Si ara sí? Sembla que sí, completament impreparats, com sempre. Fem una mica de neteja digital primer. Donem les gràcies al Noel per ser el primer seguifant. Primer Patreon? De fet em va causar sorpresa perquè jo no sabia ni que l'havíem llançat al Patreon, saps? Hauria de mirar. Això és greu, eh? A veure què has posat, perquè ni tan sols l'he mirat, eh? És molt greu això. Com a president, no? El president no tenia constància que havíem llançat el nostre mecanisme de monetització.
No ho sabies, això? No. A part, no hi tinc accés perquè em sembla que la conta és única, no? Clar, perquè jo em quedo els diners, evidentment, si tu no veuràs res d'això. Perquè ets tresorera, no? Clar. I corrupte. Val la redundància. Clar, jo no puc veure de què em serveix. No puc entrar en això. Què passa? És de pagament o què, si vols tenir més d'una persona al projecte? Crec que sí, perquè ho vam mirar. És que juraria aquesta conversa i ja l'hem tenit.
I vam dir, posa-m'hi. I et vaig dir, no, merda, perquè has de pagar per posar més gent a l'equip o una cosa així. I vam dir, va, potser és igual. No et preocupis. Que rancis que som. Que rancis que som, tio. Que rancis que són ells, també, però que rancis que som tu i jo, tio. Que som catalanets, vull dir. Hem de fer honor al nostre clitxer demogràfic, però a veure, anem justos ara. Perquè se'ns està acabant la gasolina de parlem, llavors, no sé si ara ja podem canviar el discurs
i en lloc de parlar bé de parlem podem parlar malament, inclús, eh? Podem fer hate speech de parlem. Home, no, per si de cas, per si de cas torna, no, no ens hem fet res, vull dir, no ho sé, i potser encara tenim algun remenent. Home, no, si no, ens estem fotent un tret al peu amb altres patrocinis, si veuen que després els hi fotem el salt. És veritat, veus? Parlem bé dels nostres patrocinadors fins i tot quan no ens paguen, eh? Increïble.
O sigui, això no ho fa ningú, eh? Exacte, exacte, exacte, exacte. Però bueno, de què parlem avui, tio? A veure, hi ha moltes coses. Jo crec que el fil conductor és la política, perquè es veu que és candent. Està el dia això avui, no? Vull dir, sembla que està a tots els diaris i a totes les portades, no? I toca, o què? Falandre, eh? Però toca. A veure, més que política, ha estat una miqueta el que ha passat als Estats Units, no? El que ha passat amb la presa de possessió de Trump.
Bueno, és que ha estat tot una miqueta un shit show, eh? Perquè, o sigui, als Estats Units és un país molt complex, va? Deixa'm que expliqui aquesta cunyada que acabo de dir. Sisplau. És que és molt difícil explicar el que passa allà. I és molt difícil assumir que és de dissonància cognitiva que tenim de... Hòstia, evidentment són els líders... El que sempre es diu, ell sempre es diu que els Estats Units són els self-acclaimed leaders of the free world, no?
Que és com els líders del món lliure, però designats per ells mateixos, val? Sí, sí, autoproclamat. Autoproclamats, correcte. Molt bé, Marc, per primera vegada has donat tu la paraula i no al revés, eh? Vull dir, està bé, t'ho has portat tres anys. Què passa, això? Autoproclamats líders del món lliure, val? És un país que s'encarrega de donar lliçons morals a tothom, no?
De, mira, aquí som els més patriotes, aquí tenim els millors negocis, tenim les millors universitats, tenim les millors empreses, tenim el millor... I després estan a l'edat de pedra amb moltíssimes coses, no? Tenen coses estranyíssimes, com per exemple el president, això, pardons. Saps com va, això? Bueno, sembla que al final del mandat pots designar qualsevol criminal perquè no sigui condemnat, no? Perdó incondicional, eh? O sigui, em sembla que és irrevocable.
És una passada. Què passa, que tothom aquí és fotut a l'all durant la teva presidència? Doncs au, jo et perdono que no et puguin investigar i aquí no ha passat res. Deu ser el país, no només amb... Potser no amb més corrupció, sinó amb més corruptes, perdonats per la justícia.
I això fa que dius... Bueno, evidentment, no pots creure la justícia generalment, però molt menys als Estats Units, quan va de cop i volta Biden i ha signat com 4.000 perdons el dia abans de marxar, incluint tota la seva família, perquè tenia el seu fill, tenia un tema d'escàndols i no sé quantes històries, i dius... Home, no ajuda molt... Segur que hi ha perdons que són molt lícits, eh? Hi ha perdons que dius, hòstia, collons, sempre ha passat...
Hi ha el discurs aquest de per què la pena de mort no hauria d'estar... O sigui, hauria d'estar prohibida. Per què? Doncs perquè pot ser que la justícia s'hagi equivocat, hagin condemnat una persona, o la cadena perpètua, no? Hagi condemnat una persona que realment no tenia res a veure. I als Estats Units hi ha multitud de casos d'aquests.
Què passa? Doncs pot ser que els dos vinguin a presidir i diguin, no ho és, escolta, o et va fotre l'arxola al president anterior, a l'administració anterior, hi havia unes finalitats polítiques... Bueno, saps? Ja m'encarrego jo de desfer-ho. Ok, ok, ok, però això de signar les 4.000 persones el dia abans de l'estat, unes quantes! 30 minuts abans de la presa d'investidura de Trump. I a sobre, quan Joe Biden famosament havia dit la frase aquella que ningú està per sobre de la llei.
És que fa molta gràcia, tio. Fa molta gràcia perquè t'intenten vendre que és un país que té gent de dretes i d'esquerres i és un país que l'únic que té és gradients de dretes. O sigui, totes les coses que ha fet Joe Biden, de bombardatge a Israel, d'espionatge, de corrupció, ara el dels perdons, no sé quantos... A veure, maco, vull dir... Ens intenten vendre la idea d'un país que no és i el millor de tot és que ells no ho saben.
