Estem amb Founder Mode. És que t'hauria agradat que el comentari d'abans hagués entrat amb Founder Mode. El repetim o què? Vinga, torna-ho a dir, torna-ho a dir va... No em recordo com ha anat, ja. Què he dit? He entrat tard, no? He entrat tard? Sí, que m'has dit perdona per arribar tard i jo t'he dit... No és una bona manera de començar amb Founder Mode i m'has dit: o sí. O sí, ningú sap el que és el Founder Mode, no? Tu ho saps, Marc, o què? T'has llegit l'article?
M'agrada que sigui un eufemisme per qualsevol cosa. Des que es va popularitzar el terme, ara hi ha qualsevol cosa és Founder Mode. M'encanta aquesta idea. Em sembla tan divertida. Però sí, m'he llegit l'article, algunes parts en diagonal, perquè no sé si a tu et va donar la mateixa sensació o no, però quan el vaig acabar vaig pensar com... La segona part, on està? Si et venies llegint una mica totes les seves publicacions, segueix una miqueta amb la línia
del que es deia des de fa molt temps. Tampoc em va semblar res nou. El que passa és que potser ha tocat ara en unes capes de la societat una mica més sensibles. No ho sé, potser em dona aquesta sensació. I abans allò era un silo molt tancat on només anaven a mirar els que estava preaching to the choir. Tinc aquesta sensació, Àlex. Jo tinc la sensació compartida també perquè me'l vaig tornar a llegir ahir. Em fa gràcia que diguis que t'has llegit de cosa en diagonal.
Primer, no et veig capaç de llegir una cosa en diagonal. Segon, aquest article és tan curt que no es pot llegir en diagonal. No hi ha una diagonal possible. És una... Dos pàgines fent scroll. Tampoc és molt llarg. I perquè està la pàgina de Paul Graham, que probablement l'ha fet l'any 1992, i allà es va quedar. La macatació és la d'aquell any. I, escolta, les millors pàgines d'internet, els millors continguts
són estar en aquest tipus de pàgines. O sigui, tipus aquesta i la de Berkshire Hathaway. Dit això, és clar, queda una columna, i jo tal qual el veig en la pantalla aquí de 40 pulsades que tinc. Veig una columna molt a l'esquerra, però al centre de pantalla tinc absolutament buit i a la dreta de pantalla tinc absolutament buida. Per tant, és clar, per això és tan apretat. De fet, podria fer l'exercici ara amb CSS de posar-ho a pantalla completa i probablement
no podria ni fer scroll en aquest article. Dit això, comparteixo el que tu dius abans, potser una miqueta de d'introa. Aquest article va causar molt de rebol, sobretot de Twitter. Ja sabem que aquí tots venim estudiats de Twitter. Es va publicar el setembre del 2024. Paul Graham es coneix, una de les persones importants a Y Combinator. S'ha mencionat des d'un cop, tu el menciones sovint, que deus llegir el seu blog i tal.
Però el que parla aquest article és que en una de les sessions d'Y Combinator, que com tots sabem és l'acceleradora més famosa del planeta, del qual han sortit empreses com Dropbox, SandGrid, Airbnb, GitHub i no sé quines altres, collons, es veu que una trucada va fer el Brian Chesky, que és un dels fundadors d'Airbnb, va fer una xerrada dient
parlant del founder mode. Potser no parlava del founder mode, parlava de com li havien explicat que havia d'escalar l'empresa quan Airbnb estava començant a fer-se gran i tal, i li van dir que el que ha de fer és entrar en un mode més burocràtic, més polític, posar managers, posar gent molt experimentada, experta en el seu sector i deixar que facin their own thing, que facin les seves coses. I diu que això quasi mata l'empresa.
I llavors es diu, hòstia, precisament, diu, això no és com en el seu moment Steve Jobs feia anar a Apple. És a Steve Jobs, tothom sap que era una persona que era un micromanager, que era molt intrusiu, que estava molt a sobre de tothom, que prenia qualsevol tipus de decisió.
S'assembla més, potser, a com ho fa, en teoria, pis des de fora, a un Elon Musk que ha de donar l'OK a tots els candidats que han d'entrar a l'empresa i tot això i ha d'estar informat de tot en tot moment, que no pas una empresa molt més política en què capes i capes i capes de gestió havien convertit Airbnb o estaven convertint Airbnb en una cosa ingestionable, paradoxalment, i estava perdent l'ascens.
I diu, hòstia, el que va començar a fer és ficar-se més en certes coses, oblidar-se de les polítiques, oblidar-se dels workflows, oblidar-se de quedar bé amb tothom i tot això. I aquí es crea com una nebulosa del que en diuen el founder mode, el principal error de la gent, de Brian Szeke, amb Airbnb quan va implantar això va ser creure's al consell d'algú que era molt bo fent gestió però no havia fundat mai una empresa.
I diu, precisament, una de les coses que tenim els founders, els fundadors i fundadores, és que no se'ns cauen els anells per fer cap tipus de tasca, per tenir massa feina, per ser intrusius, per voler quedar malament amb gent, però aconseguir els objectius i tal.
