L'iPhone de l’apocalipsi

He vist que la teva standing desk té una posició de memòria? No, no en té. Crec que sí, si faig servir l'app, però passo de fer servir l'app només per una posició de memòria, aleshores no. Com te'ls gastes, no? Quina standing desk calces? La de l'Ikea, tio. Ah, interessant. Però jo diria que no té posició de memòria per ser, la té si fas servir l'app, aleshores l'app té una posició de memòria. Però passo, tio, de fer aquestes coses, saps?

Posar-me una app pels quatre moments de la setmana que vaig servir la standing desk. Aquí passem d'instal·lar-nos apps i passem de fer la retransmissió de la vent d'Apple com Déu mana i ho fem al més pur estil, foc a terra, sí o no? Sí, però t'he de dir, Marc, que sorprenentment avui m'ha vingut la inspiració. He dit, vaig a mirar de què va aquest esdeveniment, saps? He tingut el moment de fer-me el cafè i he dit, vaig a fer-me uns spoilers.

O sigui, la meva idea de l'episodi d'avui, perquè clar, si pares de pensar, estem gravant abans de l'episodi, o sigui abans de l'estaveniment d'Apple, però la gent sentirà això després. Aleshores, quin cony de sentit té escoltar un episodi sobre el Pré quan ho sentiran post? Jo tinc un parell d'idees, però bueno.

Un segon, un segon, un segon, perquè és que això... O sigui, aquesta idea que acabes de tirar aquí com si res, crec que mereix ser una mica més desgranada, perquè la idiotesa de tot plegat fa que fins i tot tingui sentit, o sigui, fixa't. Primer, ja d'entrada fer el review de la vent d'Apple abans que aquest passi és... És bo. No, és estúpid, va bé? És molt estúpid. No m'he de fer cap fotosentit. És molt estúpid, va bé, és molt estúpid.

Aquesta fana és molt divertida, perquè tu saps que dintre de deu hores té lloc una vent on es presenten totes les novetats de la tardor d'Apple, i nosaltres decidim, en el més pur estil, foc a terra, que no. Que ens és absolutament igual i nosaltres el que fem és que fem el comentari abans, abans que es presenti. I això deriva en dos escenaris que són molt divertits a qualmàs. Atenció. El primer és que, si t'hi fixes en realitat, per l'Àlex no fa absolutament cap diferència. Ni una.

Perquè, clar, perquè somria abans o després... Perquè tampoc el miraré després. Clar, clar. Per tant, per ell, fer-ho abans o després no té cap... No ho sé, és exactament el mateix. Aquesta idea és molt divertida. Però, oju, que m'està sorprenent. Perquè, a sobre, ara, com que jo crec que el tio s'ha vist atrapat, perquè ha dit, merda, ho estem fent abans, per tant, no tenim cap tipus d'informació, ara diu que s'ha mirat algo.

Per tant, espera que encara em sorprendrà i resulta que s'haurà llegit més que si ho haguéssim fet després. Però, lo segon, que encara és més divertit, és que si ara pengéssim l'episodi abans que passés la vent d'Apple, tindríem com l'exclusiva i ja ho vendríem com si fos després. Per tant, igual, aquí tens un enganxo de marketing molt bèstia. Però la part divertida és la que has dit.

És que això sortirà després, tothom pensant-se que són els nostres comentaris sobre els nous dispositius que han presentat, però no. És com una espècie de broma, tot plegat. Però, bueno, en fi, Àlex, endavant, sisplau. Doncs mira, m'he posat... Dic, home, si l'esdeveniment és avui al vespre, hi haurà ja els típics vídeos de flipats de rumorologia, filtracions, etcètera, etcètera. I, evidentment, tot YouTube en va ple i van fer la feina. Però, més que res, jo el que voldria...

Quan ahir o abans d'ahir em vas escriure em vas dir per què no gravem el d'Apple en comptes del que teníem ja planejat, que tampoc m'havia preparat i, per tant, me n'anava bé. Vaig dir, dic, un altre esdeveniment d'Apple, si quants collons de set avaniments d'Apple hi ha a l'any, i molaria que m'expliquessis a mi. I també anirà bé per l'audiència saber per què hi ha tants esdeveniments d'Apple, per què no en fan un anual i què es pot esperar de cada un.

Quina és la lògica del calendari d'esdeveniments de presentacions de coses d'Apple, sigui hardware, software, per developers o el que sigui? Vale. Això és útil? Això crec que és molt útil. Mira, he tingut una bona idea, veus? Això és una molt bona idea, Àlex. I, de fet, la resposta que et donaré, Apple no ve tant pel meu interès actual, sinó pel que jo he sigut. Diu, jo he sigut molt fanboy, eh? Molt, eh? Però ara ja no gaire. Però quin tu o re tu diuen.

Per tant, sí, estic catalogat per respondre aquesta pregunta. Apple és una companyia molt curiosa però també molt previsible. Per lo general, sempre manté una cadència molt regular durant l'any i saps què esperar de segons quins events. I saps a on et pot sorprendre i a on no. A dia d'avui, amb la magnitud de la seva cadena logística, és impossible que et sorprengui.

És molt complicat que tinguin un producte o que, d'alguna manera, presentin algun ou com va passar amb l'iPhone sense que hi hagi absolutament cap leak. No sé com es diu en català. Filtració. Una filtració, exacte. Una filtració. És impossible. Vull dir, això passa per la mà de tants xinesos que estan disposats a vendre mig ruñó per ensenyar el motlle d'una funda, que és molt complicat que no es filtri res. Per tant, també et diré que no fa molta diferència fer-lo abans o després.