I el millor és que estan convençuts que Peña con Biden és d'esquerra i que Sanders és, ve a ser com els comuns aquí, quan Sanders aquí com a molt seria del PSOE. És una cosa molt heavy. En fi, no ho sé, no? Els altres discursos aquests de... Ho he comentat més d'un cop, no? Els memes aquests de... Hòstia, els camions de la brossa que van inaugurar a Nova York, contenidors, sols i tal, és una cosa que heu tingut aquí des de fa 20 anys.
O que estan descobrint que el transport públic funciona, el tren d'alta velocitat funciona... Hi ha altres tipus de coses que hem tingut tota la vida. Ara, la tecnologia, l'agricultura... Ostres, t'han arribat unes coses que sembla que hagi arribat. No ho sé, tio, tecnologia de regadí o de gotets i coses aquestes... Allà, com... Hòstia, mira, si pots aplicar coses a la tecnologia, coses tan banals com les plantes, saps?
No ho sé, tio, si estan tan endarrerits amb tantes coses... És que a mi em fa moltíssima vergonya. I bueno, el que es vindrà ara amb Trump, pot ser una cosa al·lucinant. Això dels perdons... És que ara podria estar patinant... És que és el problema de parlar amb mi de política, que segurament et diré tonteries, però aquí a Espanya no hi ha una cosa que són els indults que un president pot indultar a la gent abans de marxar? És que jo juraria que ho he llegit. No tinc ni idea.
Haurien de fer recerca, perquè jo crec que això existeix aquí. Estic seguríssim, Àlex, segur. O sigui que tu, com a president, quan marxes pots indultar la gent. És a dir, pots dir, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest, aquest... Hauríem de mirar si és exactament el mateix, indultar que perdó incondicional i irrevocable. Exacte. Tu pots indultar algú i et poden tornar a condemnar. Em sembla que amb un perdó d'aquests no poden, però podria estar patinant jo.
No sé per què em sona que els indults és aquí també... No saps qui té aquí un perdó irrevocable incondicional? La monarquia, saps? Aquests sí que estan protegits amb tu. Dit això, no només el tema dels perdons, hi ha altres coses que m'han xocat força. El canvi de...
El canvi de tonalitat de la política allà que ha agafat el... O sigui, tota la involucració que hi ha hagut per part de les Big Tech, la caiguda de mascaretes que hi ha hagut, que hi ha hagut per tots aquests que tècnicament sempre votaven demòcrata i tal, i l'Alien Google, que han fet les donacions més grans de la història Trump... Ojo, l'aliada que hi ha hagut aquí. Vull dir, alguns els veies que clarament no estaven contactíssims amb les decisions, però ha de ser una cosa estratègica.
Veus la cara de Tim Cook durant tot el... És que semblava que estigués al funeral dels seus pares, pobra home, saps? Clarament no deu ser un votant de Trump, però... Apple va fer la seva donació. El tema de les donacions i la basada de peus aquesta tan feudalista és que veient el... i me l'he tragat quasi tot, eh, el programa aquest, t'ho juro que vaig pensar, això és feudalisme en estat pur.
O sigui, tot allò que dèiem del tecnofeudalisme i tal, és la culminació del tecnofeudalisme va ser aquest episodi tan vergonyós de la història recent. És fort per això com ha sabut alinear tota la indústria. Bueno, perquè és que... perquè l'administració anterior ho ha fet molt malament. Estic d'acord. O sigui, ha comprat el discurs populista. O sigui, per un cantó, compraven el discurs populista de... És que les tecnològiques són dolentes, criptos dolents, no sé què, no ho entos...
Però tampoc és que fessin res al respecte. Van fer el pitjor de tot, que era comprar el discurs, però no actuar, perquè tampoc van fer tantíssimes actuacions en contra d'aquestes coses. Per lliure, en alguns estats es va fer i tal, eh? Però com a administració... Aquí segurament ens correixiran els exgringos que han tornat a Catalunya, o gent que estigui més avançada en aquest tema.
Però és que a mi em sembla que s'ha comprat amb un xec en blanc les promeses de Trump que al final acabaran en no res, i que, per exemple, un altre exemple de mentida... O sigui, tot el tema del bann de TikTok... O sigui, només el perpèntic... No només el perpèntic, ja parlarem de masc, però el de la prohibició de TikTok. Que la campanya de prohibir TikTok la va començar Trump el 2020. La va començar Trump. L'ha estat alimentar ell perquè... Perquè... China is the enemy of the free world, saps?
I no podien donar els diners, i no podien donar les dades als xinesos.
Xinesos són comunistes, China ens roba les dades, China ens està infiltrant, ens posa agents secrets amb TikTok... I de cop i volta, el fill de la gran puta li ha aconseguit donar la volta a la narrativa, perquè clar, com que al final això havia quedat tant en la societat que els demòcrates, jo crec que devien estar tan cagats que van dir que comprem aquest discurs, per veure si sí podem guanyar les eleccions, ho fan... I no només no s'acaba aplicant,
sinó que es fa una miqueta d'un sit-show allà de desapareix de les apestors, però a la vegada, abans que és... Va haver-hi un interval caòtic i nevolós en el que de cop i volta TikTok posa un missatge de... Ei, l'administració actual ens ha fet treure... O sigui, fa que no estigui disponible l'aplicació a Estats Units, però, segon paràgraf, gràcies als esforços del president Trump, quan encara no era president... És que... Hòstia puta, tio.
Potser se'ls hi diu també president Trump, perquè com que ho havia estat, igual que president Pujol, però tot era una miqueta... Una miqueta tèrbol. Hi havia fons que asseguraven que aquell missatge no havia sortit tant de TikTok sinó que havia estat imposat per l'administració. El que sí, que estàvem buscant és guanyar-se algun favor amb aquesta jugada, eh?, però la jugada de marketing, aquesta ha estat molt i molt estranya.
Si alguna cosa no soc és analista polític, però si tingués que analitzar la situació actual amb Estats Units, et diria que és una mica el presagi del que ve als aires que corren avui en dia. En el moment actual, en els aiguaïs que vivim, ens ha portat a Trump i té sentit, perquè de la mateixa manera que la televisió va acabar, per exemple, amb els presidents grassos i lletjos, és una realitat, eh?, és cert. Hi ha una correlació, això? És l'any 78, quan ja totes les gràfiques canvien?
