Per on comencem, tio? No, explica-m'ho tu, perquè això és com un quadre de Pollock. Seria que començaràs a tirar pintura a la paret i a veure a què ens sortirem aquí. A mi m'agradava la idea aquella que volies fer de preguntes ràpides i... Sí o no, poc temps d'explicació l'una a l'altra, però bueno, deixarem per un altre episodi. Fem aquí el teaser i deixem que la gent es faci il·lusions amb aquesta proposta. Aquest s'ha de preparar més. Si està ben fet, és interessant.
Perquè la idea és com fer preguntes ràpides, però una mica estúpides. Bé, no estúpides, però molt trivials, no? És a dir, com coses des de quina marca de sabates fas servir, què en penses del broodworking... Dóna per molt aquest episodi. I a mi hi ha coses de la vida de l'Àlex que jo no sé. Tio Àlex, tu què ets? De com la cago o d'on és Quick? I llavors, segur que darrere, perquè darrere de totes les coses que nosaltres fem sempre hi ha una opinió informada o desinformada.
I llavors, la gràcia d'aquest episodi és que tu fas la pregunta ràpida i llavors contestes la resposta i un petit espai publicitari pel per què. I el que havia pensat és conficar 5 o 6 preguntes d'aquestes i seguint una mica amb la idea, preguntar-li a un model generatiu que et digui, escolta va, tira-me unes quantes més, a veure què ens sortiria. Així que si vols hi ha un compromís per preparar-lo. Vinga, sona bé, tio.
Volem començar avui. Començar per allò de Notion, potser, que és més recent, el component de recència aquest. Bé, tan recent com que em vaig enterar per tu i per el nostre estimat uient Jordi Espinosa, que m'ho va enviar per WhatsApp. És tot el que sé del calendari, sé que en el seu dia Notion va comprar Kron, imagino que té alguna cosa a veure, oi? Sí, sí, bé, bàsicament que ha desaparegut la marca.
Jo és que ho he vist avui, clar, de cop i volta dic, hòstia, però si no tinc... O sigui, com que tinc l'auto-update d'aquí a volta, dic, m'ha desaparegut el cron d'aquesta primera cosa que obro cada dia, és el puto calendari per saber amb qui he de parlar, i a part perquè tinc el, add-on aquest que es posa a la barra de menú de Mac, que et permet fins i tot et posa l'enllaç per entrar als meets i als zooms a les videoconferències,
amb la qual cosa va molt bé si veus la següent reunió que tens i et posa ja l'enllaç per aquí a entris directament, fantàstic i aquest matí, clar, dic dic, hòstia, on és? On és l'enllaç? Saps? On és l'enllaç? I on és la icona a la dog bar del Mac de Kron?
Dic, collons, ha desaparegut, no? I al xat empresa veig que havien posat això, o sigui, un tuit del fundador de Kron, que diu, bueno, que des que es va munir en Ocean, no sé què, les coses han anat molt bé, com tu dius, formava part d'una adquisició. Jo ara no la recordava, eh, aquesta adquisició, vull dir, també és veritat que la meva memòria de peix de colors tampoc em permet recordar moltes coses que no tinguin a veure amb el meu dia a dia més immediat.
I i bàsicament l'han canviat, i ara ja no és cron, ara és Notion Calendar. Segons el fundador, només canvia el logo i el nom, i la resta de coses no canvien, no? Si posava un tuit aquí com bastant maco, que deia les coses que canvien, no?
I aleshores les coses que canvien, bàsicament et posava això, que només canviava el... O sigui, ara la icona és com la de Notion, amb blac i negre, un calendari amb el número 31 i tot això, o sigui, en el mateix estil, i les coses que no canvien en la llista, que és la qualitat de l'aplicació que tu estimes, l'equip que hi ha darrere, l'atenció als detalls, el roadmap de producte incluïent Android, no sabia si potser no estava en Android, que encara és, que serà gratuït,
i els seus posts a Twitter, i coses d'aquestes. O sigui que, bueno, no ho sé, esperem, o sigui, a mi em dona que pensar, per això volia parlar-ho, perquè em dona que pensar en el típic d'allò de de vinga, productes que després de l'adquisició se n'han anat a la merda, no? Hauria de buscar ara... Quan ho va comprar, Nootion? Tu te'n recordes? Fa un anyet o dos, no? Com a molt. És que a mi em sona de rotllo un any. Mira, el 2020. Oh, 2022, eh?
Farà dos anyets. La veritat és que... Jo no he notat cap tipus de canvi. De moment, potser és massa aviat perquè hi hagi cap tipus de canvi. Però bueno, és bastant normal que coses que durant un temps han estat funcionant igual després d'una adquisició. Per exemple, penso en Pocket. Pocket va ser adquirit per Mozilla i des d'aleshores no ha canviat pràcticament res. Però clar, això també té dos vessants. Una és que no ha canviat cap adolent.
Per tant, dius, hòstia, doncs mira, l'adquisició no ha corromput el producte, no han fet el típic de vinga, anem a posar ara uns preus més elevats, anem a canviar radicalment el model de negoci, anem a fer-lo més corporate i, per tant, el fem més difícil d'usar, aquestes coses.
I també hi ha la part dolenta, que és val, sí, no ha canviat res, però clar, tampoc ha evolucionat el producte, segueixen exactament el mateix que és una miqueta el que li va passar a Evernote en el seu moment, que era un producte que sempre havia anat molt bé i de cop i volta va deixar d'evolucionar.
O treia coses que no tenien massa sentit i mira, ha acabat una miqueta en l'abocador aquest d'startups de producte que es diu Vendings Punts que és una empresa italiana que es dedica a comprar tot de coses coses que la gent ja no fa servir i que ara ha comprat Meetup, de fet, val? Bé, és com coses que queden en desús, que tenen molt bitussí darrere, doncs segurament han de comprar bases de dades d'usuaris i apa, i a veure què en fan amb això, no?
Aleshores, no ho són, o sigui, el calendari de Cron... Clar, és cert, portarà any i mig o així que es va vendre la Notion, no s'ha anat a la merda, però tampoc ha canviat res. Vull dir, no he vist cap update significatiu a nivell de producte, saps? No he mirat les notes, però és allò que dius, hòstia, és veritat, és una d'aquelles eines que no canvien. No és dolent, eh? Eines que no canvien generalment són bien al meu llibre.
Però, bueno, clar, et fa pensar si realment un producte que no canvia molt generalment arriba a un punt en què això vol dir que internament tampoc es té en alta consideració i s'acaba discontinuant. Si no, tu el vols evolucionar. Per això no sé com ho veus tu, tio, aquesta adquisició. Tu no eres usuari, eh, de cron? Jo ja era usuari, sí, sí, porto... Doncs, no sé, portaré dos anys, realment va ser començar a fer-lo servir i al poc temps va ser quan el va comprar prenotion.
