Ara fem els llibres. Ja estem als llibres. Fantàstic. Ja estem als llibres? Quina... Que ràpida! No m'has donat temps. Ha passat de setmana a set volant. Què tal la teva setmana? Marc, què tal ha passat la teva setmana? Déu meu! Home, quan fem això, sempre diem, home, vinga, anem a provar una mica d'aigua, una mica de cafè, fem una pausa, nois, vinga, va acabat el podcast, va, ara els llibres, vinga, què més, hòstia. Collons, nano, hòstia, tenim pres avui, eh, radeu.
Hem divagat molt, tio, hem divagat molt, i dic, hòstia, no donem temps, no donem temps. Jo tinc la impressió que el de llibres serà una miqueta més curt, a menys que ens mengem el meló que jo obriré, però aquí ja ho deixo a l'aire. Jo preferia no, preferia fer un episodi una miqueta més curtet, més estiuent, que la gent el pugui degustar a la piscina amb la seva pinya colada, i escoltant, evidentment, el seu podcast preferit, perquè si Déu vol, donarà pas al nostre,
jo porto... No porto moltes recomanacions de llibres, ja et dic, porto dos llibres i un meló. Tu què portes? A veure, fes el teaser del meló, que ara m'has deixat amb curiositat. Recomanacions que no funcionen. M'he cansat ja dels llibres, els llibres aquests que s'han de llegir sí o sí, no? Que si estàs en negocis, estàs en marketing tal llibre. El llibre de branding és aquest, el llibre d'escalabilitat és aquest, el llibre de management de persones és aquest.
No puc, no puc, tio, el meu cervell ja no accepta cap més d'aquests llibres. Vale, és bona, te'n diré una cosa, eh, el que porto jo és ultraoutlier, són coses molt estranyes. Estic d'acord amb tu. Saps què passa? És que si tots llegim el mateix, ningú llegeix res, perquè sabem el mateix, són les mateixes coses, i al final, tots aquests llibres de negoci acaben sent com matxembrats, mix en match,
d'altres llibres que treuen d'aquí. Per exemple, del llibre de Kahneman, del The Thinking Fast and Slow, n'han sortit 73 spin-off, perquè tots els citen. Llavors, ara vaig a llegir el telèfon, ja està, he estalviat 73 llibres, el que passa és que la gent li fa una mica de mandra llegir el llibre de Kahneman, perquè és durot, no és una novel·la, no és com llegir Fundación. No, no, no, no, és dur. Llavors, què passa?
Que hi ha una subindústria de facilitar o posar en un format més digerible per una societat que té un attention span de tres segons aquest tipus de contingut. Llavors, què fan? De tant en tant, van colant frases de Kahneman dintre d'una història entretinguda. Aquest és una mica el mateix concepte. Llavors, això està bé, perquè la societat ens ha fet tan tontos que no llegim coses difícils. Llavors, què fa això?
Que qui publica una cosa difícil que és interessant, perquè, per l'horitzó, les coses interessants són difícils. Llavors, qui publica una cosa que és interessant i difícil crea una subindústria d'adaptació d'aquest contingut pels subnormals com nosaltres. Més o menys aquesta és la idea. De fet, jo tinc la teoria que hi ha la majoria de llibres de negocis o el 100% de llibres de negocis no cal que els llegeixis perquè els has llegit, els has consumit de manera indirecta. M'ho explico.
Jo no he llegit de l'Inn Startup. Jo tampoc. Sempre el tenia allà per llegir. Però què passa? No per res. Va ser per mandra en un moment. Tenia altres coses a llegir. El 2014, quan començava amb les startups, estava llegint els llibres de Juego de Tronos i després vaig començar amb Mundo Disco i vaig començar relativament tard a llegir llibres de negocis.
I quan m'hi vaig ficar, jo havia llegit 15 articles sobre l'Inn Startup, havia vist no sé quantes conferències i, sobretot, ja havia vist, havia consumit molt contingut d'Estip Blanc, que en realitat va ser professor d'Eric Ries, que diu que la idea del Inn Startup li va donar a ell. Com aquest pseudo-pique amistós del pal. Clar, això jo ho explicava a les meves classes.
I jo, haver escoltat molts cops d'Estip Blanc, perquè és la persona que sempre passa per Startup Gran cada any, suposo que ara em llegiria el llibre de l'Inn Startup i diria, bueno, no hi ha res diferent. Tots aquests pors de blog, tots aquests continguts de marketing, tots aquests podcasts, inclús, ja t'han donat totes les idees que necessites. Ja no necessites llegir el llibre si portes molts anys al negoci. Com a molt et donaran un o dos conceptes, veu clar, com trobes aquestes joies?
És el més complicat, és el repte que em trobo.
