M'agrada molt que avui hem decidit que anàvem a parlar set minuts després de començar la trucada. O sigui, això ja és un nou record. O sigui, el moment de decisió hauria pogut ser un podcast en si mateix. Bueno, hi ha un tema que és el de la... com es diu això? De la selecció dels continguts.
És a dir, a mi em passa quan he d'escriure un blog per Myspace, quan he de buscar de què parlar en el podcast, de què escriure la newsletter que vaig ensenyar fa dos o tres mesos... Hòstia, i quan és així conforçat no m'agrada tant, sé que el resultat no és tan interessant, versus quan t'agafa la inspiració al moment aquella a dir
hòstia, si he de parlar d'això, saps? S'atacut, s'il·lumina la bombeta i per alguna cosa dius tinc un angla superinteressant d'aquest tema, per dir algo, perquè la intel·ligència artificial de moment encara no es carregarà els desenvolupadors i quin efecte tenen, diguem, els projectes de desenvolupament.
Si agafo el moment, queda... no sé si és perquè és més orgànic, si és per un tema de flow, no sé si és que els astres se lineen o les muses estan més inspirades, no ho sé, però em queda molt millor, jo ho veig, que quan he hagut de buscar un tema d'una llista i demanar inspiració i tal, no sé si a tu també et passa. O sigui, avui merda, no? Perquè t'arrenem de la llista. No, però tenia una miqueta aquesta sensació... Mira, ara no me'n recordava d'on sortia aquesta idea.
Aquesta idea surt d'un post que vaig llegir fa poc que es diu Right in the moment, de Joshua Wood, te'l passaré perquè el posis a les notes, que parla exactament d'això, és molt curtet, és un exemple de post d'aquests que podria signar el mateix Derek Sievers, que és... 1, 2, 3, 4, 5 paragrafs i ja està. Realment és molt curt, és d'aquests que m'agrada, que no té palla i que parla d'aquest tema.
Diu que quan m'agafa la inspiració he d'escriure allò. Si he de buscar el moment per escriure i la temàtica, ja sé que allò no sortirà tan bé. No sé, és interessant. Aleshores, això és el que acabem de fer ara perquè tenim molts temes acumulats i m'ha hagut de reagir amb això perquè jo he hagut d'estar a Madrid un parell de dies i vam dir, ah, parlem el divendres en comptes del dijous. Però no vam dir de què, com deien habitualment, i ja està. Així que hem triat un tema.
Abans que res, com a preàmbul, com estan les coses per Madrid? Tot bé, eh? Tot controlat per la capital. Molt fred. Molt fred en aquell país de Déu. Fred, pluja, els taxis no funcionen... O sigui, tot és un drama. La gent es queixa molt. El taxi Barcelona costa molt, però el que vas trobant... Veure Madrid, jo m'he estat 30-40 minuts esperant un taxi, inclús amb aplicació. La mateixa aplicació no les trobava. És veritat que la pluja no m'ajudava, però ja és una cosa que habitualment m'ho trobo.
Jo que hi vaig quedar més em trobo que, hòstia, arribes allà al matí a primera hora, impossible trobar un taxi. Si el trobes, ojo, segons per quina zona hagis de passar, tens allà un coll d'ampolla al·lucinant, a mateix ja obres al voltant de La Totxa i està un quart d'hora parat per fer un carrer.
És una cosa bastant habitual per segons quina zona. Però per la resta bé, vam anar a presentar una proposta per una universitat de projecte i la vam voler fer presencialment perquè això sempre guanya punts i vaig aprofitar per fer més visites a potencials clients i gent de l'ecosistema. De qualsevol, bé, bé, content. No ha canviat molt, diguem. No sé. L'efecte Trump no ha arribat encara a Madrid. Tot arribarà. Potser de cop que ho veu al tall, la gent es començar a saludar
com fent el saludo d'Hilom Masch, saps? I ja està. Perquè si ha de començar per algun lloc, segurament començarà per allà. Vas tenir que assedir en algun moment a Madrid o no? Ventirat, ventirat. No, vaig haver d'assedir... Crec que no. M'hauria de pensar, perquè ja saps que soc un slow thinker, aleshores ara no hi caic. Però jo diria que no. No vaig haver d'assedir res. No, espera, va haver-hi algo. Va haver-hi algo, però... Ai, va haver-hi algo, però ara no me'n recordo.
Que vaig dir... Sí. No, m'he equivocat. No era a Madrid. Va ser aquí a Barcelona. Va ser aquí a Barcelona que vaig demanar, just dos dies abans, i diràs, ma, quina collonada. Allò que vaig anar a una cafateria i tal i vaig demanar un entrepà. No sé si ho vaig demanar, entrepà, cafè, aigua i suc de taronja, per dir alguna cosa. I havia vist que hi havia dos tipus de pernils, pernils salats i un dihbèric. I vaig dir, ai, ai, el dihbèric, saps? Avui em fotré un dihbèric.
I em van donar l'altre. I com que vaig adonar jo que tenia la safata a la taula, i vaig dir, hòstia puta, i vaig dir que m'havien cobrat el dihbèric. I vaig dir, és igual. Em va fer tanta vendre haver de fer allò de tornes i li dius, no, canvia mal, no, perquè ara ja saps què sé, saps, he de tocar i tal. I vaig dir, mira, és igual, saps? He d'estar més atent com el Doni.
Si m'hagués fixat, i segurament jo estava amb el mòbil, com m'ho han donat, i no me'n vaig adonar, doncs aquell moment ho hauria dit. Però ja aguantar-les ha endut a la taula i no sé què, vaig dir. Amb la qual cosa vaig quedar amb les ganes de fotre'm l'entrepà dihbèric.
