He estat atent al menys el 75% del temps. Depèn del tipus de feina que has fet tu com a júnior. Les feines que has tingut com a bacari...
Si n'has tingut alguna, no has tingut feines com a bacari i com a júnior, perquè tu vas crear la teva empresa relativament jove. Estàs en tril·lebel o no? Oh, bona pregunta. M'agrada que em facis aquesta pregunta. Tu ets de bona casa, Marc. Segur que no. No has fet feina, eh? Sempre em dius que me parlo de mi. Avui parlaré de mi. Mira, quan estava a quart de carrera, es veu que la gent s'agafava pràctiques.
Jo vaig sortir en un moment de la uni bastant cascat, perquè quan jo estava a quart de carrera, devia ser el 2009 i el país estava bastant trillat. La gent no se'n recorda gaire, però el 2008 aquí va haver una crisi important. Aquí van passar coses, el 2008. Semblava que no ens tornaríem a recuperar mai. I, per cert, jo a tercer de carrera tenia una assignatura optativa, que era... No me'n recordo com es deia exactament, però era d'Economia, i la donava a Santiago Niño Becerra.
Tu imagina't, l'any 2008, tenir de professor a Santiago Niño Becerra. Era com el profeta que realment se li havia complert la seva professia. És com si Nostradamus t'estigués donant classe quan se n'anava a acabar. I anava flotant. I a sobre, totes les seves professions apocalíptiques es van complir. Aquest és l'escenari en què jo estava a quart de carrera. I vaig dir que jo també he de fer pràctica. Vaig agafar el Nasdaq. Jo no tenia ni puta idea de què era una...
Jo sabia que volia algo de tecnologia, però vaig dir... Vaig mirar les empreses que tenien aquí a Barcelona, que estaven en el Nasdaq. La meva lògica per aplicar a una feina. I vaig enviar un currículum a totes. I em van dir que algú em vol contractar per alguna cosa. Estic a quart de carrera, però puc treballar sis hores al dia. I em van contestar. I em van contestar unes quantes. La primera que vaig fer va ser una empresa que es diu Techdata. Ah, ho has explicat això. Ara em sona.
Aquesta, em van mirar, em van aixecar el cabell, em van dir que respira, que saps parlar. Sí, perfecte, contractat. I res, doncs... Tens el pols al retràctil, tens el pols al retràctil, sí, no? Doncs vinga. Sí, exacte, s'acaba el boli ràpid, sí, sí, s'acaba el boli ràpid, va dintre, va dintre, noi. I res, em van fer un boarding d'un dia, i em van dir, mira, això funciona així, això és el SAP, tu saps fer el SAP, no? No, però puc aprendre.
I em van dir, mira, cliques aquí, que duet, o has de pressupostar equipaments de videotrucades per grans empreses. Jo, però això no és el mateix que Skype. No, no, no, no, no té res a veure, això val 50.000 pavos la peça. Havia de fer disseny d'equipaments de videotrucades, o sigui, infraestructura de videotrucades per grans corporacions. Això ho he de fer. Venia en unes habitacions de disco, que jo t'ho juro, eh? Riu-te tu de les vision pro, venia en unes coses molt bojes.
I res, vaig estar sis mesos, i quan portàvem sis mesos, em van dir, escolta, noi, molt bé, has passat la prova. Se't cau el boli molt ràpid, ets molt divertit allà al watercooler i fas molts cafès, per tant, vinga, contractat.
I llavors, quan em van fer contracte, vaig dir, merda, em queda una assignatura a la uni, i llavors, clar, me la tinc a treure, i tot aquest rotllo de cinc anys, que era perquè meva mare pogués explicar a les veïnes que el nen havia fet una enginyeria, esqueia, era un castell de cartes que esqueia, i vaig dir, merda, tinc aquí un cost enfonsat brutal, i res.
Vaig refusar la feina, vaig acabar la assignatura, i aquesta és la història per la qual vaig començar a emprendre i a dir-vos després, perquè, clar, bé, el 2009 tenies l'opció d'anar-te'n a Alemanya... Que és el que vaig fer jo, el 2008. Exacte, és l'opció que tenies, és que la gent no se'n recorda, però el mercat està molt trillat el 2009, ni Déu et donava una feina.
