Ara sí, ara em sento a mi mateix. Doble fals inici, eh? Tinc que tornar a explicar l 'anècdota? La dels cinc minuts? No, jo crec que ens podem empatar aquests cinc minuts. És el perc que té venir en directe, que has pogut sentir l 'anècdota de la pel·lícula. L 'anècdota del discurs del
rei i de com fem les videotrucades. No, bueno, segon episodi en directe, el que sí que deia és que aquest cop ens podem veure cara a cara, perquè l 'altre ens va posar al costat l 'un de l 'altre, i jo ja tenia una hèrnia, i aquella hora està girat així, em va deixar una miqueta de seqüeles. Però ens ho vam passar molt bé. El UX d 'aquest està més aconseguit i aquesta vegada l 'hem preparat. Jo tinc una miqueta de pànic escènic perquè aquí es grava la sotana.
Mai l 'he vist. Marc, tio... Mai l 'he vist. M 'hauria de replantejar la nostra amistat. Però sí que he d 'admetre que m 'ha impress... A veure, jo vaig estar ja com a públic a la sotana. No recordo molt d 'aquell dia. Portava unes quantes bollams a sobre. Però entrar aquí i seure a la taula i... Hòstia, això s 'està convertint en alguna cosa seriosa. És que tu me 'n parles molt i jo penso, hòstia, aquests tios deuen ser bons,
però no els he vist mai. No passa res. Malgrat això, el nostre primer episodi en directe ha passat les 2 .000 visites i encara no sé què ha passat allà. Quina màgia negra has fet? Bé, saps què són els vots, o no? Eh? Són vots? No, no, vots. Bueno, que la gent no ho sé. No, el problema és que... No, jo t 'explico el problema. El problema és que tens un podcast i no el promociones com nosaltres. La nostra audiència es plana des
de fa molt temps. Sempre estem més o menys en els mateixos 2 .500 coses així d 'escàrregues mensuals. Sempre estàs allà, sempre estàs pla. En canvi, quan el poses en un lloc on hi ha un algoritme que recomana, passen aquestes coses. Es diu addicció. I segurament no ens han recomanat més perquè només n 'hi havia un i ja està. Sí, però vull dir... Mai ningú ha sigut recomanat res. a l 'aplicació d 'Apple Podcast, per dir
-te alguna cosa. En canvi, quan ho poses a YouTube, ho enganxa la gent, ho posen, l 'algoritme prova, hòstia, aquests tios són bons o no són bons? Ah, doncs no els escolta ningú. Ah, doncs resulta que funcionen bé en el sector del tèxtil català. Doncs el posen allà, saps? Però... Els productors de galetes. No, escolta, anava a adonar -te una miqueta de Science Corner avui, perquè volia saber... O sigui, sort que no vam gravar ahir,
perquè no hauríem pogut venir. O sigui, hauríem pogut venir, caminant podíem caminar, jo vaig fer 21 .000 passes ahir. Però, clar, no m 'hauria trobat un d 'això funcional, per tant. Què vas fer? Com ho vas viure tu? I per què ha passat això, Marc? Dóna 'ns la primícia. Ahir va ser Nadal, a l 'abril. Així com el somni de tot personatge que sempre està desitjant com un final apocalíptic, ahir era el moment, o sigui, va arribar el moment.
Jo crec que tots aquests prepers que viuen a Castellter Sol, en una casa que tenen bidons de gasolina, escopetes a casa, és com aquest... Déu els va donar el seu dia. Va dir, va, per vosaltres, us ho regalem. Jo no soc d 'aquests, jo no soc d 'aquests. Però vull pensar que va haver -hi molta gent que va dir, Déu meu, és l 'apocalipsi, ha arribat el moment. És el moment
de manifestar -nos. Jo vaig veure... clar, vaig haver de caminar molt per Barcelona perquè tenia reunions, al final es van cancel·lar i tal però clar, havies de fer gestions familiars i tal, i anava caminant i he explicat que veies crec que és una cosa idiosincràtica d 'aquest país que tots els bars que tenien d 'allò plens. La resta de coses van tancar, tots els negocis van tancar i ja està. És veritat que la gent va dir
ui, no hi ha electricitat. Així com a altres països, per exemple, als Estats Units passa això i tothom s 'aniria al seu búnquer i a comprar armes, no sé què, a Espanya és el pal. Ui, que bé, doncs he pogut sortir abans de la feina, saps? Vull dir, ja està. És una perfecta definició del que passa en aquest país i al veí, però bueno. Per què va passar això? Tu tens les claus. Jo tinc les claus, correcte. No he portat el... El barret d 'embut amb paper al bal. A veure.
És que és el millor... T 'anem a portar un, eh? Podem parlar de quatre coses. Podem parlar del que realment ha passat, que això, evidentment, encara no se sap. Teòricament, no se sap. Ningú sap què ha passat, realment. Podem parlar del que estan dient que ha passat, però per això, potser... No ho sé, mira l 'avantguàrdia o entre el nacional, saps? El que diu la roda de premsa al president. Perfecte, no? El que diguin. Fantàstic.
Després podem parlar del que nosaltres, tu, jo, pensem que ha passat i després podem pensar de l 'interessant que és el que nosaltres, tu, jo... volem creure que ha passat. Això és lo divertit. Però si vols podem entrar per lo que... No tenim tants minuts. Clar, clar. Per això, el Science Corner... No et deixaré que te 'n vagis a la bava, mentre. Llavors, ha de ser... Comencem primer pel que... El més probable. És a dir, quines són les probabilitats? O sigui, la navalla
d 'Òckham. Què és el que ha pogut passar aquí? Anem a entrar al Science Corner. El sistema elèctric espanyol és una peça d 'enginyeria molt complexa. D 'acord? I... anem a dir que té una propietat. I és que això és molt important. L 'energia que es genera en cada moment ha de casar exactament amb la que es demanda. Això que dius, ostres, quina cosa més fàcil, no és fàcil, però tinc
bones notícies. I és que tenim molta data, hi ha moltes curves de demandes, està molt estudiat i, per tant, se sap, més o menys, un dijous de finals d 'abril laborable amb 28 graus, més o menys, que no juga el març, se sap més o menys
el que s 'està consumint. llavors això són com unes corbes de demanda mítiques que estan estudiadíssimes i llavors tu energèticament pots programar més o menys la teva capacitat generadora per entrar en aquella corba m 'agrada molt que puc fer com corba i ara s 'entén és la primera vegada que passa això és fantàstic però com t 'he dit no és tan fàcil perquè no és que com et diria No és que sigui, bueno, més o menys, la demanda ha de ser més o menys igual que la generalitat.