En tot això, per introduir el tema, que per cert, està molt relacionat amb el de pensar ràpid, perquè moltes vegades aquestes decisions les prens al moment, i llavors t'agafen fred a contrapeu i dius, merda, i està molt relacionat amb l'episodi de The Slow Thicket. Sí, doncs aquest sí. Sí, molt relacionat. Si vols, llegim una pregunta i veiem de què va això. Vinga, dispara.
Aquí, en la bústia del lector, ens va arribar molts punts i un d'ells, no l'entrarem, hi havia un conflicte entre propietari i llogater. No direm de quin cantor estava el nostre audience, si era propietari o llogater, perquè tenim audiències bruligarques, també, llavors també tenim molts propietaris entre els nostres audience. Espera, espera, espera, espera, que entre el bruligarca i el propietari hi ha un petit abisme, però, ei, tècnicament no tant.
Però, però, vull dir, sabem que els bruligarques són molt propietaris, són més de ser propietaris. Volem veure. Ell ens comenta que, relacionat amb el tema anterior, que és el del conflicte d'interessos amb el propietari i llogater, no direm quin és, des d'un altre punt de vista diu, una cosa que m'he adonat és que moltes vegades acabo pagant per coses que no hauria de pagar, o fent coses que no hauria de fer, tot per evitar el conflicte i viure tranquil i sense maldecaps creats pels conflictes.
Al final, si he de pagar cent doscentos euros per una cosa i no discutir, ho faig i marxo tranquil. Però aquesta vegada és clarament una estafa, està parlant del tema anterior, i, oh merda, qui ho diu? I el propietari se'n vol pixar la cara. Sí, ho sento. Hem destapat qui era la nostra banda del... Correcte. Del conflicte. Així que estic més tranquil lluitant pels meus drets que pagant tres mil o quatre mil euros i evitar el conflicte.
Llavors, aquesta és la pregunta. Aquesta idea que moltes vegades per evitar el conflicte simplement ho deixem passar i ens mengem nosaltres el marron, no? I el que demana són opinions al respecte de quan fer-ho, quan no fer-ho i per què passa. Jo per això deia que estàvem molt relacionats amb el de pensar ràpid, perquè moltes vegades aquestes decisions ho corren de forma ràpida, com el sistema 1, el primer que et diu és, va, si ho van, deixa-ho estar, no et molestis.
I no et dona temps a reflexionar sobre les conseqüències de la teva decisió de cedir en el moment, no? I és interessant. Almenys a l'Àlex aquest tema li agrada, el que veig. Sí, hi ha un tema... Tots queden moltíssims angles, i a més, com que jo m'hi trobo molt sovint perquè, 1, soc un slow thinker i aleshores molt sovint me n'adono que no estic conforme a una decisió o que he pres una decisió equivocada massa tard, quan ja he canviat d'escenari, doncs això m'acaba passant factura.
2, és un tema cultural, també, sobretot la mentalitat aquesta catalaneta de, bueno, millor evitar el conflicte i... A veure, saps? I ja està, saps? Ja li diré, el proper cop ja ho faré millor, que això és molt d'aquí, saps? El de...
Bueno, calla i no l'al·lis. Mentre que hi ha altres cultures, tipus l'anglosaxona, que és molt més litigista, que està molt més acostumat a reclamar allò que és seu, i és un exemple bastant trivial, però és bastant habitual que als Estats Units, per dir alguna cosa, tu tens un conflicte amb un veí teu perquè, per alguna cosa, el teu gos s'ha cagat o ha destrossat el... Com se'n diu això?
El jardí del... O sigui, ha rascat una mica de terra del jardí del veí, i el més normal és que et foti una denúncia per dir que ho ha de fer perquè funciona i ja s'arreglaran les assegurances i tal, però jo ho faig, però, ei, tot ve entre tu i jo, però aquest és el procés. Segurament és una miqueta exagerat, però el concepte és aquest. A mi em flipa Alex aquella gent que a l'assegurança li paga tot.
És el meu animal mitològic preferit, el que a l'assegurança li paga tot, perquè jo crec que les assegurances ja estan fetes perquè et prometin molt i no et paguin absolutament res. Ho hem vist últimament amb la Dana, amb els Estats Units, vull dir que... Ojo, eh, amb les assegurances algun dia hauríem de parlar-hi d'una cera. És que jo conec gent que es trobessa pel carrer perquè portava les sabates mal lligades, se li trenca el rellotge...
Però reclama i li paguen. També hi ha molta gent que li agrada dir-ho, eh, i potser no passa. Uf, va, però a veure, estàs obrint una miqueta en la caixa a pendor aquí, eh. És que està tot inclòs, és teoria de joc bàsica això, eh, vull dir, això és negociació o U01, és la classe que et donen el primer de carrera, eh. Val, el principi fonamental de tot això és quant de temps estàs disposat a invertir, a percutir de manera insistent per potser obtenir aquest retorn.
Clar, per tant, aquí també hi ha cost d'oportunitat. Hi ha cost d'oportunitat claríssim, vale. Vale. Mira. M'encanta aquest tema. Mira, la solució a l'episodi, i després hi anem a les derivades, eh, la solució a la pregunta de l'episodi, que és aquesta de la de... ¿Val la pena lluitar per això o claudiques i pagues? Vull dir, et resignes a que cada cop has d'anar pagant aquests 100 euros, 30 euros, no es guan, i claudiques i tires endavant perquè no val la pena.
