No sé què fem avui, eh? Vull dir, vinc d'aquí a fer el peripé. Espera, espera, espera. Abans que entrem en matèria. És que a mi et volia fer una pregunta i m'encantaria saber què haguessis pensat si a l'entrada a la trucada m'haguessis vist encorsatat en una esvisió un pro d'aquestes. Què les tens de lloguer? Perquè jo sé que tu ho havies fet, tens la moguda aquesta, com de ranting. Ho havies provat, no? Et deus de ranting d'endròmines d'aquestes de hardware.
Segurament les has llogat. No, se les ha comprat. Això és el que hauria pensat jo. Clar, és que hauria sigut molt estrany, eh? Perquè si jo les tingués i tu no, m'hauria de personificar en aquesta trucada amb les ulleres d'aquestes d'astronauta posades. Llavors hauria d'encendre la càmera a l'ordinador perquè tu em veiessis. Però el més fort és que no s'activarien aquells ulls falsos que tenen, saps?
Perquè com que no detectaria que hi hauria algú davant, em veuries com literalment com un astronauta amb la bandalla negra. No ho sé, tio. Jo cada cop ho veig menys, eh? No sé si s'ha desinflat el hype que hi havia amb totes les expectatives de les ulleres aquestes, però jo ho veig menys, però tampoc voldria ser el hater aquí, eh? Ui, no, no et preocupis. Ja soc jo el hater, no et preocupis. Algú t'ho ha demanat per fer una aplicació, algun client que es pugui dir?
Sí, sí, ens ho hem estat mirant perquè hi ha hagut un client que ens ha demanat Escolta, què podríeu fer amb això? Si tenim budget per innovació, bàsicament diners per tirar, a veure què podeu fer amb aquestes ulleres, no? I no sé. Sí, ens ho hem estat mirant, eh?
Però si no recordo malament... Hòstia, és que ara m'estic confonent també amb les de Facebook, perquè Meta també té unes ulleres, ja no et sabria dir quines eren les que no estaven disponibles fins al març, crec que eren les de Meta, les que no estaven disponibles. I no sé en què va quedar tot allò, sé que encara ens ho estem mirant, però bueno, té aplicacions entretingudes i útils, però estem en fase de recerca. A veure, per saber la diferència, l'únic que has de mirar és el preu.
Però les de Meta crec que tampoc et posen els ulls aquests tan divertits, no? No et posen els ulls, però a veure, afegir un 0 al preu pels ulls, a veure, potser és dolorós, eh? És dolorós, és dolorós. Ara sí que entrem en matèria, perquè és que no vull perdre ni un segon, Àlex,
perquè aquests són els meus segons episodis preferits. Òbviament després dels de cotxes, que mai en fem cap, llavors serà com el meu preferit, que són els de la conspiranoia, que ens va quedar pendent de la setmana passada. De foli, perquè a més no hi ha notícies de rellevància, no és allò que... Jo ara tinc un... no sé si ho saps, però jo ara tinc un chat-gpT, un tret, que cada dia li pregunto què ha passat al món, saps? I realment funciona molt millor que mirar les notícies, no?
Em sembla que deia Mark Twain, que diu, a mi m'agrada estar informat, per això no llegeixo el diari, no? Doncs exactament el mateix, no vull llegir llocs de notícies, tot i que clar, chat-gpT també xupa d'això, però almenys no llegeixo les opinions estúpides de la gent o les viaixades de quan ho comparteix a social media. Per tant, bueno, ho vaig preguntant cada dia, què ha passat al món de tecnologia dels negocis, i avui no hi havia res rellevant.
I una pregunta, què et fa més por, els viaixos de les xarxes socials o les al·lucinacions del teu chat? Perquè ho cojo el que et pot arribar a dir, eh? Els viaixos, clarament, perquè els viaixos estan fets a mala llet i a consciència o a inconsciència de la gent que és idiota, bàsicament. A part d'això, les al·lucinacions les pots contrastar.
O sigui, més o menys, si tens una miqueta de sentit comú, el que has de fer sempre és qualsevol cosa que et tregui una intel·ligència artificial és verificar-la, no?
Si hi ha coses que hi ha per curaixement, si són coses del teu sector, doncs el 90% de les coses ja sabràs veure si són falses o no, i les que et sonin una miqueta malament i dius ui, aquí hi ha alguna cosa que he de rascar i vas a rascar i veus que això ha estat una al·lucinació, doncs ho vas a contrastar, però almenys ja t'has estalviat tota la feina de les altres que ja saps. Clar, és que tu penses que per chat GPT cada dia és 28 de desembre. Ja, el dia del sanc inocents, eh?
Clar, te la clau, però em vulguis. Que per cert, saps com es diu el nostre fabricador de covers pels episodis? No. És molt poètic, eh? Es diu Dalí, però a mi hi ha accent. L'esal... t'has creat un GPT per això? Un... I li hem dit Dalí. Hòstia. Accidentalment l'altre dia vaig generar pel podcast de Barzpaste algunes, vaig aprovar a fer...
Tinc un template de Figma, eh?, amb el que vaig posant, i és molt avorrit i força estàndard, i vaig aprovar a veure, de generar coses d'intell·ligència artificial per veure... I els primers que em va generar literalment s'assemblen molt als que fas a Foca Terra, vaig dir que no, tio, són massa similars, me cago en Déu. No sé d'on devia treure inspiració, però eren massa similars els de Foca Terra.