No, ha de ser exactament la mateixa. Llavors, clar, això és complicat, perquè aquest model que té fet així és estocàstic, no és determinístic, no determina quan l 'Àlex obre la llum. Això és molt important. I és així de sensible, és quan l 'Àlex obre la llum. Llavors això fas zoom a la corba, llavors te 'n vas com en aquests micromoviments que hi ha. Llavors, què passa amb aquests micromoviments? Aquests micromoviments
també es tenen que... compensar. És a dir, quan tu obres la llum, ha d 'haver -hi una força cap a l 'altra banda de generació que funcioni. Això és molt complicat. Llavors, ara, com t 'ho porto a casa, això? Has de veure una analogia. Tu imagina't que tens un tio amb bicicleta per un lloc pla. Llavors, aquesta persona que pedala és el sistema
energètic espanyol. Llavors, hi ha una cosa que és constant en el sistema elèctric, i ara no entrarem en els detalls perquè, si no, és això, la gent se 'ns anirà, és M 'agrada que baixi a pedals, el sistema elèctric espanyol. És una molt bona analogia, veuràs. És la freqüència, i la freqüència seria com la velocitat d 'aquest ciclista. Aquest ciclista ha d 'anar, jo què
sé, m 'ho invento, a 10 km per hora. Llavors, per corregir aquests micromoviments, que seria com quan tu obres la llum, què és el que passa? Tu no pots dir micromoviment i de cop dir placa solar de Piarola, activa't. No, no funciona així. És més mil·limètric que això. El que passa és que hi ha certes fonts d 'energia, com per exemple la nuclear... les de gas, que funcionen amb turbines, que són coses que giren, tu imagina't com una espècie de ròtor de 30 tonelades que està girant
a sempre la mateixa velocitat. Llavors, aquests micromoviments es compensen perquè això dona i rep l 'energia cinètica que tu fas quan obres la bombeta. Molt bé. Llavors, què passa? Que l 'energia de renovables, pel general, com que no tenen aquest motor de... rotacional, que és el que passa, que no compensen per aquestes coses, perquè funcionen amb un inversor, que el que fa és que converteix en una sinoide perfecta i llavors no poden corregir aquests micromoviments.
Llavors, aquí ve la meva analogia. Fa una setmana va aparèixer una notícia que Espanya estava funcionant al 100 % amb energia renovable durant un dia. Per ser... I aquesta notícia va passar una mica per sobre. Ningú va fer cas, ningú va fer cas. Tu sí. No, òbviament la vaig pensar. La vaig
pensar aquí, ojo, eh? I mira, per posar l 'analogia, és com si ara el nostre ciclista, que portava un potenciòmetre de quilòmetres, pulsòmetre, que hi anava a tope, de cop es converteix en un pallasso d 'aquests amb una bici, d 'una roda sense pedals, fent malabars, d 'acord? Això és el sistema energètic espanyol funcionant amb energies renovables, d 'acord? No té un mecanisme d 'inèrcia per compensar aquesta... freqüència.
Llavors, soc conscient que hi ha mecanismes que es diuen freqüències virtuals, que això és tecnologia finíssima, que funcionen. A Irlanda n 'hi ha un, inclús a Irlanda tenen una cosa, parèntesis del parèntesis, que és l 'hòstia, i és que tenen un moment d 'inertia, un volant d 'inertia d 'aquests de 30 tonelades, movent -se en una tovaria de 8, esperant que hi hagi aquests micromoments per compensar -ho. Això és molt fort, perquè saben que ells tenen molta càrrega de renovables.
Això aquí no ho tenim. Llavors, què ha passat? Què ha passat? Aquí... El que passa és que quan aquestes petites diferències passen, t 'ho imagines, el ciclista professional que va sobre el terreny pla, li poses una mica de pujada, la primera cosa que passa és que va a 9 ,9, però el tio, com que té potenciòmetre, té tot calculat, diu, hòstia, he de pedalar una mica més fort. Això
és un sistema que està sa. Un sistema que només funciona amb renovables és inestable com el pallasso, i el pallasso dius 9 ,9, i de cop, tio, 9 ,9, 9 ,7, i next thing you know, està a terra mort. I això és el que va passar ahir. Això és el que va passar ahir. Llavors, no tinc clar que això sigui el que va passar ahir, Per exemple, no ha sortit la dada de quin percentatge d 'en aquell moment hi havia d 'energia renovable funcionant.
Llavors, què passa? Que és possible que hi hagi aquest percentatge alt de renovables funcionant i, en aquell moment, hi hagi un event inesperat a la red, que es passen cada cinc minuts, però quan tens un sistema, un mix energètic sa, amb nuclears, cicle combinat, etcètera, que té molta inèrcia funcionant, el compensa, però com que no hi va ser, va passar el que va passar. Això és el que penso que va passar. Però, si vols, entrem en el que jo vull. pensar què va passar.
Jo vull creure què va passar. No sé si volem, però quina seria la versió reduïda d 'això? Perquè, mira, miraculosament les quatre persones que tenim online encara estan. Això vol dir que els agraden els Science Corner. Els agraden els Science Corner. També l 'avantatge d 'estar online, que ara és un avantatge que jo he perdut, que és la de poder -te posar a mirar altres coses. Si jo fes aquest Science Corner amb un dels episodis gravats a casa, estaria la mateixa. a Saturn,
però ara no puc fer -ho. Per tant, m 'he hagut de concentrar molt fort. Molt, eh? Mai m 'havies escoltat tant. No t 'havia escoltat mai tant, no. T 'he sentit, però no he escoltat. Perfecte. Doncs la versió reduïda del que va passar. I ara mateix, encara que no t 'ho sembli, estem en guerra. És una guerra diferent. Jo crec que quan ens estudin el 2070 i mirin enrere, això serà com la Segona Guerra Freda, una cosa d 'aquest tipus. Jo crec que estem en guerra. El que passa
és que és una guerra més diplomàtica. I llavors, què passa? Que tu has d 'anar desenvolupant les teves capacitats de ciberatacs, aquest tipus de guerres, no? Llavors, què passa? Que tu això és com, a veure, com et diria... Si vols guanyar la Champions, no pots només entrenar al FIFA. Has de jugar algun dia al camp. Llavors, què passa? Tu imagina't, ara mateix, hipotèticament, tenim una guerra entre Xina i Estats Units, val?
Llavors, què fan els xinesos? Diuen, hòstia, a veure, tenim aquestes capacitats guapes, però no les hem tastat, les hem de provar. Llavors, això no ho pots provar a Ohio, perquè tens un conflicte internacional bèstia, perquè això no ho pots provar en territori, en amic, en teoria. Llavors, no ho proves. Xi Jinping, jo crec que va mirar un mapa, estava entre el Yemen i Espanya, va dir, això del Yemen està calent, provem un
lloc. Espanya és un lloc molt interessant per provar aquest tipus de conflictes, perquè està a la punta del continent, per tant, no tens un... Això sí que és passat a França, que ha sigut molt pitjor. Perquè és un continent que està interconnectat per dalt i per baix. Llavors, això hauria sigut una... però en canvi aquests d 'Espanya estan a sota, sempre fa sol, per tant no protegem a ningú, és el que tu dius, no va haver -hi pànic, la gent se 'n va anar al bar.
La gent se 'n va anar a passar el sol, a tocar la guitarra, a veure Xiveca, sí, calenta. Van pensar, joder, estem encantats de la vida que això hagi passat, llavors van dir, mira, a aquests els hi farem un favor, nosaltres provarem aquest nou virus que tenim, i això és el que va passar, acabem sent conillets. Saps les il·les martiniques quan proven les bombes nuclears? Això som avui a dia de la guerra del ciberatac. Això entra com al top 3 de les teories conspiranoiques que
hem debatut en aquest podcast. Tu creus? Déu -n 'hi -do, no? Vull dir, a veure, no ho sé, jo no ho he seguit. Tampoc m 'interessa. Ah, no, jo tampoc ho he seguit, però per mi allò era Nadal. Tu saps que jo tinc un llibre que es diu The Knowledge, How to Rebuild the World After the Apocalypse. És un llibre que bàsicament té aquesta premissa que el món se 'n va a la merda, és com una espècie de... Com es diu? El
mecanoscrit del segon origen? Sí. Has de reconstruir el món i t 'explica com fer les coses més bàsiques. Ah, l 'has mencionat. Sí, l 'he mencionat, clar que l 'he mencionat. Es diu The Knowledge. Llavors... Clar, jo tenia allò, i tenia allò a casa, i pensava,
estic salvat, saps? És curiós, perquè, clar, jo vaig aprofitar el dia, perquè vaig dir, dic, bueno, primer, no es pot treballar, no?, en societat d 'informació, amb tot l 'equip deslocalitzat, treballant en remot, no podia ni parlar per telèfon, i llavors, quan estàvem a casa, vam dir, dic, ostres, si el, tot el menjar, ens va arribar la compra el dia abans, i dius, com passin moltes més hores, tot el congelador i tot el menjar, prendre per sac, i vam dir, tate, barbacoa, perquè
era l 'única manera de menjar calent. perquè és vitroceràmica, us vaig fer barbacoa ahir. I la cosa és que em cuinava bastant, tenim diversos tàpers. Mentre estava fent jo la barbacoa, passa molt de temps, jo soc bastant dolent fent barbacoes, però m 'agrada. Saps aquella persona que és molt dolenta en el que fa, però li posa passió? Aquest soc jo amb les barbacoes. Jo li poso passió, t 'hi m 'agrada, els artilugis, preparo i tal. M 'està allà fora intentant fer brasa i tot.