De fet, diria que potser me'l vaig posar durant la pandèmia, o sigui, potser fa 3 anys. Anem per punts. Primer punt, igual aquest és el més filosòfic, eh? I és que cada vegada que passa una cosa d'aquestes m'adono que em faig gran, perquè em fa molta mandra adoptar la nova tecnologia. Abans la perseguia com un tonto en llapis.
A dia d'avui, t'ho juro, Àlex, que quan veig això, sento com aquest buit a dintre que penso, uf, quina mandra, ara, posar-te a provar això i I em dono compte que amb el temps faig servir tecnologia jubilat. Apple Mail, Apple Calendar... Penso, mira, mentre... Faci la feina i la fa malament, tot sigui dit, ja m'està bé.
I mira, és com que li diu a aquell fill tonto, que és això, Apple Mail, que funciona un cop cada tres vegades, Apple Calendar, que és incapaç de crear un Google Meet quan crees una venda calendari en una compte sincronitzada amb Gmail, coses d'aquestes que és inexplicable. Però tu segueixes estimant-lo igual, perquè és un fill tonto i té aquell icono que està allà a baix del doc i et fa vendre a treure'l i penses, home, per què em he de posar en altre servei quan ja tinc aquest?
I quan realment tens aquest pensament en el cap, Tu per dins t'estàs podrint i t'estàs fent gran, t'estàs oxidant, i és una cosa natural, llei de vida, i a mi ja m'està passant. Aquesta és la primera. La segona és, sisplau, algú els he de dir a Notion, i jo ho faré encantat perquè encara tinc relació, imagina't, és que jo vaig ser molt early adopter de Notion, però tant que, no sé si saps que encara estic a la pàgina de Customer Stories, amb Ironhack. Imagina't si fot anys.
Em van ficant allà... Hòstia santa, vaig a buscar-ho. Si vas a Customer Stories i fas molt scroll, perquè òbviament vaig ser dels primeríssims, estic allà, tu, al costat d'altres il·lustres aventurers del món tecnològic, explicant les mil meravelles de Notion. Ja l'he trobat, ja l'he trobat. Vols que la llegim? Sí, home, i tant. Mira, mira, Marco Allado, Product Manager, Ironhack, traduint, eh, de l'anglès.
El poder de la flexibilitat et fa petar el cap. La flexibilitat de Notion et fa petar el cap. Transforma la manera en la qual treballes i pots crear tantes capes de coneixement que et permet arribar a la profunditat que tu vulguis, a la profunditat que tu desitgis. Molt profund, eh, tio? Si estàs al costat del CEO de Reddit, saps? Del CEO de Bercel, que ara ho estan petant aquesta gent, si penya, penya top. Bueno, és que tu ets top, Marc. El CPO d'Adobe. M'ha cagut l'hòstia,
tio. El CPO d'Adobe... Estàs amb els C-levels de penya molt top, tio. O sigui, és increïble que et col·lessis aquí. Hòstia santa. Molt bé. Jo crec que per Notion això és com una broma de mal gust i jo crec que sóc com la llufa aquella del Dia dels Innocents. Però és que, Àlex, no et pots imaginar l'odor que ho vaig començar a fer servir?
Quan vaig començar a fer servir Notion, encara era com Excel, imagina't si feia anys no, això és broma, eh, però fa molt temps, i no ho sé, els donava molt feedback i tal, i parlava molt amb la gent de Customer Success, o alguns enginyers que els hi vaig passar alguns bugs, coses que no entenia per què funcionaven així i res, i per això al final van preguntar com ho feia servir perquè feia molt temps que treballava amb Notion i els hi vaig explicar tot el que havia muntat a Ironhack,
i que havia tret totes les eines que hi havia abans i havia ficat tota la companyia a funcionar amb Notion, i van dir, uau au, vols explicar-ho això i vols fer com una entrevista per costo i succés, tal? I vaig dir, sí, sí, sí. Fem, fem. Jo m'apunto a tot. Saps quina és una cosa que no ha canviat de nou això ni torno al meu punt? Quina? El logo. És insuportable. No el puc tregar. És horrible, tio. O sigui, algú els hi pot dir, per favor, que facin alguna cosa amb aquell logo?
O sigui, sembla que s'estiguin rient de tu. És una broma de mal gust, collons. Té a veure això, tots aquests persones que s'organitza el mòbil, bueno, mira, perquè tu una miqueta més i tens un 3310, però sé que no el tens. El mòbil amb els colors de les icones aquest pseudo-toc que hi ha de fer una pàgina per les icones blaves una per les icones vermelles, saps? Mira, t'ensenyaré com l'organitzo i tu seràs l'encarregat d'explicar-ho, d'acord? Mira, l'organitzo així, Àlex. Atenció, eh?
Bé, m'agrada. Si no hi ha icones... Ni un. Sí, ni una. Ni un. O sigui, tens només les que... les obligatòries a baix de tot, no? Per trucar, podcast, el safari i l'altre no m'he quedat amb quin era. Els mapes, per ubicar-me. Els mapes. Hòstia puta, això sí que és minimalisme extrem, eh? Ni un, ni Notion. És que, de fet, no tinc Notion al mòbil, eh?
És que de fet diuen que una manera de descriure la personalitat d'un individu, és mirar quines són les aplicacions que té pinejades al doc, o sigui, a les quatre últimes, diguem, del peu de l'iPhone. Tu et descriuen bastant, saps?
Si un tio minimalista Jo crec que hi hauria d'haver-hi una pseudociència d'això del pal, hòstia, posa'ns aquí una captura Ojo que no sigui un side project d'aquests tontíssims, però posa'ns una captura de la teva home i et descrivim com a persona Això amb intel·ligència artificial seria una xorrada de fer, tio, i pot tenir la típica viralitat de dos dies sortir a Product Hunt, a Reddit, no sé què, i després ja està, i passar sense pena ni glòria. De fet, segurament descriu una miqueta...
Bueno, el tipus de persona que soc, no sé si a mi em descriuria. Jo tinc WhatsApp, Spotify, notes i després una carpeta amb totes les coses de feina. Però realment la carpeta aquesta de coses de feina tampoc la faig servir tant, o sigui que amb mi no funcionaria tant, saps? Ah, o sigui, tu ets dels que es fica carpetes al doc, eh? Tinc una, però la veritat és que no la faig servir mai, perquè coses de feina realment només faig servir l'Slack, potser, on the go. Vull dir, no...
Hosti, vius al límit, Déu meu. Ja... No, tio, és que jo no tinc ni Slack al mòbil, saps? O sigui, estem bojos o què? Ja, potser hauria de tenir... Clar, és que és super... Clar, no tinc certes coses del doc que ja puc obrir a través de les notificacions o dels widgets, no?
No ho sé, tio. I a més, com que jo soc d'aquestes persones que realment tenen les mateixes aplicacions des de fa 10 anys, les tinc en la mateixa posició i cada cop que em canvio el telèfon i tal les he de posar al mateix lloc perquè, clar, tinc el múscul entrenat que si vull entrar a Maps, Maps ha d'estar allà, tio, perquè com per algo se'm mogui, el meu cervell peta, saps? Twitter, Duolingo, sempre han d'estar en la mateixa posició, però bueno. En fi, són caprices.