Jo tinc una solució a aquest conflicte que realment tampoc et solventa molt, però et deixa una miqueta més tranquil, és, tingues uns advocats amb qui tens molt bona relació, i els delegues aquest dubte a ells o elles, val? És a dir, jo cada cop que tinc... jo fa molts anys que treballo amb advocats, malauradament, però és veritat que és bastant útil, i aleshores tinc una amistat personal, i directament jo hi passo un WhatsApp i els dic, escolta, ei, m'ha passat això, val la pena?
I ells em diuen, val la pena o no val la pena? Aleshores, si no val la pena, perfecte, saps? Vull dir, claudiques, pagues, i et quedes més tranquil, perquè com que no ha estat una decisió teva, segueixes sent un merdes, perquè t'has hagut de menjar això i claudica, però almenys estàs recolzat per l'opinió d'una persona que es dedica a això.
Per tant, ja està, em quedo més tranquil i dic, no estic sent un merdes, i a sobre m'ho menjo perquè no sé fer-ho millor, o perquè no vull buscar si val la pena o perquè no vull lluitar. No, m'han dit que no val la pena, perfecte. Això m'ha passat en diverses coses, sobretot en el meu pis anterior, que em tenia força problemes, hi havia coses en què es podia lluitar, i les vam lluitar, i hi havia coses que no, que una d'aquestes va ser bastant costosa i vaig haver-me de resignar.
Però ja està, l'episodi es podria acabar aquí, perquè realment és així molts dels problemes que et trobes a nivell professional, a nivell personal, a nivell de relacions, a nivell matrimonial, el que sigui. Hi ha diverses escenaris, però rarament sortiràs a guanyar amb tu quan tu ets la persona afectada. Per què? Perquè generalment tot això es basa en una relació de poder asimètrica. En el cas específic de llogater inquilí, no sé si es diu inquilí en català, però bé.
Generalment, el llogater és tu, l'altre és el propietari. El llogater propietari, el propietari té una força de negociació superior perquè al final la casa aquella sepa, saps? I pot fer moltes coses sobre les quals tu no tens cap tipus de dret. És a dir, tu per alguna cosa, signa't un pis, entres a viure de lloguer, per dir alguna cosa, i acabes trobant alguna cosa que ha passat al període aquest inicial de u i ens hem trobat coses.
O sigui, per exemple, quan entres a un pis, et diu, mira, el que trobis el primer mes o així, o dos o tres, no sé quan és, t'ho arreglem. Però la resta ja no. Tinc la paraula tècnica, bicis ocults. Es diu així? Home, no, què et penses? Aquí tenim el lèxicon del llogater inquilí. Val, val, val. Doncs sí que sí.
Amb el meu pis anterior, per exemple, vam trobar tres o quatre coses, però és que el dia dos després que passés aquest període, vam trobar més coses i el propietari va dir, no, no, està fora de plaç. I després sortien altres coses, perquè eren coses estacionals, per dir alguna cosa, vam entrar a l'hivern, però hi havia problemes que només vam tenir a l'estiu. Perquè per tema de fosc de calor, olors, etc. etc. doncs no es veien.
Fora de plaç, per molt que sigui una cosa estructural i tal, tu vas haver de menjar i haver-hi coses que han pogut lluitar, haver-hi coses que no. Però això depèn de la relació que tinguis amb aquesta persona o el pis que estem en actualment. Doncs portem un any escats vivint aquí i surten moltes coses estructurals, però la relació que tenim amb la propietària és molt bona.
Ella, d'alguna manera, sap que la reforma que va fer aquí no va ser molt bona i surten coses que són bastant greus i les està arreglant totes. Portem un any escats vivint aquí, però clar, és que realment hi ha coses que són... que se les estan desenganxant per les parets i coses que fa... amb sis mesos no es desgasta tant un pis, uns materials molt pobres i tal. Bueno, què hi farem? Hi ha coses que podrem arreglar i què no?
Aleshores, aquí potser no tenim una relació tan asimètrica perquè és una propietària que té aquest pis i ja està, versus un gran tenedor, com es diu, que l'anterior era una marca que tenia... no sé quant, potser tenia centenars de pisos o potser milers de pisos, que deia, bueno, tinc un problema amb tu, doncs mira, et fots, saps? Però ja ho tenim tot controlat i si no, si tu marxes, vindrà algú altre, etcètera. Per tant, la relació era completament asimètrica.
Això també s'ha de tenir molt en compte. És una relació d'igualtat, tindràs molts menys conflictes i tens molt més les de guanyar. O avui guanyes tu, demà guanyo jo. Amb una relació tan asimètrica, tan desproporcionada com aquesta, o ets un treballador petit d'una gran empresa, per dir algo... Si jo hagués tingut un problema... Deloitte i que no fos una cosa completament il·legal, sinó que fos una cosa que és una miqueta... en una escala de grisos, no?
Doncs segurament hauria tingut les de perdre, perquè cap advocat o advocada vol enfrentar-se amb els advocats de Deloitte, per dir alguna cosa. Anem a desgranaix-ho per parts. Primer, deixa'm fer una petita menció sobre el fet de tenir advocats a prop, perquè has tocat un dels meus principis de vida i hi ha un que està molt relacionat. Per exemple, tenir amics està bé. És una cosa que és maca, tenir amics. Però no tots els amics compten igual, no són fungibles, són com les cartes de màgic.
Hi ha alguns que valen més que altres. Llavors, és molt important a la vida tenir-ne de tres tipus. Primer, advocats, com v'has dit. Molt important tenir amics advocats. Després expliquem per què. Segon, amics gestors, o, en el millor dels casos, inspectors o disseny. I tercer, amics metges. Per què? Perquè són les tres coses en les quals quan tu tens un problema vols una resposta ràpida, immediata i eficaç. És a dir, amb la salut, amb els tributs i amb el poder judicial.