I vaig tenir una mena d 'epifania similar a aquesta, que és la... Clar, jo m 'he llegit el llibre de The World Without Us, que és el llibre aquest de què passaria si de cop i volta la humanitat desapareix, ara mateix. Quant trigaria tot a deixar de funcionar? Aquest llibre està molt bé, és molt apocalíptic, comença amb Nova York, doncs això passaria, les bateries s 'acabarien tant, després els animals tornarien cap allà,
la vegetació... És flipant. I comença amb altres coses, ja a més, els sistemes, els cablejats, tots els boscos que tornarien a Europa, tornarien als bisons, va, una palla mental al·lucinant. Però vaig pensar, dic, ostres, quan trigarem a no ser, diguem, o sigui, a no dependre d 'altres coses, quan podríem trigar en aquesta casa, la casa que estic ara, que no és la mateixa en la
que vaig passar la pandèmia, val? I dic, home, menys ja tenim, però ja vaig començar a pensar, aigua n 'hi ha, mentre hi hagi aigua corrent, I mentre anava esperant que funcionessin les brases, doncs vaig començar a pensar en tot això mirant que no hi havia llum a les altres cases, vull dir, pràcticament no es veien avions, saps? Perquè tots els vols estatals s 'havien cancel·lat un tou de vols, etcètera, etcètera. O sigui que és curiós que m 'he anat a parar més o menys
al mateix lloc, saps? Amb això. Tot i així, no sé, jo estava convençut que això no passaria de la nit i em va donar raó, perquè, clar, pots fer una barbacoa... Bona idea a l 'hora de menjar, mala idea a l 'hora d 'anar -te 'n a dormir sense haver -te dutxat després de fer una barbacoa. Jo me la vaig jugar moltíssim, perquè dutxar -se amb aigua freda és de les pitjors coses que se 'n pot fer a mi. És pitjor que dutxar un gat,
és a mi dutxar -me amb aigua freda. Però va sortir bé i al final vam poder fer la barbacoa i vaig poder dutxar. Tot va sortir bé. Però bé, Déu -n 'hi -do, vam tenir un dia interessant. Què és la cosa més loca que vas fer ahir o que vas veure? No vas sortir a casa, no, tu? Ah, no, no, estava a casa. O sigui, no és allò que dius... I que hi ha gent que va dir... Tot Twitter anava ple de zumbats autèntics. El senyor aquell a Madrid, en no sé quina plaça, que va treure una
làmpada i anava il·luminant la plaça. O gent que feia autèntiques tonteries, no? Vull dir, no vas fer res d 'això. No, jo estava espectant l 'apocalipsi, estava esperant l 'apocalipsi. Tu estaves al teu... Sí. Imagina't al teu sillón, no? Amb un llibre obert així, esperant. Ràdio FM. Tenies ràdio FM. Tu tens ràdio FM. És que tu és la típica persona que tu ja tens el búnquer muntat. Però tu què prefereixes? Això o el Covid? Uh... Decisions jodides, una miqueta. És aquell
joc... Et posen dues situacions molt xungues. Però què vols dir? No estar comunicats com ara... Perquè aquest ha estat molt curt. Però si em dius tres mesos incomunicats, però podent sortir al carrer, o tres mesos tancats, però podent -te comunicar. Exacte. Home, a veure, el Covid va palmar gent, saps? Fins on sabem no ha palmat gaire... Perquè va durar 8 hores, eh? Clar, sí, sí, això és veritat. Jo pensava en la gent que té respiradors, per exemple, màquines de... Bueno,
jo pensava en la gent que té botigues, eh? O sigui, això... Gabinets en carrers, eh? Sí, sí, sí. Clar, per això, per això. Això hauria arribat, també. No sé què preferiria... Home, jo crec que veient l 'output de lo d 'ahir, prefereixo lo d 'ahir, perquè va durar poc i tot això, eh? Però, clar, Covid... Covid encara en paguem les seqüeles. Jo diria que si fos una setmana, potser l 'ho d 'ahir. Més d 'una setmana, ja no és divertit.
Però tu no vas tenir certa angoixa en allò de dir no poder -te comunicar amb gent coneguda, familiar, no saber ni si estan vius? Ah, ara em fa sentir malament. Tu vas tenir zero... No vas pensar en això, no? No molt. Quin tio, eh? Els teus amics t 'han d 'estimar tal com ets, Marc, no passa res. Se t 'estima, això. No, però jo patia per la gent... No, però sí que tenia una certa angoixa per la gent que havia anat a Barcelona a treballar i no sabia com tornava
a casa després. És que jo pensava, si tu ets d 'aquests... És que, en el pitjor dels casos, jo em veia caminant cap a Mollet, jo. Bueno... Jo patia perquè el Noel no podia venir, aleshores, avui. Si avui no hi havia trens, no podia venir. Al final ha pogut venir, eh? T 'ha agradat el Science Corner o no? Déu -n 'hi -do! 20 minuts de Science Corner, estaràs content. Ja no me 'l deixaràs fer en 3 mesos, ja. No, perquè volies fer un de Fórmula 1... De microplàstics, de centrals
de tori... Hi haurà un episodi de microplàstics, ja ho anunciem aquí. Les centrals nuclears de tori, aquesta també m 'interessa bastant. Aquest millor que el fem en directe, perquè si no desconnectaré 100%, eh, Marc? L 'audiència no ho sap, no ho sap ningú, només ho sabem el Marc i jo, i gràcies, però havíem preparat un petit joc avui. Aquest joc és molt divertit i està pendent de patent. Per primer cop en la història del podcast... Quant portem de podcast? Tres anys? Sí, possiblement
més. Has tingut una bona idea. I aquesta s 'ha pacotit tu. Ah, bueno, d 'acord. El de les pestanyes. És patent pending encara, eh? És patent pending, però se't va acudir i em va semblar una bona idea des del principi, perquè a vegades t 'has tingut bones idees, però les he hagut de madurar. Però aquesta va ser com immediat... Ostres, vas tocar la Diana al centre, eh? I té bon nom. Quin nom li has posat, nom? El joc de les pestanyes. No, la ruleta! Ah, ruleta de pestanyes. Clar,
la ruleta de les pestanyes. No me 'n recorda, tio, tinc el cervell fos. Jo entraia ahir avui... Tenim un tema que és, generalment, el Marc, que és una persona que treballa amb una pestanya a la setmana, amb tota aquella pestanya i ho fa tot, i jo sóc una persona que avui he hagut de fer neteja perquè hi havia coses que no haurien aportat molt. Però el joc que hem preparat és que jo aniré passant totes les meves pestanyes, aniré rotant, i el Marc dirà, para, i hauré d
'explicar aquella pestanya. Sabent que les pestanyes de l 'èxia és una cosa que... Generalment oscil·la el meu navegador entre unes 60 i 90 pestanyes, més o menys. A veure on anem a parar. No ho sé, dos o tres, segons els passem, i podem parlar sobre això. Has filtrat per pornografia, infàmia, habitacions d 'hotel i coses d 'aquestes, o no? No, perquè aquestes generalment ja solen anar a un altre navegador, aquest tipus de coses.
