... Ara sí, endavant. Endavant què, tio? Endavant... al cotilleu. O com es diu això? El safreig, no? El safreig. Com jo, d'entre totes les persones, no sabia aquesta paraula. D'entre totes les persones del planeta, m'acago en la hòstia, Marc. No serveix per res. Vens de l'hort, és divendres o què? Avui és dijous encara. I tenia un podcast que es deia així, i se m'ha oblidat, imagina't. Hòstia... En fi. Bueno, tio, jo... anava a dir com la gent podrà sospitar.
Va, ha passat alguna cosa a la meva veu. I aquest cop no és ressaca. De fet, cada cop és menys ressaca i és més algun virus, s'ho vull dir. I el podcast que havia de ser aquesta setmana, parlem del mobile, podem parlar amb poquet, o sigui, ha anat al 50% del temps, el mobile. Vaig anar dilluns, vaig anar d'imars, vaig posar-me l'alt, d'imars, i al vespre cap a casa, i porto dos dies recol·luita a casa. Per tant, el que hagi passat el dimecres i dijous no tinc ni idea.
M'he perdut moltes coses, però podem parlar del mobile. Sempre se'n pot parlar, sempre hi ha coses interessants a comentar. Tu no hi has fotut el peu aquest any? No, jo fa anys que... saps això quan fas els propòsits d'any nou? Entre anar més al gimnàs i menjar més bròcoli, sempre hi ha el de no anar al mobile. Aquells sempre el compleixo. Perquè tu ara feia anys que no hi anaves, però hi havies anat perquè no et diries anècdota del tio aquell que venia a dildos sofisticats, no?
Sí, podríem dir que jo ja vaig omplir el meu cupo d'estances al mobile. Crec que me l'he patejat com ningú, pujo la mitja, de fet, i en el moment en què vaig poder lliurar-me d'aquesta experiència, va ser com... No ho sé, a vegades ho he explicat. El mateix que anar a esquiar. Quan era jovenet, sempre anava a esquiar amb els meus tiares i els meus pares, i quan vaig tenir 16 anys, us de raó, vaig poder quedar-me a casa, vaig dir que anés a esquiar
i no esquiaria mai més a la meva vida. Mai més em vaig tornar a esquiar. Això és una cosa semblant. Jo ara que vaig anar molt al mobile i quan vaig anar prou gran i vaig dir que no volia anar més, ja es va acabar. De fet, l'última vegada que hi vaig anar, vaig agafar el Covid, imagina't. Clar, sí. Bueno, no ho sé, el 2020 no es va fer el mobile, es va cancel·lar. No, jo sí que ho sé, va ser el següent, el 2021. Ah, va bé. Vaig estar en aquell...
Ah, aquell el tancat. Jo aquell no vaig anar, em va semblar una merda. I vaig agafar el Covid. No havia agafat mai el Covid i el vaig agafar allà, a tocar-te els ous. Jo crec que allà vaig dir... Allà només, ja està. A sobre vaig agafar un Covid dolent, perquè no vaig agafar el Covid nacional, el d'aquí, el domèstic. Vaig anar a una branca d'aquestes que, bueno, que jo no saps ni d'on venia. O sigui, allò era prefabricat.
Els dilluns ho he agafat, perquè ens han fet les proves a casa que han caigut pulminats, la Judit i jo, el dimarts. Va ser el mateix dia de... Començo a trobar-me malament. El matí estàvem una miqueta així, però és allò que dius... Ahir vaig fotre 15 quilòmetres caminant pel mobile, no vaig menjar res. El dilluns va ser un dia força productiu. El dilluns no està tan bé perquè hi ha menys gent, i si vaig estar... Estava el... Estava el rei. Bueno, no li vaig donar audiència.
Tenia coses millors a fer. I... I si vaig tenir força meetings... De fet, va estar bé. Vaig començar amb una... És estrany començar el mobile amb una reunió molt productiva. Em vaig reunir amb el Francisco Polo, no sé si et sona aquest nom. Iluminam. Va estar al govern del PSOE. Fins fa relativament poc. Va portar tot el teu... La ley startup i històries aquestes. I ara està... Va sortir i ara està muntant una empresa. I vaig pensar... Hores que sembla que...
Deu ser la típica persona hiper mega estirada perquè ja està de govern. Una persona superamable, superdount obert. Jo havia gendat mitja hora perquè vaig dir... No tindrà temps. Vam estar dues hores allà xerrant i molt... No sé, un personatge molt interessant, molt curiós. Em va caure molt bé. És allò de... Et prepares per lo pitjor, perquè faig anualment jo la vida perquè la vida només et dona aquestes opcions. I de vegades et dona una sorpresa i dius...
De gaudeixes molt més? Doncs aquí em va passar. Vaig gaudir molt, aquesta reunió. A partir d'aquí, tot va anar endavallada. Però perquè va ser una reunió de quan vaig sortir amb molts... molts items accionables. Però al final, el mobile és el que dic sempre. A què hi vas? Si no tens definit a què hi vas, no cal que hi vagis. Jo sempre... Una o dues reunions fixes cada dia per tenir l'excusa d'anar-hi. I després, obro a serendipitat total.