Ho dic perquè vaig arribar a aquest punt d'aquesta epifania de dir, hi ha prou llibres de negocis, perquè ara em vaig llegir un que em va recomanar algú, i no me'n recordo qui és, i qui collons m'ha recomanat aquest llibre, perquè no té res a veure amb com penso jo, que és el de The Sovereign Individual, que és un llibre força antic que parla molt ja de com transcendir el model de país actual i com una persona amb la seva xarxa, inclús empreses, poden crear l'equivalent
de països i tal, i com això. Bàsicament és un compendi de paguem massa impostos i els governs no es controlen, i els governs són dolents perquè ens espien i posen pals a les rodes per ser emprenedors. Bàsicament és fotre-li més llenya en aquest foc, però res a veure
amb com penso jo, res a veure... No ho sé, el llibre com antic i dic, què collons m'ha recomanat aquest llibre perquè jo realment me'ls apunto si ve d'una persona de la qual em fio molt que pensem més o menys similar, què collons m'ha recomanat aquell llibre. I aquí vaig arribar i dic, d'aquells llibres que no he tret absolutament res i alguns que dius, hòstia, jo què sé, vaig dir, no, el Zero to One, per exemple, me'n recordo, vaig fer força coses interessants.
Hi ha hagut llibres que m'han... que els he recomanat aquí, el llibre de Never Split the Difference, per exemple, a nivell de negociació, que vaig dir, hòstia, aquí n'he tret molt perquè no és del sector. No és del sector i crec que està molt bé, però llibres d'aquests, ja de start-ups, no sé què, o inclús de marketing, n'he llegit tants que no m'aporten gran cosa. I potser és veritat que llegint-lo trobes, dius, hòstia, mira, aquests dos capítols,
em queden un parell d'idees de cada un. I dius, bé, he tret dues o tres coses, subratlles d'aquest últim llibre que no vaig subratllar res, absolutament res. I mira que amb el Kindle és molt fàcil subratllar, subratlles qualsevol totaria perquè dius, bueno, va, saps, això m'ho guardo perquè per després em farà gràcia, no? En aquells llibres que no tinc ni una nota i generalment tinc deu o dotze per llibre, o quatre o cinc al que menys.
No, no, absolutament zero, val? Aleshores, dit això, per aquí venia una miqueta el discurs aquest de dir, si tu ja portes molts anys consumint, si anant a conferències, durant conferències, escoltant podcasts, llegint blogs, llegint newsletter, o sigui, llegisses la newsletter del Samuel Hill, llegeixes la newsletter de no sé qui, segueixes per Twitter a gent que t'explica conceptes molt bé, escoltes el podcast de, el de My First Million, el de no sé què,
escoltes el podcast d'Hitnik, el de Sitrock, al final ja dius, ja has consumit de manera indirecta tots els llibres de negocis, no? Perquè jo m'ho trobo que en alguns d'aquests podcasts, per exemple, els demanen, hòstia, quin llibre recomanes? I de vegades són recomanacions supertobes del pare, oh, recomano aquell llibre, dic, com?
O sigui, una persona que ha treu la seva empresa a bolsa i està recomanant un llibre que dius, hòstia, jo igual dec ser molt tonto, però jo d'aquest llibre no n'he tret absolutament res, no? Recomanar llibres com els més bàsics, no? És com si algú que surti a bolsa recentment digués jo recomano Line Startup, hòstia, vale, potser et va ajudar molt en el seu moment, fa deu anys i tal i sí que et va canviar la vida, no?
Però en el moment en què estàs, que fa cinc anys que et va comprar una empresa, va sortir a bolsa, no sé què, no es quantos, potser hi haurà un llibre més específic que em volguis recomanar, no? No vulguis quedar bé o potser són gent que no llegeix així, ja està, de les hores, per això les meves dues recomanacions d'avui tenen més aviat poc a veure amb el teu negoci,
hi ha un que sí, val? Però bueno, no sé, no sé si vols comentar alguna cosa més del Malo aquest o què, crec que està força comentadet, però hòstia, prou, tio, jo ja no em llegiré un llibre més de negocis, eh, tio, ho tinc claríssim. A veure, el Malo aquest ve per dues bandes, jo crec.
Banda 1 és quan recomanes alguna cosa, indirectament estàs fent una menció a la teva intel·ligència, llavors és més guai recomanar un llibre que et fa semblar intel·ligent que no un llibre que et fa semblar que has perdut el temps. Per tant, i quan dic perdut el temps, vull dir un llibre de ficció, per exemple, eh, vull dir que per mi no és perdre el temps, ens hem d'entretindre, hem de passar moltes hores en aquest planeta.
Marc, la frase Esteve, la frase Esteve, aquesta quan recomanes alguna cosa fas una menció a la teva intel·ligència? És molt bona aquesta frase. Bueno, és d'ara, eh. Ha sortit aquí en directe, vull dir, no... Buscau en Google a veure si és d'algú, potser sí. Xapó. Potser ha sigut coneixement que he adquirit indirectament i l'hem construït. Però és la veritat, vols dir algo al món quan recomanes algú? Què passa?
Que, evidentment, home, si et recomano un llibre de ciència-ficció, potser el que t'estic dient de mi o el que jo penso que tu interpretes és que m'agrada molt que es perdi el temps o que no tinc res millor que fer que llegir com una galàxia futura destrossarà la humanitat i com la reconstruirem. I què passa?
Que la gent sol recomanar aquest tipus de llibres que tothom llegeix i que et fan semblar una mica més intel·ligents o, per exemple, mítics llibres d'autoajuda que només ajuden el seu vautor haurien de ser prohibits a les llibreries. N'has llegit un? Ja està, tots giren sobre la mateixa idea. Això ho hem dit mil vegades. Si la resposta fos més informació, tots seríem bilionaris amb llates i un sixpack
que no entendria res. El problema és que som humans, som infalibles i no fem el que diu el llibre. Per tant, no llegeixis més. Saps què has de fer? Has de llevar les tings del matí, fer ioga, fer el iuno alternativo, anar al gimnàs i no sé quines merdes. Ja ho saps, això, però el problema és que no ho fas. El problema no és que et falta un llibre per saber-ho. El problema és que ets un bau, com diria el Yados aquell, però no fas res, joder.