No, però jo saps què passa, que sóc d 'aquestes persones que obren la tapa i després s 'obliden. Tenia sis o set del timeline de Twitter. No aportaven molt. I estadísticament... era bastant probable que sortissin. I aleshores, clar, tenir un timeline de Twitter obert no portava gaire... O YouTube. YouTube, després de veure 3 o 4 vídeos, es queda allà, saps? I aleshores, clar, a part de consumir memòria, es queda allà i no portava res. O hi
ha certes coses que tampoc no d 'això. De fet, tenia obert l 'esport, em sembla, i no sé quines altres coses. Però bueno, o jo què sé, Amazon, saps? Però bueno. Quan vols començar? Jo vaig passant, fem número 1, i a veure quant de temps... Perquè tenim preguntes de l 'audiència, tenim dues preguntes d 'audiència, a veure si ens dona temps, i preguntes de públic. Bé, jo li dono,
a veure. De fet, puc eliminar -ne tres, o sigui, hi ha tres que no comptaran, perquè són les de YouTube d 'ara i un Twitter que he deixat obert per si m 'avorria una miqueta més amb el que m 'estava explicant. Vinga. Vinga, eh? Jo vaig passant. Passo ràpid o passo lent? No, ràpid, ràpid, ràpid. Ja. D 'acord. ThoughtWorks. Technology Raider, volum 32. ThoughtWorks és aquella consultora... Correcte. ...infumable, no? Sí, és típica cosa... O sigui, ThoughtWorks és una consultora tecnològica
que és... No sabria com definir -ho, però és una consultora bastant a la banda alta de preus i suposo que de qualitat, almenys això d 'estil. No són percebuts com uns bàrbars carnissers, com la majoria de consultores que són les típiques càrniques. I vaig veure que havien publicat un radar de tecnologies d 'enguany. O sigui, prediccions. I vaig dir, això m 'interessa. Però m 'interessa fer veure que algun dia ho llegiré i es mudeix obert i el 2027 diré, què era aquesta pestanya?
Aniré aquí i ja se lo tancaré perquè ja no serà rellevant. Això és el que m 'acaba passant. Però aquí està, no sé ni de què va. Podem mirar -ho o puc explicar per què és rellevant? Només tinc una aportació sobre aquest tipus de situacions en les que et trobes. Jo abans m 'hi trobava molt, també. De fet... Tu no fas servir Safari, però hi ha una funcionalitat que és que les pestanyes, al cap d 'un dia, les trec ja. Ja no vull saber res. Te les autoarxiva. Això ho tenia Arc, però...
Sí, exacte. Però Safari també ho tenia. Ho feia random. Sí, exacte, però Arc... Ho feia d 'una funcionalitat. Safari ho té com dintre les preferències, que dius, a veure, almenys fes una mica de marketing, xato, això és una bona funcionalitat. Sí. Bueno, ho té, ho té. La cosa, abans, totes aquestes queien per desinterès, totes. Ara, aquestes coses que... M 'interessen, però no el suficient com per fer l 'esforç de llegir -les. Jo crec que
ChatGPT, NotebookLM, ha ajudat tant... He llegit tantes coses que no m 'interessaven i que al final han acabat sent mitjanament interessants gràcies a això, a la facilitat d 'accés en el context. Jo estic d 'acord. Aquesta, clar, no té text, això no el podia passar per un notebook.
Té com un mapa bastant xulo de... Té un quadrant de tècniques, eines... plataformes i llenguatges i frameworks, que tu vas passant i et diu quatre fases d 'on haurien d 'estar, o almenys com ho tenen ells internament, i et diu si està en fase d 'adopció, en fase de proves, en fase d 'avaluació, o en fase d 'anem a esperar. I llavors, random, llenguatges de programació, en fase d 'adopció, OpenTelemetry, o sigui, com a frameworks, i React
Hook Forms. Fantàstic, ok, però si anem a plataformes, coses que t 'has d 'esperar, TIK, Hybrid API Management. Ni idea. Et diuen el que fan servir ells, això va bé segurament per vendre els típics reports d 'haver algun client molt més corporate que hauríem de fer servir, com està l 'estat de l 'e -commerce conversacional, aquest tipus de coses. I tu dius, mira, he fet aquest estudi per ser una empresa molt gran i ens dediquem a això, i ja està. I queda xulo i el convences
perquè tens un bon estudi. Però que jo ho pugui fer servir és de dubtosa... aplicació. El meu comentari sobre això és que hi ha una raó evolutiva per la qual som uns recolectors, que ara no t 'ho explicaré perquè ja he fet un Seguins Corner i sé que només en tinc un per episodi, no l 'entrarem.
Però hi ha una raó evolutiva per la qual som recolectors, i això estava ja abans, perquè quan anaves caminant pel bosc, el màxim que podies recollir que trobaves eren unes baies i la meitat eren baranoses, llavors millor no les agafessis. Ara, amb això és un problema, a mi també em passa, o sigui, cada vegada que... Per mi és un problema, per exemple, escoltar un podcast de Joe Rogan o una cosa d 'aquestes, perquè durant 3 hores recomanen 7 llibres. Jo me 'ls vull llegir, els
7. En realitat no vull llegir -me 'ls, però el meu cap m 'obliga a recolectar -los. Llavors és un problema perquè només fa llarga la llista de llibres que mai podré llegir. Això és el mateix. Llavors jo et recomano que aquesta tabla l 'eliminis. Vinga, va, la tanquem. Vinga, fora. Per què la vas guardar al primer moment si sabies que no
ho llegiries mai? Bueno, no ho sé, perquè de vegades hi ha coses, però fixa't que, per exemple, un dels premis aquells que ens havíem de presentar, que ens havien escrit des del sofà puncat, no sé què, se'm va passar, perquè va quedar una d 'aquestes tabs, i al final me 'n vaig mirar i havia passat feia un mes. Bueno, és una manera també de no sobrecarregar -se de feina, saps? I dir, ai, això m 'ha passat, ho sento, saps?