I llegint entre línies, arribes a aquesta conclusió de dir, vale, o sigui, aquí hi ha una cosa de founder mode que estan dient com un, hòstia, si fas les coses a la teva, no per quedar bé amb tothom, et sembla com que tens un extra de fer gestionar una empresa i que jo crec que aquest article s'ha malinterpretat molt, vale? Et deia tres coses per les quals
crec que s'ha malinterpretat molt. Una és, ja no només tothom de cap i volta va començar a parlar del founder mode sense haver llegit l'article i tampoc l'article és el que dius tu. No diu absolutament res, si veus l'article dius, vale, on és el founder mode exactament, vale? Sí, què vol dir? Paul Graham t'està dient que ningú sap el que és, diu. Potser d'aquí uns anys founder mode serà tan ben entès com el manager mode, que aquest sí que el coneixem, vale?
Però de moment només podem, i llegir-ho textualment, només podem trar d'encertar algunes de les coses en les quals es diferenciaran. De moment no en tenim ni idea, vale? Aleshores tothom va començar a comentar aquest article, a Twitter, a LinkedIn i a tot arreu. Van sortir també de no només el management mode sinó que hi havia un parell
de derivats, vale? Ja coneixíem el manager mode, després hi havia un que era el diplomat mode i el no sé què mode, i vaig dir bueno, ganes d'aconseguir marketing gratuït. Dos, jo l'he vist com a inversor i l'he vist en els decks de proposta d'inversió d'algunes startups que me n'han arribat. No, no, estem en founder mode. M'encanta que em diguis això. I vaig dir dic, red flag, o sigui, pas.
No vaig voler ni seguir mirant. Vull dir, hostia, no, no, no, és que clarament era el blockchain de 2017 o el metaverse del 2019. És que no. Línia vermella, que no s'ha de traspassar, no? I fer servir la paraula del moment en les propostes d'inversió per aconseguir una extra atenció o per fer veure que és desconnectat. I tres, és el que deia, em dic, hostia, crec que molta gent l'ha estat utilitzant per definir un founder mode que no sabem si és això.
Perquè quanta gent va estar a la xerrada aquesta de Maria Anxesqui, més aviat poqueta, des pública. No, no sé ni si no crec que estigui YouTube. Però ja la gent ha començat a dir que founder mode és com l'excusa per tornar a l'altre cop al micromanagement, per tornar a l'intrusisme, per ser mal educat, per trencar protocols, per saltar-te les normes...
L'article no és posar un exemple de coses que poden funcionar en founder mode, que són els skip level meetings, que és en comptes de tu escoltar, o sigui que tu et reporti la gent que està per sota teu, és parlar directe, saltar-te'ls i anar a parlar amb gent que estigui per sota seu.
Però posar un exemple, saps? És que no hi ha més. El paràgraf literal on es diu això, diu que el que sigui que el founder mode vol dir, està clar que haurà de trencar els principis que el CEO ha de parlar amb l'empresa només amb el seu nivell immediatament inferior. Els skip level meetings, que són aquests saltes, una capa de gestió, es convertiran en norma en comptes de ser una pràctica poc usual. De fet, s'està convertint en... Tenint un nom per això. I ja està!
És que no hi ha més. Dóna un exemple d'una cosa que feies tipxops a Apple, però ja no et diu res més. Aleshores, no sé, trobo que s'ha compartit molt. Hi ha hagut molta masturbació mental al voltant del concepte founder mode, sobretot a Twitter, durant tres setmanes. Ara ja portem un mes sobre l'article i ja no se'n parla tant. No ho sé, ha estat com una mudeta, una miqueta estranya, però un article molt i massa abstracte.
I a més, si ja venies llegint una mica en aquell blog, la majoria d'aquestes idees és que ja es mencionaven abans. Hi havia un que es deia Makers Agenda, Manager Agenda o algo així, o Skedul, crec. Boníssim. Eh! Boníssim, sí, sí. T'està explicant això? És exactament el mateix. Però aquell per alguna cosa va caure simpàtic o com que es va publicar em sembla que jo crec que allò era dels dos, potser 2010, 2011, aquell article. Potser llavors les coses no entraven tant a la cambra de co,
però és que no va causar cap rebolada, això. I en canvi, agafes aquest i dius, uau, però què has escrit, no? A mi m'ha sobtat moltíssim i em fa molta gràcia, sobretot, com la segona derivada de tot el que ha estat passant, de com s'ha pervertit l'article i ara tot és founder mode,
em fa molta gràcia el concepte. Però ja et dic, jo crec que simplement defineixo clarament com un archetyp funcional dintre d'una empresa que és vàlid en segons quins contextos i, evidentment, no es pot agafar el que tu dius, com un pretext per donar carta blanca, ser una concretí, vol dir, sense més, però mentre es respecti aquesta línia em sembla ok.
De fet, jo penso que aquí n'hem parlat molt d'aquestes divisions, inclús em sona que, no sé si vam parlar ja de les organitzacions divisionals i les funcionals, oi, em sembla, que al final és una mica aquesta idea.