No, jo per buscar-les, Àlex, baixo, faig aquest scroll cap a baix, llavors escric el que vull. Llavors allà surt l'aplicació i faig clic. Massa clics. Ja sé que això potser em penalitza 33 segons diaris, que al final cumulativament al cap de l'any acaben sent bastant. Al cap de la teva vida, segurament, és un o dos anys de vida, eh, Marc? Estic perdent un o dos anys de vida només pel fet de no tenir cap aplicació a la vista a la la primera pantalla.
Cuidado, cuidado. Abans, la versió boomer d'això era saber quines cançons tenies a l'iPod. Ah, sí, bueno, sí, quan podies tenir 20, bàsicament, no? Bueno, no, l'iPhone aniria a 100. A l'iPod Touch crec que era la primera que podies tenir 100 cançons, si no recordo malament, que ara més o menys d'aquest ordre de magnitud podies tenir 100 cançons allà. Era com, uau, el game changer. Doncs, Àlex, tornem al logo d'Anda Notion. Sí, digues. Perquè el del calendari és igual de lleig.
Bueno, sí, és que jo en general els trobo una puta merda tots aquests logos que són de... O sigui, l'estil de Notion... A més és que és molt lleig, tio. Està com una miqueta inclús pixelat. No diré pixelat, però és una miqueta baixa de definició. A veure, això també props pel dissenyador que ho va fer, perquè potser es pensa que ha quedat un disseny atemporal. El logo és exactament igual des del primer dia que el van treure.
A veure, és una broma de mal gust el disseny, realment, i tu el poses com al costat de tots els logos. Per cert, jo tinc una molt bona amiga que ordena les pantalles del telèfon per colors, que em sembla surreal. Sí, sí, sí. Conec força gent així, eh? Sí, sí. El següent nivell ja també és per treure's els colors i tot, saps? Vull dir, que és la gent que hi ha més minimalista que té l'iPhone en blanc i negre. i així et fa passar menys temps amb el telèfon, saps?
Perquè com que és en blanc i negre potser no ho deixes tant. Bueno, si has d'arribar a aquest punt, potser deixa el telèfon, sí. Jo això ho he explorat, però té un problema. A veure, ho pots fer servir 99% de les vegades. El que passa és que a mi hi ha una cosa que m'agrada molt fer amb l'iPhone. Hosti, és que realment li dono uns usos molt d'avi, eh?
Però m'agrada molt mirar fotos. i a veure, mirar fotos en blanc i negre igual que, aquella no és un tema de si és addictiva o no és un tema que està bé, però tampoc cal tornar als anys 40, a les fotos els hem posat color per alguna cosa, i està bé, i no és que la meva pantalla realment brilli molt per la qualitat, dels seus píxels, perquè realment encara tinc com l'Àlex diu, aquest iPhone 3, i clar realment no és un dels seus forts, però home color ja
té, llavors això està bé, però sisplau Au, tornem a Notion, home, tornem a Notion. Primer hem dit-ho de fer-se gran. Després hem comentat-ho del logo que em semblava incomprensible, però, en fi, els hi passarem. Mira, si una cosa els hi tenim que donar bona a Notion és que tinguis la pantalla amb color en blanc i negre, el seu logo es veu igual, d'acord? Val, ben jugada, ben jugada. Vinga, ben jugada.
Bueno, clar, pantalla en blanc i negre, diguem, dins del món del telèfon, perquè com tinguis l'ordinador en blanc i negre, fill meu. Correcte. No, no, em referia al logo, perquè el logo és simplement blanc i negre i no té ni una petita precisió de color. Llavors, anem a més temes que comencin a ser interessants. No et dóna la sensació que totes aquestes apps de productivitat s'expandeixen fins a convertir-se en Microsoft Office?
És a dir, mira el que li va passar a Box, mira el que li va passar a Dropbox. És que et podria posar molts exemples d'aquests, eh? Aplicacions que van començar com en un vertical molt concret, però sempre, sempre s'acaben expandint en una espècie de default.
Jo, en el meu cap, m'ho imagino, que totes aquestes aplicacions són com uns globus que s'inflen dintre d'una habitació que és exactament igual i llavors com quan s'inflen acaben tenint la forma del seu contenidor i llavors totes acaben sent la mateixa cosa. És a dir, si tu ara entres a Dropbox, Dropbox fa absurdament de tot. És a dir, crec que pots estar firmant documents.
Sí, perquè va comprar HelloSign. Exacte, doncs ara Notion està com en aquest caminet, de dir, molt bé, començo tenint un producte extremadament versàtil. És aquesta una mica la idea de Notion, aquesta plasticitat que te'n pots fer una base de dades, com una pàgina, com una wiki, i tot comparteix aquesta base i aquest fonament en què tot és una fulla de markdown, encara que visualment no ho vegis tan clar.
Però en realitat, la gràcia de Notion, o jo crec que una mica la seva innovació, i al final hi ha moltes aplicacions que són molt semblants, com Craft, Coda... Hi ha moltes que s'assemblen a Notion o que comparteixen la seva mateixa propietat. Però la gràcia és que la unitat atòmica de Notion és una pàgina de Markdown. Llavors aquesta es pot convertir en el que tu vulguis. És extremadament versàtil.
Per què hem arribat fins aquí, Àlex? Què volíem dir? Volíem dir que tot s'expandeix fins a la forma del seu contenidor i hi ha com aquesta tendència en les aplicacions de productivitat. Jo, bueno, vam comentar ja en un episodi que generalment tot aquest tipus d'aplicacions el que fan primer és un bundling, no? O sigui, el mercat s'explica per bundling i un bundling, no? És a dir, a trossejar, diguem, i a tornar a muntar les peces de Lego.
Aleshores, clar, totes aquestes aplicacions el que es van dedicar a fer és agafar alguna cosa de Microsoft Office, que era l'inconvent d'un mirador del mercat, i dir, vale, però vaig a construir sobre aquest vertical i vaig a fer-ho millor, no? Air Table va fer una miqueta de disrupció de Microsoft Access, no?
Sembla que no hi ha hagut un substitut d'Excel, després tinc una frase relacionada amb això, però clar, de fet, o bueno, quan dic Office també podria ser Google Docs, però fixa't que a nivell de documentació, per exemple, si ningú fa la documentació interna de les seves empreses amb Microsoft Office, ni amb...
Amb Google Docs encara en podríem parlar, jo l'he muntat més amb Google Sites que amb Google Docs, però han acabat sortint aquestes eines, com deies tu, com a Notion, com a Craft o inclús Obsidian però clar, què passa? Que per vendre B2B el que has de fer és atomitzar-te molt, anar a fer una cosa fer-la fotudament bé, perquè ningú. Compren al mercat de B2B una eina suficientment genèrica que no arriba en profunditat a tot arreu. Per què?
