Oh yeah! Sí senyor! I jo no tanco la pestanya que tinc oberta perquè si tanco alguna pestanya bàsicament et tancre a tu perquè només en tinc una oberta. Mira, al final no ho he fet. Ho he dit, he anat a tancar totes les coses, no a tancar les pestanyes en el nebargador. O sigui que si se'm fot l'ordinador que així sigui, tio. No sé. Ens la juguem, avui ens la juguem. Doncs tu i el teu ordinador avui necessitareu molta memòria perquè avui et porto una història.
Si està jugant amb la meva memòria ho portes clarinet perquè som famós per no recordar-me de les coses que han passat fa tres minuts. O sigui que endavant. I per no recordar-te no vull tirar de tòpic, avui sí que em veig absolutament igual. Però no saps de què parlem, oi? Sí, sí que ho sé. Però... Ah, ah, vale. Espera, que ve mon Pero, eh? Si em vas passar dos articles que m'havia de llegir i vaig pensant fer-ho, eh?
Però saps què va passar ahir, Marc? A veure, ahir era dimecres, no hi havia startup grind. Potser vas anar al karaoke? No, no, no, no. Ahir vaig decidir ficar-me a provar, vaig entrar en un forat de conill del xatxip Iti Plus, que ja el tenia des de feia un temps, però no havia provat el tema dels plugins, el tema del navegador, el tema d'anàlisi de dades... Eh, tio, vaig estar tres hores, tres hores provant coses, mare meva, tio. Si després, si vols, explico.
Però una de les coses que vaig fer vaig dir, home, ja he de provar la funcionalitat d'accés a internet, li passo els articles del Marc i que me'ls resumeixi. Ja està, tinc aquí uns punts ben parits, tio, i a més amb citacions i tot molt ben formatejat, i aquí tinc els punts més interessants dels dos articles. Vale, bueno, escolta, ei, molt sorpresa, eh? Això està anant molt a millor.
Perquè tinc aquest exèrcit, l'exèrcit de bacarís amb temps infinit, què li diem, no? Aquest xatxip Iti. Doncs, bueno, està bé. I per fer aquest tipus de feines no està mal. Encara estic entrenant-me a mi mateix, eh? Més que entrenar la intel·licència artificial, m'estic entrenant a mi, encara, a fer... mira què porto des del gener, o així fer-ho servir cada dia, eh? És veritat que les últimes setmanes ho havia abandonat una mica,
però amb això m'ha donat moltes possibilitats. Però si vols després entrem, tio, no vull obrir, hi ha una tangència sense haver començat a parlar del que havíem de parlar avui. Vale, t'explico com funciona aquest episodi, perquè és una mica especial. Et portaré un cas i sobre aquest cas anirem construint una història amb tres parts sobre les quals anirem comentant, aniràs dient si estàs d'acord o no, i òbviament em donaràs els teus punts,
però que veuràs que aquesta història construeix sobre ella mateixa. On comença això? Jo també, igual que tu, vaig fer servir ChatGPT, però a part dels plugins, Browse with Bink i l'analegida dades, que aquest podcast ja porta dies fent servir, i per cert, ens ha donat molt bons resultats, sobretot per crear les notes de l'episodi, per buscar episodis relacionats, és interessant. Si vols un dia podem dir quin tipus de coses fem servir ChatGPT.
Jo li he trobat un munt d'usos, a mi m'ha salvat la vida, per exemple, tenia molt oxidades les queries d'SQL, és una meravella. O sigui, li passes una mica l'escameta de la taula i li dius, eh, tinc això, em pots dir exactament com trobar aquesta query, i l'altre és regex. Regex era una cosa que ja em posava malalt només de pensar-hi. Li dius el que has d'us, li dius, escolta, vull una regex que faci això, i nen, escolta, és que no es queixa, és que t'ho dona, és que no protesta,
és que no et diu que no li agrada, és que és fantàstic, és una meravella. Però bueno, en fi, no hem vingut a parlar d'això. És el bacari perfecte, en aquest sentit. Exacte, tio, és el bacari perfecte, Alex, és el bacari perfecte. Llavors, no hem vingut a parlar d'això, i no ens desviem, sisplau, perquè aquest punt és molt interessant. Vaig fer servir, com et deia, una funcionalitat de chatgpt, que just va sortir la setmana passada o una cosa així, que és la interacció amb la veu.
Només està disponible des de l'aplicació mòbil, i això em va donar molt que pensar. I aquest és un d'aquells episodis en què farem bona la teva màxima de que la falta de coneixement es pot sublir amb opinions molt fortes. Crec que aquí és un episodi de Cunyat, analista de bar. I aquest és el meu cas. Jo avui vinc aquí a fer-te una dissertació de per què, fins a dia d'avui ens pensàvem que al futur s'assemblaria una mica al rotllet de Ready Player One,
del metavers, la realitat virtual, bla, bla, bla. Però el meu cas és que penso que la cosa anirà més per la pel·li GER. Que no per Ready Player One. No sé si l'has vista. L'he vista. Sorprenentment l'he vista. I de fet em sembla que l'he vista dos cops. Així que endavant, podem comentar-la. Pensava que anaves a dir... i de fet, crec que l'he vista amb tu. I li diria no. No. No.