Companies que estan estructurades per divisions o companies, com tu deies, que estan estructurades directament en founder mode, com l'exemple claríssim de l'única d'aquesta pila que no segueix la norma és Apple, històricament, ara que una mica menys, però inclús hem parlat a vegades d'aquesta diferència, el de product manager i project manager, és a dir, project manager és una persona
que li diuen el que han de fer i va i ho fa. En canvi, un product manager és una persona que a mi em ressona més founder mode i va amb aquella visió d'haver d'aconseguir això. Sempre he tingut aquesta idea que hi ha dos tipus de managers al món, el que es reuneix amb l'equip el dilluns i diu bueno, què hem de fer? Doneu-me idees, què és el que hem de fer aquesta setmana? En canvi, hi ha l'altre que és més top down i ballar i diu escolta nens,
aquesta setmana hem de fer això tu. Però a part d'això, em soc catant que aquestes coses ara dia d'avui encara siguin tan sensibles, o sigui jo crec que cada cop a Alex tenim la pell més fina, però una mica d'això també necessitem, perquè si no, si tu portes aquesta part de gestió a l'extrem, al final tens com aquesta delegació infinita. I clar, què passa? Si tu delegues infinitament del CEO, el vicepresident, el middle manager, de totes de... Al final qui fa la feina?
Fa la feina el bacari, no? És a dir, les coses importants les acaba fent el bacari. I si dones per entès que el bacari acaba sent xatxipiti, llavors sí que estem governats per la intel·ligència artificial, perquè pensa que qui fa les coses ja no són humans. És curiós aquesta reflexió. Deixem que torni una mica d'enrere, perquè m'ha agradat que hagis arribat a la mateixa conclusió que jo, que és de que això es farà servir
com a pretext per tornar a ser un jefe de merda. No ho has dit així textualment, però jo t'he llegit això. He utilitzat la paraula cretí, que és molt catalana. Sí, m'agrada molt. A més, és una paraula que és molt internacional, perquè en la majoria d'idiomes que conec jo existeix la paraula cretí. És curiós, encara que no siguin idiomes llatins, però pot estar més endesús. En anglès, si tu li dius a algú que és un cretan, és raro.
Et dirà que vens del 1850 o així, però existeix la paraula. Dit això, a mi també m'ha donat a entendre que una cosa que pot fer mal, ja no d'aquest article, és de la gent que me l'interpreta aquest article. És a dir, vaig a fer un paral·lelisme una miqueta estrany, però és dels meus. Tu pots llegir a Nietzsche, pots saber que Nietzsche era antijermànic i que odiava profundament els antisemites, però la gent que va malinterpretar Nietzsche ho va fer servir
per inspirar el moviment nacional socialista. Sí, dius, precisament ell estava molt en contra de tot això, però no passa res. És una analogia molt heavy, però el que vull dir és, amb la càmera d'eco i l'amplificador que s'oposen a xarxes socials, una cosa tan petita, tan modesta i tan atèria, inclús esotèrica, com l'article de Founder Mode, que en realitat no t'està dient res, t'està dient com, ostres, no feu servir tant els convenis de la indústria, no és per tothom
el consell de gent externa que no ha fundat mai una empresa. Segurament el que t'està dient és, no feu cas als Deloites i Accentus del món o Wacy's, perdona, els EYs i totes les altres grans consultores que et puguin venir i dir, mira, no, us queda tens empresa de dos mil persones, això es gestiona així. I t'està dient, xaval, que abans que has passat per dos o tres consultors, has estat dos o tres anys a cada lloc i segurament sí és brillant o el que tu vulguis,
però no ha fundat mai una empresa, no? I aleshores li falten moltes coses, però la teoria la té. I aleshores la gent ha agafat això, ho està extrapolant, està començant a, bueno, ja ho ha fet, ha comentat aquest article i han sortit com bulos sobre aquest article, dient, hòstia, aquest article diu que tal cosa, tu, el meu article diu el lloc. I s'ha creat la bola de neu gran de dir, és que clar, el founder mode en realitat t'està dient que siguis un grati, com dius tu, no?
O ajudarà que la gent justifiqui més el secretari amb els seus empleats. I aleshores jo, qui és l'únic que veig perillós, si veig perilloses dues coses, no? Una és aquesta amplificació de gent que, duïdes, o ni tan sols això, està comentant un article que no s'ha llegit i que no diu absolutament res, o sigui, és molt insubstancial. Ai, m'agrada molt el blog de Paul Graha, no llejo tots els articles, no llejo molts, i la veritat és que per mi és una inspiració pel meu propi blog.