Era molt complicat, llavors podies o anar-te'n a Accenture, o a Deloitte, te'n podies anar a Alemanya, a treballar per Volkswagen, o podies quedar del paro. Jo preguntava i veig que confirmar la teoria que ets de bona casa i no has hagut de fer feines de merda, per això no tens la visió que ser un bacari o un júnior és una puta merda. És que tinc un altre asterisc per tu, i és el motiu pel qual no he tingut que fer feines de merda. I m'explico. Perquè he tingut una sort a la vida.
Quan era més jovenet, des que tenia 16 anys, vaig fer d'entrenador de vela als nens petits. Des dels 16 fins als 19 vaig treballant en això. Ets com si saps esquiar bé i et fas monitor d'esquí. És una feina bastant estúpida, però paga molt bé. Això era el mateix. És aquest el motiu pel qual no vaig tenir feines de merda. Tu compro, però és curiós que vela és una cosa que queda molt lluny del mar, i l'agenda aperdiagonal, que sou els que més lluny esteu del mar, us dona bé aquest tema.
En fi, aquí la perspectiva lowerdiagonal, la perspectiva del clot, paradoxalment, està per sobre de la diagonal, però està per sobre de la diagonal dels pobres, que és cap a la dreta de Via Augusta o de Passeig de Gràcia. Doncs, clar, jo podria omplir no un episodi, una temporada sencera de les feines que vaig fer. Des de netejar hotels, construcció, cambrer, moure paquets i caixes amb un càtering. I 50.000 coses més. Però avui focalitzant-ho. Vaig tenir dues feines que eren extremadament
manuals. Aleshores, per què dic jo que avui és el millor moment per ser un junior? I tenir una feina d'entre-level perquè s'està eliminant tota la part mecànica d'aquestes coses. Jo, per exemple, tinc molt sovint converses amb gent que em diu que per què no poses un junior a fer això? Per exemple, tinc una llista de correus que tinc d'un esdeveniment que vam fer, una conferència que vam muntar i com mil persones
es van registrar. I d'aquesta llista, no sé exactament qui hi ha, l'hauríem d'incorporar al CRM, però tampoc s'ha de filtrar una mica i s'ha de buscar realment qui és aquesta gent. I és una feina que vaig dir que quan tingui un moment ho faré. Aquesta conferència vam fer el 2017, aquesta feina no s'ha fet, han passat molts anys, però és una llista de mil persones.
I em vaig dir a la meva startup, que tenia una llista de 9.000, doncs, incorporar mil persones extra, o els s'han de anar a la de Mars Base, seria un gran guany. Dit això, comento això amb altra gent que li estic comentant a veure com fer tot el tema del CRM, etcètera, que és una cosa que comencem a fer ara, l'any 11 de Mars Base, em diuen que això és una tasca per a un junior. Agafo un junior, li dono aquesta llista i vinga, un a un, que els faci buscar a LinkedIn.