Perquè les eines generalistes que fan de tot i ho fan amb molta profunditat ja existeixen i es diuen Office i inclús Google Docs, amb matisos, però més o menys tenen un nivell de profunditat suficientment heavy com per que cobreixin el 99% de les teves necessitats.
Què passa? Si tu, com a nova empresa, vols fer alguna cosa que competeixi en amplitud i en profunditat és virtualment impossible, perquè no només et fan falta diners infinits, com tenen aquestes grans corporacions, sinó que et fa falta tenir 20 anys o 30 o 40 a les teves esquenes de desenvolupar producte. És a dir, avui en dia tu no començaries desenvolupant un Microsoft Office des de zero. Seria una bogeria.
O sigui, no hi hauria ningú capaç de fer-ho. Que en un any digui, he desenvolupat un competidor d'Office, ho fa tot millor i és molt més barat i és més ràpid i és molt més usable i té totes aquestes altres avantatges. És impossible, val?
Aleshores, l'estratègia de producte sol ser o muntes una cosa generalista que generalment ningú es canviarà a lo teu perquè fer-ho, menys que sigui una proposta de valor hiperclara i no se m'acut cap exemple, o fas una cosa extremadament nínxol, com diuen en anglès, the riches are in the niches, els grans guanys estan dintre dels nínxols, que sí que sigui suficientment dolorós per la gent que digui, digue, hòstia, doncs m'he de canviar, no?
És a dir, hòstia, doncs jo què sé, si Microsoft tenia la seva eina d'emmagatzematge, però era un trunyó, per això la gent va començar a canviar-se a Dropbox o a Box, perquè era 10 cops millor, s'inclusivitzava molt bé, segurament el pricing era interessant. Tenia les eines de compartició funcionant molt bé, etcètera, etcètera, i aleshores, doncs la gent s'ha canviat d'això. Què passa?
Que arriba un punt en què com a empresa, si t'ha anat molt bé especialitzant-te i acabes abarcant un gran gran percentatge del teu ninxo de mercat. Generalment totes aquestes empreses han passat per Venture Capital. El Venture Capital t'obliga, és aquest esquema de Ponzi al qual cada cop has d'anar a fer alguna cosa més gran i arriba un punt en què el teu TAM no és suficientment gran, com per donar els retorns que esperaves.
És a dir, arriba un punt en què si tu t'has ficat en el món de la signatura electrònica i ets DocuSign o HeliSign o qui tu vulguis, dius, hòstia, el mercat ja hi ha dos o tres grans players, està distribuït, costa molt adquirir els players dels altres, cadascú tenim un 20% de la quota de mercat i ja està. Què puc fer? Tinc diverses estratègies de creixement.
Una seria o compro els meus competidors, o els hi revento el mercat i em quedo amb tota la quota de mercat, o vaig a buscar creixement per, en comptes de profunditat, que és el que dèiem, i arriba el punt en què has de fer el multiproducte. Compro empreses o desenvolupo jo productes de serveis adjacents al que estic venent, i aleshores ja comences a competir en amplitud.
I dius, hòstia, si la gent està pujant arxius a Dropbox quin és el cas d'ús immediat que probablement vulguin fer, que no cobreixi ja amb Dropbox? Doncs signatura o sigui, crec que primer van començar comprant Carrossel, l'empresa aquesta d'imatges perquè la gent feia pujar les seves imatges i tal, què passa? Que és un producte molt difícil de monetitzar aleshores, no sé si els hi ha anat molt bé van fer també una part de documents Dropbox Paper també.
Poc em sona que fos la mare de tots els ous, però sí que els hi ha anat bé l'adquisició de HelloSign, que ara és DropboxSign. Són casos d'ús adjacents al que tu, la teva proposta de valor, no? Si tu puges documents, que és el que generalment fa servir la gent per Dropbox, o fotos, busca per quines altres coses la gent paga per les fotos. Amagats de matge, per exemple, edició, compartició, o per els documents, doncs, signatura de documents.
Hòstia, doncs sí, probablement tenir tenir un HelloSign i això et permet comprar una base d'usuaris que tu has de mirar si no hi ha molt de solapament entre ells que probablement puguis convertir a Dropbox.
Estic convençut que quan van fer no un estudi de mercat, perquè això ja ho devien tenir bastant dominat, sinó que quan van fer la due diligence per l'adquisició de HelloSign van mirar dintre dels documents que firmava la gent, d'alguna manera segur que van fer una prospecció de quanta gent usa Dropbox i devien veure que un percentatge molt rellevant no l'usaven i van dir aquí podríem compartir-ho això és relativament fàcil d'esbrinar ja sigui amb enquestes de producte ja sigui parlant amb els
teus usuaris o el típic quan fas els onboardings d'usuaris o trucades de servei tècnic, doncs preguntar escolta, quina eina fas servir tu de compartició d'arxius? I diuen o faig servir. La Microsoft o faig servir Google Drive, diuen, per què no Dropbox? Per tal cosa. I aquí ja podies treure o sigui, esbrinar. Aleshores, tot això per tornar a l'estratègia de Notion, Notion s'ha focalitzat molt en substituir, et diré que matar i erradicar i enterrar d'una vegada les wikis i han fet el producte.
Digue-li quasi perfecta en aquest sentit, per cobrir aquest nínxol de mercat. No obstant, s'han trobat que la gent tampoc paga molt per això. Jo crec que el que s'han trobat és que el potencial de creixement de mercat no és suficientment interessant com per seguir només amb aquesta ruta i han de començar a diversificar. Si a partir de certa ronda ja dius, vinga, vaig a buscar mercats adjacents perquè potser ja no estic creixent suficient en el món de la documentació.
I aleshores han dit quin mercat tinc que jo estic més o menys dominant i el de Notion en aquest cas és el de la productivitat o sigui productes d'aquests de la una d'aquestes productes macos que són per gent que es considera altament productiva tipus Superhuman, Linear, Cron Craft, etc. Aquesta nova fornada de productes molt macos que fan una cosa i la fan bé que tots eventualment competiran per ser el nou Microsoft Office I aleshores,
pues, Notion aquí ha fet un pas endavant, però segur que n'hi ha d'altres, eh? Vull dir que ara començaran, quan agafin suficient envergadura, per comprar, doncs, els compraran els uns als altres, Linear comprarà Kraft, per dir alguna cosa, predicció completament al bulto, però, i altres, jo què sé, saps?
No sé qui, comprarà Obsidian, o sigui, Notion potser comprarà Obsidian, i començaran a fer-se grans, per fer-se conglomerats, creixen usuaris, creixen valoració, i potencialment tenir una sortida de bolsa o una una venda a un player encara més gran. Clar, és que mira has mencionat el tema del bundling i l'unbundling, aquesta tendència que n'hem parlat 30.000 vegades i que està extremadament documentada en aquest podcast.
Llavors, si tu et fixes, tornant al cas universitari o al business case, els ensenyen en els MBAs de bundling en bundling, és que, bueno, al final, quasi cada categoria de Craigslist es va convertir en una billion dollar company. El vertical de real estate va convertir-se en Airbnb. El de cotxes va ser el d'Uber. Whatever, és igual.