Però aquest article en si m'he quedat molt fred. Jo també he arribat al final i de que veu, te'n saltes les notes de peu de pàgina. I dius, on són les conclusions? O sigui, només parlar d'una cosa, el qual està bé, perquè segurament està a aquest puto nivell de divinitat que li permet dir coses molt vagues i que la gent interpreta. Al final, creu que feia gent amb la de religió. Saps? Els profetes i els messies deien merdes fumades d'aquest tipus i la gent
ho interpretava al seu benefici. Aleshores, clar, què passa? I aquí ve l'altra cosa perillosa és el founder mood, si és tal com està dient la gent que llegui entre línies i diuen que has de ser més Steve Jobs, és a dir, un autèntic fill de puta com a jefe, però un geni en els negocis, hi ha una cosa que falla en aquesta equació, que és que és molt fàcil ser un fill de puta en el món dels negocis, però és molt difícil ser un geni. Tothom pot ser un fill de puta com a jefe,
però ser un geni està a l'abast de ser molt poca gent. Per tant, si tu fiques aquest fill de fotisme a la teva startup, el més probable és que no siguis un geni. Per tant, mataràs l'empresa, cremaràs els empleats, et carregaràs el producte, et carregaràs els processos, et tiraràs la plantilla en contra teva, mataràs l'empresa. Jo això ho veig en el meu dia a dia, si anaves en reunions que faig,
en potencials clients o amb les startups en els que he invertit. Tinc una molt clara que la coneixem, on realment crec que es va intentar fer un founder mood fa uns anys enrere i no va anar molt bé, precisament perquè faltava el component de brillantó dels fundadors. Aleshores, clar, en debò això mati moltes empreses que no haurien d'haver existit i faci caure caretes.
Jo llegir-ho una miqueta més enllà i dic que calla que això no estigui tan bé sent-ne una reacció al moviment aquest com un moviment contrari seguint, com ja sabem, la teoria pendular de ens hem anat massa cap al cantó del buenísme i que clar, tothom havia d'estar content i tothom s'ha de tractar per igual i ara estem tornant, estem anant en un sàpig contrari i s'està compensant per equilibrar-ho. Jo no ho llegeixo així però molta gent ho està llegint així. No crec que sigui així.
L'exemple que poso d'Apple és boníssim, jo no en sabia. Diu Steve Jobs feia un retret anual amb les 100 persones més importants de l'empresa, que no són les persones que estaven a dalt de tot. Podia ser que hi hagués un dissenyador de la cava més baixa però se l'enduia i això és una mesura superimpopular. Per què t'endús aquesta dissenyadora, aquest programador o el que sigui que no estan a la cava més alta d'empresa
i no t'endús el VIP d'enginyeria o el no sé què. Per què? Perquè Steve Jobs considerava que aquelles són les 100 persones que feien, que movien l'agulla a l'empresa. Però això és una mesura extremadament impopular i que avui en dia es veuria com tirànica, despòtica, etc. en contra dels ideas d'avui en dia.
Però clar, Steve Jobs podia fer aquest tipus de coses perquè és el que diem, era un puto geni, no tant en temes de salut, però això sí que ja ho comentem un altre dia, però a l'hora de gestionar una empresa, producte i el que tu vulguis, tindria totes les seves falles, però era un geni. Aleshores podia fer aquest tipus de coses perquè els resultats l'acompanyaven.
El que no sap molta d'aquesta gent que aplicarà el Founding Mode sent un absolut cratí, que és que els resultats no els acompanyaran i potser això els farà ser encara més Founding Mode i crear una relació, un cercle viciós de toxicitat
que acabarà destruint les seves empreses i projectes. I mira, qui sap si això ajuda a que quedin menys cratins o que caiguin caretes abans i que no s'hagi d'aguantar durant molt temps gent que és nociva i tòxica per l'ecosistema perquè no han hagut d'anar amb mascareta caminant amb cotons i peus de plom per les empreses i han pogut salvar els mobles no veient-se que eren uns autèntics cabrons, doncs benvingut sigui.
Cabró, demostrar que ets un geni és una cosa que potser porta una mica de temps i un cratí ho pot ser demà si vols, saps? Llavors, és el que tu dius, és més fàcil ser un cratí que ser un geni i un pot viure molt de la il·lusió de pensar que és un geni sent un cratí. El problema és la gent que aplicarà això ara en una empresa que ja porten dos o tres anys, o cinc o deu o el que sigui. Si no han demostrat ser un geni fins aleshores, el més normal és que no siguis un geni. Sí, certament.
Els que són genis, i jo en conec i alguns, són genis des del dia 1, que és aquella persona que troba l'escletxa en l'oportunitat i sense haver fitxat ningú, ell o ella, ja es crea un prototip i aconsegueix arrastrar uns cofundadors per tenir un equip de puta mare i aixecar una empresa amb superpocs recursos, amb la gent clau, prenent les decisions encertades quasi sempre,
saber fitxar... Ja demostra sent geni més o menys a cada passa del trajecte. Jo quan veig un dels meus millors amics, el Nacho González Barros, coneixem Infojobs, MailTrac, Neumba Neurona, Hearthflix, Banktrak, etc. Nacho és un geni, tio. A cada passa de les coses que fa, li fa moltes cagades. Però és un geni. Sap arrastrar els fundadors que toca. Sap anar a picar les portes dels inversors. Sap com aconseguir les millors condicions per finançar les seves empreses.