Amb aquestes tres coses vols sempre una resolució immediata i instantània i que ningú et faci esperar. Per tant, si tens un amic metge, et colarà a la consulta. Si tens un amic inspector i disseny de, o, en el pitjor dels casos, gestor, t'ajudarà a lidiar amb els problemes amb l'Estat, que ningú vol tenir, evidentment. I tercer, l'avocat. Ja has fet un paper millor que jo per explicar per què és important tenir advocats.
Llavors, per tothom, qui a l'hora de triar amics, doncs a veure, si te'n toca un que és consultor, doncs aquest és regular. És com la carta aquella de tierra, saps? Del manà, de les màgiques, que no val per res. Tu la que vols són els monstres aquells raros. Mai ho he jugat amb màgic, però m'han dit que és divertit i que les cartes tenen valors diferents. Aquesta és la primera, que això és important.
Llavors, ara, sobre les relacions asimètriques, un cop tens aquest equip que ja has format de tres rockstars que t'ajuden a moure't per la vida, tens raó que tens aquestes relacions asimètriques. Què passa? És el que li comentava el Sol i expandim el concepte en el correu. És que si em pogués preparar els episodis, això series més informat, però et donaré a l'abstracte, al corudari, l'aurística, però se'm faltarà la dada.
Hi ha un experiment que és aquell de quina és la millor manera de jugar en un joc de cooperació. Aquesta història de game theory, que al final van posar mil ordinadors, milions de estratègies entre ells de cooperació o no cooperació, un cooperava, l'altre no cooperava. I vam veure que en el llarg plaç l'estratègia més òptima és aquella de tit-fortat, que és allò de... Tu deflectes quan l'altre deflecta. Hi ha mils d'estudis d'això i al Naix li van donar el Premi Nobel
per aquesta merda. Ja ho deixarem a les notes si algú li interessa. Quin és el punt? El punt és que sempre has d'intentar extreure el màxim valor possible d'aquests tipus d'interaccions a menys que sigui i que la família... Bueno, sempre estan allà, llavors podem considerar-ho relació de llarg plaç. Dos, relació de llarg plaç, perquè en el tal cas sempre cooperar és millor prioritzar llarg plaç. I, evidentment, sempre l'agència tributària, perquè mai ningú vol problemes amb l'agència tributària.
L'agència tributària demana 200 euros, tu li dones 202 per ser a cas. Aquesta és corolari del cedir o no cedir. Si és família, relació de llarg plaç o agència tributària, sempre és millor cedir. Però, clar, llavors sempre et sents com el tonto, perquè és com quan, jo què sé, quan és el dia de Nadal, tothom ve a casa, llavors tu poses el primer, el segon, el postre, la casa i està la teva vida i els altres només posen la gana. Llavors et sents tonto.
Però, clar, penses que és la família i dius, bueno, tu menges per tu. Ja se sap, la gent en general intenta extreure massa valor d'aquestes relacions, però... s'ha de prioritzar llarg plaç. I l'última, m'has fet pensar una cosa, és interessant. Has dit, i m'has tret el cost d'oportunitat, parlo de les assegurances. M'ha semblat bona, aquesta. Clar, fins on pots reclamar un problema de 300 euros?
Home, a veure, potser et dones unes horetes, però, clar, si passes unes horetes reclamant un problema de 300 euros, comences a pensar què guanyes tu a l'hora i dius, home, és que potser estic perdent el temps, perquè porto aquí dos dies reclamant això i en dos dies jo guanyo més de 300 euros. Llavors, hòstia, què cony estem fotent aquí?
La pregunta és què passa en un món en el qual, i això, és un món que potser fa deu anys et sembla que està molt lluny, però això jo ho veig a dies, si no setmanes, és comences a tenir voice agents i merdes d'aquestes que reclamen per tu. Això sí que és una guerra simètrica, eh? Clar, però jo el que m'imagino, que això és el que em sembla divertit, és que l'assegurança segurament tindrà un voice agent, però jo en tindré un també.
Llavors, el meu voice agent estarà competint amb el seu perquè em reclamin 300 euros del seguro, eh? Això és bastant distòpic i no està lluny, i mola bastant aquesta idea, perquè allòs t'imagines com una red de voice agents lluitant entre ells per reclamar assegurances de 300 euros, eh? És... Clar, però perquè... Tu ho has dit ben clar, que és una relació simètrica perquè tu poses temps a infinit, quan treballes amb la IA, el temps no és una dimensió. Clar, però i si l'altre també el posa?
Ja, no he pensat en això, i a més, com que soc slow thinker, hauria de dedicar-me a pensar-hi després de l'episodi i aquest cap de setmana, i podem continuar-ho la setmana que ve. Clar, però a mi la tangent que em preocupa d'això és el Tinder, perquè què passa quan tothom té el seu agent que està lligant... O sigui, tu estàs lligant amb el robot de l'altre i és el robot qui decideix amb qui et veus. És greu, això, eh?
Bueno, mira, almenys el robot no estarà borratxo i no prendrà pitjors decisions. Però m'he dit que sí, una persona que hauria d'haver estat un no. A veure qui et porta, el robot, saps? A veure qui et porta, el robot. No, vale, dos punts molt interessants aquí. Una és, tu calcules el teu cost del que has dit tu, quin és el teu cost d'hora, i dius, clar, si ara cal una cosa de 300 euros, però el meu cost d'hora són 50, per dir alguna cosa, no puc impartir-li més d'hics hores.