Cada verticalet de Craigslist donava per fer una billion dollar company company que al final era molt més gran que no pas el propi Craigslist, que el pobret es va quedar allà, no? No sé, ara no recordo quan, vaig llegir l'unbundling de l'Spreadsheet, és a dir, hi havia aquella imatge de l'unbundling de Craigslist, i sortia de totes les companyies que van sortir de Craigslist, de tots els verticals, i hi havia el mateix per l'Excel.
Llavors, et dona a pensar que els usos que se li ha donat a Excel han sigut infinits, i d'allà s'han atomitzat un munt de companyies, de project management, de finances, de producció de contingut, de ventes, de calendaris i agendes, budgets, personal finance, merdes d'aquestes, no? Totes aquestes s'han acabat convertint en el mític SaaS. I aquí és on et volia portar això, perquè ara no recordo on ho vaig sentir, però em va semblar com de les coses més interessants que he sentit recentment.
I t'ho porto a tu perquè em diguis, Marc, això és interessant o això és una puta merda.
Fins a dia d'avui, totes aquestes companyies de SaaS havien viscut un període durat molt bèstia, és a dir s'havien beneficiat d'uns marges que, dius, nen no es veien absolutament enlloc, tu, una companyia un banc, una companyia de cotxes o una companyia energètica té un marge allà al final de comptes resultats d'un 20 al 30% at most i resulta que aquestes hòstia, per algun motiu, perquè potser eren més llestes que les altres tenien marges del 70 al 80 i doncs a veure què passa Gràcies.
Tot l'Stock Market és estúpid i aquests tios saben alguna cosa que la resta no sap és a dir, generalment totes les companyies sempre han acabat caient per defecte a una banda de marges que bé, doncs estava com això, no? El 20 i el 30, però hi havia un sector que a internet, per algun motiu tenien un 80 i algunes bogeries del 90.
El punt era que la raó per la qual, aquests marges havien estat tan alts era perquè aquestes companyies havien viscut en un període on literalment estaven arbitrant la manca d'enginyeres o de persones que es podien dedicar a crear aquests productes que era molt petita perquè el mercat era molt nou, fins a un món en el que hi havia eines, exemple, intel·ligència artificial on aquestes coses serien molt més trivials de fer o de crear.
I que hi havia un accés de software d'aquest de SAS en el que les companyies s'estaven morint pagant mils d'euros a l'any per aquest tipus de productes has de contractar, és la que has de contractar no, això no, has de contractar Factòria l'has de contractar, ja saps, no? Tota la llista, tots els sospitosos què passa? Que quan realment crear aquestes eines es fa trivial, aquests tios han d'agafar els seus marges i han de fer com una retallada a la seva compta de resultats molt gran.
I obre la porta i això em va donar a pensar aquest col·lega teu, bueno, col·lega teu és aquest que t'agrada a tu, el que fa allò de hey, ah, vale, vale, el dia D-H-H, sí, els de Basecamp. Sí, els de Basecamp, exacte. Col·lega meu, eh?
Sí, és amic teu. Tenen aquesta iniciativa que es diu ones.com, que per ser el domini em flipa, que ve a ser com una alternativa de no recurrent per a totes aquestes eines, i com que el seu value prop és que crearan el Monday, el Slack, el Product Board, el QuickBooks, totes aquestes companyies de. SaaS, pagar una vegada ho sap per sempre. Sempre. Ho havies vist, això de ones.com?
Sí, sí, sí, exacte. Surt una miqueta com allò que havia comentat jo de la tirania del SAS, que dius, hòstia, és que al final ja hi ha hagut molt de desgast d'haver de pagar per tot de manera recurrent, no? O sigui, hi ha coses estúpides que realment mai havies pagat en recurrent o estàs fent... O sigui, la gent abans es queixava que el pay-per-view era per rics en els anys 90, no?, i qui tenia que anar al plus o qui tenia inclús altres coses, ja com, són rics, amb la tele pública ja tiro, no?
I es veia com una cosa super snob, el tema de pagar per veure la tele.
I ara estàs pagant per 4 o 5 plataformes a la vegada, estàs pagant per HBO, estàs pagant per Amazon Prime, o sigui, Amazon Video, en realitat estàs pagant per Netflix, Disney+, estàs pagant per no sé quines altres ja, i probablement estàs considerant pagar amb YouTube Premium perquè estàs fins als ous dels anuncis de YouTube i al final el teu criú no hauria de veure segons quins anuncis que li posa enmig dels vídeos de Pocoyo.
No sé, aquest tipus de coses, no? O sigui que la tirania del SAS és aquesta que dius, hòstia, és que al final pagar 10 euros aquí, 10 euros allà, 10 euros aquí, t'ho acabes veient i és una cosa que nosaltres ho hem vist a nivell d'empresa, però jo ho veig a títol personal, que clar, com que no és la gran despesa anual, no la tens tant en compte, però et va menjant a poc a poc per dins, no? És com la carcoma.
Dius, hòstia, vale, doncs vas ficant una subscripció de 5, una de 10, una de 8, una de 3, una de no sé què, i al final de mes, tio, diu, doncs potser tens 200 euros en subscripcions de coses. I què diuen? Que realment el valor que t'aporta aquest tipus de coses no és tant, o sigui, acabes pagant molt més que quan pagaves abans per les llicències.
És a dir, hòstia, si abans és veritat que pagaves una llicència de 300 paus, et semblava molt car perquè el software el podies tenir de per vida i ningú te'l canviava i les dades eren teves i funcionava localment i no hi havia updates forçats i hi havia menys problemes de seguretat, saps? Ho dius una miqueta... Té una miqueta de polla-vellisme, però també té una miqueta de romanticisme i també de...
Certament és correcte el pensar que el sas ens ha portat una sèrie de problemes que no ens havíem pensat mai i s'ha acomodat molt, no? I la gent s'ha pensat que el sas estava aquí per quedar-se, la qual cosa és certa, però és veritat que hi ha coses que no té sentit que paguis de manera recurrent.
De fet, hòstia, costa veure que Superhuman, per bé que t'aporti molt valor i tot el que tu vulguis, sigui una cosa que amb el llarg dels... O sigui, que si volen fer-lo el client de correu per defecte del món segueixi sent una cosa de 30 pavos per més. Per què? Perquè això és el que deies. Jo he pagat, no sé, amb els 10 anys que he portat a Superhuman, probablement he pagat no sé si hauré arribat a pagar 1.000 pavos, no tinc ni idea, saps? Però val un client de correu? Val aquesta pasta? Val?
Potser Spotify sí, però vull dir, totes les altres coses que fa servir, hòstia, no sé, tio. Penso en altres apps que fa servir que anualment per poc que sigui, les has de pagar i dius, però si en realitat una app que ni canvia no sé què, no estaria millor sent un one-off, o sigui Things és un one-off, per exemple vull dir, Magnet, si no recordo malament o Pagebot, aquestes coses que hem recomanat diria que són one-offs també i és just, en realitat aporten un valor.