En el cas del setembre, perquè està tot pràcticament filtrat. Tu et mires què presentarà Apple al setembre. És que ja hi ha una llista, ja ho diuen. Però anem a la cadència, que és interessant. Tot comença al juny per Apple. A l'any d'Apple comença el juny. I és l'avent de desenvolupadors. És el que es coneix com la W, W, DC. W, W, DC, que és la paraula que més fa servir John Gruber al seu podcast. Aquesta.

Jo no sabia què et referia als primers episodis de la vellada del GBC, però no. Has de quedar amb el DC, que és Developer Conference.

És la conferència d'Apple per a desenvolupadors. Allà què passa? Allà sempre passa una cosa molt concreta i en poden passar d'altres. Quina és la cosa concreta? La cosa concreta és que allà es presenten els sistemes operatius. Apple és una companyia molt previsible des de fa uns anys. Podem entrar en la història, que és superinteressant, perquè abans no era així. Pels històrics d'Apple, hi ha gent que diu que és històrica d'Apple perquè es va comprar el primer iPhone.

A veure, fill, fica't a la cua. Aquí hi ha gent que va veure Mac OS 9. Què et diria? Abans s'havia de pagar per fer una actualització d'un sistema operatiu. Épic, això. És a dir, tela. A més, és molt curiós, perquè abans pagaves i vaig arribar a pagar 129 pavos per Snow Leopard. Ho recordo perfectament. I saps quin era el claim de Snow Leopard? Era que no portava cap funcionalitat nova. Val. Que era performance, o tipus tot grafic. Sí, tot performance. 129 euros només per performance.

Està unidor. Va ser un release molt històric, perquè anem a dir que el feature que portava era que el sistema operatiu passava menys i és veritat, ocupava menys espai. I també que va ser qui va introduir OpenGL al sistema i això ha catalitzat després un munt d'iniciatives noves dintre de la plataforma, però això és una història d'un altre dia. Tornem. Estem al juny. Ara tots els sistemes operatius que Apple té sempre s'actualitzen a la part, a la vegada.

A vegada, Apple li dona el botó de git push i ha d'actualitzar totes les seves plataformes, que són la de la televisió, la del rellotge, la del telèfon i la de l'ordinador. I ara la del Vision Pro, també. Sobretot per tenir aquesta coherència entre sistemes operatius i que hi hagi aquesta interoperabilitat que ells estan enfangada. Fins aquí està bastant clar. Per tant, el juny què es fa? El juny es presenten totes les novetats de sistemes operatius. No es llencen, es presenten.

I els desenvolupadors, per preparar les seves apps, per al setembre, que és ara, que és quan aquests sistemes operatius es llencen al mercat. És a dir, es publiquen i s'actualitzen. Per tant, ara, dintre d'una setmana o dues, tots espereu que en el vostre terminal aparegui allò de... la boleta vermella, i digui, eh, l'has d'actualitzar, l'has d'actualitzar. Doncs aquesta és una mica la idea. Què passa també el juny? En el juny passen coses molt nerdy. Quines són aquestes?

Històricament, el juny es presenten no productes de consum per se, sinó que es presenten coses molt de pros o... coses que vindran. Exemple, quan Apple va fer la transició a Apple Silicon, el developer kit del Mac amb Apple Silicon, que no era un M, sinó que era un A així apanyau, es va presentar el juny. El Mac Pro es va presentar el juny. Les Vision Pro, quan s'han presentat, ara el juny. A la developer conference passen aquestes coses.

Es presenten les novetats dels sistemes operatius i de tant en tant es colen algunes coses nerdy. D'acord? Fins aquí bé? Fins aquí bé. Té sentit tot plegat? Té sentit tot plegat. Entenc que també entre el juny i el setembre passen grans esdeveniments macro, que és una de les coses que he passat que poden alterar els plans, però no ho sé, perquè Apple té un cicle de producte molt llarg. Entenc que, per bé que hi hagi guerres nuclears entre juny i setembre, els plans no canvien o sí canvien?

Hòstia, aquesta és una gran pregunta, Àlex, i és una pregunta que a mi em fascina, perquè vols que et digui que encara que el món s'acabi demà, jo crec que Apple seguirà traient iPhones nous, és que no li afecta res, és imperturbable, és acollonant. Per això, perquè ho tenen tot planificat a dos anys vista, entenc.

Sí, tio, o que treballen amb algun cartell de droga que diu mira, nen, passi el que passi, aquesta barca surt d'aquí sí o sí, i ja em pots enviar aquests iPhones cap a Shenzhen, que això t'he de posar a la venda el dia 1 d'octubre. És acollonant, tio, és acollonant, és com un rellotge. Però, en fi, setembre, què passa al setembre? Al setembre sempre passen segurs dues coses.

La primera és que s'actualitzen els iPhones sempre com un rellotge, des de l'iPhone 4S, abans no. Abans, curiosament, els iPhones s'actualitzaven a juny

i no en una cadència anual. El primer iPhone, Steve Jobs, aquella presentació la va fer al gener, i el primer iPhone es va treure a juny, i sempre anaven a cadència de juny, fins que va haver-hi l'única cosa que... Bé, ara no, no és l'única. Però és una de les més flagrants, que és una cosa que Apple va presentar dient que treuria en dues setmanes i no la va treure en un any i mig, que va ser l'iPhone blanc, el 4. Me'n recordo.

Aquest va ser l'iPhone de l'antena Gate, que va rebre a meitat de cicle un canvi que van aprofitar per treure una nova companyia, que va ser Verizon, als Estats Units, i això va fer un upgrade mid-cycle, on va sortir el blanc ja amb el nou xassis, i li va donar com sis mesos més de vida. I després, a setembre, va sortir el 4S, que va ser la presentació que van presentar Siri, encara me'n recordo, i a partir d'aquí sempre ha anat any a any, com un ratllotxe, des del 4S.