Dic, dic, oh, ha anat a buscar a Foca Terra per alguna cosa, ha trobat el meu lligam amb això, i ha dit, doncs vinga, et presento això, o tu et vas quedar a la primera iteració, cabron, i et va sortir bé a la primera, saps? Hosti, em sap molt greu dir-te que no és la segona, eh?, vull dir que no em va sortir bé a la primera, és que ni de prop. A més, al principi, potser la gent veu que hi ha una diferència, que veia la Pijodi 105 o 106, perquè vaig canviar la tecnologia
amb qual es feia. Al principi es feia amb Stable Diffusion, es feia amb Local, i després de cremar dos GPUs i tres bateries de l'ordinador, me'n vaig passar a Dali, i des de llavors ja estic fent servir aquella. Si et va sortir igual, de veritat ets el meu heroi, perquè no sé tant que m'acosta a mi. Ja t'ensenyaré, ja t'ensenyaré. Bueno, va, parlem de conspiranoies, tio, no et treguis temps, no et saboteixis el teu propi episodi.
Oh no, que m'encanta. I és que ens vam preguntar, en algun moment de la història d'aquest podcast, si creiem en el nou ordre mundial. A mi em pregunten això, Àlex, se'm fa un espers de punta, gallina de piel se'm posa. Perquè clar, a mi si em preguntes per conspiranoia, doncs, evidentment, t'he de donar el meu cas pel qual sí. I em vaig posar a embestir una mica, perquè la veritat no la coneixia gaire, tu eres familiar amb ella.
La del nou ordre mundial? Sí, perquè si tens Twitter i segueixes a polítics i de tant en tant et dediques a llegir les respostes de la penya que té... Bueno, ara tornem a això, però... Les respostes als polítics d'esquerres, bàsicament, tots els trolls de Dretes, Alt-Right, PP, la Rana i totes aquestes merdes... És boníssim. Pots acabar amb un forat de conill infinit, un pou sense fons, de... Ostres, perquè això... A la mínima, crec que hi ha d'haver una teoria, no?
Com es diu la teoria aquella de la reducció per Hitler, que bàsicament és... Qualsevol discussió a internet tendeix a mencionar el nom de Hitler, i cada cop es redueix més el temps. Aquí hi ha més o menys el mateix. Qualsevol persona que posi alguna cosa mínimament d'esquerres a Twitter o a qualsevol xarxa social acaba arribant una horda de trolls de Dretes a dir que si Perro Sánchez terrorista, i com ho poses amb anglès, doncs ja el QAnon, saps?
Els dels demòcrates són pederastes i aquest tipus de coses, i, evidentment, ja acaba sortint el Club Bilderberg, els Illuminatis, el Pla d'Exterminació de la Raça Blanca, i no sé quantes merdes més. O sigui, sí, més o menys estic al tanto d'això.
Curiosament, el que deia totes aquestes coses i dic fixes, generalment són contes, genedes per intel·ligència artificial, que són nom de pila i una registra infinita de números, i llavors dius, bueno, sí, quina credibilitat pot tenir Anton 2037428, que podia ser perfectament una part dels decimals de Pi, generalment són aquest tipus de comptes, i ja està. I llavors dius, quin tipus de credibilitat té?
A més, si dius, per posar més inri a la merda de Twitter, que són contes verificades amb quatre followers. O sigui, dius, hòstia puta, sí, aquestes xarxes socials estan a la merda. A veure, jo per posar-li una mica de serietat i rigor a l'episodi, vaig donar rient de suelta a l'algoritme de YouTube i vaig dir, va, recomana'm tanta maldat com vulguis per mitja hora que em tregaré el que faci falta sobre els Illuminati i aquesta ordre mundial totalitària.
Vaig explicar-ho una mica perquè no sigui molt familiar. Ho mencionàvem la setmana passada i això no és una teoria conspiranoica, això és la mare de les teories conspiranoiques. O sigui, les altres són com juguets comparat amb aquesta. Aquesta és la bona, aquesta és de les quals totes les altres veuen. Els terraplanistes són uns aficionats comparats amb aquests.
Perquè, bàsicament, això el que està dient és que, contràriament del que el nom podria sugerir, no es tracta d'un moviment polític ni d'una tendència cultural, sinó que és com una teoria de conspiració que hi ha l'existència d'un grup secret que controla tots els esdeveniments mundials. Que vivim com en una espècie d'espectacle de titelles i aquests són els que mouen els fils i tot passa gràcies a ells.
Llavors, comences a rascar una mica sobre la teoria i entrem en aquella idea que dèiem que en un món on hi ha infinita capacitat per generar informació, pots trobar confirmació per qualsevol argument. Llavors, aquí apareix l'aeroport de Denver. Què en saps de l'aeroport de Denver? No tinc ni puta idea què és l'aeroport de Denver. Vale, vale. M'agrada que no sàpigues què és l'aeroport de Denver. Perquè l'aeroport de Denver és el headquarter del nou ordre mundial. Hòstia. Vale, vale.
Mira, no em coneixia, aquest concepte. Mira que hi ha coses. Vull dir, des de la teoria de les hamburgueses, en què hem comentat que els ocells no existeixen, els reptilianos del Pentagon... Deu-n'hi-do, però l'aeroport de Denver no el conec. Hi ha un vídeo... És que hi ha molts. Hi ha molts.
Són fascinats. Hi ha un paio que està a Denver amb un casc de obra i comença a argumentar que aquest aeroport va tardar molt més i es va anar molt més de pressupost perquè hi ha un edifici de cinc plantes cap a sota que són com els headquarters del nou ordre mundial i que hi ha uns ranways espacials només a terra amb aquesta gent amb els seus jets privats i que directament entren sense passar per inmigració ni els controls ni merdes i que van directe com els headquarters a baix.
Comencen a buscar com referències dintre de l'aeroport on hi ha uns murals i una estàtua gegant d'un cavall de color blau amb uns ulls vermells. És un centre per la denominació global i és una cosa molt estranya. T'has de relaxar perquè si no, això no t'entra bé. Tu t'has de posar davant del vídeo i has de dir que explica un conte i has d'aprendre com ciència ficció de la bona. Bàsicament, ells s'han cregut que l'aeroport de Denver és el seu centre i han començat a armar tota la teoria.