Si tots som humans, si tots fóssim màquines que fóssim tot perfecte, la vida seria molt avorrida. Aquest és el primer factor. I ara se m'ha oblidat el segon. No ho sé, és igual. Com que se m'ha oblidat el segon, anirem a la meva primera recomanació, que... Ara em fa ràbia que se m'ha ajudret el segon. Em costarà fer la segona recomanació. Estan pensant quin era
el segon punt que volia fer. M'has distret amb això de la frase que he dit, que ara em deixa que se m'ha oblidat, la de la menció de la intel·ligència. Ara no recordo molt bé el que he dit. És igual. És boníssima aquesta frase, Marc. La tuitaré, eh? A veure, jo la posaré a totes les xarxes socials i veuré a veure si té engagement o no, perquè crec que és molt bona aquesta frase si la gent pregunta de qui és aquesta frase, saps?
Va, però recorda-la, perquè a mi se m'ha oblidat. Ah, és quan tu recomanes una cosa fas una menció a la teva intel·ligència. És molt bona. Potser et diuen, tio, que això ho va dir tal al 2014. Ho veus amb compte? Mira-ho abans. Dickens, segurament és de Dickens. Sí. No, hòstia, però és molt bona la frase. Jo m'he quedat aquí i dic, collons, com que no ho he improvisat, això, vull dir, crec que ets brillant, Marc, però no tant, saps? Però, hòstia, Déu n'hi do.
Qui va ser que ens va dir que tothom necessitava la seva teoria? Em va fer molta gràcia, això. El Roger Casals. Ah, Roger Casals, exacte. A Estats Units tothom té la seva teoria, té una teoria amb el seu nom. Sí, sí, sí. Doncs ara jo tinc una frase, Àlex. És boníssima. Hauré de pensar jo en alguna frase aquesta. Jo crec que en el seu moment entenia, però... Però bueno, se me n'ha oblidat, també. Vinga, Foli, recomanacions?
Mira, un dels meus somnis no complerts i que jo crec que mai passarà, però no perdo l'esperança, és... Tu saps que la Fórmula 1 és un esport molt minoritari aquí a Catalunya, ningú la segueix a part de jo. No tinc amics que la segueixin. Per tant, jo seguiré insistint perquè no perdo l'esperança del dia que algú m'escrigui i em digui, eh, Marc, jo escolto Foc a Terra i també m'agrada la Fórmula 1. I nosaltres serem amics, encara que no ho sàpigues. Llavors...
Recomano... Està molt bé que això no sol passar gaire a la Fórmula 1. No és el llibre d'Antonio Lobato, però que també podria ser, però no sol recomana aquest llibre, sinó que és la biografia i te'l porto. Mira, Àlex, el tinc, el tinc, el tinc aquí. Les memòries d'Adrian Newey. Teo Adrian Newey és l'ingenier que bàsicament ha fet que la Fórmula 1 sigui una puta merda i sigui superavorrida, perquè sempre guanya el mateix. Llavors...
En teoria no m'hauria d'agradar, aquest home, però, evidentment, quan has aconseguit aquesta fita, tens coses molt interessants a explicar. Aquestes són les seves memòries i explica des de la seva infància fins a la seva arribada al més alt de l'esport de les quatre rodes. Llavors... És un llibre que em van regalar per Sant Jordi, per cert, i he devorat com un nen petit i m'ha encantat. Llavors, jo fins aquí faig la crida. Sé que no és un llibre
per a una persona intel·ligent. Més aviat és per sonar desesperat, potser, de dir que algú m'escrigui, que digui l'iguala de la Fórmula 1 també. I la podem veure junts els diumenges. I a veure si aconsegueixo fer algun convers a dintre de la nostra audiència. I finalment m'escriu algú i em diu que anem a veure el rempremi junts. Veig que té pròleg de Fernando Alonso, el qual confirma que la Fórmula 1 és aquest esport que es fa a quatre rodes
i que guanyen sempre els quillos. Ojo! Té pròleg de Fernando Alonso en català. La versió original no té pròleg de Fernando Alonso, cosa que està molt perduda. També et diré una cosa, malgrat... Aprecio Fernando Alonso amb l'ànima, és dels pitjors pròlegs que jo he vist a la meva vida. Li feia molta mandra. Va escriure dues línies al tio. És allò que tenia una tasca i se la va treure de sobre. Sorprenent que sàpiga escriure Fernando Alonso, també t'ho dic, eh?
Però mira, mira, mira, el llibre, inclús... Espera, eh? Sé que l'audiència no ho veurà perquè l'Àlex no vol fer vídeo, però mira, ve amb dibuixos originals d'Adrian Newey, amb els seus sketches i tot, eh? Espectacular, eh? Per a la gent que li agrada la mecànica, això és or, eh? És canel amb rama, eh? Jo no sé... O sigui, què va dir Fernando Alonso en aquest llibre, en aquest pròleg? És el que ara m'està... La curiositat m'està matant aquí.