O em quedo a la zona d'inversors o vaig a donar voltes, o entre reunió i reunió et trobes amb algú pels passadissos, passes per l'estandaguaire o del Sabadell o de Barcelona Activa i fas patal·la xerrada una estona i passa algú altre per allà. T'enganxes aquesta persona. Va ser una mica de canvi de parelles davall. I s'acaba omplint el dia. El dilluns va ser un dia així. Vaig ser força hores. I vaig començar a notar que perdia la veu i no sé si te'n recordaràs tu. Altra gent sí.
L'any passat, i a Palmobile també, la setmana anterior em vaig quedar fònic. No sé si va ser per un virus o què va ser, però vaig perdre la veu. No em vaig posar malalt. Va ser vaig perdre la veu i em vaig quedar fònic. Vaig estar cinc dies afònic. I just vaig recuperar un filet de veu pel Corporate Innovation Summit de l'any passat, que era el dimarts, com aquesta setmana. I suposo que de forçar-lo allà, el dimecres vaig tornar a estar sense veu. Per tant, va ser un mobile molt de merda per mi
el de l'any passat. Doncs aquest, més o menys, és tot el mateix. Aquest any, era dilluns a la darda i com les cinc, vaig dir que si em continuo aquí em quedaré sense veu i demà no podré parlar. I me'n vaig anar cap a casa, vaig plegar aviat. I vaig dir que dimarts se'n tornem. Dimarts va anar força bé. També tenia un parell de reunions agendades.
Vaig anar amb un dels meus socis, el Jordi, que sempre intento arrastrar-lo fora de la cova també, perquè fa ser una miqueta de networking i que la gent el coneguin, perquè si no acaba passant allò que la gent es pensa que dimarts veig de 100% meva i no és veritat, i ho tinc dos socis encara que sembli mentida. I res, me'n vaig estar fent mítings allà i després vam anar cap al summit. I ostres, ja a punt de començar el summit em va venir una bajona, saps allò de dir?
I em va mantenir l'adrenalina aquesta d'haver de començar haver de fer l'esdeveniment i haver de fer el show, perquè jo m'ho deia dos panels i tot. Però ja quan va començar el networking em vaig dir que me'n vaig cap a casa, saps? I sí, sí, més o menys va així. Així que avui estic jove i ahir que vaig dormir tot el dia no he anat, estic bastant cao. Però n'has sortit alguna cosa bona o no? Algú mai ha fet negoci al mobile? Això és el que em pregunto.
Sí, sí, sí. Per exemple, l'any passat, l'any passat és que moltes d'aquestes coses, és el que dic sempre, moltes d'aquestes coses venen al cap dels anys. Quan ets un negoci tan relacional com és el meu i això els explicava a la gent de Welling, que ara són clients nostres, ara són clients nostres, perquè l'any passat els vam acabar de tancar l'acord més o menys al mobile.
Ens havíem conegut, portàvem temps parlant, per exemple, a Welling, i aleshores, doncs, recordo que va ser el mobile de l'any passat, que jo estava completament afònic, i el Llorenç de Welling, que treballa al Departament d'Innovació, em va convidar a fer un podcast, que té de títol personal, vaig fer allà, jo, però tenia zero veu, devia ser una miqueta de desastre, però vam poder fer l'entrevista, i els vam estar xerrant allà, els vaig presentar al meu equip,
els vam convidar al Corporate Innovation Summit, i ens vam conèixer, vam començar a tirar idees i bueno, jo crec que si bé no vam tancar l'acord allà, el 85% de la negociació segurament es va fer allà, no? Jo crec que aquest tipus de relacions de posar-se a cara, sorgeixen així.
I si va sortir alguna altra cosa més, la personalitzo en Welling, perquè és com el projecte que recordo més, que es va forjar allà, segurament en va sortir alguna altra, i em sembla que en va sortir alguna altra, però encara que no sigui així, també hi ha hagut altres
tipus de negocis, no? I justament explicava Welling, aquest any ha fet una cosa bastant curiosa, i això poca gent ho sap de mi, han fet una hackathon que és molt similar a una cosa que van fer l'any 2014, que era una hackathon en un avió. No sé si tu coneixes la història. No conec la història, però promet. Val, doncs si parlem de ser endípia i de retorns no immediats, aquesta història et farà caure
de cul a terra. El 2014, com que tenia poques coses a fer, tu just acabam de crear l'empresa i la meva feina era vendre i fer marketing, doncs mentre teníem els nostres primers clients, no me'n recordo per quin... devia caure pel que va ser el juny, no? Nosaltres vam fundar el març. Crec que encara estaven fent el Barcelona Startup Map com a projecte i no hauríem signat el projecte Eureka, que va ser el nostre tercer o quart projecte.
Total, vaig veure que Welling feien una hackathon amb un avió, la premissa era tu agafes un avió a les cinc del matí, te'n vas a Milà, et fan una xerrada, unes formacions, allà es fan uns grups i en el vol de tornada, amb aquests grups, es fa una hackathon. Repressar que tu has de coordinar amb l'equip i idear una cosa i presentar-te un PowerPoint. Aquella nit havies de preparar un PowerPoint i presentaves el dilluns pel matí, perdona, el dia següent al matí.