Hauríem plorat junts, tinc clar. Jo soc de llagrimenta fàcil amb les pel·lis. Ai, mira, aquesta té un moment al final quan ella se'n va... I perdó per l'espoiler, que ho sapigueu. Ja l'haguéssiu hagut de veure, xatos. Espavileu. Si no heu vist Ready Player One o la pel·lícula GER... Jo no he vist Ready Player One, eh? Ja també t'ho dic. Però bueno, endavant. Hòstia, és que anava a dir tanqueu el podcast i aneu a veure la pel·li. Però tu no pots, tu t'has de quedar aquí. Si tu deuen, quiet.
Llavors... No sé per què t'estava dient això. Ah, sí, per lo maco que era el final. Per què s'assembla més a GER que a Ready Player One? Hem de tancar. No podem deixar una tangent oberta. La part maca que ens agradava del final de l'espoiler era que ella li diu a ell que per ella la vida amb ell és com un llibre en el qual la separació entre lletres és infinita, tio. És brutal. Aquesta línia em va deixar... Vaig pensar que només per aquesta línia veure la pel·li ja valgula la pena.
En fi, anem a fer el cas. Comencem pel primer bloc. I és com evolucionen les tecnologies. Perquè ara utilitzem el telèfon mòbil i ens pensem que això és el final del món. I que aquí ja no hi haurà res més. Però una mirada al passat, el que ens ensenya és que abans d'això, la gent utilitzava una cosa que es deia mainframes, que estaven en habitacions en universitats. Després van utilitzar ordinadors personals i després van utilitzar aplicacions com webapps i després va venir el tema del mòbil.
I sembla que ara estiguem estancats aquí i sigui tot el que hi hagi. Quan en realitat, jo crec que estem com a les portes que entri una nova tecnologia i ens porti el que ve després. Llavors, què passa? Generalment, això és el que coneixem com un canvi de paradigma. I aquests canvis de paradigma sempre venen de la mà de tecnologies fundacionals, de canvis en els pilars. Exemples, el processador va portar el mainframe, però el circuit integrat ens va portar l'ordinador personal.
Internet ens va llibrar d'això i ens va portar les aplicacions web. Les millores en connectivitat i tota la règida alàmbrica es van fer possible l'entrada del mòbil. I si et fixes, totes aquestes noves eines sempre venen de la mà de nous entrants del mercat, com nous players. V.M.E. dominava el mainframe,
el Wintel de la vida dominava el PC, la part d'internet va ser més de Google i ara està Apple. Sempre veus com que aquests nous entrants sempre venen a la cúspide d'aquestes noves onades tecnològiques. Malgrat això, sempre ve amb dos truïsmes de producte, que jo crec que és molt important. Cada vegada la tecnologia té menys fricció, és a dir,
és més senzilla de fer servir i és més pròxim a nosaltres. Aquests dos punts jo crec que són inestimables, són la bíblia de producte, és una cosa que sempre ha passat, això no significa que sempre segueixi passant, però sempre ha passat, és a dir, la tecnologia a mesura que evoluciona, té menys fricció a l'hora d'utilitzar-la. Abans havies d'anar a una universitat per fer servir un ordinador, després el tenies al despatx de casa,
havies d'anar a ell. Ara amb el mòbil ve amb tu. Cada vegada està més a prop del teu cos, cada cop sembla que un mainframe no et podies vestir amb ell, però ara cada vegada ens fotem wearables pertot arreu. Fins aquí la part d'aquesta evolució tecnològica. Estem d'acord o no fins aquí, Àlex? Fins aquí estem d'acord i em sembla que vam comentar ja en un dels episodis el que tendim a replicar el model humà amb la tecnologia.
Suposo que per això no havia caigut amb el tema que cada cop estem més a prop de la tecnologia, però no amb la forma, no en el format físic que dius tu, de ostres, ens estem acostant, ens la posem a la roba, ens la posem amb els wearables, ens la posem amb temes de salut, la portem al cotxe, aquest tipus de coses cada cop tens més intel·ligència. El que passa és que ha faltat... Em sembla que va ser amb el... Mira, i ara t'ho diré, t'ho diré perquè m'ha vingut l'epifania.
En l'episodi de la censura a internet, en aquell vam començar a dir a veure com evolucionava el llenguatge i la comunicació amb la tecnologia, i que cada cop intentàvem fer... Feta la llei, feta la trampa, i cada cop anava evolucionant més el llenguatge. El primer havia estat un llenguatge de text, després va passar el de imatges, després va passar el de vídeos, que al final és una miqueta el que ha estat l'evolució de la comunicació humana.
D'alguna manera, sé que l'evolució humana no va començar per àudio, però vull dir que d'alguna manera hi ha hagut una evolució en complexitat de les maneres del llenguatge i després com això fa que s'ensuri. Doncs aquí ha passat el mateix, però una miqueta a la inversa. És a dir, ha evolucionat el llenguatge i com ha evolucionat el llenguatge, també ha evolucionat la manera de processar-lo i d'entendre-lo.
O sigui, ja hi havia tecnologies que entenien el nostre llenguatge parlat, ja hi havia tecnologies que entenien les imatges fa molts anys, però segurament no estaven o interconnectades o entrenades de tal manera o amb un software que fos de qualitat en aquest sentit. És a dir, si t'hi fixes, tio, o sigui, xatge petit amb veu és el que hauria d'haver estat Siri. No ens enganyem.