Abans no ho feia, ara ho faig molt. Abans venia coses per gualapó per 15 euros, ara ja no. Clar, però per què? Perquè tu tens en compte el teu preu per hora, perquè, un, tens un preu per hora i, dos, tens molt poc temps. Per tant, prioritzes això. La gent que té temps infinit i no té preu per hora, perquè potser no té feina, ha d'optimitzar per... He de reclamar. Pot invertir-hi temps infinit. No, però a mi, si em facés això, el que faria seria reclamar les coses dels demés. Entens? Sí, exacte.
Clar, o sigui, m'oferiria a reclamar els demés amb una comissió. Clar, sí. Però, clar, però vull dir, entens el que vull dir? Que tu i jo, al tenir un temps bastant més limitat, perquè pel tipus de vida que portem, el que sigui, hem de buscar una altra mètrica, perquè ja no ens surt a comptes. Si busques l'eficiència, el retorn en una inversió et surt negatiu si passa d'aix temps.
Però una altra gent en la qual no té un preu per hora, o té un preu per hora més baix o el que sigui, no pot optimitzar tant per això. Aquest és una. L'altra és, tenia a prop aquest tipus de relacions? Sí, i en teoria està molt bé.
I si tu ets molt bona persona, segur que t'aguantaran tota la vida, però jo estic segur que si un dels meus millors amics fos advocat i jo cada setmana li estigués preguntant, cada dia li estigués passant coses, perquè jo també soc una persona bastant pesada, i ell no en treu cap tipus de reddit, arribarà el moment que em dirà, tio, prou.
Jo he estat aquesta persona des d'altre punt de vista, jo he estat el informàtic a demanda de molta gent, i arriba un punt que dius, vale, si jo, hòstia, per la família ho fas, per segons quin amic, també puntualment també, però quan ja em venia a demanar un amic, escolta, mira, és que la meva tieta ha tingut un problema amb el Messenger que li han fotut virus, arriba un punt que dius, prou, per què?
Perquè el que dius tu, ha d'haver-hi una certa profunditat de relació, jo estic segur que els meus advocats m'aguanten tant i em donen aquestes coses perquè saben com funciona aquest sector, és una cosa relacional, i perquè saben que de mi també en tindran un benefici, vull dir, jo els he contractat moltes coses, els he contractat des de coses de GDPR per l'empresa, revisió de contractes de socis per les meves inversions, els he passat, doncs ara mateix estan treballant
amb una adquisició d'una empresa del meu portfoli que s'està venent, els he passat coses del meu pis anterior, ara també els tinc contractat que em facin la reclamació d'un empagament d'una empresa que es va tancar l'any passat i ens va deixar un forat de 30-40 mil euros a l'empresa, vull dir, oh, que també en teniu en un Reddit, les preços estan allà i per això et van donant el freemium, la part gratis, perquè saben que allò també torna, i segur que al principi van fer moltes coses gratis
per guanyar la confiança, perquè al final és una miqueta el marketing, jo et dono, tu tranquil, fem sessions gratuïtes, i després ja cobrarem una miqueta com l'estratègia dels crèdits d'Amazon Web Services, de tu tranquil, et donem 15 trillons de crèdits perquè puguis muntar la teva plataforma. Ara, a la que s'atacaven, comença a sangrar el compte corrent, aleshores passa això amb els advocats i passa això
amb tots els altres, no ho tinc. Aquí penso, sí, tinc un amic que es dedica a temes d'acontabilitat, però no li he demanat mai res d'acontabilitat perquè dic, mira, això sí que prefereixo... No ho sé, és com que ho veig diferent, ho prefereixo pagar perquè m'ho facin bé gent amb la qual no hi tinc una amistat prèvia, i sé que va molt en contra amb la meva política de contractar gent, però jo, per exemple, quan contracto amics i amigues, és per projectes que són curtets, de poca fricció
i que no siguin continuats, que siguin... Ara fas una fase, m'entregues, s'acaba, m'ha acabat bé, perfecte, doncs en farem més endavant, però mai faig contractacions molt llargues per evitar que hi hagi fricció i erosió de l'amistat.
En canvi, trobo molt millor fer tot el contrari, que és a dir, escolta, la gent amb la qual treballes i portes molt temps i tal, et fas el seu amic, diuen que no per la màxima aquesta que hi ha al món dels negocis, que és la de... És millor fer-te amic dels teus socis que soci dels teus amics, que jo he fet les dues coses i m'ha anat fantàsticament bé amb les dues, els meus dos socis de Marsbeis són amics des del col·le i tan tranquils, hi portem uns anys, però m'està anant molt bé
l'altra, és a dir, hòstia, amb els meus advocats tampoc et diré, joder, són molt amics, però tenim un rotllo de col·legues tan interessant, hem d'aprendre de tant en tant, vull dir que som gent amb la qual connectem molt i al mateix...
Bueno, no ho podria fer amb la persona que em porta comptabilitat perquè vivo lluny i som d'una altra generació i potser no connectem tant, però podria veure-ho si hagués trobat una persona de comptabilitat aquí a Barcelona que mira allò que vas parlant, vas parlant i sorgeix orgànicament una amistat i mira, i us convertiu en col·legues, no? O tema salut, mira, no ho sé, tema salut al meu entorn, hi ha gent d'aquest sector, però parao per bé,
no els demano mai opinió de les coses, saps? Vull dir, prefereixo utilitzar ja la... Ja sé que són un perfil que, per exemple, a diferència dels advocats i de la gent que es dedica a la comptabilitat, van molt més petats de feina, estan molt més infravalorats, infrapegats a nivell laboral, estan putejadíssims, condicions de merda, com per a sobre, jo importonar-los per WhatsApp, dos per tres, amb les meves merdes de si m'ha sortit una taqueta aquí o si el criot i tal cosa, no?