No? És a dir, al final qui acaba... Vols dir que no està taló fent pic? No, no, fora conyes, qui acaba dominant el discurs públic, qui abraça millor la tecnologia que té disponible en el moment. Mira, exemple, crec que l'única vegada que hem parlat de política americana en aquest podcast va ser el primer episodi que vam mencionar Roosevelt. Roosevelt va ser el primer president que va saber aprofitar molt estratègica els discursos radiofònics.
Va aparèixer a la ràdio, ella es va pujar sobre aquell carro i va capitalitzar molt la seva presència radiofònica per aconseguir ser president. Roosevelt i els que van venir després, que va ser Eisenhower i ara Hoover crec que també, no haguessin sigut mai presidents a l'època de Kennedy o de Nixon, perquè estaven gordos i eren lletjos. Després, a l'època de televisió, és que és molt cert això, no hi ha hagut un president lleig als Estats Units.
Nixon s'ho va fer a la televisió, quedava molt lleig a la televisió. Nixon hagués sigut un president de la hòstia per als Estats Units, però en un període de ràdio, però a la tele, els debats, Kennedy se'l menjava. Hi ha una pel·li que està molt bé, que es diu Frost versus Nixon, per cert, de pel·lis que segurament no has vist i que jo només veig les que tu no has vist i tu només veus les que jo no he vist, per tant, les hem vist totes,
jo crec que ensotueu jo. Llavors, es veu claríssim com... És una persona que a la televisió patia moltíssim i s'ho va molt bé, s'ha jugat a la suor i és un tio que tenia molts problemes amb la televisió i hagués sigut un meravellós president a l'època radiofònica. I ara, tot això és per dir-te bàsicament, que... Trump ha sigut jo crec el primer o el que millor ha sabut abraçar els aigua i el sexual. I ara què hi ha? Doncs és la política del meme.
Sap greu, eh, però és la veritat. És l'era de Twitter, és l'era de TikTok i aquest home qui juga millor aquest joc entén perfectament com funciona aquest món. I és qui ho està capitalitzant més i de la mateixa manera que Kennedy va ser president perquè era guapo, collons, era un tio que tenia un bon discurs i es movia bé televisivament, aquest tio és un tio que sap jugar bé les seves eines. I ja ho veus, hi ha la butxaca el propietari de la principal xarxa social. Jo crec que t'he sentit
i és una mica el que ve. Siguem realistes, la política actual aquesta és supertransaccional. S'està tornant molt transaccional la política. A mi no, no, aquesta sensació. S'està tornant molt transaccional i compro el discurs aquest de que ja només guanyen presidents guapos, he pregut excepcions, com per exemple Mariano Rajoy, però ja no guapos, sinó amb un... amb un saber estar, com un acarisme. És a dir, per exemple, Pedro Sánchez, la gent es pregunta per què guanya tant, no ens equivoquem.
No és perquè sigui guapo, sinó perquè destila una energia de macho alfa que malauradament, això tira molt la societat, i diuen, hòstia, doncs mira, li ha fotut dos ous i guants zasques i apareixen els vídeos aquests, Pedro Sánchez ha saput jugar força bé la batalla de les xarxes socials. No és un president que passarà la història d'Espanya, perquè com que el nivell tan baix és com dir la història no recordarà mai cap jugador de fútbol del Vadajoz, però és el que tenim.
Espanya, malauradament, és un seguit de presidents mediocres, a veure qui fot menys la pota, no? I Pedro Sánchez, a ulls de molta gent, comparativament amb el que hem tingut abans, sembla un bon president, saps? Però, mare meva, vull dir, és una persona normal com qualsevol. Potser també el vota molta gent, perquè jo el veig com un tio qualsevol, que van començar a Twitter, de fet, fer aquells tweets. Bueno, hi haurà una sopita i a dormir, saps?
Merdes d'aquestes, el 2011, perquè no sé quina edat tindria a les hores, però és que tenia vint-i pocs anys, saps? Era una persona normal, que estava afiliat al PSOE i estava fent la seva carrera i tal, i aleshores, clar, amb els anys, collons, s'ha convertit en president del govern, però es diu Pedro Sánchez, no? Té cognoms compostos, amb guionets i símbols de dólar, no? I altres caràcters d'aquests que demanen per posar els passwords.
I... I ha sabut jugar bé el tema de saber actuar, ha estat un bon president-actor, d'aquest que tu veus, que actua de cara a les càmeres de televisió, no a la càmera del Senat ni el Congrés, no? Tu veus que quan està fent els discursos s'està agradant a si mateix. I això és algo que també juga bé a l'escalf. Vull dir, aleshores, clar, al final, qui decideix més la política? Les aliances que tens allà a les càmeres de representació?
O la gent? La gent, tio, si tu estàs posant la tecnologia al servei de tothom, al servei teu, no? Aleshores dius, cony, jo sé que a Twitter guanyo vots, a Instagram guanyo vots, a TikTok guanyo vots, a la tele guanyo vots, a qui collons m'he de guanyar el favor d'aquesta gent d'aquí? Que al final, bé, saps? Vull dir, aquesta gent s'hi trec suficient. Majoria absoluta, doncs,
és que em suarà els collons per adonar-hi per darrere. Aleshores, bé, malauradament estem en això i Biden és que ha estat un president nefast de cara a l'opinió pública. Que malament va arribar massa tard, Biden no es va saber retirar temps, però és que els Estats Units també té un problema amb el teu... O sigui, jo suposo que, clar, és que hi ha hagut un tema de sannilisme aquí molt fort, perquè, clar, quan ets com a alternativa, és que
si no, clar, què hi havia allà, tio? El Bernie Sanders, que diu que està preparant la campanya ja del 2030, hauria de ser? O 28? No m'he errat, no sé quina... 28. Amb sort serà viu, saps, aquest home? Vull dir, no ho sé, potser ja si el tema de Life Extension ja es porta bé, hem aconseguit... He fet-lo retrocedir en la seva edat, però és que, pobra home, vull dir, sí, en profe, en segona edat, pensarà com collons arribaran
les eleccions següents. Bueno, no sé, hi ha molts... O sigui, compro completament el que dius, malauradament, els ideas d'aquest és el de masculinitat tòxica, mameïització de la societat, de la política i completa banalització dels negocis i del respecte per tot lo... per tot lo percedent, i arribar a una incertesa
increïble. O sigui, si ja fins ara ens queixem de... hi ha molta incertesa, els últims 5 anys hi ha hagut cada 6 mesos hi ha hagut una gran desgràcia que ha aterritzat els mercats i el planeta i tal, és que ara serà cada setmana, saps? Vull dir, aquesta volatilitat, aquest caos i aquesta anarquia, jo crec que només afavoreix una cosa, que són els especuladors en apotisme i la gent que estigui al costat de la gent més influent. O sigui, podem parlar de les meme coins
de Trump i Melania? Ho has vist això o no? És l'exemple perfecte. És el teixit en el qual ara estàs vivint i estàs respirant. Qui sàpiga jugar millor en aquest terreny de joc serà la gent que tindràs a dalt. De la mateixa manera que dèiem la tonteria que abans podrien haver-hi presidents lleixos i grasos perquè ningú els hi veia la cara, perquè estaven darrere d'un mic o d'una ràdio, ara les persones que destacaran no seran els actors passius a Twitter, no, seran els que millor
sàpiguen jugar aquestes cartes. I tot sigui dit, i mira, ja has posat per mi un exemple perfecte, Pedro Sánchez, és el clar exemple del polític que la gent vol a dia d'avui, o el polític que ha triomfat i ha devut dia d'avui, és un tio que sap jugar molt bé les seves cartes.