En aquella hackathon, curiosament, l'experiència va estar bé, passes un dia a Milà, menges bé, bevies una miqueta de vi i tot això. I el meu equip, curiosament, clar, els dos acabam de començar l'empresa i hi havia el seu de singular-ho, un dels formandadors de singular-ho, que aleshores era tan petit com nosaltres o més petit, igual no tenien res. Avui en dies Unicommerce de no sé quant factura...
No sé quant facturan, però tenen 30 botigues, 50 botigues, no sé si és una barbaritat de botigues, de joies, de joies fetes a mesura,
des de València. Doncs vam acabar guanyant la hackathon aquella amb una idea que vaig tenir que va ser una de... A la finalitat eren molt idees, no havies de construir res, però me'n recordo que la idea era com pots establir-te al llogu... al pàrquing de l'aeroport, si vas a l'aeroport, vas a un viatge a Dubai d'una setmana per dir algo, doncs deixes el cotxe allà, però en comptes de deixar-lo al pàrquing, el fa servir una persona, una família que arriba. Era com un
car swap. I aleshores el tenen per allà i a part guanyes pasta, si no només has pogut anar a l'aeroport de gratis, sinó que sobra t'han pagat per portar el cotxe allà. I aleshores això els de bowling es va guanyar i va quedar amb una amistat flotant per l'aire amb el Paco de tant en quant parlant i el 2021 es va contractar en projectes, és a dir, set
anys després. Aleshores dius el retorn de les coses de vegades clar, si tu mesures el 2015 hauria de dir que no va servir de res aquell hackathon, el 2016 no va servir de res. I al cap de set anys arriba. És el problema de les coses relacionals i de l'inbound, que no... que són difícils de medir i que pot no passar mai quan passa al canal no és el mateix o l'atribució es perd.
I jo me'n recordo que... O sigui, sempre ha estat una constant de quan jo he decidit fer alguna cosa així una miqueta més loca a Marksbased, els meus socis sempre diuen ja, però quin retorn té això per l'empresa? Bueno, el problema és que no ho saps. És a dir, quan tu fas paid en marketing està molt clar, no? Fico un euro a Google Ads i em torna un euro i cinquanta. Fantàstic. El mateix dia ja sé quin retorn té. Quan fas allà a la tele no en tens ni idea. No en fas SEO, potser
que triguin els resultats. I mira, justament els va fer molta gràcia a Wellink que els expliqués aquesta història perquè no la sabien. I dic que el retorn de les coses que de vegades és a molts anys vista. I de fet, això em dona a peu, i perdona a tu, Ra, de dir que jo no faig mai aquest tipus de coses, no? Aquests tipus de coses que són tan outlier que fas al principi i que són aquelles que probablement canvien el curs d'una empresa
no ens va canviar el curs a nosaltres. Però poden canviar el curs d'empresa perquè et surts de la distribució gausiana del que fa tothom, perquè tothom està orientat a anar a tiro fijo. Si fas aquestes coses més loques perquè no tens res a fer, doncs pots tenir el risc de recompensa. I amb els anys deixes de fer-ho. I dius, ja, però com... Com torno a fer aquestes coses? Clar, funcionaven
perquè en feia cinquanta i en funcionava una. Però ara només en podria fer una així a l'any i amb una ja no funciona aquesta probabilitat. Imagino que és pel mateix motiu que grans corporacions deixen d'innovar i els startups et passen per l'esquerra. Vull dir, no és que dins de la gran corporació siguin estúpids i no entenguin que hi ha una oportunitat, però també entenc que tu, si fiques i et fas més gras i menys àgil a mesura que vas creixent
i a tu, al final, et passa el mateix. És a dir, en altres paraules a mesura que creixes tens una cosa que no tens quan no creixes i és que tens alguna cosa a perdre. Quan tens alguna cosa a perdre et tornes més conservador. Possiblement per això, quan no tens res a perdre, pots invertir en meme coins i, no ho sé, mai en Susano Qüizio ningú hi posaria tota la inversió de la seva vida. 100% i, de fet, això és una de les coses que he vist. I et diré més, eh?
S'està començant a canviar la història del com més gran et fas més conservador, tornes perquè crec que estem davant d'un moment històric. És a dir,
tens raó, fins ara havia estat així. Quan fèiem això al Corporate Innovation Summit, que és l'estaveniment que organitzem des de Maserati i tal, que parlem de perquè com s'ha d'innovar amb les startups, que si les compres, si fas partnerships, si fas acords de rebenta, si fas col·laboracions no pagades, pagades, prototipatge, el que tu vulguis, al final sempre acaba resultant en un d'allò de bueno, una gran corporació és lenta, xicles de venda llargs, massa proteccionisme, massa burocràcia,
i acabi la startup, totes trenques, són impacients, tenen massa rotació aquí, el que tu vulguis, no? Però ara, i més, hauràs estat seguint les notícies. Últimament, cada dia o cada dos dies, està venint una notícia d'una de les grans corporacions, i generalment són les hyperscalers, els Amazons, NVIDIAs, Facebooks, Microsoft, Google, etc. que estan traient una tecnologia al mercat que ho està trencant tot, que està canviant les regles de joc.