Però bueno, aleshores està bé. Jo, de fet, el tema dels llibres, és verídic, és barçamblant, vaig trobar -me les llibretes de l 'institut. Bueno, jo fullejant vaig dir, bueno, algunes, jo què sé, la meva favorita, la filosofia, doncs la vaig digitalitzar. Però clar, vaig estar mirant la història i realment tenia tots els llibres que havia recomanat el profe durant tots els anys, vaig anar a mirar la meva llista de llibres que tinc a Todoist i estaven tots allà. I vaig
dir, no pot ser. O sigui, he anat passant de llibreta a nota probablement de text a... aplicat a Evernote, a tots els sistemes Obsidian, tal, tal, tal, i ha acabat a Pell Notes. O sigui, però a l 'institut jo vaig entrar a un el 2004, o sigui, és a dir, que d 'aquí poc farà 30 anys. Deu fer 30 anys ja que em van recomanar aquests llibres. Bueno, doncs aquí queda l 'equipògraf. La pregunta és... N 'havies llegit algun des que el vas apuntar amb 14 anys fins als 30? No,
no, no, absolutament. Però no, els de filosofia sí, perquè m 'agrada molt, és de filosofia i l 'hi vaig dedicar bastant. No tenia espai per llegir tampoc els d 'història, que també és veritat que llegir llibres sobre l 'Espanya despertero potser no era la meva passió, però és veritat que tinc aquesta... Allò de dir, ostres, m 'he de comprar aquest llibre. I de vegades inclús els compro i no els acabo. Amb videojocs em passava molt, comprava molts jocs d 'adolescent. que
després no acaba aprovant mai. Però almenys ja estava allà. Jo havia fet la meva part, que era comprar -lo, saps? Què? Fem un parell o què? Dona'm un altre més. Vinga, va. Ja. Uh! Aquesta és boníssima. Magnífica, ja, d 'ahir. Coneixem. No. Sí, home, sí. És l 'app aquesta de l 'appscaler fet amb intel·ligència artificial creada pel Javi López i l 'Emilio Nicolás, els fundadors d 'Erasmus. que la van vendre al cap de set mesos a Freepik, que era una app d 'intel·ligència
artificial. Sí, sí. De fet, en vam parlar, el que passa és que no recordo exactament què feia. Tu li poses una imatge i te la millora. Et fa un upscaling, no? És a dir, tu li pots donar més detall, la pots expandir, o pots, no ho sé, li poses la Mona Lisa... No sé si aquest era un dels casos durs. Llavors es pot imaginar el que sorraundeix a la imatge, aquest tipus de coses, d 'acord? Què passa? Em van passar fa poc unes imatges meves de les colònies de Guanyora
Crio. I vaig dir, amb una resolució infumable, que no es veu ni si són humans, els crios, val? No és allò que dius, on soc jo? No ho sé, però jo no sé si el que estic veient és una persona o és un esquirol, val? I vaig dir, calla, que potser això, l 'upscaling, va molt bé. No, no és un cas d 'ús que vagi bé. Per què? Perquè, clar, ha sortit material de malsons, val? O sigui, vaig posar foto de... És que, clar, aquí no es podrà veure, però... Però bueno, típica foto,
tu pots ser el antes -después, no? Llavors cliques aquí, és aquesta l 'original, tot superblurry, no sé com es diu, i passes aquí i dius, ui, sí, es veu bé, hi ha qualitat. No, comences a mirar la cara dels crios i no publicarem perquè la gent no podria dormir i ens denunciaria, perquè això està en horari infantil. Si són cares desfigurades, com el Guernica, quan vas a Picasso, amb carn
i ossos, val? Ja vaig parlar amb el Javi. i vaig dir, tio, quina és la configuració que hauria de fer servir perquè m 'ha passat això, diu, home, és que això és un cas d 'ús molt específic pel qual no està preparat el típic, no està preparat aquest software per això, i clar, no realment tal com funcionen els models i tal, clar, el que fa allò és predir, no és dir, pensar, ui, sí, aquesta persona tindrà la cara així, sinó és dir, ah, és un criu que està de colònies,
no sé quants o quantos, agafarem un trosset d 'aquí, un trosset d 'allà, i pum, i surten unes coses, tio, que... Bé, són de pel i de por, bàsicament. Però he de dir que m 'agrada molt el software, vull dir que realment té coses molt xules. Aquest no és el cas d 'ús específic, però si no mires les cares de la gent, dius, uau, el nivell d 'acabat de fotos dels anys 90, bé, ho podràs
recomanar. Potser amb una cara d 'una persona que es vegi bastant clara, que li vols posar color, sí, però que li falti definició, no, perquè
això s 'ho inventa. I quan s 'ho inventa amb una cara... més o menys, precisament amb 30 -40 cares bueno, saps allò dels quan hi havia les mans, allò que els dits i tot això, aquí he passat amb les cares és material xunguíssim tangencialment relacionat, m 'agrada molt la tendència que des que ara, recentment, xatgepte, el model de generació d 'imatges és el mateix que el de text, que ja no simplement ho envia en el generador d 'imatges que tenia abans, que era d 'ali, que tenia una
tecnologia diferent i li tornava... Per tant, no podies editar i fer aquestes coses. M 'agrada aquesta tendència de passar -li una foto i preguntar -li on és. però traient -li la metadata, perquè si no, a vegades... És que què putes que són els models, a vegades ho saben i no t 'ho diuen. O sigui, veuen d 'on és la foto, llavors t 'ho diuen a través d 'allò, però malgrat menteixen en la cadena de pensament fent veure que ho estan
mirant, i llavors et diuen, és d 'aquí. Llavors dius, ah, però cabron, però ho has mirat, i et diu no, saps? Llavors, no, no, clar, però és molt curiós. O sigui, a mi em sembla fascinant aquesta idea. I... Bueno, fa una mica de por,
també, en realitat, però és fascinant, eh? Bé, podríem dedicar -li un episodi sencer al tema aquest del raonament, perquè déu -n 'hi -do les pillades que li he fet jo al Deep Research i totes aquestes històries, és a dir, home, amic, no et feia falta anar tan lluny per agafar això. És com que de vegades... s 'omple la llista per poder dir, he pensat molt més quan no li feia falta. Ja tenia resolt allò i diu, però vaig
a... He pensat que estaria bé que anés a buscar, a veure si a la biblioteca d 'Oxford hi ha alguna cosa aquí. I en realitat li havies demanat que tornés a una llista, saps? Però en realitat és una mica com tu, eh? És el que em va passar, eh? Però és el que faries tu. A mi, per exemple, jo què sé... No, és el que faries tu si paguéssim
per hores i fóssim a 15 -i. Clar, però és que és boníssim, a mi em sembla brillant, perquè tu, per exemple, imagina que et donen una tasca molt difícil, que és, per exemple, jo què sé, saber d 'on és aquella foto. I de cop, hòstia, tu mires la foto i és supercomplicat, no tens ni puta idea. Llavors la gires i a darrere posa Chicago 97, saps? Hòstia, vale, vale. Llavors et tornes a girar i no ho saps, llavors estàs com... Clar, tu no li dius, ah, ho posa a darrere,
és Chicago 97. No, tu què fas? Tu gires, sense que es vegi, llavors comences a pensar, mirant, que ho estàs mirant, i al cap de mitja hora li dius, jo crec... I potser al principi t 'equivoques i tot, dius, jo crec que això és Boston. I diu, no, potser Chicago. i dius, hòstia, sí, tal, no sé, jo crec que faries el mateix. Això és una miqueta tarot, això, eh? Vull dir, lectura en fred, saps? Allò de veure com reacciona l 'altra persona en temps real i dir fred, fred,
fred calent i tal, tal, tal. Bueno, és que al final has entrenat un model amb totes les coses que nosaltres hem fet, llavors, tio, o sigui, no ho sé, com internet és com el bootloader de la intel·ligència artificial, no? Llavors, doncs clar, què ha agradat? Doncs, tio, totes les nostres merdes ha agradat, clar. És que és normal. Va, fem una més, fem una més ràpida i passem a preguntes de... Tango la bastanya, eh? Sí. Complació per inacció. Vinga. Ja. L 'hem donat al YouTube,
no. No. Ara. Uh, bueno, aquesta déu -n 'hi -do. Però aquesta no la podré tancar. XatGPT, deep research d 'una altra persona. Jorge Sancha, de Tiny Bird. Ell et va demanar a tu que li fessis o ell ho va fer i et va passar el seu deep research? Ho va compartir a Twitter. Va compartir a Twitter un parell d 'exemples de coses de deep research del pal. Déu -n 'hi -do, això. Bé, el típic.