A nivell polític, que en la meva opinió és un sistema que promou la mediocritat i no permet que la gent brillant pugi perquè té un sistema que no està incentivat perquè la gent brillant vagi a dalt, és una persona que et sap navegar això. Escolta, jo el considero una persona d'una intel·ligència acollonant. O sigui, no m'agrada el que està fent. Gens, crec que té unes iniciatives i que a mi em semblen absolutament boja si vols ara parlem del rotllo de la IA, d'Espanyola.
Per mi coses que no tenen absolutament cap sentit, però com a estratègia polític, estres, a mi em sembla una persona que es mereix tots els meus respectes perquè s'ha hagut d'entendre què demana la gent i el que els està donant. I escolta, xapo per ell, em sembla fantàstic. Ah, sí, lo dels meme coins, a veure. Primer, i abans que res, per posar context, o sigui, pensant-ho ràpid, tu creus que és, perquè crec que ningú ha comentat aquest angle, possiblement sí, potser m'ho he perdut, eh?
Una manera que una persona ha passat de zero, evidentment no de zero, eh?, sé que començava de més a dalt, però de zero a bilionari més ràpidament? Sí. En la història, eh? De zero a ser bilionari amb B,
més ràpid. Sí, sí, sí. Probablement és l'estafa més gran de la història, perpetrada per un candidat de president, perquè encara no era president, però sabent que anava a ser president, que llença una criptomoneda inflacionada al més no poder, ja probablement comprada per gent del seu entorn i tal, sabent que, com a poc això farà alguna cosa perquè al final, hòstia, has estat alimentant les flames del cripto, de la desregulització, del lliure mercat, etcètera, etcètera, dient
que aquí ara tindrem un megabum de l'economia, fots una promesa de la hòstia. Llances això, quan tu tens un percentatge no irrellevant, sinó que no m'atreviria a dir si era més geoscriptària, no me'n recordo, però, pràcticament, el porfòli de valor de Trump, ara em sembla que el 80% seu,
és d'aquesta moneda. És a dir, una persona que ja ha estat famosa per tenir molts negocis, però ser bastant desastre amb ells, perquè molts han anat a la bancarrota, les seves empreses cotitzades no són de meravella, hi ha hagut coses que han sigut desastres absoluts, etcètera, etcètera. De cop i volta, ara aquest és el que pot aconseguir a curt pla netejar la imatge de dir que no era tan dolent fer negocis, mira el negoci que queda a fer. No, per ell és rodó això, si ara com...
Diguem, cobre tot això, aquesta moneda d'aquí dos mesos que no valdrà res, perquè és que no té cap valor ni res, l'únic valor que té és l'especulació de dir que l'ha comprat, hi ha hagut penya bugíssima que el dia 1 li va fotre un milió de dòlars a això, segurament era algú que tenia molts de milions de dòlars i que va dir que com si tu i jo poséssim 100 euroets a una moneda aquesta, bé, són 100 euros, els hauria tirat amb altres coses.
Vaig a posar-lo aquí, ell ha posat un milió de dòlars i li haurà anat molt bé aquesta persona, i llavors s'haurà enriquit molt poca gent i haurà de freudar tantíssima gent. No ho sé, és que fins i tot s'està tirant, no sé si els convana, imagino que no, però s'està tirant, s'està... s'està perdent el favor de molta gent de crypto que diuen jo no t'havia budat per això.
No, precisament això no li fa cap favor a l'escena crypto per treure's la... la patina aquesta o la reputació que tenen a banda d'estafes piramidals. És que aquesta és l'estafa piramidal, més banda d'història, segurament la segona és la de Melania, saps? Però bueno, clar, justament ara que el sector crypto estava traient el cap i... Sí.
s'estava expulsant de tota aquesta patina de merda que se li va posar el 2017-18 amb tot el rotllo dels meme coins i els altcoins, ara que per fi s'havia pogut treure això de sobre i veure que realment hi ha un valor molt gran amb les criptomonedes, que tenen una quantitat d'aplicacions increïbles. Per exemple, el mercat que hi ha ara amb stable coins és impressionant, com s'ajuden moltíssima gent a protegir-se de la devaluació de la seva moneda, de fer transaccions internacionals.
Se li està trobant un valor real, una aplicació real, algú que estaven esperant des de feia deu anys, no? I ara bé, aquí era el seu cavall de batalla, el seu principal defensor i en treu com la pitjor cara, això. Aquí per mi hi havia línia, o sigui... Jo et diria que no soc un liberal extrem, puc estar d'acord en un liberalisme social que ja on han deixat espai perquè el govern adressi desigualtats i falles en el mercat. Jo crec molt en l'oferta i la demanda,
però crec que hi ha punts on falla. Jo aquí veig una línia claríssima. Per mi això és un... És dir, estàs ja a ta groga... Tronja. O sigui, quasi quasi vermella. És com aprofitar-se d'una posició de poder tan bèstia, algo que a nosaltres ens pot semblar flagrant i ho penso que ja és veure amb molta normalitat. Però és el que tu dius, és que aquest s'ha fet de la nit al dia. Hi havia una persona que va llançar un projecte que era... Havia connectat una... Se l'havia votat amb Raspberry Pi.