Hosti, flipo com me'n recordo, tio. Jo flipo però no flipo, perquè ja m'ho esperava que tu ho sabessis. Si t'ho haguessis preparat, perquè no sabies de què parlàvem. El que flipo és que sàpigues això de manera improvisada, no de manera endreçada de ser que m'ho preguntarà, perquè aquest podcast, en el cas que ho tingués, hauria de tenir un guió que t'ho haguessis preparat i trobat ràpid. Però completament improvisat és de matrícula d'honor. Ets un puto nerd de Pelmen, ja ho saps.

Exacte, sí. Un no es guanya la vida amb això, però gràcies, Àlex. Algun dia, potser sí, tenim el nostre talk show a la catalana, i ja podem deixar les nostres feines i dedicar-nos a això. Això és com una crida perquè ens patrocini Apple. Exacte, així, perquè amb el llei no ho farà. Per tant, ens patrocini Apple. Tornem on estàvem, perquè estem al setembre.

El setembre què passa? Per lo general, el setembre es presenta iPhones nous, Apple Watch nous, i podria presentar-se un accessori sempre de l'August. Un accessori sempre de l'òrbita de l'iPhone. És a dir, es podrien desbalar uns iPods, una cosa així, no només en aquest cas, però sempre ve una mica d'aquesta mà. Llavors, què ens queda aquí? Aquí ens queden els iPads i els Macs. Quan es desbelen aquests? Per lo general, històricament, a l'octubre, sempre hi havia un event que era el dels iPads.

És veritat. I era el que es desbalava. Sempre era el cap d'un mes o una cosa així. Un cop ja s'havia llançat els nous iPhones. Què passava llavors? Llavors, només hi havia... O anem a dir que la gama de producte d'iPad estava més tancada. Però ara que hi ha tants iPads, perquè tens el normal, tens l'Air, tens els dos Pros, tens el Mini, hi ha una capilaritat d'iPads important a la gama d'Apple, aquests es van llançant... De Pasqua a Ramos, per exemple.

Es va presentar un a la WLDC, que era el que portava la càmera a la part del... llarga del frame. Hi ha molta gent que ho espera això pels nous, pel l'Air i pel Pro. Però ara aquests ja no tenen com un lloc on viure. De la mateixa manera que l'iPhone sempre té la seva capella al setembre i allà passa el seu event, sempre passi el que passi, s'entén, perquè em sembla que és el 70% dels... del revenue d'Apple. És una autèntica veritat. Més et val que siguis previsible.

Jo estic segur que si aquest setembre Apple no presentés un nou iPhone, a l'estoc, potser cauria un 30%. Tranquilíssimament. Però la resta és bastant igual. És a dir, és com... Qui volgués tenir el negoci dels Mac, però per Apple és un negoci de merda. No sé si m'explico. No és de merda, eh? Però qualsevol empresa estaria com l'SP500 només sent el negoci dels Mac, però per ells és com... Una cosa més. I si només tinguessin els AirPods, estaria una de les startups que més facturen.

Una empresa plenament rendible. Absolutament. Absolutament. Llavors, abans sí que hi havia com aquesta... Aquesta venda... Octubre, que sí que era bastant previsible dels iPads, ara ja no tant. Ara ja una mica més bajo demanda. Històricament, al març solia haver-hi un avent on es presentaven els Macs. I aquest avent també s'està diluint.

També és cert que fa molts anys, al març, a vegades apareixien dos avents molt curiosos que eren un amb molt enfocada de la televisió on podia presentar-se alguna cosa i un molt enfocat a música. En general, abans hi havia els iPads, es feien moltes actualitzacions a iTunes, es explicaven les funcionalitats... Llavors, hi havia un avent musical que ara potser podria venir

una mica de la mà del HomePod, dels AirPods... Però Apple, jo crec que té tantes coses en el product line que el que fa Àlex és que a vegades dona, saps allò de Nadals al maig i agafa una setmana de maig i cada dia presenta alguna cosa amb nota de premsa. Això és una cosa molt típica. Aquí van apareixer els AirPods Pro o els AirPods 2, no recordo... És veritat que van caure a mitja inesperada una mica, no?

Exacte. Llavors, el que fan és que no fan un avent per se, sinó que el que fan és que ho introdueixen amb nota de premsa. Això és una cosa superimportant de saber d'Apple. Apple mai fa presentacions en avents externs, com el Mobile World Congress o l'Aifa de Berlín o el CES de les Vegas de gener. Mai fa aquestes coses, Apple. Apple sempre controla d'extrem a extrem el seu missatge de marketing, cosa que és molt curiós.

També perquè hi hauria filtracions, perquè tu, evidentment, en aquestes conferències has d'anar a dir, sis mesos abans, has de dir què presentaràs. Exacte. Per tant, Apple té tres modos d'operació. El modo previsible que a dia d'avui ja, previsible, podríem dir que només hi ha dos avents, que és el de juny pels desenvolupadors, que dona tres mesos perquè es preparin les coses pel setembre. Perquè, clar,

això és una cosa que s'ha d'entendre. Apple a dia d'avui és una companyia que no només és gegant a nivell operatiu de hardware i de logística, que això ho dona per una episodis sencer. Jo crec que això ho dona per un podcast, eh? Per una temporada sencera. I explicar com funciona la cadena logística d'Apple és espectacular. Perquè la gent es pensa, ah, no, sí, surt un iPhone. Tu saps què és? Com assegurar les peces a la cadena de producció.