Ui, aquí s 'estan caient molts models de negoci de molta gent i tal, i amb això, clar, m 'ho hauries de veure en aquests nivells d 'al·lucinació i tal. I ell va posar dos exemples, en realitat són dos taps en una, d 'acord? Una és, li va demanar una estratègia de creixement per Titanivert, per la seva empresa. No me l 'he llegit encara perquè és llarguíssim, però vaig dir, això és la típica cosa que jo voldria provar per mi,
per tant té una certa aplicabilitat. La segona és, aquesta em va resultar més xocant, que és suplements per salut cognitiva. I llavors li va demanar... És llarguíssim! Té un escrol... El prompt és... A veure, traducció al vol, pot ser que aquí faci bastantes relliscades. M 'agradaria obtenir el millor, més segur i el més recercat set de suplements, estructura sintàctica, perdoneu -la, és on de fly, que un home de 48 anys hauria
d 'estar prenent diàriament. per tenir les millors funcionalitats cognitives possibles, habilitat per focalitzar -te, promoure l 'acció i també extendre la llargada de salut suportant una vida estressant. Déu -n 'hi -do, eh? Déu -n 'hi -do. I aleshores aquí el que m 'agrada és que li fa una sèrie de preguntes, que ja sabem que és una bona manera de fer -ho, i després li contesta.
i li fot una parrafada aquí al·lucinant, que clar, dius, ok, està bé, m 'interessa fins a quin punt, o sigui, a mi el que em presenta és el dubte aquest de dir, sí, però jo, per exemple, tinc una dietista, no? Li hauria de passar. Però fins a quin punt la dietista no està suficientment al dia com per saber tot això, se li poden escapar coses, el que dèiem de les potxats GPT té menys taxa d 'error. en certes operacions que els humans, i arribes a un punt que dius, ostres, pot ser
perillós? Hi ha un risc? Sí? No? Què? Què dir, per cert? Fem -ho aquí, si de cas, perquè donar part molt d 'això. Però, d 'allò de compartir aquest tipus de prompts i aquest tipus de resultats, ho vaig trobar molt interessant perquè és que realment és una passada. Com es pot arribar a adaptar a lo teu. Si li poses els teus reports mèdics, jo no ho he fet, però pots arribar bastant
lluny. Aïllem l 'exemple, perquè és molt específic i està molt bé que ho sigui, i podria entrar molt a profunditat, perquè jo he fet el mateix. Exactament igual, i jo sí, sense por, li he passat els reports mèdics, endavant, he pensat, mira, la privacitat la vaig esperar durant 18 anys, jo, saps? No cal, d 'acord? Llavors, el que m 'agrada d 'això, no sé si la paraula és m 'agrada, el que em sembla interessant, és que... A veure,
com et diria? Aquestes tecnologies que comencen de manera inofensiva i que capturen tota la demanda de mercat, què? No té diners per anar a un lloc especialitzat, exemple. Si jo soc una persona que és gasillonària i tinc un lloguer, un local que vull fer un lloguer, possiblement puc anar aquí al costat a quatre cases i dir que em redactin un contracte. I com que m 'és igual, ho pago i ja està. Llavors quatre cases està content i està bé. malgrat que el 90 % de la gent possiblement
no té els diners per pagar -li la minuta. Fins llavors, no ho sé, jo crec que es fotocopiaven entre ells els de l 'amic i feien aquestes merdes, val? Ara pots aconseguir una cosa que està un 80 % bé... Clar, i 90. I 90, i més, és igual. Dic un 80 per això. Llavors, però clar, on està el problema? El problema, per mi, està amb el determinisme. És a dir, quan la solució que necessites és... correcta o no correcta, és a dir, que és binària, aquí tens un problema, perquè la pots
cagar a big time, però... Per exemple, quan tu li demanes una imatge... O càlculs. Sí, exacte. Quan tu li demanes una imatge, no estàs esperant un resultat. Et deixes sorprendre i t 'agradarà més o menys, però no hi ha una solució correcta al teu problema. És per això que a mi em sembla interessant com que aquests models funcionen molt bé quan tenen... Com es diu? Reinforms and learning, en català. Ha reforçat, l 'aprenentatge
ha reforçat. L 'aprenentatge ha reforçat que és determinístic, és a dir, quan tu pots optimitzar... a una mètrica molt concreta. És a dir, tu pots deixar que això aprengui solet quan li dius, mira, tens aquest problema i la solució bona és aquesta. Però clar, això no passa, per exemple, amb una imatge. No hi ha una... una funció d 'optimització d 'una imatge. Potser la hi hagi, si hi ha molta gent dient que això és bo o és
dolent, però és etiquetat manualment. En canvi, per aquest tipus de coses, em sembla molt interessant... Aquest cas és boníssim, o un cas d 'un metge, per exemple. A mi aquestes coses em semblen fascinants. El que passa és que no sé fins a quin punt nosaltres ens estem fotent al mig del problema. I, exemple, hi ha aquest mític estudi dels metges sols, amb intel·ligència artificial i sense. Llavors...
El punt és que funciona millor sense, o sigui, el producte nu, perquè no té que explicar -nos a nosaltres de quina manera ha arribat a aquella conclusió, perquè d 'alguna manera allò és waste, és l 'op del propi... Si tu deixes córrer la cadena de pensament, veus que comença a dir coses estúpides, comença a parlar primer en espanyol, després et canvia l 'idioma, no saps ni el que fa. És igual, però tampoc s 'ha d 'esforçar, perquè nosaltres ho entenguem. D 'aquesta manera...