Estava llançant, estava creant i llançant noves criptomonedes amb cada línia del discurs de Donald Trump. O sigui, si Donald Trump deia, farem això, doncs hi ha una criptomoneda que es deia farem això. I si deia, ocuparem Mars, una moneda que es diu ocuparem Mars, si tenia connectat el teleprompter del discurs de Donald Trump i anava llançant una moneda per cada frase que deia, és ridícul, si és el punt més ridícul d'això. No ho sé. És ridícul però és els aiguaist.
Això és el que hi ha ja. Sí, sí. És a dir, això és allà el tapet de fons de la nostra habitació, això és el que tenim. Tu creus que ens hem d'adaptar a això i que per no voler participar del circ de l'escriptor ens estem quedant enrere ja? Hi ha dues preguntes aquí. Per mi la primera és sí. No sé si la paraula és adaptar, ens hem de resignar, no sé si la paraula és hem d'aprendre a viure amb això. No ho sé.
Però que aquest és el panorama actual que hi ha i que la societat a dia d'avui s'ha convertit en això, amb les eines que té i amb els mitjans que té per comunicar-se, això és una realitat. Jo crec que podem discutir moltes coses. Però vivim un món que està absolutament polaritzat. Aquestes converses jo no les havia escoltat mai. No havia vist mai tanta separació entre individus per temàtiques polítiques i socials i discussions i preocupacions que abans no preocupaven ningú.
Sincerament penso que això ho ha fomentat de xifre social que tenim avui, és a dir, els mitjans que tenim per comunicar-nos i quines conseqüències tenen sobre les nostres relacions interpersonals i no crec que hi hagi molta enrere amb això. No va a menys, ja no pots tornar a posar el geni al tubo. El tubo no surt de la llàmpada, no? De la llàmpada, sí. De la llàmpada. O la pasta de dents dins el tub. No pots ficar el geni a la pasta de dents un altre cop.
Ja ha sortit i s'ha acabat. La primera pregunta per mi és no. I la segona no sé quin... No recordo quin era, però recordo que era més difícil. Què era la segona pregunta? No, que si ens estem quedant enrere. No ho sé, en realitat era això, que si les havíem de fer servir o no... Són dues coses diferents. Una cosa és si ens conformem o no amb el panorama actual. Per mi, no sé si conformar, resignar, això, el que et deia, t'has d'adaptar o has de dir que és el que hi ha.
Jo crec que sí. Això és el que hi ha i has d'aprendre a jugar amb això perquè t'ha tocat. Podria ser un negacionista de la televisió als anys 60, però la veritat és que sabies que era un medi que anava a imposar-se. La segona. Ens estem quedant enrere. Depèn de quin pla ho consideris. A dia d'avui, si consideres el pla només de progrés, de prosperitat econòmica, jo crec que sí que Europa s'ha quedat enrere.
Però no ho dic jo, simplement t'agafes una grafiqueta i poses l'Stock 50 i l'SCP 500 al costat i ho veus. Em sembla que estava mirant l'altre dia. Des de l'any 2000, un no ha arribat al seu màxim i l'altre se multiplica per 7. Veus clar que la prosperitat econòmica va molt de la mà de la desregularització i de la llibertat econòmica. Dit això, ningú es posa en els cadàvers que deixa pel camí. Això és una conversa diferent.
Si el que amadeixes el que estàs quedant enrere és pel capacitat de progrés i de prosperitat dins de la societat, amb criteris purament econòmics, jo crec que sí. El discurs que hi ha actualment a Europa és molt contrari al d'Estat Units. No sé si vas veure que ens va comparar amb els Brics. Sí, va ser molt bo. Jo sempre he pensat que Espanya som com el cosí guai de tot el món. Tothom li mola a Espanya. Menys a mi. No hem participat en cap guerra mundial. Però sí, ho entenc.
Però ja m'entens, som un país guai. Sí, agrada. La gent pensa en Espanya i de cara cap a fora mulem. Som gent guai. La gent ens mira i veu la platja, veu el sol, però ara els de fora ens ho muntem bé. Som el típic amic que s'ho muntem bé. Et poden caure més bé o més malament, però penses que els espanyols com molen. Però ara, tio, merda, ara estem a l'ull de l'huracà. Tothom ens odia, ens ha posat el nivell de Rússia i de Xina. Ja no som més guais.
És molt bo perquè estava allà signant les ordres executives i algú li pregunta què farem amb Espanya. Donald Trump no sap ni on és Espanya, per començar. I llavors li diem què fa Elio. Crec que prou tap els països més dèbils de l'OTAN. Els països que no contribueixen. I que menys inverteixen en defensa. Que menys inverteixen en defensa. Diu que Espanya no inverteix res. Si posem uns tarifs arancels, uns arancels del 100%, i diu perquè Espanya són dels brics.
I l'altra persona, com que se'n mira així, com dient no, però no el vaig a contradir. I Trump fa com una onada. Tu ja saps què vull dir. Saps què vull dir. Són brics. Saps què vol dir. Com dient... Jo vaig tan surrealista de dir... Una persona que no s'atreveix a dir-li al president que s'ha equivocat, s'ha equivocat de llarguíssim. I això és el que passa en una estructura estadfadalista. No anem a qüestionar el poder, perquè primer en públic no el deixaràs...
Segons que aquesta persona em pot tallar el cap. Si jo aquí em posiciono, que li dic que s'ha equivocat, al cap de dos minuts hi haurà un tuit... No, perquè no tuteja, està a Truth Social només. Però un post a Truth Social dient... Doncs he decidit canviar la política perquè tenia un infiltrat o un opositor dintre del meu gabinet, no sé què s'aguanta. I amb majúscules, t'estàs acomiadant. I això seria l'administració de Donald Trump. És com un bebè borratxo amb Twitter. És que és una exageració.