I em dic, però quina mena de tortura de gota malalla és això? Que avui en dia, 2025, que a l'època de l'intel·ligència artificial, ja no això, amb software mateix, sense intel·ligència artificial podries fer-ho. I tu encara tens aquesta mentalitat casiquista de, anem a agafar una forma de vida inferior i donar-li un pal, una branca, i que aleshores això faci la seva feina. Home, em sembla una miqueta despreciable,
què vols que et digui? En canvi, jo, el meu aprovost a aquest tema és de dir, si ara hagués de fitxar algun junior, li pots donar totes una sèrie d'eines que el que han de fer és refinar el que facin aquestes eines. M'explico. Una de les meves primeres feines que vaig tenir era comprovar que els backups d'unes bases de dades estaven bé. Vaig fer unes pràctiques amb una empresa i, aleshores, amb aquesta empresa, es dedicaven al tema de bases de dades i tenia un software que feia backups
de bases de dades. Jo el que havia de fer era comprovar que el backup era el mateix, és a dir, si el backup comprovar-lo amb el tamaig del dia anterior, que més o menys fos similar, perquè, clar, si el dia anterior eren 200 megas i el dia següent eren 200 cas,
vol dir que hi ha hagut un problema. Primer, que s'havia fet que havia trigat més o menys el mateix, que s'havia completat correctament, que el número de files era exactament... el número de taules que hi havia dintre era el mateix, i anar-les revisant una a una. Aquesta era la meva feina, una feina que la podria fer amb software. I en aquell moment, inclús, ja es podia fer un software, jo vaig decidir que no es podia fer un software i jo no vaig tenir
més collons que fer-la. Tampoc sabia com fer-la amb software, en aquell moment. I he tingut més feines així. Feines d'aquestes, doncs, de bacària, et dono una llista de coses infinita, que és completament manual, i comprova que això
funciona. Vaig estar a una altra empresa, que era una empresa de Terrassa que feia mobiliari urbà, electrònic, i el que feia era comprovar que els circuits que s'havien soldat doncs estaven bé, no?, una acta de punt A a punt B, veure què passava si hi hagués un o si hi hagués un, i coses d'aquestes, i fer algun tipus de proves. Què és proves que amb un robot, avui en dia, podries fer-ho? Inclus amb software, si volguessis, amb un petit component hardware.
Què vull dir això? Que cada cop anem sofisticant més les eines mecàniques. Igual que ja ho anem fa 100 anys, hi havia gent que feia tasques que, si bé s'havia inventat l'electricitat, per dir algo, doncs no li havia donat accés a l'electricitat, seria fent coses de manera manual. Doncs avui en dia, si jo ara fitxés un bacari i li donés la tasca aquesta de fer aquest remen, li diria, aquí tens totes
o busca l'eina amb la que ho faràs. Fes-ho amb intel·ligència artificial, amb el software que tu vulguis, i la teva feina és refinar, polir o verificar el resultat d'això. En comptes de mirar mil entrades d'una base de dades, mira aquelles quatre en què t'hagi donat conflicte. Per això dic, dic, hòstia, avui en dia, qual pràcticament qualsevol tasca que sigui i que pugui passar dintre d'un ordinador,
hi ha alguna eina que te la fa. Ara bé, hi ha un repte interessant, que és el repte que donen les eines d'intel·ligència artificial, que és corregir les al·lucinacions, trobar les ineficiències, pensar una miqueta com orquestrar-ho, el prompt, etcètera, etcètera, saps? I com amb això pots fer més coses. I amb tot el temps lliure que t'allibera l'automatitzar, delegar o inclús posar-hi una capa d'intel·ligència, pots invertir-lo
amb altres coses. És a dir, clar que tinc un fotimer de tasques que són completament mecàniques, però igual que no les he volgut fer jo, no trobo de cap tipus de valor que ho faci una altra persona. És a dir, no, és que amb així s'entreni, no sé què. Vale, si tu li dones a una persona un registre de mil entrades de base de dades de contacte, què ha de buscar l'inquieting? I contactar i preguntar que no és què? Amb que en faci cinc o vint en té prou, ja ho té a pres, no li calen mil.
Per això que dic, hòstia, això de donar-li tasques com si fossin un ruc de càrrega, home, jo li veig un factor bastant deshumanitzant en aquest tipus de tasques. No ho sé, jo no vull ser aquest tipus de cap. Clar, però jo és que això t'ho compro, què passa és que el meu punt divergeix del teu. O sigui, aquestes tasques existeixen, estan allà. I són una realitat. Jo estic 100% d'acord que són
deshumanitzadores. I tasques que a mi no m'agradaria que algú em donés, ni a mi m'agradaria donar-ne algú. Per tant, són feines, de cometes, de merda. Ningú ho hauria de fer. De la mateixa manera que moltes tasques que ara s'encardenen de fer els robots, afortunadament, perquè no hem de posar una persona que, imagina't, s'està exposant el seu físic per tenir que fer un arc de soldadura
fent el Pinopuente. Llavors, el problema és que... És que... I aquí penso que no ens en denem, és que un cop aquesta automatització ha satisfet aquest criteri i ja tens la tasca feta, això serà suficientment bo dintre de molt poquet, perquè ara veus la versió retressada de la intel·ligència artificial, això dintre de poc ja no hi haurà espai per a aquest editor.