Aquests telèfons o aquests dispositius estan preparats ja o planificats a tres, quatre anys vista seguríssim. Perquè només assegurar-te com els recursos que necessites per a la cadena de producció és increïble. És una obra d'enginyeria la pròpia logística que jo crec que molta gent no percep. Dius, mira, oh, hem presentat els dos iPhones, ara els tindrem aquí en dues setmanes. Tio, que el presentin un dimarts i que el divendres el puguis anar a comprar és un miracle

més gran que el fetus humà. És una autèntica barbaritat. I l'altra cosa que Apple també té o està generant un volum molt gran és en la part de software. És a dir, hi ha un ecosistema de desenvolupadors que endepenen, per tant, Apple, que ha de donar un temps a aquests desenvolupadors perquè es preparin les coses perquè al setembre, quan tinguin els nous dispositius i els nostres sistemes operatius, tot funcioni bé. Aquesta seria una mica la idea.

És a dir, hi ha dues dates molt claus i unes altres que ara anem a dir que són satèl·lits o que són accessòries, és a dir, poden haver-hi events ad-hoc via nota de premsa o poden haver-hi events ad-hoc que es presentin perquè toca renovar molts mags. Jo penso que dintre de poc podria haver-hi una venda mac perquè li toquen molts sentits i s'ha parlat molt d'aquestes coses. I jo crec que aquest és el resum. M'he deixat alguna cosa o què, Àlex? Jo a mi la impressió que em dóna són dues coses.

Una és que si Apple volgués en un mateix any podria fer un esdeveniment gairebé cada mes perquè si poses a comptar els que has comentat, el que hi havia, el de música, el de desenvolupadors del juny, el de la presentació així gran del setembre, el dels iPads que tenia, que era l'octubre, fas un de Mac, un de no sé què, un de no sé quantos, hòstia, és que al final pots fer un cada mes. No sé fins a quin punt això no dilueix la importància.

Imagino que a mesura que creix la teva línia de producte, la teva capilaritat, estàs més obligat... O sigui, potser, pel que m'has donat a entendre és que alguns d'aquests que eren exclusius, per exemple els del Mac, s'han perdut amb el temps, potser perquè en el fons ja arriba un punt perquè el producte ja està... Ja l'has creat, ja has fet marca. La gent ja sap que existeix, no necessita un esdeveniment específic.

I ja... També és veritat que hi ha hagut algunes vegades dels últims esdeveniments que els he seguit per culpa teva, que veus que el Mac, hòstia, ha tingut... Com es diu això? Doncs millores insubstantials. I dius, bueno, ja el fiques amb el grup d'aquest altre esdeveniment, i el del setembre de l'any passat, per exemple, o l'Apple Watch, que tampoc va tenir grans millores en algun dels últims esdeveniments, i bueno, ja no li cal un esdeveniment dedicat perquè el producte

ja està tan perfeccionat. Aquesta és una. La segona és que em dóna a pensar que avui presentaran l'iPhone 15, però dins d'Apple ja estan treballant amb l'iPhone 17, segurament. Ja està conceptualitzat, s'està dissenyant i potser s'està produint, però encara no han presentat ni el 15, i presentaran el 16, no sé, si l'any que ve o d'aquí dos anys, no me'n recordo la cadència dels iPhones.

Per tant, et fa pensar també en com treballen aquestes empreses, sabent que sí o sí han de presentar l'iPhone 16, però a la vegada aquest ja conviu a la línia de producció, o sigui, no a la línia de producció, a la línia de producte, amb la versió que el desbancarà, que serà ja el 17. I per mi és molt estrany. Probablement té tot el sentit del món a nivell de vendes i a nivell de producte, a nivell d'empresa, però és veritat que costa d'entendre aquesta cosa.

Per què no saltes una línia i fas el següent? No, perquè segurament has d'anar fent aquestes petites millors incrementals per seguir testejant mercat, per seguir testejant producte, per fer un petit experiment que si no va bé el corregis al següent, per temes d'estoc, el que sigui. Però és molt curiós i és una mostra més que escapen els conceptes d'empreses tan grans i que canvien el món.

I passant de la part d'esdeveniments, que m'ha quedat molt clar, però sí que m'ha quedat clar que jo pensava que només n'hi havia dos a l'any i veig que n'hi ha 83. I aleshores dic, és impossible de seguir si no ets un fanàtic d'Apple. Si no ets un fanàtic d'Apple, segurament t'has de quedar amb la presentació de l'esdeveniment d'avui i poca cosa més.

I els altres, si te n'assabentes bé i si no, doncs no passa res, perquè hi ha unes llegint segueix macrumors o alguna altra web d'aquest estil i ja està. Tampoc perdrem el cul per a aquest tipus de coses, el que ni ens ve ni ens va Apple, però és veritat que és força trobar interessant perquè veig que cada x mesos tu em vas dient Ei, tio, ja esdeveniment d'Apple, l'hauríem d'agumentar. Jo pensant, dic, cada quant n'hi ha un. En aquest què es tracta, no? Per tant, està bé.