És a dir, fa dues setmanes o setmana i mitja, Microsoft amb els topoconductors. El Amazon amb els models NVIDIA, amb els NIMS, i no sé quin...
Al final també et perds una miqueta, però vull dir, grans avenços a nivell de quàntica i intel·ligència artificial que estan deixant una miqueta les startups en evidència, perquè, clar, al final, aquestes són tan grans, aquestes empreses, i tenen una DNA innovador que no són les generalelèctriques de tota la vida, que diuen que no, no, jo em dedico a fer això i ja està. O inclús Nokia. No, és que aquesta gent s'ha sabut reinventar fa molt poc.
Amazon va haver-se de reinventar amb els web services i NVIDIA amb l'adveniment de la intel·ligència artificial. Fins fa quatre dies NVIDIA estava fent targetes gràfiques per a videojocs i era una empresa més del sector. I ara és... NVIDIA és la que dicta els canvis de mercat. Ara ja no és Google, Facebook, no sé què, tot aquell conglomerat. NVIDIA sola, el dia que el CCO, el Jensen, va dir allò de... Ui, a la quàntica li queden 20 anys.
Va fer caure tots, sí, tots els stocks passant a anar en vermell. Fins que el cap de dos dies venia el CEO de SAP i va dir no, no, són quatre. I va arreglar la situació una miqueta. Però què vull dir amb això? Que totes aquestes empreses facturen tant i tenen tant clar que han d'innovar que no fan petes innovacions de merda d'anar a contractar un producte
de 50.000 euros a una startup i a veure què passa. No. Diuen, vale, li dediquem 10 bilions a això i 10 bilions a aquesta altra iniciativa i fan una distribució molt més agressiva. Per què? Perquè ells s'han aprofitat d'un mercat... ehm... Com dir-ho? Revuelto. No sé com dir-ho en català. I saben que el que està venint ara és el... la miqueta de l'internet de fa 30 anys, 40 anys. L'internet de masses de fa... Bé, això, 30 i escaig anys, no? I han d'estar allà.
La configuració de les empreses canviarà completament. I tothom s'ha adonat que si no tenies AI, no estaràs en aquest panorama, en el mapa d'empreses rellevants. I per això totes estan ficant i han fet grans canvis i aquí estan anant a una i invertint molt. I jo què sé, vull dir, no recordo... Jo no recordo Google dient, farem blockchain, tot serà blockchain. Fa quatre o cinc anys.
Potser alguna d'aquestes sí, igual que Facebook ho va fer amb el metaverse, que van invertir molt i els va sortir una miqueta malament, però metaverse, els NFTs, tot això, no haveria un gran canvi cultural a les empreses grans. En canvi, AI, tothom, vull dir, tothom té clar que això és el que ve ara i les grans corporacions estan innovant més que les startups.
O sigui, potser ens falta com l'arc històric de fins a on arriba això, perquè ara estem com al mig de la història i no sabem altres enllaços. Si mires una mica enrere, per exemple, és allò que la història, que no es repeteix, però que sembla que rima una mica, te'n vas una mica enrere i et pensaves que abans les grans corporacions estaven superosificades i que...
Tothom es riu de IBM ara perquè ells van crear l'embrió d'algú Intel i els oblidaré sent quan tenien una posició dominant, però poca gent se'n recorda que si agafaves la història a la meitat era tot el contrari. És a dir, en tot el caldo de cultiu de l'ordinador personal va ser IBM qui va crear una divisió separada dels seus headquarters a Florida a Boca Ratón. M'agrada Boca Ratón. Dada històrica, gràcies. La fageixo al mapa de pobles que he de visitar amb la Judit,
perquè tenen noms ridículs. Sempre em fa molt de gràcia, perquè és Boca Ratón i em fan molta gràcia al lloc. Va crear una divisió específica a Boca Ratón, a Florida, separada dels seus headquarters per crear l'ordinador personal i tothom va creure que la guerra de l'ordinador personal i final de la història guanya IBM i ja ho tenim.
El que passa, i és veritat, i això sí que t'ho compro, és que hi ha una cosa que ha canviat i és que la quantitat de capital que necessites per començar a jugar en segons quins jocs a dia d'avui és molt més gran que la que necessitaves llavors. Exemple, abans en un garatge podries crear un ordinador personal i podries tenir un prototip funcionant en poc temps, a dia d'avui que et vagi molt bé si el que tu vols és posar-te a la cua de clients d'envívia i comprar-los 100.000 GPUs.
Ànim. La quantitat de diners, recursos i infraestructura que necessites no té absolutament res a veure. Per què t'ho deia? Perquè igual ens falta com la part de què passarà després, perquè sí que és veritat, com tu dius, quan els hi ha picat en aquestes grans s'han alineat molt ràpid amb canvis de models de negoci, però, per exemple, el cas dels NFTs és paradigmàtic. Per què cap d'elles es va posar com en el món crypto o va tirar-se a la piscina amb el món crypto?