Sap com redondar-se ell com a CEO en el quart any de l'empresa perquè el cinquè ell ja no estigui i hagi deixat un substitut completament capaç de portar a l'empresa no només això, sinó fer-lo créixer molt més enllà del que hauria pogut fer ell. És un geni, no vol dir que ho encerti tot. Aleshores, per mi és una persona que pot aplicar el Foundermove, si vol. Jo, si treballés amb ell, tindria carta blanca per fer totes les coses.
El problema és que, com ja coneixem al principi de Peter, la majoria d'empreses fan flotar a l'empleat més inútil fins a la capa més alta on ja... perdó, a l'empleat més útil fins a la capa més alta on s'el·lusiona tota utilitat per a l'empresa. I l'altre gran mantra d'empresa, per sobre tu pel qual jo em regeixo molt, que és el de la gent no deixar les feines, la gent deixa els jefes. No vols treballar si tu pots, és una miqueta de privilegiat.
El privilegi és que tu deixes anar a feina perquè creus que els teus jefes són uns inútils o són bona gent, però tu no en pots aprendre d'ells o no t'aporten res o creus que t'estan fent un tap que tu ja hauries d'haver trencat, un sostre que tu ja hauries d'haver trencat i passat, però no pots perquè l'estructura és la que és.
Per tant fas bé anant-te'n a un altre lloc, que és una miqueta del que m'ha passat amb les meves anteriors empreses, que de dic, bueno, jo em val molt més pel que em pot aportar aquesta estructura i aquesta gent o no puc aprendre molt. Molt bona gent però no puc aprendre gaire d'ells. En canvi, tinc la sensació que d'haver treballat amb una persona així, que realment és un geni i pot aplicar el founder mode, a mi no m'hauria molestat, tot i que jo soc molt mal empleat.
Per què? Perquè li respecto. O sigui, tinc que respectar infinit per la gent que són genis, perquè penso que jo puc aprendre molt d'aquesta persona. Vull passar més temps al voltant seu i això ho faig ara quan identifico genis. Intento passar molt temps al voltant seu i establir realitat perquè aprenc, jo em nodreixo d'això, absorbeixo aquests coneixements i els puc aplicar en el meu dia a dia. La majoria de gent potser no té aquest tipus d'impetu, aquest tipus de necessitats.
Jo sé que tu no ets de videojocs, Marc, però recordes el Sims... No sé si era el Sims o el Sims 2, però potser era el Sims 1 i hi era. Però el Sims 2 segur, tu hi havies jugat. No soc de videojocs però he tingut infància, saps? Bueno, el Sims era aquell videojoc on simulaves la vida d'una família. Hi havia coses més divertides, alguna cosa més divertida que l'altra, com per exemple posar-los a la piscina, treure'ls les escales perquè no poguessin sortir o buscar maneres creatives de matar-los.
A mi és que m'agradava més muntar les cases, saps? Era com més un IKEA planner dels 2000. I jo crec que això defineix molt bé quina és la personalitat de cadascú, però a mi una de les coses que m'agradava i que sempre m'ha acompanyat i que ajuda a definir-me com a persona, que és que en el Sims 2 t'havies de seleccionar quin era l'objectiu a la vida de la persona que creaves tu.
Hi havia cinc o sis tipus d'objectius que eren la família, crear una família, tenir crius, deixar descendència i passar molt temps amb la família, els diners, la fama, la sociabilitat o el coneixement. Si no recordo malament, aquests cinc. I jo sempre t'ho asseguro, tio. No sé per què, però sempre posava coneixement.
Vull que el meu sim sempre aprengui que passi totes les feines possibles, que arribi al màxim de totes les seves, de totes les carreres professionals que hi havia i collons, d'alguna manera és el que sento que em reflexa més, no? A mi a nivell de... a nivell personal. I per això, bé, que ajuda a explicar molt la relació aquesta simbiòtica que tinc amb els genis que a l'altra banda tu també has de buscar. Vam buscar aquest tipus de relacions que siguin bidireccionals.
Tu també els hi has de portar alguna cosa. No estic allò com una rèmura xupant d'aquesta gent i ja està. No. Si ha funcionat és perquè a ells i a elles jo també els hi he portat alguna cosa que necessitaven i que poden aprendre de mi. En el cas del Nacho, ens anava més lluny, que és una persona que a nivell nacional, puta mare, el Bitucí el porta molt bé, les seves empreses sempre molt bé, però sempre en un mercat hispano-parlant. Ell, de mi, ha après molt com fer B2B,
per exemple, de la part tecnològica, del remot. L'he portat a San Francisco. Va ser molt curiós. Obrir-li una miqueta la ment de dir, anem cap als Estats Units, vine a tu també a jugar a la lliga dels Estats Units. Sí que hi ha d'altres coses, però vull dir que vulguis que no. Jo crec que has de trobar aquest tipus de relació. Per tant, treballar en founder mode? Sí, però amb condicions. Saps com a les joves païres que si posaves l'Humbert Jack et donava fusta?