Bueno, saps? Ja hi ha un sistema de sanitat pública o inclús privada, per si vols gestionar aquest tipus de coses, com per anar aprenent el temps a gent que, d'altra banda, ells tampoc cobraran de part teva, saps? A diferència d'un advocat o un comptable. Que és que potser se m'ha interpretat, eh? O sigui, no vull pensar com que has de fer els amics estratègicament per seleccionar aquestes tres races. Simplement el que intentava dir és que has de tenir aquests perfils a prop,
que siguin en forma d'amics o ben pagats. Jo, per exemple, no tinc un amic gestor, o sigui, jo tinc un gestor de molta confiança, en font d'una gestora, a qui li pago encantat de la vida i em resol absolutament tots els problemes,
perquè és com... Mira, parlant de relacions simètriques, els missatges que s'envien entre particulars són inofensius, però quan tu reps una notificació de la Seguretat Social o de la Generalitat o de l'Agència Tributària, totes aquelles que havien anat amb color negre, això és la pura definició de relació simètrica, perquè encara que no sàpigues el que hi ha a dins, ja sempre penses el pitjor. Jo, quan repo aquestes notificacions,
a mi m'entren pors. Llavors, jo el que necessito és algú que... És com que li passes la carta i li dius Ei, què passa aquí dins? I tot està tranquil. Però sí, no cal que siguin específicament amics, de fet no és ni el meu cas, però simplement em referia que cal tenir aquestes persones properes. Per tant, el corolari és intentar maximitzar sempre els retorns d'aquest tipus d'interaccions, perquè tu sempre has de pensar que sempre hi ha algú a l'altra banda.
És a dir, en un intercanvi d'aquest, la situació és incòmode, no? Però el que es queda en el cas del sol, els 2.000 o els 3.000 euros, ell li està fotent el morro. Per tant, tu també et dens dret a posar-li el morro i està bé. Llavors, tu has d'intentar treure el màxim rèdit d'aquest tipus d'encontres, perquè si no, després el que es queda amb la conta corrent buidets, tu.
Sí, hi ha... Per aportar una mica de més de valor en aquest dubte, eh, hi ha com dues o tres tàctiques que potser serveixen per assegurar-te que almenys l'altra part sàpiga que no ets del tot tonto, perquè si cada dos per tres vas clau digant i et van... És una miqueta com amb el cimir del pòquer, si tu vas guanyant una partida per molt i arribar a un punt en què tothom ja està bastant pelat, tu pots acabar guanyant amb la tàctica pisonadora, que és com
vas fent all-ins a tot perquè saps que l'altra gent se l'ha de jugar o perd, o està fora de la partida. Has de donar unes fitxes als empleadors. Clar, exacte. Esfalco, ja ho he vist, això. Clar, el que pot ser és, una, guanyar temps, enviant... O sigui, sent molt... Contestant molt ràpid, amb problemes quan hi ha una relació simètrica, molta gent tendeix a fer allò de ficar el cap sota terra i no contesto i a veure què passa, saps?
O vaig a buscar-ho i... No, no. Amb gent que és molt insistent i que és agressiva i que té una relació de poder sobre tu, si tu contraataques donar-los molt de més feina, que potser s'encancen. És a dir, si tu respons, perquè en moltes d'aquestes situacions estàs obligat a respondre, respons, però fent més preguntes. I preguntes que siguin adequades. Ah, m'has passat això? Sí. Però espera, tinc un dubte. Et donaré un exemple molt clar. M'han passat...
Jo tinc aparaulada una inversió i tal en una empresa. I van passar del contracte i he vist 3 o 4 coses bastant rares. I dic, hòstia, espera, que això no és el contracte habitual. I ja m'estan dient, no, s'ha de firmar ràpid. Dic, primer, no m'està mola molt, però com que et posen pressa per anar molt ràpid, doncs redacto un correu preguntant específicament perquè ho deixi... Perquè, a més, també, molts d'aquests t'intentaran trucar per no deixar constància escrita.
Aleshores, tu busca que et donin constància escrita, sempre. Perquè això, a posteriori, en un litigi, pots dir, mira, tinc uns correus que demostren que una trucada per telèfon o una explicació en persona no serveix absolutament de res. A menys que tinguis el dret de gravar la trucada. Però, bueno, en aquest cas no aplica.
I, aleshores, jo els estic passant correus de, escolta, aquesta clàusula aquí, específicament, generalment, els esborranys, els plantilles, d'aquest tipus de contractes, s'especifica tal cosa, s'especifica una data de causitat i en el vostre no hi és, perquè l'heu tret. Perquè, així, en la seva resposta, m'hagin de donar o bé el, ai, perdona, ens hem equivocat, o si això ho hem tret per tal motiu. No només per això, no només perquè et donin, perquè s'autoavidenciïn de banda un possible litigi,
perquè moltes vegades és un... Tu intenten colar. I moltes vegades també és que... Bueno, això en realitat no és necessari. Això m'ha passat molts cops a nivell d'empresa, que el contracte del client, l'acord de contractació que hem de fer, ens posa unes clàusules que de vegades són... No abusives, són insultants. O no apliquen directament.
Mira, recordo, vam començar a treballar fa un parell d'anys per una gran corporació americana i, clar, ens demanaven un nivell de seguretat de cobertura civil, de responsabilitat civil, altíssim. I, clar, la meva primera reacció va ser... Vale, doncs anem a contractar, perquè per molt que costi, el contracte és molt gran i guanyarem el que costi. O sigui, passàvem de pagar 3.000 euros l'any a 35.000,
de seguretat. Saps què dius? És igual, si aquest contracte és de 300.000 euros o de mig milió, no me'n recordo, però, bueno, et surt una conta. I algú em va dir i diu... Espera, pregunta, perquè crec que potser no estic bé. I aleshores... Clar, va ser el gestor, perquè el gestor em va dir... Escolta, no hi ha cap asseguradora que doni aquesta cobertura a Europa. He trucat a totes i ningú t'ho dona. Demanaven unes cobertures de desenes de milions d'euros.