Els massons, els iluminatis, els nazis, els aliens, els rèptils, els sureps, teïns... Ja et treuen de tots. Ja arribarà un punt que les conspiranoies es comencen a ajuntar. M'agradaria pensar que sí, que això passa, perquè és divertit, però si et poses des d'un punt de vista crític, veus com que és molt complicat. I el meu cas ho és un cas per la sort. Recordo que tu una vegada vas mencionar aquesta idea que no som prou intel·ligents com per fer això.
Si no sabem fer una truita de patates, difícilment som capaços de controlar l'ordre mundial. Vaig, així com rascar una mica històricament, els demaniments que hagin sigut extremadament dependents de la sort. Per exemple, la batalla de Long Island durant la Guerra Independència, que estava el Washington per allà. Es veu que els britànics els tenien acorralats i si el vent hagués bufat en la direcció contrària aquella nit, no hi hauria Estats Units.
No hi hauria un Submarí Alemany o Primera Guerra Mundial, l'Archiuke, que el van matar per error perquè es va equivocar en una curva i l'assassí se'l va trobar davant. Jo veig aquestes merdes i penso que no pot ser que alguns controlin, perquè som tan caòtics, tan aleatoris, que encara que vulguis imposar l'ordre mundial, i si vols per conspiranoia tens aquella del 1970. Allà tenim també la mare de les conspiranoies.
La que vas explicar aquell episodi, de per què canvien totes les gràfiques al 1970. Aquest també està lligat a un nou ordre mundial, perquè el nou ordre mundial és l'encarregat de fer que totes aquestes gràfiques es comencin a moure i comencen a canviar els tipus d'interessos, els flux monetari, les polítiques internacionals... Però pensar que tens massa sobre això em sembla extremadament complicat, eh, Àlex?
Crec que ja he explicat un parell de vegades que a mi m'agradaria poder creure en aquest tipus de coses, però al final el meu algoritme per seguir la vida d'una manera raonablement ordenada i tranquil·la és el de creure en cada cop menys coses, o posar cada cop menys coses no inútils, però superfules i que tampoc, sobre les quals, no tinc cap tipus d'influència ni decisió, ni deixo que m'afectin al meu cap. Aleshores, per això practico la desinformació interessada.
És a dir, però activament busco treure'm del cap certes coses sobre les quals no tinc cap tipus d'interès. I què vol dir això? Que hi ha moltes coses que segurament són coneixement bàsic que no vull que m'ocupin en pla de banda mental, i tots tenim el cap aquella teoria per la qual només utilitzem el 5% del nostre cervell i bullshit d'aquest tipus, no?
Però jo me'n recordo llegint els llibres de Sherlock Holmes que Watson explicava com Sherlock Holmes no sabia la majoria de coses bàsiques que sabia la gent de carrer. Te'n diu, és increïble com una ment tan brillant capaç de resoldre tot aquest tipus de misteris i anar al més detall i ser tan observador i dir, hòstia, s'ha fixat en que aquella persona, quan va dir tal cosa en realitat portava, i que li va enviar l'anell demà i no sé què... Saps tots aquests petits detalls?
I no sabia com fer-se una truita. Doncs Sherlock Holmes explica que la ment humana és com un àtic, com un gran armari, una despensa en què tu pots ficar-lo ple de coses inútils i després et costarà molt més trobar la cosa que tu realment vols guardar allà.
Si tu has desat coses extremadament valioses, per bé que tinguis molt espai, tu li fiques un sofà antic, li fiques les joguines de la teva infantesa, els records que no sé què, allò que t'ha deixat un amic perquè no té espai, li deses tu perquè tens una casa més gran i acabes de ficar tot el que de coses inútils. Per bé que tinguis espai, et costarà més anar a trobar aquella cosa que necessites.
I llavors, ell practica, o Sherlock Holmes suposadament practicava el que se'n deia, el fer endreça i no deixar entrar el seu cervell que no fos d'extrema utilitat. Tot allò que considera superflu. Doncs no vull comparar-me amb Sherlock Holmes, però sí que jo faig molt això.
I puc arribar a ser fins i tot borde amb certa gent quan m'explica coses que dic que no vull saber això si no m'interessa, no ho faré servir mai a la vida, no necessito saber aquesta informació, no la vull tenir al meu cervell. És com quan jo anava a l'institut i me'n recordo que vaig veure la meva línia i vaig anar a la tecnològica i no sé per què teníem com un trimestre de química,
un semestre, perdó. I llavors vaig dir no he fet mai química, no faré mai química i tinc un puto semestre de química, necessito saber química. Vaig dir no. I era com 50% de nota era física i 50% era química. Vaig dir, vaig concentrar-me, trobo un 10 a física i hi faré un 0 de química. Què passa? No vaig treure un 10 de física, vaig treure un 7. Vaig treure un 3 a química. Què vaig treure? Un 3 a química, llavors vaig aprovar el semestre.
I mai he volgut saber res de química per aquest tipus de coses. No m'ha servit de res a la vida. Jo allà me'n vaig adonar, dic, hòstia, però activament pots buidar el teu cervell per després poder accedir més ràpid a les coses que necessites. I vaig llegir a la de Sherlock Holmes a posteriori i després és una teoria que he anat veient també amb els anys. No és un viatge de confirmació, sinó que és una cosa que he anat veient i dic, hòstia, reforça aquesta idea.