Dit això, aleshores, de les coses que es veu que es presenten avui, hi ha una que a mi em resulta rellevant i que és igual que comentem a posteriori, o sigui, que comentem a priori i la gent ho escolti a posteriori, que és el canvi de carregador de l'iPhone 15, que tècnicament passa ja a tenir la merda del Lightning Cable, d'aquest per al qual Apple ha estat una de les seves features estrella durant tots aquests anys i que sembla ser que gràcies a la regulació de la Unió Europea

ara passarà a tenir tots els dispositius d'Apple, tindran el mateix carregador

que és el USB-C. No sé com ho veus tu, si estàs d'acord o no, però fins a quin punt ha resistit Apple a dir no, no, jo sàpig d'això amb el Lightning Cable, podrien haver mantingut una versió per a la Unió Europea amb el Lightning Cable, perdona, amb el USB-C, per passar els controls aquests i la regulació de la Unió Europea respecte dels carregadors, dels dispositius que volen estandaritzar-ho el més possible, i una versió de fora de la Unió Europea

amb continuar amb el Lightning Cable, però suposo que han vist que diuen, bueno, això ja no sé quin sentit té, probablement els surt més car a nivell d'empresa o el que vulguin, però el mercat els ha dut cap aquí.

Com ho veus tu aquest canvi? Mira, generalment, i a més temps passa, els events de setembre solen ser molt avorrits, perquè un telèfon o qualsevol dispositiu, a mesura que madura, es consolida i, a veure, no és que perdi rellevància, però sí que perd aquesta capacitat de sorprendre't perquè acaba en un estat iteratiu on ja no hi ha funcionalitats que et canvien la vida. No espero que el proper Mac sigui diferent d'un xassís d'alumini amb un teclat, un trackpad i una pantalla. Ja no vindrà aquí.

Sé que hi haurà millores incrementals a nivell de bateria, pantalla, possiblement el que sigui, velocitat, rendiment, però ja no hi haurà canvis majors dintre de la estructura del producte. Amb els iPhones s'ha passat igual. No sé si et sentes fixat, però els últims... Avorridíssim. Per pagar-te un tiro. Els últims potser deu esdeveniments d'Apple de l'iPhone. Ostres, Àlex, ha estat per oblidar. Sempre és una mica... La càmera, una mica millor. Oh, ara és molt més ràpid. Oh, ara la pantalla...

Aquesta és la broma. Exacte. Bàsicament és una mica més gran, és més resistent, és més ràpid i té una millor càmera. I el que també et ve a dir és... I també és més car. Exacte. I sobretot l'últim. Sobretot l'últim. És increïble, Apple, la capacitat que té, i això és un tema per a un altre podcast, de generar insensibilitat de preu... Al preu. A la part de dalt de la seva base de clients. És increïble.

Però, dit això, tornem a l'USBC. Estic actualment d'acord amb tu. Em sembla com el canvi més rellevant que s'ha fet, però d'una mica de context històric. Abans de l'iPhone, recordes el que hi havia o no? Jo no tenia iPhone. Jo em vaig incorporar amb el 6, si no recordo malament. No ho sé què hi havia. Ah, sí, clar. Hi havia el mateix que el del iPod Touch? O no? Tenia aquell dels pins... Sí, senyor. Es deia 30-pin connector. 30-pin connector, correcte. Perquè jo vaig tenir un iPod Touch,

que vaig guanyar en un concurs de la uni. I era la meva única cosa, la primera de l'ecosistema Apple que vaig tenir. El vaig tenir el 2008 o 2009, me'n recordo. I és veritat. Aquesta és una de les putades que tenies. El carregador per aquest... Jo aleshores no tenia ecosistema Apple, el carregador aquest per l'iPod Touch. Però per un mòbil tenies el micro-USB, no mini-USB. I per una altra cosa, ho carregaves amb USB normal

i una altra cosa tenies el mini-USB. Hi ha hagut una manca d'estandardització bastant flagrant. El connector de 30 pins ja de per si va ser un pas endavant, perquè aquesta data és molt nerdi, poca gent la recorda, però el primer iPod... És a dir, tots aquests productes, tots aquests connectors tenen una base per sota de protocolària. Vaig intentar explicar aquest concepte perquè no és fàcil. Quan Apple, per exemple, et veu que en els seus ordinadors hi ha Thunderbolt,

Thunderbolt no és físicament el pinxo que claves. Thunderbolt és el protocol que corre per sota. Thunderbolt i USB-C poden compartir la interfície on tu connectes el connector, però per sota el que hi ha és diferent. El protocol que corre és molt més ràpid al Thunderbolt, però aquest és propietari i és de Intel que no el que hi ha, per exemple, amb un USB-C. És per això que permet velocitats de pujada i de baixada més ràpides.

El que passa és que és molt confús perquè tu en un port Thunderbolt pots connectar un USB-C i viceversa. Bueno, viceversa no, depèn de la interfície que porta aquest Thunderbolt, perquè pot venir en diferents interfícies. Llavors, amb el Lightning passa el mateix. El Lightning és un protocol USB, però per sota, el pin, és Lightning. Llavors això va permetre moltíssimes coses. I tu diràs que és una merda, però el connector Lightning és el millor

que s'ha fet mai a la història. És el puto millor connector que mai hi ha hagut. Permet que el telèfon tingui un grau de resistència a l'aigua, molt més alt que no pas amb USB-C. Permet també, ostres, el fet que saps aquella dita de com un d'això USB el poses bé a la tercera. Sí, exacte. És un cantó, si no li dones la volta... Llavors li tornes a donar la volta i llavors entra. I segons com el tens cascat, si el tens cascat, que en tinc alguns aquests cascats, és igual, ni a la tercera,

ni a la quarta, ni a la cinquena. Arriba a un punt que dius, no, no, és entre la força. Doncs el Lightning té aquesta bellesa que el posis d'un cantó i de l'altre funciona molt bé, no té pins al mig, cosa que ajuda molt a que no es trenqui quan es maneja malament o quan es torça o quan s'estira,

aquest tipus de coses. Però ja no és la primera vegada que es fa, per exemple, això poca gent no recorda, però el primer iPod no tenia un protocol USB, sinó que era Fireware, que era un protocol molt, molt, molt específic d'Apple i que només Apple feia servir, es va retirar allà en el seu dia. Després el segon ja va venir amb el pin de 30 connectors, que ja portava la base d'USB i va ser a l'iPhone 5, exacte, va ser el 5, el primer que va portar el Lightning.