Sí, exacte, els trucs. Potser als sims, si posaves founder mode, potser et donava una multibillion. Convertia en founder.
Potser et donava una startup, saps? Et venia a buscar un cotxe autònom i et portava a una empresa que es diu, no sé, Y. Però, escolta, al final, el que tu dius, que això són paraules vagues, que cadascú les interpreta una mica al gust, igual que la religió, com comentaves abans, i és ben cert, al final això és un pamfleto de màrqueting que atreu el perfil que ja està orbitant en aquest tipus de mentalitat.
És aquell episodi que sempre tenim pendent que mai fem, però que l'hem tocat des de 37 angles diferents i que per això potser no val la pena, que és de per què la gent de corporate vol fer startups? Aquest és un mític que tenim allà a la llista, que està sempre allà. És exactament això. És que la pregunta, potser hauria de ser al revés, és per què la gent de corporate no hauria de fer startups? O sigui, a la vida una ha de saber on la seva API funciona millor, no?
Llavors, tu veus com que hi ha gent que funciona bé de 0 a 1 creant coses, és a dir, portant coses del re a alguna cosa, i hi ha gent que és bona passant les coses de 1 a 100. És a dir, un cop li dones aquesta cosa vendible i t'ho escalen a dintre d'un mercat competitiu.
Jo crec que entendre molt bé què és el que t'agrada a la vida, o almenys què se't dona bé, o on disfrutes tu, o on tu aportes valor a la societat, és molt important en aquest aspecte, perquè no té res a veure una persona que va de 0 a 1 o una persona que va de 1 a 100. Això, per mi, és un pamfleto que m'ha dirigit els senyors que van de 0 a 1. I tio, és perfecte, és fantàstic.
Jo mai a la vida faria la putada ni li faria la putada al meu empleador que em contractés perquè per portar una cosa de 1 a 100. Seria molt greu contractar amb mi per portar una cosa de 1 a 100. En canvi, de 0 a 1, escolta, a mi... Dóna'm dos tornillos i un tornavis i et muntaré alguna cosa que podrem vendre.
L'altre concepte pel qual crec que la gent no ha llegit l'article, i és curiós, eh?, és que les notes a peu de pàgina, que com deia, acaba l'article de cop i volta, molt abruptament posant notes. La nota 3 diu, literalment, llegeixo, veus que és molt bo, m'havia oblidat perquè el vaig llegir fa un mes, diu, tinc una altra predicció menys optimista per fer, diu, tant bon punt el concepte fundermove s'estableixi, la gent el començarà a fer servir malament, val?
Els fundadors que siguin incapacits de delegar fins i tot les coses més senzilles faran servir el founder mode com a excusa. O els managers que no siguin fundadors decidiran que han de començar a actuar com a fundadors. Diu, això pot funcionar fins a algun nivell, però generalment els resultats seran un desastre quan no funcioni. Diu, fer-ho servir d'una manera modular almenys limitarà el mal o les conseqüències que un CEO dolent pot causar. En realitat, es pot resumir tot l'article en això.
L'altra cosa que em flipa és que aquest és l'únic bloc que menciona i dona agraïments a la gent que llegeix els esborranys. M'agrada molt que la gent que t'anava a dir això has vist qui no hi és aquesta vegada o no?
No, ara m'ho diràs, però em flipa que menciona la gent que havia sortit l'article, Brian Chesky o Ron Conway, que diu que per primera vegada havia vist Ron Conway no prenent notes o prenent notes en una xerrada, però també està Patrick Colison, fundador de Straits, Jessica Livingston, fundadora de YC, Elon Musk, Ryan Peterson, Horst Taggart, Garritan, que eres el CEO de YC, per llegir esborranys d'aquest article. Que collons, quin equip editorial que té, em sembla flipant.
Qui no hi és, per això? Fes una cosa, entra a la web de Paul Graham, fes una mica d'escroll cap a baix, una miqueta, sense cansar-te molt, i clica a un ràndom i mira qui és el primer que dóna crèdits. A l'article, articles, vols dir? Sí, agafa un, totalment aleatori, però fes una mica d'escroll. Qui és el primer a qui agraeix? U. U. U. Val. Sempre és així, eh? Per què creus que estàs...
Pràcticament. Pràcticament. Anem a fer una altra que no, però... És molt sovint, és raro que el primer que t'he dit t'hagi sortit. Generalment sol ser el primer. Bé, sí. Hòstia, m'ha agradat, he anat a picar un, que el problema amb els segways. Déu-n'hi-do, eh? Hi ha moltes coses que són de molt abans, però quan és el primer, 2001, eh? M'agrada que hi ha un de 2016 que és aquest any podem acabar la pena de mort a Califòrnia. No, ui, jo dic que vagis una mica més avall.