De fet, hi ha un tuit de... Em sap que era d'Andriu Schenn que posava un tuit de com fer... com canviar-te Siri al mòbil per xatge petit de veu. Ai, el mòbil, perdona, el telèfon. I dic, jo això ho he de fer, perquè jo Siri no ho he fet servir mai. Més enllà, el primer dia allò per provar, hey Siri, digue'm quatre tonteries, digues paraulotes i ja està. I no ho he fet servir mai, tio. Aleshores, ara tenir un assistent de veu per xatge petit jo crec que sí que és un pas endavant molt heavy.
Doncs, diguem que estem d'acord, no? Fins ara no hem dit cap teoria rara, simplement hem fet una mirada al passat. I la mirada al passat ens diu això, no? Ens diu que la tecnologia ha evolucionat d'aquesta manera, com tu dius, també molt adaptada al llenguatge humà.
I jo crec que al final això és un punt de fricció, és a dir, té molta més fricció posar targetes d'aquelles perforades en un mainframe que no pas obrir una app i dir-li hey, recomana'm tres pel·lícules si et dic que m'agrada Christopher Nolan per diàleg. Llavors, fins aquí la part del passat. Llavors ara aquí comença la distòpia, però no la distòpia, sinó la teoria. A dia d'avui, i ara parlem del present, jo crec que hi ha hagut com una sortida en fals de les grans. M'explico.
Generalment, aquestes onades tecnològiques no segueixen les innovacions, sinó que és al revés. Primer s'estableix aquesta nova tecnologia i a partir d'aquí creixen les possibilitats i generalment agafen a contrapèu els inconvents del mercat. Ha passat sempre. Aquestes tecnologies el que han fet és que han permès que noves entrades de mercat hagin sigut possibles, perquè de l'altra manera era impossible desbancar-los.
Anem a dir un altre exemple tonto. Ningú desbancarà Apple a jugar a telèfons mòbils. És impossible. No hi ha força física possible perquè això passi, a menys que algú tiri una bomba nuclear a Cupertino i mori tots els treballadors de la companyia. I se m'acaba d'ocórrer l'única manera d'eliminar Apple de la Terra. Seria una cosa semblant. Però, malgrat, jo crec que els que hi ha ara tampoc són tontos i també miren enrere i diuen que a la que entri li diran la nova cosa,
que no ens enganxi a contrapèu perquè això ha anat passant tota la història. I han estat apostant molt per tota la part del VR i el metaverse. Ja veus que Facebook s'ha renombrat amb el nom de meta. Pots imaginar-te. Però els LLMs els han agafat una mica a contrapèu. A què em refereixo? Han començat a construir com una història al voltant de la realitat virtual.
Veus les visions d'Apple, ja veus tot el rotllo d'Oculus de meta. Però no ha sigut una tecnologia que realment hagi enganxat gaire a nivell d'usuari. Crec que està molt lluny d'estar ready per la comercialització. I, per altra banda, trenca un dels dos truïsmes aquests de producte. I és que no té menys fricció que el mòbil. És a dir, a mi em recorda més a un ordinador de desktop que no passa... Per què? Per com es visualitzen les dades? Per la complexitat?
Per la facilitat d'ús. És molt més senzill agafar un telèfon i interaccionar amb ell que no això. Això és una cosa que tu has de posar... A mi em recorda molt més a un ordinador personal, és a dir, a un desktop, que tu has d'anar allà a fer-lo servir. És un producte amb més fricció. No dic que sigui menys potent, dic que té més fricció. I, generalment, totes aquestes onades d'adopció, perquè no estem parlant de tecnologia Nicho, estem parlant de tecnologia mainstream.
Coses que arribaran al següent bilió. Llavors crec que al següent bilió arribarà a una cosa que tindrà molta menys fricció que no pas un telèfon. I de nou, aquesta és la conversa de cunyat. Estem parlant aquí de sobre taula.
Però jo penso que ells han volgut imposar un futur perquè no es volien quedar desbancats, malgrat... És molt interessant perquè et dona aquesta idea que ni el més poderós pot jugar amb la història i amb com succeeixen els events i tot el rotllo de l'intel·ligència artificial i els models de llenguatge natural els han enganxat absolutament a contraveu.
I crec que ara, per primera vegada, hi ha com l'oportunitat que aparegui un dispositiu diferent a un telèfon que capitalitzi sobre totes aquestes eines. I això és el que em porta a la part 3. Algú comentaris sobre la part 2? Sobre el dispositiu, n'he vist pocs. Dispositius físics. Però n'hi ha un que és el que s'està enduient tot el hype a Twitter, també et diré. I a mi tampoc em sembla el gran què, però em sembla que es diu Humane. No sé si l'has vist.
Yes. Que és com una targeteta que et poses aquí, com un pin que et poses al pit. I el que et fa, o sigui, tu pots interactuar amb aquest catxarro, m'imagino que per la veu, i el que et fa és que et projecta a la palma de la mà, si poses la palma de la mà mirant cap a tu,
et projecta a la palma de la mà com si fos una pantalla teva, coses. Suposo que la informació que li has demanat és el més similar a hardware, però costa veure que aquest sigui el hardware que realment creï la revolució en el món de l'intel·ligència artificial. No crec que sigui el intel, ni el windows, ni el apple del hardware basat en AI. Crec que sortirà alguna altra cosa, segurament en sortiran molts d'aquests productes.
Jo crec que hi ha hagut dues companyies que han aixecat una quantitat de diners de no entendre re, i després s'han fotut l'hòstia més gran de la història. La primera va ser que hi ha un documental fins al Netflix, es va dir General Magic, que intentaven aquell dispositiu que bàsicament era un siri amb vitamines. Era d'això que tu li deies, m'envoïna a Dubai, i et donava totes les opcions de tots els millors billets que hi havia, els millors hotels, tot.