En canvi, tot el que té a veure amb intel·ligència artificial sembla que tot s'ha tirat a la piscina. La raó és l'alineació amb el seu model de negoci. Un món en què tota la computació passa per el món de blockchain és un món on les Magnificent 7 no dominen. En canvi, un món on el que et fa valer per sobre de tot és el capex que tu pots depluar i més computació és un món que únicament beneficia les grans. Llavors, si ara tinc que apostar, sembla que tot t'està dient que serà més del mateix.
No dubto que vingui algú pel costat i, d'una manera totalment obliqua, creu el negoci diferent i sigui capaç de crear un producte nou. Ha passat sempre i seguirà passant, però tot sigui dit. És més difícil competir de tu a tu, perquè també el pulmó que tenen aquestes empreses és sense precedents. No ha existit mai companyies tan grans i tan consolidades com ara. És curiós. Però tu no tens la impressió aquesta que ara les empreses més guais, en un sentit de...
Les empreses més innovadores i que has de seguir les notícies d'això són les grans? O sigui, em dóna la impressió aquesta. Veig que, igual, si alguna startup treu alguna cosa i pot ser trencador o no. I potser les grans també aprofiten que tenen molta més difusió, més marca i tal. Però, clar, vull dir... No ho sé, tinc la impressió que si ara vols estar al dia, has de seguir Microsoft, Amazon, Google, Meta, NVIDIA i poca cosa més. I amb això estàs el dia de tot.
No és veritat, és una sobresimplificació. Però em dóna la impressió que les coses rellevants o les que canviaran el mercat són aquestes i que sí, evidentment, hostia, Mistral està traient tal cosa i aquests altres, un altre. I Replic té el tema de gent i que hi ha el que tu vulguis. Però que no són tant... Canvis tan definidors de mercat com treure una nova categoria de... Els topoconductors. Deu entrar a Microsoft ara. Trobar nous estats d'àmbit,
de la matèria, perquè ens entenguem. Hostia, oju, això canvia les regles de joc. Estic d'acord i penso que la raó, entre altres, estic segur que és multifactorial, però la raó principal és que la innovació al terra on passa està tan a dalt que necessites una quantitat de recursos. Exacte. Una quantitat d'inversió que no està a l'abast
d'una startup amb un PowerPoint. De la mateixa manera que sempre diem que no hi ha hagut millor moment per crear negocis i crec que és veritat, mai hagués tingut tanta exposició i tantes eines per crear coses, també et diré que no sé la paraula catalana del leading edge, però per estar al leading edge allà no pots estar-hi tu amb el teu amic. No. Allà necessites ser part de l'app que està a la frontera i la innovació que sota té tots els recursos d'aquestes grans.
El fet que tinguin aquests ecosistemes tan consolidats fa que, encara que posin un sofà al mercat, sofà o famísme per dir una cosa de merda, és que és igual, és que funciona. Apple Intelligence és el cas paradigmàtic d'això. Tira, dispara. Em sembla que és un producte que no serveix per a res. El voldries eliminar del teu dispositiu, malgrat... Escolta, saps què passa? La base instal·lada és tan gran que posin el que posin és que la gent ho utilitzarà.
Jo crec que subestimem el molt difícil que és el go-to-market. Portar un producte al mercat i fer que algú l'utilitzi. I, mira, la gran sorpresa, casualitat, accident tecnològic de l'última dècada és xatxipiti. Però tu agafes la resta... Exacte. Exacte, exacte. És una anècdota, però... Tu agafes la resta que tenen un producte exactament igual, totalment no diferenciat, i et busques els antròpics amb els clots de la vida. Busques els mistrals el que tu vulguis.
I no ho facem a ningú. No. Són tres. No són productes transversals que tinguin tracció. És molt difícil adquirir usuaris, és complicadíssim a escala. Llavors, un cop els tens tots captius dintre del teu telèfon, del teu tablet, del teu ordinador, del teu ecosistema, no dic que les coses siguin fàcils, però, home, ja veus que posant un producte que sent és tan de l'own com una pel·lí intel·ligent no és que no tingués cap sentit, és que... És que la gent l'hagués expulsat del mercat, ja.
Però allà dins, bueno, això funciona. De fet, mira, és una de les coses que em comenten en el Corp i només això en saben, parlant de quantica i tampoc... És un tema que no... Jo no toco gaire. Vaig decidir anar sobre puntetes amb aquest tema. Però, clar, és que amb la IA ha passat que ha arribat inclús una miqueta massa ràpid. A xatGPT la gent no s'esperava. O sigui, ha estat una miqueta un accident. XatGPT va ser
inclús un accident intern. És a dir, van dir, va, anem a fer una interfície a xat per veure... per poder demostrar una miqueta les capacitats d'aquest model. Perquè, si no, al final... Si el factor forma, aquí, ha influenciat molt, perquè tu mostres la mateixa cosa, però amb una terminal on van passant moltes línies de codi i la gent hauria dit què collons és això. I que tu haguessis d'instal·lar o entrar en una terminal, connectar-te i fer-li preguntes...