I recordo que això va ser al voltant dels anys, devia ser 2012-2013, jo crec. Sí, perquè el 4S va ser l'últim que anava amb la carcassa del 4 que encara portava el 30 pins, exacte. Doncs sí, hi ha aquest canvi. Llavors, per què això? Això ve de la mà d'aquesta legislació de la Comissió Europea. A mi abans aquests temes em tocaven un peu, ara em tenen fascinat.

És a dir, jo abans no veia com la connexió o com era possible, Àlex, que legislació afectés aquest tipus de companyies, però cada vegada més veig que, ostres, la legislació està canviant la nostra experiència digital i com aquestes empreses estan sent regulades d'una manera molt gran. Et posaré un exemple. A mi aquests temes em tocaven un peu, però em vaig llegir de PAP l'altre dia al DMA. No sé si et sona, és el Digital Markets Act.

No me l'he llegit, evidentment, tio, perquè el friki qui ets tu, però... No, Àlex, es llegeix superbé i després tenen com un Q&A que s'entén tot perfecte. Aquest, bàsicament, parla més d'interoperabilitat dintre de mercats i aplicacions digitals. I just ahir crec que va ser que WhatsApp va publicant la seva beta, una funcionalitat per tenir missatges de third parties al propi WhatsApp. És com si un tio de signal et pot escriure a WhatsApp. Això és de puta mare.

Això és una cosa que WhatsApp mai hagués fet, mai a la seva història hagués pogut fer? L'han obligat. I ha sigut aquesta llei qui l'està forçant. És molt curiós, això, Àlex. Jo també ho veig bé perquè... Ara tiraré una miqueta de tòpica. Ja saps que és el meu esport preferit, sobretot quan no he esmorzat i és un tema que no toco gaire. Però jo soc una persona altament tecnològica i viatjo.

Ja no viatjo tant com abans, però viatjo i quan viatjo generalment per feina, m'enduc tots els meus gadgets, totes les meves andròmines. M'enduc portàtil, iPad, telèfon, rellotge, Nintendo Switch, per dir-hi alguna cosa. I el Kindle, per lo general. Si vaig un dia, no, però si viatjo una setmana m'enduc totes aquestes coses. Clar, això et planteja què necessitaves. Fins ara necessitaves, o almenys, tinc el Macbook de fa... l'EM1 o l'EM2. Ah, no me'n recordo si tinc l'EM1 o l'EM2.

Però que torna a tenir el carregador aquest d'aliment. Ja no és com l'anterior que el carregaves amb USB-C. Aquí, pas enrere. Però el rellotge ja té el seu carregador específic. El Kindle té l'USB que ja van estandaritzar, el mini-USB, si no recordo malament. És una mica el que es va quedar així com a estàndard. Ah, no, clar, espera, els AirPods porten USB-C. Si són els nous. Però si en el cas que tinguessis els antics, anaven amb el Lightning.

I el telèfon, ara vaig amb el 12 i el 12 té Lightning. Hòstia, el fet d'haver canviat, per exemple, els AirPods aquest any, em va tocar una mica els ous perquè no tenia jo un carregador USB-C. Aleshores dic, hòstia, abans els AirPods i el telèfon el carregàvem el mateix, em compro els AirPods nous perquè els anteriors em van petar i dic, merda, no tinc un carregador USB-C. O necessito dos, perquè un el tenia per... per alguna altra cosa, per aquests auriculars que porto ara.

O sigui, és un fotimer de carregadors. De vegades viatges i dius, hòstia, penses que s'ha agafat el cable que toca i no s'ha agafat el cable que toca. Perquè una cosa és el punt de connexió amb el dispositiu, per l'altra el punt de connexió amb el terminal de càrrega, amb l'andoll o si l'està enxufant el portàtil. I, esclar, quan vagis amb els Max nous que només tenen dos USB-C, hòstia, espera, que no puc carregar dos coses a la vegada, saps?

Vull dir, aleshores, igual he de dur-me també a l'andoll per posar-lo a la corrent, però assegura't que has de portar les dues versions, el que té USB antic i el que té USB-C. Perquè segons quin tingui... O sigui, has de portar una combinatòria de cables al·lucinant. En aquest cas, clar, la regulació té tot el sentit del món, no? Perquè diu, hòstia, primer, que més me'n recordo, que una d'aquesta part de la regulació venia amb què, si no recordo malament, Apple no et donava els carregadors, no?

Quan compaves els dispositius no et venia amb els carregadors. Se'ls va haver d'obligar. O vaig equivocat amb Sona, que anava per aquí. Si en un determinat moment tu compres el mòbil o el que sigui, i el carregador l'havies de comprar a part, no? Vas bé, però has mesclat el producte. Era els auriculars. Sí. Ah, ara els auriculars. Perdona, posa això. Sí, Apple des del... crec que és l'iPhone...

Diria que és el 11S el que va fer... I ara podria estar equivocat amb el número, perquè ja et dic, la història recent d'Apple jo no la tinc molt clara. Jo tinc molt més clara la història històrica que no la recent. El 11S va deixar de portar el carregador a dintre del terminal, és a dir, de la capsa. Exacte. I va ser que l'anècdota que tu comentes no era amb els carregadors, sinó que era amb els auriculars. Doncs això, que al final acabes viatjant amb un fotiment de cables.