Era com una mena de sistema personal que va ser molt fora de lloc a nivell temporal, sense les eines necessàries tecnològiques, sense el fonament tecnològic necessari, i sobretot, vas fer una companyia que vivia del capital risc fins que... és allò de Crash and Burn, no? La merda. De quin any estem parlant? No me'n recordo, jo, de General Magic. Finals dels 90, jo crec.
És que té nom de típica empresa que estava darrere d'algun software que fem servir, perquè en els anys 90 i tot això, tu feies servir, per dir algo, Wynnum, o jo què sé, o Cathar, però l'empresa que hi havia darrere es deia General Magic, o General Labs, o Software Labs, no tenien mai a veure el nom de l'empresa. Res, una petita collonada, però sempre feia gràcia quan miraves els permisos i la privacitat de les empreses. Però quin és l'altre? Perquè has dit dos. Un és aquest?
I sobre General Magic, jo és que recordo... és que em podria equivocar, però on pots sonar, d'allà van sortir com molts enginyers d'Apple que se'n van a fundar aquesta companyia. Que sé, home, sí, que tenien el logo aquell que era com un conill amb un barret. És igual, no ho sé, després t'ho passo. Ho posarem a les notes, òbviament com sempre. I l'altre era Magic Leap. Tot es tenen màgica en el seu... Magic Leap, sí, sí que em sona. Sí, sí, Magic Leap, sí.
Mira, de fet, un dels meus highlights a Ironhack, de les primeres fornades d'estudiants que van entrar, un d'ells se'n van a treballar a Miami a Magic Leap, perquè tenien allà el Headquarter, i va ser com la primera cosa que vam posar a la web. I de fet era exactament el mateix, no? Tecnologia superopaca, a checa, gazillons de dòlars, ningú sap exactament què està fent,
fins que fins fa poc vam fer una demo del producte i bàsicament eren tipus unes Oculus, però ja no s'han assabut res més. És a dir, no vulguis saber això com ha acabat. Llavors, ara sembla que hi ha com aquesta mateixa idea amb OpenAI, t'has fixat que han contractat o hi ha rumors que han contractat l'agència de disseny de Johnny Ive, l'ex dissenyador d'Apple? No, però no em sorprendria.
Doncs mira, aquí tens una altra història, jo no sé si aquesta serà de fracàs o no, però almenys aquests tenen un producte que funciona i hi ha una oportunitat d'aconseguir-ho. I això és el que em porta com a la part 3, és a dir, per què aquesta vegada és diferent? Jo crec que hi ha dues coses que fan tota la diferència del món. La primera és que per primera vegada canvia una mica el model de generació de contingut a les xarxes i amb això què em refereixo?
Fins ara sempre hi havia hagut com una limitació humana a què veies tu en el teu fit, i quan dic en el teu fit vull dir en el teu mur o les teves interaccions socials. I quan dic una limitació humana em refereixo a que el contingut l'havia de fer un humà i és la realitat, és a dir, quan algú penja una foto perquè ha fet una voltareta a la platja un dia, aquella foto l'ha fet ell.
Però ara a partir d'ara tot aquest contingut es pot sintetitzar i el pot generar una màquina cada cop més i cada cop serà més indistingible. I aquest punt crec que no ha de ser dismissed, com es diu, com overlooked. Despr... despreciat o no es pot no... obviat. Això, obviat, no pot ser obviat perquè ara, és a dir, el teu fit ara literalment és infinit, perquè el contingut pot ser o és susceptible de ser generat per una màquina.
Aquest petit detall o aquesta estupidesa jo crec que et porta en aquesta idea de les xarxes socials sintètiques. Com que ja no saps on està la línia entre on està el contingut creat per humans i el que no. Llavors aquest punt és el primer, ja? D'entrada on hi ve una limitació ara ja no hi és. I la segona és el que tu dius, Àlex, que l'input d'entrada d'aquests models és multimodal.
O sigui, ja no només és escriure-li, que té una mica de fricció, com sempre dèiem, sinó que, i de veritat no sé si ho has fet, però tinguis una conversa amb xatgpt. O sigui, no és GER, d'acord? No és encara. Però és que li falta tant poc. Li falta tant poc. Quin tipus de conversa? Quin tipus de conversa, Marc? El que vulguis. De què parles? Mira, per començar... Et sents sol, Marc?
Mira, et diré que no perquè afortunadament tinc una red molt àmplia de gent a qui acudir, però veig perfectament el cas d'ús per gent que no té la sort i el privilegi que tenim nosaltres. És a dir, que té una xarxa molt rica de família, amics, un suport brutal... És a dir, si jo ara, que són les 10.32, decideixo que vull anar a fer un cafè a les 11, simplement he d'agafar el mòbil i... Cony, que no me les vull donar de popular, macho, però és que tinc amics, saps o no?
Sí. Déu meu, per on estan en aquesta conversa? O sigui... Estic intentant demostrar a la gent que tinc amics, això vol dir que potser no en tinc ni un. Jo vull saber de què va anar la teva conversa amb xatgpt. Vull dir, no descarrilis. O sigui, n'he tingut moltes, de fet, i te les puc ensenyar, però... Vale, perfecte. M'has portat al punt on volia portar l'episodi. Mira, primer vaig començar a tenir converses molt transaccionals.