Tot plegat és per dir -te això, que em sembla molt bona oportunitat per agafar aquesta corba llarga de gent que possiblement no hauria tingut aquests serveis i els estàs oferint de forma gratuïta. Llavors, fins a quin punt quatre cases... No, quatre cases és un mal exemple. Però el mític abogat poc especialitzat que s 'estava lucrant a base de fer contractets de merda, copiant i enganxant, aquest senyor ha perdut la feina. Bé, precisament perquè només aportava el valor
de la conveniència. Exacte, exacte. Però, bueno... Aquest és el tipi que li ha entrat la feina a les màquines. El progrés m 'ha entrat la feina. Bueno, però el progrés et treu i et dona, no? I això ho vam comentar fa poc, és a dir, no ho sé, i ara dius, no, és que ens treurà la feina dels, no ho sé, vull dir, de les persones que reparteixen amb Uber. Bueno, les persones que reparteixen amb Uber també els va donar la tecnologia,
la feina. Abans no estaven fent això. Llavors, no ho sé, la tecnologia t 'ho dona, la tecnologia t 'ho treu. Em sembla un discurs que m 'agrada, perquè és apocalíptic, però no el compro. T 'agrada, eh? Tot el que és apocalíptic m 'encanta. Algun dia hauria de preguntar -te quines són les armes que et compraries tu, per preparar -te per un apocalipsi zombi. El teu set d 'armes. Quines em compraria o quines tinc? És veritat. Quines
serien les teves primeres opcions? Si haguessis d 'arrencar això, primera opció, segona, i després aniríem... Però ja ho farem, un dia més off -topic. Fem una... No sé si dóna temps de fer les dues preguntes que teníem. És que són llarguíssimes. Fem la primera. Fem la primera, que és la de l 'Andreu. El que passa és que no puc llegir -ho tot sencer, tio, perquè s 'ha de fer scroll, són diversos pergamins i tot això. Però, bàsicament,
l 'Andreu Parelló, que ens pregunta... Era un tema d 'orientament professional, que ell havia estudiat, me 'n recordo. A veure, aquí ho diré. Va començar el doble grau de matemàtiques en enginyeria informàtica i després va preferir -se a dedicar -se a la música i aleshores ha d 'estar estudiant sonologia a l 'ESMUC, que és la branca més tècnica de música i té força de relació amb el sector tecnològic. Tot així,
parrafada. El resum és, veient que els bootcamps perden sentit, com ja hem comentat, perquè amb l 'arribada de la intel·ligència artificial, quina seria la millor sortida per fer un reorientament professional, si fer un cicle formatiu, podria fer aquest reskilling, no? I quins altres camins serien recomanables? Electricista, per... Sí, tu això ja ho vas dir. Aquest és el camí que jo faria si tingués 18 anys, clarament. O sigui, anar a construir data centers. És que és la feina
del futur, Déu meu, és la feina del futur. I refrigerador, instal·lador d 'aires acondicionats o de... Per l 'apocalipsi. No, també per tots els racks i data centers d 'això que hagi de tenir més refrigeració. Sí, sí, sí, totalment, totalment. especialitzat ja en refrigeració, allò per... No, però sí que ara fora conyes. No penses com que ens han venut... a la nostra generació com la idea aquesta del... És que no sé com es diu el culleret blanc. Ja. Treballador
del coneixement. Aquesta idea que, com et diria, fer un grau de psicologia de ximpancés és interessant i al final surts d 'allà sense saber fer absolutament res. Exacte. I que hi ha com una... Com et diria? Com una diferència jeràrquica entre una persona que té un títol universitari i una que no. Això és una cosa que ara és molt òbvia, que l 'estem comentant i l 'hem sentit mil cops, però és com un dels enganys bèsties que ens han venut i l 'hem comprat molt contents, tots plegats. Sí,
sí, sí. Jo sempre ho dic, que jo de la carrera només em vaig aprofitar l 'Erasmus. La resta de coses... Parau per bé, o ja les sabia, perquè jo ja sabia programar, o no m 'interessaven i no m 'han interessat i no me 'n recordo de res. Alguna cosa després he pogut aplicar i em sona, però jo què sé, no he fet convolucions i transformades de Fourier. Entenc el concepte, m 'ha ajudat a fer edició d 'àudio, però francament, m 'és
igual, no l 'aplicaré. Per què? Perquè de fet ja he esperat suficient que surti una tecnologia que m 'ho faciliti i m 'ho faci per mi, per tant ja no ho he necessitat. Però bé, potser conèixer els conceptes també. Sí que és veritat que... primer, hi ha un cert classisme, però això ja ho hem comentat, amb el tema de la titulitis, que és un mal endèmic a Espanya, el que jo crec que com a resposta, per anar una miqueta més al gra, a la pregunta de l 'Andreu, és depèn
de com aprens tu. Jo sempre ho dic, jo soc una persona que apren explicant, i per això m 'agrada tant el tema del podcast, parlar en públic, tenir aquesta vessant més didàctica, perquè la que jo estic explicant generalment és quan faig les connexions de servei, dic, ah, això és així, però jo abans d 'explicar -t 'ho no ho sabia. Però hi ha gent que aprèn quan l 'hi expliquen, hi ha gent que aprèn quan ho llegeix, hi ha gent que aprèn quan ho fa. Jo no tinc aquest mètode
d 'aprenentatge. No tinc aquests mètodes. I a mi, jo realment ho sé, que jo aprenc les coses quan soc capaç d 'explicar -les a algú. Que això ja ho deia algun filòsof grec. Però no l 'hi aplica a tothom. Segurament l 'hi aplica a ell
i a alguns més. Hi ha gent que no. Jo conec gent que... que llegia els apunts abans de l 'examen ho entenia i matrícula d 'honor fantàstic perquè són gent que llegeix una cosa i se li queda a nosaltres que no, ho he llegit però espera que ho he d 'aplicar i de cop i volta, ara ho veig i se li consolida aquí depèn jo per exemple crec que avui en dia si hagués de fer una carrera no la faria per com aprec jo. Jo la uni me la vaig passar jugant al futbol mànager en horari
lectiu. Per què? Perquè jo anar a classe i veure com m 'explicaven coses, no en tenia res. El meu cervell es bloquejava i, per més que jo mirava el PowerPoint, dic, però jo aquesta classe de 60 minuts me la puc mirar a casa, jo sol, i ja ho explicaré a algú altre, i se'm quedarà. Per mi considero que va ser una pèrdua, no una pèrdua
de temps, va ser temps poc eficient. però clar, en aquell moment tens molt temps, perquè tens zero diners i tens zero oportunitats, diguem, doncs està bé, pots invertir -ho, però bueno, jo vaig i dic, prefereixo passar -me la classe jugant, m 'ho passo bé, i així arribo a casa i el dia que m 'ho hagi de preparar, doncs ja
ho faig i ho aprenc. Però, per exemple, quan estic aprenent coses de programació d 'intel·ligència artificial amb intel·ligència artificial, com que també ho estic explicant o estic forçat a tenir una certa conversa amb el prompting, allà ja estic obligat a alinear, o sigui, posant fil a tots aquests pensaments, I estic aprenent a
la part que ho explico. I aleshores, a mi, avui en dia, jo si hagués d 'estudiar una altra carrera, diria, no ho faig, vaig a fer -ho amb materials que ja siguin públics, Harvard, MIT, el que sigui, més un tutor personalitzat d 'intel·ligència artificial. És que al final a la universitat és com que li demanes moltes coses. És a dir, fa moltes funcions i possiblement la que és més reconeguda socialment és la menys útil. Per exemple, és a dir, jo què sé, una funció és la de... fer
amics. Superbona opció per tenir un grup social i estar connectat amb gent que fa el mateix que tu durant un temps determinat i em sembla una opció super lícita. La segona és reconeixement social a nivell de... vas a algun lloc i, històricament, tenir un títol servia com per dir que aquesta persona, almenys, no sé si això va per alguna cosa o no, però ha estat assegut a la cadira durant quatre anys i, almenys, algú estava escoltant
alguna cosa. Jo tinc bons records de la universitat, és a dir, jo no et tiraria enrere, també vaig anar a moments bastant divertits, fem que a mi em va tocar Santiago Niño Becerra a l 'any 2009. Imagina't, o sigui, això va ser com... Aquest sí que li va tocar el Nadal, aquell dia, perquè portava com cinc anys venint l 'apocalipsi i va arribar el 2008. Jo el vaig tenir a classe
i, a més, no em tocava a mi tenir -lo. perquè jo feia enginyeria industrial, però tenia una assignatura que era economia industrial o alguna cosa així, i la donava ell. Va ser la millor classe que vaig tenir a la uni. Una salutació, Santiago Nanyo Becerra, allà on estigui. És viu, eh? Com si estigués mort. Una salutació, és que el saludo. És que ha sonat molt solemne. Allà on estigui, si encara ens escolta. Allà on estigui, allà on ens escolti, vaja. Segurament escolta
el podcast. Si sap que un alumne seu és el promotor... Li podíem passar. I després tenia un altre, que avui... Tu has aprofitat l 'Erasmus i jo avui he aprofitat la classe d 'electrotècnia. per explicar una mica això al principi, em va anar bé, veus? He tret alguna cosa, he pensat, això ho estava explicant a l 'electrotecnia. I tenia un professor de l 'època, també, que es deia Pere Palacín, que tenia un càrrec a la Generalitat
fa poc, perquè va ser un... Ara té un càrrec públic, també una salutació a ell, que sé que és viu, perquè l 'he sentit per Catalunya Ràdio, perquè el seu moment va arribar ahir. O sigui, era com el seu somni, ha estat esperant 25 anys per això. Així que... Jo porto molts anys esperant les preguntes del públic, avui, no sé que si hi ha alguna cosa... que tingui dubtes. De fet, em sembla que heu de venir aquí i parlar per
aquell micro. Qui vol començar? Si no, tenim una altra pregunta, que és un totxo, igual ens ocupa els set minuts. Sí? Vinga, David. Honesta. Molt bé. Quina pressió, eh? Aviam, què tens per nosaltres? Has dit... És una pregunta, un leading question. Has dit que amb la IA totes aquestes feines de poc valor, tot això... té menys sentit.