O sigui, una persona que tira molt de tòpics no és conegut per ser... Saps que ja, típics futbolistes, arriben on arriben, no? Però hi ha algun que dius... Hòstia, doncs sí, aquest li dona el coco, no? Veus, parla... Veus, parla Guardiola en el seu moment, Lluís Enric... Són jugadors que li donaven el coco, no? Doncs veus, en paper... Hòstia, que parla de política... Sempre hi ha hagut
aquests jugadors que han destacat una miqueta... Aquests esportistes que han destacat una miqueta per tenir una miqueta més d'intel·ligència, si tu vols. Però... Fernando Alonso, tio, crec que no pertany a aquest club. Jo no sé si pertany o no. El club que sé, que sí que pertany, és el club de... Lo bueno si breve, dos veces bueno, aquest primer. Perfecte, ja m'has respost. I el segon és el de...
Em vull treure el xec de sobre. O sigui, aquest, l'Adrià Niue, m'ha fotut una feina, m'ha dit a veure si li vull escriure el proleg per l'edició espanyola, m'ha fotut una putada perquè la meva vida... Evidentment, sóc Fernando Alonso, és infinitament més interessant, si ets pilot de Fórmula 1 tens de les 21 vides més interessants d'aquest planeta, sens dubte. I Fernando Alonso, atenció a quina paraula, t'ensenyo perquè ho veig, que és curt, com t'he dit, tant curt com que és aquesta pàgina,
una... Ui, veig molt marge per la dreta. Molt, i cabria un cotxe. Políticament, no seria on tindria marge, Fernando Alonso, però bueno, és el text el que he de fer marge per la dreta. I aquest, que ha deixat tot el marge per sota, és a dir, aquí i cabria el barri de les Corts. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, bueno, considerar que és Fernando Alonso ja és un gran esforç, per tant, ei, sentir d'abraçada des d'aquí... Ai, com és que no et cau bé el Fernando Alonso? Què ha fet malament?
Que potser m'ho he perdut. Bueno, diguem que adelanta molta gent per la dreta i això crec que està mal vist, no? No sé el circuit com ho fa. A veure, tipo tipo? No, bueno, a veure, no és que al veure les seves opinions polítiques... Fernando Alonso té opinions polítiques? Sí, bueno, la gent que... Ah, no sabia. La gent que s'osteja una miqueta té... Solen pertànyer al mateix sector de l'espectre polític i en aquest cas, Fernando Alonso, bueno, diguem, no sé.
No seria un simpatitzant de la independència a Catalunya ni dels drets LGTBI, però bueno, no vinga a descobrir tan poc la sopa d'all. Si algú, si estàs venint de l'Hort ara mateix... Pues no li pega, eh? No, bueno, no, sí, és un activista dels drets humans. En sèrio, de veritat, desconeixia la seva faceta fora del circuit? Val, val, eh? I la respecto absolutament? Però no... No passa. No sabia que era un tio vocal fora del circuit, zero, eh? Zero. No passa res.
No, per sort no parla gaire, però quan parla doncs bueno, saps... Rafa Nadal és més conegut per fer aquestes derrapades i algun dels tenistes d'aquests també famosets, doncs també Déu n'hi do, el que patinen. Curiós que sempre suelen de rapa per la dreta, però bueno, en fi. Mira, Alex, jo a Fernando Alonso li permeto tot, eh? Ho sento. És que a veure, tot el plaer que em dona la pista, jo li permeto el que sigui.
Tot està bé. Tots tenim un cantó quillo, per petit que sigui, tu el tens amb la Fórmula 1. Jo he de descobrir què és. Segurament era quan era més jove, m'agradaven molt els petards i, per tant, aquesta era la meva part quilla. Hi ha gent que encara li agrada la música màquina i coses d'aquestes, o les motos o... Ves a saber. No sé ara quin és el meu cantó quillo, eh?, però jo tinc la teoria que... Mira, una de les meves teories és que tothom té un cantó quillo.
En fi, va, jo porto un parell de recomanacions només, perquè de fet una ha caigut perquè dic, hòstia, no trobo que jo hagi comprat aquest llibre, sé que l'he llegit, però no m'apareix Amazon, per tant... Però jo l'he llegit i veig que és de 2022, per tant, potser ja n'he parlat. Fora, l'escarto. On the fly. Porto dues recomanacions, una és la del...
El llibre de pensar-me'n, pensar-me'n mejor, del Dani Sánchez Crespo, sé que l'havia tocat ja en algun episodi aquí, me'l va regalar ma mare, i és un llibre que seria una miqueta com l'excepció del que he vingut a dia abans, val? O sigui, és un... Lo bo és que ell ja et diu que no són idees seves.
És un llibre de... Un compendi de com ser creatiu, però et diu, tot això són idees, i jo he llegit en altres llibres que escolten en conferències i allò, però jo te les resumeixo, te les poso en un llenguatge molt planer per gent que no sigui d'aquest sector i que només hagueu de llegir aquest llibre, i en això és fantàstic. Jo crec que no he après gran cosa aquest llibre, perquè dic, hòstia, això és de tal llibre, això és de tal llibre. Jo ho veia, no?