I els vaig preguntar a l'empresa contractada i em va dir... Ah, bueno, no cal, passeu-nos la proposta de què podeu fer i ja està. I dic, hòstia puta, i realment crec que no m'ha hagut... de 3.000 euros a 4.000 o 5.000 en comptes de 30. Pel simple fet de preguntar-ho. Moltes vegades no és tan... el que s'intenta aprofitar de tu, sinó que és una plantilla estàndard. No és que t'ho intentin colar, sinó que jo t'ho tiro així perquè no és que si cola va bé, generalment ja va bé.
Dona'm per assumir. Aleshores, és molt important... 1, fer molts respostes, o sigui, contestar a temps. 2, desafiar una miqueta o qüestionar el que et passi per veure si realment és necessari o se'ls ha colat o el que sigui. I 3, buscar que deixin evidència del perquè estan... exercint aquest abus, si realment és un abus. Com a igual aquí dic, crec que són tres coses que... poden ajudar també en aquesta negociació.
Ah, però tu et boques una mica per la tècnica... a l'E-Foreman del 74, aquell combat tan conegut, perquè a l'I va desgastar Foreman fins a la societat. Tu et boques per la tècnica del desgast, bàsicament. No puc, jo no puc perquè no tinc temps, però si algú pot fer per mi... No es desgasta al llarg del temps, eh? Però sí que és intentar demostrar que tu estàs informat.
Perquè aleshores l'altra persona diria, que estava informat, potser no li puc colar tot, o he d'anar més en compte, o no puc ser tan agressió. Perquè s'aprofiten molt. I és on entra un dels teus corolaris, aquells que a falta de coneixement, opinions fortes són importants o no?
No ho sé. Una altra cosa que m'he oblidat de mencionar i que crec que és molt important i que es consell de cosa que jo he fet molts cops i que no s'ha de fer mai, que és la de, per alguna cosa, hi ha una d'aquestes disputes. I tu dius, hòstia, només són 200 euros, els pago per treure-me de sobre, després ja ho reclamaré. No fer-ho mai. Pagan-ho, ja estàs donant la raó a l'altra gent que això és així.
I dos, és que si tu ja ho has pagat i pa, ja te n'oblidaràs, perquè al teu cap ja està fet aquella tasca, ja està completada. Per tant, no fer-ho mai perquè és un reconeixement explícit que li estàs donant la raó si pagues aquests 200 euros, que potencialment després puguis anar a reclamar 5.000. Ja no pot ser-ho, perquè ja estàs completant el cicle. A veure, d'exemples i de tàctiques i tal... Tàctiques de negociació, jo... Se m'està anegotant a mi, eh?
No, és més casos específics, és el que et deia, quan tractar amb relacions que no són d'igual a igual, més per les persones de confiança, quins òrgans hi ha de mediació, què es pot fer i què no, hi ha molts angles, però cada cas és específic. Aleshores, malauradament, hi ha un tema de llogaters, però he tingut sords molt disparts i només he tingut problemes amb el meu llogater de propietaris.
He tingut el meu propietari anterior, que va ser un absolut desastre, un malson, i ens va donar un any de la nostra vida, ens va fer la vida impossible aquells fills de la gran puta. Però la resta, tot bé, la resta de tots els altres propietaris que he tingut bé, no em podria queixar gaire, però sí, sí, s'aprofiten molt en aquests actes. Aleshores, aquí, clar, o vas a advocats especialitzats, o que hi ha moltes coses que pots fer.
Després, sempre a nivell legal, tens l'administració pública, posa a disposició, doncs potser els síndics de greuges, o l'oficina d'atenció consumidor, etcètera, etcètera, que són organismes lentíssims, però lentíssims, per lo general. Potser, si estàs fora de Barcelona, tens més sort, a Barcelona estan sobrepassats i no donen abast amb totes les coses que arriben.
Però ho dic perquè, per exemple, al nostre pis anterior, que ja havia comentat més d'un cop, teníem un gimnàs a sota casa i ens donava molt sorolls i viracions, doncs vam posar una reclamació i vam demanar que vinguéssim a fer una inspecció, perquè ja no hi ha res que no es faci. I vam fer el febrer de l'any passat, més o menys ara farà un any, perquè aquest episodi ja sortirà febrer, doncs posa a febrer 2024.
Ens van trucar fa tres setmanes, a principis de gener de 2025, per dir que ja tenim disponibilitat per anar a fer les obres, gràcies, fa un any i mig que ens hem canviat de pis. Perdó, febrer de 2024? No, febrer de 2023, fa dos anys. O sigui, és com... Han trigat dos anys a enviar una persona. Clar, li vam dir que fa un any i mig que no vivim en aquella casa, vam haver de marxar.
Clar, la via pública moltes vegades és ineficient pel tot el que sabem, no perquè siguin funcionaris, no tenen ganes de treballar i tota aquesta narrativa ultraliberal, sinó que també passen molts cops, però també probablement no tenen els dispositius, els recursos per poder tenir contractada molta gent que podréu gestionar, i segurament les eines que fan servir són de merda, les metodologies que fan servir estan antiquades... I potser només tenen una persona per totes aquestes
inspeccions a Barcelona i la pobra persona està fotent vuit hores al dia o deu hores al dia aquestes inspeccions i clar, en té moltes més de les que pot avastir. De vegades, pagar la pena, fer-ho per privat, sí, tens les de guanyar.