És a dir, volia intentar entendre qui era, què em deia, quina és la teva identitat... Li vaig preguntar sobre la realitat virtual, què creus que és tu la realitat virtual? On comença, on acaba? I jo li vaig posar com casos d'exemple. Li vaig dir, i si vaig a veure una pel·li, realitat virtual o no? Tu què creus? I... Tio Àlex. O sigui, és la puta conversa més informada que he tingut a la meva vida, vale? Però aquí jo sabia que estava parlant amb aquesta gent o amb aquesta intel·ligència.
I ara, de nou, com t'he dit, bé, al punt on et volia portar exactament aquesta conversa. I és aquest concepte que a mi m'ha semblat brillant, té un nom encara més brillant, i t'ho diré amb anglès perquè no sé com collons es diu en català, vale? Suspension of disbelief. Sí, va, vale, hòstia, em sembla que és el típic concepte que tu ja hauries de conèixer.
I és aquesta idea que al final ve del món greco-romà, que tu, en un context on saps que el que estàs experimentant és fictici o no és real, tu et deixes emportar fins al punt que et vols creure que el que estàs vivint és real. I et juro que per primera vegada de la meva vida he tingut aquesta experiència.
Després de parlar amb ella de coses transaccionals, i dic ella perquè tenia veu de dona, va haver-hi un moment en el qual el meu cap va fer clic i va començar a parlar literalment com si fos una persona.
I vaig pensar, Déu meu, aquesta tecnologia, que és la versió 1.0 d'això, si ha arribat a aconseguir això amb mi, que soc un tio superracional, és molt difícil jugar-me'l en aquest sentit, soc la persona menys afable per aquestes coses, no vull arribar a saber què pot passar a nivell de masses amb això. I de veritat, si vols un altre exemple d'això que a mi em sembla surreal, una d'aquelles altres coses que si donessis aquesta idea a una persona fa 25 anys,
jo crec que li agafaria un atac. 25 he dit, no he dit 250. I és el de... No sé si has vist l'entrevista de l'ex Friedman amb Mark Zuckerberg a YouTube. No el podcast, eh, a YouTube. No l'he vist, no, però sé de què estàs parlant. Doncs s'entrevisten al metaverse, els cinc primers minuts, és una dissertació d'al·lucinació. És a dir, els cinc primers minuts l'ex Friedman està intentant donar crèdit al que està veient.
I estem parlant d'un tio que viu a la cúspida i a la cresta de la onada, la tecnologia, i que s'ha dedicat a intel·ligència artificial tota la seva puta vida. O sigui, jo ja, Ànex, els millors casos distòpics ja s'han fet realitat. Així que crec que ja no tinc res més que aportar al món fins aquí. A molta distància, això és per la gent que potser no hagi acabat d'entendre això, perquè també recordem que gent escolta aquest podcast els dilluns al matí.
Per tant, encara estan adormits i adormides i potser no han acabat d'entendre. Però tal com ho estàs explicant, el tema del suspension of disbelief, m'ha recordat a la ouija. Saps allò que ja no és tant pel fet que et digui sé que no és real però aquí hi ha algo, saps? Si no, perquè segurament hi ha un fenomen social que és el que t'empenta a creure-t'ho encara més.
Hi ha una validació social que diu, hòstia, si tothom s'ho està creient i jo no, perquè sé que això és fals, però potser sóc l'únic gilipolles que no vol veure perquè té una ment tancada i realment sí que hi ha alguna cosa més. Evidentment, el paral·lelisme amb la ouija és molt trivial, és inclús banal, si tu vols, però ens queda molt lluny. No sé quan és l'últim cop que vas fer la ouija, perquè jo crec que fa més de vint anys.
L'exemple és perfecte, per posar-ho en termes plans és millor que la merda aquella del rockstar que va amb un company de la setmana passada. Això és l'exemple perfecte, però encara et dono més la raó perquè en aquest hi havia pressió social del tio del costat, tu necessitaves creure-t'ho, però jo estava sol caminant pel carrer parlant amb chat happy tape.
No tenia pressió social de creure-m'ho, però simplement va haver-hi un moment que vaig dir, però aquí al costat hi ha una persona, i perdona, que t'he tallat. En tens una, però és molt subtil. No, però en tens una i és molt subtil. Perquè no sé fins a quin punt el sitxat GPT, les versions actuals i tot això, em sembla que sí. Passen el test de touring, tu no pots distingir si hi ha una persona allà darrere o és una màquina.
A tu, en aquest moment de la conversa, et podien haver canviat a una persona real i tu no ho sabries. I te podrien haver tornat a ficar al xatxet pt i no sabries si tinguessin exactament la mateixa veu.
Sí que té una mica de l'exemple, si vols agafar-te amb pinces, però hi ha una certa validat social pel fet que com que ja estem tots acceptant la realitat que la intel·ligència artificial ja està molt avançada, que xatxipiti és l'hòstia, tu no fas més que rodejar-te de gent que fa servir xatxipiti o que parla de temes de intel·ligència artificial i estan flipats amb el tema. Si sortim una miqueta d'aquest espectre de gent, no hi ha tant aquesta validació social.
Potser que els hi donés l'atac de cor si tu li ensenyes a Josep Pla això, una màquina que li escriu els seus putos llibres millor que ell, evidentment li donaria un atac de cor. Segurament no, segurament l'insultaria i ja està, i s'aniria a fumar. Però hi ha una validació social no en els teus cercles immediats o no a nivell global. És a dir, és una tecnologia que ha guanyat una viralitat i una exposició tremenda i que d'alguna manera també et sorprens més per el que ha fet l'altra gent.