Tot això per dir-te que pel tema de les conspiranoies, generalment, i he estat la típica persona en què t'expliquen una cosa, dius, no, tio, jo no vull saber això, no m'expliquis d'aquestes merdes, no vull que ocupi espai al meu cervell. O sigui que, no, a menys que tingui dies de encefalograma pla, de dir, vaig a avorrir-me i vaig a buscar,
vinga va, anem a llegir què? Anem a veure els vídeos de YouTube, vinga, una sessió de cinc hores de veure aquest tipus de merda, generalment no he deixat que això contamini el meu cervell, perquè vull ser una persona més, no simple sinó senzilla en aquest sentit.
I pensar que hi ha un gran ordre mundial que es dedica a fer aquest tipus de coses i que tots els astres s'han alineat perquè les grans hàlits del món, doncs sí, controlin i tal, a mi no m'encaixa, em faria la vida més complicada i sobretot, sobretot, crec que no conforma amb la meva visió del món que els humans som extremadament inútils i que moltes de les coses, com per exemple la vida, s'han donat per error i per accident, per tant, crec més en els accidents i que si algun dia ens troben
els aliens ara per accident, doncs què pensaran? Que s'ha conjurat i hi ha hagut un perfecte ordre mundial, perquè és que és això, a l'hora de coordinar-nos surten molt poques coses. Noi, tens aquí el teu punt del Sherlock, que hi havia una cosa que Sherlock Holmes no tenia, que era internet, que li hagués explotat el seu cap al moment que hagués tingut un telèfon amb informació permanent 24 a 7 il·luminant-li la pantalleta. Aquest home no hauria pogut resoldre ni un cas amb això a la mà.
No, Sherlock Holmes no hauria tingut internet, hauria estat la típica persona que no només no té mòbil, sinó que no té correu electrònic o que aniria encara amb un correu electrònic de hotmail o de Ozu. Aquest seria el nivell. I aquí en el teu punt del teu ample de banda mental, aquesta és una discussió molt frequentada en els veus entorns familiars, la de si les notícies són útils o no són útils. Jo crec que són un mecanisme d'adrenatge mental que no serveix absurdament per a res.
El negoci de les notícies és que estiguis mirant i atent. El seu incentiu no és informar-te, sinó que estiguis enganxat. Llavors què fan? Han explotat una mica la nostra naturalesa humana, que reaccionem amb més ràbia sobre les coses negatives. Però aquest viatge està bé. Això estava bé quan estàvem a la selva. Llavors els pessimistes eren els que triomfaven.
Els que molaven llavors eren els pessimistes, perquè si venia un tigre, evidentment tu havies de pensar que aquella cosa et anirà perseguir i et matarà l'optimista. Ja no dura mai més ni un telediari. Jo estic mirant un tigre, no sé què, li vaig a tocar el capet... No funcionava així. El pessimisme ens ha portat fins aquí. Estem jacudejats per ser pessimistes. Però en la societat actual, aquest benefici evolutiu ha quedat totalment descatalogat.
Però en canvi, aquest tipus de sistemes de notícies, de xarxes socials, de terenyes conspiranoiques, explota una mica aquesta basana evolutiva teva, aquest gènere pessimista que tens, perquè d'alguna manera estiguis enganxadet allà i vulguis pensar que aquesta és una bona visió de la vida. També hi ha un punt aquí, que és el de... No sé com explicar-te això perquè no soni que sóc creient d'aquestes coses, però sóc empàtic amb un punt.
I és que la gent que hi creu no és que sigui imbècil, és que simplement veu realitats diferents que la teva. És bastant evident que la Terra no és plana. Però si tu has crescut i vius en un entorn on només escoltes que la Terra és plana, probablement creguis que la Terra és plana. Llavors, quan hi ha aquestes discussions o col·lisions socials entre gent que pensa una cosa i uns que pensen una altra, no és que uns tinguin la raó i evidentment hi ha...
Factualment hi ha coses que són certes i es poden verificar. Jo vaig més a un punt de vista social, que quan dues persones creuen coses diferents, moltes vegades no és que un sigui tonto i l'altre sigui més llest. És que simplement veuen realitats diferents. Tu posat en l'entorn d'aquella altra persona, probablement haguessis crescut i haguessis esdevingut a pensar el mateix que l'altre si haguessis tingut la seva realitat.
I això s'ha magnificat molt amb el tema de internet i aquestes bombolles. Que tu et crees com la teva propietat cambra deco i si només en reps inputs que validen aquella idea, acabaràs creient en aquella idea. I amb això passa com amb tot. I has comentat el tema dels aliens. A mi m'agrada pensar que això és una simulació. Sí, però mira fins a quin punt que dius... El Marc potser és un xaval que no està tot i li falta una bullideta,
és apanyat, no és tontet. Potser pot creure coses, però segurament és bastant racional i raona. Llavors, a mi el tema de la simulació, si tu m'ho dius de primeres et diria que em costa pensar que això era el Matrix. Però després reps inputs de, per exemple, et llegeixes tots els casos de Fermi, totes les seves possibles hipòtesis.
Ho reafirmes des d'un punt de vista estadístic i a veure què és més probable, que ets una ocorrència única en tot l'arc de la història o que realment això hagi ja passat més amunt i totes aquestes societats hagin començat a recrear altres mons que en si mateixos han creat vida i han començat a permear cap a baix i tu simplement ets un d'aquests universos, home, això estadísticament té bastant més sentit, és bastant més probable que tu siguis una rèplica N
d'una cosa que ja ha passat en el món de la història i que no siguis el primer a vent de tots. És molt egoista pensar que ets el primer, no sé com es diu, self-centered, com... Sí, egocèntric, egocèntric. Egocèntric? Egocèntric, perdona, no, egocèntric no, no, egocèntric no. Sí, sí, és com a agòlatra... Narcissista, tio. Narcissista, quina paraula és aquesta? Sí, senyor, narcissista. No em passa que tu ets el primer de la cadena. A veure, que és possible, eh? És possible, poc probable,
però és possible. Però llavors, quan comences a rebre com a inputs aquests de la simulació, us dius, hòstia, és que igual sí. I quan comences a veure coses com ChatGPT, comences a pensar, home, és que igual estem començant a crear els de sota ja, saps?