Relatiu, però tampoc, després no tenen customer service, no tenen certes coses que dius, hòstia, sí, realment justifica aquest preu, aquesta subscripció que els hi paguis mensualment, Potser anualment tindria sentit. O cada cop que hi hagi una gran versió, el que fan molts d'aquests que són un pagament one-off, és que a la que fan un gran canvi, una versió, no una mini versió de producte. Quan passes de Things 2 a Things 3 et fan tornar a pagar.
Time, que és el Time Tracker que vaig servir jo, quan va passar de Time a Time 2 vaig haver de pagar, però potser em passa 4 o 5 anys, entre Time 2 i Time 3 exactament el mateix. I tornes a pagar i són 30 pavos i ja està. Però són 30 pavos cada X anys, amb la qual cosa crec que té més sentit. Hem perdut el nord amb el tema d'avagar cada mes quantitats desorbitades per ser productes que realment no valen la pena.
Et diré, hi ha una cosa que m'ha quedat pendent d'abans, que era el de... I que tu has tret el tema de l'Excel, pensava que anaves per aquí, quan l'altre dia vaig entrevistar l'Amir de Duist, va dir, diu, al final, les apps de productivitat que n'apareixen, cada dos per tres n'apareixen. Acaben desapareixent al cap de set o vuit anys. Per què? Perquè en realitat, tota la dresa de World Market que hi ha, si bé és enorme, la gent no fa
servir aquest tipus d'apps. I quan les fa servir, fa servir la gratuïta. Per què? Perquè a nivell d'Enterprise i tot això, hi ha una app que mai podrem desbancar, que és Excel, tio. I diu, qualsevol app, o sigui, qualsevol empresa, s'hauria d'admirallar en intentar desbancar Excel, no el player més gran del seu mercat. Si tu realment vols una cosa universalment coneguda i que canvia el planeta. Hauries d'aconseguir eliminar Excel, no el player més gran del teu sector.
I no sé, tio, ho vaig trobar brillant, en aquest sentit. Per a mi és una veritat a veus, eh? I això és una cosa que és un efecte que hem parlat també aquí moltes vegades, aquest Lindy Effect, d'aquestes coses que el temps que fa que estan enquistades en la fàbrica de la societat és proporcional al temps que els hi queda. El teixit de la societat. Has fet servir fàbric per fàbrica? No, tio, és teixit, Marc. Ostres, sí. És terra engolleix-me, eh? La fàbrica de la societat.
Ja no sé ni què t'estava dient. L'enquistament, l'indiefect. L'indie, exacte. Si jo tingués que apostar, si dintre de 10 anys s'estarà fent servir més Notion o Excel, et diria Excel, sens dubte. I dius, hòstia, no, perquè l'altre és una millor eina, tal, més nova, més... El que vulguis. O sigui, la base instal·lada, crec que no ens podem ni fer la idea dels casos per defecte que fa servir la gent. O sigui, com la gent cau per defecte a certes eines i que difícil és canviar aquestes tendències.
O sigui, si tingués que apostar, apostaria que dintre de 10 anys hi ha més gent fent servir el fax que no ho són. Sí. La inèrcia que tenen aquest tipus d'eines, que es dona per descomptat, però és una cosa interessant. I és això, no? el fet que tu tinguis l'Excel i què estan intentant fer totes aquestes companyies.
I tu has ficat l'exemple de Todoist, però és que n'hi ha mil més, és que pots inclús considerar coses tipus Asana, inclús tipus Salesforce, inclús Tableau o Outreach, Logify, coses d'aquestes, el que estan fent és agafar un cas molt concret d'Excel perquè al final és un cas concret d'Excel, tu amb Excel ho pots fer tot. Nosaltres ens les donem que Notion és aquesta eina versàtil que ha agafat i ha abraçat la fulla de Markdown com a unitat atòmica i tu pots fer el que vulguis.
Eh, tio, la unitat atòmica és la cel·la d'Excel. Allà pots fer el que vulguis, pots estar programat, si vols. És una eina supercuriosa. Inclús recordo que quan vaig anar a Japó, veia que la gent escrivia amb Excel, ho feien servir com a editor de text. És per això que Excel va posar, o sigui, Microsoft, perdó, en el seu dia va posar a Excel l'edició del format del text. Perquè els japonesos els fan servir per escriure, perquè els hi va bé per la
cadència, per escriure de dalt cap a baix, és increïble. i és com un golf o com un pastor alemany que vull dir, tio, és bo amb tot però no és el millor amb res. Llavors, què passa? T'has d'entendre com aquesta idea de si val la pena crear el millor per alguna cosa i si això podrà desbancar suficientment l'eina que fa una mica bé tots els casos d'abús i estic super d'acord, eh, que realment estàs competint amb aquest i és en el teu cap l'únic que no estàs competint.
De fet, el primer Startup Line de Tuts, el que vaig entrevistar el Marc Vicente, va dir que, Ell feia servir Excel absolutament per tot a la seva vida professional i personal. Diu que si pogués fer presentacions al PowerPoint dins de l'Excel, les faria. O sigui, que és com... L'habilitat que hauria de tenir tota persona del planeta és saber fer anar l'Excel.
Pel tema dels pagaments, això em porta a una altra cosa que volia comentar avui, que és el de... O sigui, s'ha anat tant de la mà tot el tema de pagaments que quan parlaves ara de quant de temps duren les aplicacions, doncs hòstia, doncs mira, ha acabat demostrant que no era una aplicació de... D'un any o dos i vinga, xau, i si t'he vist no me'n recordo, que això acaba passant també en moltes aplicacions que tenen molta...
Que són com un coet van com un coet però que van explotant i adeu, i s'acabarà evaporant d'un dia per l'altre amb una manera força espectacular i això passa, ho veiem a Silicon Valley cada dos per tres. I no té molt a dir però això ho estic veient amb el tema de les aplicacions de la intel·ligència artificial oficial, que és l'altre tema que volia portar avui, que és.
Hòstia, són aplicacions que tenen viralitat molt heavy, perquè estàs començant a... És un mercat relativament incipient, que tenen una viralitat que arriba a moltíssima, moltíssima gent, arriben a tenir nivells de registres i d'usuaris actius, diaris i mensuals molt heavys, però acaben desapareixent molt ràpid, no?
O sigui, el lifetime value d'aquestes aplicacions és baixíssim, tenen un xan increïble i això crec que també està contribuint a que s'estigui replantejant el model SAS, perquè per temes de tanta viralitat d'altíssima adopció, o sigui una adopció a nivells crítics, però on veiem que, jo què sé, el típic vídeo de mira, si poses aquí, doncs és una eina de vídeo que permet provar-te nous pentinats, permet provar-te nova roba et fa transicions xules,
és l'eina per podcast, per traduir vídeos teus a altres idiomes, no? Què passa? Que l'està adoptant tant el B2C que s'estan sobrecarregant a nivell de computació, a nivell de crèdits amb intel·ligència artificial, Amazon, etcètera, amb gent que no monetitzaran mai.