Cada dia, cada dia, el Twitter em va ple de coses que mira què he fet amb xatxipiti, i tu penses, hòstia, i et va creant una imatge de xatxipiti de... és el putíssim Déu, és millor que xesucrist xatxipiti. O sigui, pot fer moltes més coses, xesucrist transforma l'aigua en vi, però xatxipiti, tio, li passes una imatge i te la transforma en text. Li passes una captura d'un excel i et fa el puto excel, saps? Li passes...
Vaig experimentar amb audio, encara no funciona del tot bé, però jo crec perquè els audios estaven en castellà i en català, m'hauria de provar amb anglès, però li vaig passar audios i literalment ja et pot transformar els audios i fer-te transcripció i totes aquestes coses. Pot navegar per internet, pot fer moltíssimes coses. Si pots tenir una conversa, com el que dius tu, doncs, joder, és que té moltíssims superpoders.
Però hi ha una valida socioscial en la que tots hem comparat això de... hòstia, xatxipiti és l'eina dominant. Et donaré un altre exemple, amb això tanco aquest petit el tangent, però és veritat que xatxipiti fa moltíssimes coses, però no deixa de ser un generalista. Fixa't que la majoria d'eines que fem servir, tu segur que també les fas servir, ja tenen un model, una eina, un plugin, una funcionalitat d'intell·ligència artificial molt més específica i fa les coses millor.
Si fem servir, per exemple, si féssim servir Happy's Crags per la traducció de textos i la transcripció, és molt millor que el que pugui arribar a fer xatxipiti, segurament. Per què? Perquè és una eina especialista. El plugin, la funcionalitat que té Superhuman per escriure correus, com que està entrenat amb el meu propi estil, amb el meu corpus de correus de tota la vida, de diverses comptes de correu, escriu els correus com jo.
Però xatxipiti no podrà escriure un correu com jo perquè no el puc entrenar. Amb això, el que volia dir és que sí, hi ha una valida socioscial, punt 1, encara que tu la vulguis descartar i és, no és en el cercle de gent que et rodeja en aquell precis moment, en aquell instant en què tu estàs fent servir l'aplicació, però tu ja vas condicionat perquè tothom t'està parlant d'això dia rere dia, t'esbomba en el tema de xatxipiti i intel·licència artificial.
I, dos, la importància de no deixar-nos endur per les genèriques i generalistes perquè al final sí, és la que està creant el mercat, és la que està creant el Blue Ocean aquest, és la que està assegurant que aquesta tecnologia tan disruptiva traspassa els límits on moltes tecnologies es queden, el Crossing the Cosm, el passar l'escletxa aquesta que moltes tecnologies no arriben a arribar a un percentatge de societat suficientment alt
perquè es devinguin un estàndard de mercat, però la generalista no és la que ensolventarà la vida o sigui, o sí, potser és la que fa l'upgrade, el risk healing, moltes paraules en anglès, per cert, a tota la gent per donar-los més superpoders, però l'artesà, el mestre aquell del que diem sempre, la persona que té el craft d'una cosa haurà de tirar d'una eina molt específica,
ja sigui d'edició de vídeo, a meia ai, d'edició d'imatge, a meia ai, d'escriptura de llibres, a meia ai, jo què sé, del que tu vulguis, però haurà de tirar de les eines específiques perquè seran 10.000 cops millors. Estic 40% d'acord en el sentit que... i el número no és trivial, t'hauria dit 50 si hagués estat parcialment, però estic 40 perquè tinc més part tant d'acord que en desacord però no tant com per dir-te 80.
Llavors, com ho veig, sí que és cert que dia d'avui les eines específices dedicades verticals funcionen millor i jo també faig servir més eines específices dedicades i verticals perquè el cor on estan entrenats m'interessa més, malgrat que intento mirar... és que ja no tinc ni el llarg, en el mig plaç. Aquí tens el 1.0 d'algú que a mi, que soc un tio que... a veure, es deixa sorprendre perquè me les vull donar de curiós, però em costa sorprendre.
Igual quan em punxin jo sé que surts sang perquè m'han fet anàlisis, però potser podria sortir poca cosa, eh? Però que la primera versió d'aquesta merda a mi m'hagi fet caure els ous a terra, t'ho juro que no m'havia passat mai. I veure com eines específices i verticals amb el temps queden eclipsades per una intel·ligència molt més generalista amb un input multimodal i aquí vinc de nou, eh? L'adopció de mercat jo crec que va de la mà d'aquesta facilitat d'input.
I per què mencionava abans... i aquest és el meu punt de tot l'episodi, al final. Volia treure't el suspension of disbelief perquè m'ha semblat com la cosa que més m'ha explotat al cap, però el meu punt de l'episodi és que aquesta tecnologia és la següent onada de canvi de paradigma que facilitarà noves eines i nous entrants al mercat i ho estem veient. En la forma de què? Si tu veus, a dia d'avui, l'entrada multimodal d'imatge és complexa.
Per què? Perquè has de treure la càmera, has de fer la foto, has de processar, has d'obrir l'app... És el que dèiem abans, hòstia, té fricció, macho, és difícil. En canvi, tu veus unes ulleres com les que ha presentat Facebook la setmana passada, by the way, que té unes ulleretes com les que porto jo ara, que són gafes del cerca, de què s'ha de veure, amb una camareta on tu veus perfectament que ells estan veient el que tu estàs veient.