Per molt espectacular que fos, jo crec que no hauria triomfat. Mirar enrere, tot és més fàcil, tothom és engellet mirant enrere. Però, clar, sense voler, canvies la manera de pensar les persones i diuen, hi ha una manera que és impressionable, la gent és impressionable. I que et trobis que un ordinador o un sistema, digue-li com vulguis, que et pugui replicar, t'impressiona una mica.
Partint del Cani Valley, però per als humans, històricament hi ha un factor psicològic aquí, que és que no estem acostumats a que una cosa ens imiti. No hi ha hagut mai una cosa que ens imiti. Fes-vos en la conversa que vam tenir amb un dels caps d'innovació de Standard & Poor's. I no és veritat, n'hi ha un que quan el vam trobar durant molts anys va ser crítica i subjecte de... Això és paganisme, això és màgia negra, són els miralls. Tanta cosa com, hòstia, que això ens acril·leixi.
I per això, les fotografies. Segons quines religions, també és com no, aquí et roben ànima amb la fotografia. Per tant, el poder-nos replicar o replicar la obra de Déu generalment està mal vist. I per això tenim una certa por, un cert escepticisme i rebuig psicològic envers les coses que ens intenten imitar o que ens intenten suplantar.
I al fet de... Junta a xatxpt, que potser hi ha hagut la influència de un cert coneixement d'intel·ligència artificial de pel·lis més o menys populistes i que a sobre el resultat és bo, inclús al xatxpt3 o xatxpt3.5, no sé qui va ser el primer que va ser el que van fer públic el novembre de fa dos anys o dos anys i mig, cony anava prou bé, saps? Evidentment, al·lucinava molt, el que tu volguessis, inclús amb el tema d'al·lucinacions va acabar sent una feature i no un book, saps?
La gent compartia viralment ah, mira quin bucle que m'ha dit xatxpt3, no? En realitat encara els va ajudar, no? I la interfície gràfica encara els va ajudar molt més perquè podies compartir-ho amb pantallazos, podies copiar-ho
WhatsApp, el que tu volguessis, no? O sigui que realment va ser un accident extremadament profitós, però en altres... O sigui, m'atreviria a dir que aquest accident va arribar una miqueta massa aviat i clar, molts models encara no estaven molt madurs, hi havia molts pocs vells al mercat i per això mai va resultar ser la clara guanyadora. Si haguessin hagut quatre o cinc al mercat ja consolidats, la història hauria estat diferent, no? Aleshores, arrel d'això,
van sortir tots aquests altres, no? Perquè al final una marea que... com es diu en anglès, una marea que puja, eleva totes les barques, no? Doncs aquí va passar una miqueta mateixa. El que no està passant és... o no va passar, no va passar en FTS ni en blockchain ni en altres merdes aquestes, no? Però en quàntica tampoc està passant, perquè no hi ha un cas d'ús. Així com... diguem en intel·licència artificial està molt orientada al bit o cí
i tot és molt front office, no? Perquè és com... mira, genero una imatge, vale, i la poso... genero una història per anar a dormir pel criu, vale, fantàstic. Genero... eh... el plan de nutrició dels meus fills,
jo què sé, coses aquestes, no? Tot és molt front. En canvi, la quàntica tot són problemes de backend, són de computació totxa que pot ser que no tinguin cap tipus de visualització o que estan molt específics a certes sectors com la creació de proteïnes, nous materials, optimització de portfolios amb volums dades astronòmics, etcètera, etcètera, no? I clar, potser no passarà mai, no?
Hi haurà cap aplicació que de cop i volta tothom et recomana com WhatsApp el 2009, que si no tenies WhatsApp eres un pringat, no? O ChatGPT, que si fa dos anys no t'havies posat ChatGPT i no l'havies provat, estaves... buah, estaves quedant... a la teva xima, no? Doncs no passarà això amb quàntica.
No ho sé, treia això a col·lació de dir déu-n'hi-do als canvis que ja estan havent i és una de les conclusions de les poques coses que ha après en aquest mobile perquè no m'ha permès passar-hi més temps. No, és que aquesta conversa és bona, perquè al final et dónes compte de quina diferència hi ha entre un problema de producte i un problema de tecnologia. O sigui, ara mateix la quàntica no és un problema de producte, és un problema d'enginyeria,
de laboratori, pràcticament. I tant. No es dona a la base de molta gent i els canvis o les innovacions que puguin sortir allà no tenen una afectació transversal de producte en si mateix que la gent com tu dius que pugui tocar, no? Segurament la primera persona que ho descobreixi, el primer que farà serà trencar l'encryptació de bitcoin, amb un ordinador d'aquests.
En canvi, amb aquests models, et preguntes això si és un problema de producte o enginyeria, perquè què és més valuós, el model en si o l'embolcall del model? És a dir, si tu demà a xatgpt li canvies el model i li poses el dentròpic, la gent ho seguiria fent servir o no? Jo crec que sí. I tant, jo i tant. No se n'adonarien. No se n'adonarien! Però si no saben ni el que és un model. Vull dir, jo mateix no sé la diferència dels models. Vull dir, si no ho sé jo, tio.