És a dir, aquesta línia es anirà movent endavant i aquesta persona que abans feia aquestes tasques de merda, que podria formar part d'un aprenentatge i que potser era en el seu sal o el seu pretext perquè pogués escalar dintre de l'escala corporativa, a dia d'avui no té un escaló de primeres, sinó que té el puto mur de Berlín.
Llavors, li costa molt saltar a l'altra banda per poder passar quan abans, fent quatre tasques de merda, potser era el preu que havia de pagar per abans escalar en aquella escala corporativa. Jo estic d'acord amb tu que era una feina de merda, però era com la gent que va a l'església i li diuen que això és una merda de dia d'avui, però no et preocupis, quan la palmis, al darrere n'hi ha el tal i d'ent. Quan vagis a les portes, quan les obris, no entendràs res
el que hi haurà. Això és aquest contracte social, de dir que passo per una feina de merda i formar part d'aquesta força laboral que catapultarà la meva carrera professional. Penso que aquest escaló a dia d'avui s'està fent cada vegada més alt i cada vegada es farà més alt. Llavors, no sé si hi ha tantes feines, no ho sé, tinc dubtes ara mateix, com per ampliar tota aquesta horda de juniors amb coses més sofisticades. I jo soc superoptimista pel solo entrepreneur.
Per què jo m'encantaria tornar enrere només per poder ser aquesta persona a dia d'avui? El que no tenies abans era molt temps. La època de la uni es va malgastar fent moltes tonteries. Llavors, penso que ara, tenia aquest temps per hi terà i provar coses, no hi ha hagut mai una oportunitat igual. El que passa és que jo soc escèptic pensant que hi ha molta gent d'aquesta pasta. Tu compro... Jo hi ha una part que veig una miqueta diferent, que és la de dir...
Tornant al concepte dels palsar rodes, és a dir, abans t'havies de guanyar la teva credibilitat, i a la carrera dins d'una empresa on et donaven tasques completament marginals i rudimentàries i avorrides i farragoses i carregades, etcètera, etcètera. I de zero valor, et posaven aquest pal a les rodes constantment, i al final, les pràctiques igual et deien... Bé, gràcies per tot, vinga, adeu, bon dia.
I amb sort, potser et podies quedar a l'empresa si havies anat molt bé, però dius... Hòstia, t'havies d'esforçar moltíssim, o sigui, que valien zero, saps? Vull dir, potser de cara a l'empresa sí, tenien un cert valor i tal, però com... bueno, doncs endreça amb això, endreça amb l'altre, porta'm cafès, fabulós. I segurament la prova no era inarena de tasca, sinó que era el valor de...
Estava residiant si tu fas això o no. Com ho executes, com et comportes, una persona... doncs, com diria, una persona maleable, una persona que compleix, que és obedient, que és endreçada, que és sèria, que és meticulosa, rigorosa, etcètera. I no es valorava gens els perfils creatius, perquè, evidentment, la creativitat era dels caps. El cap no pertany al cos, el cos ha de fer les tasques mecàniques i ja està. Si sobrevius, potser algun dia et donem el privilegi de pensar.
I així perdien, no només moltíssimes mens neurodivergents, sinó que perdien perfils molt creatius, de moltíssim valor, que potser et podien transformar a l'empresa, a pedra per sac. I et quedava sent l'empresa la tabacalera de turno, que després ha hagut d'aixapar, o alguna altra empresa que... Ai, no, és que la culpa és d'Amazon, o de les pandèmies, no sé què. I dius, a veure, xatos, que tu encara estaves venent màquines d'escriure oliveti a l'any 2024.
Igual, t'has d'adaptar una miqueta als temps que corren. En canvi, avui en dia, ja no hi ha... O sigui, avui en dia, li estàs donant el potencial a una persona que entra a dir, ei, sigues creatiu, jo no et posaré pels arrodes, dono aquestes tasques, a veure com les fas. I com més, com millor no es pugui fer, més eficient tot aquest temps que guanyes, el pots invertir en una altra cosa, o en un projecte personal, pots invertir en... No ho sé, jo crec que ja li dones...