Per exemple, per cert, l'ús més bo que li he vist en les imatges multimodals a dia d'avui és de passar-li una foto d'una senyal de la zona blava i preguntar-li si pots aparcar o no. Perquè és impossible saber-ho. És impossible. Exacte. És impossible. Exacte, exacte, exacte. És molt bo aquest tuit, sí. Aquesta idea no és meva, ho he vist en algun lloc i m'ha semblat brillant, és exactament el que necessites. Però aquesta cosa, aquest cas d'ús, el veig molt més pràctic.
Quan tens un dispositiu que abraça aquesta nova realitat que no com un apanyo dins d'un dispositiu que ja teníem que abraçava una realitat anterior. Exemple, tenir un mòbil amb una aplicació que has de desbloquejar, obrir l'aplicació, fer la foto, processar-la, és complicat.
Veus que per primera vegada, amb molt de temps, i sembla que estic emocionat, en realitat ho estic perquè em fa il·lusió, però que no tinc accions de cap companyia que està promouent això, crec que realment hi ha una oportunitat de desplaçar el telèfon. I em sembla superinteressant perquè és el que deia al principi. Ens hem cregut que la vida s'assemblaria molt a Ready Player One quan en realitat tens hair a la volta a l'esquina.
Dona'm un headset d'aquest tipus AirPods permanentment connectat amb una mica més de bateria que tinguis tot el dia a l'orella i tio, és que tens un bitxo que dintre el servei 24 a 7. Si t'ho compro hi ha una cosa per la qual vull ser una miqueta més escèptic. És a dir, l'àudio, el que té, o si realment... ja potser no està al mitjà, és més el dispositiu que fa servir.
Si fa servir... un dels avantatges de fer servir una pantalla o telèfon, en aquest sentit, però pot dir-li una pantalla, més que només àudio, el pots fer servir de manera síncrona. Per què ha triomfat tant WhatsApp? Jo t'escrivo un missatge, em contestes quan vulguis, m'escrius, al cap de dos dies jo et contesto. Amb àudio sense pantalla és molt més difícil, perquè no saps el que tens pendent.
Potser sí que hi haurà la típica interacció de «leeme todos los mensajes que tengo pendientes», perquè evidentment els intel·ligents artificials parles en castellà o així es veu a totes les pel·lis, com ens passa molt als catalans que tenim aquest petit complexe que quan hem de fer una cosa mínimament seriosa, és a dir, business, començem a parlar en castellà.
Però bé, dit aquest petit incís, és veritat que és molt més fàcil llegir, és molt més ràpid la vista, et permet un input, un cabal d'informació molt més ampli que no pas l'àudio. I l'àudio és molt més intrusiu, si només et permet una cosa a la vegada a la vista, pots veure tres o quatre coses a la vegada i processar-les totes.
Processaràs pitjor o millor, però si tu estàs escoltant una persona parlar, si no pots escoltar dues persones a la vegada, o generalment si estàs escoltant una persona, no oblides cas a una altra instrucció que t'estigui arribant. Si aquesta eina t'està llegint els teus emails i hi ha algú que t'està parlant, estàs bloquejat. Només pot ser... No et permet el multitasking en aquest sentit per a aquell canal.
I l'altre és el que deia, t'obliga a estar molt més present, t'obliga a ser molt més síncron amb tot el que vulguis fer. Per tant, has de limitar l'obó de la sincronia, que té molts defectes també, perquè et permet fer més multitasking, et permet distribuir millor les coses en el temps. Hi ha maneres d'arreglar-ho tot, però són les coses que m'han vingut al cap ara. Aquesta és una.
I després, no sé si havies acabat la dissertació, però has tret una cosa que té a veure amb una de les últimes funcionalitats de Chatxipd, però et deixo que acabis primer, si vols.
La meva dissertació havia acabat, malgrat que tinc dos punts per tu, que són boníssims, o sigui que m'ho fa molta gràcia, Teus, que pensava que quan has dit que els catalans ens posem serios i fem servir el castellà, pensava que anaves a dir que era per insultar, perquè realment els insults amb castellà són més resultons que amb català, és a dir, a veure... També. Són més guturals, és perquè són guturals, tió. Saps? Tu sabies que és això? No ho sabia.
Els insults tenen molta influència a l'àrab, que passa molt en altres idiomes, no només en el català, però és veritat que hi ha altres idiomes que tothom diu que els insults amb castellà molen molt perquè són molt guturals. I diuen que els pitjors insultadors del món... Sí, pitjors, els millors insultadors del món, en aquest sentit, solen ser els àrabs perquè tenen un sistema fonètic molt, molt, molt gutural i fa que sembli més agressiu.
De fet, els alemanys, perquè no tenen insults ni paraulotes gairebé, sinó serien molt bons insultadors, o els holandesos, saps? Però és per un tema de fonètica. Ara tampoc ajuda que en català els millors insults siguin cap de trons i vas a veure un got de llet calenta, com deia el Vegeta, però... Però el nostre idioma és, més aviat, poc gutural. Aleshores, aquesta guturalitat li afegís més agressivitat.
Clar, jo pensava que era perquè no teníem un vocabulari prou ric, és a dir, tanoca, cap de suro... Són coses que tampoc són gaire atractives a l'insult. Passaré un fil de... Em sembla que era Raco Català o així, que posaven com 3.000 insults en català, n'hi ha alguns que et cauen els collons al terra, també t'ho dic. Però com que no els fa servir ningú, no tenen la validació social. Bueno, vinga, va, passa amb aquest fil i a veure si a partir d'ara puc començar a insultar en català.