De fet, arriba un punt en què quan portes molts cables i dispositius electrònics, més els cables que els dispositius per ser, és més fàcil que et parin els controls de l'aeroport. Diuen que les persones, m'ho han dit més d'un cop, jo sí que la típica persona, que sempre em salta el control aquest ràndom, és el número si vas carregat de cables. No si portes tres portàtils. Si portes molts cables, fa saltar més les alarmes, perquè és el més similar a un dispositiu que pugui explotar una bomba.

Pocs gent ho sap, però és veritat que a mi em passa molt sovint i dic que al final acabes fent una bossa només de cables per dir que és la bossa dels cables i que estigui allunyada dels dispositius i és més fàcil que passis el control. Al final és com un... segurament hi ha un mercat de cables, però quin sentit té no estandaritzar-ho?

Si al final tot passa per càrrega, són protocols similars, hi ha un que és més eficient que els altres i tal, ja no sé si a nivell de medi ambient té algun sentit o no, probablement també el tingui, però collons, estandaritzem les coses.

Vull dir, bé que hi ha hagut coses que encara queden per estandaritzar el planeta, com són els collons d'andolls i les vies de tren, però són casos molt específics, però tot tendeix a l'estandarització, sobretot quan viatges, aquest tipus de coses, quan ets un món molt més connectat i globalitzat, tot el mateix sentit que... El guany... diguem, la humanitat no es beneficia que hi hagi diversitat de cables per carregar les coses, al contrari, no n'hi ha cap ni una, és més dolorós.

El guany per la humanitat quin és? És un cable que et permeti carregar tot. S'hauria d'invertir en fer aquest tipus de coses. Ja està. Però bé, jo també he de tenir molt a veure amb el concepte que dèiem en l'anterior episodi, fa dos episodis del bundling en bundling.

Al principi segurament tenia molt de sentit quan es començaven a carregar els dispositius, que cadascú desenvolupés el seu propi standard, hardware i protocols de carregar pels cables, perquè el meu dispositiu li va molt millor, perquè m'havia de verificar això i, per tant, Apple va fer el Thunderbolt en aquest sentit.

Hi havia dispositius que feien el micro-USB versus el mini-USB pel tamaig del dispositiu, per costos, pel que tu vulguis, però és veritat que arriba en punt en que ja és tan petit el guany que té sentit... bueno, em costa una miqueta més a nivell d'empresa el dispositiu. Ja puc pensar-lo en estandaritzar-lo, em costarà a curt plas, però llarg plas és molt millor, i que tingui més interoperabilitat amb altres tipus de cables

que estandaritzem. I arribarà en punt en que quan ja només hi hagi un puto cable al planeta tindrà sentit que algú investigui un altre cable que sigui millor, perquè si no, allà s'acaba la innovació i tornes a començar el cicle aquest d'un bundle.

Tens un cable de càrrega i algú dirà que el cable de càrrega ja no està innovant suficient, tenia el problema aquest d'haver tocat un cert sostre a nivell del que sigui, de límits físics, probablement, però si repenses la tecnologia i fas un altre tipus de cable amb uns altres dispositius començant des de zero, tabularrassa, és veritat que pot ser que acabis amb una tecnologia que sigui deu cops millor, més eficient, més neta, més ràpida, etc. Per tant, la meva predicció és que això passarà,

però en aquest cas aplaudeixo la legislació euroeuropeana, que ha fet canviar inclús una empresa americana, tècnicament la empresa més valuosa del món, i l'ha fet abdicar en aquest sentit. Clar, però també, Tela, que t'hagis de gastar 1.500 euros per poder reduir un cable, no? Té collons. Sí, home, no crec que la gent ho faci per això. La gent que compra el que dius tu, la gent que compra el nou iPhone que sortirà perquè el vol tenir, li xupa un peu el concepte del cable.

Li és absolutament igual perquè és un gent que té zero sensibilitat amb el preu i segurament té zero sensibilitat amb el medi ambient, també. Són coses que van relacionades normalment. Aleshores, jo crec que no els importa. Però vull dir, la gent no es canviarà el telèfon per canviar el cable. Absolutament no. Al contrari, la gent es canviarà el telèfon encara que li suposi tenir un cable nou. Això és el que passarà.

Però, bueno, no sé, en aquest sentit, jo ho veig més com una petita passa endavant per pensar més en un mercat més global, en aquest sentit. Jo ho veig com un canvi positiu, igual que el que dius tu, el tema de WhatsApp, la operabilitat de tenir els missatges de tercers a la teva... No sé, hi ha una necessitat imperant aquí. El mercat està demanant perquè és que tu veus que tens el típic amic que no té WhatsApp, que només es comunica per Telegram o per Signal, i això és la seva lecció.

I arriba un punt en què dius, hòstia, quan hi ha un moment en què no hi ha cap problema, que tothom passa a parlar-ho, i cada cop menys gent passa a parlar-ho, doncs has de començar a fer servir aquest tipus de coses, perquè és una de les coses que té el mercat de la lliure competència.

Va, vinga, va, que donaré el consell pels minimalistes allà fora que s'han posat dels nervis quan han escoltat quants cables i dispositius tenduts de viatge, algo semblant a la qual cosa em dona quan em dius quantes pestanyes tens obertes. A veure, el consell és el que he dit jo. Una bossa amb els cables tots recollidets t'ajudarà a això. Una altra, segurament, és invertir en...

Ho veig molt i no ho he fet servir, no he comprat i tinc una miqueta de reticència al respecte a aquests carregadors universals que t'anuncien per Instagram, que no sé si són bons o no, però que tenen vàries sortides, tot recollidet, que és com una navalla suïssa de carregadors. També és veritat que hi ha els models més nous de dispositius Apple tenen la càrrega inalàmbrica.