O sigui, ja els hi pot anar bé a nivell de màrqueting, els hi pot anar bé per aixecar grans rondes, però trobo que hi haurà fracassos extremadament estrepitosos en aquest sector perquè s'hauran agafat sobre unes mètriques que no tenen cap tipus de sentit, perquè després, acaba passant que molt poca gent acaba comprant allò de manera recurrent al mes 3, o sigui, tot el.
Pic aquell d'intel·ligència artificial que vaticinava el professor Galloway, que deia hòstia, és que en realitat això passa a nivell de producte, surt un nou producte, que hòstia, aquest fa servir la nova versió de Dali, o això, la traducció automàtica de podcast, no sé què, tothom d'aquí volta, vinga, anem a provar aquest producte, durant la setmana es fa servir a nivell exagerat, després arriba tot el màrqueting de, hòstia, hem arribat a un milió
d'usuaris en no sé quant, record, tal, tal, tal. Inclús potser aixequen la ronda amb unes mètriques que no són sostenibles.
És a dir, jo espero que els Venture Capital de Torn facin a la, due diligence corresponent de dir, sí, molt bé, aquestes mètriques com pots justificar que siguin sostenibles en el temps, perquè fins ara Ara hi ha hagut molt poques dades al respecte, però ara ja tenim un any i mig de dades d'adopció de productes de, joder, tio, segueixo dient realitat virtual, d'intel·ligència artificial que no han tingut.
Un històric de dades suficients com per poder dir, sí, mira, durant un any, un any i mig, hem tingut aquest creixement sostingut. No, han tingut durant els 30 dies posteriors al llançament, i poca cosa més, i de cop i volta baixen i perden les mètriques, però gairebé se'n van cap a zero, no? I, hòstia, aquesta explosió em recorda una miqueta a la bombolla de les aplicacions de mòbil quan van sortir, no?
Tinc típiques aplicacions d'iPhone de mira, és una aplicació que simula que estàs bevent una birra, o fa el soroll d'una afaitadora o fa el soroll de no sé què, saps? Vull dir, o et canvia el color de llanterna i a la volta vinga milions i milions en aplicacions d'iPhone que no tenen cap tipus de sentit, si tu i jo fóssim una miqueta més joves segurament és el que hauríem vist en l'explosió de les .com, no?
La bombolla de les .com però no ho sé, jo estic veient així i crec que estan desvirtuant molt el model de les aplicacions i que per això, per això en part també està desapareixent o està caient la tendència del SaaS perquè és que ja hi ha massa players intentant competir pel que se'n diu el share of wallet, no?
O sigui, la part, el percentatge de cartera que et gastes mensualment en coses, doncs tots intenten competir per uns euros teus mensuals, però hi ha massa gent i cada cop hi ha menys valor. Mira, Àlex, o sigui, aquí hi ha una cosa que és...
El model de negoci té que anar una mica de la mà amb la naturalesa del producte i jo què sé, imagina't un avió, quan tu poses un avió al mercat, bueno a part que és un duòpoli entre l'Airbus i Boeing però és igual, és una història per un altre dia diguem que és un mercat normal però tu poses un avió al mercat, tu saps que allò no sortirà fins al moment en què els errors o els bugs d'aquell avió estan mitigats fins al punt que allò no caurà mai, excepte si és un Boeing 737,
no, escolta, no et riguis perdó, perdó, si vols si voleu parlar del Boeing 737 tinc moltes opinions al respecte i podríem fer un podcast dedicat al 737 que no l'importaria més que a mi però si... Serà per un altre dia, perquè té molta història el Boeing 737, és molt interessant la història del 737 però quan tu la poses al mercat és un producte acabat i això té un cost i tu ho pagues una vegada i aquest avió vola fins que et canses o fins que, com dèiem abans, fins que cau.
Amb el software no és així, o sigui O sigui, tu en el software, quan tu poses alguna cosa al mercat, saps que és una cosa que surt no quan està acabada, sinó quan té el nombre de bugs que és tolerable pel seu ús i que et pots permetre composar-ho i que ja ho milloraràs en el futur. Però si a sobre-radera el teu model resulta que tira d'una API que és caríssima, com la d'OpenAI, per exemple.
Es fa més car cada vegada tu vas fent servir aquell producte, és molt complicat posar-li un preu en això, o sigui jo estic d'acord amb el teu punt, que hi ha una capa de greix en el mercat que s'ha de netejar en algun moment perquè és insostenible, però si el cost operatiu del teu producte és tan bèstia, o tu poses la targeta i llavors tu poses la teva key d'OpenAI i fas servir aquell producte directament amb el teu wallet,
que no és el que els interessa, evidentment, aquell producte no pot viure d'una altra manera que no sigui un SaaS. I et poso un exemple, mira, un exemple molt tonto. L'altre dia estàvem parlant del Rabbit, que mira, té una cosa molt curiosa i és que és un servei, però es paga, és un one-off. Sí, ho vas comentar.
Té una cosa interessant, jo et vaig dir, té un model de negoci pel fracàs, i sí, ho segueixo dient, té un model de negoci pel fracàs, però té un punt interessant, i és que han modularitzat allà on té molt sentit. En lloc de dir, no, mira, farem com com Tesla o com els Kindle, que tenen la seva pròpia connexió a internet directament i nosaltres ho gestionem, el que té és un SIM slot. O sigui, tu poses la teva targeta, la teva targeta SIM, i tu poses les dades.
És a dir, tu li pagues a Movistar, a Vodafone o, en el teu cas, Àlex, a qui puguis, tio, perquè et doni les dades i, d'alguna forma, ells et donen el servei. Però, clar, això fa una mica més sensat aquesta idea que per un servei et puc cobrar un one-off perquè tu estàs pagant la festa en el teu proveïdor de telecomunicacions.
Això seria l'equivalent a... Mira, jo et creu un producte vertical per fer qualsevol merda amb intel·ligència artificial, ja sigui per llegir les teves notes, per organitzar el teu calendari, per... whatever, el que tu vulguis. Però tu em poses la teva key d'OpenAI i jo només et cobro una vegada. Això podria arribar a tenir cert sentit, però no és la tendència que s'està veient. Jo no ho veig sostenible. Una altra cosa és que tinguis acord aquí per darrere amb els teleoperadors, saps? Gràcies.
I que d'alguna manera siguin ells els que t'estiguin pagant i t'estiguin donant. No ho sé, jo no ho acabo de veure, serà interessant veure, o sigui, no m'atreveixo a fer prediccions sobre el tema del pricing i tal. Sí que és veritat que jo, si ara hagués de començar una empresa de producte, amb models a subscripció, tindria molt clar que la gent ara s'ho pensa dos cops a l'hora de subscriure's a alguna cosa.