Llavors, no ho sé, et dona com a aquests certs inputs que et donen a validar moltes de les coses que, així a priori, si ho comences a explicar pel carrer, no et fan tan cas, però si comences a agafar i comences a rejuntar, dius, home, doncs aquesta m'agrada. I per què m'agrada a mi la teoria de la simulació i no la del New World Order? Ah, perquè a mi m'agrada més la física, l'estadística, la matemàtica, llavors em sento com més atret per aquesta.
Però al final també podia ser una teoria conspiròneca, aquesta. Jo... ja et dic. O sigui, és que... Quan te'n vas a coses tan grans, jo crec que també ens han volgut... A veure, és que has dit moltes coses interessants. La primera és la de sobredosis d'informació. Al final, com ve dius, quan hi ha... Crec que se't treu com un tel dels ulls quan comences a investigar quins són els incentius darrere les coses. I llavors, clar, tu dius, vale, molt bé, hi ha totes aquestes notícies.
Però tu t'adones que de vegades dius, això i aquesta puta merda de notícia, no? Si tu veus allò que un dia que el telediari o el diari que tu miris està ple de... S'ha caigut un gat d'un cinquè pis o... Jo què sé, saps? Ha xocat dues persones amb el carrito de la compra al carrer Fur de Sant Adrià al Besòs. Dius, fantàstic. Vol dir que... Sí, perquè es publica aquesta merda. O quan són notícies que no tenen rellevància temporal. Diuen alguna cosa, et diuen...
Però no et diuen què ha passat avui. I dius, hòstia, estan tirant de recàmera simplement perquè avui també entris. És com per generar-te l'ímpute aquest que cada dia passen coses i tal. O coses que no són tan rellevants o que dius, va, anem a buscar, hòstia, sabem que hi ha un conflicte armat a no sé on, des de fa tant de temps, avui anem a posar imatges d'això. I dius, bueno, sí, però és que fa cinc anys d'aquest conflicte armat,
per què m'ho estàs posant avui? Per què? Perquè simplement busquen audiència. Quin és el KPI pel qual es mesura els llocs de notícies? Digue-li tant els canals de xarxes socials, com les grans publicacions i els telediaris, etc. Doncs són visites, són visualitzacions, etc. Per tant, què hem de fer? Simplement anar posant contingut, donar-te la drogueta cada dia perquè vagis mirant. Fins aquí és un punt de... Inclusiv podries dir que és conspiranoia, això,
però vull dir a nivell... Tu i jo que estem en el sector de negocis sabem que això funciona així. Vull dir, com funcionen els algoritmes de YouTube?
Doncs funciona per engagement, no? Aleshores, si tu, hòstia, has d'incentivar sempre que la gent, o els dels jocs mòbils, has d'incentivar que la gent cada dia entri, faci la seva cadena, de fer les tasques de la setmana, que cada dia faci aquestes accions, que cada dia es lloguegi perquè tens una notificació, que si entres cada dia tens com un ítem gratuït, etc. El tres quarts del mateix passa amb els diaris. Hem de cada dia... Perquè tu has de saber, estàs molt informat què passa al món, no?
Perquè, evidentment, qualsevol persona et parlarà pel carrer, et pararà i et dirà... I tu, a la volta, saps què passa dels últims desenvolupaments a les fronteres entre Rússia i Ucraïna? Saps ara a quin quilòmetre esperen? Quin ha estat l'últim poble d'Ucraïna que ha envaït Rússia? Si no ho saps, ets un imbècil. Es pensen que el món funciona així? No. El món no funciona així, però et fan pensar que funciona així, que has d'estar al tanto a l'última de totes aquestes coses.
Jo, per això, practico aquesta desinformació interessada, com et dic. Aquesta és una. L'altra cosa, el dels incentius, ja està. Però, com et deia, jo crec que també se'ns ha desincentivat en el model educatiu el tema del pensament crític. Aleshores, molt poca gent es dedica a preguntar-se el perquè de les coses. I llavors, hi ha la regla aquella de preguntar el set perqués. Si tu vols que algú realment t'expliqui bé una cosa, tu, a aprendre a veure una cosa, pregunta el set perqués.
Per exemple, el tema aquest de qualsevol conspiranoia. Fem una mica l'exercici aquest i tu dius... No existeixen els... Et diuen, no existeixen els ocells. És que m'encanta, ja saps que és una meravellosa. Pots passar-te dies i dies mirant com funciona. Dius, perquè? No, perquè els ocells en realitat són drons. Per què? No, perquè ens volen vigilar. Per què ens volen vigilar? No, perquè hi ha un ordre mundial. Acabes arribant sempre com al gran ordre mundial.
I per què hi ha un gran ordre mundial? Perquè si els rics perpetuen la seva condició de rics i continuem sent pobres... I ja està. Per què? Has d'anar sempre preguntant el perquè i a veure fins a quin punt som capaços de respondre-te a aquesta gent. Arriba un punt en què són bastant absurds i alguns d'aquests... És que em sembla que hi havia... M'he llegit el llibre del Dani Sánchez Crespo, que va ser professor meu a la uni.
La gent que tingui Twitter el coneixeràs, aquest senyor amb les pinces al cap, que es va fer molt famós per fer fills a Twitter sobre el tema del coronavirus. I ha fet fills a Twitter. Una miqueta de qualsevol cosa. És un gran divulgador. Una persona que parla molt bé. Dels pocs professors que recordo jo de la uni, perquè vaig dir que aquest tio anava a totes les classes, inclús les que no estava apuntat, perquè m'ho passava molt bé. A més, és bastant d'estraler. I el seu llibre està bé.