I et parla, doncs, innovacions de producte, et parla de lean startup, innovació de com generar idees a nivell de creativitat, i es posa, doncs, les teories dels colors, associació,
com fer... Com tenir tots aquests processos, aquests apropos, que hi ha a nivell de creativitat, i la veritat és que està molt bé, perquè es fa molt lleuser, parla molt d'ell, és veritat, però és el Dani, l'estimem així, va ser profe meu, és probablement un dels pocs profes que jo recordo de la uni, perquè és un tio molt expressiu i molt contundent i molt intens, però realment és un gran transmissor de coneixement.
I el llibre es disfruta molt, es gaudeix molt, jo el vaig llegir gairebé d'una tirada, i per la gent que no estigui molt ficada en el sector o vulgui posar-se al dia un altre cop de totes aquestes històries d'innovació, de com organitzar-se el dia, com dirigir... És un llibre que dius, vale, em llegir aquest llibre cada dos o tres anys en tinc prou, i això crec que a mi m'ha portat un valor bo, també s'ha llegit des de l'òptica de conèc aquesta persona, no m'han tingut relació
amb els anys, la veritat, però m'ha fet plaer llegir un llibre d'algú que vaig tenir com a profe i que dic, hòstia, algunes de les històries les havia sentit ja en el seu moment, i crec que és fàcil de llegir, és entretingut, és una bona lectura d'estiu. Vale, doncs jo et portaré una que no és una bona lectura d'estiu. Va, endavant, molt bé. Bueno, és que potser sí, perquè potser són d'aquests temes... Jo crec que a tu la política t'interessa més que a mi,
jo crec, eh, jo crec. Penso que és un tema que per tu és més sensible. Llavors, una persona que històricament parlava una mica de tot i tenia una escritura extremadament entretinguda era Tim Urban. Sabeu que el coneixes? El del Weight But Why, el del blog. Sí, i tant, i tant. Mira, veus? Aquesta és una de les persones que m'ha adoctrinat
el cap des de ben petitet. O sigui, que en el 2014 ja estava llegint la seva doctrina i d'alguna manera aquest home, no ho sé, m'ha moldejat el cap a petita escala, però ha aconseguit posar-me part dels seus pensaments en el meu cap.
I aquest ara et parlaré d'un llibre que li he donat una segona oportunitat, perquè jo soc un home felible i molts llibres des que començo no me'ls acabo, perquè penso que no és obligat, malgrat el toc, i sé que no és toc, perdó, eh, sempre ho dic, però no és toc, és aquesta teva obsessió que tinc i que parlàvem abans, per exemple, amb què ho hem dit abans? Ah, amb els podcasts que comences i que són molt llargs. Fa una setmana, Marc, abans no, fa una setmana,
fa una setmana vam parlar d'això. Perdona, fa una setmana. Bé, mira, sí, tant abans com que se m'havia oblidat, imagina't. Doncs fa una setmana, quan parlem d'allò, és un petit toc aquest, que no és toc, però ja ens entenem, és l'alfamisme, petit toc. També em passa quan si miro pel·lícules i no me les acabo, per què se m'han de quedar allà en seguir viendo per a Marc a Netflix, no m'agraden allà, perquè jo no les vull veure més. Perquè les has esperat als crèdits.
Has esperat els crèdits, no? I deu quedar com 15 segons de crèdits. No, no, però, per exemple, imagina't que mires una pel·lícula que no t'agrada, tio, i es queda allà com la ratlla de la MyTag. Ah, val, val, val. Això és duríssim, això és duríssim. No, doncs agafa't, la passes fins al final, ja ho he vist. No, no, ja acabo, no, clar, aquesta sí. Aquesta és com el mètode de... Tio de producte, eh? Això ho faig amb els podcasts. Però és el mètode de matar... mosques amb bazoques, vale?
Aquesta és la bona solució, pot ser. A veure, hi ha com... El pitjor que et pot passar amb això, i ho sento per parlar-te amb gent, però es mereix, és, i crec que això ho heu comentat, diria, però val la pena tornar-ho a dir per si hi ha cas. Una de les pitjors coses que pots saber com a persona humana és que quan elimines una llista de Spotify segueix estant vigent el teu compte listes eliminades.
No es pot treure d'allà. Un cop descobreixes això, un cop ho saps, deixes de ser usuari de Spotify i passes a Apple Music només perquè veus com totes les llistes eliminades. I dius, què faig des de llavors? No hi ha problema, tot d'una solució. M'he creat una carpeta específica que es diu llistes que es reutilitzaran en un futur, vale? I llavors són llistes que estan buides, però que no les vull eliminar, perquè sé que si les elimino s'acabaran allà i no vull que vagin allà.
Llavors el que faig és que les deixo en una carpeteta que estan buides i en un futur, en lloc de crear una nova carpeta, trec una de les velles i la reutilitzo. Fins aquí l'aportació de producte per la gent que fa servir Spotify i no té toc, però es pensa que té toc. Ets un malalt. Ets un malalt.
Hòstia, fotat. Tornem. Tornem. Amb els llibres el que passa és que si les deus amb Kindle és una merda també, perquè quan vas llegint et queda que tens un percentatge de lectura i si no t'agrada més aquell llibre, et queda allà per sempre el 54%. Això és horrible, perquè t'estàs dient que ets un perdedor en un 46% perquè no has acabat aquell llibre.