A nivell B2C claríssim, eh? Vull dir, B2B potser encara, com que mira, com que ho paga l'empresa i tal, però però donat que ja no hi ha tants potencials compradors fora del que vindria sent el corporate, que aquí no moriran mai, però les start-ups ara estan molt més collades a nivell de pasta, sí que m'ho pensaria dos cops a l'hora de pensar si la gent realment vol pagar pel meu producte.
O sigui que posar-hi una miqueta aquest accent crític a l'hora de fer el teu model de pagaments ho veig essencial, o sigui que.
Jo ara no faria prediccions sobre ús de SaaS i això, si ja et dic, hem comentat, ha sortit el nom de Kraft un parell de cops durant la conversa, Kraft és un producte que nosaltres deixem d'utilitzar a nivell d'empresa i no per res, no que falti la pasta, però és que hi arriba un punt que dius bueno, és que el valor que et dona és relatiu, és ben una miqueta un nice to have i bueno, sí, si et sobra la pasta evidentment que el pagues però si tens la cultura de frugalitat,
Comences a plantejar si realment cal que cada mes sangris 300 pavos, o 3.000, depenent del teu tamany d'equip, en això i altres nice-to-haves. I realment acabes fent l'auditoria de dir quins són els serveis essencials i són més aviat pocs. Jo ara tinc pendent d'escriure una entrada a bloc de tot el software pel qual hem deixat de pagar el 2023. I ja et dic, no per un tema de reducció de costos, sinó per per un tema de salubritat financera a nivell d'empresa, no?
De dir hòstia, realment és que estàvem pagant per això que el fèiem servir només quan tenim un projecte de mòbil que, clar, és un cop l'any, no? Doncs hòstia, jo què sé, parà la subscripció i et dones d'alta quan realment el necessites. Aquest, només quan tenim gent que fa servir Unix a l'empresa i no fa servir Macs i Windows, d'acord. Aquesta altra cosa que, bé, en realitat pel volum que tenim es pot fer servir amb es pot fer amb Excel, no?
O sigui, O sigui, tot el CRM, ja et dic, jo em vaig petar el CRM de l'empresa perquè al final ho estic fent servir amb Excel i tan tranquil, saps? Ens vam petar Basecamp, ho hem passat tot a Linear, ara ens petarem Craft, segurament ho passarem a Linear també, no? O sigui, bueno, t'acabes adonant que molts d'aquests productes són nice to have i que realment no aporten el valor necessari en el moment en què estem ara, no?
I molta gent s'està replantejant aquest tipus de coses i diu, hòstia, sí, és que estic gastant molt en nice to have, apps, però no realment en les coses que importen. Per això que dic, hòstia, foteu-lo en vista sobre les coses que esteu pagant i veure si realment encara valen la pena. Llavors, Notion Calendar. Comprem o venem? Jo... És que és gratis, saps? Mentre sigui gratis, jo et seguiria fent servir. No sé, veus? Ara és un clar cas de... Jo no sé si pagaria per Notion...
Per Notion Calendar, val? Si només pagaria si realment fes alguna cosa que dius la fa fotudament bé i m'estalvia moltes hores al dia. És a dir, si integres, per exemple, el Calendly, o si et donés un servei de de Calendly, i et fes alguna... No sé, coses d'aquestes, doncs, diguem, de més d'intel·ligència augmentada, productivitat augmentada, fantàstic.
Si és només un calendari una miqueta més bonic i l'única cosa per la qual faig servir jo, és perquè té el de bloquejar temps en altres calendaris, val? Però, bueno, això també es pot resoldre fent servir un sol calendari per tot i ja està, saps?
Tens un calendari on tens personal, feina, tal, tal, tal, i t'oblides de permisos, visibilitat, si si ara m'he agendat una cosa al calendari de feina o m'han agendat a mi coses al calendari de feina quan jo tenia un esdeveniment personal o no treballava en aquest moment. Tot es pot solucionar. És el que dèiem, no? Solució per edició o per substracció. En aquest sentit, si ara el posés de pagament, el més probable és que jo el deixés de fer servir, perquè diria, mira, vaig a solucionar-ho.
No perquè no vulgui pagar per això, sinó que considero que hi ha altres coses per les quals prefereixo pagar que m'aporten molt més valor. I que sense pagar realment no són possibles. Al calendari tens bones alternatives. És el que se'n diuen conceptes de negociació, és el best alternative to no deal. Quan dius, vale, aquesta gent quan ha de canviar el seu model de pricing, haurien de considerar què passa si de cop i volta la gent es comença a desobscriure en massa.
Realment s'ho podrien permetre? O jo, realment, podria permetre'm el tema el tema que ara això fos un o pagues o ja no ho fas servir, tens alternatives? Hòstia, doncs potser no, no? És a dir, YouTube, per exemple, que està molt més agressiu amb el tema del premium. De moment hi ha l'alternativa de fer servir l'adblocker for YouTube, saps? Per què? Perquè trobo exagerat... Jo entenc que YouTube vulgui monetitzar les seves coses.
D'altra banda, té Google darrere. No és que s'estigui morint de gana i realment sabem que Google no és el seu negoci, YouTube. És més un d'allò de dir, bueno, anem a monetitzar una cosa per la qual tenen un gasto enorme, però és Google. No deixen ja de fer diners infinits amb les nostres dades, amb les nostres eines a nivell d'empresa, a nivell personal. No sé si els calia ser tan agressius amb YouTube.
En aquest sentit, o podien fer-ho d'una altra manera, cobrant pel B2B, no pel B2C, no ho sé, a mi ja se m'escapa una miqueta això de com pensa la gent darrere de YouTube, no? Però és una gran corporació que té moltes altres maneres de monetitzar i pot permetre's tenir certes coses gratuïtes o o no 100% a pèrdues, diguem. Però si fos una app, que és una miqueta el que acaba passant, eh? Si ja surt un disruptor de YouTube, no tindrà ads, com al seu moment YouTube, eh?
No tindrà ads, les ha promès no tindrem ads i és una proposta de valor que arriba a un punt en què el seu model de negoci és insostenible.
Perquè l'han estat perpetuant a base d'aventure capital i diuen no, és que clar, realment ens feien faltats molt bé, capullo, vull dir, això ja ho sabíem des del principi és que era impossible que pogués funcionar sense ads i tu ens has donat la droga aquesta dura durant 10 anys i ens havies promès que això era possible i al final, ah, doncs, sorpresa, no era possible i per això a totes les apps arriba un moment en què et foten la pírola i d'aquí a volta doncs que si tens ads,
que si comença a fer t'ha canviat el contracte, les dades, l'accessibilitat, etc. I o s'han de vendre a un comprador o s'han de vendre al Venture Capital per tal de poder monetitzar i fer-ho possible a aquesta escala. És una miqueta la desil·lusió i l'engany de les empreses innovadores i les start-ups en general, que et venen una idea, una utopia que no és mai possible. Per tant, què t'has de passar a l'imperi, tio? Llarga vida a l'Excel, tio.