És un llibre que t'explica maneres de pensar, maneres de ser creatiu, ha d'estirar una miqueta el cap i crec que està bé, perquè si la majoria de gent el llegeix, doncs amb sort haurà aconseguit arreglar algunes persones i creurà menys tonteries. I ell li té una tirra als terraplanistes importantíssima. I fa aquest exercici dels perquè és amb els terraplanistes. I arriba un punt en què dius, hòstia, és que no té cap sentit.
I quan fas aquest exercici s'acaben dient alguna cosa que va en contra de conspiranoia. Per què? Perquè és que, per bé que s'hagin cregut les teories del terraplanisme, entenen d'altres que estan subjacents que no les han disputat.
I arriba un punt en què mai han arribat a tal nivell de profunditat de qüestionar-se el terraplanisme i arriba un punt en què ja rasques la sisena o la setena cap a través dels sisè o setè perquè en què ja et respon, se'ls surt del marc mental del terraplanisme i t'acaben acceptant una cosa que no conforma al terraplanisme. No sé si m'explico, no? Tu ja sent el primer perquè és i el segon perquè és, el tercer i tal, tal, tal. I fins aquí és més o menys on arribaria un debat normal.
Però per desgast, si tu arribes a trencar amb la setena barreja de R1, on ja no els queden arguments i subconscientment diuen una cosa que va a prendre el col·le o que té a veure amb què, evidentment, que la terra no es plana i ja està. I allà és on es trenca aquest tipus de coses. Qualsevol teoria, qualsevol conspiranoia, arriba a un punt de trencament en el qual no pots anar a més nivell de profunditat.
Però bueno, no ho sé, segurament ja la persona més hardcore del planeta li pot ser 50 perquè és i t'acabarà arribant. Hi ha gent que guanya els arguments per desgastament. De fet, hi havia una... Hòstia, hi ha una metodologia, no? La dialèctica, que no me'n recordo del nom i de fet també la menciona el Daniel Llibre, que és el de guanyar per esllevissada, no? Que és el de... Aquest tipus de persona que quan comences a debatre amb ella et comença a tirar molts fets, moltes afirmacions molt ràpid
perquè no et doni temps. És com anar a buscar el knock-out directe amb un combat a boxe. I no té per què tenir raó, però simplement perquè t'ha tirat tants arguments o res, et desgasta. Et desgasta i dius, hòstia, no puc, no puc, saps? I acabes rendint-te. Tots coneixem una persona així. Doncs el mateix passa amb els terrenyistes. Aquest home faria bona la teva màxima que tu pots suplir la falta de coneixement amb opinions molt fortes.
A veure si ho trobo, com es deia, tio, però amb l'anglès em sembla que és landslide debate o així. És el que millor combina amb el teu exercici per guanyar debats. Si tu t'anessis en una espècie de concurs de debat de la uni, hauries d'entrar en aquesta estratègia, directament. Buscar-ho perquè és que té... No, no es diu landslide, però hauria de buscar, perquè ara busques qualsevol cosa i t'explica tot de notícies desllevissades, mortals, i no... Evidentment, no és aquest.
Però hauria de buscar, és una manera de debatre. És una manera que fan servir molt els conspiranoics, que és el de... Et tiro molts fets molt ràpid, moltes coses que no estan verificables i, com que t'entren tan ràpid el teu cervell, no les processes tan ràpid i t'acabes col·lapsant. I t'acaben guanyant per això, perquè és com el boxejador que va en saco i tomba l'altre perquè no li ha fet un combat a l'ús. Saps? Però em fa gràcia que tot acabi en la teoria del nou ordre mundial.
Bàsicament, quan ells es queden sense arguments, què et queden? La carta de l'ordre mundial. Els ocells, jo els començo a explicar sobre els ocells, començo a preguntar per què, i al final arriba un moment que es queden sense arguments i la resposta és que no hi ha un ordre mundial. És una miqueta el que passa amb la religió. Arriba un punt... Què et diuen? Que la fe... Tot...
L'argument de qualsevol persona religiosa que t'intenti explicar una cosa i que tu li diguis no, perquè tu li vas fer un perquè, i tal, tal, tal, tal, i intentes refutar tot amb ciència. Jo soc una persona extrema de ben científica, no crec en totes aquelles merdes.
No tant per ser una persona científica, sinó perquè dic que és més fàcil i no creure que hi ha coses que anen passant místicament i que passa quan li surten els ous i no sé què, perquè a mi em faria el món molt més complicat d'entendre i potser em generaria algun tipus de desordre mental.
M'agrada més tenir les coses sota control i poder pensar que tot es regés per a certes lleis físiques i ja està, i saber que el sol surt cada dia, no perquè el sol li ha donat la gana de sortir avui i demà potser no surt, sinó una miqueta navalla d'OCam, en aquest sentit. Dit això, on volia anar? Ah, sí, que tota la reducció, tota la discussió amb una persona religiosa s'acaba reduint perquè la fe no va d'entendre-ho, no és ciència.
Es tracta d'entendre una cosa que està dins de tu i és com el comodín. És una mica del joker que juga en qualsevol discussió. Quan arribes allà, ja saps que has guanyat la discussió. Quan arriba un punt, no pots rebre altres més i et treuen el comodín aquest, que per ells és el comodín de he guanyat la discussió, però per tu no ho és, perquè clarament dius que és una veritat per tu i no és la realitat. És una cosa que tu concepts a dintre, és la teva visió del món.
I ja està, o realment hi ha una cosa objectiva fora que la realitat és la que és i com tu la perceps és una altra cosa. No és la realitat, és la teva visió de tot això. Si tu debats amb un terraplanista que tal cosa... Al final t'acaba tirant el comodín de... El terraplanista potser no t'ho jugaria, però amb una persona religiosa que t'intenta argumentar que sí, i t'acaba tirant. Al final és un tema de fe i la ciència no pot explicar la fe.