D'alguna manera el Kindle et recorda que tens una feina a fer, que és acabar aquell 46%, però no el vols acabar perquè no t'agrada i no estàs obligat a acabar el llibre. Això em va passar amb el llibre de Tim Urban. Va posar un llibre i vaig dir que el compro ara mateix. Però què toma? Pensant que seria un llibre sobre la seva filosofia de la vida, va agafar una deriva política, a més americana, que em va costar bastant de tregar. I el seu dia el vaig deixar al 18%. Fins al 18. Aquí estem.
Ho sento, Tim. M'agrada tot el que has fet, però al 18, i això és molt d'hora, et deixo. És un llibre molt llarg. Si al 18 deixes Guerra i Pau, són 200 pàgines fàcil. El llibre és llargíssim. Ara no et sabria dir quantes té, però és molt llarg. Ja és molt llarg. Fer un 18 ja és haver arribat lluny o haver-te acabat alguns llibres més aviat curtets. Jo mateix em vaig disculpar amb ell internament, vaig disculpar amb Tim, em sap molt de greu, però no em podré acabar el teu llibre.
Però només perquè vegis com és el meu cap, que malgrat podia anar tranquil·lament desenvolupant les meves activitats diàries, hi havia una tasca corrent al meu cervell en segon pla que sabia que en algun moment havia de tornar a obrir el llibre per acabar-me'l.
I això va passar recentment. I no només em vaig fer el mal de tornar-lo a agafar, sinó que evidentment això és com quan programes, deixes una cosa durant un any i tornes a agafar que has de començar des de zero perquè no tens ni puta idea o no te'n recordes el que has escrit, això és el mateix, ja no me'n recorda que anar al llibre i tornar a començar des de zero.
I aquí la notícia és que vaig passar volant el 18, és un llibre que ha recuperat la meva atenció i ara em sembla molt més interessant que en el seu dia vaig ja pel 47 atenció i encara no l'he acabat, evidentment, per tant, igual, estic recomanant una autèntica merda, però amb el ritme que porto, podria predir que abans de que acabi el juliol el tinc fet ja. Llavors, sí, perquè això és una altra cosa, generalment jo intento llegir
dos llibres en paral·lel sempre. No sé per què, és una mania estúpida, però m'agrada tenir dos llibres oberts, perquè segons el moment m'entren més l'un en l'altre, llavors és una cosa que no he entès molt bé. Jo crec que per allà el juliol ja el tindré fet, aquest. Així que, igual, per quan surt, ja me l'he acabat,
tinc dret a recomanar-lo. De moment no en tinc, però ho recomano molt, de veritat, està molt ben escrit i és d'aquelles idees que volia portar, que és la de, a vegades un llibre no t'entra en el moment vital en el que estàs, donen-li un any, potser potser que t'interessi una altra vegada.
Hòstia, tornar a llegir un llibre tan antic... Mira, ara m'ha vingut al cap una frase que dic, mira, si no, no sé si és meva o no, però se m'ha acudit ara que és l'indicador de percentatge de lectura de Kindle, és l'equivalent modern de la finestra aquella de Windows de copiant d'archivos. Saps que era de cop i volta que en dos minuts, com acabant, sis dies. I després baixava quatre hores i tornava a pujar deu dies. I després tres segons i quatre hores. Era una autèntica collonada.
Perquè m'ha passat molts cops que estàs llegint un llibre i estàs allà, 10%, 20%, 40% i d'aquí a volta és completada. Com que ha passat aquí? Saps? Anar pel 40%, potser el 40 no, però els 60 llargs sí que passa, i de vegades arribes al final del llibre. Per què? Perquè si no està ben muntat el llibre per dins i comptes tots els anexes, el pròleg... Ai, el pròleg, perdó. El...
Com es diu això? El glosari, les referències de peus de pàgina i tot això, si no estan ben indexats, passa com del 60% d'història a l'última pàgina del final, perquè... Tal i com estan estructurats els e-books. I això m'ha passat més d'un cop. També m'ha passat d'algú on arribar al 100% encara està en la història i dir... I quant li queda? Saps? És un misteri com funciona això. Però bueno, està bé. Aquest és un apunt molt real i apoyo totalment aquesta reflexió.
També l'he viscut, l'he patit i... De nou, eh? És una frustració veure que hi ha llibres dels quals t'has llegit el títol i ja vas pel 23% i hi ha llibres que... s'acaben al 74. O sigui, són coses que... l'amenament no poden entendre. Jo crec que això és més fàcil que fer-ho de Windows, perquè, per cert, crec que el de Windows... Exacte. El que hi havia al worker, que hi havia per sota, d'aquella barra,
només mirava dues coses. Tenia, mira, una funció, que era un randomized, que posava un temps aleatori amb el qual s'arribava al 100. I després hi havia un callback que deia quan la tasca estava feta. Llavors allò començava a avançar i quan arribava el callback li deies 100%, ja està. Però llavors donava com l'il·lusió que a la barra a vegades anava més ràpida, a vegades anava més lenta, no ho sé, però sempre és igual. Quan estava al 54, acabava a 0 i ja està, s'ha acabat. Hola, fora.