Llavors et preguntes què és més valuós, el contenidor i la UI en el dominitxat xpt o el model que s'ha entrenat per darrere. Per això em fa tanta gràcia que aquesta empresa ha sigut un accident. Tu penses quins tipus de treballadors hi havia a OpenAI? A OpenAI no hi havia gent de producte. A OpenAI hi havia grans enginyers, grans científics i gent de bata blanca. Allà hi havia recercadors. No sé com es diuen researchers. Sí, recercadors. Recercadors. I recercatrius. Recercatrius, això.
No és la millor paraula. No, qui es broma? No es diu recercatrius. Ah, vale! Recercadores. Recercadores són el millor. Recercatrius és... No, recercatrius no. Va, he dit des del huevo. Recercatrius. Tu deia per què. Allà no hi havia aquest tipus de perfils. Mira, cosa molt tonta. Per què OpenAI no t'anuncis? Perquè hi ha coses de tu. Pots posar allà. Estàs fent zero. És igual que no sigui òptim. Clar. Pots treure molts diners d'això.
Realment, els perfils que hi ha treballant amb això és que estan zero preocupats per aquest tema. És que no volen embrutar-se les mans amb un model de monetització d'anuncis. Per això hi ha gent a Google que tens 300.000 enginyers de producte que estan pensant en això, però aquesta gent de bata blanca no es vol embrutar amb això.
I estàs movent la pregunta de dir, ostres, això és un problema per a les persones o el que volem són millors embolcalls d'aquest model per utilitzar-los i per fer-los més accessibles a la gent. I a mi em sembla una pregunta molt interessant, perquè aquest exercici mental de dir què passaria si demà poséssim el model d'Antròpic, el SONET, el producte que tens de clot, el poséssim arreu... Jo crec que la gent no s'entenaria de res.
Per tant, l'autoritat, el valor que té el domini de xatge.pt a dia d'avui, és acollonant, però s'ha creat a base d'això que ho dius d'un accident tecnològic, però un accident tecnològic que avui acarreu 400 milions d'usuaris. És una barbaritat. És una barbaritat. Una altra cosa que volia comentar del mobile, com a últim punt, cosa que trobo interessant, com a consolidació i maduració de l'ecosistema, que és totes aquestes microcomunitats
que s'han creat al voltant del mobile. Per exemple, jo fa... Ara ja fa un parell d'anys que no hi vaig, però generalment vaig anar al Websummit. I al Websummit, una cosa que m'agradava molt era que hi havia tot d'esdeveniments i comunitats i networking, el que tu vulguis, al voltant de Websummit. I al final acabaves trepitjant al Websummit una miqueta per fer el check-in, que et donessin l'entrada, i potser perquè, mira, havies quedat amb algú allà dins.
Però va haver-hi un any, per exemple, que no vaig arribar a entrar a Websummit a Lisboa. ¿Saps per què? Perquè hi havia tants esdeveniments al voltant d'això, que anaves a aquest esdeveniment, l'altre, posava a treballar, dinava, tenies una reunió amb tal persona, fora, una altra una miqueta més allunyada del Websummit. I networking, si el que tu vulguessis, i al final al Websummit era una miqueta l'excusa. El mobile ja s'ha convertit en això.
Ja, m'atreviria a dir que fa molts anys per la gent que va al mobile, però el For years from now no tenia encara això. I ara ja fa dos, tres anys que pots perfectament no anar a la conferència, no et perds absolutament res, però sí que has d'estar a tots aquests altres esdeveniments. Pots anar-hi si ets suficientment rellevant i t'hi conviden igualment, és a dir, als dilluns sempre sovint hi hauria el networking d'Atico, que està força bé un cop hi ha anat.
Els dimarts nosaltres sempre fem el corporate innovation summit i l'hem fet quatre anys. I ja aquest any he vist moltíssima gent que va anar l'any passat o que ja ha vingut a diverses edicions. Està creant com una petita comunitat. I no el dimarts, jo sempre rebo la invitació d'allà
al networking de Guaire. Suposo que la gent que va al networking de Guaire sempre són més o menys els mateixos i ja tenen com el calendari, el dimarts per la tarda també hi ha el The Seat Rocket que comença al mobile, després probablement es desplaça en un altre lloc, el dimecres hi ha el sopar de speakers i alguna altra història. Sempre rebo com 500 invitacions de coses. És a dir, ja s'ha convertit en aquest tipus d'escenari en el que el més important passa fora, passa al voltant de l'escenari.
I et diré que ahir, per exemple, sí que vaig fer una petita escapada de casa, per això vaig dormir tot el dia, perquè vaig dir que no em puc perdre aquest esdeveniment, es va crear un esdeveniment improvisat de CTOs de Barcelona. I hòstia, déu-n'hi-do, van juntar 80 persones, va ser completament altruista, completament improvisat i, de fet, gent que no fos CTO o CEO de CTO no podia entrar, van colar dos o tres persones, que vam veure que no eren...