Fins aquí m'ha arribat un cul de sac. No pots posar d'acord. Dos persones no poden debatre si no tenen... Com deia Sòcrates, no té sentit. Debatre dues persones que no posen d'acord amb les definicions de les coses sobre les quals han de debatre. Si tu i jo ens haguéssim de posar aquí a debatre de temes de qualitat, i tu fossis japonès i jo posa l'any, tenim una concepció molt diferent del que és la qualitat. Una qualitat té a veure amb l'estètica i l'altra la pragmaticitat.
Aleshores, pots arribar, tens punts en comú, però segurament no arribaries a fer el 100% de solapament. Doncs tres quarts del mateix. Al final, què és la realitat? Què és el teu concepte de pau? Què és el teu concepte d'ordre? Què és el teu concepte de justícia? Ens estem anant a coses filosòfiques. Jo t'aterro una altra copa, Terra.
Tanclo els nostres condominis mundans i vaig a aprofitar aquest episodi perquè poques vegades em dones l'oportunitat de parlar de conspiranoies i un cop ho fas, deixem que l'exprimeix fins al final. Aquí ve ara com el cas pel qual no dic que sigui possible un ordre mundial, però que ara és l'únic moment en què ha estat possible i abans no ho era.
Després dels exemples que t'he posat, per exemple, la batalla de Long Island, la de L'Occitània o que vam matallar a Sèrbia, o no sé on va ser, quan va començar la primera guerra mundial. Allà ningú podia controlar res perquè com que ningú parlava entre ells, era com el problema general, que com coordines sense que cada un parli entre ells. No tens manera humana de saber què fan els altres.
Per tant, conspiranoia mundial a base de palomes mensajeres jo no me la crec, però crec que subestimem la capacitat que tenim a dia d'avui de generar una cosa d'aquest tipus i el molt controlat que a la nostra vida està a dia d'avui ja amb els algoritmes. És a dir, no dic que et puguin dir el que has de fer, però sí que hi ha una capacitat de fer aquest... Sisplau, Àlex, necessito ajuda i suport aeri. El NatGing, com es diu això en català?
Hòstia... El NatGing és una mica el zumbido aquell que hi havia al Messenger, no? Exacte. Com una petita empanteta, és com una... És com una cosa molt subtil. Un toc de tensió, picar piles palles, molt subtil. Exacte. És com una empanteta molt subtil que quasi no notes, però que et camina i dius que ha d'acabar de caure a l'esquerra. Llavors, a dia d'avui, crec que és l'únic moment de tota la història que s'ha vist en el qual existeix aquesta capacitat de coordinació global.
El que passa és que possiblement els actors entre ells no es posen d'acord, perquè segurament seria difícil fer coordinar meta i tencent perquè facin una acció conjunta per la gent i es moguin en la mateixa direcció, perquè tenen incentius diferents. Però crec que subestimem moltíssim quant d'influenciats cada dia estem pels algoritmes. O sigui, algú recorda com era la vida abans de tenir un telèfon mòbil? Perquè jo no. No em considero una persona extremadament addicta.
Però cada matí què fas quan et lleves? Mira el puto mòbil. Vas pel carrer i quan et pares en un semàfor, sembla que t'entri un atac d'avorriment i què fas? Més el mòbil. Pensa fins a quin extrem has canviat els teus hàbits en els últims 15 anys. I què estaves fotent fot 15 anys quan et llevaves? Jo a vegades penso pel matí. Quan no tenies molt, què feies quan lleves pel matí a paral·leig i a la part darrere dels Kellogg's? Jo encenia l'ordinador. La primera cosa del dia era encendre
l'ordinador abans de anar al mosaic. Vull dir que et canvio el telèfon mòbil per l'ordinador. I encara que no tingués internet tenia coses a fer a l'ordinador. Sí, no. A veure, jo no compro l'argument aquest per un senzill motiu. Tu pots decidir agafar el teu mòbil i tirar-lo per la finestra. Com a cosa pragmàtica. Però vull dir, tu pots dir que cancel·lo tots els comptes, m'esborro d'internet
bàsicament. Evidentment no esborraràs mai tot el teu historial, però pots dir que tancaràs totes les meves comptes en què ho tingui. Deixo de tenir telèfon mòbil. Seria difícil conviure en societat, però realment pots fer-ho. Hi ha alternatives a totes les grans tecnològiques. Existeixen. Començar a fer servir Proto-mail, en comptes de Gmail, començar a fer servir cercaus alternatius, servir a UBPN tota l'estona, converteix-te en una persona que bàsicament és anònima i pots fer-ho.
La teva vida serà molt més complicada perquè... I aquí és com una miqueta gran contraargument. No perquè volen tenir-nos tots controlats, perquè al panopticon en realitat són Google i Meta i totes aquestes històries. Dius no, perquè si fos així, si fos així, realment tu no podries tenir... No hi hauria l'opció. S'encarregarien que no existís l'opció de que tu poguessis esborrar-te, sortir, com es diu en anglès, off the grid. Sortir de la matriu. Val. Aquesta és una.
L'altra, el contra-contrarargument, rebassant una miqueta més la troca, és que, clar, no et controla tu directament, encara que t'hagis tret de la matriu, però tens tota aquesta pressió social que com que tothom ho fa, tu també ho has de fer. No seràs l'únic, no? No seràs l'únic que no té telèfon mòbil, no seràs l'únic que no té internet. Pensa que això, el contra-contrarargument, sempre ha estat així.
És a dir, sempre ha estat així perquè sempre tothom ha estat al mateix temps i memorials en família. Per exemple, o tothom ha viscut en una casa, qui és segurament quan van començar les cases, hi havia algú que deia, no, no, jo vull viure en una árbora, perquè una casa és una manera de controlar-te el sistema.