No creus que ja hem demostrat amb la tecnologia fins ara que hi ha moltes feines que podrien haver -se perdut perfectament des de fa 20 anys amb eines molt més rudimentàries de les que tenim avui en dia i hi ha gent o sectors que han trobat la manera de perpetuar -se o fins i tot de generar més metafeina per no desaparèixer? Creus que això no anirà a més en lloc de a menys gràcies a tot el flau aquest de... dels models de llenguatge? A veure... No estem preparats per preguntes intel·ligents.
No, m 'agrada, m 'agrada, m 'agrada. El que passa és que aquest debat de suplantar feines es posa sempre com en un... en un mercat de competició com de suma zero. Però a mi m 'agrada més pensar que això, en lloc de tenir aquesta competició tan perfecta, és com un avantatge comparatiu. És a dir, anem a dir que l 'Àlex i jo, els dos, som... És que hi ha un exemple que és mític, que l 'he explicat mil vegades, que és la mecanògrafa de Marc Andreessen, l 'inversor. Sí. Llavors,
aquest concepte d 'avantatge comparatiu. És a dir... Si tu i jo som molt bons fent una cosa, encara que tu siguis infinitament més bo que jo fent aquesta cosa, si tu saps fer millor que jo una cosa de més valor, jo generalment no em quedaré sense feina. És a dir, per exemple, és aquest exemple que són dues persones que són molt bones escrivint en correus per dir alguna cosa. Si tu ets un gran inversor i el teu temps val més com a inversor... Jo no em quedaré sense
feina pel fet que tu siguis millor. No sé si és tipògraf, mecanògraf, no tinc ni idea el que és. Llavors, aquesta idea a mi em dona la pau... No sé si és pau o no, simplement em dona la tranquil·litat mental que no és que simplement la IA, per ser millor que tot amb nosaltres, tots ens quedarem sense feina. No, sinó que allò es destinarà a fer les coses que tenen més valor. I les que no tenen tant valor, perquè al final és un recurs de computació. Això d 'aquí és supereficient.
Em sembla que són 20... Em sembla que són vats l 'hora de consum. És una bogeria, és megaeficient. La computació que treu això per potència és una barbaritat. En canvi... Més que el sistema elèctric espanyol, bàsicament, sí. No es perden 15 gigawatts. No, però més que un rack de chips d 'Nvidia, saps? Llavors, clar, allò és preciós, ja m 'entens. Vull dir que computacionalment és molt valuós. Per tant, a què dedicaràs allò? A solventar un problema d 'una proteïna? No sé quines merdes,
no ho estic inventant. O a escriure als correus de Marc Andreessen? Aquestes coses a mi són les que em donen pau. És a dir, sí, hi ha molta feina d 'aquesta, però existeix... Crec que per aquest motiu penso, eh? No sé què penses tu, eh? Perquè si ho vas preguntant és que et dones la meva
opinió. Tinc una opinió força cínica. Jo participo d 'aquesta autoperpetuació de feines de poc valor afegit i crec que els humans trobem maneres de perpetuar -les i cal generacions noves per tenir un xip diferent o cal incorporar sang nova en el sistema. Per què? Perquè jo crec que hi ha un mecanisme d 'autoprotecció que és assegurar -se el pa de demà o el que sigui, que en general ho anem repetint com a humans, perquè jo crec que hi ha marge per qüestionar l 'estatus quo
molt més freqüentment del que ho fem. Jo crec que això ho fan, per exemple, aquest exemple tan sobat de la febre de l 'or, qui es va fer ric van ser els creadors de pales, no? Sí, és veritat, però els que van començar a fer pales... segurament al cap de 50 anys ja no existien. L 'única marca que es va quedar és la que ja portava 50 anys fent pales. Però per què? Perquè té l 'artesania, té el mestratge aquest... i, en tant que porta molt més recorregut, és més
conservadora com a marca. I, per tant, ha hagut d 'invertir el doble en buscar -se les garrofes, reinventant -se, i un Philip Morris, avui en dia, està fent altres coses i ja no produeixen talac. Per què? Perquè no volen que desapareixi
l 'empresa ni la marca, no sé què. I diuen, si ens hem d 'autofagocitar nosaltres, ja deixem que totes les altres marques que han estat allà, les marques turistes, les empreses turistes que han vingut només perquè era una època de paques... grasses, doncs s 'ha quedat un temps i a la que hem vist que allò s 'enfonsava, han marxat. I qui s 'ha quedat? La gent que té més reputació, tenia més a perdre, no? I per tant aquesta han posat més esforç en perpetuar el seu model. Gràcies.
Alguna altra pregunta? Tenim dos minuts, però... No. Però escolta, jo crec que podem deixar aquí conclusions. És que tornarem la setmana que ve, no? Tornarem d 'aquí dues setmanes. Dos setmanes? Dos setmanes, però ens falta definir quan tenim el proper esmorzar. O això no ho tenim? Això no ho tenim. Estem perdent l 'acostum, eh? Estem perdent l 'acostum. I no m 'agrada gens perdre aquesta costum. Perquè algú va viatjar la setmana passada, i no vaig ser jo, que generalment sóc
jo el que viatja. No, a veure, no vaig viatjar, m 'estava preparant per l 'apocalipsi. Estaves esmolant, estaves esmolant les armes. No, sí, d 'aquí dues setmanes tornem a tenir episodi. I ara, de fet, el compromís és ja anar -ne fent un al mes. Potser l 'estiu pararem, però això ho recuperarem cada 15 dies i tal. Fes allò del Patreon. Allò del Patreon, sí. Això se't dona bé a tu? Bueno, se'm dona bé quan hi penso jo,
quan no hi penso. Però recordar que tenim un Patreon, no perquè ens doneu els vostres diners, perquè no ens interessen, si ho feu, fantàstic, però perquè les comunicacions d 'aquestes trobades... les trobades de les gravacions en directe i els esmorzars de Forquilla, les fem ja només per allà. De fet, acabo de trobar la càmera, i estic mirant la càmera per primer cop en aquest episodi, no sabia que era aquesta. I tot el rato... He sortit amb el coco així i tot el rato... No,
no, tu t 'anaves enfocant, tio. Ah, vivim aquesta. I no hem tingut en aquest episodi, hem tingut el CPU aquell que va començar a brillar a mig episodi, te 'n recordes, que ens va distreure. Doncs això, que patreon .com barra foc a terra, i allà... Hi ha un tier gratuït, si no ens voleu donar diners, si ens voleu donar diners aniran a causes molt justes, com, per exemple, pagar...
Esmorzals de forquilla. Esmorzals de forquilla, i per no dependre de les grans corporacions, com parlem, aquí encara hem d 'agrair, però no sabem si continuarem. Però sí que diem que el proper episodi serà amb convidat, primer episodi amb convidat de la història, el CEDO de Parlem, que vindrà el Xavi Capallades, vindrà aquí i estarà amb nosaltres, i ja està, que ho hem de deixar aquí, perquè ja se 'ns acaba el temps. Se 'ns han acabat els euros. Se 'ns han acabat
els euros. Allò de... Ha faltat... Saps? Hauria d 'haver sonat i... Ja ho tenim.