Jo vaig veure això i vaig trobar... Tot ho vaig trobar a través de l'idea, el tema dels perduts, de les meme coins, els brics... Podem parlar de Masc o no? A veure... Salutació conflictiva de Masc, a veure. Abans d'això, recomano... Recomano veure highlights del... No us ho tregueu tot, perquè hi ha coses bastant irrellevants i també hi ha molta cosa que no interessa a ningú. Però tenia curiositat aquest cop per veure com era això.
Probablement era la investidura president més rellevant de la història recent. Però hi havia moments molt bons, hi havia el de George Bush, que estava molt calvo. Bé, només que molt calvo, estava fotudet, pobre home. No estava bé. Si no fos per aquest George Bush, si hagués estat més jove, diries que aquest porta un xute de... Jo què sé, d'alguna cosa. M'escalina o algo. Hi havia l'escena d'Hillman Musk durant el discurs a Trump dient que semblava que estigués posat d'aquesta.
Però una cosa, tio, fent unes cares, uns moviments així... I dius, aquest tio està posadíssim. Pot ser que fos simplement de l'emoció, pot ser substàncies generades pel cos. Però... No ho sé, estaven suficients festivals de música i discoteques per saber que allò ja ho he vist en un altre lloc. Les reaccions diferents dels fills de Trump i altra gent. No sé si... Tot un espectacle. Una cosa que és... Allò els analistes del llenguatge corporal i imobles aquestes creen...
Ojo, que per primer cop, a la primera fila de tot aquest espectacle, hi havia els bilionaris, els bròligarques. Estaven allà a Beso, estava Zuckerberg, estava el de Google... I era com un... És una manera de dir, vosaltres esteu aquí en primera línia, i ens sentem uns putos serfs. I fan el que jo us digui. I sí, parlem de... O sigui, el de Musk. Per començar, sembla que la compra de Twitter ha estat l'operació més barata de la història.
Un rendiment de l'hòstia perquè dius que has aconseguit guanyar les eleccions als Estats Units i posicionar-te com la persona més rica del planeta. Fair play. Moral? Absolutament negativa. La regla és el joc, està això. Què has vist? Comenta-ho. Tu em vas enviar allò i ara què vull pensar...
Evidentment, no és que puguis atribuir a Musk el títol de ser la millor persona del món, però a veure, sí que li puc atribuir certa avidesa a l'hora de valorar-lo en el plànol d'èxit del món dels negocis, bàsicament. Se li té que atribuir això. Com a pròxim li atribueixo una mica d'intel·ligència o d'emocional, no ho sé, però sí, en un plànol intel·lectual, penso que és una persona que està per sobre de la mitja. Llavors, a veure, quan veig allò, vull pensar que té altres connotacions.
No crec que anés a fer un gest així pensant que vaig a idolatrar la massacre humana més gran que s'ha perpetuat en aquest planeta i ho vaig a fer davant de tot el món que m'està mirant. Però no em sap que això no se li va passar pel cap en el moment de fer això. Igual si se li fa una entrevista dintre de deu anys i se li pregunta, dirà que va fer una salutació o una cosa i potser se li va anar de les mans. No ho sé, Àlex, no ho sé.
Li vull donar el benefici del dubte, ni que sigui, perquè en el cas de Canó no se m'ocorre res d'una altra cosa. A veure, és... Com t'ho diria? Pujar Elon Musk i fer un discurs completament desenfrenat, evidentment amb tot el sovidor de les substàncies autogenerades o no que portava a sobre perquè ha aconseguit una meta que no havia solit ningú més a la història, tenir un nivell d'influència al·lucinant.
Aquests nivells de riquesa, pensa que aquests nivells de riquesa afegir un zero més a la teva dreta no t'afecta, ja estàs en una altra ordre de coses i el que són els... Els... Clar, que billioners no tradueix bé, són els multimilionaris... Digue-li milionaris per simplificar-ho, encara que no sigui actualment correcte, però tots aquests milionaris, tenir uns milions més no ens importa. Estan en una altra cosa.
El que ja necessiten són altres tipus de satisfaccions que no els donen els diners i una d'elles és el poder. Poder i influència. Cada cop necessiten un repte més gran. En el moment que aconsegueixes, primer, canviar una indústria, fer la disrupció en l'exploració especial, en les bateries, en el cotxe, en la conducció autònoma, etcètera. Totes aquestes coses cada cop et van quedar més petites.
Són reptes que la majoria de gent no assolirà mai, la majoria de milionaris i multimilionaris no assoliran mai, i ell ho ha aconseguit. És clar, quin és el següent xute? És una miqueta com... És una miqueta com... Com tu diria? La gent que veu molt... Si avui tu portes molt de temps sense veure, avui et fots dos boll d'ams i surts per l'astratòsfera. Si comences a fotre'n dos boll d'ams de manera regular, arribarà un punt en què dius, necessito tres.
I arribarà un punt en què necessitaràs quatre. I arribarà un punt en què, per emborratxar-te, necessitaràs 15 o 20 boll d'ams. Ja és una cosa. I arribarà un punt en què la borratxera no et semblarà suficient, ja passaràs a altres coses. I això és el que passa amb gent de la naturalesa, dir-ho en basc. I aleshores el que ja volia era... Ara vaig a canviar el destí dels Estats Units. Vaig a canviar tota l'industria, vaig a canviar tot un mercat. Però és que el següent...
Això s'ha de quedar repetit. Què serà el següent? Anem a coloritzar... Anem a coloritzar a marxar. Però igual, abans pot ser a altres coses a la Terra. Què em fa por a mi d'aquest aspecte? La primera és... Que ho hagi fet de manera conscient o no és absolutament igual. És un fet reprobable, és un fet que hauria d'estar castigat. I no se li castigarà perquè aquí es demostra l'absoluta impunitat que té aquesta gent que no té un sostre de riquesa.
I per no tenir aquest sostre de riquesa, aconsegueixen no tenir un sostre de responsabilitats. Morals, legals, etcètera. No se li reprobarà, no tindrà cap afectació negativa. Potser, mira, hòstia, algun patrocinador, verdura, però és el que diem. Per dir que els patrocinen els clients, les comptes de pagament de Twitter, li era absolutament igual. Doncs no es veurà afectat per res. I menys amb un president com Trump.