Un dels principis, si me'n recordo, quan vaig fer el projecte final de carrera que en disseny d'interfícies i quan hi ha un procés, és important donar-li un feedback a l'usuari perquè fa que es posi menys nerviós. És el motiu pel qual els sensors tenen l'indicador a quin pis estàs. Entre altres coses, o quan estàs en una cua, administració pública o al metge, és important que tu diguis, ah, doncs mira, només queden 6 persones
per davant teu. És igual, és un indicador que no és de qualitat, perquè en realitat 6 persones poden trigar 6 hores o 12 hores, no ho saps quant de temps estarà, però només hi ha 6 persones. Per tant, tens alguna informació que et quedes una miqueta més tranquil. Bé, la meva altra recomanació no és tampoc lectura d'estiu, és un llibre molt dens, però molt interessant. I és una altra excepció també de la matèria aquesta que acabo de donar de... Els llibres de negocis no serveixen per res.
El meu bon amic, el Sergio Gago, ha escrit un llibre que és el CTO Toolbox, que és un compendi de totes les coses que necessitaràs per ser CTO o, si ja ho ets, per gestionar les coses millor. És acollonant, el llibre. No ho dic perquè sigui el meu amic. És molt dens,
no és fàcil de llegir, és molt tècnic. De vegades, fins i tot, jo em perdo i de vegades hi ha coses que dic, bueno, no cal tanta prosa per explicar aquest concepte, però, hòstia, ho pinta tan divertit que em venen ganes de ser CTO, deixar-ho tot, deixar-ho córrer, fer una transformació
a la meva carrera i ficar-me a ser CTO. Si t'explica des de temes d'innovació, temes d'escalabilitat, de seguretat, com a adoptar noves tecnologies, com a mentoritzar gent, el pla de carrera d'un desenvolupador per arribar a CTO, les diferències entre diferents tipus de CTO... Hòstia, no ho sé. Porto només, és veritat, és un llibre llarguíssim, dec portar el 22 o el 26%, una cosa així, i tinc la impressió d'haver llegit 200 o 300 pàgines. És dens, però és molt complet.
I l'estic disfrutant. És un llibre que estic disfrutant. Fixa't que no he d'anar a disfrutar un llibre de negocis, així que xapo per al Sergio. Tinc altres amics que n'esquen llibres i no els estic recomanant. Per tant, no és garantia de res. He de dir que aquest és un llibre que si tu ets desenvolupador o desenvolupadora, vols fer carrera en el sector, te l'has de llegir.
Arribarà un moment que dius, hòstia, això ja no m'aplica, això porto massa poc temps, potser és per gent més sínior, que tingui aspiracions a fer carrera en la part tècnica, dius, hòstia, avui arribar a ser arquitecte, avui arribar a VIP d'enginyeria, aquest tipus de cosa, o CTO mateix, director tècnic d'una empresa, és un llibre que crec que és obligatori. I de nou, aquí, a diferència del del Dani, és veritat que hi ha coses seves.
Hi ha coses que són del Sergio, que jo les conec, de les seves xerrades, són conceptes seus, però també hi ha molt d'altra gent. I té, inclús gent que li ha escrit capítols, que això també porta una perspectiva diferent, porta un ritme de lectura diferent, que jo, hòstia, agafo el CTO de l'empresa, o aquesta persona a la qual vaig treballar, i m'agrada molt com ell o ella gestionava equips de desenvolupadors en remot, doncs vinga, escriu-me un capítol sobre això.
Molt i molt recomanable, CTO Toolbox. De fet, per bona, tots els beneficis que té aquest llibre van a fundacions benèfiques. No me'n recordo quines, vaig comprar el llibre fa 6 mesos, però recordo que no és un llibre for profit, per tant, és una bona causa, també. A veure, no em pots venir i dir-me que no llegeix llibres de negoci i coses així més transversals i me'n recomanes dos que trenquen la norma. Bé, he vingut a portar les excepcions. Tarjeta agrogalics. He vingut a portar les excepcions.
Està bé, està bé. Però si fixes, no he portat... Collons, jo què sé, és que ara estava mirant el Kindle. Tots els podria dir els llibres que no recomano llegir i amb els quals he tirat el meu temps, però seria, com es diu en anglès, tirar gent sota del bus. Episodi, eh? No ho sé si és de rebut fer-ho, vull dir... A veure, es podria fer, eh? Però... A més, aquesta gent no ens escoltarà mai. Però, hòstia, ja et dic que hi ha llibres d'aquests de... No, a veure, potser no és que no recomanis.
Potser és com llibres que podrien ser un tuit. Per exemple. Llibres que podrien ser un blog, absolutament tots, però bueno, també. Però estem esbiaixats, eh? És pel que et dic, que ja portem tant de temps en el sector que ja ens ho sabem.
Però bueno, vull dir, ho deixo aquí, no... Però bueno, llibres d'aquests coneguts, que és quan tothom es posa... Típic tuit que fa algun vici del Pal, aquí són els llibres que m'he de llegir aquest any, que els vicis els agrada molt fer aquest tipus de contingut, i surten els mateixos putos llibres de sempre, saps? El de The Secret of St. Hill Road, el Zero to One, el... Aquell de marketing tan famós, el de Per què s'enganxen les coses... Bueno, saps? El llibre de branding, el llibre de...
No ho sé, tio, jo tots aquests llibres ja tinc... Són aquests, eh? Són els que... que em sobren i que em fan perdre el temps. En el pròxim episodi, recomanem canals de TikTok o no? El pròxim? Per què canals de TikTok? Que és broma, tio! O sigui, perquè... Com vols que jo recomani un canal de TikTok, animal?