També podries endur la càrrega inalàmbrica perquè fins on jo sé, el telèfon el carrego així, els AirPods nous ja es carreguen així, inclús els últims models d'iPhone. Però, clar, depèn de si ho tens o no, aquí et pots estalviar uns quants cables i t'enduries un sol carregador. Però no ho sé. I si no, també podeu aprofitar per fer una desconnectió digital i no endur-vos tots aquests dispositius. Jo et dono el consell minimalista, Àlex,

que saps que... Això és una cosa que... Inclus se'm dona millor que la història d'Apple. Quants cables creus que tinc jo? Per... O sigui, per què? Clar. Per carregar tots els meus dispositius. Dos. Un. Val. Explica't. Un. M'explico. Com tu bé dius, el primer pas sempre és... Sempre. Sempre. Sempre és menys. Menys. Menys. Menys coses. Llavors... Dit això, a nivell de connectors jo estic reduït a dos. Només estic exposat a Lightning i a USB-C.

Val. Perquè tota la meva vida digital es redueix el telèfon, els auriculars, l'ordinador i el Kindle. Ja està. L'ordinador USB-C. El Kindle USB-C. I llavors, clar, tenim el telèfon i els AirPods. Pels minimalistes allà fora, el que recomano no és el que tu dius, aquest cable amb diferents sortides, sinó que recomano una espècie de pin que es posa a la punta del cable i el converteix en Lightning i llavors ja el carregues. I és magnètic. És la hòstia. És com una... Val. És com una caputxeta.

L'hi poses una caputxa. Sí, com un adaptador magnètic que es posa a la punta, plink, i llavors l'enxufes i fora. I així només vas amb un cable per la vida. Hòstia, aquesta és bona. Aquí, el consell minimalista. Clar, jo en aquest sentit, a nivell de dispositius, no soc minimalista. I la putada és aquesta, que... Viatjant... Deu ser que sí. Aquesta setmana... Demà marxo tota la setmana a Madrid i és com un...

Val. Són dies que estic tot el dia por ahir perquè estic de reunions, donant voltes i llavors arribo a l'hotel a les 10 de la nit i dius amb tots els dispositius completament sense bateria. I només puc carregar-los durant la nit perquè a les 9 del matí, el dia següent, començo reunions un altre cop. Els has de carregar a la vegada. No puc posar-me alarmes cada dues hores per dir que ja s'ha carregat aquest,

doncs ara canvio i poso l'altre. O sigui que això tampoc no et resol perquè la càrrega en sèrie no és una opció. Ha d'haver-hi certa... Càrrega en paral·lel. Però suposo que són problemes del primer món en aquest sentit. Quina vida més complicada. El meu consell de la càrrega en sèrie, pels minimalistes com jo, seria... Carrega el Mac amb USB-C i utilitza l'altre port USB-C per carregar l'iPhone amb un cable d'USB a Lightning. Aquest seria una bona

per fer càrrega en sèrie. En un minut, perquè ens queden quatre. Quines són les teves apostes o com veus aquest esdeveniment? El seguiràs o no? Què creus que serà el més rellevant? O què creus que encertaríem si féssim pronòstics? A veure, el seguiré perquè... Mira, saps per què? És com el futbol. A mi el futbol no m'agrada, però si els meus amics el van a veure, doncs mira, saps que els acompanyo.

Aquí tinc un grupet que sona Apple Funboys, que baixa en un projector i en una sala ens posem tots allà a menjar palomites i a veure... bitxi o cola zero. Bé, ells birres, òbviament. I comentem la jugada, però bueno, és més un acte social que una altra cosa. Llavors, què presentaran? Bé, segur, segur, segur, rellotges i telèfons, segur. I si ho esperes, doncs més del mateix. Algo iteratiu. USB-C, evidentment, em farà molt feliç. No em penso gastar 1.500 euros per un telèfon

perquè li canviï el port. Gràcies. Vaig amb un iPhone de l'any 2018. No serà aquest el que em farà canviar. Així que... No explico gaire cosa més que això, ja et dic. És que, si vols que et digui la veritat, crec que tu saps més coses d'aquest event que jo, Àlex. Està bé, perquè crec que seria un bon clín per...

Igual que va sortir l'actualització aquesta del sistema operatiu per la qual vas pagar i dius que no portava cap feature, jo crec que avui en dia d'Apple el que s'hauria d'esperar és que ja no fes cap tipus d'innovació. Que els dispositius simplement els fessin com... Que durin més les bateries, que siguin millors les càmeres i poca cosa més. Perquè posin autèntiques collonades que després no acaben funcionant, com la Touch Bar, i no sé quines altres històries que han estat grans fracassos.

Doncs potser que deixem-nos de segons quins invents. També és veritat que si no innoves... No fotem, tampoc caiguem en el ridícul. Si no innoves, no tens grans salts tecnològics. Però home, n'hi ha alguns que veus que són canvis més purament estètics. Ja em diràs tu qui va pensar que la Touch Bar seria un gran invent i ha acabat sent un dels ridículs més grans de la història de l'empresa. O sigui, que hi ha més canvis que van més orientats a l'estètica i no a la productivitat.

I on Apple s'hauria de focalitzar és en les línies que fan específices cada un dels seus dispositius. Pel rellotge, focalitzar-se més en temes de salut, pels portàtils, temes de productivitat, pels iPads, temes de mídia i entreteniment i el telèfon, en què sigui un telèfon, que no l'hagis de carregar cada quatre hores, que tingui bona cobertura, que tingui, evidentment, accés al que tu vulguis fer servir un telèfon i que et duri. Jo ho tindria bastant clar en aquest sentit.