O viure en pobles, no? O sigui, quan la gent va començar a viure en sistemes societaris, sedentaris, al qual ja hi havia els pobles, les villes, digue-li com vulguis, les ciutats i tot això, i controlant-se, i això és el que hem de fer. I hi havia el panjat que deia, jo no vull viure aquí perquè aquí em veuen tot el que faig, aquí no estic bé. Era el loco que vivia en acabant al bosc, era la bruixa.
Sempre hi ha hagut una manera de demonitzar en societat la persona que no conforma amb tots els estàndards. Això quan viuen en ciutat, viuen en família. Doncs el que no vivia en família, hòstia, aquesta persona mai ha tingut fills, mai ha tingut parella, és el raro. És el raro, és la persona que després la despreciaven, era una miqueta el pari de la família, i bueno, sempre hi ha hagut una manera de demonitzar tota la gent que no conforma amb els estàndards que nosaltres assumim com a socials.
Si fixes, la societat no està preparada per tenir crius viure en ciutat i no tenir cotxe. Per què? Perquè el transport públic és hostil per les criatures, les alternacions, caminar a grans distàncies no va bé, moltes coses no estan adaptades, a vegades has d'anar amb cotxe per anar als llocs, etc. Això és un fet, no?
Però clar, tu has de pensar si realment ho fan per controlar que la gent tingui criatures o perquè és més convenient adaptar, sabent que la majoria de la societat sí que en té, doncs anem a fer aquesta inversió per fer més fàcil a la gent que té criatures i muntem una societat que sigui més justa, la posem més al centre del disseny de les ciutats i dels sistemes i ja està, i que els altres es converteixin en els cunts piranoics que volen que tinguem criatures per no sé què.
No ho sé, clar, segurament tendim a observar una miqueta la societat des de la nostra òptica egoista de pensar que és injust perquè jo què sé, jo podria pensar el mateix, jo soc escarrat i no està dissenyat per dretants, però no vaig pel món pensant que és que ho han fet així per controlar-nos, per acabar amb els escarrants, per fer-nos la vida impossible, no sé què, no, hi ha un motiu pel qual tot ha estat així.
La majoria de gent és dretana, punto pelota, però tendim a pensar-nos que som el puto centre de l'univers i som el malic de l'existència i no és veritat, tu ets un puto gra de sorra en un univers infinit de platges i tens una rellevància zero en el que és l'ordre còsmic. Per tant, deixa de pensar que el món ha de conformar a com estàs fet o mal fet.
Aleshores, no ho sé, jo per això no crec en aquestes coses perquè és que potser t'he assumit des de fa molt de temps o des que era criu que som tots completament irrellevants. Aleshores, crec que són uns deliris de grandesa que no ens pertoquen, el poder pensar que sí, ui, ho he descobert, que és el que he de fer, el poder pensar que sí, ui, jo he descobert que el món està mal fet o jo podria pensar-lo millor o no sé què.
No, per mi també és una demostració del teorema aquest pel qual la gent tendeix a pensar que sap més del que sap. i aleshores clarament allà t'autodescartes. No ho sé, jo crec que no... No m'agrada pensar en aquest tipus de coses. És que jo he pogut ser aquesta persona que tu dius que s'ha de fer una cosa i que no s'ha de fer una altra. És que jo he pogut ser aquesta persona que tu dius que s'ha borrat d'internet, que t'hagués pogut ser jo.
I no ho he fet, eh? Però tu has dit una cosa com que és interessant del contra-contraargument de sortida de la matriu o no sortida de la matriu. Aquest és el punt que m'agrada i aquest és el punt que a mi em sembla conspiranoic. Si a tu et prohibeixen sortir de la matriu, que és l'escenari ja que has posat, és com un escenari molt orgoliano. És 1984, és d'això, hi ha un règim totalitari que t'ho imposa i que et diuen el que has de fer. Això no agrada, a la gent no li agrada això.
A la gent li agrada el Netflix. Llavors, quin és el contra-contraargument? I és que tu no vols sortir de la matriu. O sigui, la matriu és tan toveta, tan agradable, tan calenteta que tu ja estàs bé dintre de la matriu. Coderia, t'agrada que et fiquin un cor a Instagram o no sé si són cor o estrelles. Però és igual, el que sigui. I jo el que hem arribat en aquest punt, no em crec que aquestes merdes que això estigui coordinat i no som tan llestos, no ho veig penant enlloc.
Però sí que és cert que ha arribat un punt que societàriament si volguis crear una cosa és tan convenient i tan agradable i tan agradable aquesta sensació que... Hòstia, no vols sortir de la matriu? O sigui, t'agrada la matriu? Vull dir que això de open source i això d'ara muntar-te el teu propi calendari amb caldap... Quina merda és aquesta? Si hi ha una cosa que es diu calendari de Gmail que funciona sol i la gent et convida... És una meravella! Optes tu mateix per la conveniència.
I és un règim que t'ho imposi per fora. No ho sé, estic d'acord. Per un cop que em deixes parlar de conspiranoies estic eternament agraït, Àlex. I jo estic preocupat perquè he parlat més del que... del que deuria. De fet, jo em pensava que dic per fi, un episodi en què no he de parlar, saps? I m'has interpel·lat, cabron. I llavors ha estat com un... Ara he d'improvisar a veure què collons dic jo d'aquest tema. Però bueno. I m'he de treure l'espineta clavada perquè al final tu també ho veus, tio.
I és preocupant. A mi realment em preocupa que a nivell de societat hi hagi tanta gent que creguin aquestes merdes. I... Però clar, no pots evitar-ho, saps? No passa res. Hi ha gent que està equivocada. Hi ha gent que, tio, no sé, hi ha gent que és d'Espanyol, saps?