Això que hagués passat amb un altre president i potser haurien dit que ara el seu buhard l'hauria d'estar xutant de CEO. Però no passarà. L'altra és l'absoluta... L'altra és que aquest missatge ha estat recollit per l'extrema dreta, que d'altra banda, hi ha estat com dels grans baladors de Trump i la campanya de Trump, perquè amb JD Vans i els seus discursos als Proud Boys, són gent simpàtica, la sala al Capitoli, perquè Trump ha perdonat a tota la gent que va saltar al Capitoli.
El penjar del xaman aquell que va sortir el primer tuit que ha posat des que ha sortit de la presó ha estat, vaig a comprar-me armes. El missatge aquest ha estat rebut de l'extrema dreta com dient aquí hi ha joc. Comença... Jo tinc por. Tu ets de començar la purga. Potser ara comença a haver-hi més assassinats, més gent que canpa pura amb les armes i comença a rebentar gent pel carrer.
O és a dir, que anar a barris racialitzats i dir que els formen milícies, o es formen milícies d'aquestes autogestionades i paramilitars per anar cometes, cometes, a netejar barris o pobles, ho trobo molt perillós. O sigui, en el moment en què dones màniga ampla a aquest tipus de moviments i missatges, ja està. Jo sempre dic que el feixisme és la granota que vull de la política.
Aquella cosa que no fan soroll, fan una miqueta de soroll però no molesten, molesten però no han fet mal a ningú, han fet mal a una persona però pot haver estat un accident o és un fet aïllat i de cop i volta els tens al Parlament o t'han guanyat les eleccions i de cop i volta el que estàs a la garjola ets tu. I ja està normalitzat. Vas obrint la porta a poc a poc, vas deixant que per mi, ho hem estat veient tota l'estona.
I si et recordes l'episod que parlàvem dels cignes negres, els rinocerons negres, els elefants negres, aquest és el rinoceron negre. El rinoceron negre és aquell que tu el veus venir, és una cosa que et canviarà la societat, saps que et fotran la cornada i no farà res per apartar-te. Doncs aquest estatut. I el tercer angle de tot això, que és el que trobo més esperspèntic de tot, és tota la gent que ha sortit a defendre'l.
Perquè evidentment, saps l'anomen aquell de tipus Jesus Christ il·luminant una persona, Déu, milionaris, i la llum és absolutament rare i la gent que defensa els milionaris a internet. Defensa no perquè és que és un pobre nen autista incomprès, no sé què, heu de pensar que la pressió... A veure, un moment.
M'estàs dient que Elon Musk és, a la vegada, la persona més intel·ligent del planeta, el millor emprenedor de la història, el millor gestor d'empreses, riqueses, invenció, disrupció, la persona que ens ajudarà a colonitzar el planeta, és un geni estratègic, és l'apolla amb vinagre i, a la vegada, és una persona que no sap controlar les seves emocions amb un discurs en públic i que hagi fet no una vegada sinó dues una salutació feixista.
Jo aquí veig una discordància molt gran entre aquests dos discursos. No ho sé, jo... Desconfio molt de la gent que està defensant això perquè estan contribuint, enl'encaixant encara més, a treure la importància i a perpetuar aquesta indigència mental de no contrastar el que fan els milionaris, de no contestar-los, de no opositar-los i de no demanar responsabilitats.
Està molt bé, aquí estem demanant responsabilitats a Pedro Sánchez i els dos nebals de corrupció, fem-ho, fem-ho, però ho trobo absolutament reprobable i d'un ordre de matèria molt més gran les coses que està fent Elon Musk per destruir el progrés social. Ho trobo molt greu, ho trobo tan greu. O sigui, t'ho compro, però de la mateixa manera, també penso que totes aquestes accions reprobables són el motiu pel qual ha arribat aquí. Una cosa va de la mà de l'altra.
De la mateixa manera que Trump sap utilitzar molt bé els Iguys actuals, penso que ell no és que el sap utilitzar bé, és que és el rei d'utilitzar-lo. És qui millor l'ha sabut utilitzar. Jo què sé, per exemple, hi ha milionaris de la seva magnitud que no has sentit parlar-ne mai. No, clar. Arnaut, el de l'BMH, inclús Amancio Ortega, per posar-te un exemple a casa. Gent que ha sabut viure a la sombra, però no ha volgut transcendir en aquest espai que tu dius de poder.
Però en el moment que vols transcendir aquest espai de poder, has de jugar al joc del meme i al joc de la polarització i ningú ha triomfat de les xarxes socials a base de tenir un discurs mig. No, a vereig, mediocre. És a dir, a base de publicar fets reals, coses certes i avorrides i facts, com si diguéssim, ningú ha triomfat a base d'això. Perquè això no ve, ningú ha capitalitzat una gran audiència a base de dir objectivitats i certeses. No, vull dir, la gent està cansada de sentir això.
La gent el que vol sentir són unicornis. Llavors, si saps jugar al joc aquest, evidentment el tindràs sempre a dalt. I és que, en quan tu sempre tinguis una gran massa de gent que estigui apuyant el teu missatge, i que ell la té al final, perquè quan divideixes el món et quedes en una meitat, mentre aquesta facis rotll i segueixi apuyant-te, el tindràs fent això sempre. És a dir, deixaria de ser qui és si comences a tutejar objectivitats i no dir res més. No, així no faràs res a la vida.
No veuràs res per capitalitzar el poder. Ha de ser molt guai experimentar. Deu ser-ho. Aquesta droga del poder i de la supremàcia ha de ser increïble. Jo em queda una cosa, que és... Totes aquestes empreses que havien vingut per canviar l'Status Quo, si en el seu moment els Google, els OpenAI, els Tesla, ja són l'Status Quo. Ara on estan les empreses que han de fer la disruptió a l'Status Quo perquè clarament ho necessitem.
Vull dir, ara les empreses, els OpenAI, Tesla, Amazon, etc., no haurien de tenir permís per llei de poder-se construir una defensibilitat, aquest el famós mode, perquè si no, no hi haurà aquest relleu d'empreses grans, de lideratge polític, de lideratge econòmic i de mercat. I seguint amb la teoria pendular del Roger i de molta altra gent, ja venia de fa temps, però s'ha augmentat molt el xup-xup de tota aquesta gent que busca canviar el món de les tecnològiques.