En aquest cas, els advocats em van dir que aquí no teniu res a pelar perquè si tenen el permís de construcció d'enfants, em van donar un discurs de dir que seria molt complicat, que portarien un desgast molt gran per una possibilitat, una probabilitat ínfima de poder guanyar, que aleshores podrien indemnitzar molta pasta. Però tu desaconsello i van dir que no val la pena, si ens sortia més a compte canviar-nos de casa.
Tu imagina't, és un càlcul de probabilitats, costos versus inversió i fins a quin punt estàs disposat a que això enbaeixi el teu emplavandamental i que et doni microinfarts. Clar, quan t'hi va la salut i tot, ja m'ho has de posar a l'equació. No té res a veure, però em sembla molt interessant aquest angla d'aquesta contrararrativa, perquè el fàcil sempre... És el tòpic, no? Els funcionaris no treballen, no? Podem fer escarni als funcionaris, s'ha vist, és l'esport nacional.
Però m'agrada aquesta contrararrativa de... Si ja no treballen, però tenen unes eines de merda. M'agradaria veure amb quins processos moltes d'aquestes administracions treballen. Perquè si són igual de bons que les eines que donen a disposició els ciutadans... No, són pitjors. Ostres, són pitjors. Clar. Jo he vist moltes per dins per la feina a la que em dedico i perquè al voltant meu hi ha força funcionari o gent que treballa en administració pública. Però no és així.
No és així. No és així. No és així. I són encara pitjors les eines que fan servir a nivell intern que les públi... Perquè les de cara a públic han de tenir uns certs requisits. Per exemple, requisits d'accessibilitat. Estan estandaritzats i està legislat això. Però les internes no. Ja només comencen per aquí. Imagina't, després compatibilitat de navegadors i tal, tal, tal.
De cara a públic hi ha una normativa a nivell intern poden anar perfectament amb Internet Explorer 3, que no sé ni si va existir. Tu imagina't, hi van amb Windows... Amb Windows Millenium. És un autèntic viatge enrere al temps si fan servir infraestructura informàtica. Que això ja també... Dóna... Dóna el que parlar.
Sí, eh, perquè penses com es podria optimitzar l'eficiència d'aquests organismes i departaments ja no tan enfocant en les persones, sinó en els processos i en les eines que fan servir. I estic segur que hi ha d'haver una latitud per recórrer increïble. No estaràs introduint el concepte del Department of Government Efficiency, no?
Sí. És una cosa que no faria mai, perquè no es pot fer, perquè l'administració no et deixa entrar a casa seva i dir-li, vinga, ara tu li imposaràs les eines que has de fer servir. M'encantaria poder-me implicar en un procés de transformació d'aquest tipus. En el procés d'optimitzar les eines que es fa servir a nivell administratiu per donar com... És que, uau, tio, tenen tantes dades, pots crear unes experiències
tan guais... Mira, hi ha una aplicació que es diu Micarpeta Ciudadana o una cosa així, que ja el nom ja és... Sí, el conec bé. No t'o negaré, és de les últimes coses que ha tret l'administració i et diré que no és una mala aplicació.
Però quan veus les dades de les que disposen i totes les coses que es poden fer, és per això que m'entusiasma tant aquest tema de l'optimització de l'administració, perquè veig que és el, potser, dels llocs on més canviar per recórrer no entro en l'estalvi o en què es pot optimitzar. O sigui, collons, que són els diners de tots, tio, i que s'ha d'anar molt amb compte amb això, però són pínots. O sigui, optimitzant això
no canviarà res. O sigui, si mires com es reparteix el gasto públic, veus que el problema està amb les pensions, la sanitat i el pago de la deuda. Si no toques cap d'aquestes tres coses, no fas moure la roda. Per optimitzar quatre o cinc processos, perquè d'això no tindrem més diners disponibles per a tothom. Que no me les dono de cà o no, és que si s'optimitzessin els processos de l'administració, tots pagaríem menys impostos d'any. Mentida, no és veritat. Com et diria? Millores el marge.
Però crec que hi ha tant espai i l'impacte és tan gran, que hi ha unes eines que utilitza tothom per intercomunicar-se amb l'administració, fer-ho més transparent. I penso que és el lloc on hi ha més espai per fer millora d'experiència d'usari. Per això m'agrada tant. No perquè pugui muntar el Doge aquí a Espanya. I tu creus que l'app de les esmorzades de forquilla també té aquest nivell de dades? Podria crear una molt bona experiència darrere d'això?
Doncs l'app de l'esmorzar de forquilla, el que podria fer és apuntar el dia 13 que n'hi haurà un caltosca. Això és el que podria fer. Podria enviar-te una notificació i et podria enviar un event de calendari del dia 13 on... em sembla que tindrem un convidat molt especial, no? Sí, sí, sí. Tot, bueno, està confirmat. Vindrà el CEO de Parlem, vindrà el Xavi Capallades. És el primer cop que tenim un convidat així especial a petar la xerrada amb nosaltres.
A veure si podem fer que després pugui gravar un episodi amb nosaltres. Però de moment, vindrà l'esmorzar. Així que l'Afrikandor no li treu ningú. Li puc preguntar si ens sponsoritza encara o no? I tant. Jo ja és una persona molt campetjana, en aquest sentit, i se li pot parlar de qualsevol cosa. Sí, sí, ja el preguntarem. Tot això ja ho sabrem segurament perquè jo hi parlo... bueno, no hi parlo. Ens han agendat per parlar-hi dimarts vinent. Però si ve, significa que potser hi ha intencions.
Jo crec que hi ha intencions, ja saben de la bona feina que fem i que tenim molt bona gent darrere nostre.