S'ha colat algun bici i no sé qui més, però va estar molt bé a les oficines de segura, crec que hi havia 80 o 90 persones en les quals, bueno, clar, jo vaig dir tio, és que aquí va ser el primer que els conec gairebé tots, però és un molt bon esdeveniment, que no està contaminat per sponsors, per contingut comercial, per ser... Hòstia, no, que hi haguessin xerrades també, no, va ser un... Anem-nos a trobar pel simple fet
de trobar-nos, no? I collons, en el mateix esdeveniment, poder-me trobar amb el CTO d'aquí i el d'allà, de tot l'ecosistema, va ser... A mi em va agradar molt, ha estat probablement el que més he disfrutat d'aquest any amb el ben entès que
he fet només el 50% del que es podia fer en mobile. I tinc una anècdota per tu molt bona, molt bona, que me l'he guardat pel final, perquè en realitat no me l'he guardat pel final, perquè al principi volia obrir amb això, però estava parlant amb el Pau Ramon, que va ser el CTO de Factorial, que també havia estat a RedBoot i tal. I hi ha un determinat moment de la conversa que em diu, bueno, no, ja parlàvem amb ells, amb què estàs?
I com sempre vaig mencionar el tema de les meves inversions, i vaig dir, ah, també tinc un podcast de Foca Terra i tal, i em diu, no sé què és. Dic, hòstia, vau, com que no saps què és? Saps? Ho vaig dir de bromes, és allò de dir, de broma, tothom escolta Foca Terra, perquè, a més, en el meu camp visual, tu riu tant, però en el meu camp visual tenia set o vuit persones que sé que l'escolten. I en aquell moment va venir...
A veure si me'n recordo qui, què va venir. Va venir el Lluís Inglès, que havia estat el CTO d'Exòtica. I dic, Lluís, mira, justament li parlava de Foca Terra al Pau, digue-li què és. I diu, sí, Foca Terra, és un podcast en català. I li va parlar... Potser no va ser el Lluís, va ser una altra persona, però el Lluís sempre diu, ah, no, no, què collons va ser el Lluís? Va ser el Montguió, va venir al Montguió i vaig dir, Marc, mira,
explica-li al Pau què és Foca Terra. Foca Terra, un podcast, no me'l poso, amb els meus fills, el cotxe, no sé què, pa, pa, pa, pa. I justament es gira el Jordi Jiménez, que havia estat de MobileJazz, que, per cert, confirmo que és ell, i diu, ah, sí, Foca Terra. Dic, mira, aquí tens un Patreon. Sí, clar, jo també m'ho poso, m'agrada molt. I és la impressió del Pau Ramonda. Soc l'únic pringat de Barcelona que no escolta Foca Terra. Perquè a més, va venir una altra persona i també va començar
a parlar de Foca Terra, que va ser molt divertit. O sigui, l'any que ve, Marc, jo crec que hauríem d'esponsoritzar nosaltres aquesta trobada de CTOs, perquè, t'ho juro, estaven allà, tota gent tècnica, però que ens escolten, o sigui, gent d'aquest calibre, que alguns d'ells venen els esmorzons de forquilla, però que justament estaven allà i tal. I va ser... Aquest moment va ser molt èpic, va ser molt i molt èpic. Clarament vas fer sentir el Pau com una autèntica outsider, no? Exacte.
No, però jo et dic... És que, clar, jo mirava al voltant meu i dic, hòstia, però és que aquest ens escolta, aquest ens escolta, aquest ens escolta, aquest ens escolta. Dic, és que realment ho podia fer, tio, ho podia fer. De fet, espera, un moment, que encara hi ha una anècdota millor, que aquesta no me'n recordava, que... Amb una persona, un anècdota de Twitter, el Pedro, que... I em diu, tio, i gràcia per Foc a Terra. I jo pensava...
Va parlar, jo no el coneixia gaire, sé que em saps per Twitter, i em fa likes i comenta coses i tal. I va ser molt bo perquè... Clar, em diu, jo ara marxo que tinc a la B a Madrid. Dic, ah, vius a Madrid? Sí, sí. Tots de Madrid, no?, perquè pensava que no parlava català i tal. Escolta, Foc a Terra, parles català? I dic, hòstia, és una persona, des d'aquí, salutacions, els nostres uïents de Madrid, que sense saber que ens escolten, vull dir que això em va molar moltíssim.
Ahir em vaig sentir com dic, me cago en la puta, el que m'havia passat amb Startup Grand, que la gent em coneixia més per Startup Grand que per Març Vells, m'acabarà passant amb Foc a Terra, tio, té collons. Hosti, més un podcast en català, eh, que dius, ostres, mira que l'audiència està restringida. O sigui, jo crec que... entre el col·lectiu de podcasts, aquell que ha capturat més part de la seva audiència captivada, o sigui que ja estem com saturant tot el potencial marcat,
som nosaltres. Crec que tenim tan poc espai per créixer, que estiguin les iaies i el Pau Ramon.