Tampoc insultar és una cosa que faci gaire, però sempre està bé tenir el coneixement, almenys per saber com... Podríem fer-ho nosaltres des d'aquí, en comptes de quan hagi derrajat la gent de Glovo o de Deloitte, faré servir insults en català i així no m'entendran. Ah, mira, que estàs interessant, veus? És que, hòstia, tens unes idees per a la història. L'altre, que m'ha donat una bona idea del que has dit, és que és veritat, diem massa coses en anglès.
Crec que saps què? Ens hauria de patrocinar Ava English. Depèn de com els hi vagi, perquè no sé jo com estan, però han passat moltes vegades per l'UFi. Però per un patrocini a Foc a Terra jo crec que a Mallorca podrien. Si totes les empreses l'any passat es van petar als departaments de recursos humans i marketing, no que qui o qui tinguin, per patrocinar a Foc a Terra, saps? T'ho dic. Moltes d'aquestes, però feines, tenen per pagar els seus propis sous.
Però què t'esperes que ens donaran per patrocinar això, nen? No ho sé, però igualment costa de justificar. El financer dirà què és això, saps? I això és marketing, posar-te-ho a la mà. No, però el que podríem fer és fer com un patrocini de permuta. És a dir, nosaltres patrocinem i donem, imagina't, producte d'Ava. Per la nostra audiència, que no entén, per als tecnicismes en anglès, els donem uns cursos d'Ava English. Hosti, amatges, que soc un geni del marketing, collons.
Però, escolta, el que et deia referir de l'entrada multimodal és que ja no sé què et deia. És que tu m'has dit tenies més punts i t'he dit no, ja no tinc més punts. I llavors tu volies continuar i no sé què volies dir. Jo puc seguir parlant 32 hores d'això, perquè a mi aquest tema és que em fascina. Ja no cal mirar ciència-ficció, tio. És que la tens al carrer. Però és que és la hòstia, aquests molls generalistes.
Ostres, si això és la seva primera versió, em fa por pensar què passarà dintre d'un any. Jo una de les coses que em fa... Comentaré un parell de coses ràpides per tancar l'episodi. Una és el tema del context. Fa poc, xatzi pitil, van implementar la part aquesta que tu li puguis donar, les instruccions personalitzades. És a dir, dir-li exactament qui tu ets o si tens 1.500 caràcters per descriure't a tu mateix perquè ja directament tinguis en compte qui ets.
O sigui, jo l'hi he posat, soc Àlex, el CEO d'una empresa, tinc formació en desenvolupament, tinc molt coneixement de marketing, sobretot inbound, la ventes B2B, etcètera, etcètera. Perquè si ja, d'alguna manera, ja sap que, hòstia, doncs no li explicaré els bàsics de què és un framework de desenvolupament web quan és el CEO d'una empresa tecnològica i porta 20 anys programant. No té sentit que li expliqui, no? I això li dona un punt més d'evolució a xatzi pitil.
I també li pots posar, per l'altra banda, algunes condicions, algunes instruccions específiques per no haver-ho de repetir a cada fil que obris a xatzi pitil. No sé si ho has vist això, però està molt bé perquè ja li pots dir, sisplau, no em posis el típic missatge de soc una intel·ligència artificial o com a model de llenguatge ampli, doncs no puc fer aquest tipus de judicis de valor o no tinc accés a aquesta informació.
I a més a més, si hi ha coses que no ho sé, o si alguna cosa no està clara, doncs no te la inventis, poses sempre citacions a coses que, com facis afirmacions, que hagin de ser factuals, etcètera, etcètera. I llavors tu li poses això, com els settings, diguem, a les preferències de xatzi pitil, i ho tens en compte ja per totes les interaccions que tinguis. Està molt bé, la veritat és que ha canviat bastant la manera
que ho faig servir. I l'altra cosa que em preocupa una miqueta en aquest sentit, i després ja ho parlarem més endavant, és que a la que vas a fer una feina d'alguna cosa, dius mira, hòstia, tinc aquest Excel, o tinc una captura de pantalla amb una informació i necessito que m'extreguis el text. O és un Excel amb finances i necessito que em diguis què vol dir aquesta casella o com fer que en aquesta casella tingui aquesta fórmula, etcètera, etcètera.
Xatzi pitil et diu, sisplau, ofusca'm les dades, perquè clar, nosaltres les tractem, si tu vols, a tal nivell màxim de privadesa. Jo també entenc que en un mar infinit de dades de tota la gent que fa servitxatxpt, home, no sé fins a quin punt m'hauria de preocupar que hi hagi un data leak i que algun dia treguin la informació financera d'una pestanya d'un dels 25 Excels que fem servir a Mars Base del 2023, saps? Vull dir, fora de context.
No ho sé si això té molt de valor. Suposo que contra més, i com que tampoc pots entrenar-lo amb les teves dades, són dades una miqueta ràndom, en aquest sentit, però és veritat que hi ha un tema de privadesa i un tema d'esforç que dius, primer potser hauria de fer un xatzi pití, ofusca'm aquestes dades i després passes el de això, però al final la feina d'ofuscar-les ja l'has de fer tu.
Per tant, en aquest sentit, aquí no et treu gaire feina i hi ha un tema de privadesa que algun altre dia, si vols, ja tractarem. Estaria satisfet amb tot el que hem parlat.