No estàs fent servir només la seva força motriu i física, sinó que pots avaluar aquesta persona també en base a les seves capacitats cognitives, a la seva creativitat, a la seva astúcia, si és capaç de ser un work smart versus un work hard. No ho sé, també et diré, probablement, estic esviajat pel sector en què estic i pel tipus de persona que soc, que jo no donaria treball deshumanitzador a altra gent, en aquest sentit. Jo crec que no mereixo una tasca, doncs no mereixo cap altra persona.
Una altra cosa és que hi ha certes tasques que hi ha que són de valor, però té menys sentit que la faci jo i que la pot fer una altra persona, per tipus de persona, tipus de rol, tipus de característica, predisponibilitat, etcètera, o especialització versus ser generalista. Però no ho sé, jo crec que avui en dia, com a junior, tens molt més a guanyar, tens molt més a aprendre i, evidentment, també pots una miqueta triar a quin lloc vas a fer les pràctiques.
No el mateix mercat que vam trobar-nos el 2009, quan vam començar a treballar. I una miqueta per tancar tot aquest tema, comentar que tu has dit que tota aquesta gent no hi cabrà. Bueno, no ho sé, vull dir... Jo crec que és un discurs que s'ha repetit al llarg de la història des de temps i memorials. Igual que abans, la societat era més segura. S'hauria de veure si realment és així, que no hi ha feines per tothom, perquè jo no paro de veure feines que es creen.
Tampoc és veritat que se'n destrueixen moltes, però amb cada sector que es destrueix se'n crea un de nou o cinc o deu. Fa 15 anys no hi havia ningú treballant en salut mental dins del món de la tecnologia. I avui en dia, en fotimer de persones. Per dir només un exemple, però després ja tema d'ella i dissenyadors de vídeo... Jo què sé. No som el interpreti. Soc optimista amb l'ampliabilitat de la gent a futur. A mi el discurs aquest de la tecnologia és una merda de discurs. Això no passarà.
Si sabem fer alguna cosa és crear feines. Creem feines a sota les pedres. Si abans no hi havia youtubers, ara hi ha youtubers, abans no hi havia taxistes d'Uber, ara hi ha taxistes amb Uber... Trobem coses per fer. I la tecnologia et treu, et dona. I sortiran més coses per fer que encara no ens podem ni imaginar de la mateixa manera que al 2008 no ens imaginàvem ara.
El que jo dic és que no hi ha prou espai per sotplear aquesta massa laboral que estava acostumada a tenir aquesta escala organitzatòria dintre d'una corporació cap amunt, d'aquest exemple del mític bacari. Aquesta estructura, aquest contracte social s'ha acabat. Crec que la manera en què progressarà la gent en les seves carreres professionals no tindrà aquesta forma dintre de deu anys. Serà una cosa diferent.
Perquè aquest concepte de l'aprendit amb la tecnologia que tenim a dia avui està obsoleta. Aquest era el meu punt. Jo no... Però com que la gent tindrà feina, ens papilarem. Alguna cosa farem, ja ens entretenirem. Si no, no podem estar al carrer, ens farem mal. Algo trobarem per distreure'ns. Però en la forma en què s'havia vist fins ara, crec que aquesta manera de progressar socialment està entredit. Aquesta és la meva idea. Va, tió, ho hem de deixar aquí, que jo tinc una raó.
T'ha agradat la presó d'algú? Doncs sí, bastant, però jo... No ho sé, em sembla que el teu màrqueter no t'està lliçonant bé perquè aquí no... No dones res de subscripcions ni coses. No, jo aquí no ho faré perquè no tenim un marc al dia que tingueu un màrqueter aquí. Ja he fet més d'una vegada la crida... Està bé, està bé. No tens sort, però a veure, si la gent s'apunta a Patreon, aquí donaria per parri un sou, almenys, uns vals de descompte a Nintendo a algun bacari.