Ah, no? El 93, el 93. Ja trobo un article del 93. Jo sé com va maqueta aquesta pàgina web. Per què creus que no està Marc Andreixen, doncs? Ah, ui, no parlem del mateix, llavors. No has vist la mateixa persona? Jo estava parlant de Sam Altman, Àlex. Potser has anat massa avall. És que Sam Altman potser el 93 no havia nascut, eh? No, home, no, no, no, he agafat bastant recents i més o menys a tots. Va, no, no, va. Ah. Sí, no, Sam Altman no apareix. Em surt molts de Sam Altman, el primer.
Bueno, és que Sam Altman era el segon d'abord de Y Combinator. Bueno, però va ser president també. Sí, però vull dir, durant l'època que ell era el CEO, Sam Altman era el segundo de a bordo, era el chico de los recados. I ara mira'l, saps? Bueno, a comentar, vull dir, aprofito que ho treus, però si no, recordo malament... Mira, aquí ho tinc. Curiositat, eh? O sigui, OpenAI aixecar 6.600 milions de dòlars en la ronda de venture capital més gran de la història.
Anunciat fa 16 hores, per tant, és bastant recent. 6.600 dels nostres, eh? Dels seus són milions, eh? Dels nostres. Clar, clar, a base que ni el tema... Jo no acabo d'entendre encara el tema de per què encara es fa servir els bilions equivocats. En fi, només una cosa curiosa, vull dir, no tinc ni idea per què. Bueno, dues coses interessants de la notícia aquesta.
Una és, està condicionada a que OpenAI deixi de ser una non-profit, si no, no és... no és vàlid, o sigui, l'hauran de tornar a la pasta. Molt bé, Marc, per veure aigua de l'ampolla de Mars Base. Llàstima que no graven vídeo per fer product placement. I la segona part és, fins a quin punt no hi haurà hagut una miqueta de masculinitat tòxica aquí a dir... Fa pocs mesos Elon Musk havia aixecat 6 mil milions de dòlars per XAI. I aquests han dit, nosaltres anirem a fer un 6,6. Per què aquest número?
Segurament feien falta aquests econòmics justament fer una miqueta més que Elon Musk. O sigui, per veure qui la té més llarga en aquest sentit, o què. Tio, Alex, fa cinc anys 6,6 milions no eren ni les valoracions. I ara ja és el que s'aixeca. És que és molt bèstia. Val, però sí, tens raó. Però si hi ha alguna... lo d'Elon Musk, mira, perquè és Elon Musk, i al final, vés a saber. Vés a saber què hi ha darrere d'XAI i algun...
Ha sabut moltes més coses que nosaltres no sabem i segurament està justificada la valoració i el que ha aixecat, i segurament li anirà bé. Però és que si hi ha una empresa que pot aixecar diners infinits, hauria aixecat diners infinits per canviar el planeta, és OpenAI. En algunes coses sembla que els hi estan menjant la torrada, perquè clar, avui al final tothom s'ha posat en aquesta carrera qui més qui menys. I al final, els models...
Hi haurà dues guerres diferenciales, per mi, que és el dels models generalistes i el dels models especialistes. I aleshores hi haurà empreses completament especialistes que se n'han generat i feien per vídeo o identificació de... de còpies, de violacions de drets d'imatge, el que tu siguis... Coses com SuperEspecífica, SuperNinjul, i que aixecaran quantitats ingents de pasta, perquè tenen un cas d'ús molt específic i funcionen molt bé per allò que fan.
I després hi haurà les generalistes, perquè en realitat OpenAI, amb el model generalista, està avançant en molts altres fronts, que és a provar funcionalitats diferents que li generin una certa capilaritat. M'explico. OpenAI va començar amb xatgepte només, amb un model, i l'únic que provaven en el seu model conversacional funciona. Però ara OpenAI fa poc ha tret el model de veu. Té tot el tema d'analisis de documents. Té totes les integracions als marketplaces,
als teus custom CPTs... Vull dir que realment han anat provant moltes coses i cada una d'elles és una idea de negoci per a un especialista que podria dir agafa això d'OpenAI i ho faig millor. Vaig a fer un marketplace de coses que és el que està fent Paul, per exemple. Agafo l'analisi de documents i ho faig millor. Fantàstic, ja hi ha 15 empreses que fan això.
La generació d'imatges d'OpenAI va a través d'un altre servei, per tant no és propietària, sinó també diries, hòstia, doncs aquesta ho està fent millor. I això sí, per fer totes aquelles empreses que vulguin fer el unboundling i desmuntar el model de negoci d'OpenAI i crear verticals molt específics i que en si siguin categories de mercat.
Per això jo crec que si hi ha una empresa que ha d'aixecar aquesta quantitat de pasta, inclús més, per no crear el mercat perquè existeix, sinó fer-lo més gran i generar molts més actors a l'ecosistema i moltes més oportunitats,
és OpenAI. Perquè com més gran facis el pastís, més grans seran els silos aquests, els verticals, que ajudaran a fer sortir empreses com Runway, com Luma, com Pou, com Magnific, etc. Vull dir que realment trobo molt interessant aquest moviment i que tant de bo siguin els brotes verds aquests que se'ns prometien a principis de 2014 que encara no han arribat.