A veure, perquè jo penso que a nosaltres ens agrada molt aquesta idea de recomanar llibres i podcasts, perquè és el que consumim, però també hem de ser una mica més empàtics i entendre que la gent, a l'estiu, vol veure vídeos de TikTok. Potser hauríem de recomanar canals de TikTok. No sé si hi ha canals de TikTok. Sí, no? Tinc ni puta idea. A TikTok em va durar 36 segons a l'aplicació oberta i al compte. Jo... YouTube consumeixo molt, però YouTube només podria recomanar contingut de Pokémon,
bàsicament, i concerts. Crec que no consumeixo res més a part d'això, saps? O sigui, que tampoc... Trobo que no seria molt rellevant per la nostra audiència. Ah, aprofito per fer un agraïment, tio, perquè... Ara vaig fer una crida ahir a la... Bueno, no, espera, perdó, fa una setmana i un dia. Això dels falsos directes és complicat. De... que estem buscant gent per fitxar a Mars Base i m'ha escrit... gent... És plural, és un plural generoset.
Gent dient, ei, que he vist l'anunci, a veure, m'interessaria treballar per vosaltres, ja us segueixo a foc a terra. O sigui que... Escolta, una salutació a tots els audience que s'han postulat i tot això. Per cert, Marc, em sembla que et toca fer una falca. Sí, espera, espera, ho ordenem, perquè això s'està acabant. Però encara tenim molta agenda que hagués de fer al principi. Primer problema que tenim. L'episodi interior de fa una setmana va sortir sense falca, perquè ens hem oblidat.
Aquest no, aquest sortirà amb falca. Perquè l'hem partit en dos, tot s'ha de dir. Vale, vale, vale. Llavors, segona cosa. Quan surti aquest episodi, ja s'haurà fet el tercer o segon oficial esmorzar de forquilla. Per tant, això hauria de ser una crida, però en realitat no és una crida. Simplement el que diem és que ja ho hem fet. Em sap greu. Podríem dir com va anar l'esmorzar de forquilla, Marc? Com va anar? No ho sabem com va anar. Uau, m'està costant aquest ajust temporal.
Ara mateix estic parlant en un moment en el qual viuré una experiència que encara no ha passat. És difícil parlar d'una cosa que no ha passat en un podcast que encara no ha sortit. Exacte, és un reverse precoc. És complicat. Vale. Aquestes són les dues coses que volia dir. Sobre la Falca, vaig a ella. L'altre dia em van escriure, perquè segurament deuen saber que ens patrocina Parlem, i clar, vaig estar pensant
això l'Àlex ho sabrà. Em van escriure amb una notícia com dient que el Xavi ja no era el director general de Parlem, sinó que ara és una altra cosa. Tu sabies això o no? Sí. Era... Bueno, ha passat a ser... No, al contrari, ha passat a ser director general, no. Ha passat a ser CEO. Era director de... Molt bé, ens estasca. No, no, era director general, diria. I ara és una altra cosa. Ara és més important que director general. Està per sobre el director general, em sembla.
Però què més hi ha més important de director general? El director del director general. No ho sé, Àlex. És que és un superceo. No, però jo vaig veure... La cosa és que hi havia una notícia que sortia que l'havien ascendit. Jo al meu cap vaig pensar com poden ascendir a una persona que no és més ascendible. I vaig estar pensant el mateix que tu. És conseller delegat. Conseller delegat és el CEO, no? I què era abans? Abans era director executiu, diria que era,
perquè encara estava... No sé si era... Encara estava com a CEO el fundador, l'Ernest, i que ara ha donat com un pas per ser president o executiu. El... El... L'heret que es deia Ernest Pérez Mas, em sembla que és. Si hi veus, a partir d'ara les funcions de Pérez Mas es definiran la visió i l'estrategia de negoci als propis anys i com velar les relacions corporatives i com a inversors. És un pas al costat del fundador,
que és un president no executiu. Per això devia estar com a president executiu i ara, el Xavi, de molt bona gent, doncs passa a ser... És que jo sempre m'he confós amb això. Si l'equivalència entre CEO i conseller delegat, crec que conseller delegat és CEO, però bueno, puc estar equivocat, puc estar fotent una patinada de campionat. Però fio amb totes les de la llei. Sí, això simplement vol dir que tens massa gent a la organització i tens massa escàrrecs, però no estem dient
que facin fora ningú de Parlem. El que sí que estem dient és que... No, no, no. Totes les recomanacions que hem excès a nivell de podcast i llibres, cada minut que us passeu llegint un llibre dels que hem recomanat o cada segon que us passeu escoltant un dels podcasts que hem recomanat, penseu que els no estan patrocinats per qui realment ho dius, sinó que estan patrocinats per Parlem. Gràcies a Parlem ha sigut possible que poguéssim recomanar aquest llibre. Ho sapigueu que...
Ara el Xavi no només és el CEO, sinó que a sobre us recomanen molts llibres i molts podcasts perquè us passeu bé aquest estiu. Per tant, sí que intentem vincular la felicitat de la gent amb la marca de Parlem per crear aquest vincle més empàtic i més humà. No ho sé si ho has notat. Exacte. I ara aquesta gent que estava a la piscina amb el seu piñacolado, li hauran arribat les braves i els xocos i ja és hora de dinar, així que podem passar-ho aquí.