I com ara les tecnològiques s'han convertit en el que dèiem, amb el discurs aquest que va articular el Parufakis del tecnofaudalisme, de dir, escolta, hi ha prou, se'ns ha inflat massa ja, se'ns ha atret de pulleguera, perquè hem estat utilitzats, s'han arribat de nosaltres i ara això s'utilitzarà en contra nostra. Tenen totes les nostres dades, manipulen les nostres eleccions i les nostres societats, ens controlen a la feina. Què podem fer? Aquesta és la meva pregunta.
Quin és el moviment de resistència? Jo, mira, ahir vaig postejar... No va ser shitposting, va ser completament pensat i permanitat. Escolta, si hi hagués un moviment tipus Occupy Wall Street, fins a Emma, perquè ens entenguem, contra el domini de les grans tecnològiques, quin nom hauria de tenir? Perquè clarament en necessitem, aquest moviment. O sigui, ara necessitem moviment de reacció contra el domini i la manipulació dels grans artífacts del tecnofaudalisme, dels bròligarques.
O sigui, quin nom... Ostres, Déu-n'hi-do, per la meva sorpresa, perquè m'he interessat el tema, m'han arribat missatges privats, això en sèrio, m'agradaria formar-ne part. I mira, hi havia un dels noms que m'ha posat, que m'agradava molt, que es deia Reset.Tech, o Reset.Tech, no me'n recordo, quin dels dos, però ho he mirat i ja existia el domini. A veure, aquí està, Reset.Tech.
Jo vaig dir que era Reset.Tech, reiniciem la tecnologia, és boníssim, però aquí està, és una entitat que es va crear el 2019. No sé si estan fent moltes coses, però ja els miraré, la pàgina web és complicadíssima, però m'agradaria saber què fan. Però, hòstia, fa falta, eh, tio, tenim no només la democràcia en risc, tenim moltes altres coses. No, però espera un segon, és que, veus, soc súper, com es diu,
pessimista amb aquest pronòstic. I et dic perquè, a dia d'avui, és veritat que això és l'estatus quo, i t'ho compro, però és un estatus quo que no és que hagi vingut imposat per algú de dalt, algú de fora, i hagi dit no, això és el que hi haurà a partir d'ara, de la mateixa manera que els moviments socials abans eren molt top-down, és a dir, si estaves submergit enmig de la Serona Guerra Mundial, tu no podies fer res, ni individual ni col·lectivament, per parar-ho.
Era una cosa que s'acabaria quan els mateixin a tots. Però ara, si demà col·lectivament la gent diu, escolta, deixo d'utilitzar Facebook, Facebook se'n va a zero, a res, s'ha acabat. El que passa és que, joder, estem tan enganxats, i som tan addictes que som incapacits de deixar el que sabem que ens està fent mal. Clar, no hi ha un llibre liberal vedrio, no? No hi ha llibre a l'acció.
Zero, estàs comprat, és allò de la mano que t'he d'haver comerç, malgrat que odies a tu mateix per utilitzar-ho, n'estàs enganxadíssim. Jo crec que, sincerament, tot el perador a TikTok és una relació de necessitat. O sigui, penso que és un risc brutal tenir una companyia xinesa a nivell de seguretat nacional operant a casa teva amb tot el que comporta. Crec que els rèdits socials que li treu al panorama polític d'això passen per sobre de tot.
I per això hi ha un interès en que segueixi funcionant, però és el d'això, no? És una decisió que col·lectivament es podria prendre. Escolta, a partir de demà comença un moviment i tot deu que deixi de fer servir Facebook. Literalment, Facebook deixa d'existir, però així, d'un dia per l'altre. És a dir, en el moment que no hi ha views, ja no hi ha advertisers. I quan no hi ha advertisers, ja no hi ha diners.
El que passa és que la gent no vol reconèixer que ho necessita perquè està enganxat com a la droga. Jo no crec que sigui tan senzill, tampoc. No, que no és senzill, home, cony, que és un moviment col·lectiu. No dic que sigui fàcil. Si tota la gent hagués dit que deixem d'aplaudir-li, menjar, pagar els nostres tributges, el senyor Faudal,
doncs això s'acaba. No és tan senzill pel sigle fet que aquí estàs assumint que hi ha un lliure, un any lliure... És que no som a l'escentre d'es tio, en el llibre Albedrío, no? No, però no hi ha represàlies. De la mateixa manera que veus, el que tu dius sí que comportava represàlies. Si tu deixaves de pagar els tributges, no et preocupis que venien per tu i et penjaven la dona del graner. Això era claríssim. Però ara, deixar-ho d'utilitzar és... tens la voluntat de fer-ho, no?
Si ens porten un tracte fer-ho, pots fer-ho. Evidentment és una acció col·lectiva, és molt difícil coordinar, ho estic d'acord, però res et priva de no fer-ho. I amb això jugant. Jugant amb què no? La futilitat dels moviments aquests de sublimació. És a dir, clar, jo puc deixar de fer servir delivery. Però si la majoria de gent a Barcelona fa servir delivery, luego seguirà operant, saps? Però jo puc intentar convence...
Però és que està tan granularitzat que és gairebé impossible aconseguir un moviment d'aquests que, per mi, saps? I amb això jugant. Jugant amb l'efecte de xarxa, que els va tan bé a nivell de negoci, que a vegades parles d'articular perquè mitigues els riscos. A cada persona que faig a la xarxa és una persona... o segurament el risc es difumina una miqueta més, no? Perquè ja no depèn de x clients. És una de les coses que passa quan estàs muntat sobre una xarxa de bit o c.
Si fos bit o bit és una altra cosa, no? És més fàcil. Hi ha clients més significatius i tal. Ara que he de tenir un milió de clients, em passa que he de tenir 850.000... Bueno, d'efecte, però no et tira avall de la presa, saps? Els que hi pots anar aquí els guanyes un altre lloc. Saps? No ho sé, jo no ho heu de tancar i... Seria això fer una crida activa a la resistència contra els tecnofau d'alistes oligarques.