Sobretot en venture capital, en matèria d'adquisició d'empreses i tot això, ja que a nivell governamental sembla que les coses no milloren arreu del món, sinó que al contrari que estan empitjorant. A veure si ho podem fer des del món de la tecnologia.
No, clar, o sigui que em sembla bé, però aquest moviment de passar una companyia non-profit a... no mira si ara resulta que sí faré diners, a veure, ok, yeh, però què passa que durant el temps que estàs creixent passes per isenda com una non-profit i quan a l'hora de fer calés llavors dius que canvies la manera de fer, també és una putada i escolta, no que per la nit no dormi pensant que no s'han remunerat suficientment a gent que són bilionaris,
però tots els que van entrar a la ronda de non-profit ja m'explicaràs tu com molt contents que deuen estar veient que ara això, ara resulta que tot el que van posar allà no es converteix en accions ni en capital per ells, és una putada. No que plori pels bilionaris, però a veure, una mica sí que ha sigut just. No ho sé. Algú ha d'haver-hi, no em crec que...
No sé com funciona, si tinc zero idea com funciona aquest tipus d'estructures legals i tot això, si tinc zero idea, no vull patir suficient en aquest podcast com per fotre'm ara aquest jardí, així que no comentaré aquesta part, però és que no tinc ni idea, vull dir que segurament algun tipus de compensació ha d'haver-hi, no? Per dir, hòstia, si ens va acompanyar tot aquest temps, bé que era non-profit, era non-profit per alguna raó
i segurament ha ajudat per certes coses, no? Se tenia pasta de governs, fer donacions, bé, potser les donacions filantròpiques, aquelles no, però... Però jo entenc que sí, no ho sé, tio, és que no tinc ni idea. Tu creus que ha marxat tanta gent per això? És a dir, pel fet que es va fundar com una non-profit i molta gent es va pujar al barco amb aquest mindset i al canviar el seu objectiu corporatiu, igual, ja no els tenen tan interessats?
No t'ho puc dir perquè no... O sigui, jo crec que ha marxat més gent pel que s'ho mou que és que hi havia discrepàncies entre l'equip de safety, de seguretat, i l'equip de la resta d'equip i direcció, que alguns deien que aquí estem entrant en terrenys pantanosos i coses que potencialment poden ser perilloses, perquè ves a saber, saps? Veiem la punta de l'iceberg, no tenim ni idea del que està passant allà, ves a saber si els models d'Open AI que estan fent, després els estan...
Potencialment, ara, clar, abans no podrien, però ara potser sí que poden, vendre'ls als exèrcits del món, saps? Per fer-los servir, per identificar... Jo què sé, ves a saber, no? Però... O el que deien, no?
El tema de superintel·ligència, la EGI, que no, que és que si no es fa bé pot destruir el planeta, hi ha gent que creu això o que creia això dintre de l'Open AI han marxat, que és el que diuen que per això marxa la CTO i part de l'equip de safety marxen per això, per les discrepàncies que tenen internes, que segurament el tema de non-profit a for-profit ha ajudat, ha ajudat que marxin, perquè senten non-profit segurament estaven més lligats
de mans a Open AI per no fer segons quines coses, no? I ara ja tindran llibertat absoluta.
Per això que Open AI no serà una empresa mai que surti a bolsa, per exemple, perquè si treballes en aquest tipus d'economia tan puntera i que estàs canviant el planeta, jo crec que no els convé sortir a bolsa, crec que és una empresa que més que hagi de tirar de fàndic privat i tal, i haver de donar els mínims explicacions possibles, que això també ens encaixaria amb la narrativa de Sam Alman és el nou villano de Marvel que ara porta les coses a Silicon Valley.
Tenim aquí un grup de gent que està cantant anys i anys per molts anys, aquí a Coworking, no sé si ho estàs sentint o no. Ho estic sentint. Vols anar a la festa d'aniversari, Àlex? No, no, estàs patint per veure com editaràs això i ho trauràs de l'àudio, no?
Veig que has llançat molt bé la connexió entre Sam Alman i el... i ja m'ha donat peu a comentar aquesta notícia, que d'altra banda se m'havia oblidat que havia de comentar, però no, només a comentar que ens veiem el dia vuit, o sigui, el moment que escolteu això, doncs l'endemà ens veiem a les noves oficines de... Parlem?
Bé, primer anem a esmorzar, no? O no? Primer hi ha un esmorzar de forquilla per les deu, onze o dotze persones afortunades que ens escriguin primer i que s'hi apuntin, perquè si no sempre venen els mateixos pesats de sempre, amb la qual cosa ha de ser una miqueta de regeneració. No, no que ho tragui, amb tot el carinyo, la gent que ve sempre els estimem molt i a part sempre ens donen molts temes molt interessants a què parlar. Esperem que el proper
es digui una miqueta més de safrat, això sí. Al Cantosca, mentre ens duri, o sigui que demà a les 9.00 a Cantosca i després ens anem a menjar canapès a la Seuda, parlem, a veure què tal les noves oficines, a conèixer més gent del seu equip i a veure creixer més el nou Amazon català.